HISTRIA DE L'ART

POCA CLSSICA: GRECO-ROMANA:

L'art clssic: Grecia i Roma:
ARQUITECTURA GREGA:
Parten:
1.IDENTIFICACI (Dades generals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Parten
1.2 .Autor o escola: Ictinos i Callcrates, Fdies en fou el supervisor.
1.3 .Dates de construcci: 447-432 a.C. Segle de Pricles.
1.4. Tipus d'edifici: religis i pblic.
1.5. Perode al qual pertany: Grec clssic
1.6. Emplaament: Acrpolis d'Atenes (Grcia)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: pedra, marbre rosat del Pantlic i fusta.
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat.
2. ANLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: murs, columnes estil jnic (fust, capitell dric -abac, collar,esqu-), murs que
tanquen les dues cambres del Parten per no s necessari tants elements de suport.
2.2.Elements suportats: coberta interior decorada i substentada per bigues. Coberta exterior a dues aiges
(aiguavessos). Se suporta tot l'entaulament format per arquitrau, fris, cornisa.
2.3.Espai exterior: s un edifici de grans dimensions, l'alada de les columnes fan 10 metres. Lnies
cominants horitzontals, cal destacar la verticalitat de les columnes. Cal destacar que tenim dues faanes
identiques, l'nic que les diferencia s la decoraci del timp des de l'esteriobat i l'estilobat, columna,
enteulament, cornisa i front. S'han trobat restes de pintura sobre el marbre, la qual cosa fa suposar que
estava policromat i que predominavem els colors vermells, blaus i daurats. Tamb podem parlar de
decoraci de les mtopes i dels frontons, el marbre s un element decoratiu. Espai exterior: ntasi -> les
columnes tenen una corva suau en la part mitjana. Les columnes estan inclinades cap a l'interior. L'espai
entre elles no s sempre igual, tot aix es fa per tal de corregir la impressi de corva que percep l'ull hum
devant d'aquestes altres construccions.
2.4.Espai interior: planta rectangular, rodejada de columnes (perpter), octstil (8 columnes a la faana) i 17
columnes als laterals. Est compartimentat en 3 parts: pronaos o vestbul, naos o cella, opistodomos o
parten. A causa d'aquesta sala l'edifici es diu aix, on es guardava el tresor. Dins de la naos hi havia
l'esttua de la deesa Atena rodejada de dues fileres de columnes laterals i una de posterior. Illuminaci: les
dues portes (que rarament s'obrien ja que les cerimnies es feien a l'exterior). Elements decoratius:
columnates, restes de pintura i la deesa Atena.
2.5. Estil: dric. Influncies i relacions: influit per l'art egipci i influir en l'art rom, l'art del renaixement, l'art
neoclssic i l'art postmodern.
3. CONTINGUT I SIGNIFICACI DE L'EDIFICI:
3.1. Funci de l'edifici: religis, poltico-administratiu (volen demostrar el poder de la polis d'Atenes respecte
les altres polis)
3.2. Elements simblics de l'edifici: la deesa Atena s una esttua d'or i d'ivori, el timp oriental representant
el naixement de la deesa Atena. Al timp occidental hi ha la disputa entre Atena i Posid per la disposici
d'Atenes. El fris de les Panatenees: es duia a terme cada 4 anys, era una process, encapsalada per les
noies de la noblesa que duien a la deesa al pplum que havien brodat per ella. Les mtopes, que n'hi ha 92,
representaven lluites dels centures, dels gegants i de les amazones.
3.3. Encrrec i recepci: l'encarrega la polis d'Atenes.
3.4. Context histric i relaci amb la cultura de l'poca: llibre de filosofia, S.V. Pg: 23.
3.5. Histria de ledifici: al S. V va ser transformat en esglsia, l'esglsia de Santa Sofia, li van fer un abss,
al S. XV es va transformar en mesquita islmica, ja que en l'any 1456 Atenes s conquerida pels turcs. Al S.
XVII hi va haver una guerra entre venecians i turcs, els venecians bombardejaren el Parten, on hi havia un
magatzem de plvora turc, va quedar destrossat. Des d'aleshores va quedar abandonat. Al S. XIX Lord Elgin
va descobrir la bellesa del Parten i dels edificis grecs. Va demanar al sold de Turqua que li deixs
emportar tot el que volgus de l'Acrpolis, va arrancar durant 10 anys l'hornomentaci esculpida del Parten
i la va vendre al British Museum. Actualment s'est restaurant.
Erecton:
1.IDENTIFICACI (Dades generals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Erecton
1.2 .Autor o escola: Mnsicles, Flocles

1.3 .Dates de construcci: 421-406 a.C.

1.4. Tipus d'edifici: religis
1.5. Perode al qual pertany:grec clssic
1.6. Emplaament: Acrpolis d'Atenes
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: marbre del Pantlic
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat
1.7.3. Mesures: edifici principal 11,63m (ample) x 22,76m (llarg).
2. ANLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: murs, columnes jniques, caritides, pilars.
2.2.Elements suportats: coberta interior (arquitravat) i exterior (a dues aiges), enteulament.
2.3.Espai exterior: lnies dominants horitzontals per la vertical de les columnes jniques tamb s
important. 3 faanes diferents: la complexitat de l'edifici va requerir solucions diferents per a les diverses
faanes. La faana principal correspon al prtic exstil i la tribuna de les caritides.
2.4.Espai interior: als elements decoratius, podem parlar dels frisos i de les caritides. Les caritides tenen
capitell d'vul i el coll reforat aprofitant els cabells. Les seves causes inicien un lleu moviment. Els braos i
les mans no s'han conservat, potser sostenien objectes litrgics. S'ha utilitzat la tcnica dels draps mullats,
miren cap al Parten i cap a la Via Sacra (lloc on es feien les procesons). Tanquen l'espai on es troba la
tomba de Cecrops. Era un edifici molt refinat, amb una riquesa decorativa. La planta s irregular, s'adapta a
la topografia de l'espai i als desnivells de terreny. Est fragmentada, est illuminada per les obertures de
portes i finestres. Degut a la mala conservaci, gaireb no es pot parlar de la decoraci interior. Dins de la
planta trobem la nos de la deesa Atena i els recintes corresponents a Posid, Erecteu i Cecrops.
2.5. Estil: estil jnic, t les mateixes influncies que el Parten

3.

CONTINGUT I SIGNIFICACI DE L'EDIFICI:

3.1. Funci de l'edifici: religis, poltico-administratiu.
3.2. Elements simblics de l'edifici: l'olivera, les caritides, els diversos recintes dedicats als dus i herois
(Posid --> du; Erecteu --> rei Atenes; Cecrops --> rei mtic de l'tica).
3.3. Encrrec i recepci: la polis d'Atenes per augmentar el seu prestigi devant les altres polis.
3.4. Context histric i relaci amb la cultura de l'poca: llibre filosofia pg: 23. Al final de la guerra del
Pelopons, durant la qual les polis gregues es van enfrontar entre elles i es van sotmetre totes a la
monarquia macednica, d'aquesta manera s'iniciar l'poca Hellenstica.
3.5. Histria de ledifici: durant l'edat mitjana es va convertir en esglsia, al segle XV els turcs el van
convertir en residncia particular, al segle XIX es va destruir el prtic nord ja que va ser afectat per un
terratrmol. Actualment, a causa del seu estat enronat s difcil distingir-ne les diverses estances.
Atena otera o Atenea Nik:
421 a.C ( projectat lany 449 a.C per Callcrates) El temple ocupa lindret on hi hagu un temple anterior
destrut pels perses el 480aC. El comitent va ser Cim, el ric estrateg cap del partit aristocrtic i etern rival
de Pericles. poca clssica. Sinicia desprs de les Guerres Mdiques on lAtenes de Pericles va resultar
vencedora implanten la Democrcia. Moment dels historiadors Tucdides i Herodot. Dramaturgs: Sfocles,
Esquil i Eurpides (tragdies); Aristfanes (comdies). Filosofia: Scrates, Plat i els sofistes.
b) Estil: Grec clssic. Els pilars fonamentals de lart Grec son: lhome, la natura, la ra, lharmonia i la
bellesa. Com deia Protgores:lhome s la mesura de totes les coses.Moment de mxim esplendor de lart
Grec. Aparici de lordre jnic. Perode dels grans noms de lestaturia grega: Policlet, Fidies, Mir,
Praxteles, Escopes i Lisip. Construcci del lAcrpoli
c) Aspectes tcnics i constructius: Construcci de molt petites dimensions, segueix els trets caracterstics
dun temple grec. Configuraci: Amfiprstil (columnes a la faana i a la part posterior), tetrstil (quatre
columnes). Estructura adintellada, coberta a doble vessant i s de columnes com elements de suport i
decoratius, situades als dos prtics que delimiten longitudinalment la construcci. La planta s molt simple,
rectangular, amb dos prtics als costats curts, anomenat pronaos lanterior i opistodomos el posterior.
Lespai intern est ocupat per una sola estana (naos o cella), on shi trobava lesttua monumental de fusta
policromada que representava la victria (Nik) sense ales (ptera). En alat, ledifici es troba sobre unes
grades que lenvolten (esterebat). Lordre, jnic, s molt elegant i refinat. Sn de fust monoltic, acanalades
amb arestes rebaixades. La voluta de lextrem anterior de cada capitell dels quatre angles, es troba inclinada
tangencialment, amb lobjectiu de crear una estereometria ms perfeccionada. Lentaulament est configurat
per un arquitrau subdividit en tres bandes horitzontals, un fris continu ornat amb relleus i, a cada extrem, un
front triangular (perduts). d)Significat: Ex-vot dedicat a Atena, la deessa grega de la Saviesa i lestratgia
en la guerra, patrona dAtenes. Funci: La determinaci de construir un temple a la Victria sembla que
tenia funcions propagandstiques destinades a commemorar el tractat de pau que el poltic atenenc Callias
va signar amb els perses lany 449 a.C. que va posar fi a les guerres mdiques desprs duna srie de

victries gregues. Decoraci:Els Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 4 de 12

PAU 2011 Pautes de correcci Histria de lArt relleus del fris sn destil de Fdies, ignorem el nom dels
autors. En el fris N. hi ha una batalla entre grecs. En el fris S. shi representa la decisiva victria de Platea
contra els perses. A E. i W. es representen escenes de les divinitats olmpiques presidides per Zeus i Atenea
garantint els seus favors a Atenes. Poc desprs dacabat, hom lenvolt dun parapet per a fer ms segur
laccs als visitants, ornat amb uns magnfics relleus dedicats a Atenea, tamb destil fidac. Part dels relleus
es conserva al British Museum i la resta sn avui dia al Museu de lAcrpoli, amb facsmils in situ.
e) Cronologia: 421 a.C / 16 a.C Estil: Grec clssic / Rom imperial Espai i aspectes constructius: Amfiprstil
(columnes a la faana i a la part posterior), tetrstil (quatre columnes) / pseudoperpter( voltat de columnes,
que als laterals estan adossades) i hexastil ; naos, pronaos i opistodomos / prtic i cella; Escalinates al
voltant/ podium amb escala a lentrada; ordre jnic / ordre corinti. Significat: Ex-vot dedicat a Atena, la
deessa grega de la Saviesa i lestratgia en la guerra, patrona dAtenes./. Dedicat als deus de Roma i a Gai i
Luci Cesar, nets de lemperador i fills de la seva filla Julia i del mateix Agripa. Funci:Propagandstica /
Construt per Agripa en honor de lemperador Octavi August i la seva famlia
Teatre d'Epidaure:
1.IDENTIFICACI (Dades generals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Teatre d'Epidaure
1.2 .Autor o escola: Policlet el Jove
1.3 .Dates de construcci: 330 a.C.
1.4. Tipus d'edifici: pblic
1.5. Perode al qual pertany: grec Hellenstic
1.6. Emplaament: Epidaure, al Pelopons (Grcia)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: pedra
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat
1.7.3. Mesures: 120m (dimetre)
2. ANLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: murs de contenci (el vessant de la muntanya t murs de contenci, on est
recolzada la graderia). Al prosceni hi havia columnes jniques.
2.2.Elements suportats: la graderia
2.3. - 2.4 Espai exterior i interior: s un teatre que poda acollir a 14.000 espectadors, est realitzar a escala
humana. Les lnies dominants sn les corves. Forma: s un semicercle enfonsat. No t una faana principal
sin que podem parlar per una banda de la graderia i per l'altra, del prosceni i de l'escena. Elements
decoratius: a tota l'escena hi havia element decoratius que ara no podem distingir. A la part de la graderia hi
ha diferents seients segons la categoria dels que asisteixen al teatre. Relaci amb l'entorn: espai obert amb
estreta relaci amb la natura i la cvea est totalment integrada en el paissatge. Les parts de la planta:
l'escena s el lloc on es canviaven els actors mentre el cor cantava i ballava, estava decorat com a fons
d'escena i dues rampes comunicaven l'escena amb el prosceni. Prosceni --> espai elevat on actuaven els
artistes, entre l'escena i el prosceni hi havia un tel rudimentri per tal de variar els decorats o fer canvis, el
tel pujava. L'orquestra --> lloc on el cor cantava i ballava, s'explica l'acci i hi havia un espai destinat al du
Dions. Cvea --> s la graderia. s un semicercle dividit per 13 escales, amb 30 files cada grada. Ms tard
afegeixen una altra graderia que t 20 files i estan dividides en 23 escales, un ampli passads separa una
grada de l'altra.
Punts ordenadors: orquestra, prosceni i escena. Illuminaci que permet la natura. Material: marbre. Tamb
s un element decoratiu.
2.5. Estil: estil jnic, la regularitat geomtrica, clculs precisos (per aconseguir una inmillorable acstica),
grandiositat en la concepci dels espais, influiran en teatres i anfiteatres romans, estadis, places de toros...
3.
CONTINGUT I SIGNIFICACI DE L'EDIFICI:
3.1. Funci de l'edifici: religis, poltico-administratiu. Qualsevol ciutat que volgus demostrar categoria tenia
el seu teatre recreatiu.
3.2. Elements simblics de l'edifici: 'altar i els seiens de ms rellevncia.
3.3. Encrrec i recepci: la ciutat d'Epidaure per tenir ms prestigi.
3.4. Context histric i relaci amb la cultura de l'poca: poca Hellenstica. Llibre filosofia pg: 63-65.
L'espai del teatre fou una de les grans invencions de l'arquitectura i cultura grega, cal considerar dins de la
cultura el clcul matemtic i geomtric.
3.5. Histria de ledifici: inicialment les representacions de teatre i les reunions collectives formaven part de
les festes celebrades en honor de Dions, du del vi i de la gresca. En aquests espais es feien les ofrenes a
aquest du. Acualment, en juliol i agost s'hi representen tragdies antigues que atreuen a espectadors grecs
i estrangers. s el festival d'Epidaure. s el teatre ms gran i impresionant de la grcia antiga.

Altar de Zeus a Prgam:

1.IDENTIFICACI (Dades generals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Altar de Zus a Prgam
1.2 .Autor o escola: desconegut
1.3 .Dates de construcci: 188 a.C. (aproximadament)
1.4. Tipus d'edifici: religis
1.5. Perode al qual pertany: grec Hellenstic
1.6. Emplaament: Pergamonmuseum, Berln (Alemanya)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: marbre
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat
1.7.3. Mesures: 36,44m x 34,29m
2. ANLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: l'escalinata sost el podi, el podi sost les columnes, les columnes jniques
aguanten el sostre.
2.2.Elements suportats: coberta i tots els esmentats anteriorment. A la coberta trobem animals reals (lleons i
cavalls) i fantstics (tritons i grius).
2.3.Espai exterior: diomensions en forma de rectangle, gran desproporci entre el podi i la columnata. Tenim
un enorme podi macs de 2,5m d'alt. Les lnies predominants sn les horitzontals. A la faana podem
observar escales, podi, columnes, entaulament. La faana t forma de U. Elements decoratius: faana -->
columnata jnica, fris, animals del sostre. Relaci amb l'entorn --> museu.
2.4.Espai interior: La planta s rectangular amb tendncia aquadrada (37 x 34) donava accs a un pati
tancat a l'interior del qual havia l'altar dels sacrificis. Illuminaci: espai lliure entre les columnes i del pati
interior. Elements decoratius: a les cares interiors de l'altar hi havia un fris que relatava la vida de Telef.
Regne de Prgam --> Dinastia Atlida (el fundador s Telef) --> Atal I --> Aumenes II (lluiten contra els
brbars).
2.5. Estil: monumental, riquesa decorativa, gust --> composici complexa i moviment, utilitzaci de diagonals
per composar les escenes, representaci dels mites fundacionals de la religi grega. Influir en l'poca
romana (Ara Pacis), la columna trajana, l'poca barroca, romanticisme i l'expressionisme. Durant l'poca de
l'unificaci alemanya i els nazis tamb sera una sobra referent.
3. CONTINGUT I SIGNIFICACI DE L'EDIFICI:
3.1. Funci de l'edifici: religis, poltico-administratiu.
3.2. Elements simblics de l'edifici: altar consagrat a Zus i a la deesa Atena en funci de cult i agrament.
Compara els dus amb els reis de Prgam i els gegants amb els gaigs (invasors). Vol donar a entendre que
igual que els dus havien venut els brutals gegants, els atlides havien triomfat sobre els brbars invasors.
La gigantomquia (Atena tiba dels cabells als gegants. Tamb esta la mare d'aquest. La deesa de la victria
esta coronant a Atenes).
3.3. Encrrec i recepci: l'encarrega Eumenes II. Va fer aixecar aquest monument a Prgam per
commemorar les seves victries a Pont i Bitnia.
3.4. Context histric i relaci amb la cultura de l'poca:Hellensme. Consultar llibre de filosofia.
3.5. Histria de ledifici: La faana est a Berln (Pergamonmuseum) i els fonament del temple estan a
Bergama per donar testimoni de la seva existncia.
ESCULTURA GREGA:
Kore del pplum:
Autor: desconegut
Cronologia: Kouros dAnvissos, 530 aC. La Kore amb peple, 510-500 aC
Localitzaci: Anvyssos (tica) (Museu Nacional dAtenes) i Acrpolis dAtenes (Museu de lAcrpolis).
Estil: Grec arcaic
Material: marbre de Paros
Tcnica: talla
Formes: exempta
Cromatisme: policromia
a) Situeu l'obra en el seu espai cronolgic: histric i cultural.
La cultura i lart grec neixen durant els segles IX i VIII a.C. Al segle VII a.C, van tenir contacte amb la cultura
egipcia i mesopotmica, fet que desprs es veura reflectit a larquitectura i escultura grega. L'poca arcaica

fa referencia a quan es comencen a desenvolupar les polis que mes tard es dividiran en diferents estats
autnoms governat per si mateixos. La poblacio de grecia va augmentar i molta gent va haver d'imigrar els
grecs van instalarse a diferents zones del mar mediterrani com per exemple ampuries, o marsella. Els grecs
se sentien d'una cultura singular amb una conciencia collectiva (panhellenisme), els elements culturals mes
importants d'aquesta epoca son els mites , la llengua els horacles i els JJOO.
La nostra escultura Kouros i Kore pertany al perode grec clssic, s a dir, al perode on es comencen a fixar
els estils arquitectonics de lart grec.
b) A quin estil pertany. Enumereu cinc caracterstiques formals i/o conceptuals d'aquest estil.
Com ja he posat al principi, aquestes escultures pertanyen al grec arcaic. Per altra banda, trobem aquestes
cinc caracterstiques formals:
Frontalitat i hieratisme.
Eixos de simetra molt rgids.
Geometrizaci: genolls, caderas, trax...
Inici del moviment.
Estatua-bloc
c) Elements formals i Composici
Kouros: Postura hiertica, frontalitat, simetria, un eix vertical divideix el cos en dues meitats, braos
enganxats al cos, punys tancats, genolls poc naturals, cames musculoses, pas endavant (cama esquerra
avanada), forma de UU poc pronunciada als pectorals i als genolls, cabells ordenats geomtricament,
somriure estereotipat i ulls ametllats i grossos.
Kor: Rigidesa, trets arcaics, ulls ametllats, hieratisme, inexpressivitat, cama esquerra avanada, simetria,
repetici de formes, bra dret enganxat al cos, puny tancat, grcia, elegncia, somriure tmid, llargues trenes
que cauen sobre les espatlles, m esquerra estesa com oferint quelcom (fruit), vestit que cau rgid marcant
lleugerament els plecs deixant veure formes del cos i restes de policromia.
d) Explica el tema representat. Iconografia. Significat i funci.
Tema
Kouros: Representaven dus, atletes o com a recordatori a persones mortes. El kouros d'Anvissos s
l'escultura funerria d'un jove anomenat Kroisos. La inscripci diu: resta trist i dret al costat de l'estela del
finat Kroisos, lluitador de primera lnia que el tempestus Ares s'ha endut. Normalment no fan referncia a
cap persona concreta. Els cossos es mostren amb total naturalitat, nus, tal i com anaven els atletes a les
competicions esportives. El somriure s intemporal, de satisfacci amb ells mateixos. El temps en ells s
com un present etern.
Kor: Imatges que es creu que representen a sacerdotesses. La majoria eren ofrenes votives. Es pot seguir
la moda a travs dels vestits, i l'evoluci a travs de la disposici dels plecs. Aquesta kore duu una tnica
drica i un pentinat de llargues trenes, tpic d'aquestes escultures. Moltes foren trobades en un dipsit de
l'Acrpolis d'Atenes on foren enterrades desprs de la invasi persa. Dimensions menors que els kouroi,
poques superen les naturals.
Funci
Representar un du
Ofrena dedicada a una divinitat
Loa d'un atleta vencedor
Esttues funerries
Algunes porten inscripcions amb el nom de l'autor o dedicatries a algun du.
El Kouros d'Anvyssos s una ofrena als dus.
S'han trobat a diversos llocs de Grcia (sobre tot a tombes prop de Delfos), de l'sia Menor i de la Magna
Grcia.

Eren encarregades tant per particulars com per entitats pbliques que tenien funcions diverses.
Iconografia:
A la iconografia no hi ha res a resaltar
e) Compara dues escultures
L'escultura de Kouros i Kore representa la forma humana basada en la simetria, representaci exacta de les
formes i son utilitzades les mateixes formes en diferents escales. Les caracteristiques del Kouros son la
frontalidad i el hieratisme, eixos de simetra molt rgids, la geometrizaci (rtulas dels genolls, caderas,
trax...) Inici del moviment, Estatua-bloque. I al cap del kouros destaca el somriure arcaic, ulls atmetllats
geometritzaci dels cabells, simetri bilateral.
En canvi el Discbol de Mir representa el moviment en potencia, al seu costat dret una corba continua, i a
l'esquerra una linea en zig-zag, permaneix la concepci de la figura en un sol pla, la sintesi perfecta,
l'equilibri clssic es faran en la seguent generaci.
Guerrers de Riace:
catalogaci:
Aquestes esttues de bronze estan atribudes a diverses escoles i autors, entre ells a l'escola de Praxteles,
a la del mateix Fdies, i sobretot a Pitgores de Reggio, prop d'on es van trobar.
Ttol: Guerrers de Riace.
Autor: Desconegut
Cronologia: -460-430 aC
Estil: Grec-Clssic
Tcnica: Fossa (cera perduda)
Material: Bronze
Formes: Escultura exempta
Tipologia: Dempeus
Cromatisme: policroma
Localitzaci original: Costes de Riace
Localitzaci actual: Museu Nazionale de Reggio de Calbria
Descripci de l'obra:
Les esttues sn dues escultures exemptes, conegudes popularment com el guerrer vell i el jove, trobades
en el Mar Jnic, a les costes de Riace, molt a prop de Reggio Calbria. Segurament el vaixell que les
transportava va patir un naufragi, i tota la seva crrega, ha roms en el fons del mar fins a 1972, any en qu
van ser rescatades.
Tots dos guerrers presenten una posici molt semblant, la cama dreta recta, sostenint la major part del pes
del cos, i l'esquerra lleugerament flexionat. El bra esquerre est doblegat formant un angle de 90,
segurament per aguantar un escut, mentre que el dret, ms estirat al llarg del cos, segurament subjectava
una llana o una espasa. Les dues formaven part d'un grup escultric, i estaven dissenyades per a ser
vistes de frente.Como es pot apreciar en les imatges, el treball en bronze, s de tal perfecci que fins als
mnims detalls s'han estudiat amb deteniment, per donar el major realisme a les figures. La figura B
presenta els cabells curts i compltamente recollit, com per adaptar un casc, mentre que el guerrer A t els
cabells llargs subjecte per una cinta.
Aspectes tcnics:
Tots dos tenen afegits d'altres materials, com el coure de les pestanyes i els llavis, la plata de les dents i
l'ivori dels ulls. L'escultor demostra un enorme coneixement de la tcnica de la cera perduda i de la
proporci en les imatges.
La postura s molt natural, i al mateix temps amenaadora, ulls de mirada fixa, boca mig oberta, sens dubte

les figures estaven destinades a impressionar al poble. El trenat dels cabells i la barba, la poderosa
musculatura, el relleu de la pell, on sn visibles els grans msculs, venes i tendons, sn tamb un prodigis
estudi de l'anatomia humana. Les dues esttues tenen l'indubtable valor de ser de les poques obres
originals que es poden observar tal com eren les escultures clssiques de bronze.
Segurament les esttues estan realitzades en el mateix taller, participen de caracterstiques molt
reconeixibles de l'anomenat estil sever, que va tenir a Policlet com el seu punt culminant i al contrapposto
com la tcnica postural ms habitual.
Aquesta tcnica consisteix a dividir el cos longitudinalment en dues zones, una tensa, sobre la qual
descansa el pes de la figura, i una altra relaxada. El contrast fa que s'hagi de replantejar tot el sistema
postural de la figura. La prolongaci dels malucs i les espatlles convergeixen cap al costat tens de l'esttua, i
divergeixen cap al costat relaxat.
Quant a la seva identificaci, tamb hi ha polmica. Alguns els consideren simples representacions de
guerrers annims, encarregats pel tir de Rhegion, o d'una altra de les ciutats de la Magna Grcia.
A) Context Histric.
El perode d'aquesta escultura s el Perode sever: S'anomena aix el perode de l'escultura grega clssica
comprs entre 480-450 aC. Es tracta d'una producci escultrica gaireb exclusivament grega, a diferncia
del perode arcaic, que tamb va arribar a les illes del mar Egeu i a les colnies mediterrnies. Els trets
principals d'aquest estil es manifesten en el moment que desapareix el somriure arcaica i s'integren els
personatges dins de l'espai amb ms naturalitat, encara que sigui sempre frontalment. El modelatge s molt
fi, les formes tancades i el ritme alternatiu. Una bona part de la producci d'aquest perode es va fer en
bronze. I s sabut que en perodes bllics posteriors es va recrrer a la fusi de les pacfiques escultures
per fer canons. Per aix la majoria de les obres d'aquest perode, com les dels perodes posteriors, les
coneixem noms per les cpies romanes.
B) Estil:
Pertanyen a la transici del perode arcaic al clssic. Els guerrers de Riace presenten ja els trets
caracterstic del clssic d'hora, al qual s'adscriuen, com per exemple, el contrapposto de Policlet -que
consistia en el contrast entre una part tensa i una altra de dispensa-i la recerca de la perfecci ideal de la
figura humana.
Els autors, indubtablement grans artistes, van demostrar un profund coneixement del cos hum al moment
de donar forma als msculs. Els cossos molt formats d'aquests dos guerrers sn lluny ja dels antics kouroi
anticipen l'antropocentrisme i l'atenci als detalls de perodes posteriors. Els Guerrers van tenir una gran
influncia en artistes com Praxteles i en els escultors hellenstics.
C) Caracterstiques formals: Aquestes figures es diferencien ja clarament de l'estil clssic dels primers
temps grcies a l'anatomia, molt ms molt aconseguida. Aquestes dues esttues es desmarquen, tamb, del
hieratisme dels kouroi i de les korai grcies al recurs que donen suport al pes a la cama dreta i flexionen
lleugerament l'esquerra; sembla que hagin estat captats en el moment d'iniciar la marxa. El moviment,
encara tmidament insinuat, prov tamb del fet que el cap s'inclina en direcci contrria a la cama que es
troba flexionada. L'eix de simetria estricta ha estat substitut per una insinuaci de moviment que convida
l'espectador a descobrir la figura movent-se al voltant. L'expressi dels dos guerrers s ferotge, en gran part
per la boca entreoberta, en qu es poden veure les dents de plata, i per l's de coure per fer el llavis,
aquesta figura est feta amb la tcnica de la fosa (cera perduda) de bronze.
Tamb sn de coure els mugrons i les pestanyes; els ulls sn fets amb ivori. Els dos portaven escut i llana,
probablement d'argent. Les barbes arrissades, d'estil jnic, en contraposici amb la poderosa musculatura
atorguen aquestes figures un toc femen que desvetlla una certa sensualitat.
Les dues esttues sn fora semblants, per mantenen diferncies subtils: El guerrer 2, que porta els
cabells sense recollir, representa un home ms jove i ple d'arrogncia; 1 s un home ms gran que transmet
la solidesa de l'experincia, enterbolida per un cert cansament. La forma aplanada del cap d'aquest ltim fa
pensar que, originriament portava casc, que s'ha perdut.
C) Iconografia, contingut i significaci.
Aquestes dues figures representen dos guerrers, un ms jove que l'altre.
La revista d'arqueologia diu que tractava dels dos herois anomenats iax: iax de Telam, va ser el cap de
l'exercit que s'enfronta als troians i, tamb qui va recuperar al cadver d'Aquiles, i iax Oleu.
Del que no cap ms dubte s que es tracta de dos guerrers, perqu els gestos d'agafar l'escut i la llana sn
molt evidents.
La importncia d'aquestes peces excepcionals est, a ms del seu valor artstic, en el fet que fins a

l'actualitat han arribat pocs originals de bronze i noms es conserven les cpies romanes de marbre
Funci: Tot i que no se sap quina funci tenien, la mateixa composici de les figures fa pensar que van ser
fetes per collocar d'esquena a una paret i ser vistes frontalment, possiblement en un lloc pblic. De tota
manera, la part posterior s impecables, sobretot pel que fa al guerrer jove, que mostra una petita inclinaci
del cos que el dinamitza i humanitza i que mant els msculs i la corba de l'esquena en perfecta harmonia.
El poc que es coneix dels Guerrer de Riace s que eren transportat cap a la magna Grcia i, per tant, s
fcil deduir que els escultors grecs de l'poca tenien una gran difusi.
DISCBOL
DOCUMENTACI GENERAL
Ttol: Discbol
Autor: Mir (490-430aC).
Mir, lartista del moviment per excellncia, va ser lescultor grec de lobra Discbol.
Va destacar pel naturalisme, les proporcions, el dinamisme i per lequilibri de les figures. Lescultor treballava
amb bronze a Atenes. s autor de lescultura de la vaca que es trobava al mig de lAcrpolis. Treballava tan
animals com persones.
Estil: grec clssic.
Tcnica: fosa (cpia: talla)
Material: bronze (cpia: marbre)
Formes: Escultura exempta
Tipologia: Dempeus
Dimensions: A mida real
Tema: Representaci dun atleta en el mateix moment en el que va a llanar el disc. Questa escultura dna
importncia als jocs Olmpics i tamb a laspecte fsic.
CONTEXT HISTRIC
El perode clssic va del 476 aC fins al 323aC. Entre les guerres mdiques i la mort dAlexandre el Gran.
Els perses van sotmetre les ciutats gregues de lsia Menor i es van llenar a la conquesta de les polis de
Grcia. Lany 490 aC van desembarcar a Marat on van ser derrotats a la batalla de Salamina.
A partir daqu els perses es retiren de Grcia i Atenes agafa prestigi, pren el domini sobre la resta de les
ciutats gregues i creen la Lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Pelopons, en les quals
Atenes senfronta a altres ciutats gregues.
Mig segle ms tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un
rei de Macednia anomenat Filip (338aC) pare dAlexandre el Gran.
Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des dEuropa fins a sia, amb la llengua i la
cultura gregues com a base. A la seva mort, per, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.
Aquesta obra pertany al perode concretament de ms esplendor dAtenes, quan la ciutat dirigia la lliga de
Delos. poca desplendor, Atenes gasta diner en comprar obres dart que li donen prestigi, demostren la
seva grandesa...
ANLISI FORMAL I ESTILSTIC
Descripci: Un atleta nu apunt de llenar un disc.
Composici: El cos de latleta forma una lnea corba (S) i un arc cosa que ens dna sensaci de moviment
i aconseguir aquest moviment ens dna rhytmos. Per tal daconseguir-lo el que fa lautor s mostrar latleta
amb el disc a punt de llenar-lo. Lautor no linteressava com es llanava el disc sin mostrar latleta en
moviment.
Es perd la frontalitat i la verticalitat.
Mir realitza un bon treball anatmic: molt detallat, segueix el cnon de bellesa de Policlet (7 vegades el
cap), marca tots els msculs en tensi.
Els cabells sn com rnxols geomtrics que no es diferencien els uns dels altres, t certa calma inexpressiva

al rostre que contrasta amb el cos tensionat ( el cap i lexpressi conserven trets del perode anterior,
larcaic). Amb el cos vol aconseguir copsar el moviment precisament per distingir-se de lpoca arcaica.
Afegir tamb que en loriginal de bronze no calia el suport en que es recolzava la figura que si que s
necessari en el de bronze a causa del pes del material.
Estil: Inici del perode clssic ja que hi trobem les principals caracterstiques de les obres clssiques: actitud
ms natural, braos desenganxats del cos i en posicions diferents,contrapposto, el cap perd la frontalitat i
mira cap a altres bandes, la figura expressa moviment per contingut i el cnon anatmic de bellesa est
present en tot moment.
INFLUNCIES I ANTECEDENTS
Els antecedents sn les escultures arcaiques.
Mir sinfluenciar als autors de Roma, del Renaixement i el neoclassicisme.
INTERPRETACI I FUNCI
Aquesta escultura representa un atleta ideal de lpoca (concretament a Jacint, que va morir en els Jocs
Olmpics dedicats a Apollo) en la seva plenitud fsica.
Tema molt com pel que fa a lescultura daquesta poca i tamb del perode anterior (com els Kuroi).
T una funci esttica i decorativa. Fet per ser contemplat en algun lloc important de la ciutat. Demostra la
importncia dels Jocs Olmpics pel grecs i tamb la importncia de laspecte fsics, (cos atltics).
Tamb t la funci de demostrar el moviment.
Dorfor:
-Obra: Dorfor
-Autor: Policlet el Vell
-Cronologia: Aproximadament entre el 480 i el 420 aC
-Localitzaci: Museo Archeologico Nazionale a Npols
-Context histric: poca clssica Durant les guerres mdiques l'Acrpolis d'Atenes va quedar destruda i
es va comenar a reconstruir. Desprs de les guerres mdiques Atenes lidera la Lliga de Delos, mxima
esplendor d'Atenes. Atenes gasta diners en obres pbliques per demostrar el seu poder, la seva grandesa.
Desprs siniciaren les guerrers del Pelopons que va ser l'enfrontament de les diferents polis gregues
contra la supremacia dAtenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses a un rei de Macednia
anomenat Felip (338 aC) pare d'Alexandre el Gran.
El seu autor, Policlet, s el creador del cnon de bellesa (segons el qual l'alada total ha de ser equivalent a
set vegades el cap )
Anlisi formal
-Material: La original era de bronze i la copia de marbre
-Tcnica: La original era fosa a la cera perduda i la cpia talla
-Forma: Exempte
-Tipologia: Dempeus
-Descripci: Home jove,(atleta) dret i nu i idealitzat amb un bra abaixat i l'altre mig apujat (el bra que
porta aixecat representa que sostenia una llana) caminant. L'original de bronze no portava el suport que
porta la cpia en marbre.
-Composici: la figura t contrapposto i t el cnon de bellesa que el mateix Policlet va elaborar i que va
ser tan seguit, el cnon antomic perfecte. Est representat caminant, acaba de recolzar el peu dret i es
disposa a aixecar l'esquerre que tot just toca a terra amb la punta. L'escultura es regeix per l'equilibri entre
membres tensos i membres distesos: al costat dret, el bra penja relaxat, mentre que la cama sost el pes
del cos; a l'esquerra, el bra es mostra en tensi i la cama flexionada, contraposici entre una part en tensi
i una relaxada .
Pensada per ser vista frontalment. El cos est molt treballat sobretot a la part del tors i els cabells ja no sn
geomtrics sin ms detallats
verticalitat
-Expressivitat: T una cara poc expressiva,.Rostre ser, decantat una mica cap a la dreta, camina relaxat
-Moviment: Representa que est caminant, moviment suau per no s esttic, mostra moviment
-Llum: Es reparteix uniformement per tot el cos, no hi ha clarobscurs.
-Monocroma o policroma: Monocroma
Anlisi estilstic

-Estil: Grec clssic

-Caracterstiques de l'estil:
Escultura idealitzada
s del contrapposto
Braos desenganxats del cos (tot i que un bra est enganxat per tal que s'aguanti l'escultura, en l'original
no ho estava)
s del cnon i proporci (tot elaborat a partir de clculs matemtics)
Naturalitat
Rostres serens
Moviment en front la rigidesa de l'arcaic
Recerca de la perfecci
-Antecedents:Escultures arcaiques
-Influncies posteriors:Perode clssic, hellenstic, renaixement i neoclassicisme.
Funci i significat
-Interpretaci: Representa un atleta que es prepara per fer la prova del llanament de javelina.
Jove, perfecte... idealitzat...
Polictet considerava que aquesta obra era la que millor mostrava el cnon de proporcions del cos hum. El
cnon no noms es segueix pel cos sin tamb pel rostre que s'havia de dividir en tres parts iguals
La versi original en bronze de lobra no sha conservat i es coneix per les cpies romanes.
-Funci: s la representaci de lideal de bellesa , preocupaci de les classes altres per l'aspecte fsic.
Funci esttica, per decorar un espai concret
DOCUMENTACI GENERAL
Ttol: Hermes amb Dions infant
Autor: Praxteles (~390-330 aC)
Estil: finals del grec clssic
Tcnica: talla
Material: marbre
Formes: escultura exempta
Tipologia: grup
Cromatisme: monocroma
Localitzaci original: lesttua ornava el temple dHera, a Olmpia, on fou trobada durant les excavacions
que shi van fer lany 1877.
Localitzaci actual: Museu arqueolgic (Olmpia)
CONTEXT HISTRIC
476 aC fins a 323 aC. Entre les guerres mdiques i la mort dAlexandre el Gran. Els perses havien sotms
les ciutats gregues de lsia Menor i es van llanar a la conquesta de les polis de Grcia. Lany 490 aC van
desembarcar a Marat on van ser derrotats a la batalla de Salamina. Un cop acabades les guerres
mdiques sha de reconstruir lacrpolis. Comencen pel Parten i ho fan ostentosament per demostrar el seu
poder desprs dhaver liderat la lliga de Delos en tota la reconstrucci va ser feta sota les ordres de Pericles
(govern de la plis). Mig segle ms tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a
ser sotmeses per un rei de Macednia anomenat Filip (338 aC) pare dAlexandre el Gran. Alexandre el Gran
tenia el projecte de crear un sol imperi, des de lEuropa fins a lsia, amb la llengua i cultura gregues com a
base. A la seva mort, per el seu imperi es va dividir en diferents regnes.
Aquesta concretament pertany a finals del perode Clssic i transici cap a lHellenstic. Al segle IV aC.
Atenes perd lhegemonia poltica i les guerres del Pelopons. Aix va crear crisi, inquietud... i tamb es
reflecteix en lart, que comenar a perdre la serenitat tpica del perode clssic.
DESCRIPCI Grup format per un home nu dempeus recolzat en un suport i un nen nu amb una tnica
penjant.
COMPOSICI
Aquesta escultura est feta a partir de dos blocs de pedra. Formada amb un eix vertical i el cos forma una
corba (S invertida) la corba praxiteliana, tpica de Praxteles: el contrapposto, ms pronunciat (que forma la
S), dna ms suavitat i lleugeresa al cos i equilibri entre el moviment i el reps. Proporciona una sensaci
dequilibri entre el moviment i el reps. Tot i que fa una pausa, aconsegueix la sensaci de moviment.
Lescultura dHermes segueix el cnon de Policlet; el cos per set vegades el cap, en canvi el cos de Dions
tamb segueix el cnon per no queda ben proporcionat.
Les escultures mostren uns cabells ja ms naturals. Hi ha tendresa en les seves mirades, expressen els
seus sentiments.

La tnica aconsegueix naturalitat amb la tcnica dels draps molls, manera molt natural, marcant els plecs.
Aix dna una sensaci de pes.
Hi ha un contrast entre la sinuositat (el moviment) de la figura dHermes i la verticalitat de Dions i la tnica
(per sobre de larbre per suportar lescultura).
Llum uniforme sobre la superfcie del cos dHermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs
de la tnica i als cabells, on hi ha zones de clarobscur.
ESTIL
Finals del grec clssic. Braos desenganxats del cos, lescultura segueix el cnon de bellesa de Policlet, t
contrapposto, i introdueix algunes caracterstiques del perode hellenstic, com per exemple: la manera de
representar teles i lexpressi dels sentiments. Els cossos sn ms efeminats (andrgines), no sn tan
atltics, i sn ms suaus i armnics.
INTERPRETACI
Antecedents: perode arcaic i clssic.
Influncies posteriors: poca romana, Renaixement (imiten la corba praxiteliana) i el Neoclssic.
Tema: Representen a Hermes i Dions, lepisodi en el qual Hermes semporta a Dions al mn Nisa perqu
el cuidin les Nimfes o segons una altra versi als reis dOrcomen, per protegir-lo de lira dHera, ja que Zeus
t a Dions amb Smele, princesa de Tebes. Zeus va encongir a Dions perqu les nimfes el cuidessin.
Lescultura ens representa la pausa que fan pel cam, quan Hermes porta en braos el seu germanastre i li
dna ram, smbol del du del vi. Aqu es veu la tendresa amb qu cuida al seu germ petit i com el petit ho
vol agafar amb la m, tot i no estar conservada.
FUNCI
Decorativa esttica, per exposar-la en un lloc pblic. Es va trobar el s. XIX al tempre dHera. Es creu que era
una escultura per commemorar la pau entre els poble dElis i Arcdia, ja que Dions era el patr dElis i
Hermes de laltre.
Laocoont i els seus fills:
Ttol: Laocoont i els seus fills
Autor: Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor. Autors especialitzats en representar escenes de la Ilada
i l'Odissea, dues obres d'Homer que parlen de la guerra de Troia i del retorn d'Ulisses a taca desprs de la
victria grega.
Cronologia: segle I aC
Localitzaci original: L'obra es va descobrir entre les runes del palau de Titus, a Roma, l'any 1506.
Localitzaci actual: A Roma. Al pati del Belvedere del Musei Vaticani
Context histric: L'obra pertany al perode hellenstic (323- 31aC), un temps de transici
entre l'esplendor de Grcia i el predomini de l'Imperi rom.
Comena amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a sia
on es parlaria grec i la cultura hellnica en seria la base.
Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a aix, pel que fa a l'art,
les influncies gregues es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles. Aquesta escultura
pertany a l'escola de Rodes.
La ciutat d'Alexandria, fundada al delta del Nil per Alexandre el Gran l'any 331 aC, es converteix en el smbol
de la civilitzaci grega del moment i es la capital del nou regne d'Egipte. Era una ciutat de planta grega,
plena de temples i monuments, que es va convertir en la ciutat grega ms gran. Finalment, l'any 31 aC, els
romans conquereixen l'Imperi grec.
Anlisi formal:
Material: marbre. Es desconeix si hi havia una escultura original del s.II feta de bronze.
Tcnica: talla i trepanat.
Tipologia: grup
Cromatisme:Monocroma
Descripci:Grup format per tres homes nus. Un de ms gran i dos de ms petits, que lluiten per alliberar-se
de dues serps.
Composici: La composici s oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una
diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos.
Pel que fa al moviment, podem dir que s una escultura molt dinmica. Ho veiem per les dues serps, que
forment lnies ondulades i per l'acci que es representa. Els personatges estan lluitant amb les serps, per
tant, estan en moviment, immediatament desprs de la imatge representada es trobaran en una altra
posici.
Els cossos dels fills sn anatmic ament iguals que el del pare per a escala ms petita, la qual cosa no
s'acosta gaire a la realitat.

Els cossos estan contorsionats. Tota la musculatura de les figures es troba en tensi i les cares mostren
molta expressivitat. Sobretot en la cara del pare, veiem com la serenitat en l'expressi de les escultures
clssiques s'ha perdut, ja que mostra una expressi de patiment (phatos), com si estigus a punt de deixar
anar un crit. s una escultura que ens transmet violncia, tensi i patiment.
Un altre tret important s que s'utilitza "la tcnica dels draps molls" per tal de representar les teles i que
semblin ms reals. Aix influeix en la llum creant clar obscurs, que tamb veiem en altres parts de
l'escultura, com: entre el cos del dill i el pare, al rostre del Laocoont etc. s una escultura que t prontalitat,
s a dir, est feta per ser vista des de davant. Finalment, veiem com tota l'escultura t unitat, la qual cosa
s'aconsegueix per mitj de les serps, que envolten les tres figures i les uneixen.
Anlisi estilstic: L'estic s grec hellenstic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cnons de
serenitat i equilibri clssics. Com veiem en aquesta escultura, les figures acostumen a estar en tensi i a
representar el moviment. Els rostres dels personatges mostren molta expressivitat i transmeten dolor i un
gran sofriment. Es posa de moda la representaci de grups, en aquest cas en trobem un format per Laocont,
els seus dos fills i dues serps. S'accentua molt la musculatura dels personatges, tots tres tenen els msculs
molt desenvolupats.
Com hem dit anteriorment, aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes. Per tant, a ms de les
caracterstiques generals del grec hellenstic, mostra trets tpics d'aquesta,com el dinamisme, el
colossalisme i el moviment contorsionat. Una escultura del mateix estil i pertanyent a la mateixa escola seria
la de "Victria de Samotrcia".
L'antecedent estilstic s el grec clssic. Posteriorment influenci molt a Miquel ngel, que hi era present en
el moment en que van descobrir l'escultura i va quedar impactat amb la seva expressi. Arrel d'aix hi ha
una influncia clara en els cossos, les cares i les mirades de les obres d'aquest autor. Sobretot per la
terribilit, en lescultura del Moises. Tamb s una escultura que influencia al Barroc per la contorsi dels
cossos, la tensi corporal i el dinamisme, ls de diagonals... Ho veiem en autors barrocs com Bernini.
Funci i significat: Era un tret caracterstic d'Agasandre i els seus fills el fet de representar escenes
mitolgiques relacionades amb la I lada i l'Odissea d'Homer, de les quals hem parlat abans. Aquesta
escultura reprodueix el moment en que dues serps es mengen a Laocont i els seus dos fills. Aix es deu a
que, Laocoont, sacerdot de Troia, intenta advertir al seu poble del perill que pot suposar entrar el cavall
regalat pels grecs a la ciutat de Troia. Davant d'aix, la deessa Atena envia dues serps perqu el matin a ell
i als seus fills i aix evita que li ensorrin el pla. Tamb hi ha una altra versi que diu que Laocoont era
sacerdot dApollo i que va ser castigat per aquest al casar-se contra les seves ordres.
Cal destacar que segons la versi dHomer noms hi havia un fill i en la de Virgili dos. Per aix hi ha una
teoria que diu que en loriginal grega noms hi hauria un fill i en la cpia romana dos.
La funci era decorativa i esttica. A l'poca d'Agesandre estava de moda entre els rics tenir grups
escultrics per decorar les cases, aquesta escultura en concret es va trobar a casa de Ner.

