DEFINICIONS HISTÒRIA DE L’ART

● Mètopa: espai generalment quadrat i llis que hi ha al fris de l’entaulament

dòric entre dos tríglifs. De vegades estan esculpides
● Temple perípter:
● Contrapposto: manera de disposar el cos humà en una escultura, que
consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar
la simetria i la llei de frontalitat. És característic de l’escultura clàssica grega i
del Renaixement
● Temple amfipròstil: terme arquitectònic per designar els temples que
posseeixen un pòrtic de columnes a les façanes, davantera i posterior, però
sense columnes als costats.
● Opistódom: part posterior d’un temple grec de l’antiguitat sense comunicació
amb el naos o cel·la. Era on es guardava el tresor de la divinitat o del temple
● Fris: part mitjana de l’entaulament, situada entre l’arquitrau i la cornisa.
S’empra, especialment en l’ordre jònic
● Cariàtide: figura femenina que soste l’arquitrau a manera de columna. El seu
capté un element que fa la funció de capitell.
● Xòanon: escultures de fusta corresponents al període grec arcaic
● Capitell: part superior d’una columna, pilar o pilastra sobre la qual s’assenta
l’arquitrau.
● Arquitrau: part inferior de l’entaulament que descansa sobre l’àbac
● Àbac: llosa rectangular de pedra, marbre o terracuita. Una de les parts del
capitell col·locada damunt l’equí
● Dòric: un dels tres ordres arquitectònics de la Grècia clàssica, caracteritzat
per les columnes sense base i amb capitells senzills i llisos. El fust és estriat,
de secció horizontal, amb aretes de cantells vius.
● Acròpoli: lloc més alt i fortificat d’una polis a l’antiga Grècia
● Frontó: coronament triangular d’una façana o d’un pòrtic sobre portalades o
finestres
● Gàrgola: desguàs d’una teulada esculpit amb forma animal o humana, o
confegint figures monstruoses, desenvolupat sobretot en l'arquitectura gòtica,
encara que existeix des de l’antiguitat. Es diu que la seva funció també era la
de foragitar els mals esperits
● Fust: tronc de la columna comprès entre la base i el capitell
● Càvea : graderia en forma d’hemicicle, pròpia dels teatres, els amfiteatres i
els circs romans, destinada als espectadors.
● Prosceni: entrada elevada dels teatres grecs de l’antiguitat equivalent al
nostre escenari. Lloc on es feia la representació
● Escena: construcció arquitetònica del treatre clàssic grecoroma, situada
darree del prosceni, que tenia com a funció contextualitzar l’acció teatral
● Volta de canó: volta la coberta de la qual és generada per mitja d’una
circumferencia
● Forum: en l’urbanisme romà correspont a la plaça principal on se celebrava el
mercat hi havia els edificis més importants. Se situava a la intersecció de les
dues vies principals de la ciutat, el cardo maximus i el decumanus
● Circ: edifici públic de l’antiga Roma de forma rectangular amb els costats
llargs rectes i els curts arrodonits, destinat a les cureses dde quadrigues
● Amfiteatre: construcció romana de planta el·líptica destinada a espectacles
públics de lluites
● Relleu: escultura tallada en una de les superficies d’un bloc de pedra o de
metall
● Opus tessellatum: labor de fer les tessel·les cúbiques idèntiques,
principalment amb finalitats cromàtiques, per omplir les escenes i les figures
d’un mosaic
● Opus sectile: compost de tessel·les dde marbre de colors, amb formes i
colors variats, utilizat en els mosaics romans
● Ordre toscà:
● Domus: casa unifamiliar romana. Hi vivien families en un nivell social i
econòmic alt
● Bust: representació de la part superior del cos humà (cap, espatlles,
naixement dels braços i part del tors)
● Podi: basament sobre el qual es construïen els temples etruscs i romans
● Nàrtex: galeria que envolta l’atri o pati d’una basílica i que estava destinada
als catecúmens, és a dir, les persones que es preparaven per ser batejades
● Baptisteri: edifici cristiá generalment de planta cenrtalitzada on es troba la
pica baptismal
● Basílica: edifici triangular romà en el qual s’impartia justícia. Posteriorment els
cristian el van adaptar com a esglèesia per al culte
● Ordre compost:
● Dovella: cadascuna de les peces que es diposen radicalment per foramr la
volta d’un arc