Victoria de Samotrcia:
La Victria de Samotrcia. Obra d'Pithkritos de Rodes? Escultura hellenstica. Cap a 190 a.C. 2,45 m.
Museu del Louvre. Pars
s una obra original, procedent del Santuari de Cabiros, en Samotracia. Realitzada en marbre, en embalum
rod. Elevada sobre la proa d'un vaixell de pedra, formava un espectacular conjunt escultric erigit en el cim
d'un santuari rocs, probablement amb una font als seus peus en les aiges del qual reflectia.
Tema: s una Nik o Victria, representada com una dona amb ales que acaba de posar-se amb empenta
sobre la proa d'un navili. Encara mant les ales desplegades i les seves robes s'arremolinen pel vent mar.
L'esttua ha perdut el cap i els braos. Vas veure un fi jitn transparent lligat amb un nus sota el pit, que
pressiona la tela. Els infinits plecs del lleuger vestit flueixen al voltant del cos, s'enganxen al pit i ventre,
insinuen i realcen les belles formes arrodonides. Descansa el pes sobre la cama dreta mentre l'esquerra va
cap enrere, en una suau i llarga ondulaci.
La composici s oberta, les lnies eix de l'obra sn les diagonals i corbes, que produeixen desequilibri. De
front, la figura es retora i s'obre a les dues llargues corbes de les ales. Vista lateralment, s'observa una
gran lnia diagonal que enllaaria des de la cama fins a la perduda cap. El dinamisme de la composici es
completa amb les mltiples i delicades corbes del vestit. El moviment impetus de la nik s'expressa en els
draps que s'agiten i volen i en les ales desplegades cap als costats i darrere. L'escultor ha volgut captar
l'instant en qu es posa.
El modelatge de les formes est aconseguit amb gran expressivitat. L'artista ha sabut expressar a la
perfecci els efectes de l'assot del vent sobre el cos de la deessa, amb un estudi anatmic de gran habilitat

tcnica. Delinea amb percia els pits, el ventre i les diferncies de gruix de les cames. El lleuger vestidura,
de "draps mullats" adherits al cos, vela les formes i les crrega de sensualitat i misteri, tornant ms bell el
cos de la Nik. El joc de la llum s'accentua en els plegats, creant violents contrastos de llum i ombra. La
factura de l'obra s refinada, virtuosa, ben treballades les diferents textures (teles, plomatge de les ales,
etc).
Estil: l'obra presenta les caracterstiques de l'art hellenstic, ltim perode de l'escultura grega: complicaci
compositiva, illusionisme escenogrfic, grandiositat i ruptura de la proporci clssica, realisme, ruptura de
l'equilibri, gust pel moviment, la tensi dramtica, sensualitat i bellesa , habilitat tcnica. L'autor es basa en
models clssics anteriors, percebent la influncia de Fidias en la tcnica de draps mullats, per s ms
realista.
Funci: destinada a commemorar una batalla naval en qu els rodencs van vncer a Antoco III de Sria.
Simbolitza el triomf.
L'escultor i la seva poca: l'obra, una de les ms belles del mn antic, s'atribueix a Pithcritos, escultor poc
conegut de l'Escola de Rodes, una de les principals de l'etapa hellenstica (segles III-II-I a.C). A ella s'han
d'obres tan famoses com el Cols de Rodes, una de les set meravelles de l'Antiguitat, i els grups del
Laocoont i els seus fills i El toro Farnesio.
Desprs de les conquestes d'Alexandre el Gran, la cultura grega es difon i fusiona amb l'oriental, sorgint una
cultura de gran luxe i refinament esttic. s la fase barroca de l'hellenisme, d'enorme varietat del gust:
conviuen la idealitat i el realisme, la bellesa i la deformitat, els temes dramtics i els quotidians,
representant-se tots els estadis de l'sser hum (de nens a ancians). Els clients serien la minoria rica i
poderosa de l'poca.
ARQUITECTURA ROMANA:
Maison Care:
Autor: Desconegut
Cronologia: 16 aC
Localitzaci: Nimes (Frana)
Context histric:
Pertany a principis del perode Imperial.
A partir de la 2 s. I aC.
Es tracta de la poca de pax romana.Hi ha pocs conflictes i els diners que tenien els podien destinar a fer
obres publiques, ja que era una manera de demostrar la seva superioritat davant dels altres territoris
conquerits i aix poder expandir la seva cultura i la seva llengua arreu del seu territori que no es restringia a
la Pennsula Itlica sin a tot lImperi Rom.
Per altre banda no nomes van fer obres pbliques a Roma sin que tamb les van fer arreu de lImperi
Rom, com a eina romanitzadora i unificadora.
Aquesta obra es situa a Nimes (Frana) i es va edificar en poca del 1r emperador, Octavi August. va ser
encarregada per Agripa, gendre i m dreta de lemparador.
Anlisi formal:
Material: Pedra calcria blanca
Sistema constructiu: Arquitravat
Elements de suport: Columnes cornties, que envolten el temple, adossades al mur de la cella. les
columnes adossades comparteixen la funci de suport amb el mur. Al prtic les columnes soles sostenen
lentaulament.
Elements suportats: lentaulament format per larquitrau, el fris i la cornisa.
El front triangular i la coberta a dues aiges
Espai exterior: Aspecte molt semblant als temples clssics grecs tot i que t caracterstiques prpies com
per exemple el Pdium elevat
Planta rectangular

Columnes laterals i del darrere adossades (20 columnes) pseudoperpter

prtic Hexstil (6 columnes al prtic) i 2 laterals per cada costat (exemptes)
Columnes cornties estilitzades : Fulles dacant i ornaments florals als capitells, fust acanalat El sostre
interior del prtic s horitzontal i t cassetons quadrats
Lentaulament est format per: Arquitrau (amb 3 platabandes), fris amb decoraci floral i cornisa. Front,
amb timp sense decoraci. Tot al damunt dun podi amb Escalinata noms al davant.
Donen molta ms importncia a la faana principal que a la resta
Espai interior: Noms t una cella, sense cap divisi, tot i que podia haver estat dividida en parts per
honorar diverses divinitats.
noms shi accedeix pel davant
Estil: Roma imperial, es una barreja de caracterstiques gregues: arquitravat, columnes.... i de
caracterstiques romanes (podi i no es simtric) els romans no li donen importncia ni al ni al darrere ni els
costats.
Interpretaci:
Aquest temple fou dedicat als nmens de Roma i a Gai i Luci Csar, nets dAugust i fills de la seva filla Jlia
i dAgripa, i serig en honor de lemperador i la seva famlia. No hi ha per ni escultures ni relleus que en
facin referncia, en canvi ornamentaci floral carregosa. Aquest temple el feu construir per Agripa, m dreta
dAugust, el qual sencarreg dorganitzar la infraestructura pblica de la Gllia .
Estava situat a lntic frum de Nimes.
Funci August va voler romanitzar tot el seu imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus dedificis.
Tamb era una forma dimpressionar als pobles conquerits, un hbil instrument de propaganda per
demostrar la fora i la grandesa dels seus nous amos i alhora unificar els territoris conquerits. Desprs de la
mort dAugust, limperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que fou divinitzat. Els romans, arreu
dels seus territoris tamb van fer construir altres obres arquitectniques com teatres, infraestructures, etc...
per exemple el Pont du Gare, de Nimes.
Antecedents: Estil grec clssic
Influncies posteriors: Renaixement i neoclassicisme
Pante:
Ttol: Pante
Autor: desconegut
Cronologia: 27aC. Reconstrut del 118 al 125 dC
Localitzaci: Roma
Context histric:El Pante va ser construt durant perode Imperial, durant la Pax romana. poca durant
la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres pbliques i romanitzar els
territoris conquerits. Aquest s el temps en que limperi va arribar a la seva mxima expansi territorial i
prosperitat.
La construcci inicial del Pante va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la m dreta dAugust. Anys desprs
hi va haver un incendi que va cremar ledifici, que anys desprs va ser restaurat per Domici, tot i que no va
ser reconstrut fins lany 118 dC per Adri. Larquitecte de la reconstrucci segurament va ser Apollodor de
Damasc.
Anlisi formal:
-Material:formig, marbre, ma
-Sistema constructiu: arquitravat i voltat
-Elements de suport: Una faana amb un prtic octstil amb columnes cornties. A linterior vuit pilars de
contenci que aguanten la pressi del tambor de tres pisos i els murs del tambor que combina el formig
amb tres sries superposades darcs de maons.
-Elements suportats: A la faana principal trobem un entaulament amb arquitrau, fris i cornisa. Rematat per
un front i una coberta inclinada a dues aiges. Sobre la cella hi ha una cpula hemisfrica amb un cul.
-Espai exterior: Hi havia el projecte de construir una gran plaa porticada al voltant del Pante, cosa que no
deixaria veure el cilindre del tambor , que visualment no s bonic ja que no presenta cap tipus de decoraci.
Aquest consta de tres pisos que amaguen la base de la cpula. El temple es trobava sobre un podi, per al
aixecar el nivell del terra va quedar gaireb a la mateixa altura. El front de la faana principal no est
decorat per t una inscripci en llat dedicada a lemperador Agripa, qui va encarregar construir el Pante.
Diu aix: Marc Agripa, fill de Luci, cnsol per tercer cop, el va fer.

El prtic format per 16 columnes de capitells corintis i base de marbre blanc (prtic octstil + 8 columnes
ms a linterior del prtic).
-Espai interior: Presenta una nica cella de planta circular amb una sola entrada, el prtic octstil. Hi ha
vuit pilars que aguanten la cpula, entre cadascun daquests hi ha una petita capella dedicada a un du.
Aquestes tenen columnes a davant amb la nica funci de decorar i amagar els pilars i tot el sistema de
crregues que sost ledifici (murs gruixuts) Aquestes columnes decoratives sn com un homenatge a
larquitectura arquitravada grega. A ms tot linterior est recobert amb marbres i materials nobles. Al segon
pis hi ha petites finestres. A continuaci Trobem la cpula, formada per 5 fileres de cassetons amb 28
cassetons cadascuna que es van fent ms petits a mida que pugen i sacosten a lcul, una finestra circular
duns 9m de dimetre a dalt de tot de la cpula, amb la funci dilluminar i ventilar. Simbolitza el Sol i durant
tot el dia la llum va fent la volta i illuminant tots els cassetons. Aquest cul es cobria amb lmines de
alabastre per protegir linterior de la pluja.
Anlisi estilstic:
-Estil: Rom Imperial. Presenta caracterstiques de larquitectura grega, com sn les columnes, el prtic i
tota la decoraci interior. Tamb es veu la influncia dels Tholoi grecs (temples circulars dedicats a herois).
Dinfluncia oriental trobem la cpula i els arcs.
Per tant trobem que hi ha eclecticisme, s a dir, una barreja de diferents influncies de les cultures que ms
els van interessar. Aix reflexa el sentit prctic dels romans, agafen les tradicions constructives que els hi
semblen millors dels diferents territoris conquerits. L'Eclecticisme es la principal caracterstica de
larquitectura romana degut a la gran extensi del seu imperi.
-Antecedents: Els Tholoi grecs. Temples petits, rodons, dedicats a herois i larquitectura grega en general
-Influncies: Artistes del Barroc i del Renaixement utilitzaran cassetons i cpules.
Funci i significat
-Funci: El Pante s un edifici amb funci religiosa, perqu era per rendir culte a tots els dus de lOlmp
tal com indica el seu nom (Pan= tot / theos= deu), inclosos els emperadors anteriors, ja divinitzats. Tot i ax
els 7 bsis estan consagrats a les set divinitats celestes, el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i
Saturn. Dnen especial importncia a Venus i Mart, la deessa de bellesa i el du de la guerra, que
simbolitzen el poder de Roma. Tamb tenen funci propagandstica,ja que el va encarregar lemperador
Agripa per tal de demostrar el poder i la bellesa de lImperi rom.
-Tipologia: Temple
-Interpretaci: La cpula simbolitza la volta celeste. Lcul de la cpula simbolitza el Sol, que s el centre
de lUnivers, com ho era Roma en aquell moment. Els 28 cassetons simbolitzen els dies del cicle lunar i hi
ha cinc cercles perqu el sistema planetari antic en tenia cinc.
Aquest temple era dedicat a tots els dus i tamb als emperadors que havien estat divinitzats.
Colosseu o amfiteatre Flavi:
Ttol: Colosseu
Autor: desconegut
Cronologia: 72 -80 dC
Localitzaci: Vall del Colosseu a Roma (Itlia)
Context histric
Perode Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC. Lexpansi territorial provoca la crisi de la
Repblica. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Desprs de la mort de Csar, assassinat per part dels
partidaris del la Repblica, el seu besnt Octavi va vncer els seus rivals a la Guerra Civil. Lany 27 aC el
senat li va concedir el ttol de August Escollit pels deus. Octavi August va inaugurar un nou sistema de
govern, lImperi (30 aC 14 dC). Lemperador concentrava tots els poders en la seva persona.
Al llarg dels segles I i 2 dC limperi va arribar a la seva mxima expansi i prosperitat, s el perode conegut
com el de la pax romana en el qual hi va haver pocs conflictes.
Pel que fa a lart, entre els segles I i III dC es pot considerar com lpoca del classicisme rom, amb una
revifada de les influncies gregues.
Aquesta obra pertany al segle I, per tant dins daquesta etapa de pocs conflictes que permeten els
emperadors destinar recursos a la construcci dobres pbliques. colosseu encarregat per Flavi per
inaugurat per Tit i acabat per Domici.
Anlisi formal
Material : marbre, pedra, tova...
Sistema constructiu : arquitravat i voltat als tres primers pisos

Elements de suport: podi (estilobat), pilars, columnes adossades als pilars (que tenien funci decorativa).
Tamb arcs de mig punt i contraforts.
Elements suportats : Els entaulaments que fixen el lmit de cada un dels tres pisos, voltes de can i voltes
daresta.
Espai exterior : Cada pis s dun ordre diferent:
Primer pis: dodre dric tosc amb columnes sense estries i t base. T 80 arcades.
Segon pis: dordre jnic i es compon de base. El fust ms esvelt i un capitell de volutes que li confereix un
aire ms delicat. T 80 arcades.
Tercer pis: dordre corinti. s el ms elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles dacant. T 80
arcades.
Ltic masss: decorat amb lesenes destil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquesta part del
Colosseu es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per
subjectar el velarium que tenia la funci de protegir el Colosseu de la pluja i del sol.
Espai interior : Als intercolumnis del segon i el tercer pis tenien escultures. La graderia envoltava larena
que era lespai circular on es feien les celebracions. Sota larena hi havia un subsl ple de passadissos
interns on hi havia els muntacrregues per pujar
les feres a larena. Aquest subsol estava cobert amb un empostissat fcilment desmuntable. Tenia un
sistema impermeabilitzat per inundar larena i fer una piscina per a les batalles navals. La cvea (graderies)
com que no es van utilitzar els desnivells del terreny per construir-la sin que es construen superposant
diverses voltes superposades sobre pilatres que formen passadissos interiors. A linterior hi cabien uns 50
mil espectadors. Els accessos es deien vomitoris, que eren escales i rampes que estaven sota les arcades
per anar cap amunt.
Anlisi estilstic
Estil : Rom imperial. Lamfiteatre va ser una innovaci romana que consisteix en la uni de dos teatres. Els
grecs nicament edificaven de teatres, s a dir, la meitat dun amfiteatre. s tamb de larc, la volta de can
i la daresta que no utilitzaven els grecs
Antecedents : Els teatres grecs.
Influncies : El Renaixement. copiar i utilitzar molt la superposici dordres (que tamb shavia utilitzat en
poca hellenstica) .
El colosseu tamb ha servit de model i inspiraci fins i tot per a la construcci de molts estadis esportius
actuals
Funci i significat
Funci : Ldica, s a dir, per entretenir ja que shi feien jocs, Gladiadors, lluites danimals i batalles navals.
Tamb simbolitza i glorifica a lemperador Vespasi amb una clara intenci propagandstica.
Tipologia : amfiteatre
Interpretaci : Fou situar en el llac Dessecat de lantiga Casa Daurada de Ner. El nom de Colosseu prov
de la colossal esttua de Ner que lacompanyava. Era un regal de rei Vespasi al seu poble. Tenia el
carcter pblic dedifici civil on soferien espectacles gratuts.
La gent sasseia segons el seu estatus social.
Aqeducte de Tarragona:Aqeducte rom de les FerreresObra:Aqeducte rom de les Ferreres
Autor: Desconegut
Cronologia: probablement segle II
Localitzaci:Tarragona
Context histric:
A partir de la segona meitat del segle I aC.
L'expansi territorial va provocar la crisi de la Repblica. Conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48 aC Juli
Csar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders per va ser assassinat pels republicans
i els patricis.
El seu fill adoptiu, Octavi, va venjar la mort de Csar en una guerra civil i l'any 27 aC el senat li va concedir
el ttol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi.
Al llarg dels segles I i II va ser anomenat pax romana ja que hi va haver poc conflictes. Per entre els segles
II i III dC es va difondre el cristianisme dins l'imperi i va comenar una crisi deguda als atacs dels brbars
que finalment va acabar amb la caiguda de l'imperi rom.
- Aquesta obra pertany per tant al segle II, perode encara de pax romana, hi havia pocs conflictes, podien
dedicar-se a encarregar obres pbliques, infraestructures....Aquestes construccions donen prestigi als
emperadors que les encarreguen i serveixen tamb com a eina romanitzadora.
Material: blocs de pedra tallats de la mateixa forma aguantant-se sense morter.

Sistema constructiu: voltat

Elements de suport: pilars; els de dalt tenen forma rectangular i els de sota triangular. Troncopiramidal o de
pirmide escapada
Elements suportats:arcs de punt i cornises
Espai exterior: Construt amb carreus regulars collocats en sec. De cada pilar en neixen dos arcs cosa que
enforteix lestructura. Sobre la 2a fila darcades hi ha un canal que estava recobert de cal i fang per tal de
fer el canal impermeable i poder transportar l'aigua fins a un dipsit on a partir d'aquest es distribua l'aigua
per la ciutat. Sadapta al terreny i als desnivells (clculs matemtics)Tamb clculs matemtics per buscar el
recorregut ms curs i amb una mica dinclinaci perqu laigua circuls
L'aqeducte tenia dos pisos, el pis de sota tenia 11 arcs i el de sobre 25 que es feien a partir de clculs
matemtics per adaptar-se al desnivell. Eren molt bons enginyers.
Estil: Rom imperial
Caracterstiques: sentit prctic, monumentalitat, complexitat tcnica, austeritat, etc.
Funci: Tenia doble funci:
Portar l'aigua (suministrar aigua a la ciuatat de Tarraco) Es construeix laqeducte per superar un desnivell)
Romanitzar l'imperi: la construcci dobres pbliques com ara aqeductes, xarxes de comunicaci.... eren
una eina de propaganda, romanitzaci, i unificaci del territori
Tipologia:civil, concretament aqeducte.
Significat: No t un significat contret per al voltant dels aqeductes i ponts ronden diferents llegendes
d'origen medieval que van tenir molta difusi a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador
com: hi ha un pacte amb el diable i una nima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona
comena quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal van fer caure el
viaducte i el constructor en veure aquell desastre va invocar el diable perqu l'ajuds a reconstruir-lo. Quan
Satans va aparixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'anima de la
primera persona que begus l'aigua que transportava l'aqeducte.
L'endem el pont estava construt per el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i el
pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satans.
Antecedents: estil etrusc, tot i que l'aqeducte s un invent rom.
Influncies posteriors: Renaixement i Neoclassicisme.
Arquitectura domestica: Villa del poeta trgic
TTOL: Casa del poeta trgic de pompeia
AUTOR: Desconegut
CRONOLOGA: S.I a.C
ESTIL: Rom imperial pompei
MATERIALS: Varis
SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat
LOCALITZACI: Pompeia
CONTEXT HISTRIC:
Pompeia estava habitada per un poble prerom, els Oscs.
La ciutat va ser fundada el s.VII i va ser conquerida per els romans durant la repblica i la van convertir en
una colnia romana (Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum). Posteriorment s va convertir en una ciutat
destiueig, en la qual hi havia tots els serveis duna ciutat romana va arribar a tenir 20.000 habitants.
Lerupci del Vesubi va destru completament la ciutat que va quedar sepultada per les cendres fins al segle
XVIII quan es van iniciar les excavacions. L lava i la cendra va permetre mantenir prcticament intacta la

ciutat.
ANLISI FORMAL:
s una tpica domus romana, el nom de la qual ve donat per el mosaic que es va trobar en els seu interior, el
qual es destil hel.lenstic. Els elements de suport sn els murs i els suportats les cobertes de la casa, la qual
tenia dos pisos tot hi que el segon pis no sha conservat.
ESPAI EXTERIOR:
Correspon a el tpic de les domus romanes, eren cases molt tancades, sense finestres per preservar
lintimitat i resguardar-se dels lladres. La llum arribava grcies a els dos patis interiors.
ESPAI INTERIOR:
Sentrava per un corredor, el vestibulum, fins a la porta; el passads continuava fins a latri, que era un espai
buit amb una obertura en el sostre, compluvium, que es corresponia a terra amb un espcia de pila
rectangular, l impluvium, destinada a recollir laigua de la pluja. Acontinuaci trobavem el tablinium
(habitaci on lamo rebia els clients) i seguidament el peristylum era un jard envoltat dun prtico sostingut
per columnes: en ell sobrien una srie dhabitacions, alae, com la cuina, el menjador (triclinium) altres
habitacions privades i tamb el lararium, una mena de capella petita on es veneraven els dus de la casa
(lars)Les dependncies de servei, es situaven on quedaven espais lliures, com la cuina, el bany i les
latrines.
Tamb s important comentar que a linterior no hi havia gaires mobles per s una rica decoraci pictrica
de les parets.
ANLISI ESTILSTIC
-Estil: Rom imperial pompei; primacia dels aspectes tcnics i prctics per sobre dels esttics, anotnimat
de l'autor, sobrietat, senzillesa en la decoraci, etc.influncia grega pel que fa a latrium, el peristil i els
mosaics, tot i que el mosaic rom s ms desenvolupat.
L'estil del mosaic s l'hellenstic (tema quatidi; gos...) i l'estil de la pintura s el 4rt estil Pompei o
illusionista.(caracterstiques del 4t estil: arquitectura teatral / escenes mitolgiques/ composicions
fantstiques / inclusi de nus / sensaci de profunditat)
-Antecedents i influncies: Les domus romanes partien, tant en estructura com en decoraci de les gregues,
les quals des del segle III aC ja que s decoraven amb mosaics i pintures.
El model i la tcnica dels mosaics i de les pintures van ser tamb heretades del mon grec.
L'art del mosaic rom influ en la decoraci de les esglsies paleocristianes i les esglsies bizantines.
Influncies posteriors: com que les runes es descobreixen al segle XVIII va influir en el Neoclassicisme
FUNCI I SIGNIFICAT
-s un edifici civil, concretament una domus (casa familiar on hi vivien famlies de nivell econmic alt.
Aquesta concretament era l'habitatge d'una classe mitjana alta i feia tamb la funci de comer ja que tenia
les dues botigues (tavernae) als costats.
En la domus del Poeta Trgic, es representa un mosaic a l'entrada, dun gos subjecte amb una cadena amb
una inscripci que posa (et saludo a casa meva, cura amb el gos,) els gossos estaven lligats de dia i sueltos
a la nit per defensar la casa. Laltra mosaic representa un assaig teatral duna tragedia , es troba al tablinium
i s el que dna nom a la casa.
La pintura de la domus tamb s'ha conservat malgrat una erupci volcnica a la ciutat. En el prtic del
peristil de la domus es troba un quadre anomenat El Sacrifici d'Ifgnia.
Aquesta obra representa un episodi de la guerra de Troia, Ifgenia era filla del rei Micenes, Agammnon i de
la seva dona Clitemnestra. Agammnon en el transcurs d'una cacera va matar un crvol irritant la deessa
Artemisa qui, ofesa, el va castigar impossibilitant la sortida de la seva flota cap a Troia, per resacatar a
Helena, dona del seu germ que havia estat segrestada per Pars. L'endev Calcant envi un missatge a
Agammnon dient que ha de sacrificar a la seva filla Ifgnia per calmar la ira d'Artemisa. Amb l'excusa de
qu es casaria amb Aquilles Ifgenia es trasllada a Aulide, per en l'ltim moment la deessa substitueix la
jove per una crvola. Posteriorment es va convertir en sacerdotessa d'Artemisa en la regi de Tauride.
ESCULTURA ROMANA:

EL SARCFAG DELS ESPOSOSTtol: El sarcfag dels esposos

Autor: Desconegut
Cronologia: 520 aC
Localitzaci original: Necrpolis de Cervetari
Localitzaci actual: Museu Naxionale di Villa Giula (Roma)
CONTEXT HISTRIC
Aquesta escultura pertany als ltims anys de letapa de la monarquia de Roma, que va des del 753-509 aC.
Va ser una etapa en qu Roma va ser governada per 7 reis; els 4 primers llatins i els tres ltims etruscs(la
Pennsula Itlica estava ocupada per diverses tribus: llatins, etruscs, samnites, sabins, umbres).
Els etruscs eren un poble originari dsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja dart grec i
art oriental, que donava molta importncia a la vida desprs de la mort i que influenciar en gran manera
lart rom posterior. Fins el segle III aC lart sha de considerar dins de lart etrusc. Entre els segle III i I aC es
pot comenar a parlar dun art rom (barreja dinfluncies etrusques, itliques i gregues).
Per tant, aquesta escultura es considera etrusca marcada per les creences religioses i per la vida desprs
de la mort.
ANLISI FORMAL I ESTILSTIC
1. Anlisi formal
Materials: terracota policromada (fang modelat i cuit)
Tcnica: Modelat
Forma: Escultura exempta
Tipologia: Grup
Descripci: Dues figures, un home i una dona, reclinats sobre un llit anomenat klin en activitat
relaxada. Lhome situat darrera de la dona porta el tors nu i tamb va descal. La dona est en primer
terme i va vestida amb una tnica llarga, sabates punxegudes i un barret. Els personatges no es miren
per hi ha una relaci afectuosa, no a travs de les mirades, sin a travs de les mans.
Composici: Una meitat de lescultura (la part del cos, la cara, les mans, les trenes i els peus) est molt
ms treballada que laltre meitat (la de les cames). Tot i que els peus tornen a estar treballats. Les cares
sn bastant geomtriques (la barba de lhome, les trenes de la dona, els ulls ametllats, la boca
estereotipada etc, en sn elements que ho demostren.) Tot i ser cares geomtriques, intenten
assemblar-se al model.
Predomina la lnia horitzontal (el llit) per tot i aix tamb hi ha una verticalitat a la part dels cosos i les
cares.
Moviment: No hi ha moviment. Tot i que tampoc sn esttics del tot, estan en reps per les mans...
donen una sensaci de no ser esttics.
Expressivitat: No nhi ha, ja que les cares son geomtriques i tenen una influncia arcaica, per
expressen un cert afecte mitjanant la collocaci de les mans.
Monocromada o policromada: Conservarestes de policromia de colors vius, igual que lescultura del
Kouros i Kourai.
Llum: es reparteix uniformement, no crea clarobscurs.
2. Anlisi estilstic
Estil: etrusc
Caracterstiques de lestil: Lestil etrusc t una barreja dinfluncies orientals i de lart grec del perode
arcaic.
Antecedents: Grec arcaic, t semblances amb el Kouros i Kourai:
- Ulls ametllats
- Cares geomtriques
- Tractament del cabell
- Cara estereotipada
Tamb t antecedents de lart etrusc:
- Intenta assemblar-se al model
- Sn ms realistes que idealitzats
- La manera de treballar els pmuls
Influncies: Art rom posterior.
3. FUNCI I SIGNIFICAT
Funci: Aquesta escultura t dues funcions: Una s guardar les cendres dels morts (urna) i laltre fer un
homenatge a les persones mortes amb la representaci de les seves cares.
Iconografia i iconologia: El poble etrusc molt marcat per les creences religioses creia que desprs de
la mort hi havia una altre vida i per aix decoraven els sarcfags com si fossin cases, amb pintures al
fresc i amb elements de la vida quotidiana per acompanyar-los a laltre vida.

Aquestes dues figures representen els esposos celebrant un banquet en actitud quotidiana i relaxada. s
important remarcar que la dona est en primer pla, ja que la civilitzaci etrusca no marginava a la dona i la
considerava igual que lhome, cosa que no passava en la societat grega i romana.
August de Prima Porta:
Ttol: August de Prima Porta
Autor: desconegut
Cronologia: 19 aC (cpia en marbre 14dC)
Localitzaci (original i actual): Roma, villa de Gallina Banca
Context histric:
La cpia en marbre de lAugust de prima Porta va ser feta durant perode Imperial, durant la Pax romana.
poca durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres pbliques i
romanitzar els territoris conquerits. Aquest s el temps en que limperi va arribar a la seva mxima expansi
territorial i prosperitat.
Aquesta escultura es va trobar a les excavacions fetes a Prima Porta, tot i que se sap que hi va haver una
escultura original feta en bronze.
Anlisi formal:
Material: loriginal era de bronze i la cpia va ser feta en marbre.
Forma: exempta.
Tcnica: loriginal era fosa i la cpia era una talla.
Tipologia: dempeus.
Descripci: home descal vestit amb una tnica que li passa per davant de la cintura i la recull amb el bra
esquerra i amb cuirassa, i presenta el bra dret alat. Sota la cama hi ha un dof i un cupido que a loriginria
no hi s.
Composici: oberta. Predomina la verticalitat, a ms podem veure una diagonal del peu esquerra al bra
dret. Va ser feta per ser vista frontalment. Hi ha contraposto. Podem observar la tcnica dels draps molls i a
ms hi veiem el cnon de bellesa de Policlet. La cara no est idealitzada com feien els grecs, lescultura t
la cara jove per s la del model (lemperador August). Intenta ser realista i tamb s molt detallista. Estava
policromada.
Expressivitat: reflecteix lactitut de lemperador, sobretot confiana amb ell mateix. Veiem com el seu rostre
mostra seguratat i a ms podem apreciar que no est idealitzat, sobretot es veu el realisme en els cabells.
Llum: trobem clarobscurs a la capa, tot i que la resta de lescltura t la llum repartida uniformement.
Anlisi estilstic:
Estil: rom imperial
Caracterstiques: eclecticisme (barreja dinfluncies) que mostra una gran influncia etrusca al mostrar
lintent dassemblar-se al model, frontalitat, s de materials nobles, monumentalitat, s del cnon de bellesa.
Antecedents: lestaturia funerria etrusca i lescultura grega, concretament amb el Dorfor de Policlet.
Influncies: lAugust es va convertir en un model a seguir per la representaci dels altres emperadors
Funci i significat
Funci: poltica, propagandstica i esttica. Se suposa que va ser encarregada per la dona dAugust.
Tema: August vestit de militar. Est descal perqu la cpia va ser feta quan ell ja estava mort i per tant ja
estava divinitzat, cosa que tamb es veu amb el dof i Cupido, que ens recorda a Venus.
La cuirassa que porta t uns relleus que poden ser interpretats ja que hi surt Tiberi rebent trofeus que
representen la rendici de les zones pacificades, a la part dreta la Gllia i a lesquerra Hispania, territoris
representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar
Apollo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, dus protectors dAugust.
Els romans el que volien era deixar constncia dels seu actes reglorificant-lo.
Ara Pacis Augustae:
Relleus de l'Ara Pacis
Ttol: Relleus de lAra Pacis
Autor: desconegut, obra encarregada pel senat.

Cronologia: 13 9 aC.
Localitzaci (original i actual): originria del Camp de Mart (Roma), actual mentest al Palazzo Fiano
(Roma).
Context histric:
Els relleus de lAra Pacis van ser fets durant perode Imperial, durant la Pax romana. poca durant la qual
es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres pbliques i romanitzar els territoris
conquerits. Aquest s el temps en que limperi va arribar a la seva mxima expansi territorial i prosperitat.

Anlisi formal:
Material: marbre.
Forma: els tres tipus de relleu: baix relleu, mig relleu i alt relleu.
Tcnica: talla.
Descripci: recinte rectangular sense coberta amb dues portes, una a lest i laltra a loest, shi accedeix per
una escala i a linterior hi ha una altra escala que porta a un altar en forma de U. Les parets estan decorades
amb relleus sobre el marbre blanc amb motllures, t capitell corinti.
Composici: als murs de lexterior hi ha dues parts de relleus, la part inferior s una decoraci vegetal amb
fulles dacant, al de dalt hi ha comitives (escenes mitolgiques relacionades amb lemperador August). Als
laterals hi ha pilastres amb fulles dacant, separades per una franja esvstica. A linterior veiem com la part
inferior presenta una empallissada i a la part superior hi ha caps de toro units per garlandes de flors i fruites.
Llum: est repartida irregularment formant clarobscurs a causa dels plecs de la roba de les comitives,
aconseguint donar profunditat.
Anlisi estilstic:
Estil: rom imperial per presenta algunes caracterstiques orientals.
Caracterstiques: retrat de personatges concrets, la voluntat de perdurar, per glorificar els emperadors, s
de materials nobles com el marbre, monumentalitat, eclecticisme...
Antecedents: fris de les Panatenees de lAltar de Zeus a Prgam.
Influncies: Renaixement i Neoclassicisme.
Funci i significat
Funci: religiosa, altar on es feien sacrificis en honor als dus que tamb servia per donar les grcies als
emperadors, i document histric que ens mostra part de la histria romana.
DESCRIPCI FORMAL
Monument de planta rectangular. Forma un recinte murat, sense sostre, i cont un altar, on es sacrificaven
animals. Est alat damunt un podi fora elevat, amb una rampa esglaonada al davant i dues portes
daccs. La porta principal est orientada a loest, i era utilitzada per el sacerdot que oficiava el ritual del
sacrifici. Laltra porta, orientada a lest, era per on sintroduen els animals que havien de ser sacrificats.
Laltar ocupa lespai central, el qual est situat damunt un pedestal esglaonat. Pel que fa a les cares
exteriors de les parets, estan cobertes per relleus escultrics. Sn relleus amb voluntat narrativa. El seu
nivell marca la perspectiva i el sentit de profunditat ve donat per la juxtaposici de les figures.
SIGNIFICAT I FUNCI
La seva funci s purament religiosa. s un altar dedicat a la deessa de la Pau, on cada any es sacrificaven
un molt i dos bous. LAra Pacis es va construir amb voluntat commemorativa i propagandstica. Els
elements allegrics ens recorden constantment la relaci i el parallelisme entre August i els mitolgics
fundadors de Roma.
Retart eqestre de Marc Aureli:
IDENTIFICACI s el retrat eqestre de Marc Aureli Anton August (121-180 d.C. ), emperador rom 161180 d.C. s una obra de gran tamany : alada total 4,24m. s una obra realitzada cap al 175 d.C . en
bronze daurat amb la tcnica de la fosa (cera perduda). s una escultura exempta, dautor desconegut, que
presenta lemperador a cavall (retrat eqestre) vestit amb una toga. s destil rom altimperial .
DADES GENERALS Sabem que va estar situada molt a prop de la casa natal de l'emperador fins que el

1528 Miquel ngel la va fer traslladar per ocupar el centre de la plaa del Capitoli, dissenyada per ell, i en la
qual l'esttua havia d'ocupar un lloc d'honor. Avui en dia aquest espai s ocupat per una cpia. L'original es
conserva al Palazzo dei Conservatori, Museus Capitolins (Roma).
CONTEXT HISTRIC Localitzaci geogrfica L'art rom L'Imperi rom Etapes de la histria de Roma
Localitzaci geogrfica El retrat eqestre de Marc Aureli s una escultura romana del segle I d.C . (Imperi).
La civilitzaci romana es va desenvolupar al voltant de la Mediterrnia. Les conquestes van portar la cultura
romana per bona part d'Europa, el nord d'frica i Orient Prxim. Aquestes conquestes van posar en contacte
els romans amb grans civilitzacions antigues com la grega o l'egpcia. 1.2.
CONTEXT HISTRIC
Etapes de la histria de Roma Des de la fundaci de la ciutat de Roma (753 a.C.) distingim tres etapes en el
desenvolupament de la civilitzaci romana: Monarquia (753 509a.C.) Roma era governada per reis, dels
quals els ltims eren d'origen etrusc Repblica (509 27a.C.): els romans comencen les conquestes.
Guerres Pniques contra els cartaginesos Imperi (27a.C. - 476d.C. Imperi Rom d'occident): - Octavi August
va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi, en qu tots els poders civils i militars els tenia un sol home,
l'emperador. L'emperador era el centre de la vida poltica: era el primer senador, nomenava funcionaris,
tenia la responsabilitat dels afers estrangers, exercia el comandament de l'exrcit i era el cap religis. - Els
successors d'August van consolidar el poder de l'emperador. - Al llarg del segle I d.C. l'Imperi va continuar
creixent: nord d'Hispnia, Britnia, el Rin, el Orient Prxim, Mauritnia. Les fronteres es va fortificar i l'Imperi
es va organitzar en unes 50 provncies. - Els segles I i II d.C. constitueixen el perode anomenat pax
romana, que s quan l'Imperi va assolir l'expansi i prosperitat mximes. Aquesta pau va fer prosperar totes
les activitats econmiques, en especial el comer, i les artstiques. Roma es va convertir en la capital del
mn. Per facilitar les comunicacions es van construir calades, ponts, ports, ... - Les ciutats sn el centre
econmic i poltic. Els romans aixequen tots tipus d'edificis en les capitals de les provncies i ciutats
importants: aqeductes, teatres, amfiteatres, frums, temples, etc. - El segle III d.C. va ser l'inici d'una srie
de problemes que van afeblir l'Imperi i el van fer vulnerable davant el pobles brbars o germnics.
Lemperador Marc Aureli, tot i que va haver de recrrer permanentment a la guerra per mantenir la seguretat
de lImperi, era home dideals humanitaris i molt conscient dels beneficis duna convivncia pacfica i
enriquidora. Se li atribueix un text, les Meditacions , un conjunt de reflexions i consells molt valorat que
lidentifica com un emperador format en slids ideals filosfics estoics . Aquesta escultura de Marc Aureli a
cavall s l'nica representaci eqestre d'un emperador que es conserva, ja que la majoria d' obres en
bronze es van fondre en poques posteriors per reaprofitar el material per fer altres obres o per elaborar
material militar . En aquest cas es va salvar perqu es va confondre amb la representaci de Constant ,
l'emperador que el 313 va legalitzar la religi cristiana amb l'Edicte de Mil
CARACTERSTIQUES GENERALS DE L'ART ROM Art pragmtic i funcional : el ms important s que lart
ha de complir la missi per a la qual sha fet, ja sigui larquitectura (teatres, aqeductes, amfiteatres,
ponts, ...) o lescultura (retrats o relleus commemoratius o de propaganda) . Es passa del platonisme de lart
grec, que buscava la bellesa per damunt de tot (abstracci i idealisme), a laristotelisme rom, centrat en all
prctic, sensitiu i concret . Individualitzaci : ja no sols es fan les coses pensant en els ssers humans
(antropocentrisme), sin en individus i fets concrets (relleus de fets concrets, retrats,...) . Carcter eclctic :
agafen les influncies que consideren interessants de cada cultura i les fusionen, creant un art nou .
Art propagandstic i commemoratiu : lart s al servei de qui paga, ja sigui lEstat o un individu particular (els
grans edificis i obres pbliques, les escultures,...) . Art realista : especialment en lescultura (retrats) i la
pintura . Monumentalitat i colossalisme : la grandiositat dels edificis i obres pbliques denotava major poder
daquell que havia pagat lobra, a ms de donar cabuda a grans masses. Aplicaci d avanos tcnics , que
sn els que fan possible la grandiositat i monumentalitat . Escassa teoritzaci : les solucions es prenen ms
en la prctica que en la teoria Anonimat dels artistes , considerats artesans: all que importa s el nom del
mecenes. Arc de Tit ( segle I dC) Tit Flavi Vespasi (segle I dC)
Art pragmtic i funcional : el ms important s que lart ha de complir la missi per a la qual sha fet, ja sigui
larquitectura (teatres, aqeductes, amfiteatres, ponts, ...) o lescultura (retrats o relleus commemoratius o de
propaganda) . Es passa del platonisme de lart grec, que buscava la bellesa per damunt de tot (abstracci i
idealisme), a laristotelisme rom, centrat en all prctic, sensitiu i concret . Individualitzaci : ja no sols es
fan les coses pensant en els ssers humans (antropocentrisme), sin en individus i fets concrets (relleus de
fets concrets, retrats,...) . Carcter eclctic : agafen les influncies que consideren interessants de cada
cultura i les fusionen, creant un art nou . Art propagandstic i commemoratiu : lart s al servei de qui paga, ja
sigui lEstat o un individu particular (els grans edificis i obres pbliques, les escultures,...) . Art realista :
especialment en lescultura (retrats) i la pintura . Monumentalitat i colossalisme : la grandiositat dels edificis i
obres pbliques denotava major poder daquell que havia pagat lobra, a ms de donar cabuda a grans
masses. Aplicaci d avanos tcnics , que sn els que fan possible la grandiositat i monumentalitat .
Escassa teoritzaci : les solucions es prenen ms en la prctica que en la teoria Anonimat dels artistes ,
considerats artesans: all que importa s el nom del mecenes. CARACTERSTIQUES GENERALS DE

L'ART ROM
CARACTERSTIQUES DE LESCULTURA ROMANA:
Doble influncia Etrusca: influeix en el realisme (mscares funerries dels etruscos, en els retrats sols de
bust i en la representaci en bronze danimals fantstics . Grega, especialment hellenstica (a partir de la
conquesta de Grcia, les cpies dobres i larribada descultors grecs): influeix en el gust per les allegories i
els temes mitolgics, el moviment, una certa idealitzaci dels retrats, els relleus narratius . Tcnica
escultrica molt desenvolupada, cosa que es nota especialment en els relleus. Materials i tcniques: pedra,
especialment el marbre (talla) i el bronze (fosa o cera perduda). Escultura realista, sobretot en el retrat: el
carcter prctic rom obliga al reconeixement de la persona representada . La individualitzaci saplica al
rostre, mentre els cossos es podien fabricar en srie. Triple funci: de propaganda, commemorativa i
esttica o decorativa. Les mides solen ser superiors al natural. T preeminncia el punt de vista frontal.
Estaven policromades, al menys fins el segle II d.C. Lescultor s considerat un simple artes annim al
servei del client i del poder. Lescultura es subordina a larquitectura: arcs de triomf, columnes
commemoratives, altars ( Ara Pacis ), ... El tema principal s lsser hum, sobretot a ciutad. Dos gneres
destacats: retrat i relleu histric
EL RETRAT ROM T el seu origen en les imagenes maiorum o mscares de cera dels caps dels difunts
(realisme i certa rigidesa), que desprs passen a fer-se en terracuita bronze i marbre. Les principals
caracterstiques del retrat rom seran el realisme (idealitzat per influncia hellenstica en algunes poques) i
la individualitzaci del rostre . Intenta captar la psicologia del personatge representat (retrat psicolgic ).
Pompeu (segle I aC) Antinoo capitolino (segle II dC) Lucio Junio Bruto (segle III aC)
Tipologies Dempeus Sedent Eqestre (reservat als emperadors) Amb toga ( togato ) Amb cuirassa ( toracato
) Retrats emperadors Com a cnsols: togats i amb el bra alat Com a pretors: amb el rotllo de les lleis a la
m Com a generals: amb la cuirassa ( toracato ) Com a pontifex maximus : amb un mant que cobreix el cap
i una patena Divinitzat: tors descobert i corona de llorer al cap (com Jpiter) Eqestre: lemperador a cavall
EL RETRAT: poca antonina (96-193 dC) Influncia hellenstica Es posen de moda les barbes, amb cabell i
barba treballats amb profunditat i dinamisme amb el trep . Els bustos sallarguen fins representar tot el pit i
lavantbra . Exemples: Traj , Adri , Marc Aureli (incloent leqestre), Cmode , ... Antinoo (segle II dC)
Adri (segle II dC) Traj (segle II dC) Marc Aureli (segle II dC) Cmode (segle II dC)
Representa l'emperador Marc Aureli a cavall . L'emperador , un home madur encara que no anci , de
cabellera arrissada i poblada barba, segons la moda de l'poca , va vestit amb tnica curta sobre la que
porta el mantell de soldat o paludamentum i botes de patrici . Tot i estar representat com a militar, no porta
cap arma ni atribut .
ANLISI FORMAL I TCNICA
Amb la mirada fixa endavant , l'emperador aixeca lleugerament el bra dret i obre la m en un gest que es
pot interpretar alhora com arenga - com en el retrat d' August a Prima Porta - o com a gest pacificador. Les
seves cames s'assenten amb seguretat sobre els lloms del cavall , de cos vigors i musculat . Lanimal no
s excessivament gran comparat amb el genet , com demostra el fet que les cames de lemperador pengin
per sota de la muntura . El cavall assenta tres potes sobre la base, que li donen estabilitat , mentre que la
pota davantera dreta , la flexiona com si avancs el pas cap endavant imprimint moviment a l'animal .
TCNICA I MATERIAL s una obra de gran tamany realitzada en bronze daurat a partir de la tcnica de la
fosa (cera perduda ). Una obra d'aquestes dimensions no es fonia tota de cop sin que es feia per parts que
desprs es soldaven i polien , aix i tot , implica una gran complexitat tcnica en la seva realitzaci i la
participaci d'un considerable nombre d'artesans .
COMPOSICI C avall i cavaller estan disposats de la mateixa manera . Marc Aureli presenta el cos i,
sobretot, el cap girats cap a la dreta, de la mateixa manera ho fa el cavall. El bra dret de l'emperador
apareix alat, fent un gest de pacificaci : lanimal tamb presenta la pota dreta alada , en una acci
parallela . Aquests gestos creen una composici ms oberta i doten l'obra de cert dinamisme contingut.
Lemperador aixeca la m en un gest que sinterpreta de diferents maneres: de crida datenci abans de
comenar larenga a les tropes ( a lestil de l August de Prima Porta ) de reconeixement i benedicci a les
multituds que laclamen. de clemncia sobre lenemic derrotat. Una guia medieval del segle XII, Marabilia
urbis Romae , diu que sota la pota davantera que aixeca el cavall hi havia un brbar suplicant.
COMPOSICI LNIES. Observem dues direccions definides: una, cap endavant marcada per limpuls del
cavall que transmet moviment i determinaci, i una altra, en vertical marcada pel cos de lemperador que

transmet estabilitat i serenitat.

COMPOSICI MUTIFACIAL. L'obra necessita ser vista des de diferents posicions i angles per assolir-ne
una visi global. Una de les posicions ms impactant s situar-se on hi hauria l'hipottic brbar derrotat, ja
que es veu el cavall i l'emperador en un contrapicat realment impactant.
COMPOSICI PROPORCIONS. En quant al tractament del personatge i del cavall podem afirmar que es
troben molt ben resolts tant pel que fa a proporcions, com pel tractament del cos, com dels ropatges de
l'emperador . Aquest apareix barbat, com era moda a principis del segle II , i el seu rostre s seris. Tamb
s'ha tingut cura dels detalls, com els ulls, en la representaci de l'animal.
COMPOSICI PROPORCIONS. En quant al tractament del personatge i del cavall podem afirmar que es
troben molt ben resolts tant pel que fa a proporcions, com pel tractament del cos, com dels ropatges de
l'emperador . Aquest apareix barbat, com era moda a principis del segle II , i el seu rostre s seris. Tamb
s'ha tingut cura dels detalls, com els ulls, en la representaci de l'animal.
COMPOSICI LLUM. L's de la barba i els cabells abundant contribueixen a enriquir el modelatge amb
efectes de llums i ombres, igual que els nombrosos plecs de tnica i mantell, aix com la musculatura
enrgica del pit del cavall.
COMPOSICI LLUM. L's de la barba i els cabells abundant contribueixen a enriquir el modelatge amb
efectes de llums i ombres, igual que els nombrosos plecs de tnica i mantell, aix com la musculatura
enrgica del pit del cavall.
ACABAT L'escultor es va esforar en l'acabat o tractament de la superfcie, realant els contrastos entre la
musculatura de l'animal, el plegat de les vestidures del genet i els rnxols de la barba i el cabell d'aquest
personatge. La pea originalment va estar daurada, per aquest recobriment s'ha perdut en la seva major
part. Possiblement se li van afegir alguns objectes a les mans, per no shan conservat.
RETRAT REALISTA El seu rostre ofereix un treball de retrat propi del perode antonino, quan la retratstica
seguia les pautes de l'escultura hellenstica . Mostra un cap amb una voluminosa cabellera de rnxols i
barba poblada i llarga, amb un gest greu i una mirada penetrant produda per l'efecte de les pupilles incises.
s una figura sense la tensi habitual en aquest tipus d'esttues que noms pretn mostrar la imatge de
l'emperador amb rigor i veracitat, amb una caracteritzaci anmica en qu destaca el rerefons moral i la
noblesa del personatge, tot i que mant certa idealitzaci. El cavall s corpulent per no empetiteix l'escala
de Marc Aureli, com passar desprs amb els models renaixentistes, ja que en aquest cas el personatge
est engrandit i les cames del genet sobresurten per sota del ventre de lanimal . El cavall est representat
amb un gran realisme i adquireix un extraordinari moviment en tenir el cap lleugerament de costat i la pota
davantera dreta aixecada, mentre una de les del darrere frega lleument terra amb el casc. El moviment de la
pota davantera, que planteja un problema tcnic de contrapesos, desprs seria considerat com a prototip
d'elegncia, encara que en aquest cas va ser realitzat per collocar sota la figura d'un brbar lligat i gaireb
trepitjat que no s'ha conservat segons la descripci que apareix en la Mirabilia Urbis Romae , una mena de
guia medieval de la ciutat de Roma-.
INTERPRETACI.
CONTINGUT I SIGNIFICACI Marc Aureli apareix muntant a cavall per no va vestit de militar sin amb una
toga volent potenciar el seu component humanista per damunt del militar. Marc Aureli va ser un emperador
que va cultivar la filosofia estoica i va escriure, en grec, l'obra Meditacions . Tamb va ser militar i durant el
seu govern (161-180 dC) es va haver d'enfrontar amb nombroses revoltes: les dels parts a sia Menor, les
tribus brbares a Germania i al llarg del Danubi, ... Lguila romana apareix posada al cap del cavall. El gest,
molt semblant al dalgunes representacions dOctavi August (primer emperador), ha estat interpretat com
una manifestaci de clemncia. Aquesta suposici vindria confirmada per la figura dun cabdill brbar, citada
per una guia medieval, que era sota la pota enlairada del cavall. Lemperador es manifesta daquesta
manera com un general invencible. Per el fet danar vestit de civil i desarmat, humanitza el personatge
perqu indica que es tracta dun pacificador, no dun conqueridor.
FUNCI L'obra s'ha d'inscriure dins l'mbit dels retrats imperials que tenien una funci propagandstica i d'
exaltaci del poder poltic de l'emperador . Els emperadors es van retratar de mltiples formes: thoracats

com a militars, com oradors davant del Senat, com a sacerdots amb el cap cobert, com a herois, divinitzats
amb els peus descalos ... El retrat eqestre s la variant de la qual no ens ha arribat prcticament cap
exemple, tot i ser freqent.
VALORACI s una obra dexcellent factura i de gran qualitat.
MODELS I INFLUNCIES De lpoca grega antiga es conserva el fragment duna obra del segle VI aC.,
lanomenat Cavaller Rampin , que representa un kouros a cavall. No va ser per fins lpoca romana que
lesttua eqestre va arribar a la seva consolidaci. Amb el retrat eqestre, els romans van trobar un vehicle
magnfic per resoldre iconogrficament lenaltiment del poder i la glria dun personatge. Lestampa que
sobreposa genet i cavall, intelligncia i fora, poder i grandesa, va esdevenir un motiu efica i repetit.
Cavaller Rampin (550 aC.) Reconstrucci duna esttua eqestre de Traj. Malgrat que coneixem
lexistncia de centenars desttues eqestres per tot limperi, realitzades amb bronze o amb daltres
materials, prcticament cap ha arribat fins a nosaltres, llevat de diverses restes fragmentades com els
anomenats Bronzes Daurats de Pergola. El retrat eqestre va decaure a partir del Baix Imperi. Durant el
Renaixement, la figura de Marc Aureli va inspirar nombrosos artistes: Donatello (1446-1453), el Condottiero
Gattamelata Verrochio (1480-1488), Il Colleoni 1 2
POCA MEDIEVAL:
L'art bizant, l'art islmic i l'art mudjar:
ARQUITECTURA:
Santa Sofia de Constantinoble:
Fitxa tcnica:
Hagia Sofia (Saviesa divina) construda per Antemi de Tralles i Isidor de Milet. 532 537, la cpula
reconstruda el 562, desprs d'un terratremol. Convertida en mesquita el 1453.
Construda sota el govern de Justini, que volia expandir limperi fins lOccident (Itlia, Nord dfrica i sud
dEspanya).
Lantiga Santa Sofa havia estat destruda a la guerra civil de linici de govern del Justini, entre els verds i
els blaus.
Edifici de 69,70 x 80,90. 55,60 d'alria. Cpula de 33m de dimetre. Planta centralitzada de creu grega.
Consta dun atri, un nrtex, nau principal, iconstasi(mur de separaci entre el poble i els sacerdots) i la
zona sagrada restringida composta pel diacnicon, el presbiteri i la prtesi. Els materials de construcci son
ma, morter, marbres i mosaics.
Espai interior: Quatre grans pilars centrals i sistema de petxines per sostenir la cpula, dos semicpules,
murs laterals i grans contraforts.
L'element fonamental s la gran cpula central amb 40 nervis. 40 finestres al tambor de la cpula, ams de
les dels murs i semicpules.
Espai exterior: Molt compacte, piramidal, elements en cascada i grans contraforts verticals.
No importa molt la faana principal, que noms es de totxana recoberta de pintura, amb una galeria de
finestres. L'exterior s mol sobri. L'interior molt decorat amb grans mosaics avui casi desapareguts, i rics
marbres. Capitells troncopiramidals, treballats amb trepant. Obra capdal de larquitectura bizantina, de grans
dimensions, cabia molta gent per actes solemnes de lemperador.
Smbol principal del poder de Justini, amb un cost econmic immens. Construda en noms 5 anys. Molts
elements simblics, cpula=firmament, decoraci interior rica (nima de lhome) exterior pobre (cos de
lhome). s Un dels edificis ms importants de lantiguitat clssica. Supera a tots el temples anterior. Ms
gran que el Pante, malgrat que la cpula s ms petita. Es desenvolupa la creu grega (amb els braos
iguals). T molta influncia sobre les mesquites posteriors i sobre larquitectura oriental i russa. Antemi i
Isidor eren cientfics, no arquitectes, de les acadmies gregues.
Descripci i anlisi:
L'edifici s'ala sobre l'antic emplaament de la baslica de Santa Sofia construda per Constantino I en 325.
La seva tipologia s de planta central amb una gran cpula, nrtex i exonrtex.
El resultat s original i nic, una baslica rectangular de 77 x 72 metres que combina l'eix tradicional amb
una distribuci centralitzada. En els angles d'un gran quadrat, que forma la nau central, de 100 peus
bizantins o 33 metres s'eleven quatre grans pilars - estreps de 21,5 metres d'altura sobre els quals es

recolzen 4 grans arcs que es connecten entre si amb quatre grans petxines que completen la superfcie
circular sobre la qual se situar la gran cpula. Les petxines proporcionen una transici mes elegant entre la
superfcie quadrada i la circular que les trompes usades durant l'Imperi Romano i una major altura que els
suports sobre tambor circular usats en el Panthen rom. Potser tinguin les petxines origen en l'arquitectura
romana, per s en Santa Sofia on s'empren per vegada primera d'una forma tan visible. El seu s es
generalitzar a partir d'ara en l'art Bizant i, ms tard, en el Romnic, Renaixement, Barroc fins als temps
actuals.
L'edifici consta d'una galeria superior amb una llotja des d'on l'emperadriu podia presenciar les llargues i
fastuoses cerimnies que generalment se celebraven. L'accs a aquesta tribuna es feia mitjanant una
rampa per la qual, si era necessari, podien accedir genets a cavall. S'entra a l'edifici a travs d'un nrtex
cobert amb volta d'aresta la longitud de la qual s igual al doble del quadrat central, i a travs d'un porta
situada en el costat oposat de l'absis oriental que contenia l'altar. Les naus laterals i les galeries situades
sobre elles tamb estan cobertes amb voltes d'aresta. La cornisa de les galeries marca el punt d'arrencada
de les petxines i dels quatre arcs que sostenen la gran cpula.
L'interior de l'esglsia estava decorat amb mosaics de gran qualitat i riquesa. Els musulmans iconoclastes
els van amagar sota una gruixuda capa d'estuc. Encara aix encara es poden contemplar avui dia una part
de la decoraci. El paviment original tamb era de mosaic i marbres policromats, els balustres i revestiments
dels murs tamb eren de marbre aix com els capitells i les columnes, gran part d'elles reutilitzades d'edificis
anteriors. Sn de destacar tamb els elements de decoraci realitzats amb metall. Les finestres tenien
lmines d'alabastre. La llum provenia principalment de l'anell de finestres de la cpula.
Aspectes constructius i estilstics:
L'estructura d'aquesta esglsia ser una de les quals ms influncia va a tenir sobre tota l'arquitectura de
l'Orient musulm i ortodox. La cpula de Santa Sofia s l'element ms cridaner de l'edifici, t la forma d'una
semiesfera rebaixada i est composta per quaranta nervis que s'uneixen en el centre, el seu dimetre varia
entre 30 i 31 m. i est situada a 54 m d'altura. Les quaranta finestres formen un tambor cilndric que
serveixen per alleugerir el seu pes i permetre l'entrada de llum. El "plemento" que connecta els nervis entre
si s lleugerament cncau i recorda la forma d'una petxina. A ms per alleugerir el pes al mxim, les teules
sn lleugeres fabricades en Rodas. Van ser precisos grans esforos per recolzar la cpula a 54 metres
d'altura. Per absorbir l'embranzida del seu immens pes, i que no carregus cap a fora sobre els arcs de la
cantonada, es van aixecar enormes contraforts de maoneria slida, clarament visibles des de l'exterior
La cpula completament coberta de mosaics daurats, harmonitzava amb els rics marbres de colors i el prfir
de columnes i estreps i amb les vidrieres originals de les finestres. Els capitells extraordinriament
dissenyats i tallats, no pertanyen als ordres clssics coneguts, sin que es treballen amb fi relleu, usant la
decoraci vegetal i geomtrica. El creuer, de secci quadrada, es perllonga en els costats aquest i oest
mitjanant semicercles que estan coberts per semicpules, fins als absis, agrupats de tres en tres entorn
dels semicercles i coronats per semicpules ms petites. Probablement hagus estat impossible aquest
tipus d'estructura utilitzant la tcnica romana del morter. Antemio i Isidoro aconsegueixen construir les
cpules utilitzant simples fileres de maons units pels extrems. De nord a sud les naus laterals recolcen la
nau central i la cpula mitjanant simples voltes de can recolzades en gruixuts contraforts.
El mur de maoneria que tanca l'espai interior est alleugerit per nombroses finestres i reforat per arcs el
nombre dels quals i distribuci ha estat acuradament estudiat: set arcs en les galeries, cinc en les naus
laterals, cinc finestres sobre set en les "lunetas", quaranta finestres en el tambor de la cpula, cinc en cada
semicpula. Tot aix crea un contrast de llum entre lluminoses finestres i foscos arcs, amb grans cpules
envoltades d'altres ms petites, augmenta l'espai interior i dna sensaci de flotaci de la cpula principal.
La resta de les parets i arcs de l'edifici sn de ma recobert de mosaics. En l'actualitat estan recobertes de
pintures i calligrafies turques. En les petxines es conserven les figures de quatre ngels.
L'enorme baslica va ser conclosa en noms cinc anys, per va tenir problemes amb la cpula que es va
afeblir per causa d'un terratrmol i finalment es va enfonsar l'any 558. L'actual s resultat de diverses
reconstruccions. Els minarets que avui flaquegen l'esglsia, com a part dels edificis annexos que l'oculten
parcialment, sn de construcci turca, posteriors a la caiguda de la ciutat en 1453 i la conversi en mesquita
del monument.
Aspectes iconogrfics:
El repertori iconogrfic dels murs realitzat entre els segles IX i XII, s d'inspiraci cristiana, representava la
Deisi, Jesucrist, entre la Verge i Sant Joan Baptista, la Verge flanquejada pels emperadors Justiniano (que
ofrena l'esglsia a la Verge) i Constantino (que li presenta la ciutat de Constantinoble, tamb apareixen els
posteriors governants Juan Comneno II i l'emperadriu Irene, juntament amb motius geomtrics i florals.

L'immens mbit que creava la volta per sobre dels fidels volia representar un nic Du i una nica fe per a
tota la humanitat
L'esglsia custodiava les relquies ms extraordinries del cristianisme primitiu, des del pou de la
Samaritana, o les restes de la Vera Cruz, fins a la llosa on s'havia dipositat el cos de Jess. Es creu que
l'exterior de l'esglsia tenia un color salm fosc semblana a l'actual. Santa Sofia representa la sntesi entre
Orient i Occident. En ella es fonen les dues concepcions del mn i es forma un estil nou, completament
original. La simbiosi entre la cpula, com a smbol de l'art oriental i la planta basilical, l'origen de la qual est
a Occident. Diu la llegenda que quan Antemio i Isidoro van acabar l'esglsia, Justiniano va exclamar:
"Salom t'he venut".
Mesquita de Crdova:
CONTEXT:
L'Islam apareix al s. XVII a la Pennsula Arbiga amb la predicaci de Mahoma, va ser molt rpida la seva
expansi a causa de la predicaci i, sobretot, la guerra santa (yihab), en noms un segle havien arribat al
nord d'frica i la pennsula Ibrica.
La conquesta de la pennsula ibrica pels musulmans es va iniciar a partir de l'any 711, i en pocs anys
conseguieron controlar tot el territori al que van cridar Al-Andalus. Es diferencien diverses etapes: Emirat
dependent de Damasc; Emirat independent, aquest perode s'inicia amb Abderraman I, membre de la famlia
Omeia; des de principis del s. X fins a inicis del s. XI es dna la fase ms important del poder musulm a
l'ndalus, el Califat de Crdova, quan Abderraman III adopta el ttol de califa, el seu poder s semblant als
sobirans de Bagdad o de Bizanci; des del desmembrament del califat fins al s. XIII es donen els regnes de
taifes (durant aquesta fase vindran del nord d'frica els Almorvits i els Almohades, per restablir el poder
musulm i frenar l'avan cristi) i, finalment, fins al s. XV (1492) es donar el regne Nazar de Granada.
Durant els tres primers perodes la capital va estar a Crdova no noms s la capital de l'Andalus sin
tamb el lloc on resideixen els sobirans i el centre des del qual es dirigeix l'Estat, les relacions sn mplies i
cordials amb Bizanci i amb les grans ciutats d'Orient amb les que Crdova rivalitza en esplendor i prestigi
La societat de Crdova estava dominada per l'aristocrcia rab i siriana i la religi t un paper preponderant.
El califa s l'nic cap de la comunitat islmica. Noms a ell correspon la fundaci de mesquites, dirigir la
seva construcci, etc. t l'obligaci moral de vetllar per les necessitats del culte i garantir la participaci de
tota la comunitat en l'oraci de divendres a la mesquita Alhama.
L'art hispanomusulm neix a partir de dues aportacions fonamentals:
- D'una banda, el del primer art musulm d'orient, corresponent al perode omeia: la forma i funci de la
mesquita amb les naus de la sala d'oracions en direcci perpendicular al mur de la qibla, alguns elements
formals com els merlets esglaonats i la superposici de suports
- D'altra banda, la tradici romana i visigoda de la pennsula. Aquesta aportaci no ha de sorprendre, doncs
l'Islam assimilava l'art dels pobles venuts: les formes constructives: l'aparell de murs a soga i tizn, els
contraforts exteriors, l'alternana de pedra i ma, fins i tot la superposici d'arcs (aqeducte de Los miracles,
Mrida) i l'arc de ferradura que t el seu precedent en la tradici hispanoromana-visigtica.
comentari
Es tracta de l'Aljama de Crdova, construda durant l'Emirat i el Califat de l'Andalus (entre els segles VIII i
X). Servia per a l'oraci, sense ritus ni litrgies. S hi ha una quibla per orientar-se i en ella est el Mihrab
amb la Maxura davant, tot aix orientat errniament al Sud.
Tres parts fonamentals es poden assenyalar de la Mesquita: el pati (sahn) descobert, en el qual s'observa
l'emplaament del minaret de planta quadrada (des d'on el muetz convidava a la pregria) i la font (Sahil)
per a les ablucions obligatries abans d'entrar a la gran sala d'oraci coberta i dividida per 18 fileres de
columnes que formen 19 naus (haram), totes elles orientades perpendicularment al mur de la quibla, en el
qual destaca com a element excellent el mirhab. El mur que envolta l'edifici est perforat per diverses
portes en tres dels seus quatre costats.
A l'interior de la sala d'oraci s'aprecia el marbre de les columnes, la calcria i el ma de les dovelles
alternades dels arcs. Sembla un sistema adovellat per amb arcs (no apareixen voltes en planta) i per la
primesa dels suports podria tenir coberta plana de fusta. Els suports van en un sistema doble: columnes
sobre pilars i els arcs tamb: ferradura sobre pilars i mig punt sobre columnes. Els de ferradura sn d'entibo
o tirants per evitar la curvatura dels suports i els de mig punt per sostenir directament la coberta.
Apareixen elements decoratius en capitells (relleu), transicions de suports amb permdols rotllos i dovelles
amb alternana cromtica. No hi ha decoraci figurativa (iconoclstia). La superposici d'arcs i la multitud de
suports produeixen l'efecte bosc i moltes lnies de perspectiva.
L'espai sembla indiferenciat, s una successi de naus idntiques. No hi ha simbologia en planta i s ideal
per a albergar grans multituds. s un espai fosc per la falta d'obertures.
Aquesta Mesquita es realitza a la ciutat de Crdova, capital de l'Andalus, s la ciutat ms florent de la part

occidental de la Mediterrnia, va ser un important centre econmic i cultural. Aquesta ciutat va anar creixent
progressivament, la medina es va anar ampliant fins a arribar a un mxim desenvolupament en el califat,
aix va a explicar com la mesquita va a anar ampliant parallelament a les necessitats urbanes.
La primitiva mesquita s obra d'Abderraman I (756-788) la realitza sobre l'antiga esglsia visigoda de sant
Vicen. L'any 785 va iniciar l'enderroc de l'Esglsia i la construcci de la mesquita aljama, amb 11 naus i un
pati. Abd al-Rahman II va allargar l'antic edifici en direcci sud enderrocant la quibla en l'any 848. Tamb va
ordenar enderrocar el minaret primitiu i construir un de nou. Va comenar al-Hakam seu regnat amb
l'ampliaci de la mesquita el 16 d'octubre de l'any 961. Es van allargar ms les onze naus fins al
Guadalquivir, es va aixecar la Maxura nova i es va construir el Mihrab definitiu. Va estar acabada al 969.
Alguns anys desprs, Almanzor (978-1002), valgut de Hixem II (976-1013), es va decidir a ampliar pel costat
oriental, que era l'nic pel qual es podia fer. L'any 987 es van afegir 8 naus ms amb tota la llargada de les
anteriors i va acabar el pati.
Aquests eixamples van produir un resultat definitiu: la descentralitzaci del mirhab; es trencava aix
l'articulaci del seu eix principal i amb ell la simetria guardada fins a l'ampliaci d'Almanzor. La superposici
de suports per reaprofitar les columnes visigodes i per guanyar alada, la superposici d'arcs amb funci
d'entibo i suport, tot aix sn elements copiats de l'aqeducte dels Miracles a Mrida, igual que l'alternana
de colors en les dobelas dels arcs. Slids murs delimiten l'espai arquitectnic exteriorment, enfortits amb
contraforts que, al mur de la quibla, coincideixen amb els eixos que separen les diferents naus. Sobre
aquests reposen les cobertes. La sostrada s plana de fusta per a l'exterior sn 19 teuladells de doble
vessant acabats en teula vermella, els canals de desgus coincideixen a l'interior amb fileres de suports.
(Sistema de 18 aqeductes com el de Los Milagros). Planta i alat (els murs es rematen exteriorment amb
merlets) suggereixen a la mesquita la idea de fortalesa.
A ms s'introdueixen novetats com les voltes de nervis o califals, muntades sobre trompes i amb voltes
gallonadas al centre. A ms, s'introdueix l'arc lobulat i entrecreuat, l'arc califal excntric del Mihrab, la
decoraci de atauric, llaceries i escriptura cfica, a ms del mosaic vidriat, per realitzar-venir artesans
bizantins.
L'edifici resumeix per si sol l'art de l'Emirat i l'esplendor del Califat fins a l'arribada del perode de Regnes
Taifes. Els seus ampliacions van associades al creixement fsic, econmic i cultural de Crdova.
El palau de Medina Azahara, manat construir fora de la ciutat de Crdova per Abderramn III, s una altra
de les grans obres del perode califal cordovs i una mostra ms del refinament i la riquesa d'aquest perode
de l'art musulm
MOSAICS:
Mosaics de l'absis de Catedral de Monreale:
Fitxa tcnica:
Ttol: Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale
Autor: desconegut
Cronologia: cap a 1190
Estil: bizant
Tcnica: mosaic (opus tesselatum)
Tema: religis
Localitzaci: absis de la catedral de Monreale, Siclia
Context
Siclia s la principal illa italiana del mar Mediterrani; est ubicada al sud d'Itlia, i els grecs lanomenaven
Sikelia per la tribu nativa que l'habitava, els sculs. Per la seva privilegiada situaci geogrfica va patir
diverses invasions durant la seva histria; grecs, cartaginesos, romans, que la van convertir en territori rom
durant la Repblica, fins a l'any 476 d. C. Tamb va estar ocupada per els vndals i els ostrogots i en el s. VI
el general Belisari la incorpora a l'Imperi Bizant.
Des del nord de l'frica els sarrans van dur a terme nombrosos atacs contra la illa en el s. VIII, conquerint-la
i romanent en ella durant dos-cents anys. Desprs de la conquesta normanda en 1091, els seus reis van ser
grans mecenes que van afavorir les arts i es van inspirar en obres bizantines amb la voluntat d'equiparar-se
a l'Imperi rom d'Orient.
Els orgens de la ciutat de Monreale sn incerts, encara que alguns historiadors creuen que va poder tenir
origen rab per la seva estratgica posici, per aquesta ciutat va arribar al seu mxim esplendor durant la
dominaci normanda, cap al s. XI, ja que era el lloc de descans i de caa per als monarques normands,
cansats de guerres i de conflictes amb altres pobles.
Descripci formal

La catedral de Monreale s una de les ms grans obres de l'art normand al mn. Es fon amb l'art musulm
que imperava a Siclia abans de la conquesta normanda. El rei Guillem II, fa edificar en 1172 una esglsia i
al costat d'ella un monestir benedict, amb un magnfic claustre amb 228 columnes decorades profusament
amb arcs d'inspiraci musulmana i capitells molt treballats. Es van importar de Constantinoble mosaics,
esmalts i portes de bronze.
El ms important de la catedral, sn sens dubte, els magnfics mosaics, el conjunt decoratiu ms gran, s'estn sobre 6.430 metres quadrats -, que ens ha arribat, ms grans, fins i tot, que els de Sant Marc de
Vencia. Es van necessitar 2.200 kg. d'or i van participar en la seva elaboraci, artistes no noms sicilians,
sin bizantins, grecs i venecians, enviats pel Papa per a la decoraci dels murs.
L'estil de la catedral s sincrtic, s a dir que uneix elements de l'arquitectura nrdica normanda, com les
torres en la faana, amb elements de l'art musulm, com la decoraci geomtrica o els mosaics. Sn molt
interessants les portes de bronze, una de les quals s obra del magnfic escultor Bonanno Pissano, que
representen histries de la Bblia en 46 panells. L'interior de la catedral est decorat amb mosaics amb fons
d'or que narren histries i passatges de la Bblia, Antic i Nou Testament, temtica que comprn des de la
Creaci del mn fins a la Pasin de Crist, seguint una cronologia lineal d'esquerra a dreta.
L'absis est presidit per un colossal Pantocrtor i en els dos registres inferiors, es pot veure a la Teotocs,
arcngels i sants. Aquests mosaics repeteixen temes que podem veure a la Capella Palatina de Palerm, que
era la capital del regne normand. D'influncia bizantina t especial rellevncia la disposici del programa
iconogrfic que decora els espais del temple; la jerarquitzaci espacial dels temes est en consonncia amb
la importncia teolgica de cadascun dels personatges representats.
Temtica, significat i funci
A partir de 1174 s'inicien les sries de mosaics ms extensos per a la catedral de Monreale, portades a cap
per artistes bizantins. Per l'esquema decoratiu dels mosaics orientals, es va haver de adaptar a l'obra
arquitectnica de l'esglsia: sota de l'arcuaci de la nau central es situen escenes del Gnesi. Els temes del
sacrifici d'Isaac, Rebeca en el pou i Jacob lluitant amb l'ngel, estan adaptats a l'espai pla dels arcs i amb un
estil dinmic i narratiu.
A la part superior de l'absis es representa un Pantocrtor de dimensions espectaculars : la distncia entre
els seus ulls s de tres metres, i sembla que mira a l'espectador des de qualsevol lloc de la catedral. La
tnica, vermella i daurada, li dna un aspecte real i div; el mantell blau sobre les seves espatlles, representa
la humanitat de Crist. Els mosaics eren una espcie de Bblia dels pobres, dels analfabets, que cercaven en
aquestes representacions l'acostament a Du i al seu regne; la seva finalitat era didctica.
En el registre inferior al Pantocrtor es representa a la Theotocs, la Verge envoltada de 6 sants i dos
ngels a un costat i a l'altre. El seu nas s rectilnia, llavis tancats i ulls molt apagats. Va vestida amb un
maphorin o vel, i dirigeix la seva mirada cap als fidels: el Nen est assegut sobre els seus genolls.
En el primer registre, separats per una finestra, podem veure 7 sants a cada costat, lluint rics vestits.
Aquests mosaics van ser realitzats durant el perode bizant mitj, que va coincidir amb el domini de la
dinastia imperial commena, 1081-1185, etapa que va iniciar una nova tendncia artstica.
L'art romnic:
ARQUITECTURA:
Sant Vicen de Cardona:
DOCUMENTACI GENERAL
Nom: Sant Vicen de Cardona
Arquitecte: desconegut.
Cronologia: 1029-1040
Localitzaci: Cardona (Bages)
Estil: romnic catal
Materials utilitzats: pedra.
Sistema constructiu: arquitravat i amb volta
Sant Vicen de Cardona es va construir durant l'etapa culminant de l'arquitectura del primer romnic. Es
tracta d'una esglsia amb planta basilicali amb els volums molt ben distributs. La planta es basa en una nau
central i dues de laterals, transsepte, tres absis i una cripta.
ANLISI FORMAL
Elements de suport i soportats

L'edifici de Sant Vicen de Cardona se suporta mitjantant murs i pilars que exhibeixen formes complexes.
Cada tram de volta de can de la nau central es correspon amb tres petites voltes d'aresta a les naus
laterals. L'edifici s prcticament voltat: la nau central, les laterals i els braos del transsepte sn coberts
amb volta de can o d'aresta, i el creuer t una bella cpula que es veu des de fora com un cimbori
octagonal.
Espai exterior i interior
L'exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organitzaci geomtrica. El cimbori
octagonal correspon a la cpula; els tres semicilindres als absis; i els paralleleppedes, als braos del
transsepte i a les naus. Hi destaca el predomini absolut de la lnea recta, excepte en absis i finestres, que
tenen una forma allargada i culminen en semicircumferncies.
L'interior de l'esglsia s distribut amb molta claredat i est molt ben definit espacialment. El temple mant
la baslica amb un transsepte que no deixa de ser curt i que gaireb no sobresurt de la planta. La nau
central fa ms del doble d'amplada que les naus laterals. La diferncia d'alada entre la nau central i les
laterals va permetre obrir finestrals que donen lluminositat a l'edifici. A ms, hi ha una cripta, on s'hi
guardaven les relquies, que s construda a partir de voltes d'aresta i arcs transversos.
ESTIL
Sant Vicen de Cardona s un dels exemples ms representatius del romnic catal. Edificis fets amb pedra
petita, simplement desbastada, cripta, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcuacions cegues per
ornamentaci i amb arcs torals i formers per reforar voltes i murs. El gran cimbori octogonal domina com
una torre d'homenatge el cos central de l'esglsia. s un edifici nu de tota decoraci escultrica, per
equilibrat i d'una gran perfecci.
CONTINGUT I SIGNIFICACI
L'esglsia no va ser pensada a escala humana i per aix ressalta considerablement i s'integra en l'entorn
perqu la pedra amb qu va ser construda fou extreta de la rodalia.
Les primeres notcies de l'esglsia daten del 980, i se sap que a l'any 1000 estava molt abandonada. El
1019 el vescomte Bermon, assessorat per l'abat Oliba, va instaurar la regla cannica d'Aquisgr. L'actual
esglsia es va acabar de construir l'any 1040.
FUNCI
Aquest conjunt arquitectnic va ser construt per servir d'edifici de culte. La comunitat cannica s'hi havia
establert l'any 1029; per el monestir i l'esglsia van ser convertits en caserna el 1794.
ESCULTURA:
Portalada de Santa Maria de Ripoll:
DOCUMENTACI GENERAL
Portalada de Sta. Maria de Ripoll
Autor: Tallers del Rosell
Cronologia: 1032
Estil: romnic catal
Tcnica: talla
Material: pedra
Localitzaci actual:Monestir de Santa Maria de Ripoll
La portalada de Sta. Maria de Ripoll fou construda en el moment de mxima esplendor del monestir, i es
convert en un dels conjunts escultrics ms rellevants de l'art romnic catal.
ANLISI FORMAL
La disposici de la portalada recorda la d'un arc de triomf. Els temes estan distributs sobre els diversos
registres, el scol i les arquivoltes. A la part central del primer registre hi ha el Pantocrtor, envoltat per
quatre ngels dues figures del tetramorf i els ancians de l'Apocalipsi. Al registre immediatament inferior es
troben l'altre parell d'imatges del tetramorf i els vint-i-dos benaventurats, que lloen a Crist.
A la dreta de l'observador i als registres tercer i quart s'hi poden veure escenes del llibre de l'xode, mentre
que a l'esquerra es veuen escenes del llibre dels Reis. A sota hi ha deu figures, entre les quals destaquen
Du, Moiss, el rei David i l'abat Oliba. Al darrer registre s'hi van esculpir felins i animals fantstics. Al scol
esquerre hi ha animals fantstics mentre que al dret es veuen condemnats per haver coms algun pecat
capital. A les arquivoltes de l'entrada s'hi distingeixen diversos motius decoratius.

ESTIL
La iconografia est basada en les illustracions de la Bblia de Ripoll i la seva executaci fou obra d'artesans
dels tallers del Rosell, probablement influts per altres tallers d'origen itali.
CONTINGUT I SIGNIFICACI
Hi ha un sentit ascendent de la simbologia en aquesta portalada: al scol s'hi representa l'infern; al sis
registre , els ssers vius de la Terra; al cinqu, diverses classes socials de l'poca; al quart i al tercer,
histries de l'Antic Testament i, a dalt de tot s'hi situa Crist.
Aquesta portalada fou encarregada pel monestrir al qual pertanyia l'esglsia de Santa Maria de Ripoll.
FUNCI
Segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf eregit a la glria del
cristianisme.
La majestat Batll:
Ttol: Majestat Batll . Autor : desconegut. Cronologia: mitjan segle XII. Tipologia: exempta. Materials: fusta
de xiprer policromada. Estil: romnic. Tema: religis, Crist en Majestat. Localitzaci : MNAC (Barcelona).
Fitxa tcnica

Obra de la mateixa poca:

Obra de la mateixa poca Majestat de Beget (segle XII)
Context:
Context La Majestat Batll va ser comprada a un antiquari el 1914 per lindustrial Enric Batll , i
posteriorment donada a la ciutat de Barcelona, perqu forms part de la collecci del Museu Nacional. s
una de les poques majestats catalanes que conserva la policromia gaireb completa. Aquest tipus dobra,
juntament amb les verges entronitzades i els davallaments, tenia una funci litrgica, ja fos com a part del
mobiliari de lesglsia (reliquiaris) o com a figures per a representacions de teatre sacre o processons. Mare
de Du de Veciana (segle XIII)
Descripci formal:
Descripci formal La Majestat Batll presenta una composici frontal, hiertica i simtrica , nicament
trencada per la lleugera inclinaci del cap a la dreta. Shi pot observar el treball minucis del pentinat i de la
barba, regit per un esquema geomtric rigors, que tamb sobserva als ulls de mirada inexpressiva i
distant-, al nas i a les orelles. Un altre aspecte compositiu remarcable s la desproporci evident del cos,
perqu la distncia que hi ha entre el cap i els peus s prcticament la mateixa que hi ha entre una m i
laltra. Tamb segueix la mateixa lnia la rica vestimenta que cobreix tot el cos, una tnica llarga amb
mnigues (tnica manicato ), lligada amb un cngol i estructurada a base de plecs verticals que reforcen la
rigidesa i la geometritzaci del conjunt. Aquesta tnica est decorada amb motius florals inscrits en cercles
de color vermell i blau, les dues tonalitats que tamb decoren una gran part de la creu.
Temtica:
Temtica La tradici ha transms la llegenda que la primera majestat, anomenada Volto Santo o Crist de
Beirut , va ser esculpida per Nicodem , que, juntament amb Josep dArimatea , va davallar el cos de Jess
de la creu i el va sepultar. En el perode romnic, durant el qual aquesta iconografia va ser molt com, hi
havia dos modalitats de representaci de Crist crucificat: el Crist sofrent, imatge lligada a la idea de la
redempci dels pecats dels homes, i el Crist triomfant, imatge que representa la victria de Crist sobre la
mort. Aquesta talla s un exemple paradigmtic del tipus Crist triomfant, que a Catalunya es coneix amb el
nom de majestat . Lobra presenta la imatge de Jess com la dHome Du que ha superat el dolor i la mort.
La figura, que no mostra sofriment fsic ni psquic, est vestida amb una tnica ricament ornamentada i t
els ulls oberts i lexpressi serena.
Al bra superior de la creu es troba la llegenda en llat Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum (Jess de Nazaret,
rei dels jueus). Al revers shi aprecien encara restes dun Agnus Dei , lanell mstic, smbol de Crist mort i
ressuscitat.
Models i influncies:
Models i influncies La marcada frontalitat, el hieratisme, lestilitzaci del cos, la solemnitat i l'obsessi per la
simetria que hi ha a la Majestat Batll tenen un referent clar en la iconografia bizantina, arribada a Catalunya

probablement a travs dItlia. Segons la tradici, el Crist pretesament esculpit per Nicodem va arribar a la
poblaci italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va ser motiu de diverses cpies abans de desaparixer. Una
daquestes cpies seria el Volto Santo di Lucca , que va servir de model per a talles romniques com la
Majestat Batll . Aquesta influncia tamb s visible en lornamentaci de la tnica, que recorda els teixits
orientals o islmics arribats a Occident a travs del comer, com a botins de guerra o com a regals entre
governants. El grau tan alt de conservaci de la Majestat Batll la converteix en un referent i un model
historicoartstic importantssim de lescultura romnica catalana. Volto Santo di Lucca (c. 1200).
Marededu de Veciana, del museu episcopal de Vic:
Ttol: Mare de Du de Veciana.

Autor: desconegut.
Cronologia: entre el segon i el tercer quart del segle XIII.
Tipologia: escultura exempta policromada.
Materials: fusta dlber policromada.
Estil: romnic.
Tema: religis.
Localitzaci: Museu Episcopal de Vic.
Procedncia: esglsia de Santa Maria de Veciana (Anoia).
La Marededu de Veciana s una escultura en fusta d'lber policromada que data del segle XIII, i exposada
al Museu Episcopal de Vic. L'obra s una representaci de la Mare de Du amb l'Infant sentat a sobre de la
seva falda, que respon al model tradicional del romnic de l'poca.
Descripci: La imatge es presenta asseguda en un tron, en referncia al tron de Salom que s una
iconografia clssica de la Sedes sapientiae(llat: seu de la saviesa (divina)) concepte de l'art cristi
derivat de les Lletanies lauretanes i que el tipus s d'una imatge que representa la Mare de Du amb
l'infant Jess assegut a la seva falda. En aquesta escultura en concret, la imatge del Nen es troba assegut
sobre del genoll dret de la seva mare, cosa poc habitual, ja que era normal que estigus assegut en el
centre de la falda o sobre la cama esquerra. Tots dos estan coronats i les restes de policromia deixen veure
que la Verge llueix un mantell de color blau, mentre que la tnica presenta un colorit vermells.
Anlisi formal: La imatge de la Marededu de Santa Maria de Veciana s una escultura exempta de petites
dimensions que va ser realitzada per un escultor annim durant el segle XIII amb la tcnica de la talla sobre
fusta dlber policromada. La Mare de Du apareix asseguda en un tron decorat amb dues petites columnes
a cada costat. T el cap cobert amb una toca que li arriba fins a les espatlles i que es subjecta amb una
corona. La m dreta est situada al damunt de la seva falda en actitud de beneir, mentre que a lesquerra
sost una esfera terrestre. Va vestida amb una tnica de color vermells i un mantell de color blau que li
cobreix una de les espatlles. Du unes sabates punxegudes de color blavs. El Nen Jess porta una corona i
va vestit amb una tnica i un mantell del mateix color vermells que la seva mare. Lactitud de beneir amb la
m dreta i el llibre tancat a lesquerra ens recorda la forma del Pantocrtor . Una cosa que crida latenci
daquesta imatge s la posici del nen que est situat sobre del genoll dret de la seva mare, tot el contrari de
la resta dimatges ms tradicionals daquest estil en qu la collocaci de lInfant es localitza al bell mig de la
falda o sobre del genoll esquerra de la Marededu.
Totes dues imatges presenten les caracterstiques prpies del llenguatge escultric romnic: frontalitat,
hieratisme, simetria, ulls ametllats, vestits amb plecs geometritzats, restes de policromia de color vermell i
blau.Ara b, la cronologia del segle XIII i aquesta manera de representar el nen Jess a la part dreta de la
falda de la verge Maria, ens indiquen una evoluci estilstica de les imatges de les Marededus romniques
cap a les noves tipologies gtiques que arriben a Catalunya als inicis daquest segle. La verticalitat s la lnia
predominant de la composici de la Mare de Du de Santa Maria de Veciana, la qual cosa proporciona un
ritme de reps i un equilibri estable. La llum s natural, provinent, sobretot, de la seva policromia rogenca i
blavosa. Aquesta talla escultrica presenta una atemporalitat per la forma de representar un tema
transcendent com s el de la Mare de Du entronitzada i sedent del seu fill al cel. Lobra mostra unes
textures rugoses, mats i dures mitjanant la presncia dels plecs geometritzats i el material emprat per a la
seva execuci. La policromia sobre la fusta es fa a partir de preparaci destucats i teles que permeten una
millor penetraci del pigment i redueixin limpacta de les vetes de la fusta.

Temtica: La Mare de Du de Veciana s de temtica i simbolisme clarament religis, perqu la seva

iconografia est basada en la representaci de la marededu sedent, amb el fill sobre el seu genoll dret, en
actitud de beneir. La talla presenta la imatge romnica de la Mare de Du com a Saedes Sapientiae, s a
dir, com a Tron de la Saviesa que sost el Nen Jess. Aquest adopta lactitud de Crist Jutge que apareix a
lescena del Judici Final: fa el senyal caracterstic de la benedicci i aguanta un llibre, smbol del Nou
Testament. La Mare de Du du a la m lesfera terrestre que simbolitza lunivers com a signe de la perfecci
i del poder div. Des del punt de vista del significat es tracta duna obra de temtica figurativa i allegrica de
la marededu sedent amb el seu fill a la falda beneint com a Crist Jutge, igual que en el Judici Final. Des
de lany 1893 aquesta escultura sexposa al Museu Episcopal de Vic i com ja hem observat anteriorment, s
una de les poques imatges en qu lInfant seu sobre la cama dreta de la Verge Maria, al contrari de la
majoria dimatges de les Marededus romniques que ho fan sobre la cama esquerra o al centre de la falda
com les Marededus de Ger, de Nria o de Montserrat amb les que podrem establir similituds i diferncies.
La funci de la Mare de Du de Veciana s una obra de localitzaci decorativa perqu decorava labsis
principal de lesglsia romnica de Santa Maria de Veciana situada a la comarca de lAnoia i, tamb de
funci religiosa i didctica del missatge triomfal sobre el pecat i la mort. Es refereix a la funci del Crist
Jutge que apareix a lescena de lApocalipsi de Sant Joan, suportat pel tron celestial de la seva mare,
Saedes Sapientiae, s a dir, com a Tron o Seu de Saviesa. Per tant, aquesta imatge de la Mare de Du de
Veciana, igual que les imatges de totes les esglsies romniques deuria tenir molt ms efecte sobre els
fidels que les paraules en llat dels capellans, llengua culta que la gent del poble no entenia. Per aix, el
romnic va ser una forma artstica que no dubtava en sacrificar el realisme per tal daconseguir un
determinat efecte expressiu o per fer ms entenedor el missatge que volia difondre.
Models i influncies: Lexecuci daquesta imatge correspon al segle XIII i molt probablement, lartes
annim que la va esculpir devia rebre influncies dels tallers italobizantins. La imatge de la Mare de Du
entronitzada amb lInfant Jess s prpia de lart bizant i ja havia estat conreada pels artistes romnics del
segle XII.
PINTURA:
Conjunt iconogrfic de Sant Climent de Tall:
DOCUMENTACI GENERAL
Conjunt iconogrfic de Sant Climent de Tall
Autor: desconegut.
Cronologia: 112
Estil: romni
Tcnica: fresc sec
Localitzaci actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.
Els frescos de Sant Climent de Tall sn un exponent del punt lgid del romnic catal en bellesa i en
tcnica. El dibuix acurat, l'us d'una gamma de colors inusualment brillants i l'exquisidesa de les imatges
representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romnica europea.
ANLISI FORMAL: Els contorns de les figures sn remarcats per un dibuix gruixut de tra enrgic. En
aquest conjunt iconogrfic l'artista utilitz uns colors excepcionals i hi feu servir una gamma ms intensa
sense barrejar colors i amb una preferncia clara pels blaus , els verds clars, els grocs i els vermells.
COMPOSICI: L'estructura compositiva es fa ress de la trsdici de dividir l'absis en diversos registres. El
primer, amb el Pantocrtor, els ngels i els apstols, representa el cel; i el segon representa a l'Esglsia.
La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la figura central de
Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla nic i estan disposades en franges paralleles a partir d'una
estructuraci juxtaposada.
ESTIL: No hi ha un acord unnime sobre les infuncies que reflecteix el conjunt iconogrfic de Sant Climent.
En primer lloc, el bizantisme; en segon lloc, les reminiscncies arbigues plasmades en l's de la calligrafia;
en tercer lloc, la presncia de les miniatures mossrabs.
NTERPRETACI

Contingut i significaci: Presideix la composici la figura del Pantocrtor, a l'interior de la mndorla o

ametlla mstica, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes
dimensions sobrehumanes en comparaci de la resta de components del fresc i beneeix amb la m dreta i
amb l'esquerra sost el llibre de les escriptures.
El que ms destaca sn els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un du disposat a jutjar. A ms el
flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.
El primer registre est dedicat al cel; el segon a l'Esglsia i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que
simbolitzaria la Terra. La pintura de l'absis s antinaturalista i el tema s nicament i exclusivament religis.
Funci: La funci d'aquesta pintura s eminentment didcticaEl frontal d'Avi: Dades generals:
Nom: Frontal de Santa Maria dAvi, al Bergued. Autor: Desconegut. tcnica: tremp dou sobre fusta
Gnere: Romnic tard. Tema: Religis.
El retaule s presidit per una imatge central de la Mare de Du que aguanta lInfant. Als dos costats, als
espais laterals, es mostren escenes de la vida de la Mare de Du.
Emplaament actual: MNAC. Context histric. Breu referncia a lestil: Els frontals daltar tamb nomenats
antipendis van aparixer per la voluntat daprofitar la post de fusta situada davant dels altars com a suport d
imatges. Els primers frontals daten de IV dC. formats de riques teles; posteriorment es van ornamentar amb
metalls preciosos com la plata o el coure esmaltats. Amb el pas del temps van tornar-se ms complexos i
van crixer de dimensions; es va situar darrere del laltar i es va dir tablum o retaule. s una de les obres
ms representatives de lestil 1200 difs per tot loccident cristi i es caracteritza per seguir els models
bizantins. Anlisi formal i estilstica de lobra: Composici unitria de lobra dividida en cinc parts
independents, presidida per la part central de la Mare de Du i el nen. Les figures presenten un marcat
hieratisme i frontalitat ms suavitzat expressiu i humanitzat. Tipus de perspectiva: Perspectiva jerrquica. Hi
prevalen el hieratisme i la frontalitat. Recursos tcnics: Figures juxtaposades, fons obscur que dna
sensaci de profunditat. Lnia : Totes les figures es troben delimitades per una fina lnia negra. Primacia del
color: gamma utilitzada: Colors purs i plans: predominen el vermell i el blau utilitzats tant al fons com a les
tniques, i un verns daurat que feia com a substitut del pa dor i que avui est prcticament perdut. Tipus de
color: Monocrom blau o vermell, taronja, verd oliva i groc, als laterals contrastava amb colradura metlalica.
Llum i tipus de llum: Manca de preocupaci per la llum. Elements formals definitoris de lestil: Hieratisme,
gust per la simetria, les lnies gruixudes, les grans masses de colors purs. Absncia de perspectiva i de
profunditat. Figures distribudes en el mateix pla, sobre un fons fosc o en composicions juxtaposades.
Funci: Decoraci de laltar, concretament la part de davant amb la intenci de captar latenci del fidel que
anava a lesglsia i pogus entendre el missatge. Descripci dels elements iconogrfics: s de aureola en
els personatges dels sants. Carcter ovalat en forma de Pantocrtor en el centre de la imatge de laltar que
remarca el seu carcter div. Interpretaci iconolgica: Dividit en cinc parts ben diferenciades. Cada imatge
est separada per un sistema de marcs on es pot veure lestuc. La part central s on es troba la!Verge
emmarcada per un arc triloburat, sost el nen a la seva faldilla, i que sinclina cap a un costat com si volgus
anar-sen. Amb un gest humanitzant la mare li agafa posant una m a la cama i laltre sobre el seu cor. A
banda i banda de la imatge central hi trobem quatre escenes: A dalt, a lesquerra: La Verge anuncia a la
Mare el seu estat de maternitat i al costat, en un espai separat per una columna, la veie'm amb la seva
cosina Elisabeth, amb qui celebra la seva futura maternitat. A sota, la imatge dels reis que porten els regals
al Nen. Els reis estan identificats amb els seus noms: Gaspar, Baltasar i Melchior; tot porten corona i el
primer dells, Gaspar, apareix imberbe; tots tres porten ofrenes. A dalt, a la dreta: Lescena del naixement de
Crist a Betlem. Criden latenci els coixins on descansen cap i peus de la Verge i el cap de Jess. Els
coixins es confonen amb els nimbes. Hi ha autors que consideren que aquest coixins sn en realitat els
nimbes. A sota, veiem representada la presentaci al temple de Jerusalem: lanci Sime reconeix el
Messies i el retorna a la seva mare, la qual fa un gest de rebrel amb els braos. Shi aprecia una certa
humanitzaci que destaca en el contacte maternal de la Mare de Du i tamb lexpressivitat i el moviment
dalguns personatges, com sant Josep, els Reis Mags o el mateix Nen Jess del motiucentral. Influncies:
Dels models bizantins en el gust per la simetria, el hieratisme i les riques vestidures destil oriental. Tamb
hereta dels modes bizantins la posici reclinada de la Mare de Du (a lescena del naixement de Jess; a
dalt, a la dreta). Repercussions en altres obres: En altres retaules posteriors.
Taps de la creaci:
DOCUMENTACI GENERAL
Taps de la Creaci
Autor: desconegut
Cronologia: primera meitat del segle XII

Estil: romnic
Tcnica: brodat de llana
Suport: sarja de lli
Localitzaci actual: catedral de Girona
El Taps de la Creaci s el teixit romnic ms important que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d'un
brodat que mostra un complex programa iconogrfic i que presenta tota mena d'influncies.
ANLISI FORMAL
Composici : La iconografia li atorga una ingenutat deliciosa, molt apreciada avui dia. La composici gira
entorn de la figura del Pantocrtor, situat al cercle central. Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle
concntric ms gran, vuit escenes del Gnesi. Aquests dos cercles concntrics configuren el primer registre
dels tres que conformen el taps. En el segon registre hi ha els mesos i les estacions de l'any; i en el tercer
es desenvolupa un fris continu amb diverses escenes de la histria de la invenci de la Santa Creu. En la
lnia de la pintura romnica, les figures sn completament planes.
Element plstics: Es tracta d'una obra immensa brodada amb punt de cadeneta en sentit longitudinal. Va
ser confeccionada amb llana molt fina de colors molt vius amb predomini de vermells, blancs, verds i grocs
purs, sense barreges tonals. Els dibuixos estan delimitats per lnies gruixudes molt perfilades.
ESTIL
Al Taps hi ha tots els trets de la pintura romnica: expressi hiertica, falta de perspectiva, figures
planes,etc. L'artista volia introduir vivncies religioses, no formes o esdeveniments reals.
El Taps de la Creaci s'inspir en miniatures bbliques contempornies i t uns antecedents orientals molt
antics. A ms, recull influncies gregues i romanes.
INTERPRETACI
Contingut i significaci
El cicle complet de la creaci s'hi explica amb versicles del Gnesi.
Les escenes arriben fins al moment de la creaci d'Eva i no fan cap allusi al pecat original.
Completen aquestes seccions diversos elements naturals.
A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a ms de personatges que representen l'any i les
quatre estacions. A sota hi ha un fris seguit que narra la histria de la invenci de la creu. Respecte a la
procedncia de la pea, s'ha confirmat que es tracta d'una obra datada del segle XII que va ser brodada a
Catalunya, a Septimnia o a Itlia . La uniformitat del color vermell en el fons fa pensar que l'encrrec podria
ser d'origen cortes.
Funci: La seva utilitat s dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaqu.
L'art gtic:
ARQUITECTURA:
Conjunt de la Seu Vella de Lleida:
FITXA TCNICA Edifici: Conjunt de la Seu Vella de Lleida Autor: La catedral va sser projectada i dirigida
pel mestre dobres Pere de Coma. Cronologia de ledificaci: La catedral bastida entre els anys 1203 i 1278
El claustre durant el segle XIV El campanar edificat durant el segle XV Tipologia: Religiosa Materials: El
principal material amb el qual es realitz tot el conjunt arquitectnic fou la pedra del mateix tur de la Seu i
del tur de Gardeny. Estil: La catedral s destil romnic de transici al gtic. El claustre i el campanar sn
completament gtics.
CONTEXT El context histric de La Seu vella correspon a la Baixa Edat Mitjana la qual presenta les
segents caracterstiques: El perode que compren el segle XIII i fins el segle XV es caracteritza bsicament
per: El creixement de les ciutats que facilita que lhbitat sigui ms urb que rural. El redreament del
comer terrestre a travs de la ruta de Flandes i del martim, mitjanant la ruta mediterrnia i atlntica.
Laparici dels gremis artesanals i de la burgesia El naixement de les lleis i institucions dels estats
medievals: Parlaments o Corts Generals, Ajuntaments... El sorgiment de les universitats. Aquesta poca s
la de la consolidaci dels regnes angls, francs, germnic, itali, dels de Castella i el de la Corona

catalanoaragonesa com a conseqncia de l increment econmic i social arran de la recuperaci de les

ciutats i del seu comer terrestre i martim. El regne de Castella recuperar part de tot el territori peninsular,
llevat de la zona litoral mediterrnia que quedar en mans de la Corona catalanoaragonesa i aix suposar
que tota la pennsula Ibrica, llevat de Navarra, Portugal i Granada restaran a mans dels reis de Castella. La
Corona catalanoaragonesa tamb tindr un gran protagonisme a la Mediterrnia a partir del segle XIII, quan
Jaume I el Conqueridor conquerir Mallorca i Valncia, a ms d instituir les lleis i institucions per governar
tots els seus territoris, com el sistema pactista, les Corts Catalanes o Parlament i els Ajuntaments. Les Corts
Catalanes estaven formades per una representaci dels tres estaments o braos en qu es dividia la
societat medieval: el bra o estament eclesistic o clergat (representat per tots els bisbes i els abats dels
principals monestirs), el bra o estament militar o noble (representat pels nobles) i, finalment, el bra reial o
popular, que aplegava els representants de les ciutats i viles que depenien directament del rei. Per tant, la
pagesia no hi tenia cap representaci. Les funcions principals de les Corts eren: assessorar el rei en el
govern de Catalunya, aprovar nous impostos i elaborar amb el rei, les lleis de la corona. Daquesta manera
naixia el pactisme que va ser la forma de govern caracterstica de Catalunya fins l inici del segle XVIII en
qu el Decret Nova Planta lanulla. Aquest pactisme consistia en governar de manera consensuada el rei i
els seus sbdits, expressat mitjanant els acords de les Corts. Els Ajuntaments tamb van nixer durant
aquest perode i tamb estaven formats pels representats dels grups socials de la ciutat: m major, m
mitjana i m menor. La Generalitat va nixer lany 1359 com una delegaci de les Corts encarregada de
recaptar els impostos aprovats per aquestes. Durant el segle XV, la Generalitat, formada per representats
dels 3 estaments, es convert en una veritable instituci de govern, arran de la mort de lltim monarca de la
dinastia del Casal de Barcelona, Mart I lHum, el 1410. Durant aquest temps, les conquestes de la corona
de Catalunya i Arag es van ampliar cap a la Mediterrnia amb ladquisici de: Siclia, Sardenya a Itlia,
Ducats dAtenes i Neoptria a Grcia, a ms del regne de Npols a Itlia.
ANALISIS FORMAL La Seu Vella de Lleida presenta una planta basilical i de creu llatina que cont tres
grans naus en la part longitudinal, un transsepte o nau transversal molt ample i quatre absis, bastits amb els
estils romnic i gtic, tal i com descriurem a continuaci. Cal tenir present que inicialment la catedral va ser
edificada amb cinc absis, un dels quals va desaparixer arran de les vicissituds histriques que ha patit
aquest conjunt arquitectnic. En la construcci de La Seu Vella shi van utilitzar diversos elements de suport.
Els murs estan disposats en aparell isdom, s a dir, tots els carreus sn iguals i estan ben treballats i units
mitjanant morter. Shi poden apreciar les marques dels diversos picapedrers que van participar en el seu
bastiment. Els pilars cruciformes constitueixen juntament amb les seves columnes annexades, els principals
elements discontinus que hi ha en linterior de la Seu Vella. A cada costat de la nau central hi trobem dues
fileres triples de pilars fora alt que subdivideixen la nau longitudinal en tres espais. Estan formats per uns
plints o bases molt altes, columnes de fust cilndric i capitells romnics, magnficament decorats amb
abundncia de flora i fauna, aix com amb escenes historiades relacionades amb lAntic i el Nou Testament.
El remat dels capitells s amb un bac de modulaci clssica que els uneix amb les nerviacions gtiques de
les voltes. Linterior de La Seu Vella estava ricament decorat amb finestrals gtics, pintures murals i retaules
gtics, a ms dun conjunt de 20 tapissos que sexposaven els dies de Setmana Santa i Corpus i un gran
mobiliari de fusta. Tot aquest tipus de decoraci va desaparixer com a conseqncia dels grans canvis
histrics que va patir la ciutat de Lleida arran de la Guerra dels Segadors, de la Guerra de Successi quan
es va convertir aquest edifici en caserna militar fins el 1948-, i daltres guerres, com la del Francs o la
Guerra Civil. La coberta daquesta catedral, des de lexterior, s embigada o encavallada amb dues
vessants, per un cop estem a linterior de ledifici ens adonem que es tracta duna coberta de volta de
creueria i que a ms, presenta un gran cimbori octogonal sobre trompes, tamb destil gtic, a la part
superior del creuer. A lhora de descriure lexterior de ledifici hem de parlar de quatre aspectes importants:
les portes, les capelles, claustre i el campanar.
A) Les portes s a les portes on es concentra la mxima esplendor de lEscola lleidatana descultura. El cos
rectangular que emmarca alguna de les portes savana ms enll de la lnia del mur i genera una molt gran
esqueixada decorada amb brancals i arquivoltes deixant entreveure lenorme gruix dels murs.
B) Les capelles Des de lexterior de La Seu Vella hom descobreix sis grans capelles: dues de romniques
(les de la Sagristia i la del Presbiteri) i quatre de gtiques (la de Sant Pere, la de la Concepci, la de
lEpifania i la de Jess ) Algunes conserven restes de decoraci pictrica aix com algunes tenen altar i
tombes tamb gtiques relacionades amb les famlies aristocrtiques que les van fer bastir, per exemple els
Requesens o el bisbe Arnau de Cescomes.
C) El claustre El claustre de La Seu Vella s trapezodal i obert a la ciutat de Lleida amb disset finestrals
gtics dissenyats de formes diferents, on tamb es nota la presncia de lanomenada Escola de Lleida
descultura mitjanant una decoraci de grans palmeres, formes geomtriques florals i elements
zoomrfics i humans en els seus capitells i decoraci dels finestrals. A ms, compta amb una gran porta
anomenada dels Apstols, perqu contenia decoraci dels 12 apstols, ms una gran imatge de la Verge del
Blau en el seu mainell i un timp policromat amb la representaci del Pantocrtor entronitzat i acompanyat
del seu seguici celestials. El claustre est ubicat als peus de la catedral, fet inusual en lEdat Mitjana i est
considerat un dels ms grans dEuropa, ja que t 48 m de llargada i 9 m. damplada. s singular per la seva

forma lleugerament trapezodal i per ser obert a la ciutat, s un dels claustres gtics ms singulars del Gtic
europeu del segle XIV. El seu disseny satribueix a la famlia de Pere de Pennafreita qui va acabar la
catedral en el 1278 desprs de Pere de Coma i que probablement, conjuntament amb el seu fill van
continuar dirigint les obres del claustre. D) El campanar El campanar tamb s destil gtic del segle XV i
tamb s singular, ja que es troba situat als peus del claustre, enlloc dels de la baslica. Presenta forma
octogonal de 75 m. daltura amb quatre pisos diferenciats per cornises i finestres ogivals o gtiques. La
planta superior cont una terrassa que fa de mirador de tota la ciutat, decorada amb gablets i grgoles. En
el disseny i direcci daquesta construcci hi van intervenir diversos mestres dobres com: Jaume Cascalls
fins el 1410 a qui va succeir Guillem Solivella i en el 1416 fou el mestre Carl qui va acabar de coronar el
campanar.
SIGNIFICAT I FUNCI Des de fa uns anys, La Seu Vella, ha anat recuperant el seu esplendor i aix permet
conixer i valorar millor aquest edifici conjuntament amb la resta de construccions com ledifici de la
Cannica o la Canonja (on vivien els canonges de la Catedral) i en el que la Pia Almoina, instituci benfica
medieval, oferia un plat calent als pelegrins, els orfes, les vdues o els malalts que ho necessitaven.
Actualment es conserven al Museu de Lleida les pintures gtiques daquestes dependncies restaurades. La
Seu Vella s un edifici de carcter religis i pblic amb un clar simbolisme poltic religis i econmic social
quant a significat, ja que la catedral estava al costat del Castell del Rei o de la Suda i al cant del palau del
Bisbe i ben ubicat des del punt de vista estratgic al cap damunt dun tur des del qual es podia controlar el
pont vell i tota la plana lleidatana. Des del punt de vista funcional es tracta duna construcci religiosa,
poltica i econmic social com correspon als edificis religiosos de la Baixa Edat Mitjana, ubicats prop dun
castell reial i dun palau episcopal, amb la qual cosa, la Seu Vella de Lleida ens permet relacionar el
Romnic de transici cap el Gtic amb la repoblaci i creixement econmic, social i poltic de Lleida i, en
especial, de la Corona Catalanoaragonesa en temps de Jaume I el Conqueridor i dels seus successors, aix
com en la bona ubicaci geoestratgica del conjunt arquitectnic de la Seu Vella, un dels millors dEuropa
per la seva singularitat. Actualment s un dels conjunts arquitectnics ms rellevants del Gtic europeu i per
aquest motiu, ha estat declarada Monument Histric Artstic, i est en estudi per part de la UNESCO per si
pot ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
Monestir de Poblet:
Monestir de Poblet a) Cronologia: Segona meitat del segle XII, entre 1166 i 1185 (ampliaci durant els
segles XII i XIII i fins al segle XVII). Context histric i cultural: s una fundaci del comte Ramon Berenguer
IV que sinicia amb la petici a labadia cistercenca de Fontfreda a la vora de Narbona lany 1150 on es
demanava que desplacs una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als sarrans amb
una doble finalitat : duna banda la repoblaci de la zona i de laltra, la religiosa. El nom deriva del llat
populetum que vol dir bosc dlbers, lespcie dominant en els boscos espessos en el moment de la
fundaci. Lltim gran impuls de reforma monstica medieval correspon al moviment cistercenc que neix a
finals del segle XI, assoleix la seva maduresa durant el segle XII i lapogeu de la seva expansi durant el
segle XIII . Fins al segle XII la prctica monstica componia gaireb en exclusiva la major part de la vida
religiosa de lEsglsia alhora que constitua el monopoli cultural i, fins i tot, a vegades, dirigent, de tota la
societat. A partir del segle XIII les circumstncies histriques van canviar : la vida a les ciutats es
revitalitzar, el comer va prosperar i leconomia monetria comena a prendre nova volada. Davant les
noves circumstncies aniran sorgint els ordes mendicants principalment franciscans i dominics, que,
establerts a les ciutats, crearan escoles i universitats que seran el nou referent cultural. Tot aquest procs
shavia iniciat amb la consolidaci del feudalisme al segle XII que juntament amb el poder monrquic i el
paper hegemnic de lEsglsia, van marcar les pautes dun nova societat que grcies a un cert creixement
demogrfic i al perfeccionament de les tcniques agrcoles, va iniciar un perode dexpansi. El segle XIII
ser el de consolidaci daquest procs de creixement i millora que permetr la revitalitzaci dels burgs i
ciutats i el sorgiment duna nova classe social, la burgesia, lligada al desenvolupament mercantil. A mitjan
segle XIV amb lanomenada crisi de la Baixa Edat mitjana tot aquesta expansi es veur interrompuda per
una srie de catstrofes demogrfiques i econmiques (fam, guerres, epidmies ) que transformaran les
vivncies religioses i espirituals. Puntuaci: Cronologia [020 punts], Context histric i cultural [ 080 punts].
b) Estil: Gtic amb les caracterstiques prpies que li confereix el seu carcter de monestir cistercenc.
Caracterstiques: lorde del Cister va organitzar la fundaci de Moreruela (Zamora) i les de Poblet i Santes
Creus a la Catalunya Nova, Piedra a Saragossa i Santa Maria de la Huerta a Sria. Aix es va introduir un
nou concepte arquitectnic on lausteritat era un obstacle per a la decoraci per afavoria laven tcnic vers
el que desprs havia de ser el gtic. Els primers elements que es van importar de Frana van ser les ogives,
els arcs apuntats i lincrement de lalada de les naus. Aquests elements tamb van influir en les grans
construccions encara romniques que es feien a finals del segle XII (Lleida, Sigenza, vila ). Els
historiadors distingeixen tres grans cicles dins lart gtic: - Perode inicial (segona meitat del XII / inici del XIII
): transici de models romnics a gtics. - Perode de plenitud (XIII i XIV): consolidaci i expansi. - Perode
flamger (XV / inici XVI): exuberncia ornamental.
c) Parts del conjunt monstic: 1.claustre; 2. esglsia; 3.cuina; 4.refectori; 5.calefectori; 6. sagristia antiga. 7.

Sala Capitular; 8. biblioteca; 9. antic refectori. 10. refectori dels conversos Tipus de coberta: Esglsia. La
nau central est coberta amb volta de can apuntada, reforada per sis arcs torals, mentre que les dues
laterals presenten coberta de volta de creueria. Claustre: Les quatre crugies sn cobertes amb voltes de
creueria apuntada i els arcs apuntats, que delimiten tres parts del pati interior ,presenten una sbria traceria
gtica,dacord amb laustera decoraci geomtrica i floral dels capitells. Sala capitular. un auster espai
quadrat amb quatre pilars octagonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d on
arrenquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la sala. Dormitoris.
Una immensa nau gtica de 87 metres de llargada i 10 m damplada, t un sostre de fusta de dos
aiguavessos, i 19 arcs apuntats recolzats sobre potents mnsules ben treballades. Puntuaci: Parts del
conjunt monstic [060 punts]. Tipus de coberta [0,10 punts cada resposta encertada. Mxim [040 punts] d)
Significat: El monestir de Poblet respon ben clarament a lideal cistercenc desprs de la reforma promoguda
per Robert de Molesmes, el qual, cansat del luxe creixent dels benedictins i mogut per lesperit dhumilitat i
pobresa, va promoure un retorn a l inici. Volen,simplement, retrobar i assegurar unes condicions en les
quals sigui possible de viure ms a fons l' ideari de la Regla benedictina, aix s, la recerca de Du en una
vida de comunitat pautada per la pregria, la lectura i el treball (ora et labora). Funci: Lausteritat en les
formes i la funcionalitat van ser els elements clau que determinaran les dependncies principals del
monestir: una esglsia per pregar, una sala capitular dedicada a la lectura diria dels captols de lorde, el
refectori i el dormitori per fer els pats i dormir en comunitat. A ms del claustre, una biblioteca i un celler i
un conjunt de dependncies per al desenvolupament de la vida agrria.
Santa Maria del Mar:
1.IDENTIFICACI
1.1. Nom de l'obra: Santa Mara del Mar
1.2 .Autor o escola: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
1.3 .Dates de construcci: 1329-1383
1.4. Tipus d'edifici: religis
1.5. Perode al qual pertany: gtic catal
1.6. Emplaament: Barcelona
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: pedra
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat i voltat
2. ANLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: 8 pilars octogonals a la nau i 8 pilars al presbiteri. Contraforts massissos exteriors.
Els pilars tenen 18 metres dalada i els nervis dels pilars no baixen arran de terra sin que acaben al
capitell. Lespai entre els contraforts saprofita per situar capelles laterals i un mur perimetral.
2.2.Elements suportats: la coberta exterior a dues aiges per amb tendncia a plana. La coberta interior s
coberta de creueria. Tamb estan suportats els arcs ogivals i la volta anular de creueria al deambulatori.
2.3.Espai exterior: lnies dominants: horitzontals que contrasten amb linterior. La faana t una gran
sobrietat. La portalada marcada per un gablet, en el timp lescultura del pantocrtor. Hi ha dos campanars
octogonals de diversos pisos amb obertures ogivals.
Al davant hi ha una petita placeta i es troba integrada dins la trama de carrers populars del barri de la
Ribera, amb noms un lateral lliure que correspon al Fossar de les Moreres.
2.4.Espai interior: la planta sanomena planta de sal o basilical, sense transsepte. La separaci entre
columnes s de 13 metres i s la distncia ms gran entre totes les catedrals gtiques. Hi ha una alada
semblant entre la nau central (32 metres) i les laterals (26 metres) que creen la sensaci despai nic
malgrat tenir tres naus. La nau central t el doble dample que les laterals. La visi global interna s total
sense cap mena de compartimentaci. Larc former s larc que es forma entre dues columnes de la nau.
Tenim finestrals a les naus laterals i a la faana. A la part superior hi h apetits culs.
2.5. Estil: elements sobrietat decorativa, volums compactes, lexterior acabat amb terrassa, interior concebut
com a espai unitari amb les naus duna alada semblant. Mnima quantitat dobstacles que pertorbin el
campus visual a linterior.
Policromia als nervis i a les claus de volta, vitralls gtics, grans obertures.
Influncia oriental i musulmana, tamb religiosa perqus s lordre del Cster la que estendr les tcniques
constructives a tota Europa.
Relacions trobem exemples dart gtic a tota Europa.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACI DE L'EDIFICI:

3.1. Funci de l'edifici: religis, propagandstica. El barri de la Ribera necessitava una parrquia per acollir
els fidels. Lesglsia estava pensada per a les grans cerimnies litrgiques del barri.
3.2. Elements simblics de l'edifici: la decoraci de les portes i dels capitells on surten representats els oficis
artesans. Tots els elements religiosos.
3.3. Encrrec i recepci: va ser finanada pels gremis relacionats amb el port de Barcelona, mercaders,
artesans i els nobles del C/ Moncada.
3.4. Context histric i relaci amb la cultura de l'poca: poca en que les ciutat comenaran a ser importants
amb els gremis, els comerciants i els artesans. Aquest tipus dedifici dna prestigi a les ciutats. Durant el
segle XIV a Catalunya va haver una gran empenta comercial que va collaborar la burgesia i els reis.
3.5. Histria de ledifici: a lany 1378 va ser afectada parcialment per un incendi. Lany 1428 va ser afectada
per un terratrmol.
Es considera un dels exemples ms aconseguits del gtic meridional. Els arquitectes racionalistes admiren
la seva simplicitat i la seva estructura.
Llotja de Valncia:
1. Llotja de Valncia o de la Seda

2. Fitxa tcnica ttol: Llotja de València o de la Seda. Autor: Pere Comte i Joan Ivarra, Sala;de
Contractaci Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga, Consolat de Mar. Cronologia: 1482-1498
(Sala de Contractacio;); 1500-1548 (Consolat de Mar). Tipologia: arquitectura civil, llotja. Materials:
pedra i fusta. Estil: gtic. Localitzaci Valncia (Espanya).
3. Obra del mateix autor Pere Comte i Joan Ivarra : Palau de la Generalitat de Valnncia (14811541)
4. Biografia dels autors El 1481, els arquitectes Pere Comte i Joan Ivarra van ser elegits com a
mestres d'obra de la nova Llotja de Valncia o de la Seda, els treballs de la qual es van iniciar el 26
d'octubre de 1482. La mort de Joan Ivarra el 1486 va deixar Pere Comte com a nic responsable de
la construcci; Acabats els treballs de la Sala de Contractaci el Comte va iniciar les primeres obres
del Consolat de Mar entre el 1498 i el 1503. El 1506 va morir Pere Comte i el seu crrec de director
el va ocupar Joan Corbera que va fer els treballs de finalitzaci de la tercera planta i, a partir de
1533, juntament amb el seu collaborador habitual Domingo Urtiaga, va acabar l'edifici i hi va afegir
els elements decoratius complementaris.
5. Descripci formal: La Llotja est dividida en quatre espais: la Sala de Contractaci, la Sala del
Consolat de Mar, el Pati dels Tarongers i la torre. Des de l'exterior es distingeixen dos cossos
separats per una torre. A la dreta, la Sala de Contractaci presenta una faana amb una porta
monumental d'arc apuntat, flanquejada per relleus escultrics i grans finestrals decorats amb
traceries. A l'esquerra, en l'edifici del Consolat del Mar, s'hi veuen els tres pisos que el composen:
planta baixa, amb finestres quadrangulars senzilles; planta noble, amb grans finestrals tripartits
mitjanant columnes fines coronades per riques traceries, i un tercer pis format per una galeria de
finestres d'arcs separades per contraforts coronats per pinacles, entre els quals hi ha vuit parelles
de medallons amb figures d'herois, reis. La decoraci exterior es complementa amb merlets i
grgoles utilitzades per desguassar- que representen animals fantstics i persones en actituds
indecoroses.
6. En planta es distingeixen els quatres espais, tots de superfcie quadrangular. La Sala de
Contractaci es divideix en tres naus a partir de vuit columnes helicodal sense capitell que,
juntament amb les 16 columnes adossades als murs, sostenen la volta de creueria i deixen un espai
molt ampli i difan. A l'interior del Consolat de Mar destaquen els magnfics cassetonats de fusta
poligonals i quadrats que decoren els sostres de la planta baixa i noble. La torre acull una capella a
la planta baixa, a la qual s'accedeix mitjanant una espectacular escala de cargol sense eix central.
Finalment, el Pati dels Tarongers hi destaquen una font central i els treballs de filigrana als finestrals
ogival.
7. Entorn i integraci urbanstica: La Llotja de Valncia est situada al centre de la capital
valenciana, davant del Mercat Central i de l'esglsia dels Sants Joans, molt a prop de la catedral. La
integraci urbanstica de l'edifici en l'entorn s perfecta i s'ha de veure com un exemple magnfic de
l'esplendor cultural viscuda a la ciutat durant l'Edat Mitjana.
8. Funci contingut i significat: Les llotges acollien les activitats comercials d'una ciutat. A la Casa de
Contractacions s'hi duien a terme les transaccions, i al Consolat de Mar s'hi resolien els diversos

litigis que hi havia entre mercaders. Als pisos superiors de la torre hi havia una pres; destinada als
comerciants que incomplien les seves obligacions. La Llotja de la Seda es va convertir en un smbol
econmic de la ciutat de Valncia, ja que representava el seu gran potencial martim i comercial en
un moment en que la corona catalanoaragonesa gaudia de grans riqueses i prestigi.
9. Models i influncies: La Llotja de Valncia s una de les arquitectures ms singulars i destacades
de la Pennsula Ibrica. La seva construcci, a mig cam entre el Gtic i el Renaixement, va fer que
s'hi ajuntessin les millors propostes de la tradici; medieval i les noves solucions renaixentistes. La
Llotja de Palma fou la referncia per construir tant la faana com les columnes helicodals de
l'interior de la Sala de Contractaci. Igualment, cal assenyalar la influncia de la cultura rab, que es
fa evident en la voluntat de proveir l'edifici d'un pati amb font i tarongers per refrescar l'ambient.
D'altra banda, a l'edifici del Consolat de Mar hi ha elements decoratius renaixentistes, com el
cassetonat interior o els medallons que ornamenten la faana.Interior de la Llotja de Palma (14211450)

ESCULTURA:
Marededu de Sallent de Sanaja:
Caracterstiques generals :
Lescultrura est lligada a l'arquitectura de l'poca, que es concentra, sobretot, en les portalades de les
catedrals.
Marcat naturalisme que substitueix el simbolisme romnic.
Ms humanitat dels personatges respecte del romnic.
Esveltesa pronunciada de les figures.
Temtica fonamentalment religiosa.
Materials ms usats: pedra, fusta ivori.
DOCUMENTACI GENERAL Ttol: Marededu de Sanauja Autor: desconegut
Cronologia: (1350). segona meitat del segle XIV. Estil: gtic .Funci: Religiosa. Tcnica: talla (amb cisell).
Material: alabastre. Formes i Tipologia: Grup dempeus exempt. Cromatisme: policroma
Localitzaci original: es pensa que procedeix de Sallent de Sanaja (Segarra), si b encara no s'ha pogut
documentar aquesta procedncia . Ubicaci actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
Tema: representaci de la Mare de Du i el nen Jess en una actitud que, en oposici a la tradicional del
romnic, no s marcada per la severitat sin per la dolor i l'expressivitat de la cara i dels gestos
(Iconografia (td))La Mare de Du sost el nen Jess tot acaronant-li el peu dret. EI nen Jess, d'altra banda,
t a la m esquerra un colom (smbol de l'Esperit Sant) i amaga els dits en els plecs de l'escot del mantell de
la Mare de Du. La corona que porta s posterior i va substituir l'original. L'esttua , tamb coneguda com
La Verge i l'Infant, s una clara representant del sentiment religis que impregn la societat de mitjan
segle XIV. La suavitat en les formes i en el gest, el rostre jove, amable i d'una bellesa serena, volien ser el
smbol d'una fe que s'havia apropat als ssers humans, que havia deixat d'anunciar el cstig div i
que oferia una relaci entre el mn terrenal i el div marcada per l'esperana, l'optimisme i l'amor
Recursos tcnics: La superficie s totalment polida, la qual cosa dna una qualitat perlada. A ms, es va
aplicar una suau policromia blava a les zones del mantell de la Mare de Du, i vermella a les figures.
ANLISI FORMAL :composici
Destaca l'equilibri i per l'harmonia en les proporcions. Aconseguit, en bona part, grcies a la la
curvatura de la imatge. La inclinaci de la Verge cap a la seva dreta equilibra la composici i compensa
la sensaci de pes que provoca la disposici de l'infant a l'esquerra. Els plecs de la tnica i la
gestualitat mateixa dels dos cossos estan estudiats per afavorir aquest equilibri i harmonia visuals. La
distribuci horitzontal que mostren els plecs de la tnica de la Verge a l'alada del pit, aix com una de les
cames de l'infant, que s'estira paral.lela als primers, trenquen la verticalitat que predomina a la resta
de plecs, que cauen amb elegncia i amplitud fins al terra. En la mateixa lnia, tant la curvatura del cos de
la Verge com la posici elevada de l'infant es contraresten amb la porci de mantell que cau en cascada
a un costat; efecte que es combina amb el gest del fill que avana una m cap al pit de Maria. La

llibertat en el traat dels plecs, que baixen suaument i amb distinci, atorga a la figura un moviment que
combina, per la delicadesa, amb l'expressi plcida i plena de, sense angles rectes ni talls sobtats, la qual
cosa contribueix a dotar l'obra d'un ritme melodis i d'una flexibilitat que es veu refermada per la posici
distesa que adopta la Verge. El rostre de la Mare de Du mostra una expressi dola i amable, una bellesa
serena que t continutat en el gest amb qu acarona un peu de l'infant. Tot revela el canvi fonamental que
s'havia produt en l'art escultric amb relaci a l'estil d'poques precedents: si el romnic preferia una imatge
de la Mare de Du en " posici sedent, amb el nen a la falda i una actitud severa i esttica, el gtic impregn
la Mare de Du d'una gran dolor i expressivitat. El rostre es torn amable, aix com la manera de sostenir
l'infant, molt ms humanitzada, en el sentit de reproduir el gest que faria qualsevol mare en portar el seu fill
en braos. La sinuositat de la imatge gtica, s'apropava al naturalisme i a una concepci de l'esttica
basada en les sensacions ms que no pas en la ra. Lobra reflecteix de manera molt clara la sntesi que a
Catalunya es produ entre les influncies de Frana i d'Itlia, pasos on l'art gtic era ms avanat i ja havia
donat a llum obres de gran rellevncia i perfecci.
Funci: Religiosa. Composici: Tancada. Lnies compositives: En forma de S, amb un gran
contrapposto. Recursos tcnics: La superficie s totalment polida, la qual cosa dna una qualitat perlada. A
ms, es va aplicar una suau policromia blava a les zones del mantell de la Mare de Du, i vermella a les
camadures de les figures.
Elements propis de l'estil: La imatge s una de les tpiques escultures del moment de ms apogeu del
gtic. Ho podem observar en la sinuositat del contrapposto de la Mare de Du, que recull -i, fins i tot,
exagera- la forma dels ivoris cortesans que serviren de model a la propagaci d'aquesta tipologia:
la suavitat amb qu han estat tractades les formes, amb les lnies ms aviat poc marcades; el tractament
dels vestits, amb un caient molt natural. no gens artificis ni anguls. El naturalisme de la relaci entre les
dues figures, amb moviments de mans molt subtils malgrat que no es mirin, com era habitual en aquest
tipus de figures, i, finalment, la policromia bsica per donar tocs de realisme a la figura, sense policromar-la
ntegrament.
CONTINGUT I SIGNIFICACI
Relaci entre la forma i la funci: Tant la funci decorativa com la funci devocional s'integraven en
aquestes imatges de lectura teolgica fcil. El naturalisme acostava encara ms els fidels a una visi
humanitzada de la Sagrada Familia.
Iconologia: Amb aquestes imatges es pretenia transmetre la fe a una poblaci que, en veure-Ies, podia
intuir el misteri de la Nativitat i la relaci entre una mare i el seu fill.
Relaci de l'obra amb l'poca: EI segle XIV s l'poca de la gran expansi dels ordes mendicants:
s'estenen per tot Europa i proposen una visi de la religi que deixa enrere la severitat de l'poca romnica.
El canvi tan evident en la manera de representar la Mare de Du que s'esdevingu entre el romnic i el gtic
no fou gratut: Responia a una evoluci en el sentiment religis que deriv d'una fe temorosa del cstig div
a la convicci que Du s amor i s'estima la humanitat. En aquesta lnia es don tamb un viratge a la
simbologia que envoltava la imatge escultrica: el ceptre que caracteritzava la representaci de la Mare de
Du en el romnic va ser substitut per una carcia, la severitat es convert en sentiment; el smbol de poder
es transformava, doncs, en un gest d'afecte. Aix mateix es pot dir del missatge que es volia transmetre: la
solemnitat de la imatge romnica evocava l'eternitat i, per tant, marcava distncies amb la dimensi
humana; volia impressionar i deixar clar quin era el lloc que ocupava cadasc. Aquesta concepci va canviar
de manera radical en la imatge gtica; la Marededu de Sanaja s un bon exemple d'aquesta metamorfosi:
la representaci es va humanitzar ostensiblement fins a convertir-se en una bellesa serena i transmetre una
dolor infinita. La Verge, sense perdre la seva dignitat, s'aprop a l'sser hum i compart els seus gestos,
com a mare que era.
FUNCI
L'escultura gtica, i particularment la Marededu de Sanaiija, tenia una doble funci. D'una banda, feia de
contrapunt ornamental a l'austeritat que caracteritzava l'arquitectura d'aquest perode i de la qual encara
depenia l'escultura, tot i que el gtic havia comenat una progressiva emancipaci de l'art escultric
respecte del marc arquitectnic. De l'altra, tenia l'objectiu d'apropar la religi al poble, fent-li arribar un
missatge de bondat div. L'orde de sant Francesc, de gran propagaci i arrelament a Catalunya, va ser
decisiu a "hora de donar una visi ms humanitzada dels sants i dels personatges bblics. A conseqncia
d'aquest nou ambient teolgic, es comen a representar no solament figures concretes, sin tamb
escenes de la vida dels sants que requerien un concepte ms narratiu, ms natural.
Transcendncia de lobra: Lobra que comentem s una creaci del mateix mestre que va esculpir la Mare
de Du de Baixadors (Anoia), conservada al Museu Episcopal de Vic (36/1). Totes dues obres presenten els
mateixos elements naturals que trenquen amb les marededus romniques -hiertiques, sedents, de visi

frontal, ntegrament policromades .. - (27/1) i sn continuadores d'una tradici del gtic -moviment sinus,
posici dempeus, amabilitat de les faccions de la cara, relaci entre les figures, policromia puntual que obr
el pas a la recerca de la realitat la qual, tanmateix, no s'aconsegu fins passat un cert temps. En aquest cas,
per, la importncia rau en el fet que l'autor de les dues marededus aconsegueix vertebrar els dos corrents
protagonistes del moment: l'itali, amb la robustesa de les figures, i el francs, ms sinus i esvelt.
PINTURA:
Giotto.Programa de La Capella Scrovegni o de l'Arena:
Ttol: Cappella degli Scrovegni o de lArena. Autor: Giotto di Bondone (1267 1337). Cronologia: 13041306. Estil: Italogtic. Tcnica: Fresc. Tema: religis. Localitzaci: Pdua. Itlia.
L'autor: Giotto di Bondone s considerat un artista molt innovador, deixeble de Cimabue, va ser molt valorat
en vida i especialment considerat per lescriptor Vasari, qui va veure en ell limpulsor del primer renaixement
itali, el Trecento: com arquitecte dissenya el campanile de la catedral de Florncia (la construcci no va
respectar el seu projecte) i com pintor inicia el moviment italogtic que supera el bizantinisme imperant i
tendeix al realisme. s coneguda la seva activitat tamb com retratista, decorador i escultor per tot Itlia
per hi ha molt poques obres que puguin ser-li atribudes documentalment.
Descripci formal: La Capella dels Scrovegni, anomenada tamb Capella de l'Arena (perqu est situada
sobre un amfiteatre) s especialment valorada pel grup de frescos atributs a Giotto di Bondone. s un
edifici de planta rectangular, cobert amb una volta de can que, al llarg del temps, ha estat diverses vegades
modificada. A l'exterior la capella t una srie de contraforts vistos i teulades a dues vessants. Sembla
dubts que Giotto fos l'arquitecte de la capella, en canvi no es tenen dubtes de l'autoria dels frescos de
l'interior. Aquesta obra est dedicada a Santa Mara de la Caritat i va ser encarregada per Enrico Scrovegni,
entre els anys 1304 1306, amb la finalitat d'allotjar les restes mortals del seu pare, Reginaldo degli
Scrovegni, el qual havia acumulat un immens patrimoni grcies a la usura. El fill, Enrico pretn expiar-ne els
pecats perqu la usura estava prohibida per la llei. Segons les disposicions de l'Esglsia, el prestar diners
amb alts interessos era un greu pecat, igual que exigir qualsevol mena d'inters pel prstec. Algunes
escenes estan destrudes, altres han perdut el seu color primitiu. S'han trobat poques sinpsies - dibuixos
en vermell fet sobre el blanquejat del revestiment del mur amb morter, ciment o cal , com a preparaci
prvia a l'execuci del fresc -, les pinzellades sn homognies, encara que Giotto va estar ajudat per
deixebles que van seguir fidelment les indicacions del mestre. Es pot apreciar la representaci dels vels
transparents i de cabells, amb magnfiques graduacions i encertades tonalitats.Giotto mant les auroles
daurades a lentorn dels personatges sants per les seves figures tenen un tractament de la llum i dels
contorns que permeten percebre els volums individualitzats de cada un dels cossos, les robes cauen amb
una naturalitat que cada un dels personatges sembla sorgir clarament del fons.
Es va mesurar l'espai amb exactitud abans de distribuir les representacions de la decoraci, que es troben
en dos registres superposats i que es corresponen amb l'altura de les finestres. Una tercera seqncia, ms
baixa pels efectes ptics, s'estn fins a la curvatura de la volta. Cadascun dels registres est disposat en sis
requadres, un total de 36, sent la seva lectura d'esquerra a dreta i de dalt a baix.
Temtica, significat i funci: En la volta de can es pot contemplar un cel estrellat amb una srie de
medallons en qu es representa a Crist, la Verge, els quatre evangelistes, -sant Mateu, sant Marc, sant Lluc
i sant Joan- i diversos profetes. Giotto va pintar el retrat del seu mecenes, Enrico Scrovegni, a la part inferior
del Judici Final, entre el Parads i l'Infern. Enrico, de perfil, amb la m esquerra alada, front ample, boca
lleugerament oberta i nas afilat, apareix agenollat lliurant a la Verge una maqueta de la capella, i 15
benaurats estan al seu darrere. Com en la majoria de les obres gtiques sidentifica el donant. La seva
actitud s ms aviat arrogant, a la dreta del Jutge Div i al costat oposat dels usurers que pateixen les penes
infernals. El programa iconogrfic comprn escenes de la infncia i de la Passi de Crist, paralleles a les
escenes principals de lAntic Testament i els marcs pintats imiten mosaics i elements de marbre, nombrosos
trompe loeil.Hi ha una srie d'estances simulades on s'han volgut veure representats, uns sepulcres
( nnxols de cor, coretti ) buits destinats a Enrico i al seu pare, adornats amb unes petites llums i un fresc
de l'Anunciaci, cosa que en l'Edat mitjana es solia collocar en els monuments funeraris, i que indicava la
Victria sobre el pecat. No se sap qu volia expressar Giotto, amb la representaci d'aquestes estances, tal
vegada uns sepulcres buits de manera fingida, per als seus mecenes. La iconografia d'aquests frescos t el
seu origen en el Nou Testament i en les tradicions apcrifes de la Llegenda urea de Jacobo de la Vorgine:
es refereixen a la Verge, a Santa Anna i Sant Joaquim, els seus pares, i a l'Evangeli apcrif conegut com de
Sant Jaume. A la banda superior del mur esquerre, es relata la vida dels pares de Maria: l'anunci d'un ngel
a Santa Anna de la seva propera maternitat. Al mur sud de la capella es reprodueix a San Joaquim i Sant
Anna que es besen i abracen, perqu han concebut la Verge Maria; estan acompanyats de diverses dones
emmarcades sota un arc de mig punt, i d'un pastor a l'esquerra de la imatge. Es tracta de lanomenada

Porta Daurada, una de les portes de Jerusalem. En aquest mateix mur es representa el retir de Sant
Joaquim entre els pastors, quan encara no coneix la bona nova de la seva propera paternitat i afligit sha
retirat a les seves terres. Al mur d'enfront, el mur nord, podem veure diverses representacions de la vida de
la Verge, com la Presentaci al Temple. A la paret esquerra es relaten episodis del Naixement i Infncia de
Jess, com la fugida a Egipte. Al costat oposat hi podem veure la vida pblica, disputa amb els Doctors de la
llei, baptisme en el riu Jord, noces de Can, la resurrecci del seu amic Lltzer, l'entrada a Jerusalem i
l'expulsi dels mercaders del Temple. Les bandes inferiors d'aquests murs narren la Passi: des de l'oraci a
l'Hort i el pet de Judes a les lamentacions sobre el cos mort de Crist i la seva Resurrecci. A la paret del
fons de la capella es representa una immensa imatge del Judici Final: al centre, el Jutge Universal, un
Pantocrtor en un cercle, envoltat d'ngels i de dotze benaurats, asseguts en un tron. Al registre inferior
unes escenes fantasmagriques presenten un infern terrible: un enorme dimoni que engoleix un pecador,
Judes penjat amb els intestins que li surten del cos i figures que es recargolen de dolor. Damunt de Judes
apareixen tres usurers, que pengen de les cordes de les seves borses i a l'esquerra, un pags amb un sac
de diners sobre la seva esquena. El tema de l'avarcia apareix representat en el programa iconogrfic de la
capella. Giotto va pintar catorze allegories de Vicis, al costat esquerre, i allegories de Virtuts, al dret, a les
bandes inferiors dels murs. El missatge podria ser els vicis condueixen a l'infern i les virtuts a la
salvaci.s probable que la consagraci de la capella es dugus a terme el 25 de mar de 1305.
P.Serra.Retaule de l'esperit sant (Manresa):
PINTURA Introducci: dades generals Nom: Retaule de lEsperit Sant o Retaule de Pentecosta. Autor: Pere
Serra Dataci: 1393-1394 Suport i tcnica: Pintura al tremp sobre fusta. Gnere: Religis Tema: La
Glorificaci de lEsperit Sant. Emplaament actual: Capella de lEsperit Sant de lesglsia de Santa Maria de
Manresa. Breu referncia a lautor: Pere Serra provenia duna famlia de pintors catalans del segle XIV. El
taller dels germans Serra a Barcelona va ser el ms destacat de lpoca. El retaule va ser un encrrec del
gremi de cuireters de la ciutat de Manresa. Pere Serra s seguidor s seguidor del corrent itali siens propi
del Trecento que sintrodu a Catalunya de la m de Ferrer Bassa. Es considera que els models compositius
i lestil de Pere Serra sn els ms perfectes de la pintura barcelonina de la segona meitat del segle XIV.
Context histric. Breu referncia a lestil: Lexpansi econmica a Europa durant aquesta poca va fer
visible una vitalitat del comer i de les ciutats. A la societat progressivament shi va anar implantant una visi
del mn ms optimista, i el gtic va ser la manifestaci artstica daquesta nova mentalitat prpia de la
cultura urbana. A finals del segle XIV lestil dominant a la pintura catalana era l italogtic, influenciat per l
escola de Siena. En aquells moments Catalunya pertanyia a la Corona dArag i Pere Serra era un dels
seus pintors. Anlisi formal i estilstica de lobra Composici (tancada, oberta; esttica o dinmica; unitria o
no unitria): La composici del retaule sestructura partint dun cos central de cinc carrers separats per
muntants decorats. A la part de sota hi trobem la predella amb dues plaques als costats. Direm que s una
composici tancada, tots els elements es dirigeixen cap al centre de lobra. Tamb seria una composici
dinmica, en cada part de lobra hi succeeix una acci; i no unitria, ja que est formada per diferents
descripcions alhora. Tipus de perspectiva: El retaule s presidit per lescena de la Pentecosta, de
dimensions ms grans que les altres. Es tracta duna perspectiva narrativa i jerrquica.
Recursos tcnics: Lnia i factura. Primacia o no de la lnia. Destaca el predomini de la lnia sinuosa, sobretot
en lexecuci de les figures; lnies estilitzades, ulls lleugerament ametllats i boques desproporcionadament
petites respecte a la resta delements; per tant, elegncia i delicadesa en el tra de la lnia. El modelatge no
s encara gaire contrastat, donant encara una aparena plana. Primacia o no del color, gamma utilitzada. El
color predomina per damunt del dibuix. Gust per les tonalitats clares, per vives vermell, blau i verd que
ressalten respecte al daurat que domina el fons del conjunt. Tipus de color. El cromatisme s suau,
destaquen el blau de la vestimenta de la Mare de Du i el vermell de les tniques, junt amb el fons daurat
tpic de lescola sienesa. Tipus de llum: En larquitectura gtica, al contrari que la romnica, es donava gran
importncia a la llum i sobrien grans finestrals; aix volia dir que hi havia poques superfcies llises per ser
decorades amb pintures, aquesta circumstncia va donar pas a dues formes artstiques noves: els vitralls i
els retaules. Funci: Recerca despiritualitat Elements formals que es poden considerar definitoris de lestil:
En lobra saprecien la combinaci de fons daurats amb decoracions arquitectniques i paisatgstiques que
donen un carcter ms realista a les escenes. Els rostres estan idealitzats i prenen com a model els de la
escola sienesa. Algunes imatges daquesta obra reprodueixen els models de lpoca, com s el cas de l
Anunciaci, de lAdoraci dels Reis; en canvi hi ha daltres escenes que tenen una composici innovadora,
com la Creaci del mn, la de Adam o lAscensi. Anlisi significativa de lobra Funci: La intenci daquest
retaule s la glorificaci de lEsperit Sant. Tamb es dna gran importncia a Maria com a Mare de Du i
imatge de lesglsia. Descripci dels elements iconogrfics. Interpretaci iconolgica: Les diverses parts del
retaule narren escenes ordenades cronolgicament. Tant els carrers desquerra com els de la dreta es
llegeixen horitzontalment. En el carrer central ressalta la figura de la Mare de Du. Hi ha certa discontinutat
i salts en les escenes: de lantic testament es passa al nou testament. Daquesta manera es destaca la
presncia de lEsperit Sant.
Influncies Influncies daltres obres: El retaule va prendre com a model el gtic itali introdut a Catalunya

per Pere Serra. Lelegncia i delicadesa en el tra de la lnia i la finalitat decorativa del color relacionen
aquesta obra amb lescola sienesa liderada per Duccio. Repercussions en altres obres: Larribada del gtic
Internacional va fer que les pintures de Pere Serra no tinguessin gaire continutat.
Jan van eyck.Matrimoni Arnolfini:
Descripci: aquesta obra data de 1434 i representa una pintura que a dia d'avui es troba al National Gallery
de Londres. El seu estat de conservaci s impecable i el seu autor va ser Jan van Eyck (Maaseyck, 1390Bruges, 1441).
Aspectes formals i tcnics: aquesta pintura s'ha elaborat l'oli sobre taula i pertany a l'estil Gtic flamenc.
Aquesta tcnica pictrica s'aconsegueix barrejant els pigments amb un aglutinant que sol ser d'olis vegetals.
Se solia aplicar no noms a taula sin tamb metall, fusta, pedra o ivori. Els pigments es aconseguien de
plantes o pruductos naturals. Aquesta tcnica deixaria pas a la pintura al fresc que en comptes d'olis
utilitzava l'ou.
Anlisi formal: considerada com l'obra mestra de Van Eyck, situa una parella en una habitaci. El espajo que
hi ha al fons mostra l'eix de simetria amb el gos, el llum i el techo.Se conflueixen en el mirall les lnies de
fuga de la perspectiva, vistes grcies a les bigues del sostre i les fustes del sl, donen sensaci de gran
profunditat en el llen. Aturar veure aquesta tridimensionalitat en l'espai, el mirall reflecteix el que no pot
mostrar-se en l'obra i s la imatge que ve a correspondre amb la realitat segons l'espectador. L'espai s
rgid, teatral i poc espontani gaireb sense moviment. Predomini de la lnia sobre el color, perfilndolos i fent
que tinguin una solidesa escultrica. Encara que aix li permet plasmar la realitat fins al ms mnim detall,
amb una escrupolositat microscpica (aquest tipus de pintura es pot considerar ja dins de la moderna ja que
el detallisme la distigue de les anteriors com les del Romnic) grcies a l'ocupaci de l'oli aplicada amb
plomes molt primes. La llum penetra amb suavidez i gran realisme, illumina la dona i enfosqueix a la part
esquerra. Els colors dominants sn el marr de la tnica del mercader, el verd del vestit d'ella i el vermell
dels mobles.
Comentari: el tema d'aquest llen s una escena costumista o de gnere. Representa un doble retrat de cos
sencer de Giovanni Arnolfini (comerciant itali que residia a bruixes) i la seva esposa Giovanna Cenami (filla
d'un altre mercader del mateix origen). L'historiador d'art Erwin Panofski ha establert mltiples teories sobre
l'obra i l'entn com un certificat conjugal en format visual. Ell agafa la m d'ella i fa el vot nupcial aixecant
l'avantbra, i en presentar-se descalos reafirma el carcter sagrat de la cerimnia. Altres smbols que tenen
a veure amb el matrimoni i estan aqui presents sn El gos (fidelitat), la borla, la talla de Santa Margarida i el
drac com a protectora dels parts a la part superior del llit (fecunditat), el mirall sense taca i el rosari que
penja al costat (puresa de la Verge). Es representen les fruites del "arbre del B i del Mal", o sigui, les fruites
de l'arbre prohibit del que van menjar Adam i Eva que se situen a sobre de la taula i representen el pecat
original que ser redimit en el matrimoni. La signatura de l'autor "Johannes van Eyck fuit hic" (Jan van Eyck
hi va ser) que est sobre el mirall, deixa entreveure que partcip a l'enlla com a testimoni. Aquesta obra
podria comparar-se amb Les Menines de Velzquez ja que s'assemblen el gos, la illuminaci i el
protagonisme de la dona, a ms l'autor tamb deixa la seva marca a l'obra, no signant sin apareixent en
ella.
Restauracions o modificacions: aquesta pintura es conserva en perfectes condicions. Es localitza des de
1842 al National Gallery de Londres desprs de desaparixer misteriosament en 1813 del Palau Reial de
Madrid.
Bosch.El jard de les delcies:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: El jard de les delcies
Autor: El Bosch (Hieronymus van Aeken)
Dataci: 1510 1515
Estil: gtic flamenc
Escola: Flands
Tcnica: oli
Suport: fusta; 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 96,5 cm (taules laterals)
Localitzaci actual: Museu del Prado, a Madrid
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta dun oli sobre fusta on en destaquem els colors verds i rosats, a part del blau i alguns tocs de
vermell. En quant a la pinzellada s meticulosa i detallstica, amb un predomini del dibuix. Pel que fa a la

llum, aquest quadre t llum prpia, una llum irreal. En referncia a lespai tridimensional, lautor no t cap
inters per la perspectiva lineal, i aquest autor sen desentn totalment, per si que utilitza una difuminaci
del fons i empetitint les figures del final.
Per ltim, lexpressivitat daquest quadre ve donada pel moviment frentic, hi ha una activitat amb multitud
daccions, denoten sentiments.
2.2 Elements formals
- Aquesta obra es troba dividida en tres parts, cada una daquestes parts toca un tema diferent. A la taula
central destaca molt el llac que hi ha cap a la part dadalt i a la part davall hi ha ms erotisme. A lesquerra
tenim la creaci dEva. Al centre tenim el Jard de les delcies i a la dreta hi tenim linfern. En la meitat
inferior-central de cada una de les taules s on veiem lacci principal de lobra.
- El ritme en aquest cas s frentic i en totes direccions, cada personatge del quadre fa una cosa diferent.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
Aquest quadre pertany a lestil gtic flamenc o tamb anomenat primitiu flamenc, en aquest estil s
fonamentalment sobre taula, els temes es tracten amb una minuciositat i un detallisme extraordinria,
mostra un naturalisme i inters per tots els aspectes de la realitat i es conserva un simbolisme molt
accentuat en els objectes i els colors. En quan a lestil personal del Bosch, t una tendncia a la fantasia i a
la moralitat, t altres quadres com el Carro de Fenc o tamb la pedra de la bogeria.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de lHistoria de lArt, direm que al segle XV es desenvolupa lestil primitiu
flamenc, que no crea un art religis, ja que els compradors principals eren els burgesos, i convertir a
Flands en una de les principals ciutats Europees en quan a lart.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
No est clara la intenci, sembla que no va ser per encrrec, i va ser per iniciativa del propi artista, amb un
missatge allissonador. Felip II va veure aquell quadre i no va escandalitzar-se, sembla que fins i tot li va
agradar.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
s el moment mxim desplendor de la monarquia Espanyola, de les terres imperials hispniques arribava or
i plata dameric, i hi havia una gran rigidesa ideolgica amb la religi cristiana
3.3 Destacar relacions i influencies.
Aquest artista s clarament de lescola flamenca , rep influncies dantecessors dins daquesta escola. Ell
influir en artistes del s. XX especialment, que reivindicaran a el Bosco com un referent per als surrealistes.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
El tema daquesta obra est dividit en tres parts, un s la creaci dEva , s un parads terrenal amb animals
extics. Laltre s el jard de les delcies, que expressa diferents actituds de les persones en relaci amb
daltres i amb els animals. I laltre s linfern, terrorfic.
Significaci (missatge)
Pel que fa a la significaci, uns diuen que era un quadre que defensava les seves idees. Que formava part
dels adamistes que reivindicaven el nudisme i lamor lliure.
Altres creuen que un altre significat que es creu s un missatge moral. Representant el parads terrenal
abans del pecat original, posteriorment la vida terrenal amb tots els pecats i posteriorment a linfern, on hi ha
gent patint, encara que sembla que altres estiguin disfrutant.
Ll.Dalmau.La marededu dels Consellers:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: La Mare de Du dels Consellers (o Retaule dels Consellers)
Autor: Dalmau, Llus
Dataci: 1443 1445
Estil: gtic internacional
Escola: Flands

Tcnica: oli
Suport: fusta; 3,11 m x 3,11 m
Localitzaci original: capella de la Casa de la Ciutat, a Barcelona
Localitzaci actual: Museu Nacional dart de Catalunya (MNaC), a Barcelona
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta dun oli sobre taula on predominen els segents colors: el vermell, el gris, el verd i el blau. En
quant a la pinzellada hi predominen les lnies, perqu hi ha els contorns i els perfils amb detall dibuixistic.
Pel que fa a la llum s un quadre amb llum prpia, les llums estan autoilluminades.
En referncia a lespai tridimensional, est tractat a la manera flamenca, les rajoles indiquen unes lnies de
perspectiva . Hi ha tractament de profunditat a travs de les finestres. Es considera el primer quadre que
incorpora el paisatge de fons a Catalunya. En aquest cas la perspectiva sintenta acostar a la perspectiva
lineal, per de manera intutiva no cientfica, ja que a ledat mitjana no es tracta la perspectiva, en general,
els elements se situen segons la seva importncia.
Per ltim, lexpressivitat, on podem observar que les niques persones que denoten una certa expressivitat
sn els ngels que estan a fora. Lexpressi de sentiments no era el punt fort de Dalmau.
2.2 Elements formals
- El quadre t una forma curiosa, punxeguda, t aquesta forma per a ser encabida en un altar, en una
capella. T una forma darc apuntat.
- Respon a una ordenaci geomtrica amb tres parts verticals, la central, la Mare de Du en el tron i les
altres dues sn gaireb simtriques.
- parlant de la disposici de les figures, direm que primer estan posats els cinc consellers, a darrere a
lesquerra, hi ha Santa Eullia, a la dreta Sant Andreu, i darrere els ngels que canten.
En quant al ritme diriem que s esttic.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
La particularitat estilstica de Dalmau el feia diferent dels seus contemporanis. Tot i que t punts febles. El
que est ben aconseguit daquest quadre s el retrat dels 5 consellers i el paisatge de fons.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
Aquesta obra pertany a lestil gtic internacional, lltim gtic, s un art religis , per cap al final, al s. XV,
comena a esquerdar-se i comena a entrar la temtica civil. La realitat comena a envair els quadres
religiosos del s.XV.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
Lexistncia daquesta obra s fruit del desig dimmortalitzaci dels membres del Consell Executiu del
Consell de Cent. La seva destinaci fou decorar alguna de les dependncies de la Casa de la Ciutat
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
A finals de ledat mitjana, el mn est canviant, hi ha una nova manera de veure el mn, interessa molt ms
tot lo relacionat amb lsser hum, aix passa perqu un grup social comena a adquirir una importncia
molt gran, aquest grup s la burgesia, aquest grup comena a dictar el seu gust, imposen un canvi de
mentalitat
3.3 Destacar relacions i influencies.
El seu mestre, Van Eyck va ser la seva gran influncia, va ser influt per la pintura flamenca.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
El tema daquesta obra traca com els cinc consellers estan en posici dorant, de genolls, i tamb sn
donants, els que paguen. Sentn devoci per la mare de Du, hi apareixen dos Sants, Santa Eullia, antiga
patrona de Barcelona, i a la dreta, Sant Andreu, ja que el dia de Sant Andreu es feien les eleccions.
Significaci (missatge)
En quant a la significaci, els consellers volien demostrar la seva devoci cap a la Mare de Du
POCA MODERNA:

Renaixement i manierisme:
ARQUITECTURA:
Brunelleschi.San Lorenzo:
1. DOCUMENTACI GENERAL
Nom de ledifici: esglsia de San Lorenzo
Arquitecte: Brunelleschi, Filippo
Dataci: 1421 1470
Localitzaci: Florncia (Itlia)
Estil: Renaixement florent (Quattrocento)
Materials utilitzats: pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions:
2. ANLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com saguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectnica salcen columnes cornties, els capitells de les quals es perllonguen en
originals fragments dentaulament que recolzen arc de mig punt. En les naus laterals estan
suportades en els murs laterals i en les arcades de la nau central presidits al seu torn per pilastres.
Brunelleschi utilitza una pedra especial per destacar parts de ledifici, un tipus de pedra grisa
anomenada pietra serena.
2.2 Elements de coberta
(Com est cobert? Volta, cpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectnica esta coberta per un sostre pla amb cassetons, que son plaques de
guix, en la nau central.
En les naus laterals estan cobertes per una volta cobertes per voltes de quatre punts, cadascuna
recolzada per un pilastra.
En el creuer esta coberta per una cpula amb petxines, en els laterals
2.3 Espais interiors
El tipus de planta es tracta duna planta basilical amb mes allargaria inspirada en les basliques
romanes.
Sincorpora un transsepte, o nau transversal, que dona un aspecte de creu llatina.
Els espais estan dividits en: nau central, naus laterals i capelles laterals. Es molt allargada, les naus
laterals son la meitat de la nau central. Les proporcions son pensades amb anterioritat. Els espais
estan molt allargats
La lluminositat esta aconseguida amb cul, illuminada les naus laterals, forats fets en els laterals i
la nau central sillumina amb finestrals construdes en la planta superior de la capella.
2.4 Exterior
-aparena (cromatisme, textura dels materials, monumentalitat, escala humana,
integraci amb lentorn, element singular...)
-elements que hi destaquen (torres, campanars, xemeneies, pinacles...)
-organitzaci de la faana
-programa decoratiu
2.5 Estil
Sinspira en lart roma sobretot amb larc de mig punt, es un trencament absolut, sinspira en
elements romnics de la Toscana i de Roma.
Sinspira en lart paleocristi
Art florent del Quattrocento, larc de mig punt, columnes cornties, plantes basilicals allargades o
creu llatina.
3. INTERPRETACI
3.1 Context que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
En aquest moment a Florncia, era una ciutat amb convulsions.
Es el moment de la mxima expressi dels humanistes, en el quals els pintors eren considerats
artesans.

3.2 Funci de lobra

La funci de lobra es tracta duna tipologia de temple o esglsia i fa una funci de culte cristi,
encara que tamb va ser una revoluci i que va servir per marcar tendncia en lpoca.
3.3 Contingut i significaci de ledifici
Contingut
El contingut daquest edifici es el cuidar les proporcions de que lescala de ledifici sigui humana, en
que Brunelleschi agafa la figura humana com a model principal, en relaci a lpoca a nivell cultural i
filosfic.
Es un edifici mes pla que alt, en el que els espais son difans, que podem veure la claredat i
transparncia dels espais.
Significaci
Com a significaci, seria la voluntat de marcar un nou model i tendncia en larquitectura i intentar
comparant-se amb els antics enfront a fer una arquitectura regida als nous temps.
Bramante.San Pietro in Montorio:
1. DOCUMENTACI GENERAL
Nom de l'edifici: San Pietro in Montorio
Arquitecte: Bramante, Donato
Dataci: 1502
Localitzaci: Roma (Itlia)
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Materials utilitzats: pedra, marbre (la base i el capitell de les columnes) i el granit (el fust de les columnes)
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 4,50 m (dimetre de la cpula i del cilindre central)
2. ANLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectnica salcen principalment amb columnes dpoca romana en marbre, en la base i
capitell i en granit en el fust de les columnes, sn columnes toscanes, que saguanten damunt dun sopul
esglaonat, aguanten el cos superior on trobem una cpula, la qual aguanta un tambor amb els murs inferiors
formades amb pilastres adossades.
2.2 Elements de coberta
(Com est cobert? Volta, cpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectnica esta coberta per una cpula nervada, amb nervis que podem veure plaques, a
sobre hi trobem una llanterna, que corona la cpula.
2.3 Espais interiors
-tipus de planta i espais que se'n deriven
El tipus de planta es tracta duna planta centralitzada de tipus circular, recorda a uns edificis antics,
paleocristiana, que es deien martyria, llocs on senterraven persones santes o molt importants.
La planta genera dins uns petits espais per fer petits altars.
-aparena (monumentalitat, intimista, claredat despais, laberntic...)
-programa decoratiu
-lluminositat i orientaci
-organitzaci de l'espai
2.4 Exterior
-aparena (cromatisme, textura dels materials, monumentalitat, escala humana,
integraci amb l'entorn, element singular...)
-elements que hi destaquen (torres, campanars, xemeneies, pinacles...)
Els elements que hi destaquem son les escales, socul esglaonat, la columnata circular i entre el mur de la

cel.la i la columnata hi trobem un passadis que permet circular-hi, a les parets hi ha unes fornicules, petits
espais per col.locar-hi estatues.
En el pis exterior hi destaquem la balustrada
-organitzaci de la faana
-programa decoratiu
2.5 Estil
Es un edifici del Renaixement roma del Cinquecento, es un obra que marca la pauta perqu en el
Cinquecento arquitectnic predominen les plantes centralitzades. Tots els edificis renaixentistes sinspiren
en un arquitecte roma Vitruvi, es un dels terics de larquitectura, segons aquest arquitecte els edificis
haurien de tenir unes pautes: Severitat, poca decoraci i Dignitat, ha de tenir un aspecte sense entrar en la
carrega.
Esta inspirat en un edifici molt important de Roma, el Pante.
3. INTERPRETACI
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboraci
3.2 Funci de l'obra
La funci es commemoratiu, finanat pels Reis Catlics, per commemorar el lloc de la crucifixi de Sant
Pere. Es tracta dun temple.
3.3 Contingut i significaci de l'edifici
Plantes centralitzades com a perfecci, la cpula com a representaci del cel i la nova baslica de Sant
Pere, Bramante que tenia un projecte al cap i fa fer un assaig aqu per fer desprs la baslica de Sant Pere
del Vatic.
Palladio.Villa Capra o La Rotonda:
1. DOCUMENTACI GENERAL
Nom de l'edifici: Villa Capra (o La Rotonda)
Arquitecte: Palladio, Andrea
Dataci: comenada el 1551 i habitable el 1553. Vincenzo Scamozzi hi introdu alteracions entre el 1580 i el
1591
Localitzaci: Vicenza (Itlia)
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Materials utilitzats: pedra i marbre
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 25 m (els costats de ledifici central)
2. ANLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com saguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectnica salcen principalment amb mur, amb sis columnes jniques que aguanten un
front en les quatre entrades.
2.2 Elements de coberta
(Com est cobert? Volta, cpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectnica esta coberta per una cpula central amb llanterna
2.3 Espais interiors
-tipus de planta i espais que sen deriven
El tipus de planta es tracta duna planta centralitzada de tipus quadrada, amb aspecte de creu grega,
formada per les quatre escalinates orientades als quatre punts cardinals. s un edifici simtric.
Lespai interior te poca illuminaci, ja que lunica illuminaci en la dona la llanterna, lobra arquitectnica
esta orientada en els quatre punts cardinals.
En quant a lorganitzaci dels espais, la cpula central fa la funci de distribuci entre els espais. Te un semi
sotan on hi ha dependencies del servei de la casa: cuina, magatzem...
2.4 Exterior
Lobra arquitectnica esta construda a sobre d`un turo i que domina el territori, dona la sensaci descala
humana, ni molt gran ni molt petita.
Els elements que hi destaquem son les quatre escales idntiques, la simetria exterior, a mes, tamb hi ha
esttues en aquestes escales. Les sis columnes jniques que aguanten lentaulament i aquest per un front,

a sobre hi ha tres esttues acrotares, servien per decorar. Aix be del poble estruca.
2.5 Estil
Influencies directes de lpoca romana.
La Villa ve de la tradici romana, cases de residencies i explotacions agrcoles, digual forma que la Villa
Capra.
Lestil Palladia es basa en les proporcions, la simetria i la decoraci austera.
Tindr una notable influencia, ja que ell va escriure el seu tractat: els Quatre Llibres darquitectura i aquest
model acaba triomfant a Anglaterra al s. XVI i a Gran Bretanya i mes tard, als Estats Units com la Casa
Blanca, els edificis dels terratinents... a la part sud dels Estats Units.
3. INTERPRETACI
3.1 Context que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Vencia perd la seva influencia comercial i la gent rica esta comenant a abandonar la ciutat i a dedicar-se a
la agricultura, un comer mes prsper.
3.2 Funci de lobra
La funci es habitatge particular, esta situada en aquest turo dominant el territori, per tant, el senyor pugui
controlar les possessions.
3.3 Contingut i significaci de l'edifici
Plantes i entrades centralitzades orientades als quatre punts cardinals i es troba situada en aquest turo
dominant el territori, per tant, el senyor pugui controlar les possessions.
La casa, en cada una de les faanes, hi podem observar plaques que nombra al propietari, Marius Capra
Gabrielis.
La idea del reps, com a segona residencia, i a mes, com a inici dels negocis del propietari.

ESCULTURA:
Donatello. David:
1. Classificaci de lobra
a. Ttol: David
b. Autor: Donato de'Bardi, conegut com Donatello
c. Cronologia: 1444-1446
d. Escola o pas: Italia
e. Estil: Renaixement (Quattrocento)
2. Temtica
Font literria (Bblia, mitologia, historia, apcrifs, social, poltica...)
El contingut del David ens remet a la histria bblica del jove pastor jueu que mat al gegant filisteu
anomenat Goliat i que es troba a l'Antic Testament (Samuel,17). s, per tant, una obra de contingut
bsicament religis, encara que com veurem, noms aparentment. L'aparena de David no es
correspon amb la que descriu la Bblia, perqu segons els textos sagrats, David va rebutjar l'espasa
de Sal i va armar-se amb cinc pedres. A l'obra de Donatello apareix amb una espasa a la m dreta
i una pedra a l'esquerra. En qualsevol cas, David apareix com un guanyador, amb un posat
fatxenda.
3. Descripci de lobra
a. Elements tcnics
Es tracta duna escultura feta en bronze, amb la tcnica de la fosa i el color es el material acabat, la
tipologia daquesta escultura es exempta i dempeus.
b. Elements formals:
Lescultura t un punt de vista frontal, de volum rod on destaca el color del bronze i una textura
polida, en quant a la composici del David t les segents caracterstiques: - Proporcions. l'escultura
t un cnon allargat, ms prxim tamb a Praxtelles que a Polclet. L'harmonia entre les parts del
cos d'aquest jove s perfecta, fet que va impressionar molt als contemporanis. - Eixos. L'eix que
marca la figura s un eix vertical. Malgrat que les dues meitats del cos sn diferents - cosa molt
normal, d'altra banda - guarden un perfecte equilibri. La prominncia del colze esquerre es
compensa per l'espasa de l'altre cant. D'altra banda, podem observar com determinades formes
ens marquen eixos diagonals, com s el cas de l'espasa, la cama i el bra esquerre. - Moviment.

Aquesta s una escultura esttica; el personatge est quiet en un punt de l'espai. Bo i aix, aquesta
impressi es veu mediatitzada per la particular positura del David, que descansa tot el pes del cos
en la cama dreta i que ens dna una sensaci d'estar en balanceig.- Expressi. Donatello era un
autor per a qui l'expressi, tant de sentiments com de la prpia personalitat dels personatges, era
tan important com la fidelitat en el disseny de les anatomies. Precisament en aquest aspecte es pot
dir que Donatello va superar els clssics grecs, en el fet que ell esculpia persones, no ideals. En
aquest cas, el David s retratat com un jove sensual, alegre per la victria.-Acabat. L'acabat
d'aquest bronze s suau i llis. Hi ha una intencionalitat en fer-lo verosmil, naturalista, imitant
l'aspecte de la pell humana, "ad natura similitudine" tal com deien a l'poca. Aquests trets que
acabem d'analitzar constitueixen, en bona part, la base de l'estil donatelli, un estil inspirat en els
clssics greco-romans i en el naturalisme de l'ltim gtic. L'inters per captar l'essncia de la
persona, tant fsicament com psicolgicament sempre va estar en la base del seu treball.
Volums: el David s una figura amb una certa sinuositat, provocada per la positura del cos, que es
recolza amb la cama dreta. Aquesta positura s influncia de l'estil del grec de Praxtelles, que va
introduir-la i que s coneguda amb el nom de "corba praxiteliana". s una composici tancada. La
figura s'inscriu en una ellipsi imaginria, de manera que si fssim un recorregut visual, aquest ens
portaria del cap al bra dret, d'aquest a les cames, bra esquerre i un altre cop el cap
4. Dependncies i influencies posteriors
No coneixem antecedents rellevants que haguessin servit com a inspiraci per a aquesta escultura.
En canvi, s que coneixem una obra important que es va realitzar quasi setanta anys desprs. Es
tracta del David de Miquel ngel Buonarroti, tamb realitzat i ubicat a Florncia. Les diferncies
d'estil entre ambdues sn notables, per reflecteixen la idea d'aquell noiet que va ser capa de
derrotar un gegant i convertir-se en un mite.
5. Relacions amb obres similars de lautor o escola
6. Diferencies amb altres solucions coetnies
7. Relaci amb lentorn arquitectnic i urbanstic
Se suposa que el seu emplaament original havia de ser al pati del palau dels Mdici, per
actualment aquesta escultura es troba al Museu Nazionale del Bargello a Florncia.
8. Significat i funci de lobra en relaci amb la clientela
9. Context histric i artstic
Giambolognia.El rapte de les sabines:
FITX Ttol Auto Cron Estil Tipo Mate Mide Tem Loca CON Al se van ttol Aque papa impe del p capit mani
temp artst lesp es noves ob apte de les XA TCNICA l: El rapte d or: Giambol nologia: 15 l: Manierista
ologia: escu erial: Marbr es: 4,10 m. a: Llegend alitzaci: F NTEXT egle XVI, le convertir E demperad est
conflicte a al monar erials lany 1 papat i de la talitat de la ierisme ses ps, molts a tics, alguns anyola i lan
bres dHistr Sabines A de les Sabin logna (Doua 581-1583 a ultura exem re . d alada dari / alleg
lorncia, Pl es contnue uropa en u or del Sac e va tenir gr ca francs 1527 [Sacc a posterior art a favor
stengu pe artistes estr s de molt p nglesa. ria de lart. nes ai, 1529-Flo pta ric aa de la S s lluites en un
camp de cre Imperi rans reperc va provoc o di Roma] dispora d Florncia, M er Europa d rangers ana
particulars c PAU 2014 orncia, 160 Signoria, Lo ntre Frances e batalla. C Romanoge cussions als car
lassalt . Aquest fe de pintors, e Mntua i V de la m de aren a Itl com lescola 08) ggia dei La sc I de Fra
Carles dHab ermnic ten s estats pon a la ciutat t fou causa escultors i a Vencia. El els artistes lia. Es des
a alemanya nzi. na i lemp bsburg hav nint en con ntificis, perq t de Roma a principal d arquitectes.
Renaixeme vagi (viatg senvolupare a, la france Pgina 19 d perador Car via aconseg ntra France qu el
supo a per les t de la decad . Roma per ent i el pos gers) i, al m en nous ce esa, la flam de 44 rles V guit el
esc I. ort del ropes ncia rd la sterior mateix entres enca, Fitxes noves obres dHistria de lart. PAU 2014
Pgina 20 de 44 En el terreny religis la Reforma protestant de Mart Luter canvi el mapa religis europeu;
el cisma dAnglaterra promogut per Enric VIII fou un dels episodis ms notables. El papa Pau III va
convocar, amb el suport de Carles V, el Concili de Trento (1541-1563) i va intentar la reforma de lesglsia
de Roma [Contrareforma o Reforma catlica], la ideologia de la qual va nodrir de contingut lart realitzat a
finals del segle XVI i durant lpoca barroca als pasos catlics. DESCRIPCI FORMAL Aquesta obra, de
4,10 metres dalada, sinspira en les idees esttiques de Miquel ngel i Benvenutto Cellini. Del primer
agafar lestructura serpentinata, consistent en el gir de les figures en espiral ascendent tal com Miquel
ngel havia utilitzat al Geni de la Victria (Florncia, Palazzo Vecchio, Sal del Cinquecento, 1532), mentre

que far seu lideari de Cellini quan defensa la multiplicitat de punts de vista, lanomenada multifacialitat qui
escriu en resposta a Varchi : Lescultura s set vegades ms important que la pintura perqu aquesta t
noms un punt de vista, mentre lescultura en t vuit. El grup est compost per diferents blocs de marbre
per poder potenciar el moviment dinmic del conjunt, ben al contrari del que defensava Miquel ngel: la
utilitzaci dun nic bloc de marbre: lescultura es fa a fora de treure, no com la pintura que es fa a fora
de afegir. Lestructura t com a eix la figura del jove que agafa entre els seus braos la dona la qual crea
amb el seu cos una forma parallela a lhome de la part inferior, mentre el bra esquerre de la dona saixeca
en direcci contrria. Aquest entrecreuament de diagonals confereix un gran dinamisme al grup escultric.
TEMTICA Lobra no agaf el seu nom original fins que va ser collocada a la Loggia dei Lanzi. Tamb es
coneguda com Les tres edats o Rapte de la sabina. Si donem per bona aquesta darrera interpretaci lobra
fa referncia a una llegenda de la primitiva histria de Roma narrada per Plutarc a Vides i Titus Livi a
Histria de Roma (Ab Urbe Condita) segons les quals, Rmul, fundador de la ciutat invit als habitants de
les poblacions properes,-entre ells els sabins- a una festa. A un senyal seu, els romans raptaren les dones
sabines solteres. Segons Plutarc noms sendugueren una dona casada, i no van cometre el rapte per
llibertinatge, sin per a crear una aliana entre vens forta i segura, amb el vincle del matrimoni. En lescena
veiem a Rmul raptant una sabina mentre el seu marit apareix venut als peus del protagonista. El grup
escultric sintetitza la narraci amb noms tres figures, contrriament a les pintures daquest tema que
presenten un gran nombre de personatges; tot i aix, aconsegueix transmetre igualment la convulsi i
lesperit dramtic del rapte. Fitxes noves obres dHistria de lart. PAU 2014 Pgina 21 de 44 MODELS I
INFLUNCIES Formalment, lobra t com a model el grup del Geni de la Victria en el que Miquel ngel fa
referncia a lestructura serpentinata, per Giambologna accentua el dinamisme ascendent del grup
escultric. Aquesta mateixa soluci ser emprada per Gianlorenzo Bernini en el seu grup escultric Rapte
de Proserpina, en el qual la figura de la filla de Ceres, aixeca el bra intentant impedir que Plut se lendugui
a lHades. En laspecte temtic la histria fou conreada per molts pintors de lpoca barroca com ara Pietro
da Cortona i Poussin, aquest ltim en dues ocasions. En la pintura neoclssica, lobra de les Sabines de
David (Paris, Museu del Louvre, 1794-1799), es refereix al mateix tema a partir de les fonts abans
esmentades de Plutarc i Titus Livi, a ms dels Fasti dOvidi, mostrant la reconciliaci entre sabins i romans,
ja units pels llaos de sang dels seus descendents.
PINTURA:
Botticelli.El Naixement de Venus:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: El naixement de Venus. Autor: Botticelli, Sandro. Dataci: 1485. Estil: Renaixement.(Quattrocento).
Escola: Florncia (Itlia). Tcnica: tremp. Suport: tela
Localitzaci actual: Galeria dels Ufizzi, a Florncia
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics: Tremp sobre tela on la pintura es dibuixistica, i els colors son suaus, on hi ha una gran
gama de colors pastels i suaus. Pel que fa a la llum, aquest quadre imita la llum natural tot i que no ho
aconsegueix, el focus real del dibuix es troba a la dreta,
Aquesta obra prescindeix de les lleis de la perspectiva, ja que Botticelli no linteressava treballar amb la
perspectiva, els altres artistes estan obsessionats i ell passa daix.
Ell situa els personatges. Hi ha profunditat gracies al paisatge. s la primera escena mitolgica situada amb
paisatge.
Per ltim, lexpressivitat daquest quadre com podem veure en els rostres es que sn inexpressius.
2.2 Elements formals: La composici esta disposada per les figures que formes un triangle, com a element
central trobem Venus i uns personatges en esquerra i dreta, de forma que lobra esta molt ben compensat.
En quant al ritme, cal dir que ve de fora cap endins, i per ltim, la figura de la Venus esta desequilibrada i es
molt poc natural.
2.3 Estil: Renaixement Itlia del Quattrocento, en concret escola florentina, on la pintura es molt dibuixistica
que plasmen els temes mitolgics en ambients naturals.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra: s una pintura dencrrec per un membre de la famlia dels Mdici, Lorenzo di
Pierfrancesco de Mdici, per la seva casa, la obra est relacionada amb uns poemes dun poeta de lpoca
anomenat Poliziano que havia escrit un poema que es deia la Giostra. Aquest poema ho reflectia
perfectament.

3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric: En aquest moment a Florncia, era una ciutat amb convulsions. Botticelli era un humanista,
en el que les seves pintures es basaven en uns poemes d'un autor que es diu Poliziano amb un poemes
que es deien GIOSTRA, en el que Botticelli sinspira per fer aquest quadre, i a ms, en el quadre La
primavera. Es el moment de la mxima expressi dels humanistes, en el quals els pintors eren considerats
artesans.
3.3 Destacar relacions i influencies: Ve influt pel naixement de Venus de la mitologia, que neix dels testicles
dAcronos, quan Zeus li talla i els tira al mar i dall neix Venus. Aquest quadre est relacionat amb aquesta
versi.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira: Contingut (tema que tracta): Aquest quadre tracta de larribada de Venus al mn, es veu a Zfir
i a la seva dona Cloris a lesquerra, i quan Venus arriba a la costa de Xipre, la Primavera lest esperant per
cobrir-la amb una capa rosada. Aquest quadre s un poema a nivell visual i que vol representar larribada de
la bellesa al mn. Mai abans shavia fet un paisatge tan gran a darrere de les figures mitolgiques. Aquest
quadre fa parella amb La primavera de Botticelli que tamb va ser encarregat el Mdici Lorenzo.
Significaci (missatge)
Rafael Sanzio.L'escola d'Atenes:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: LEscola dAtenes
Autor: Rafael
Dataci: 1510 1511
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tcnica: fresc
Suport: mur, 7.72 m (base)
Localitzaci original i actual: Stanza della Segnatura (sala de la Signatura), al Vatic, a Roma
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta duna pintura al fresc en mur, on trobem el predomini del color gris (color de la paret) i una gran
varietat de colors en els vestits i destaca molt el centre quan ms lluny menys intensitat. En quant, el color
que caracteritza la pintura s bastant uniforme i, fins i tot, pla. Es tracta dun quadre dibuixistic on en
destaca la pinzellada sobre la taca i el color. La llum de lescena s bastant natural, sapropa a la realitat,
amb diverses entrades, el primer terme es ms llumins que lltim hi predomina una perspectiva lineal. En
referncia a lespai tridimensional, lautor fa el tractament de la tridimensional, utilitzant les lleis de la
perspectiva i del fons. Cadascuna de les figures te un tractament individual i lexpressivitat del tra del dibuix
s dalegria.
2.2 Elements formals
Les lnies compositives bsiques semblen que vagin a parar al centre de la imatge, on conversen els dos
filsofs (Aristtil i Plat), del qual es el centre tan temtic com geomtric del quadre.
El ritme que mostra la pintura s diagonal.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
Tamb cal dir que Rafael tenia un estil propi que evolucion en pocs anys. Era un pintor per excellncia de
les composicions geomtriques. Era molt estructural, molt clar i molt dibuixstic. A mesura que es fa gran el
color va guanyant importncia en el seu estil.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
Aquesta obra pertany al Renaixement, per aquest fet la pintura reflexa els criteris esttics de lantiguitat
clssica. A ms la temtica tamb plasma la caracterstica del nou sentit o concepte del ser hum que
aporta la filosofia humanista (antropocentrisme).
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
Fou una pintura dencrrec pel Papa Juli II per treballar en la decoraci de quatre estances del Vatic.,
dedicades aleshores a petites biblioteques o llocs de treball. Li va encarregar grcies a la intervenci de

Bramante. Aix fou un privilegi perqu havia de competir amb Leonardo i sobretot amb Miquel ngel, que
estava pintant la volta de la capella sixtina.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
La pintura es va fer en poca del Renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitz, en un llibre, la paraula renaixement.
s lart sorgit a Itlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris esttics de lantiguitat clssica, en
lexaltaci de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser hum que aporta la filosofia
humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors daquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florncia el desenvolupament duna rica burgesia ajudar al desplegament de les forces del Renaixement,
la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
El mestre de Rafael fou Il Perugino, que linici en les tcniques de la perspectiva i en lestudi dels clssics
grecoromans. Tamb fou influt per lideal arquitectnic que Bramante proposava en aquell temps.Malgrat va
morir jove, Rafael va deixar una gran producci artstica; els seus deixebles havien intervingut en moltes de
les seves obres, per ell noms sign les de primera categoria.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
El tema s de filosofia. Rafael recopila els filsofs ms importants de lhistoria i amb ells representa les set
arts lliures.
Significaci (missatge)
Per demostrar la seva admiraci a Leonardo i a Miquel ngel els representa a la pintura en les dos figures
de Plat i Herclit.
Representa dues coses: la representaci dels filsofs i de les set arts lliures i tamb volia dir que aquesta
pintura t davant della, a la mateixa habitaci, la Teologia (coneixement adquirit per via divina), que era La
Disputa del Santssim Sacrament (telegs, pares de lesglsia,etc)
Leonardo.La mare de Du de les Roques:
1. Mare de Dude les Roques
1.Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15dabril, 1452 Amboise, 2 de maig, 1519)Fou un artista florent i un
home desperituniversal, a la vegada cientfic, enginyer, inventor,anatomista, pintor, escultor, arquitecte,
urbanista,naturalista, msic, poeta, filsof i escriptor.Fou alumne del pintor i escultor AndreaVerrocchio. Les
seves primeres obres sn detemtica religiosa i retrats.Treball a Mil i a Florncia entre altres llocsdItlia.
El seu Tractat sobre la pintura (1516) vatenir gran influncia.El 1516 sinstall a Frana, a la cort de
Francesc I.Noms han sobreviscut fins a lactualitat unaquinzena dobres; aquest fet s una conseqnciadel
temps que dedicava a les seves constantsexperimentacions tcniques i estudis cientfics.
2.Baptisme de Jess,Andrea Verrocchio(1472-1475), mestre deLeonardo.Oli sobre fusta.Leonardo va
treballar,amb molta seguretat, enlngel de lesquerra,segons explica Vasari.El 1478 va abandonar eltaller de
Verrocchio perconvertir-se en mestrepintor independent.
3.Anunciaci, 1472-75Tempera sobre fusta, 9,8 x 2,17 mGalleria degli Uffizi, FlornciaNo est clar que tota
lobra sigui de Leonardo, per s lngel i el paisatge delfons.
4.Paisatge de la vall del Arno. Aquest dibuix a ploma s el ms antic conservatde Leonardo. Est datat per
ell El dia de Nostra Senyora de les Neus, 4dagost de 1473. Es tracta duna regi propera a Vinci. Al
darrere hi vaescriure: Estic satisfet Galeria Uffizi, Florncia.
5.Retrat de Ginevra Benci, 1478-80 Washington, National GalleryLa Verge del clavell, 1475 s el seu primer
quadre de tema prof.Munich
6.LAdoraci delsmags, 1481. Elsmonjos de SantDonato deScopeto, deFlorncia, liencomanarenaquest oli
(avui alsUffizi). El seu pareera ladministradordel monestir, isegur que va induirels monjos acontractar el
seufill.Leonard el deixinacabat.
7.El 1482 an a Mil. All va fer la Santa Cena al refectori de Santa Maria delleGrazie (1495-98). Aquesta
obra, molt deteriorada, es caracteritza pelsdiferents grups de figures i per lexacta representaci dels gestos
i lesexpressions dels rostres.
8.Retrat de Cecilia Gallerani(Dona de lArmini), 1483-90Oli sobre fusta 55 x 40 cmCzartoryski Museum,
Cracvia
9.Tornat a Florncia pint Santa Anna,la Verge i el Nen i la Mona Lisa o LaGioconda.
10.Leonardo, cientfic i inventor Mquina per a fer miralls cncaus Plnols per a una mquina voladora

(1488)Vis aria (1486), una menadhelicpter. A sota, estudisobre la fora daixecament Maquina
voladoraduna ala. dales batents
11.Estudi sobre lembri hum (1510-1513)Home de Vitruvi, un estudi de lesmesures humanes
12.Documentaci generalTtol: Mare de Du de lesRoquesAutor: Leonardo da VinciCronologia: 14831486Tcnica: oli sobre taulapassada a llenMides: 1,99 x 1,22 mEstil: renaixentistaTema:
religisLocalitzaci: Muse du Louvre(Pars)
13.Descripci: Una noia, la Verge, daspecte molt jove,est asseguda, o agenollada, al centredel quadre.
Porta un vestit blau fosc imira dolament al nen de la seva dreta,nu, que est resant, i li posa la msobre
lespatlla. La seva m esquerrasembla flotar sobre laltre nen, tambnu, assegut al seu davant,
comprotegint-lo. Al costat daquest hi seuun noi jove (ngel), que mira fra delquadre i somriu discretament.
Amb eldit assenyala el nen que t en front.Aquest porta un vestit verd i una capavermella. Els cabells llargs i
rinxolats...Lescena transcorre en una espcie decova, tot i que amb el cel obert a lapart de dalt i al fons. El
terra semblatallar-se abruptament als peus delspersonatges....
14.Anlisi formal, Elements plstics:Colors molt contrastats: foscos,blau i negre en el vestit de laVerge, i
clars en els dos nens,fortament illuminats, aix comlngel, que vesteix amb colorsvius, verd i vermell.El fons
s bastant fosc, de roquesamb un color negre marrons, ims enll torna a haver-hiclaredat, aix com en la
part altaon shi veu cel i vegetaci.Predomina clarament el colorsobre el dibuix.
15.Composici Composici piramidal del grup principal.Superposici deplans per Interrelaci: Joc d'
augmentar la relacions entreprofunditat. mans i mirades, composici unitria.Primer pla: laVerge, el Nen
Tres tipus deJess, Sant Joan perspectiva: lineal,infant i gradaci de colors ilarcngel Uriel. indefinici del
contorns o aria.Segon pla: lesroques que Dos tipus de llum:formen la cova. natural entre les roques i irreal
deltim pla: fons les figures.de paisatge queapareix entre els Paisatge del fonsforats de les inventat.roques.
16.Per primer cop Leonardo acab unapintura que mostra un programaintellectual que fon les
formeshumanes amb la natura, la qualanava mostrant-se cada cop ms enel seu art.No hi ha trons o
estructuresarquitectniques que emmarquinlescena. Al seu lloc hi ha roques enuna cova, que es
reflecteixen enaiges clares, decorades amb fullesde diferents tipus i diferentsplantes; mentre, en la
distncia,com emergint duna boira de finesgotes i filtrada per la daurada llumsolar, apareixen uns pics
demuntanyes.Leonardo va fer nombrosos estudisper aquesta obra.
17.La mateixa llum mostra elsrostre de la Verge, el somriurede lngel, i els cossos rodons irosats dels dos
infants.El rostre de lngel t una claraambigitat, i trets femenins, demanera que s difcil definir-neel sexe.
18.InterpretaciLescena s molt inusual en laiconografia de lpoca, ja que la fontsn els evangelis apcrifs.
Segonsaquests, la Verge va descansar en unacova durant la fugida a Egipte, i alles trob amb sant Joan
infant, cosde Jess, que anava protegit perlarcngel Uriel. Aquest s elprotector de les
personesdesvalgudes, i per aix protegia asant Joan desprs de la mort delsseus pares.La Verge protegeix
un nad, quepodria semblar el seu fill, el delesquerra, per el que beneeix aaquest s Jess sens dubte, i
s elque est al costat de lngel. Aquestassenyala cap a sant Joan, agenollatdavant Jess. Maria estn la
seva mesquerra damunt el cap del seu fill.
19.La iconografia tradicionalsituava el Nen Jess proper ala Verge, en canvi Leonardo elsitua a sota de la
m de la sevamare, al costat de lngel.Les figures estan connectadesentre elles amb gestos imirades.
Lngel abraa aJess, i mira cap a baix, amb lamirada una mica perduda.Tamb assenyala amb el seu dital
petit Sant Joan, que estroba sota el bra de la Marede Du, i est en posturadadorar al Nen Jess.Jess t
la m aixecada fent elgest tradicional de beneir.
20.La versi posterior aclareix qui s cada personatge. Sant Joan porta una creu de canya, lngel ja no
assenyala res, i est com absent, i la Verge segueix protegint, amb la seva m estesa, el seu fill, Jess. El
significat de lobra sassocia al Misteri de lEncarnaci i la Passi, en el qual Sant Joan t un paper important
com a profeta que anuncia un baptisme i una conversi que prendran sentit amb larribada del Messies. La
Verge de les Roques (1491-1508). Oli sobre fusta. 1,89 x 1,20 m National Gallery de
Londreshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_roques_(Louvre)
21.Aquesta obra s la primera que feu Leonardo, a Mil, i vol expressar el tema de la Immaculada
Concepci, dogma que afirma que Maria fou concebuda sense pecat original. El nom reflexa una iconografia
peculiar: les figures religioses sn mostrades en una gruta rocosa i estan assegudes en un sl de pedra.
Estan sotmeses a una composici piramidal estricta. Havia de decorar la capella de la Immaculada de
lesglsia de Sant Francesco el Gran de Mil. El 25 dabril de 1843, els membres de la Confraternitat de la
Concepci encomanaren lobra a Leonardo. Era la part central dun polptichttp://www.wga.hu/index1.html
encarregat a Leonardo i als germans Evangelista i Giovanni de Predis.
22.Polptic de la Verge de les Roques. Els dos ngels els pint Ambrogio dePredis. El retaule era ms gran i
el formaven escenes amb la vida de Maria, i elcoronaven alguns profetes i Du Pare. Leonardo noms pint
la part central. Laimatge de fusta de la Immaculada samagava darrera la seva taula i noms esmostrava al
pblic el dia 8 de desembre.
23.La Confraria de la Concepci de lesmentada esglsia no li accept lencrrec. Ms tard Leonardo la
don al rei Llus XII de Frana en agrament per la seva situaci destacada entre els pintors del moment.
Mes tard en feu una altra versi per anar al lloc daquesta
primera.http://www.lairweb.org.nz/leonardo/rocks.html

24.Les dues versions de la Mare de Du de les roques pintades amb idnticacomposici pictrica i amb la
tcnica de loli. La versi del Louvre va sertransferida a llen des de la fusta original, per la de Londres
encara romandamunt la taula.
25.Models i influnciess un tema poc com, i fou pocutilitzat pels pintors delRenaixement tard,
delManierisme i del Barroc. Deloriginal de Leonardo sen vanfer moltes cpies.La composici segueix el
modelde les Sagrades converses delQuattrocento itali, on la Vergei Jess apareixen voltats
depersonatges i creant un espaiunitari, tot i ser ells el centredatenci. Fou molt utilitzat perFra Angelico o
Filippo Lippi, ims tard per manieristes comAndrea del Sarto. Fra Filippo Lippo, Madonna amb el nen al tro
amb Sants. 1430
26.La perspectiva aria fou una aportaci tcnica de Leonardo a la pintura moderna i de gran repercussi en
les obres posteriors. Andrea del Sarto: Verge deFra Anglico. Retaule dAnnalena 1435 lescala, 1530.
Miquel-ngel.La volta de la capella sixtina:
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: la volta de la Capella Sixtina
Autor: Miquel ngel
Dataci: 1508 1512
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tcnica: fresc
Suport: mur; 13.7 m x 39 m
Localitzaci original i actual: la Capella Sixtina del Vatic, a Roma
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta dun fresc sobre mur on en destaquem els colors litrgics de la missa (verd i violeta). Es una obra
dibuixstica. Pel que fa a la llum, aquest quadre te una llum prpia i artificial.
En referncia a lespai tridimensional, lautor utilitza una perspectiva teolgica Per ltim, lexpressivitat de les
figures representades s la tpica dels passatges de la Bblia.
2.2 Elements formals
Les lnies compositives bsiques presenten una simetria entre cada passatge representat. A ms, t un
ritme dinmic.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
Miquel ngel com a pintor recorda molt a la seva manera de fer escultures. A ms dadoptar formes que
predominaven a lpoca, en va crear de noves. Va crear una nova fase, el Manierisme (obra les portes). Va
observar obres de mestres del passat com Giotto i Masaccio; les escultures dels mestres grecs i romans; i
lanatomia humana mitjanant la dissecci de cossos i lestudi de models
M. ngel era un mestre del dibuix amb figures robustes i musculoses que incorporen lesperit de lantiguitat
clssica als temes bblics cristians. Plantegen un mn dramtic diferent al optimisme del primer
Renaixement.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de lHistoria de lArt, direm que al segle XVI es desenvolupa lestil
Renaixement del Cinquecento on ms tard es crea una nova fase, el Manierisme del qual Miquel Angel el
que fa obrir les portes.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
Encara que prcticament fou obligat a acceptar lencrrec del papa Juli II de pintar la volta en la Capella
Sixitna perqu fos recordat, M. ngel shi va dedicar en cos i nima. Durant 4 anys no va fer gaire cosa ms
que pintar la volta.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
La pintura es va fer en poca de renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitz, en un llibre, la paraula renaixement.
s lart sorgit a Itlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris esttics de lantiguitat clssica, en
lexaltaci de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser hum que aporta la filosofia
humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors daquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florncia el desenvolupament d'una rica burgesia ajudar al desplegament de les forces del Renaixement,

la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Va tenir influncies dels grans mestres del passat, Com Giotto i Masaccio.
Va influir molt a les segents generacions i fou un punt de mira de molts altres pintors.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
La pintura representa personatges en diversos passatges de la Bblia o tamb reprodueixen figures
histriques lligades al Llibre, com ara els avantpassats de Crist.
Significaci (missatge)
El significat de lobra no ha estat esbrinat. Alguns autors han estimat la possibilitat que aquest papa volgus
reflectir les seves aspiracions de poder poltic. Entre altres interrogants hi ha el paper dels ignudi. Alguns
historiadors diuen que a la volta hi ha presents tres realitats de lhome en les que hi han el coneixement, la
relaci directa amb el cel i els principals esdeveniments espirituals de la humanitat.
Tici.Danae:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: Dnae
Autor: Tici
Dataci: 1553 1554
Estil: Renaixement
Escola: veneciana
Tcnica: pintura a loli
Suport: tela; 1,28 m x 1,78 m
Localitzaci actual: Museu del Prado, a Madrid
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta duna pintura a loli on en destaquem el color daurat que dona la sensaci que Zeus estigui per tota
lhabitaci. En quant a la pinzellada, es una obra dibuixstica. Pel que fa a la llum, hi ha una llum artificial que
sembla que vingui donada per Zeus.
En referncia a lespai tridimensional, en aquesta obra no hi ha intenci dagafar espai tridimensional.
Per ltim, lexpressivitat daquest quadre s bastant pronunciada.
2.2 Elements formals
Les lnies compositives bsiques no sn gaire clares i no estan gaire definides.
Per podem observar que les mirades de les figures del quadre es dirigeixen a la pluja dor, del qual seria el
centre del quadre.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
Tant el tema com el tractament de la llum i dels colors sn caracterstics de Tici. Era un mestre en el retrat
de belleses femenines i en la plasmaci dambients misteriosos. Lestil amb que pint aquestes dones, en
canvi, s hereu de Giorgione.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de lHistoria de lArt, direm que al segle XVI es desenvolupa lestil
Renaixement del Cinquecento on ms tard es crea una nova fase, el Manierisme
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
Tici va fer lobra per encrrec de Felip II. Aquest quadre form part dels set quadres mitolgics que el rei li
encarreg i que el pintor definia com poesies.
Aquests quadres transmetien una intensa reflexi sobre la condici humana.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
La pintura es va fer en poca del Renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitz, en un llibre, la paraula renaixement.

s lart sorgit a Itlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris esttics de lantiguitat clssica, en
lexaltaci de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser hum que aporta la filosofia
humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors daquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florncia el desenvolupament duna rica burgesia ajudar al desplegament de les forces del Renaixement,
la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Una influncia que va rebre Tici fou la del mestre Girogine. Dell agaf lestil amb que pint les dones
caracterstiques.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
La bella Dnae fou tancada en una torre pel seu pare, el rei de Messnia, per evitar que sacompls la
terrible predicci de loracle, que assegurava que el nt del rei el mataria. Malgrat tot, Zeus, que es va
presentar disfressat, com tenia per costum en les seves aventures galants, va aconseguir arribar fins a la
noia i seduir-la. De la seva uni va nixer Perseu el qual, efectivament, va matar el seu avi, encara que per
accident.
El quadre recull el precs moment en que Zeus, convertit aquesta vegada en pluja dor, es presenta davant
de Dnae.
Significaci (missatge)
Tici sinspir en mites antics per reflectir lamargor del dest dels protagonistes, sempre vctimes de les
circumstncies. Aix, Dnae simbolitza lacceptaci del dest i la venda de la virtut (la noia es lliura a una
pluja de monedes dor..)
El Greco.L'enterrament del senyor d'Orgaz:
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: Lenterrament del comte dOrgaz
Autor: El Greco
Dataci: 1586
Estil: Renaixement
Escola: espanyol
Tcnica: oli
Suport: tela; 4,8 m x 3,6 m
Localitzaci original i actual: esglsia de Santo Tom, a Toledo
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
El quadre es divideix en dues parts molt diferents. A la part inferior o terrenal hi trobem major predomini del
dibuix i ms detallisme. En primer pla, destaquen les vestimentes daurades dels dos sants. En segon pla,
predomini del negre a les vestimentes i del blanc a les cares dels cavallers, clergues i frares. A la superior o
celestial hi trobem major predomini del color, repartit entre tons grocs, blancs i platejats. s una part ms
pictrica i menys detallista que la inferior. La llum s irreal, no veiem don ve. Es tracta duna pintura plana,
lacci de la qual, sembla recrrer el mateix pla. Lallunyament de la figura de Du es lnica perspectiva a
destacar.
2.2 Elements formals
El quadre queda dividit a partir de la lnia horitzontal que formen els caps de les figures.
El centre del quadre locupa sant Agust, el personatge ms important de la part terrenal, enllaat amb sant
Esteve. Aquesta correspondncia es repeteix als dos extrems del quadre: la postura del monjo de lesquerra
saparella amb la del sacerdot que llegeix la Bblia al costat oposat. Tots dos serveixen per acotar lacci per
les dues bandes i aporten sensaci de verticalitat. El cel, que ocupa ms espai al quadre que el mn
terrenal, soposa al realisme de la part inferior amb les formes allargades i la resplendor de les figures
celestials. La part celestial s dinmica i molt expressiva, mentre que la terrenal s esttica i poc expressiva.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
Lenterrament del comte dOrgaz s una pintura plena de figures; una caracterstica que ha estat
anomenada horror vacui.

- situar lobra en el conjunt de la H.Art:

A ms, presenta una duplicitat de tcniques i un cnon de les figures allargat que lacosten a la moda
italiana del moment, s a dir, el manierisme
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
El quadre va ser encarregat per Andrs Nez, el capell de Santo Tom, per commemorar el triomf en un
judici contra la famlia del comte, que no volia pagar els diners que aquest havia arribat a lEsglsia.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
Ens trobem a la segona meitat del segle XVI. Lesglsia estava dividida entre protestants i catlics com a
conseqncia de la reforma protestant. El Greco vivia el seu misticisme a la seva manera sense parar gaire
atenci a aquests esdeveniments. Felip II s el monarca duna Espanya que t com a capital Toledo.
3.3 Destacar relacions i influencies.
El Greco, nascut i format a Creta sota influncia bizantina, va rebre, entre daltres, influncies de Tintoretto.
Va continuar la seva formaci a Vencia (don tamb va rebre influncies) i posteriorment a Toledo.
El quadre no ha influenciat a ning ja que va restar oblidat durant molts anys
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
Lescena es basa en una llegenda del segle XIV segons la qual san Esteve i san Agust baixaren del cel per
posar el cos del seu devot, el comte dOrgaz, a la tomba.
A tall de curiositat, actualment la tomba del comte s justament sota el quadre.
Significaci (missatge)
El Greco era un home duna gran religiositat, que expressava en els seus quadres.
L'art barroc i rococ:
ARQUITECTURA:
Bernini.Plaa de Sant Pere del Vatic:
FITX Ttol Auto Cron Tipo Mate Estil Loca CON El co a l'e creix "revo dava que s'obs treba l'enri signi ms
Cultu Newt es noves ob umnata de XA TCNICA l: Columnat or: Gian Lor nologia:165 ologia: Pla erials:
Trav l: Barroc alitzaci: R NTEXT ontext histr ntorn del 1 xement de oluci dels allada econ posar les
serva una c all gremial. quiment d'u ficar lenfon car per les uralment, fo ton, Kepler bres dHistr Sant Pere A
ta de la pla renzo Berni 56-1667 a vert Roma, Vatic ric del segle 1640 i va la poblaci preus" i la mica.
Nom s bases de certa prosp El mercanti unes nacio nsament de seves creix ou una po r, Bacon, D ria de
lart. del Vatic a de Sant ni (Npols, e XVII va es tocar fons sestanca a converg ms es pot e la
revoluc peritat amb ilisme ms ons a costa e les monarq xents despe ca de grans Descartes. PAU 2014
Pere , 1598- Rom star determ a la dca a, es frena ncia de les parlar a An ci Industri l'evoluci que una teo
a de l'empo quies que v eses de luxe s pensador Es van p ma, 1680) inat per la d da de 167 a l'entrada s
guerres c nglaterra d'u ial del seg cap a la m oria, va ser obriment de van haver d e i de Cort. rs i cientfic
osar les b depressi q 70-80. En a de metalls constitueixe una certa re le XVIII. T manufactura una aventu e
les altres de pagar un cs: Galileu G bases a im Pgina 22 d que va come aquest seg s preciosos en un temp
evoluci ag Tamb a Fr a i l'aband ura que bus . A la llarg n deute cada Galilei, Torr mportants te de 44 enar
le, el s i la ps de rcola rana del scava ga, va a cop ricelli, eories Fitxes noves obres dHistria de lart.
PAU 2014 Pgina 23 de 44 (racionalisme, empirisme, teoria heliocntrica...) i grans descobriments
(gravitaci universal, circulaci de la sang...) Lart tenia el mecenatge aristocrtic, monrquic i eclesistic i
tendia a ser didctic i popular per accedir emocionalment al poble. En l'aspecte religis, la Reforma va
trencar el mn cristi. Les guerres de religi, potenciades per la monarquia de Carles I dEspanya i V
dAlemanya contra els prnceps alemanys, amb el substrat denfrontament econmic que representaven
contra la recaptaci dimpostos del Vatic, van actuar com estimulants de les rivalitats nacionals. La Pau de
Westfalia el 1648, va significar lacceptaci de lequilibri de poders per frenar el desgast econmic i poltic. El
barroc es va donar quan Roma i l'Imperi Hispano germnic van acceptar el seu fracs per aturar la Reforma.
Fou la Contrareforma dels pasos catlics la que, amb el Concili de Trento del 1563, i la Companyia de
Jess, van donar contingut ideolgic al Barroc. Es pot dir, doncs que el segle XVII s un segle de trasps
entre l'expansi renaixentista i l'expansi divuitesca CONFIGURACI URBANSTICA La horitzontalitat de la
faana de la baslica de Sant Pere restava protagonisme al conjunt basilical. Per emfasitzar aquesta faana
es pens collocar dues torres als extrems, projecte que encarreg Urb VIII a Bernini, per la debilitat dels
fonaments feu que el projecte no es pogus dur a terme. Anys ms tard, ja en el papat dAlexandre VII es va

encarregar un projecte de plaa a Bernini amb la doble finalitat de realar la faana i acollir als fidels. La
plaa sestructura en dos espais, un de trapezodal, lanomenada piazza recta i un dellptic, la piazza
obliqua. Desprs de presentar diversos projectes Bernini cre a la piazza obliqua una columnata dordre
dric amb entaulament jnic coronada per una balustrada amb 140 imatges, en leix de les columnes, de
sants i mrtirs de la esglsia. El major gruix de les columnes driques reforava la verticalitat de la faana
de Maderno amb columnes gegants dordre jnic molt ms esveltes. Aquesta columnata est composta de
quatre fileres de columnes amb una major separaci al centre, presidides en el seu extrem per dos frontis
tipus temple clssic .El conjunt sarticulava al voltant dun obelisc collocat lany 1586, en temps de Sixt V. En
leix transversal, dues fonts estan situades en el punt des del que es configuren els dos cossos
semicirculars. La piazza recta obre els seus braos per tancar lample de la faana disminuint la seva alada
a mida que sacosta a aquesta, fet que lemfasitza visualment Ambdues places creen un espai que permet
als fidels poder veure al papa tant quan aquest des de la Loggia de la Benedicci imparteix la benedicci
urbi et orbi el dia de la Pasqua de Resurrecci, com quant es dirigeix als fidels des del balc del seu palau.
Bernini volia incloure un espai tancat amb la inclusi dun tercer bra que mai es va construir, amb la
intenci de crear en el fidel una sensaci de sorpresa i amplitud espacial desprs del seu recorregut pels
carrers del Borgo. Avui aquesta intenci queda malmesa per la creaci, lany 1929, de la Via della
Conciliazione que, des del Tiber, ens permet visualitzar la plaa amb la baslica coronada per la cpula
projectada per Miquel ngel. Fitxes noves obres dHistria de lart. PAU 2014 Pgina 24 de 44 Significat i
funci La plaa de St. Pere, seu de la cultura catlica recull els aspectes ms significatius de larquitectura i
de lurbanisme barrocs: simbolisme, efecte escenogrfic i funcionalitat. La plaa, segons paraules de
Bernini, simbolitzava els braos materns de lesglsia que abracen als catlics per a reforar la seva
creena; als heretges per a reunir-los amb lesglsia i als infidels per a illuminar-los amb la veritable fe. Els
sants del damunt de la columnata sn els mitjancers daquesta esglsia de salvaci que multiplica esforos
per fer ms emotiva, apassionada i sensible la fe catlica. Simblicament, la seu Catlica, Apostlica i
Romana esdev intermediria en el cam vers la salvaci, plantejament ben contrari a la concepci
protestant que no reconeix ni la Verge ni els sants com intermediaris en la salvaci de la humanitat. Els
sants representen lesglsia triomfant, respecte lesglsia militant que sn els fidels. La funci de la plaa es
la dacollir el mxim nombre de fidels, alhora que resoldre la poca alada de la faana. El passads central
del bosc de columnes servia daixopluc en dies de pluja facilitant la celebraci de processons, en especial el
dia del Corpus i Via Crucis. Mitjanant lescenografia prpia de lesperit barroc Bernini pretenia provocar
emocions en el fidel amb una visi mplia i a la vegada solemne. Aconsegueix guanyar espai per al culte,
permetre la visibilitat de les estances vaticanes i la Loggia de les benediccions a ms de crear una
perspectiva illusionista. Models i influencies Els models i referncies daquesta obra sn Miquel ngel i el
seu projecte del Campidoglio en el que fa a la piazza recta, mentre la columnata de la piazza obliqua ens
remet al Teatre Olmpic de Vicenza, obra de Palladio. Alhora en petita escala la configuraci de lespai de la
piazza obliqua s igual que lespai de SantAndrea al Quirinal del mateix Bernini: un espai ellptic
transversal. Lobra influ en altres obres dpoca barroca com la plaa no finalitzada davant de la Regia de
Caserta, obra de Luigi Vanvitelli i dpoca neoclssica com els braos cncaus de lesglsia de Sant
Francesc de Paula a Npols (1809-1831), davant del palau reial.
Borromini.San Carlo alle Quattro Fontane:
1. DOCUMENTACI GENERAL
Nom de ledifici: San Carlo alle Quattro Fontane
Arquitecte: Borromini, Francesco
Dataci: esglsia i claustre, 1638 1641; faana, 1665 1667
Localitzaci: Roma (Itlia)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: maons i estuc
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions:
2. ANLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com saguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectnica salcen amb columnes inspirades en cornties i mur i en la faana de forma
igual. A sobre, trobem un entaulament de formes cncaves i convexes, que sobresurten mes, es tracta dun
mur ondulant. En quatres laterals, trobem a sobre de lentaulament una volta de desfera, en cada lateral,
quatre petxines amb medallons que aguanten
2.2 Elements de coberta
(Com est cobert? Volta, cpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectnica esta coberta per una cpula. En el centre de la cpula, trobem cassetons amb

aire oriental, de forma circular, a mida que ens apropem son mes petites. A dalt de tot, una llanterna que
deixa passar la llum natural.
2.3 Espais interiors
El tipus de planta es tracta duna planta calculada i complexa, en el que abunden els triangles en la planta,
en les parts interiors, capelles, altar, en deriven altres triangles.
Dona una sensaci de dinamisme, gracies a les formes cncaves del mur ondulant, encara que els espais
siguin petits.
2.4 Exterior
La faana te dos nivells i que el que marca lestructura de columnes dordre gegant en els dos pisos que es
combinen amb columnes dordre menors. Destaca la cornisa i la balconada, especialment, que li dona
majestuositat.
La part inferior trobem nitxos o forncules i just en la part de sobre de la porta, trobem la forncula de San
Carles Borromeu, el seu fundador.
La faana te forma ondulant i esta coronada amb un medall buit i ens recorda vagament un front acabada
en punta.
2.5 Estil
Pertany al barroc especulatiu, Borromini es caracteritza pel moviment virtual en totes direccions en els seus
edificis.
L'ARQUITECTURA RELIGIOSA
Espais utilitaris Faanes dominades pel cos central amb front, potenciant la verticalitat. La decoraci
donar ambient barroc: Il Ges, d'Il Vignola (1568, projecte)
Espais especulatius
Plantes centralitzades i flexibles (planta circular, ellptica, combinada, creu grega allargada, octogonal)
Cpula Parets ondulants.
Es pretn integrar les parts en un tot. Teatralitat de l'espai interior (l'espectador se situa dins l'espai): San
Carlino alle Quattro Fontane (1634-91) i Sant'Ivo alla Sapienza (1642-50), de Borromini , Sant'Andrea al
Quirinale, de Bernini (1658-70), La Salute, de Baldasare Longhena (1631), Santa Maria de la Divina
Providencia, de Guarino Guarini (1698)
Estils
Classicisme: Itlia: pervivncia en un primer moment : Plaa de S. Pere del Vatic, de Bernini (1656-67),
desprs se supera. Frana: pervivncia. Val-de-Grce, de Mansart i Lemercier (1645). Les Invalides, de
Bruant i Hardouin-Mansart (1679-91)
Anticlassicisme: Itlia: Borromini, Guarini, alguna obra de Bernini. Decoraci: s de columnes salomniques,
volutes, trencaments d'entaulaments, ondulacions com a esquema decoratiu
Oratorio dei Filippini, Sant'Ivo alla Sapienza
3. INTERPRETACI
3.1 Context que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Roma del s XVII, la Roma dels papes en que ells eren els rics que pagaven als artistes, els Estats Pontificis
son importants i tothom competeix per tenir temples i esglsies.
3.2 Funci de lobra
Va ser encarregat per lordre del Trinitaris, ordre fundada per Sant Carles Borromeu, aquest arquitecte va
ser el favorit de les ordres religioses per fer les esglsies i temples.
3.3 Contingut i significaci de ledifici
Contingut
Es un temple dedicat al fundador de lordre, San Carles Borromeu, tota lobra arquitectnica completa esta
dedicada al Sant.
Significaci
Es un temple que per lautor porta a lextrem tota la tcnica, el moviment en la construcci i tot el que ell
sabia, la geometria, les distancies... plasma el seu ideari arquitectnic.
Le Vau,Hardouin Mansart i Le Ntre.Palau i jardins de Versalles:
1.
DOCUMENTACI GENERAL
Nom de l'edifici: Palau de Versalles

Arquitecte: Hardouin Mansart, Jules

Dataci: 1667 1710
Localitzaci: Versalles (Frana)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: pedra, marbre i miralls
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 600 m aproximadament (faana i ales laterals que donen al pati)
2. ANLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
El Palau de Versalles utilitza els elements de suport propis de lpoca, amb profusi de columnes i pilastres
per alliberar alguns murs de la seva funci de carrega.
2.2 Elements de coberta
(Com est cobert? Volta, cpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Amb els elements de coberta, son principalment cobertes planes o voltades a convenincia de lesttica i el
recinte.
En destaca el sostre de creueria de la Capella Reial, que culmina en una capalera semicircular.
2.3 Espais interiors
En quant als espais interiors dona una sensaci de fora econmica de qui ho ha pagat, i una sensaci de
poder fora evident. Principalment linterior del palau, on es diu que vivien 5000 persones, tota la Cort:
ministres, criats, vividors, secretaris... de tot.
D'aquest interior on hi havia tanta gent destaquen dues peces importants:1. Galeria dels miralls
Galeria coberta amb volta de can, i quan el sol donava a aquesta galeria donava un afecte de reverberaci,
de llum. Te 75 metres de llarg la galeria, i volta de can decorada i pintada per Charles Le Brun.
2.Capella reial
Va ser lltim que va fer Mansart, es tracta d'una capella de 3 naus grans acabades en una capalera
semicircular i dos pisos. El primer pis suportat per pilars i arcs i el segon suportat columnes driques i
entaulament continu a tot el voltant. On el rei escoltava missa a diari, no baixava a baix es quedava a dalt, i
a banda i banda de la galeria es ficaven les senyores a seguir la missa.
2.4 Exterior
Lestructura de ledifici es en forma de C amb un pati de marbre que potencia la integraci amb els jardins
exteriors. Un eix travessa els palaus enllaant davant i darrere anomenat pati dhonor (Cour d'honneur) que
li dona un aire d'horitzontalitat.
Aquesta faana es sbria estil classicista, barroc francs es caracteritza per la sobrietat, a diferencia del
itali. Al francs predomina la lnia recta.
La faana es pot dividir en tres parts:1. Basament (planta baixa, base)2. Planta principal3. tic coronat per
trofeus i una balustrada.Estructura vista en alat.
Aquest edifici te al llarg de tota la faana te elements que sobresurten mes que altres fent com un petit
relleu, que fa que no sigui tan montona.
2.5 Estil
El Palau de Versalles pertany al barroc francs, ja que com podem observar ledifici central que es troba
orientat cap lest oest, ja que des de lhabitaci del rei, Lluis XIX El Rei Sol, es pogus veure el
recorregut del Sol.
3. INTERPRETACI
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboraci
Ens trobem en una etapa de la monarquia absoluta, en el qual el rei que ocupa la majoria del s. XVII es el
rei Lluis XIV. Frana es consolida com una gran potncia, ja que aquesta monarquia era molt eficient. Llus
XIV disposava dun primer ministre anomenat Colbert, que per la seva eficincia va aconseguir el crrec.
Malgrat tot el que comportava inconvenients, la monarquia absoluta pensaven en un futur, a diferncia de la
hispnica. Frana s'expansiona a un nivell que ser la substituta d'Espanya en el s. XVIII.
3.2 Funci de l'obra
Pel que fa a la funci prctica es l'habitatge. Tamb t aquesta funci simblica, simbolitza la monarquia
absoluta. I el jard com a natura domesticada.

Aleshores el rei es va projectar amb la imatge del Rei Sol que tot gira al seu voltant, era el centre de tot
podem trobar per tot l'edifici, allegories enfront aquest tema
3.3 Contingut i significaci de l'edifici
En quant el significat del Palau de Versalles, al principi, per a Lluis XII era el seu refugi de caa favorit, fins
quan Lluis XIV heret el tro, va fugir de Paris perqu tenia una mica de por, vivia entre el Louvre i Versalles, i
finalment sen va a Versalles, i va demanar d'ampliar-ho, de forma que s'havia de fer un palau enorme.
El significat principal del palau es la frontera entre la vida dels pagesos i burgesos comparada amb la vida
ideal dels aristocrtics.
FITXA TCNICA Ttol: Jardins de Versalles del palau i del Gran Trianon Autor: Andr Le Ntre ( Pars, 16131700). Jardins del Palau i Gran Trianon. Cronologia:1662- 1700 Estil: Barroc Tipologia: Jard Materials:
parterres de flors i plantes; arbres, parterres daigua, arquitectures i monuments. CONTEXT El context
histric del segle XVII va estar determinat per la depressi que va comenar a l'entorn del 1640 i va tocar
fons a la dcada de 1670-80. En aquest segle, el creixement de la poblaci sestanca, es frena l'entrada de
metalls preciosos i la "revoluci dels preus" i la convergncia de les guerres constitueixen un temps de
davallada econmica. Noms es pot parlar a Anglaterra d'una certa revoluci agrcola que posar les bases
de la revoluci Industrial del segle XVIII. Tamb a Frana s'observa una certa prosperitat amb l'evoluci cap
a la manufactura i l'aband del treball gremial. El mercantilisme ms que una teoria, va ser una aventura
que buscava l'enriquiment d'unes nacions a costa de l'empobriment de les altres. A la llarga, va significar
lenfonsament de les monarquies que van haver de pagar un deute cada cop ms car per les seves
creixents despeses de luxe i de Cort. Fitxes noves obres dHistria de lart. PAU 2014 Pgina 26 de 44
Culturalment, fou una poca de grans pensadors i cientfics: Galileu Galilei, Torricelli, Newton, Kepler,
Bacon, Descartes. Es van posar les bases a importants teories (racionalisme, empirisme, teoria
heliocntrica...) i grans descobriments (gravitaci universal, circulaci de la sang...) Lart tenia el mecenatge
aristocrtic, monrquic i eclesistic i tendia a ser didctica i popular per accedir emocionalment al poble. En
l'aspecte religis, la Reforma va trencar el mn cristi. Les guerres de religi, potenciades per la monarquia
de Carles I dEspanya i V dAlemanya contra els prnceps alemanys, amb el substrat denfrontament
econmic que representaven contra la recaptaci dimpostos del Vatic, van actuar com estimulants de les
rivalitats nacionals. La Pau de Westfalia el 1648, va significar lacceptaci de lequilibri de poders per frenar
el desgast econmic i poltic. El barroc es va donar quan Roma i l'Imperi Hispano germnic van acceptar el
seu fracs per aturar la Reforma. Fou la Contrareforma dels pasos catlics la que, amb el Concili de Trento
del 1563, i la Companyia de Jess, van donar contingut ideolgic al Barroc. Es pot dir, doncs que el segle
XVII s un segle de trasps entre l'expansi renaixentista i l'expansi divuitesca, on Frana i el rei Sol, Lluis
XIV, son els protagonistes. ESTRUCTURA DEL JARD Els jardins de Versalles sestructuren a partir dun eix
longitudinal que parteix del palau en direcci al gran canal construt entre els anys 1666 i 1674, en forma de
creu amb una amplada de 62 m. i una llargada de 1800 m. el tram longitudinal i 1500m. el transversal. En
aquest eix central trobem una natura racionalitzada i simtrica. A ambds costats daquesta apareix la
natura domesticada amb els bosquets i espais ldics on un cert ordre trenca els espais verges reordenantlos. Finalment, i ja fora de lespai controlat per larquitectura del palau apareix la natura salvatge, que dna
pas a altres espais arquitectnics entre ells el Trianon de Marbre (1688), ms tard conegut com a Gran
Trianon, construt per a lantiga amant i desprs esposa de Lluis XIV, Madame de Maintenon. Fou projectat
per Jules Hardouin-Mansart amb jard de Le Ntre Altres espais omplen el territori del conjunt versallesc,
entre els que destaquen el Temple de lAmor (1775), obra de Richard Mique amb la figura central de Cupido;
el Petit Trianon (1762-1767) dAnge-Jacques Gabriel, i el llogaret (hameau), caprici de Maria Antonieta,
esposa de Lluis XVI, construt lany 1683, sis anys abans de la Revoluci Francesa. Seguint leix longitudinal
trobem dos parterres daigua dissenyats per Jules HardouinMansart, la font de Latona, quatre bosquets amb
les fonts allegriques a les estacions; la columnata tamb obra de Jules Hardouin-Mansart, originalment
amb el grup escultric El rapte de Proserpina, de Franois Girardon ; lestany dApollo i el gran canal. Fitxes
noves obres dHistria de lart. PAU 2014 Pgina 27 de 44 FUNCI I SIGNIFICAT El programa de Versalles
t com a centre la figura dApollo com a personificaci del Sol, en referncia a Lluis XIV, autoproclamat Rei
Sol. Al final de leix longitudinal hi ha lestany dApollo, on veiem al deu com a Febus -el sol- sortint de
laigua en un carro tirat per quatre cavalls. simbolitzant la sortida del sol. Originalment al costat hi havia el
Grup dApollo assistit per les nimfes de Tetis, mentre els seus servidors netejaven els cavalls en grups de
dos. En lactualitat aquest grup es troba en una gruta al costat dels parterres daigua, on el poder del rei
quedava simbolitzat amb la personificaci dels rius de Frana en allusi als territoris de la Corona. En
direcci al gran canal hi ha la font de Latona, on Lluis XIV, mitjanant el relat dOvidi a les Metamorfosis, fa
una clara advertncia a la noblesa, que lany 1648 senfronta al rei en la anomenada Revolta de la Fronda.
La histria representada explica com Latona, mare dApollo i Diana, deman a uns pastors licis que li
donaren de beure. Al negar-li aquest desig, Latona invoca a Jpiter que els castiga convertint-los en
granotes. A la font es veuen figures meitat humans, meitat granotes. La simbologia s present en altres
mbits , com les quatre fonts on veiem a Saturn simbolitzant lhivern; a Bacus, la tardor; a Ceres lestiu i a

Flora, la primavera. Una altra font s la de lEncelat, cabdill de la revolta dels Gegants contra els deus i
venut per aquests amb lajuda dHrcules. Es representa esclafat per una gran pedra llanada per Atenea,
que es va transformar en la paradisaca illa de Siclia. Tot el conjunt vol estimular el gaudi dels sentits: la
remor de laigua dna plaer a loda; el perfum de les flors a lolfacte, els diferents racons, arbres, plantes,
parterres i escultures a la vista i el tacte, i els pats de les grans celebracions al gust. MODELS I
INFLUNCIES La prefiguraci del jardins de Versalles es troba als que tamb Andr Le Ntre. va dissenyar
a lentorn del palau construt per Fouquet a Vaux-le-Vicomte. En els seu espai central, aquest arquitecte de
jardins experimenta amb la natura racionalitzada, aix, va talar tot un bosc per tornar a construir un nou
paisatge. Aquest tipus dordenaci ser imitada a tots els jardins europeus de finals del segle XVII i al llarg
del segle XVIII, des de Tor fins a Viena i Sant Petersburg. Lluis II de Baviera va copiar en petita escala el
palau i jardins de Versalles al seu palau de Linderhof, a prop de Munic.
ESCULTURA:
Bernini.Apollo i Dafne:
1. Classificaci de lobra
a. Ttol: Apollo i Dafne
b. Autor: Bernini, Gian Lorenzo
c. Cronologia: 1622-1625
d. Escola o pas: Itlia
e. Estil: Barroc
2. Temtica
Font literria (Bblia, mitologia, historia, apcrifs, social, poltica...)
Segons la mitologia clssica, la nimfa Dafne era la filla del du del riu Peneu. En consagrar-se a Artemisa,
deessa de la caa, decid renunciar, com aquesta, a casar-se. El du Apollo en veure-la se nenamor
apassionadament i, malgrat ser rebutjats els seus requeriments, la persegu pel bosc. En no veure cap altra
escapatria, Dafne opt per demanar lajut del seu pare, el qual la transforma en llorer (daphne en grec) en
el precs moment en que Apollo li posava la m al damunt. A partir daquell moment Apollo feu del llorer el
seu arbre sagrat.
Esta basada en un dels poemes dOvidi (les metamorfosis).
3. Descripci de lobra
a. Elements tcnics
Grup escultric fet en marbre, de forma exempta i en esculpit com a tcnica.
b. Elements formals:
Formes obertes en un sentit delevaci, lleugerament corbades i son obertes cap enfora del grup i aquesta
direcci es vertical, cap amunt i cap a fora, escultura dinmica les figures estan captades en un moment
congelant, capturant el moment de la conversi de Dafne en arbre, te grans dosis de gestualitat, sobretot en
Dafne molt mes expressiva que el deu ns una mica menys, lobra fa 243 cm d'alt, la sensaci k dona no es
de monumentalitat, sin de proporci humana amb mltiples punts de vista, encara que ni ha un que en
destaca que seria el lateral dret respecte lescultura que ens ensenya tota lessncia, mentre feia aquesta
obra, Bernini pensava en la corba, dos corbes paralleles que surten per la mateixa base, per que sallunya
cap amunt. la mes destacada seria lexpressivitat, fins i tot, impressiona i emociona
4. Dependncies i influencies posteriors
5. Relacions amb obres similars de lautor o escola
T relaci amb David, l'escultura va realitzar-se entre els anys 1623 i 1624 per encrrec del cardenal
Borghese mentre estava realitzant "Apollo i Dafne". L'obra est ubicada a la Galleria Borghese de Roma. La
seva alada s de 170 cm i El rapte de Proserpina, escultura de temtica mitolgica recollida a les
"Metamorfosis" del poeta rom Ovidi, on Hades-Plut rapta per desig Persfone-Proserpina filla de
Dmeter-Ceres. L'escultura va realitzar-se entre els anys 1621 i 1622 per encrrec del cardenal Borghese.
L'obra est ubicada a la Galleria Borghese de Roma. La seva alada s de 255 cm. Totes dues fetes per la
decoraci de la villa Borghese.
6. Diferncies amb altres solucions coetnies
7. Relaci amb lentorn arquitectnic i urbanstic
Decorar la villa Borghese, amb tres escultures pel cardenal Borghese i en lactualitat segueixen les tres
escultures en el mateix entorn arquitectnic.
8. Significat i funci de lobra en relaci amb la clientela

El mite de Dafne tamb fa allusi a la famlia Maffeo Barberini, el futur papa Urb VIII, lamic i mecenes de
Bernini, que incloa en el seu escut darmes unes fulles de llorer.
9. Context histric i artstic
Salzillo.Oraci a l'hort de Getman:
PINTURA:
Artemisia Gentilleschi.Judit i Holofernes:
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: Judit i Holofernes
Autor: Artemisia Gentileschi
Cronologia: c. 1612-1613
Estil: Barroc ( Naturalisme)
Tcnica: oli sobre tela
Suport: tela
Localitzaci: Museu de Capodimonte de Npols
Tema: Bblic.
2. ANLISIS FORMAL I COMPOSITIU
Compositivament lobra sestructura entorn un triangle, on els caps dels personatges son els vrtexs, sent el
dHolofernes el punt principal de lacci. A ell van a parar la resta de lnees compositives, aix com el focus
de llum que illumina lescena des de lesquerra.
Un cromatisme viu defineix lescena, destacant el vigor i el contrast cromtic del vermell, el blau i el blanc,
tres tonalitats presents tamb a lobra de Caravaggio.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
La seva funci fluctua entre el triomf sobre els enemics dIsrael i la venjana plstica de lautora envers la
seva cruenta violaci
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context personal
Filla dOrazio Gentileschi, Artemisia ( Roma 1593 Npols 1653) fou una destacada pintora dins el corrent
naturalista iniciat per Caravaggio. Dotada dun talent preco, la seva trajectria personal va influir amb gran
mesura en la seva producci pictrica. Violada pel seu professor de dibuix als dinou anys, la seva obra es
caracteritza per tractar habitualment temtiques de dones amb un fort carcter, en actituds i moments duna
gran fora dramtica. La seva vida independent contrasta amb lhabitual de lpoca, convertint-se en un cas
atpic dins la histria de la pintura. Va treballar a Florncia i Roma fins que lany 1630 sestabl a Npols.
3.3 Destacar relacions i influencies.
La influencia de Caravaggio s molt evident. En primer lloc per la captaci de lescena com si es tracts dun
fotograma flmic, on lespectador pot veure les accions immediatament anteriors i posteriors; en segon lloc
pel fet de vestir els personatges amb indumentria contempornia , presentant-los com a gent corrent i no
com a estereotips de bellesa; en tercer lloc pel dramatisme de lescena i en darrer lloc per ls dun focus
lumnic efectista i conceptual que illumina de esquerra a dreta i en diagonal lescena, sense que sapiguem
don prov.
Lobra dArtemisia es contraposa al corrent classicista dAnnibale Carracci i la
seva escola.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
Es representa el moment culminant de la histria de Judit i Holofernes (Apcrifs de lAntic Testament).
Segons la narraci lexrcit assiri estava assetjant la ciutat de Betulia. Quan els seus habitants estaven a
punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar al seu poble. Es dirig al campament assiri amb la falsa
pretensi de ser una desertora, estratagema que li va permetre tenir accs al general assiri Holofernes.
Aquest senamora de la jove i organitz un banquet a la seva tenda. Quan desprs del sopar el general
estava totalment begut, Judit li tall el cap amagant-lo dins un sac que havia preparat la seva serventa Abra.
Al mat segent , al conixer la noticia els assiris fugiren.

La histria de Judit i Holofernes no es admesa en els evangelis cannics. Hom la interpreta com la victria
del poble jueu sobre el seu enemic. El nom de Judit significa la Jueva i designa lencarnaci del poble
dIsrael mes que el duna persona individual. La ciutat de Betulia es desconeguda pels gegrafs. En el seu
sentit hebreu Beth Eloa significa casa de deu. Alhora cap general assiri es deia Holofernes . En definitiva es
pot interpretar com la victria dels hebreus sobre els seus enemics.
Significaci (missatge)
Lobra mostra el moment de mxima tensi quan lherona jueva amb lajuda dAbra degolla a Holofernes.
A nivell iconogrfic, es molt significatiu el model que Artemisia escull per a representar a Agra.
Tradicionalment, aquesta es representava com una dona gran i mai participava activament en lacci. Aqu,
en canvi, es una dona jove i forta que participa activament en la decapitaci. Tanmateix, ambdues dones no
expressen cap signe de compassi en els seus rostres, sin tot el contrari. La seva expressi impassible, la
seva superioritat fsica i una fredor emocional, que alguns han relacionat com un gest de alliberaci i
venjana de la pintora per la cruel violaci soferta poc temps abans, defineixen lobra.
Vermeer.Allegoria a la pintura:
1. Allegoriade lapinturaJohannes Vermeer de Delft
1.Context histric1666-1668. Separaci oficial de les provncies del Nord (lactual Holanda) deFlandes, per
tant de la Corona Espanyola, lany 1648. El poder de la burgesiacomercial holandesa havia augmentat.
Amsterdam, shavia convertit en un portimportant de lAtlntic en detriment dAnvers. Monarquia
parlamentaria shaviestablert a Holanda sota el regnat de la casa dOrange. La religi era laprotestant.
Vermeer va viure sempre a la petita ciutat holandesa de Delf. Vista de Delft, 1660-61. Mauritshuis, La Haia
2.Johannes Vermeer de DelftVa nixer a Delft, on fou batejat el 1632. El seupare era hostaler i marxant
dart, negocis que seguJohannes quan aquell va morir. El 1653 Vermeer escas amb Catharina Bolnes, la
mare de la qual, MariaThins, duna rica famlia, sopos inicialment almatrimoni. El matrimoni va viure sempre
a la casaThins. Quan el 1672 Vermeer va morir va deixaronze fills i una famlia bastant empobrida. La
sevadona va haver de vendre els seus quadres per poderpagar els deutes. Vermeer va ser un pintor
bastantconsiderat en vida, ja que reb molts encrrecs,per desprs de la seva mort va ser oblidat, i noms
El carrer, de Delft,es recuper a partir del segle XIX. Actualment 1654-58noms se li atribueixen 35
quadres segurs.La temtica de les seves obres s exclusivamentsobre escenes contempornies. Feia servir
unformat petit i una paleta de colors ms freda,dominada per blaus, grocs i grisos. La major part deles obres
que shan conservat sn duna mateixapoca i presenten aquestes caracterstiques.
3. Generalment, pintava interiorsdomstics, dun estil molt similar: ambles parets sovint decorades
ambminucioses reproduccions de quadres imapes; amb una o dues figuresilluminades per una finestra
emplaadaa lesquerra, tot des dun punt de vistaque seria sempre el mateix. Noia llegint una carta davant la
finestra 1657 Cavaller i noia que riu, 1658
4.Vermeer pintava amb la voluntat de deixar un estret marge cap a la varietat,prioritzant la recerca duna
espcie de perfecci espiritual. Tamb es potendevinar un missatge, no exempt dironia, cap a lespectador.
Aconsegueix quetotes les obres tinguin un marcat aire de serial. Noia amb un gerro a prop de la finestra,
1665 Cavaller i dama que beu, 1658-60
5.Al llarg de la seva obra napareixen totes les classes socials: - de vegades s una simple cosidora; daltres, dames que llueixen lesplendor i el luxe de lalta societat; - en alguns casos els escollits sn
mercaders.Noia dormint, 1657 La Lletera, 1660
6.La puntaire, 1669-70La noia de la perla, 1665
7.composicions
8.Mostra un sorprenent inters pels cientfics, en un evident desig de testimoniarel moment que li toc viure,
en plena apoteosi humanista per sense oblidartampoc les referncies religioses, que hi apareixen
escampades una mica pertot arreu.Lastrnom, 1668. M. Louvre El gegraf, 1668-69. Frankfurt
9.Documentaci general Ttol: Allegoria de lapintura.Autor; Jan Vermeer (Delf1632-1675).Cronologia: 166668Tcnica: oli.Suport: tela.Mides: 120 x 100 cm.Estil: barroc.Localitzaci: KunsthistorischesMuseum
(Viena).Tema: allegric.
10.Anlisi formal: Elements plstics Els colors sn el groc llimona, el blau, els gris perla, el negre i el blanc.
La seva barreja crea una atmosfera intimista. Les pinzellades sn diferents, gruixudes en els cortinatges,
mobles i el llum, i ms diludes en la resta del quadre. La cortina t gran varietat cromtica, i tamb la noia o
el canelobre de tocs ocres i grocs.La llum s real, entra per la finestra i illumina tota lhabitaci
10.Composici Individualitzacis com una de personatges irepresentaci objectesteatral,
amblespectadorintegrat en Composicilescena, com segmentada,sortint de per...darrere lacortina.
Unificada per la llum queEl quadre es prov dedivideix en lesquerratres parts,desquerraa dretatrobem: El
primer tram est presidit Al centre la A la dreta per lampli cortinatge i la taula model el pintor
11.PerspectivaEl pintor situa el punt defuga sota de la m dreta dela model, aconseguint, aix,que la
mirada de lespectadorsadreci a la figura femenina.Tamb les formesgeomtriques del terra,lescor de la

taula i la cadira,la forma dilluminar lescena,la cortina del primer pla,etc. augmenten laprofunditat de
lescena.El volum de les formes escrea pel clarobscur aplicatals colors, accentuat al vestitde la noia i a la
cortina. Eltractament daquestes scompletament naturalista.
12.El detallisme i realisme de tots els objectes reproduts s molt gran. Podemdiferenciar fins i tot els
materials: teixits, fusta, metall. s una visiabsolutament realista de lespai i les formes. El moviment s
reposat, totalescena transmet tranquillitat i pau. Intimisme tpic dels seus interiors.
13.Vermeer pertany al corrent barroc classificat dins del realisme tpicdHolanda, que dona importncia a la
llum, el color, la perspectiva i eldetallisme que vol reproduir fidelment la realitat
14.InterpretaciLa figura femenina, la model,sha identificat amb la musa dela histria, Clio. La fontliterria
que segueix Vermeers el tractat Iconologia,tradut a lholands i publicat el1644, de Cesare Ripa, el
qualdescriu Clio amb un llibre enuna m de lhistoriador grecTucdides, el qual simbolitza laHistria, i una
trompeta alaltra m i amb una corona dellorer al cap, que simbolitza laFama.s un quadre al que se li
handonat significats molt diversos.
15.Aquesta interpretaci ha fetpensar que el quadre representael desig del pintor dobtenir lafama i passar a
la histria pelseu art. El fet que al mapa shirepresentin els Pasos Baixostamb sha vist com la zona en
laqual el pintor volia estendre laseva fama.Tampoc no s clar que el pintorretratat desquena sigui
Vermeer,tot i que el ttol que va tenir elquadre durant mots temps sLartista al el seu estudi. Quanla seva
vdua el va vendre,desprs de la mort de lartista,ho va fer amb el nom de Lart dela pintura.La grandria
de la tela s pocfreqent en la pintura holandesade lpoca de Vermeer.
16.El mapa penjat a laparet del fons s eldHolanda, i estpintat amb granprecisi, fet que haportat a fer una
altrainterpretaci de lapintura. El mapa sha identificat amb el de Claes Jansz Vischer, que reprodu les 17
provncies dels Pasos Baixos sota el domini espanyol abans del tractat de Munster (1648), on sels don la
independncia. Al llum dels sostre hi pint lguila bicfala dels Habsburg i lartista va vestit a la moda del
segle XVI. A mapa hi ha escrit oceanus germnicus.
17.Tot ha fet pensar que pot serun homenatge a la monarquia ique el desig de Vermeer eraconvertir-se en
pintor dalgunrei i no de burgesos rics.Tan el vestit, com el mapa i elllum els trobem en altresobres del
mateix Vermeer idaltres pintors, cosa que posaen dubte lautenticitat delanterior interpretaci.Al voltant del
mapa hi havistes de les principals ciutatsholandeses de lpoca.
18.Sobre la taula hi ha una mscara i un llibre obert, i shan interpretat de formes diverses. La mscara com
a smbol de la imitaci, s a dir, de la pintura; en referncia a lescultura o a la mscara teatral de Talia; el
llibre, com un llibre de traces arquitectniques o com a partitura musicalAquest elements simblics fan que
el quadre sigui un exemple de competici(paragone) entre la pintura i les altres arts, o un homenatge a les
belles arts,o una lloana a les arts en general, incloent-hi el teatre i la msica.Per ltim, la historiadora de
lart Svetlana Alpers diu que la pintura holandesas lart de descriure, i que el quadre podria representar una
realitat nova, amig cam entre lespai fsic real (el taller del pintor) i el metafsic (el mateixquadre).
19. Models i influnciesEls pintors han pintat moltes vegades el seu estudi, com els pintors
barrocsRembrandt o Velzquez. Tamb posteriorment pintors com Goya, o Courbet.Al segle XX Picasso va
fer moltes versions del tema: El pintor i la model. Totstenen en com la defensa i exaltaci de lart de la
pintura. Rembrandt: El pintor en el seu estudi.
Rembrandt.La lli d'anatomia del professor Tulp:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: La lli danatomia del professor Tulp
Autor: Rembrant, Harmenszoon van Rijn
Dataci: 1632
Estil: Barroc
Escola: holands
Tcnica: oli
Suport: tela; 1,69 m x 2,16 m
Localitzaci original: seu social dels cirurgians dAmsterdam
Localitzaci actual: Mauritshuis, a lHaia
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
En aquesta pintura hi veiem clarament que els colors predominants en sn el blanc i el negre. El blanc el
trobem representat en els rostres, el coll de la vestimenta i en el cadver. El negre, per la seva banda, es
situa a les vestimentes i ocupa gran part de la resta del quadre. La llum natural, que ve des de dalt, illumina
el cos nu i sense vida del cadver i els rostres dels assistents a la lli. Hi podem veure una pinzellada ben
escampada, pictrica.
2.2 Elements formals
Aquest quadre s el primer retrat de grup duna corporaci professional que va fer Rembrandt. En ell, hi va
aportar importants innovacions respecte la concepci tradicional daquest tipus de pintura que hi havia a

Holanda ja que va collocar els personatges en un ordre aleatori en comptes de jerrquic. Seguint amb la
tradici preceptiva de la pintura holandesa, confer a tots els personatges del grup les mateixes dimensions i
va optar per situar-los de manera piramidal. Els tres oients centrals, disposats en triangle, observen atents
les pinces i les mans del cirurgi.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
Rembrandt, va preferir centrar-se en les accions humanes i en poques ocasions va inspirar les seves obres
en temes mitolgics com feia Rubens. Aquest artista, admirador de Caravaggio, va plasmar a les seves
obres un tractament de la llum semblant al de lautor itali. A mesura que van passant els anys, el seu estil
evoluciona i la pinzellada es va fent cada cop ms notria.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home
europeu, es parla d'una crisi econmica, poltica i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres
successives.
Aquest entorn de crisi afecta i dna un segell caracterstic al Barroc.
L'acumulaci d'objectes s tamb una caracterstica d'aquesta poca, en la decoraci i quant a la pintura el
clar fosc s la caracterstica.
L'artista que millor representa aquest estil s, Caravaggio, pintor itali, qui utilitzava el naturalisme
tenebrista, que es conrea en el Barroc itali.
Realisme: t com a model la realitat tangible que s traslladada a les obres el ms fidelment possible. Es
dna principalment a Holanda i s'identifica amb la pintura de gnere. s un art ms burgs que nobiliari o
eclesistic.
Autors: F. Hals, J. Vermeer, Rembrandt, Hobbema, Heda, per tamb algunes obres de Velzquez
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
La lli danatomia del professor Tulp va ser un encrrec de la corporaci de cirurgians dAmsterdam i es
va exposar a la seva seu social.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
LHolanda del segle XVII estava en lluita amb lImperi Espanyol per tal daconseguir la seva independncia.
Quan la va aconseguir, a Holanda shi va instaurar un rgim republic i, posteriorment, un de monrquic..
Holanda passava a ser un pas ric i en plena expansi, on mercaders, burgesos i artesans comerciaven i
entenien dart. Els retrats en grup de corporacions constituren un gnere nic al pas neerlands i
proporcionaren bons ingressos als pintors duna contrada on ni lEsglsia ni la casa reial no exercien com a
mecenes de lart.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Rembrandt va ser un admirador de Caravaggio i del seu tractament de la llum, del qual va rebre influncia i
va aplicar a les seves prpies obres.
Lobra de Rembrandt va exercir una influncia remarcable en artistes com Delacroix, i tamb en els
impressionistes i en el pintor espanyol Goya, amb qui va compartir la passi pels gravats.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
El professor Tulp practica la dissecci dun cadver, activitat molt poc comuna a lpoca, per tal dexplicar als
set personatges que lacompanyen el funcionament dels tendons del bra
Significaci (missatge)
Aquesta obra es basa en un fet real: el doctor Tulp, professor del gremi de cirurgians, realitza una lli
pblica danatomia amb el cos sense vida dun executat. Lobra vol transmetre lorgull corporatiu daquella
poca.
Rubens.Les tres gracies:
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: Les tres Grcies
Autor: Rubens, Peter Paulus
Dataci: 1639

Estil: Barroc
Escola: itali
Tcnica: oli
Suport: taula; 2,21 m x 1,81 m
Localitzaci actual: Museu del Prado, a Madrid
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta duna obra amb uns colors molt vius, predomina el color carn i el blau del cel, destaquen altres
gammes fosques com, per exemple, les flors, ell color dels cossos sha aconseguit mitjanant el blau el groc
i el vermell.
La lluminositat daquest quadre s natural, prov de la part de davant del quadre. Rubens treballa amb una
pinzellada llarga no detallada minuciosament, una pinzellada molt solta, per no marcada.
Les tres figures entrellaades formen un petit cercle, de manera que una delles dna lesquena a
lespectador.
2.2 Elements formals
Les dones, de bones dimensions i en primer pla, estan o b nues o b cobreixen petites parts dels seus
cossos amb gases. Saprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines, sembla que
estiguin a punt de comenar a ballar, ja que totes tres tenen el peu dret endarrere. Al fons, es pot observar
un paisatge idllic, amb animals pasturant. Lescena queda emmarcada per moltes flors, un tronc darbre i
una branca on trobem a cupido amb el corn de labundncia als braos.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
A les pintures de Rubens sn fcils de reconixer degut a les seves figures robustes i el seu dinamisme (tot i
que Les tres grcies no sigui un quadre del tot dinmic), altres aspectes que predominen en les seves
obres sn el tracte del color, domina el color, la llum molt semblant a lestil de Caravaggio, va anar a veure
obres seves, feia servir el clarobscur. Presenta un cert dinamisme caracterstic de les seves obres, i sempre
intentava equilibrar la part sensual i la part intellectual.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home
europeu, es parla d'una crisi econmica, poltica i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres
successives.
En el retrat existeixen dos vessants: la intimista, que recull la labor quotidiana d'un personatge de la casa;
aquest s el cas de Vermeer de Delft, que retrata sempre a dones fent alguna cosa dintre d'una habitaci.
L'altre vessant s la del retrat de grup.
L'artista que millor representa aquest estil s, Caravaggio, pintor itali, qui utilitzava el naturalisme
tenebrista, que es conrea en el Barroc itali. Barroc: influt pel Miquel ngel ms dinmic i per Tici.
Composicions obertes, dinmiques i unitries. L'important s el conjunt, no les parts. Autors: Rubens, L.
Giordano, Murillo.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
Rubens va conservar Les Tres Grcies fins el dia en que va morir. Posteriorment, el rei Felip IV dEspanya
va adquirir el quadre desprs que la dona de Rubens volgus cremar-lo, degut a la sensualitat pecaminosa
que, segons ella, desprenia.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
El segle XVII, es veu caracteritzat per una crisi universal que es va difondre en diferents nivells. A nivell
social, on la societat en aquella poca tenia una estructura mig feudal i mig agrria i shi van donar crisis
demogrfiques importants. A nivell poltic, on les monarquies absolutistes eren les que van controlar el poder
Europeu. A nivell econmic, on va esdevenir un desequilibri entre poblaci i recursos propi de lestructura
econmica de la societat pre-industrial, al disminuir les quantitats de metall precis importat dAmrica el
sistema capitalista va ser ms lent i hi va haver una crisi en el comer. A nivell cultural, sorgeix una nova
tendncia, el Barroc, com a conseqncia directa dels conflictes religiosos que es donen a Europa durant el
segle XVII i a causa tamb dels processos dassentament de les monarquies absolutistes dins els seus
territoris.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Les seves figures eres robustes i corpulentes inspirades en lestil de Miquel ngel. Altres aspectes a

destacar de les seves obres s el color que recorda al tractament del color que feien a les escoles
venecianes i el tractament de la llum, que est inspirat en Caravaggio.
Durant la seva estada a Espanya va fer amistat amb Velzquez
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
El tema en que sinspira lobra de Rubens provenia de la mitologia grega, dacord amb la qual les tres
Grcies: Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurnome , eren les deesses de lencs, lalegria
i la bellesa. Es tracta dun tema clssic tractat duna manera especial, buscant una exuberncia de formes
amb una sensualitat exuberant.
Significaci (missatge)
La grcia de la dreta sidentifica amb la primera esposa de lartista, Isabella Brant; mentre que la de
lesquerra es creu que era Hlne Fourment, la seva segona dona.
Utilitza aquest tema mitolgic per representar nus femenins
Velzquez.Les menines:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: Las Meninas
Autor: Diego Rodrguez de Silva i Velzquez
Dataci: 1656
Estil: Barroc
Escola: espanyol
Tcnica: oli
Suport: tela; 3.18 m x 2.76 m
Localitzaci original i actual: Museu del Prado a Madrid
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta d'una obra en la qual cromaticament hi ha un predomini dels colors terrosos, dels ocres i dels
marrons, tots ells contrastats amb el blanc, el negre i puntualment algun color viu.En aquesta pintura el
dibuix queda relegat a un nivell molt baix, aix ho podem veure sobretot a les flors del pit de la infanta. s
una obra pictrica amb una pinzellada molt solta i lliure i aix s una gran innovaci en detallisme. Utilitza la
tcnica del punt sobre taca, s a dir, primer una pinzellada fina i desprs una gruixuda.La llum que podem
observar en aquest quadre s una llum natural que entra per les finestres de la dreta en direcci cap a
l'esquerra, d'aquesta manera queda ms illuminat el pla dret i el pla inferior.s un quadre amb una gran
profunditat, aconseguida per la combinaci de la perspectiva geomtrica, la perspectiva lineal que ens
marca un punt de fuga que s la porta del fons, i la perspectiva aeria que aconsegueix una difuminaci a
mesura que ens allunyem.
2.2 Elements formals
A nivell compositiu veiem la meitat superior del quadre buida i amb penombra, i la part inferior plena de gent
i llum. Veiem que les figures estan distribuides per grups.A la part inferior veiem les figures disposades
d'esquerra a dreta: Velzquez amb la tela i el caballet del quadre, en actitud de pensar, tot seguit una de les
meninas, Maria Agustina Sarmiento, seguidament la infanta Margarida i al seu costat l'altre menina, Isabel
de Velasca. L'altre nena que veiem s Mari Barbola, i el nen que est al seu costat i jugant amb el gos s
diu Nicols. El gos s mest i no se sap com es deia, s la figura ms elaborada.En aquesta obra hi ha una
gradaci de plans, s a dir, cap al darrere es van succeint els plans.Els caps fan com una mena de zigazaga amb la vista que li dna ritme a la composici. Compositivament la porta, amb la figura que ens
assenyala el mirall, Jos Nieto, on es veuen reflectits els reis, s un punt de fuga per a la mirada.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
L'estil al qual s'adscriu aquesta obra s Barroc, concretament pertany a l'escola espanyola, que s ms
realista. Velzquez s una suma, una confluncia de les tendncies i dels estils del seu temps. En ell trobem
realisme, naturalisme, classicisme, tema religis, retrat, bodeg... i aquesta s l'obra en qu tot aix es
reflecteix.

- situar lobra en el conjunt de la H.Art:

Aquesta obra s un dels cims de la histria de l'Art de tots els temps.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
Aquest quadre va estar fet a iniciativa prpia de l'autor. Entre encrrec i encrrec Velzquez feia el que
volia. El rei Felip IV tenia molta curiositat per aquest quadre.
Hi ha una certa reivindicaci personal en aquest quadre que lliga amb la funci i el significat.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
Ens trobem al segle XVII, l'poca de l'absolutisme. Sevilla s la ciutat ms important d'Espanya que s la
primera potencia mundial del moment. Ens trobem en el moment de la contrareforma. La monarquia
espanyola es troba en guerra amb els protestants holandesos.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Velzquez es forma al taller de Pacheco a Sevilla. Coneix i intercanvia informaci amb Rubens. El seu
viatge a Itlia s molt important. En el seu temps no va estar tan valorat.Goya va ser un gran admirador de
Velzquez quant a la tcnica. Va influir tamb a alguns impressionistes com Manet. Tamb a Picasso.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta )Significaci (missatge)
El fet de que se'l canvis de nom ha fet dubtar del tema durant molt de temps. Velzquez pinta el moment
en qu la infanta Margarida entra al seu estudi mentre ell pinta als reis. La gran incgnita s: Qu est
pintant Velzquez?Desprs del seu viatge a Itlia va veure que no estava tan valorat i volia reivindicar la
seva noblesa i ho va fer amb aquest quadre i va demostrar que la pintura s un art de molt alt nivell.La
senyal de que finalment va ser considerat noble s la creu de l'orde de Santiago que li van pintar desprs de
mort, quan el van nomenar.
Fragonard.El gronxador:
1. DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: El gronxador (o el feli caprici del gronxador)
Autor: Fragonard, Jean Honor
Dataci: 1766
Estil: rococ
Escola: francs
Tcnica:
Suport: tela; 83 cm x 66 cm
Localitzaci actual: Wallace Collection, a Londres
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta dun oli sobre tela on en destaquem els colors verds i rosats, encara que tamb trobem tons
blanquinosos al voltant de la noia. En quant a la pinzellada s tracta duna pinzellada solta, no s tan lliure
com la de Velazquez, per es molt prpia dell amb un gran domini de les atmosferes de la llum. Pel que fa
a la llum, aquesta prov de la clariana que sobre pas entre els arbres i els nvols, que dona a lartista un
gran domini de la llum
Per ltim, lexpressivitat daquest quadre ve donada per la tranquillitat de la sabata de la noia, que aixeca la
cama creant expectativa en el noi amagat en la gespa, dna expressivitat al quadre: la sabata, les
mirades....
2.2 Elements formals
En quant a la composici; esta formada de forma triangular, que seria des de la punta al cap de la noia, un
dels extrems, ms cada un dels costats seria el bra del noi i per l'altre les cordes que esta aguantant
lhome que apareix a la zona inferior dreta.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:

Es va forjar amb els mestres Barrocs: Rubens, Rembrandt... i del seu mestre Boucher. Va ser amic de
David, per quan va canviar els valor de la Revoluci Francesa, ell no est al nivell i perd posicions en el
rnquing de pintors grans.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
El terme rococ, s un terme d'origen pejoratiu que va ser implementat pels neoclssics francesos per
referir-se a l'art que durant la primera meitat del segle XVIII va inundar el gust aristocrtic francs. Podem dir
que neix amb el segle XVIII, arriba al seu mxim apogeu cap el 1730 i es va diluint a mesura que avana el
segle. A partir de la segona meitat del XVIII s'extn i ho fa, sobretot, cap a Alemanya. s un art aristocrtic
dels perodes dels reis Llus XV i Llus XVI i que trobem principalment en l'arquitectura i la pintura, a part,
evidentment, de les arts aplicades i jardins. Les caracterstiques de la pintura rococ sn:
Temtiques galants i intimistes de gust aristocrtic, plenes de frivolitat i fins i tot d'erotisme. Autors: Watteau,
Fragonard, Boucher, Chardin.
Predomini de la paleta clara: rosats, verds i grocs pastel.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
Va ser per encrrec d'un jove noble, per no se sap segur, per el que si que sabem que es tracta duna
obra dencrrec.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
Ens trobem en la Frana de l'absolutisme, es la primera potencia d'Europa. On la noblesa es la principal
clientela d'aquests artistes, ja que ens trobem que la noblesa exerceix el poder i a ms ens trobem en una
societat estamental. Tamb emanen en les pintures escenes galants, d'amor, de seducci, de punt ertic...
3.3 Destacar relacions i influencies.
El seu estil primerenc es desenvolupa dins dels parmetres del seu mestre Boucher, fams per les escenes
pastorals i mitolgiques, plenes de sensualitat i alegria.
El profund coneixement dels pintors flamencs (Peter Paulus Rubens, Fans Hals i daltres) tamb lajud a
desenvolupar plenament el seu art.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
Des del gronxador una noia amb un esplndid vestit rosa llana una sabata cap a un jove que, estirat sobre
la vegetaci, lobserva atentament, mentre un home ms madur impulsa el gronxador mitjanant unes
cordes.
Significaci (missatge)
Lautor dona un missatge sobre lamor galant, aquell tipus damor que va ms enll dels canons establerts
amb coqueteria

POCA CONTEMPORNIA(I): FINALS S.XVIII-XIX

Neoclassicisme i romanticisme, realisme al modernisme:
ARQUITECTURA:
P.Vignon.La Madeleine:
1. Pierre Vignon: La Madeleine
1.Fitxa tcnica Ttol: La Madeleine. Autors: Pierre Vignon (1763-1828). Continuada per J. Huv lany 1829.
Cronologia: 1806-1842. Estil: neoclssic, perode napolenic, estil imperial. Tipologia: esglsia. Materials:
pedra amb aparell isdom. Localitzaci: plaa de La Madeleine, davant la Rue Royale (Pars).
2.Obres de la mateixa poca Columna Vendme (1810)
2.Jean Chalgrin: Arc de ltoile (1806-1836)
3.Context Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grcia i Roma per
enderrocar la fastuositat del Rococ, l'art dels Salons aristocrtics. Era doncs, la reacci profunda contra la
frivolitat de l'art i la moral de principis de segle. A l'poca napolenica, l'art Neoclssic va prendre un tret
molt ms classicista en el que anomenem l'Estil Imperial. Napole amb aquest retorn a l'antiguitat de
llenguatge racionalista, ordenat i geomtric, transmetia ideals de justcia, honor i patriotisme. L'poca de
Napole fou la ms fecunda fent construccions classicistes i es fa evident la intenci d'identificar Napole

amb els emperadors romans. Posteriorment, al segle XIX la crisi religiosa, les revolucions liberals i
econmiques van suposar el triomf del Romanticisme com a resposta a la reacci burgesa que havia
originat el Neoclassicisme. Bernat Poyet: Palau Bourbon (1806-1810) Charles Garnier: Opera de Paris
(1861-1875).
4. Els arquitectes neoclssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus
projectes es van inscriure en un pla de reforma urbanstica. La nova ciutat havia de tenir, com l'antiga, els
seus monuments per l'arquitecte havia de preocupar-se tamb del desenvolupament social i funcional. Es
van construir esglsies a la manera dels temples clssics, per tamb escoles, museus, hospitals, mercats,
duanes, ports, carrers, places. Els escultors i els pintors treballaven per embellir la ciutat: esttues,
ornaments, grans representacions histriques van servir d'exemple als ciutadans. Urbanisme neoclssic:
Plaa Vendme.
5.Histria de ledifici Lactual edifici lencarreg Napole a Pierre Vignon lany 1806 amb la voluntat de
construir un temple a la glria dels exrcits francesos (La Grande Arme) i Vignon va destruir una
construcci anterior atribuda a larquitecte Pierre Constant dIvry (16981777) A lpoca revolucionria, havia
estat considerat el Temple de la Revoluci i havia tingut una localitzaci preferent al costat de la Place de la
Concorde on havien estat guillotinats Llus XVI i la seva esposa Maria Antonieta. Place de la Concorde.
6.Anlisi formal Espai exterior El projecte de Vignon est clarament inspirat en el classicisme, es tracta dun
temple octstil, perpter i a la faana principal presenta una doble fila de columnes cornties. El temple
noms s accessible per la gran escalinata de la faana principal, una escala de 28 graons que presideix
laccs al temple. Les columnes dordre corinti de 20 m. dalada, tenen base, fust estriat i capitell amb fulles
d'acant. Tot el conjunt est elevat sobre un pdium de 7 m. dalada. Les cinquantadues columnes del
conjunt remarquen el seu estil neoclssic. L'entaulament corona ledifici amb una coberta a dues aiges i
sobre la nau una estructura voltada configurada per tres trams quadrats, s embellida amb tres cpules
sobre petxines.
7.El fris i els frontons tenen esculpides escenes religioses. Destaca el frontispici de la faana principal, el
qual mostra una representaci del Judici Final, obra de lescultor Henri Lemaire (1798-1880) acabat el 1833.
Una porta de bronze amb baix relleus inspirats en els Deu Manaments ens condueix a l'interior. El joc
racional de lnies verticals de les columnes amb horitzontalitat de l'entaulament configura a l'edifici un
equilibri grandiloqent. Aix, laspecte exterior s el dun gran temple clssic que combina solucions gregues
(columnata) i romanes (pdium, escalinata noms a una faana.
8.Anlisi formal Espai interior Interiorment s una enorme i fosca cella decorada amb marbre, daurats i
escultures. Al final daquesta llarga nau voltada amb cpules sobre petxines localitzem un absis decorat amb
un fresc i la Madeleine sn acompanyats per personalitats histriques de Napole. L'espai interior s de
planta rectangular duna sola nau elevada. Es divideix en tres trams coberts amb volta esfrica sostinguda
sobre grans columnes cornties i rematats per un absis semicircular. Lobra evoca un gegantesc pante, ms
similar a unes termes romanes que a la tradicional disposici duna esglsia. Destaca la seva foscor, un
tenebrisme que no s buscat, sin la conseqncia de substituir les obertures laterals previstes per frescos
representatius de la vida de Maria Magdalena.
9.Entorn i integraci urbanstica La Madeleine est situada a pocs metres de la Plaa de la Concorde
presidida pel gran obelisc de Luxor, que arran de la Revoluci Francesa, va substituir la imatge de Lluis XVI.
La perspectiva de la faana, des de la Concorde o la rue Royale, s especialment destacable perqu queda
emmarcada entre dos edificis amb columnates, obra de Jacques - Ange Gabriel (1698-1782) i, des de la
seva escalinata podem veure a laltre costat del riu el palau Bourbon, avui seu de lAssemblea Nacional amb
un frontispici de la Madeleine. Daquesta manera, leix queda emmarcat per les faanes de dos temples, lun
de civil i laltre des del 1842, religis. Avui el conjunt no es pot entendre sense considerar la planificaci
urbana de Haussman, encarregada per Napole III quan les necessitats dexpansi urbana i de control de la
poblaci van suposar la transformaci de la ciutat medieval en una ciutat moderna.
10.Funci i significat Originalment el projecte de Vignon, sota la commitncia de Napole Bonaparte, tenia
una funci commemorativa, enaltidora dels exercits francesos. Napole va posar l'art al seu servei tal com
ho feien els emperadors romans per tal de justificar i legitimar el seu poder. Les imponents columnes, aix
com el seu monumental aspecte exterior, sn un bon exemple per confirmar el deix enlluernador de Napole
a l'hora de crear un temple en honor al seu exrcit. Quant al paper de l'arquitecte, sens dubte s el mateix
que establiren els arquitectes romans amb llurs emperadors; s'ha de pensar, per tant, que Vignon va
treballar per glorificar l'Imperi napolenic.
11.A partir de 1842, quan ls cvic es va traslladar a lArc de Triomf, va tenir una funci religiosa, com a
esglsia dedicada a Maria Magdalena. Els alts relleus del front representen el Judici Final. Al centre hi
veiem a Crist entre dos ngels. A la dreta larcngel Sant Miquel vencedor dels condemnats representats
pels vicis. A laltre costat es representa Maria Magdalena com a dona pecadora que sha penedit amb la
intervenci de Crist. La seva imatge fou criticada per la seva indumentria impdica, segons els seus
contemporanis. La imatge de la Santa tamb presideix el retaule major amb la representaci de la seva
assumpci al cel, obra de Maroccheti entre 1835-1857.
12.Models i influncies El neoclassicisme t com a referncies directes el mon clssic grecorom. Vignon
es va inspirar en la Maison Carre de Nimes, obra destil rom imperial de lany 16 aC. , malgrat dos canvis

significatius, com son les seves dimensions monumentals, i que el prtic s octstil enlloc dhexstil.
Aquesta tipologia de temple, sobre tot en els prtics, s una constant en moltes obres neoclssiques, com el
prtic hexstil del Pante de Pars, obra de Jacques Germain Soufflot, anterior en el temps (1757-1790), o el
de la Gliptoteca de Munic (18151830), obra de Leo von Klenze, amb prtic octstil i ordre jnic. Podem
parlar declecticisme en la mida que aquest edifici t unes proporcions molt monumentals, no respecta
lescala humana a la manera clssica i est realitzat amb tcniques i mitjans prpies del segle XIX ben
allunyades dels sistemes constructius clssics. Igualment, la sntesi de les formes gregues i romanes ens
apropa tamb a lesttica eclctica tan utilitzada en la urbanitzaci propiciada des dels estats per embellir
les ciutats durant el segle XIX.
Gustave Eiffe.Torre eiffel:
1. DOCUMENTACI GENERAL
Nom de l'edifici: Torre Eiffel
Arquitecte: Eiffel, Alexandre Gustave
Dataci: 1887 1889
Localitzaci: Paris
Estil: arquitectura de ferro
Materials utilitzats: ferro forjat
Sistema constructiu: amb materials industrials
Dimensions: 305 m (alt) x 125 m (ample, a nivell de terra). Actualment mesura 320 m si sha afegeix lantena
de telecomunicacions
2. ANLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectnica salcen principalment per quatre portes reforades per arcs, aquests elements
de ferro cal dir que son molts residents per la seva rapidesa constructiva i per la seva gran fora
2.2 Elements de coberta
(Com est cobert? Volta, cpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
2.3 Espais interiors
Planta quadrada amb quatre pilars que conflueixen en una nica forma que predomina una aparena de
verticalitat, absncia de decoraci, mfasi en les qualitats del material i trencament dels canons.
Consta de tres plataformes en diferents nivells que es poden accedir en ascensor o a peu. Es corona amb
un apartament, que en el passat era el lloc on larquitecte vivia.
2.4 Exterior
-aparena (cromatisme, textura dels materials, monumentalitat, escala humana,
integraci amb l'entorn, element singular...)
-elements que hi destaquen (torres, campanars, xemeneies, pinacles...)
-organitzaci de la faana
-programa decoratiu
2.5 Estil
Arquitectura del ferro o arquitectura enginyeria, es un estil que no es pot desvincular de la 2 Revoluci
Industrial, us de nous materials, ferro, acer, o formig armat.
Els materials anteriors eren utilitzats per a grans construccions.
3. INTERPRETACI
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboraci
Segona Revoluci Industrial, intercanvis econmics, concentraci de poders
Paris com a organitzaci del centenari de la Repblica
3.2 Funci de l'obra
Pel que fa a la funci prctica es potenciar les noves tecnologies. Tamb t aquesta funci simblica, que
representa el smbol de Frana
3.3 Contingut i significaci de l'edifici
En quant el significat es apostar per una obra innovadora perqu lexposici sigui memorable i que a la

modernitat voler fer una construcci moderna.

Sullivan.Magatzems Carson:
Ttol: Magatzems Carson, Pirie, Scott
Autor: Louis Sullivan
Cronoloia: 1899-1901
Localitzaci: Chicago (Estats Units)
Context histric:
Lligat a la revoluci industrial. Al 1871 hi va haver un gran incendi al centre de Chicago, aix va fer que
sespeculs amb els petits terrenys del sl, cosa que va portar a construir gratacels per poder encavir tota la
gent que hi volia viure. La soluci va ser construir gratacels, cosa que era possible grcies als nous
materials i a les innovacions tcniques (estructures metlliques que feien delement de suport. Aix va fer
que naixs lescola de Chicago amb caracterstiques prpies per la reconstrucci, buscant edificis prctics i
prescindint de la decoraci. Lautor s larquitecte ms destacat daquesta escola
Anlisi formal:
o Materials: ferro, formig i vidre.
o Sistema constructiu: nous materials.
o Elements de suport: estructura metllica de ferro i acer, a ms de murs i pilars.
o Elements suportats: coberta plana de cada planta.
o Espai exterior: t dues parts diferenciades: la base (planta baixa i primer pis) que est formada per
aparadors i grans finestrals emmarcats per motllures de ferro amb decoraci floral, fulles dacant, espirals...
La resta de ledifici consta duna construcci cellular, mduls formats per finestres horitzontals que es van
repetint a la mateixa distncia entre elles, molt poc separades. Sn finestres apaisades i amb profunditat
(finestra Chicago). La cantonada tamb repeteix el model formant una columna de finestres molt estretes, a
baix de tot hi trobem lentrada de ledifici. Tot i ser un gratacel, com que hi predomina la lnia horitzontal no hi
ha la sensaci de verticalitat. Les finestres coincideixen amb lesqulet de ferro.
o Espai interior:saconsegueixen plantes molt lliures al no tenir murs de crrega, es poden distribuir molt
lliurement, tenen molta llum.
o Decoraci:al ser un dels primers gratacels encara conservava caracterstiques modernistes com
decoraci floral a la planta baixa, tot i que sintentava buscar el sentit prctic i prescindir daquesta. tamb hi
ha una mica de decoraci a la part de dalt (motllures, capitells)
Anlisi estilstic:
o Estil: escola de Chicago. Neix amb lincendi, tots els arquitectes tenen caracterstiques semblants.
o Caracterstiques: s dels nous materials i les noves tcniques de la revoluci industrial, s del formig,
importncia de la funci a lhora de dissenyar-lo, finestres horitzontals, importncia de lenginyeria,
eliminaci dels murs de crrega interiors, gratacels lligats al desenvolupament de lascensor, supressi
progressiva dels elements decoratius.
o Antecedents: es pot conectar amb el Modernisme pel que fa a la decoraci de la base.
o Influncies: Altres arquitectes de lescola de Chicago i deixebles seus com: le Corbusiere i Frank Lloyd
Wight. Es basaran sobretot en la importcia de la funci. (Tamb funcionalisme i organicisme)
Funci i significat
o Funci: grans magatzems, oficines i vivendes.
o Tipologia: edifici privat.
o Intenci de qui encarrega lobra: encarregada pels magatzems Carson amb la necessitat de fer edificis
en molt poc espai.
o Interpretaci: s necessari per a la reconstrucci de la ciutat amb edificis focalitzats en la funci prctica.
Es construeixen gratacels degut a la necessitat daconseguir ampliar lespai amb els pocs metres de que es
disposa. Es replanteja la ciutat i es fa una ciutat ms moderna.
Per aquest arquitecte s molt impoartant la funci que haur de tenir ledifici. segons ell la forma segueix la
funci
ESCULTURA:
Canova.Eros i Psique:
1. Classificaci de lobra
a. Ttol: Eros i Psique
b. Autor: Canova, Antonio
c. Cronologia: 1787-1793
d. Escola o pas: Itlia
e. Estil: neoclassicisme

2. Temtica
Font literria (Bblia, mitologia, historia, apcrifs, social, poltica...)
Obra inspirada en l'escriptor llat Apuleu a l'Ase d'Or, de la mitologia grecoromana, on explica el conte que
Psique era la filla dun rei dsia coneguda arreu per la seva gran bellesa i pel seu carcter capritxos i
insociable. Eros, du de lamor, se nenamor i per tal de conquerir-la ide un pla: constru un plau
majestus i lhi va regalar. La noia, enlluernada per lobsequi, volgu saber a qui devia tal favor i un bon dia
descobr al jove du, que sajeia cada nit al seu llit i lobservava; espantada pel carcter div del seu
pretendent, li aboca cera duna espelma a la cara. Eros, enutjat, fug, mentre que Psique, desolada, intent
sucidar-se sense xit.
Llavors la bella an a consultar loracle de la deesa Venus, que la castig a complir tres ordres. Lltim
mandat consistia a recollir de Proserpina un cntir que contenia el secret de la bellesa per tal de portar-lo a
Venus. La curiositat de Psique fu que obrs el cntir i que irremediablement caigus en un son profund del
qual no es va despertar fins que Eros la bes. Lescultura reprodueix aquest intens moment.
3. Descripci de lobra
a. Elements tcnics
Grup escultric fet en marbre, del qual el color del material es el color de lescultura de forma exempta i en
esculpit, amb acabat brillantor gracies a la lletada (cal i cid). com a tcnica.
b. Elements formals:
Les formes de les escultures son tancades, contraria al barroc que son obertes, escultura amb una
expressivitat continguda, per emotiva sense grans exageracions, el punt de vista es el frontal. La
composici molt cuidada, en forma dX amb el centre en el moment del peto dEros i Psique, on conflueixen
les dues aspes.
4. Dependncies i influencies posteriors
Es va influenciar amb Bernini, ell era mes contingut que Bernini i captar el moment precs i aix a Canova li
agrad molt representar aquestes situacions.
5. Relacions amb obres similars de lautor o escola
6. Diferencies amb altres solucions coetnies
Hi ha un altre contemporani a Canova que es deia Dami Campeny i Estrany, com a obra mes famosa sn
Lucrecia que actualment el trobem al MNaC i Esbs de la mort de Cleopatra.
Bertel Thorvaldsen (Dans) tamb escultor en la lnia neoclssica
7. Relaci amb lentorn arquitectnic i urbanstic
L 'obra fou encarregada per Lord Cawdor per tal de decorar el sal de la seva villa. Actualment es troba al
Museu del Louvre, a Paris.
8. Significat i funci de lobra en relaci amb la clientela
Representa el moment en que Psique dormida, amb Eros amunt i moment del peto, aquest grup mostra i
simbolitza tant l'amor i la passi carnal, revela linteres excepcional de Canova per la figura i pels sentiments
humans
L 'obra fou encarregada per Lord Cawdor per tal de decorar el sal de la seva villa. Poc temps desprs va
ser robada per Murat, un dels homes de confiana de Napole. En veure-la l'emperador qued tan admirat
que decid tutelar l'artista.
9. Context histric i artstic
Canvi de segle, moment on hi ha un munt de canvis, els canvis politics, els canvis de clientela (burgesia) i el
canvi dideologia.
Lart neoclssic es un estil elitista perqu no arriba al poble.
A.Rodin.El pensador:
1. Classificaci de lobra
a. Ttol: El pensador
b. Autor: Rodin, Auguste
c. Cronologia: 1880-1900
d. Escola o pas: Frana
e. Estil: Impressionisme, per es un estil fals perqu es compara amb la pintura impressionista
(veure Sol-Ixent. Impressi - Monet). Encara que tamb es simbolista

2. Temtica
Font literria (Bblia, mitologia, historia, apcrifs, social, poltica...)
La font literria: Per a La porta de l'Infern, va seleccionar temes de la Divina Comdia, de Dant.
Representa un home en un posat tot pensatiu, lactivitat mental del qual es palesa en una tensi
fsica de cada part del cos. El pensador, que medita entorn del dest, s robust i poders, perqu la
seva fora est en la facultat de pensar el mn. Se nha dit que representa el poeta Dant tot
observant linfern que sestn sota seu, o lescultor mateix. Igualment, shi ha volgut veure un smbol
de lespcie humana en el posat que li s ms propi: lacte de pensar.
3. Descripci de lobra
a. Elements tcnics
Escultura sedent de volum rodo, feta a la fosa en bronze ubicada al Museu Rodin de Paris. La
tcnica que fa diferent Rodin dels altres es el motlle, la base el fa amb les mans i deixa aquest
acabat que dona una imperfecci, rugositat a lescultura i vol que quedi presencia daquest treball
manual. La rugositat de lescultura fa que doni mes intensitat i fora en lescultura.
b. Elements formals:
El punt de vista es multifacial.
Les formes tancades d'El Pensador evidencien la tensi dun cos vigors, clos en ell mateix, la vida
espiritual del qual sexpressa en lempenta i la fora interior del volum.
Lesttua de Rodin segueix la diagonal ascendent de la testa inclinada endavant, a la qual
safegeixen les direccions oposades de cames i braos.
La torsi del cos, com que el colze dret descansa al damunt de la cama esquerra, afavoreix la
multiplicitat dels punts de vista de lespectador, que ha denvoltar lesttua tot movent-se entorn seu.
El pensador sha convertit en un smbol de la modernitat que expressa la condici humana i que
encarna la complexitat i la intensitat dels sentiments i les emocions de la persona.
4. Dependncies i influencies posteriors
La influncia principal s de Miquel ngel, lobra del qual Rodin va conixer en el viatge que va fer a
Itlia el 1875. A lautor itali no solament li va manllevar la terribilit, o grandiositat espiritual de les
esttues, sin que a ms es va inspirar en actituds i positures dalgunes de les obres ms famoses
de lartista renaixentista. El projecte de la Porta de lInfern recorda bastant al Judici Final de Miquel
Angel en quant a la disposici dels personatges.
5. Relacions amb obres similars de lautor o escola
ALTRES OBRES DE L'AUTOR
1. EL BES
Aquest grup, que tamb forma part de La porta de linfern, fa referncia a la trgica histria de la
Paola i la Francesca, narrada en la Divina Comdia, de Dant. Rodin hi desenvolupa plenament el
tema de les superfcies ondulants i de la sensualitat. s lexemple ms reeixit en lobra de Rodin de
la multiplicitat de plans i punts de vista de lespectador. Aquest vessant de la seva producci fa
pensar en Bernini.
2. ELS BURGESOS DE CALAIS
Aquest grup s un monument patritic i commemoratiu dun fet histric. La ciutat de Calais,
assetjada per les tropes angleses, els va haver doferir sis ciutadans en canvi de la clemncia per a
la resta de la poblaci. Per reflectir el dramatisme i laclaparadora tragdia del moment, Rodin
recorre a formes esparracades i a les anatomies deformades de gran impacte expressionista.
3. LEDAT DE BRONZE
Primera gran escultura de Rodin, com a un home nu completament
4. EL RETRAT DE BALZAC
Bronze encarregat el 1891 i exposat per primer cop el 1898. Es troba ubicat al Muse Rodin de
Pars.
5. ADAM I EVA
OBRES RELACIONADES
1. MIQUEL NGEL: LORENZO DE MDICI
A Miquel ngel, Rodin li va manllevar la terribilit o grandesa espiritual que lautor itali va plasmar
al Moiss. La terribilit es palesa a El Pensador en la fora de les mans i la robustesa del tors.
Rodin tamb es va inspirar en la trista meditaci de lesttua sedent de Lorenzo de Mdici de la
capella dels Mdici, a Florncia.
2. MIQUEL NGEL: PROFETA JEREMIES
La figura del profeta Jeremies al sostre de la capella Sixtina va inspirar la positura i alguns detalls
compositius d'El Pensador, com ara la posici del bra esquerre, recolzat al damunt de la cama. El

viatge que Rodin va fer a Itlia va ser decisiu per a la seva carrera com a escultor.
3. MIQUEL NGEL: LA NIT
La torsi que saconsegueix fent descansar el colze dret al damunt de la cama esquerra s una
traducci de la positura de lallegoria de la nit a la tomba de Giuliano a la mateixa capella dels
Mdici de Florncia.
6. Diferencies amb altres solucions coetnies
7. Relaci amb lentorn arquitectnic i urbanstic
La porta de linfern va quedar a lestudi de Rodin, el qual durant gaireb quaranta anys hi va afegir
figures, en va suprimir daltres i en va modificar tot experimentant i resolent problemes de
composici i espai. Per La porta de l'Infern, va seleccionar temes de la Divina Comdia, de Dant.
Exposat en la grandria original a Copenhaguen el 1888, El pensador va ser engrandit
posteriorment i, en ser exposat al Sal del 1904, va provocar reaccions ben abrandades en la
premsa, la qual en va dir que era un pitecantrop dall ms deshonrs. Ms endavant, el 1906,
fou erigit en un espai pblic de Pars davant del Pante.
8. Significat i funci de lobra en relaci amb la clientela
El pensador hauria hagut docupar el centre de la llinda de La porta de l'Infern, encarregada pel
govern francs el 1880 per al nou Museu de les Arts Decoratives; al final, ledifici no es va construir i
La porta de linfern va quedar a lestudi de Rodin.
Representa un home en un posat tot pensatiu, lactivitat mental del qual es palesa en una tensi
fsica de cada part del cos. El pensador, que medita entorn del dest, s robust i poders, perqu la
seva fora est en la facultat de pensar el mn. Se nha dit que representa el poeta Dant tot
observant linfern que sestn sota seu, o lescultor mateix. Igualment, shi ha volgut veure un smbol
de lespcie humana en el posat que li s ms propi: lacte de pensar.
9. Context histric i artstic
La Tercera Repblica Francesa. La burgesia liberal, que shavia oposat al despotisme del Segon
Imperi, aleshores va assumir el poder desprs del desastre de la guerra francoprussiana del 1870 i
de lexperincia de la Comuna de Pars. Enriquida grcies a la Revoluci Industrial, lexpansi
econmica i lespeculaci financera, aquesta burgesia va mirar cap al present i cap al futur i no tenia
gens dinters pels vestigis del passat. Les evocacions histriques o mitolgiques de les obres
academicistes que soferien als salons oficials dartistes francesos ja no es corresponien amb
lesttica daquesta nova classe social que pujava, els principis i els valors de la qual es reflectien en
les idees dindependncia, sinceritat i individualisme. Rodin sen va nodrir, daquestes idees, per a
l'aplicaci de les quals va buscar els mitjans ms adequats, cosa que el port a desenvolupar un
llenguatge artstic nou, completament oposat al de lescola de lAcadmia.
Rodin comena amb el realisme, simbolista i desprs impressionista que comena amb a trencar
amb la pintura i escultura tradicional
Miquel Blay.Els primers freds:
1. Classificaci de lobra
a. Ttol: Els primers freds
b. Autor: Blay, Miquel
c. Cronologia: 1891-1892
d. Escola o pas: Catalunya
e. Estil: realista, per tamb es simbolista
2. Temtica
Font literria (Bblia, mitologia, historia, apcrifs, social, poltica...)
Representa un avi amb una nena, inspirada potser en dip a Colonna (1882) de Dominique-Jean Hugues,
en que en lobra francesa hi trobem ddip i la seva filla Antigona, mentre que a lobra de Miquel Blay, sn
dos personatges annims.
3. Descripci de lobra
a. Elements tcnics
Es traca un grup escultric en marbre polit i tractament del marbre, segons la figura que es tracta la noia es
mes insinuada que el home, ja que ell es ms precs i ms detallada i sedent perqu esta assegut
b. Elements formals:
Lescultura t un punt de vista frontal, de volum rod on destaca el color del marbre i una textura polida, amb

formes tancades, escultura molt expressiva i esttica, amb punts de vista formals, encara que es pot
circumvallar perqu es absenta.
Les lnies horitzontals sn el seient on son asseguts, i verticals el vell, i diagonal per la nena. Les flors i
plantes de darrere sn per equilibrar l'escultura. L'home (l'avi) est lleugerament trist i abatut, amb un passat
k era fort per les espatlles grosses, amb uns llavis com a punt de plorar i uns ulls perduts, la nena mirant cap
amunt buscant la protecci.
4. Dependncies i influencies posteriors
Inspirat i influenciat en dip a Colonna (1882) de Dominique-Jean Hugues
Influencia de Rodin, un Rodin primerenc, els dels acabats suavitzats al principi, apreciat en el dibuix del cap
del vell, el detallisme anatmic i la delicadesa de la nena. La cara de lhome es inspirada en la cara de
Vctor Hugo de Rodin.
Va ser alumne del mestre, Henri Chapu, un home academicista francs, don es regia una srie de normes
per limitar la creativitat i potenciar aquestes normes.
Tothom van lloar la gracia i innovaci daquesta obra, del qual va tenir un gran ress.
5. Relacions amb obres similars de lautor o escola
Estem en una primera fase de Blay, juvenil del qual ell no formava cap escola, per si que podem dir que a
partir daquesta obra ell va tenir caracterstiques posteriors i anticipa algunes coses: modelat suau de la noia
i el Blay modernista per lacabat difuminat i suau de la noia.
1907 Grup escultric en el Palau de la Msica Catalana. Barcelona.
6. Diferencies amb altres solucions coetnies
La majoria dartistes daquella poca estvem submergits en lacademicisme (Acadmia de Belles Arts) i
Blay era innovador, ja que expressa un tema nou de forma nova i entra en temes de carga simblica, en
coses quotidianes, el Blay jove ser simblic.
7. Relaci amb lentorn arquitectnic i urbanstic
Actualment aquesta escultura es troba al Museu dArt Modern, a Barcelona.
8. Significat i funci de lobra en relaci amb la clientela
Simbolista, edats de l'home i el pas del temps, el ttol es degut potser als freds de la mort, de l'home gran.
En aquest any concret (1892) el mon oficial de lart en Espanya esta patint una moda dobres de contingut
social, sobretot de les classes populars (Sala de Hospital de Llus Jimnez, Huelga de obreros en Vizcaya
de Cutanda, Otra Margarita de Sorolla) La funci daquesta obra era per exposar en un concurs, de Blay
jove que porta aquesta escultura a lExposici Nacional a Madrid lany 1892 en que hi va guanyar la primera
medalla, dalguna manera gracies a que va tractar contingut personal.
9. Context histric i artstic
Ha nascut un nou corrent artstic el Modernisme, renovaci enfront a lacademicisme. A Catalunya el
modernisme es comena a entrar al 1888 en que es troba lExposici Universal a Barcelona i en Espanya no
hi ha massa eufria, prdua de les ultimes colnies espanyoles a Amrica i la fi de la guerra de Cuba al
1898.
PINTURA:
J.L.David.El jurament del horacis:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: El jurament dels Horacis
Autor: David, Jacques - Louis
Dataci: 1784
Estil: neoclassicisme
Escola: francesa
Tcnica: oli
Suport: tela; 3,30 m x 4,25 m
Localitzaci actual: Museu del Louvre, a Paris
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta dun oli sobre tela on en destaquem els colors grisos, ocres i vermells, els negres del fons,
contrastats amb els punts blancs banda banda. En quant a la pinzellada s la lnia dibuixistica, es a dir, hi
ha un predomini de la lnia i el dibuix. Pel que fa a la llum, es natural i ve de costat (esquerra) per deixar el

fons i aix destacar les figures en un primer terme. En referncia a lespai tridimensional, t una perspectiva
lineal que ho aconsegueix amb les rajoles del terra i les rajoles de la parets.
2.2 Elements formals
- La composici esta formada sobre els tres arcs que marquen com tres espais diferents i cada una forma
part d'un, les figures dels homes formen com un rectangle, mentre que les dones mes aviat tendeixen a ser
com una forma conjunta d'un triangle, per es una observaci una mica forada Aqu trobem dues actituds,
per una banda, els homes que mostren la lnia recta i per laltra banda, les dones que mostren la lnia corba.
- El ritme en aquest quadre es dona perqu les figures de l'esquerra ens condueix la mirada cap al centre, i
contrasten radicalment amb les figures de la dreta, a ms, el quadre te molts jocs de triangles correlatius
amb les espasses, arcs, homes...
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
Obra molt paradigmtica del seu estil: el neoclassicisme, del qual te totes les caracterstiques formals de
lestil.
Per un artista en aquest moment sesta adaptant els nous moments.
David era un pintor que estava per sobre de la poltica.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
Europa a finals del segle XVII i al llarg del XVIII. El neoclssic s'extendr fins a principis del XIX i ser un
estil identificat amb la Revoluci Francesa i l'Imperi napolenic. Ser, doncs, un art ms burgs que no pas
aristocrtic.
El neoclssic es contraposa als "excessos" del rococ i del barroc i pretn retornar als ideals esttics del
classicisme grec. s a dir, vol ser un art que s'expressa mitjanant formes i criteris esttics del passat.
Aquesta visi tan rgida de l'art va encotillar els artistes i va provocar una disminuci de la creativitat en els
aspectes tcnics ja que van haver de cenyir els treballs a uns dictats formals rgids i acadmics.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
Es tracta dun quadre dencrrec per Lluis XVI amb una funci tan didctica com propagandstica, es a dir,
pretenia encoratjar a complir els deures envers la ptria i a no deixar-se emportar pels sentiments.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
Va ser encarregada per Lluis XVI i eren uns anys en que les tensions socials de Frana estaven en ebullici
mentre que els burgesos comenaren a manifestar-se.
Sn anys previs a la Revoluci Francesa
3.3 Destacar relacions i influencies.
Obra molt paradigmtica del seu estil: el neoclassicisme, del qual te totes les caracterstiques formals de
lestil. Per un artista en aquest moment sesta adaptant els nous moments.
David era un pintor que estava per sobre de la poltica. Tindr deixebles ingrs, pintor tamb fora bo
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
El jurament dels Horacis tracta un tema histric, narrat en Ab urbe condita, de Tit Livi i que Corneille recoll a
la tragdia Horace. En el segle VII aC Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itlia central. Per
dirimir quina de les dues seria la ciutat vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada
bndol: els Horacis per Roma i el Curiacis per Alba Longa. Lnic que sobrevisqu fou un dels Horacis, el
qual en veure els plors de la seva germana Camilla causats per la mort del seu proms, un dels Curiacis, la
mata ja que lamentava la mort dun enemic de Roma.
Significaci (missatge)
David amb lelecci daquest tema El jurament dels Horacis, el que volia era imbuir en els esperits de la seva
poca el sentit del deure envers la ptria, a imatge i semblana dels Horacis.
Goya.El 3 de maig:
FITXA TCNICA: "El tres de maig" com "Els afusellaments de Prncep Pius" realitzat per Francisco de Goya
el 1814.
ANLISI DE L'OBRA: Com el propi ttol indica, el quadre, un oli sobre llen, representa un fet histric.

Concretament els afusellaments que van tenir lloc a la matinada del 3 de maig de 1808 a la muntanya de
Prncipe Po, als afores de Madrid. Aquest esdeveniment, va tenir lloc com a represlia per part de l'exrcit
napolenic per l'aixecament popular que va tenir lloc el dia anterior als carrers de Madrid i que tamb va
reflectir Goya en la seva obra "El dos de maig" o "la Crrega dels mamelucos".
L'escena es desenvolupa durant la nit, i l'escena est illuminada per un gran far situat entre l'escamot
d'execuci i el grup dels condemnats. Aquest recurs de la llum, d'inspiraci tenebrista, permet que el pilot
estigui en penombra mentre que la llum illumina de manera dramtica el grup dels condemnats a mort,
especialment l'home de camisa blanca que aixeca els braos, aix com el grup de cadvers que jeuen a la
sorra sobre un gran bassal de sang.
Pel que fa als colors, Goya redueix la paleta cromtica bsicament a tres colors; grisos, ocres i blancs el que
accentua el trgic moment representat. Noms l'home de la camisa blanca i pantalons grocs aporta una
nota de color donant-li el major protagonisme de l'obra al seu gest heroic a l'hora d'afrontar la seva
destinaci.
Els soldats formen una diagonal donant l'esquena a l'espectador de manera que ens queden ocults els seus
rostres en un desig del pintor d'deshumanitzar els botxins mentre que els executats, els autntics
protagonistes del quadre mostren tota una mplia gamma de reaccions davant seu trgic dest , visible en
els quals uns instants abans ja han estat afusellats i jeuen morts. Aix uns afronten aquesta destinaci amb
valentia com l'home que aixeca els braos, altres dediquen aquest ltim instant a l'oraci com el frare que
est a la seva dreta, altres amb rbia semblen voler enfrontar-se per ltima vegada contra els seus enemics
com l'home que aixeca el puny, mentre n'hi ha que es mosseguen els artells amb horror, com l'home del
fons que espera la seva execuci o els que tapen els seus ulls per no veure el que passa.
Pel que fa a la tcnica, Goya presumeix aqu d'una pinzellada molt solta, llarga, donant-li major
protagonisme a la taca de color amb finalitat expressiva que a la lnia del dibuix. D'altra banda, Goya fa s
del recurs de la perspectiva aria, de manera que les figures que apareixen ms prximes a nosaltres el fan
ms ntides que el paisatge del fons, en penombra i ms difuminat, en qu reconeixem la caserna del Conde
duc proper a la muntanya de Prncep Po.
COMENTARI: En aquesta obra Goya apareix no noms com un extraordinari pintor que reflecteix un fet
histric del qual va ser va ser testimoni; sin que, el que resulta ms nou, el pintor pren part de manera
activa en favor dels perdedors, els executats, mostrant el inhum i cruel de la guerra.
Tota l'obra desborda un dramatisme sense parang, la llum, els gestos barrejats d'herocitat final davant del
terror o al fervor religis i els colors foscos. Davant d'aquesta galeria de rostres dels condemnats, els soldats
ens donen l'esquena, formen un mur infranquejable mostrndonoslo el pintor com una mquina executora,
sense rostre, sense humanitat.
La figura de la camisa blanca i els pantalons groc, sembla imitar el gest de Crist a la creu, en una mena de
sacrifici redemptor, en aquest cas, en la seva lluita per la llibertat enfront de l'opressi.
Enfront dels pintors anteriors que havien mostrat la guerra des de l'ptica del rei vencedor que se'ns
apareixia com un heroi extret de les novelles de cavalleria ( "Calos V a la Batalla de Mhlberg") o els que
havia volgut representar la rendici sota un ambient de cordialitat i cavallerositat ( "La rendici de Breda" de
Velzquez); Goya ens mostres uns fets que no tenen res d'heroic o cavalleresc. Goya pinta la guerra en el
sentit ms dramtic sense prendre partit per un bndol o un altre doncs la guerra deshumanitza a tots per
igual.
CONCLUSI: Goya ens acosta a una nova visi d'un tema antic: la guerra. Aquesta percepci de la guerra,
absolutament nova i moderna, s especialment visible en obres com la que estem comentant o la seva
companya, "el 2 de maig", aix com el la srie de gravats titulat "Els desastres de la Guerra" i fa de aquesta
obra no noms genial des del punt de vista tcnic, abandonant l'academicisme rococ dels cartrons per a
tapissos i les forces en un nou llenguatge pictric que connecta amb la modernitat; sin que l'ha convertit en
una obra icnica no noms de la Guerra de la Independncia a Espanya sin de denncia de l'horror de
totes les guerres. Goya va influir notablement en pintors posteriors com Manet o Picasso.
Delacroix. La llibertat guiant el poble:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: La llibertat guiant al poble
Autor: Delacroix, Eugne
Dataci: 1830
Estil: romanticisme
Escola: francs
Tcnica: oli
Suport: tela; 2,60 m x 3,25 m
Localitzaci actual: Museu del Louvre, a Paris
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Es tracta dun oli sobre tela on en destaquem els colors ocres, i els colors de la bandera francesa, el vermell

i el blau.
En quant a la pinzellada s solta. Pel que fa a la llum, es irreal, malgrat que pot semblar real es veu que les
figures estan illuminades de no se sap d'on, portant dona una sensaci de irrealitat.
Per ltim, lexpressivitat hi trobem un gran dinamisme amb una acci de dir el poble est en moviment en
plena acci, per aquesta acci ve cap a nosaltres.
2.2 Elements formals
- Es tracta duna composici piramidal, a partir dun vrtex que es la punta de la bandera que sost la
"Llibertat" amb grans similituds compositives amb lobra de "El rai de la Medusa".
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
Delacroix parteix de Miquel Angel (de la terebilita, la fora del cos) i sobretot de Rubens (composicions
dinmiques), venecians (Tizia...)... tamb va conixer la pintura de Goya, Delacroix domina el moviment, el
color, el drama, accions tenses...
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
El Romanticisme promou la revisi dels valors esttics que defensava el Neoclassicisme i la Illustraci. Els
romntics fusionaran els dos vessants, de manera que la bellesa romntica ser un concepte compost per
elements contraris per que esdevenen complementaris (serenitat-desordre, llum-obscuritat, heroic-trgic...).
Concretament el Romanticisme francs, es on es dna una renovada recerca de la llibertat creativa de
l'artista a partir de la seva experincia individual, amb unes composicions molt estudiades, clssiques, per
amb predomini del dinamisme. Hi ha una gran importncia del color en detriment del dibuix. La taca guanya
terreny a la lnia desfent el caire escultric de la pintura neoclssica. Les llums intenses, sovint en forma de
clarobscur.
I per ltim els continguts son totalment innovadors basats en problemtiques socials que tinguin com a
rerefons les llibertats dels pobles i el patiment per la recerca de la llibertat. Els principals autors romntics
que podem trobar son: Gricault, Delacroix, Rude.
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
Obra per mostrar al Salo de Paris de 1831, propagandstica i revolucionaria, a mes, amb el temps es una
funci commemorativa, ja que va ser adquirir el rei Lluis Felip I per desprs retirar-lo del pblic i fins 30 anys
desprs no es va demostrar que tamb era un quadre simblic.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
Es la Frana de la restauraci borbnica, del qual van reconstruir un nou ordre a Europa, es lpoca del
Congres de Viena que va fracassar al 1830 i obre les portes a la monarquia liberal amb un rei que va durar
fins al 1848 on sabolir la monarquia liberal i s'instauraria definitivament la Repblica Francesa.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Delacroix parteix de Miquel Angel (de la terebilita, la fora del cos) i sobretot de Rubens (composicions
dinmiques), venecians (Tizia...)... tamb va conixer la pintura de Goya, Delacroix domina el moviment, el
color, el drama, accions tenses...
Tindr admiradors posteriors com son Cezanne o Picasso.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
La Llibertat guiant el poble representa a les revolucions burgeses del 1830, amb laixecament popular, del
qual es va enderrocar lltim rei borbnic i va instaurar una monarquia constitucional amb el regim borbnic
va tenir una existncia relativament curta, per tant representa aquests fets.
Significaci (missatge)
En aquest quadre hi trobem diferents smbols.
En primer lloc la llibertat, amb la dona amb un gorro frigi, tamb trobem diferents figures que representen
diferents estaments socials: el senyor amb una escopeta i un barret de copa que seria un burges; el que
porta una banda blanca seria un menestral, el que esta a punt de morir un classe popular i el nen que
representa la joventut del poble. Al fons podem trobar la torre de Notre Dame.
Courbet.Enterrament a Ornans:
DOCUMENTACIO GENERAL
Ttol: Lenterrament dOrnans

Autor: Courbet, Gustave

Dataci: 1849 1850
Estil: realisme
Escola:
Tcnica: oli
Suport: tela; 3,15 m x 6,68 m
Localitzaci actual: Museu dOrsay, a Paris
2. ANALISI TCNICA I FORMAL
2.1 Elements tcnics
Oli sobre tela en el qual la gamma de colors predomina el negre, donant un contrast amb els vermells
combinats amb locre. Pel que fa a la llum, Courbet intenta reproduir una llum de bon mati, una llum real. En
quant a lexpressivitat, es un quadre no gaire expressiu de forma global, per no obstant podem observar la
cara de cada personatge que ens mostra una expressi individual.
2.2 Elements formals
El quadre ens marca un centre sobretot entre el cura i l'home del davant, tot i que no es un centre
geomtric, hi ha un altre punt que marca el centre, gran horitzontalitat, tot va cap al centre, la creu, les
mirades, trencament de les muntanyes, etc.. La composici es a mode de fris, allargat, amb l'acci que
transcorre. Tots estan al mateix nivell.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany lartista, com lestil personal i propi de lautor:
El realisme de Courbet consisteix en pintar les coses tal com son. Ell s'imagina l'escena tal com seria i la
pinta sense cap mena de disimul.
- situar lobra en el conjunt de la H.Art:
Lobra de Coubert pertany al realisme, s un corrent artstic que pretn plasmar la realitat de la forma ms
exacta possible a les obres dart. Si b, la majoria dobres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de
labstracte), el realisme prescindeix dels smbols i esquemes i busca el detall, la mxima proximitat. Per
aix, com a moviment autnom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura, com en literatura.
Les caracterstiques de la pintura realista sn:
- El refs de la bellesa arquetpica.
- Plasmaci naturalista i antiacadmica, anticlssica.
- Representaci directa i realista de la societat.
- El color desplaa al dibuix i mostra les pinzellades
- Disposici causal de les figures.
- Mostren el treball i el treballador com a nou heroi
3. INTERPRETACI
3.1 Funci de lobra
La funci de Courbet per fer el quadre es per vendrel que es el que el feia, doncs la seva funci seria
pintura i punt, sentit de decoraci.
3.2 Context (histric, cultural, personal) que influeix directament en lobra o en la seva elaboraci
Context histric
Lany 1848 (un any avan de que es pints el quadre) shavia establert el realisme com a punt dinflexi de
la historia, aix supos la fi del regnat de Llus Felip dOrleans i la instauraci de la segona Repblica.
s tamb al 1848 quan es publica el Manifest comunista i sintensifica la lluita de classes. La onada
revolucionria de 1848 afecta a tota Europa. La filosofia positivista valora la cincia com a instrument del
desenvolupament hum.
En aquest context sorgeix una nova generaci dintellectuals i artistes com Balzac, Dickens o Sola, molts
dells compresos polticament.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Lestil de Courbet esta basat en els mestresses francesos i espanyols, coneix un grup de francesos amb
l'escola de Barbison de tipus realistes que pinten a l'aire lliure o no per pinten coses molt quotidianes
3.4 Contingut (tema que tracta) i significaci (missatge) que t la pintura a partir de a qui est dedicat, tema
que linspira
Contingut (tema que tracta)
Enterrament situat a aquest poble francs Ornans, cadasc a la seva, alguns ploren al mort i altres riuen.

Significaci (missatge)
Tema nou, enterrament, provocar en el fet de mostrar la realitat.
Fortuny.La vicaria:
AUTOR: Mari Fortuny
CRONOLOGIA: 1867-1870
ESTIL: realisme
LOCALITZACI: MNAC
CONTEXT HISTRIC:
Es situa a finals del segle XIX, segle marcat a Catalunya per la revoluci industrial que generar una classe
burgesa rica que ser la nova consumidora dart. Aquest shaur dadaptar als gustos dels nous
consumidors.
Mari Fortuny va viatjar a el Marroc com a pintor de guerra al costat del general Prim (tamb de Reus com
ell) , on va fer diverses pintures de temtica bllica i va quedar impressionat per la llum i el color de la zona.
Aquest viatge influenciar molt la seva pintura posterior.
Polticament lobra es situa en el context del Sexenni Democrtic
ANLISI FORMAL
DESCRIPCI: en linterior duna vicaria hi ha uns nuvis i un grup de convidats signant un acte matrimonial,
tamb hi ha altres persones esperant el seu torn i hi ha un encaputxat demanant almoines.
ANLISI:
Tcnica i suport: Oli sobre fusta
La pinzellada s molt solta, a base de petites taques de color.
Predomini del color per sobre de la lnia.. Hi predominen els colors clids per sobre dels freds, tot i que hi ha
una gama de colors molt mplia.
La llum queda bastant repartida per tot el quadre, tot i que hi ha un finestral don no surt llum des de
lesquerra.
Hi ha molt detallisme, minuciositat (preciosisme) que es pot apreciar en nombrosos detalls dels vestit, en la
decoraci de la vicaria, reixes, lmpada, detallisme minucis
COMPOSICI: s asimtrica perqu lescena principal no est al mig de lobra (queda desplaada a
lesquerra). En canvi hi ha una concentraci ms gran de personatges a la part dreta), Seria una composici
oberta i hi predomina la lnia vertical (personatges drets, cadira, reixa, lmpada...) per sobre de lhoritzontal
(banc, taula...).
PROFUNDITAT: saconsegueix amb la situaci dels personatges, amb la reixa foradada, l'enrajolat del terra i
larcada. Hi ha un espai buit molt gran a la part del davant que ajuda a potenciar la perspectiva. perspectiva
lineal. El punt de fuga seria on es signen els papers.
MOVIMENT: lobra t dinamisme grcies a lactitud de dileg i als gestos dels personatges. Expressivitat
serena
Tractament amable de la figura humana
ANLISI ESTIL.LSTIC:
s realista per hi ha gent que parla de fortunyonisme perqu en les obres de Fortuny no hi ha denuncia
social com feien els realistes. En canvi, retrata temes amables i costumistes del gust de la burgesia i hi ha
preciosisme ( molt de detall).

ANTECEDENTS I INFLUNCIES:
El viatge a al Marroc el marca molt en quan a la concepci de lart. Tamb va ser un admirador de Renoir i
va estudiar als grans pintors del Prado, sobretot Velzquez, Goya i el Greco
Posteriorment ell va influenciar els anomenats fortunyonistes; artistes que sinspiraran en la seva manera de
pintar, per exemple Toms Moragas o Eduardo Zamacois.
Altres obres de lautor: La batalla de Tetuan
INTERPRETACI
Significat
s un quadre costumista i el tema reflexa els trmits burocrtics dun casament i hi surten representats
personatges de la burgesia o aristocrcia al costat de personatges ms humils per sense fer-ne cap tipus

de denncia social .
Lascens de la burgesia dna lloc a una nova clientela que vol decorar les seves residncies per a qui no li
agrada penjar escenes dun realisme massa cru. Tamb per aix les obres sn dun format petit, per penjar
en un sal normal. Fortuny va tenir molt dxit en la seva poca i es pagaven preus molt alts per les seves
obres
Hi ha la teoria de que s el casament del seu cunyat.
El tema est pensat per agradar a els nous clients que estn cansats del neoclassicisme.
Funci
Est pensat per ser venut.
Est fet per ser penjat en el sal dalguna residencia burgesa.
Manet. El dinar campestre:
EL DINAR CAMPESTRE (Le djeuner sur l'herbe )
Autor: Manet
Cron: 1863
Localitzaci: Museu d'Orsay (Pars)
CONTEXT HISTRIC
Segona meitat del segle XIX. II revoluci industrial, poca de canvis, innovacions tecnolgiques que
provoquen que la societat tamb es transformi. Canvien les maneres de pensar, de viure, i es dna menys
importncia a la religi o es qestionen els principis morals i religiosos.
A Frana encara hi ha Napole III, que va intentar fer un altre imperi, per no se'n va sortir i va sorgir la III
repblica. el mateix any de la III Repblica tamb comena la guerra entre Frana i Prssia.
ANLISI FORMAL
Descripci: En el centre hi ha una dona nua, i dos homes vestits i al darrere una altre dona amb roba interior
refrescant-se al riu. Hi ha un paisatge natural envoltat d'arbres i al davant la roba de les dones i la resta del
dinar.
Tcnica: oli
Suport: Tela
predomini del color per sobre del dibuix
Predomini de colors freds (gamma de verds) i neutres (el blanc del cos de la dona i els negres dels vestits
dels homes) per sobre dels clids. Els colors son plans i brillants i la pinzellada s solta i visible.
Composici: s'organitza en tres plans. En el primer pla cap a l'esquerra s'hi troben els vestits i el menjar. En
el segon pla hi ha la dona que mira a l'espectador amb els homes vestits. En el 3r pl hi ha la dona del riu.
Aquests tres plans es poden integrar en un triangle on el punt de fuga s el tros petit del cel pintat a la part
alta de la tela. Aquests personatges no tenen relaci entre ells, no es miren. Tots aquests personatges estan
integrats en un paisatge on domina el color verd. El pintor crea el paisatge amb diferents tonalitats de verd.
Perspectiva: T una perspectiva lineal una mica alterada. figures planes sense volum que no donen
sensaci de profunditat.
Llum: La llum est repartida uniformement, no hi ha clarobscurs. Les obres son taques ms fosques del
mateix color.
ANLISI ESTILISTIC
estil: a mig cam entre el realisme i l'impressionisme. Caracterstiques:
-pinta a l'aire lliure, pinta a base de taques, no hi ha clarobscurs, pinzellada solta, colors plans, etc.
Ell no es considera impressionista per el impressionistes el consideren el seu mestre i el precursor de
l'impressionisme del moment.
Antecedents: el judici de Paris de Rafael, i tamb es basa en el concert campestre de Tici. Manet tamb va
viatjar a Espanya i li va agradar molt Velzquez i el considera el mestre dels pintors de la historia. Agafa
tamb influncia dels gravats japonesos.
Influncies: Impressionistes i picasso que va fer una srie de pintures basant-se en aquesta obra.
FUNCI I SIGNIFICAT
Tema: dos artistes i les seves models fent una pausa per dinar. Hi ha una teoria que diu que
un s el germ de Manet (el del bast) i l'altre, s un escultor. La dona despullada s la model preferida de
Manet, que es diu Victorine Meurent.
A Pars es feia un sal d'art oficial un cop a l'any, on els artistes exposaven les seves obres i els clients les

podien veure i les compraven. Aquesta obra va ser rebutjada per es va exposar al sal dels rebutjats.
Com que shi representava una dona nua i no era un tema mitolgic, va escandalitzar bastant i tamb va ser
criticat per la tcnica, ja que no seguia les normes academicistes.
Per altre banda va haver-hi grans artistes que el van agafar com a model, innovador de l'art. Es va
comenar a parlar d'avantguardes (estils que tenen una durada curta per estan a primera lnia de l'art en
aquest moment).
Funci: Aconseguir exposar-lo al sal oficial i vendre'l. Tamb volia renovar el llenguatge pictric, llenguatge
pictric nou fora de lacademicisme.
Monet. Sol ixent, impressi:
Autor: Oscar Claude Monet
Cronologia: 1872
Localitzaci: Museu Marmottant (Pars)
Context histric: Segona meitat del segles XIX. Ens trobem en la segona revoluci industrial, una poca de
canvis i innovacions tecnolgiques. Tamb hi ha canvis en la manera de viure i de pensar. La religi deixa
de tenir tant de pes. El 1870 comena la 3a Repblica que posa fi al govern de Napole III. Tamb aquest
mateix any ens trobem la guerra entre Frana i Prussia que provoca que molts pintors marxin a Anglaterra
on coneixeran elos paisatgistes anglesos .
Un dels nous invents s la fotografia per no t color, per aix amb la pintura donen ms importncia al color
(ja no s important ser realistes, el realisme ja el trobaran amb la fotografia) . Una altra innovaci sn els
estudis de la teoria del color.
Aquesta obra s la que dona nom al moviment impressionista desprs de que un crtic dart la critiqus.
Anlisi formal
Descripci: Paisatge martim, concretament al Port de lHavre, hi ha tres bots i les aiges sn tranquilles.
s el moment en qu surt el sol.
Suport: Tela
Tcnica: Oli
Predomini absolut del color per sobre de la lnea, hi ha labsncia de dibuix i est fet a base de pinzellades
soltes i taques de color.
Color: Predomini dels colors freds (blaus, violeta, gris...) que contrasten amb el taronja del sol, el seu reflex i
el cel. Utilitza dos colors contraris, el blau i el taronja.
la barreja de colors es fa a la retina.
Pinzellada: solta. brillant i dinmica
Llum: La llum s molt important, mitjanant la pinzellada solta la intenta captar sobretot el reflex de la llum
del sol sobre laigua. El que ms li interessa s captar la llum i latmosfera
la juxtaposici de dues tonalitats complementries fa que la intensitat de les dues sigui ms gran, cosa que
permet abandonar el sistema del clarobscur.
Profunditat: Saconsegueix amb el paisatge del fons, la situaci dels tres bots i amb el reflex del sol.
Composici: El sol seria el punt de fuga, el que ens crida ms latenci. El sol divideix el quadre en dues
meitats per no de forma simtrica. Els tres bots formen una diagonal. Al fons tamb hi trobem una lnea
horitzontal i moltes verticals que representen els pals de les veles dels vaixells i les xemeneies de les
fbriques. Aquestes lnies estan molt difuminades, desdibuixades per la boira.
Tractament de la figura humana: Esquematitzada.
Anlisi estilstic
Estil: Impressionisme
Caracterstiques: Pintura a laire lliure, pinzellada solta, a base de taques, gran importncia de la llum,
aparena successiva (pinten el mateix tema repetidament, amb sol, em pluja, amb boira, etc.), desaparici
del dibuix, coloraci de les ombres, etc.
Antecedents: Paisatgistes romntics anglesos i Monet.
Influncies: Resta dimpressionistes, postimpressionistes i avantguardistes posteriors.
Altres autors impressionistes sn: Monet, Renoir, Degs.
Funci i significat
Tema: En el quadre hi apareix el sol sortint en el port de Le Havre, per el que realment vol lautor no s
ensenyar el port, sin ensenyar la llum del sol reflectint-se al mar.
Funci: Esttica, amb objectiu de vendre-la i crear un nou llenguatge pictric
Aquesta obra va ser presentada en una exposici lany 1874. Monet lhavia titulat noms Impressi per al
redactar el catleg van afegir-hi laclariment de Sol ixent .
un crtic dart, basant-se en aquest quadre va titular irnicament la seva crtica Exposici dels
Impressionistes i s aix com aquesta obra va donar nom al moviment.
Van Gogh.Nit estrellada:

Ttol: Nit estelada

Autor: Van Gogh
Cronologia: 1889
Localitzaci: The Museu of Modern Art (MoMA), de Nova York.
Context histric:
Finals de la segona meitat del segle XIX, la segona revoluci industrial ja ha estat duta a terme.
Descobriments i avenos cientfics i tcnics. Canvis econmics, socials, culturals, poltics, regressi dels
valors religiosos qestionats pels avenos tcnics...
Es busquen noves maneres de concebre lart per adaptar-lo a les necessitats de la gent del moment, que,
per exemple, amb el sorgiment de la fotografia en blanc i negre es deixa enrere el Realisme per buscar un
estil pictric on la importncia siguin els colors per sobre de la pinzellada.
Inovacions tecnolgiques que arriben a fer qestionar els plantejaments religiosos per tant hi ha canvis en la
manera de pensar de la gent, aparixent diferents moviments i maneres de pensar com el moviment obrer.
Sinicia una nova manera doci, on la gent es trobava en els cafs.
Lautor havia de ser pastor protestant per va tenir una crisi de fe, cosa que el va fer dedicar a la pintura tot i
que tenia una salut mental molt inestable que el va portar a passar temporades en un hospital psiquitric i al
final va sucidar-se dos mesos desprs de sortir del psiquitric, quan tornava a ser a casa del seu germ.
Anlisi formal:
Tcnica: oli
Suport: tela
Descripci: paisatge nocturn dun poble de la Provena amb un gran xipr en primer terme.
Colors: predomini dels colors freds, blaus i verds, encara que la lluna i els estels destaquen al tenir llum
clida. (predomini dels freds per hi destaquen els clids de la lluna, estels i llum de les cases)
Predomini: predomini del color tot i que hi ha una mica de dibuix. La pinzellada s solta, dinmica, sinuosa,
pastosa i densa.
Composici: Oberta i asimtrica. El quadre es pot dividir en dues meitats horitzontalment. A la part inferior
hi ha la vista llunyana dun poblet amb camps i muntanyes. La part superior, que ocupa ms espai, seria la
representaci del cel on shi veuen estels i la lluna. Aquestes dues parts estan connectades per dos
elements verticals com sn el xipr i el campanar. Predomina la composici horitzontal trencada per
elements verticals com sn el xipr i el campanar que connecten les dues parts.
a la part inferior hi trobem formes geomtriques bsiques, hi predomina la lnia recta i en la part superior hi
predomina la lnia corva, ondulada, sinuosa. Es diferencien tamb les dues parts perqu noms a la part
inferior hi trobem el dibuix. A la part inferior hi trobem les figures cortornejades per una lnia negre per
separar-les ja que sin sajuntarien les taques de color i no sentendria el paisatge pintat.
Profunditat: saconsegueix grcies a la collocaci dels elements, el xipr en primer terme ressalta per
sobre de les cases del poble que estan molt ms allunyades, i molt ms al fons hi trobem les muntanyes
ms allunyades.
Moviment: podem percebre moviment a travs de la pinzellada solta i ondulada que trobem sobretot a la
part superior, en els estels i tamb en el gran xipr. Aquest moviment expressa certa angoixa, s un quadre
nervis que pot recordar-nos a la personalitat alterada del pintor, plasmada en la lnia daquest quadre. No
es percep calma sin tot el contrari, percebem un sentiment denergia, per s una energia intranquilla i
estressant concebuda per la manera de pintar en forma de remolins.
Expressivitat: molt expressiu a partir de la lnia ondulant. Expressa l'interior de l'artista. Expressa
intranquillitat...
Llum: prov dels estels i de la lluna, a la part superior, i dels petits punts de llum de les finestres de les
cases, a la part inferior. Podem interpretar que la llum inferior de la part superior prov de lalba del mat,
perqu es creu que lestel ms brillant del quadre s lestel del mat, lestel Venus.
Anlisi estilstic:
Estil: Postimpressionisme.
Caracterstiques: pintar a base de taques de color, ms importncia del del dibuix que en els
impressionistes, els colors purs no es barrejen a la paleta sin a la retina, no es conformen representant tant
sols la llum sin que volen expressar alguna cosa ms, anar ms enll i expressar els sentiments i
lexpressi que tenen les coses i persones que pinten i aquest estil est a mig cam entre limpressionisme i
lexpressionisme
Antecedents: lImpressionisme i els gravats japonesos.
Influncies: fauvistes i a lexpressionisme.

Funci i significat
Tema: paisatge que Van Gogh va pintar mentre estava al sanatori de Saint-Remy, on va tenir les crisis
mentals ms fortes. s una zona mediterrnia amb xiprers, atmetllers... molt mediterrnia cosa que xocava
amb el paisatge natal de lautor. (el campanar en canvi es correspon ms als de la seva zona natal)
Inicia una etapa de pintura amb pinzellada molt corva on pinta sobretot paisatges i arbres.
Aquest paisatge nocturn s el que veia des de la seva finestra del sanatori tot i que es creu que el va pintar
de dia, i tamb que no s ben b real perqu el xipr no hi era i el campanar no s tpic de la zona, sin que
s tpic de la seva terra natal. Incorpora aquests elements fruit de la seva imaginaci.
Es pot interpretar un simbolisme a partir del xipr i del campanar, que connecten el cel i la terra recordant la
fe religiosa de lautor , aquesta uni del mn dels vius i dels morts, el qual tamb hi s present pel xipr
(arbre tpic dels cementiris) que causava una gran obsessi en Van Gogh pel qui la mort no era una cosa
traumtica, sin que era un pas a una altra vida millor.
Funci: esttica i teraputica, perqu lautor pintava per treures langoixa de dins. amb aquesta pintura
expressa el seu estat dnim
Czanne.Jugadors de cartes:
TTOL: Els jugadors de cartes
AUTOR: Paul Czanne
CRONOLOGIA: 1890-1892
LOCALITZACI: Museu d'Orsay, Pars
CONTEXT HISTRIC: El quadre va ser pintat a la segona meitat del s.XIX. Era la poca de la
industrialitzaci i hi va haver molts canvis en la societat (canvis cultrurals, socials, poltics, econmics,
innovacions cientfiques i tcniques....).
Fins el 1870 Regnava Napole III, que va intentar crear un nou imperi, la qual cosa va provocar una guerra
entre Frana i Prssia. Napole va fracassar i es va proclamar la tercera i definitiva Repblica francesa lany
1870.
A nivell social, la religi cada vegada perdia ms importncia i el canvi de mentalitat de la societat sumat a la
introducci de les noves tecnologies, els nous materials, la invenci de la fotografia, etc., influencia la
creaci d'un nou art que ja no buscar el realisme sin que donar ms importncia al color .
ANLISI FORMAL
Suport:tela
Tcnica: Oli
Descripci: Dos homes asseguts davant per davant en una taula jugant una partida de cartes.
Colors: Hi ha predomini dels colors clids (ataronjats, ocres, marrons). Els colors de la roba dels dos
personatges fa un contrast al portar un els pantalons marrons i la jaqueta groga i l'altre els pantalons grocs i
la jaqueta marr (s de contrastos cromtics).
Predomini del color per sobre de la lnia. Tot i aix, hi ha dibuix, ja que era molt important per Czanne. El
pintor creu que dibuix i pintura no es poden separar.
Pinzellada: La pinzellada s solta. El quadre est fet a base de taques curtes, denses i fines, sobreposades
unes sobre les altres.
Composici: La composici s tancada. El quadre es divideix en dues parts gaireb simtriques separades
per l'ampolla que fa d'eix de simetria. El costat esquerre queda clarament ms gran que el dret; com es veu
el personatge de l'esquerra surt sencer i el de la dreta tallat. Diem que hi ha una falsa simetria.
Al mig dels dos homes hi podem dibuixar un triangle invertit que passa pels ulls de tos dos fins les mans i
aquestes serien el punt de fuga.
Hi ha predomini de la lnia vertical (cadires, potes de la taula, ampolla) per queda fora equilibrat amb la
horitzontalitat de la taula.
El ms destacat de lobra de Czanne s que redueix els volums a figures geomtriques bsiques, com
podem veure al barret, l'abric, les cartes, etc.
Llum: No hi ha gaires ombres, noms una mica al fons, per no hi ha una ombra clara. El que queda ms
illuminat sn les cartes de l'home de l'esquerra. Podem dir que la llum ve just del davant, com veiem en el
reflex que fa en l'ampolla de vidre.
Profunditat: No hi ha gaire profunditat, per nhi ha una mica donada per la taula, lampolla i la disposici
dels braos. Perspectiva lineal.
Expressivitat: No hi ha gaire expressi, per els dos personatges donen sensaci de concentraci i
atenci. L'home de la pipa sembla ms segur i amb ms experincia que el ms jove que es veu ms
insegur. El fet de dividir lescena en 2 parts intensifica la confrontaci.
Moviment: El quadre s fora esttic. La concentraci i l'atenci es pot percebre, per l'escena s quieta. Hi
ha algunes corbes i diagonals que donen un moviment ms relaxat i no tan esttic.

Tractament de la figura humana: El quadre s figuratiu i no idealitzat. Podem reduir els objectes a formes
geomtriques regulars.
ESTIL
L'estil s el Post-impressionisme. Presenta caracterstiques impressionistes, com el predomini del color,
per no noms es vol captar la llum sin tamb l'expressi. Est a mig cam entre l'impressionisme i
l'expressionisme. Es dna ms importncia al dibuix que a l impressionisme.
El quadre cont caracterstiques prpies de Czanne, com el fet de reduir els objectes a figures
geomtriques regulars.
-ANTECEDENTS: L'Impressionisme. L'autor va comenar pintant a l'aire lliure i va ser molt amic de
Pissarro. Posteriorment va passar a buscar un cam ms personal i a utilitzar les figures geomtriques.
Tamb es va interessar per obres de l'Escola de Vencia i autors com el Greco, per no van influenciar gaire
la seva obra.
-INFLUNCIES: El Cubisme i el Fauvisme.
INTERPRETACI
Tema: s un quadre costumista (dos homes jugant una partida de cartes).
Tamb hi ha altres possibles interpretacions. Es diu que l'home ms gran podria representar el pare de
Czanne, que estava en contra que fos artista per l'estil de vida que aix suposava. Aquest estaria
enfrontant-se al seu fill. Una altra possible interpretaci s que ambds personatges sn el mateix pintor; el
de l'esquerra el seu costat ms assenyat enfrontat al seu costat ms rebel.
Per pintar l'home ms gran es diu que es va inspirar en el jardiner del seu pare.
D'aquest mateix quadre en va fer 5 versions, on canvia el nombre de personatges i el decorat. Cada vegada
el dibuixava ms simplificat.
Funci: En aquesta poca els quadres es feien per vendre. No s'acostumaven a pintar per un encrrec
previ, sin que l'autor pintava el que volia per desprs vendre-ho. Hi ha funci esttica i tamb experimental,
en la reducci dels objectes a figures geomtriques. Es volia trobar un nou llenguatge artstic.
Munch.El crit:
Ttol: El crit
Autor: Edvard Munch
Cronologia: 1893
Localitzaci: Nasjonalgalleriet (Oslo)
CONTEXT HISTRIC
Finals del segle on es produeixen canvis. Aquest perode es situa a les portes de la I guerra mundial, a les
rivalitats imperialsistes i a les disputes entre les diferents classes socials (moviment obrer...)
Pel que fa lautor s molt per entendre la seva obra cal coneixer alguns detalls de la seva biografia. De
carcter pessimista i depressiu com a conseqncia de les morts sobtades de la seva mare i de la seva
germana, dos factors que van marcar molt la seva infantesa i posterior vida adulta (actitud trgica davant la
vida, turmentat...). Va estar ingressat a un clnica psquica degut a una depressi profunda.
Edvard va pintar la obra del Crit 50 vegades.
ANALISI FORMAL
-Tcnica: Oli i Tremp
-Suport: Cartr
-Descripci: Personatge estrany que es posa les mans a la cara amb la boca oberta sobre un pont on shi
troben dos personatges ms. Al darrera hi ha un paisatge martim.
-Lnia o color: clar Predomini del color per sobre de la lnea.
-Colors: Destaquen els colors clids, vermells i ataronjats, i shi aprecia el contrast entre el color taronja i el
blau.
-Pinzellades: Pinzellades visibles, llargues i ondulants.
-Llum: La llum s irreal, illumina tota lescena i no t ombra.

-Profunditat: La profunditat ve donada pel pont i els dos personatges del final, aix com tamb pel paisatge
del darrere on shi aprecien dues petites embarcacions. les figures sn planes, sense volum
Moviment: La lnea corba i sinuosa ens dna sensaci de moviment, de dinamisme i de desiquilibri. Les
lnies rectes del pont i dels personatges del final donen ms sensaci destabilitat
-Composici: Oberta i asimtrica. La barana del pont divideix el quadre en dues meitats: pont i paisatge.
Shi diferencien dos tipus de lnia; la recta ( formada pel pont, la barana i els 2 personatges del fons, que
aporta estabilitat) i la corba i ondulant (formada pel personatge principal i pel paisatge del darrere, que
aporta inestabilitat). Fort contrast entre aquests dos tipus de lnia. tamb contrastos cromtics
Est format per 3 plans: El 1r correspon al personatge principal, el 2n al pont i els altres 2 personatges i el 3r
al paisatge ( hi ha barques llunyanes).
-Expressivitat: Vol expressar linterior del personatge. La figura humana no est tractada de manera
idealitzada. El quadre mostra angoixa, inestabilitat, intranquillitat
ESTIL
Lestil s expressionisme.
Caracterstiques:
- No els interessa mostrar la realitat sin linterior de l artista. les pintures expressionistes sn un reflex del
mn interior de lartista, en aquest cas la seva angoixa...
- Esquematitzaci de les figures.
- Pinzellades llargues i ondulants.
- s arbitrari del color.
-Antecedents: autors post-impressionistes (com per exempleVan Gogh) i pintures negres de Goya.
lesttica de Munch sinspira en la filosofia de Nietzsche
-Influncies: Zona del Nord centre Europa i el grup alemany el pont (Expressionistes alemenys de principis
del s. XX com per exemple Kirchner).
INTERPRETACI
Tema: Home a dalt dun pont cridant i un paisatge nrdic.
Cal destacar que li va agafar aquesta paranoia a ell mateix quan passejava pel pont, que es va quedar
paralitzat i el paisatge del fiord hi veia sang i llenges de foc . Ell mateix ho explica en unes notes
autobiogrfiques
sembla ser que per pintar el rostre del personatge principal es va inspirar en una mmia peruana que havia
vist en una exposici universal
-Funci: Expressar el seu mn interior , la seva angoixa i patiment. el va pintar de forma combulsiva i en va
fer unes 50 cpies funci tamb teraputica, per alliberar-se de langoixa.
Tamb t per una funci esttica
POCA CONTEMPORNIA(II):
Primeres avantguardes, segona meitat s.XX:
ARQUITECTURA:
Domnech i Montaner.Palau de la msica catalana:
Autor: Llus Domnech i Montaner (1850-1923)
Tipus d'Obra: Sala d'audicions i concerts.
Estil: Modernisme
Cronologia: 1905 - 1908
Situaci: Carrer de Sant Pere Ms Alt cantonada Amadeu Vives, de Barcelona.

Esquema resum:
- Construt per encrrec de l'Orfe Catal, com a nova seu social i costejat per donacions populars i dels
mateixos socis de l'Orfe.
- Centre del Renaixement artstic catal.
- Edifici modernista clssic, que integra les tres arts majors:
Arquitectura decorativa de Domnech i Montaner.
Escultures de Blay i Gargallo.
Vidrieres i efectes decoratius.
L'edifici es troba en una zona no massa mplia en el centre de Barcelona, i en l'actualitat s'han efectuat
enderrocs d'edificis propers per millorar la visi de la seva estructura i recuperar una part de la faana que
estava oculta per una capella vena.
- L'interior es divideix en tres parts:
Vestbul i sales socials de reuni. Una gran escala condueix al primer pis. Les diferents sales de la planta
baixa s'han reformat per convertir-se en un bar i una sala d'assajos, on es pot veure la primera pedra: Orfe
Catal, 1905.10.04. Al repl del primer pis hi ha la sala de descans.
Auditori. Sala de concerts construda amb pilars recoberts de cermica vidriada i capitells florals. Sostre de
ma cermica vidriada i bigues de ferro, gran llum-claraboia de vidres multicolors. Decoraci de la sala amb
dissenys de Pau Gargallo, representant obres de Wagner. Al soterrani que hi ha sota l'auditori s aprofitat
per les sales d'assajos i l'administraci.
Escenari de dos nivells amb balc i orgue. Decorat amb escultures de Gargallo:
Un arbre amb el bust d'Anselm Clav, representa la msica popular i Les Flors de Maig.
Wagner, i la cavalcada de les Valkirias, representa la msica culta.
-Aspectes Constructius:
Materials de construcci senzills, de vegades s'aprofiten materials de rebuig, com trossos de mosaic.
Estructura de construcci mixta:
La planta baixa amb arcs neogtics i grans pilars de ma.
El primer i segon pisos amb estructura de arqueries, bigues de ferro i petites voltes compostes, entre arcs.
Murs de cortina, sense funci de suport, emmarquen grans vidrieres que donen a l'edifici la seva nota ms
caracterstica, juntament amb la decoraci vegetal.
La sala t una perfecta acstica.
- Decoraci de l'edifici:
Complex programa escultric interior i exterior.
Segon pis de la faana busts de: Bach, Beethoven, Palestrina i Wagner
Mosaic de Llus Bru: Els cantaires de l'Orfe Catal, front on es representa la senyera, la muntanyes de
Montserrat, i la Balanguera.
Escultures de Miquel Blay, Sant Jordi amb senyera i espasa. Grup de la Can Popular, homes, dones,
camperols, pescadors, ciutadans, nens ... que envolten a una jove Musa de la Can Popular Catalana.
Gaud.Casa Mil:
DOCUMENTACI DE LOBRA Nom: Casa Mil (la Pedrera) Arquitecte: Antoni Gaud i Cornet (1852 1926)
Cronologia: 1906-1910 Estil: Modernisme Materials emprats: pedra, ma, cermica i ferro Sistema
constructiu: amb tcniques i materials nous Localitzaci: Barcelona 1. CONTEXT HISTRIC I CULTURAL
Comentar aspectes generals de la histria de principis de segle XX. A CATALUNYA: - Al principi del segle
XX, Barcelona patia una forta agitaci poltica i social. El 1905, uns oficials de la guarnici de Barcelona
assaltaren les redaccions de dues publicacions de la Lliga: el Cu-cut! i La Veu de Catalunya. Com a reacci
a aquests fets, el 1906 es constitu una aliana de tots els partits catalans: la Solidaritat Catalana. - A
Espanya, la desfeta del 1898 contribu a lesfondrament, durant els primers anys del segle XX, del rgim
poltic de la Restauraci. - Mentrestant, a Catalunya, la Lliga el partit dominant durant el primer ter del
segle XX lluitava contra el centralisme dels successius governs de Madrid i intentava frenar el conflicte
amb el moviment obrer, que anava creixent. - Pel juliol del 1909 es va desencadenar a Barcelona un violent
moviment revolucionari:lorigen immediat de la revolta fou el descontentament per la mobilitzaci de
reservistes i lembarcament de tropes destinades a contenir els atacs marroquins a Melilla. Com a protesta
per aquests fets, els sindicats van promoure la vaga general a Barcelona. Amb una relativa facilitat, a causa

del desconcert de les forces de lordre i de les autoritats, els anarquistes es van fer els amos de la ciutat
durant uns quants dies (Setmana Trgica). - Un cop restablert lordre, lanarquisme pat una repressi molt
dura. Un dels seus idelegs, Francesc Ferrer i Gurdia, que no era a Barcelona aquells dies, va ser acusat
dhaver promogut els aldarulls. Tot i la campanya internacional que es va fer per salvar-lo, fou condemnat a
mort i executat. - A partir daquell moment, els obrers van considerar que la burgesia catalana era la seva
classe enemiga, van comenar a abandonar el lerrouxisme i es van afiliar als moviments sindicals
anarquistes. 2. ESTIL Parlar de Gaud posant mfasi en aspectes segents: - Gaud shavia format
artsticament en el neomedievalisme per de mica en mica, va desenvolupar un estil propi i personal, basat
en les lnies corbes. - Treballava amb maquetes ms que plnols, en qu va posar a punt algunes solucions
tcniques de gran originalitat i gosadia, profusi decorativa i imaginaci desbordant. - s lautor dun gran
nombre dedificis singulars, de fama internacional. - La creativitat personal de l'arquitecte i la sinuositat de
les formes amb total mancana de Inies rectes, considerades alienes a la naturalesa, sn dos dels
elements ms caracterstics del modernisme catal. - EI treball artes (balcons de ferro forjat trencads ... ),
oposat a l'industrial, es fa pals en aquest edifici, malgrat la utilitzaci de jsseres de ferro colat de
producci industrial que permeten sostenir tot l'edifici i deixar les plantes lliures. Aquesta combinaci de
tcnica i artesania fou bsica en el Modernisme. - La Casa Mil s'emmarca plenament en aquest estili
constitueix, en aquest sentit, un clar exponent de la reacci en contra de l'uniformisme arquitectnic imposat
per la Revoluci Industrial. - La creativitat i la sinuositat sn caracterstiques tant de Gaud com del
Modernisme, que aqu hi sn clarament presents. Tamb ho s la racionalitat i modernitat del sistema
constructiu, i la uni darts majors i menors. - Aquest estil urb i burgs cre una nova esttica, Lalta
burgesia catalana, culta i amb sensibilitat artstica, vei en el nou estil la possibilitat de donar sortida als
seus anhels de modernitat i, alhora, fer evident la seva riquesa i distinci. - Larquitectura de Gaud presenta
una singularitat, la complexitat intrnseca de la qual no es pot entendre sense fer referncia a alguns factors
importants: La valoraci del treball artes, en la lnia del moviment Arts & Crafts, que Gaud va viure des
de la infantesa a travs de lofici de calderer del seu pare, i que el port a envoltar-se de representants de
tots els oficis: forjadors, guixaires, vidriers, fusters... La influncia de les formes procedents del mn
medieval i oriental, i les referncies mediterrnies i catalanistes. Lestudi de la morfologia natural, que no
s ali a la publicaci de lobra La morfologia general dels organismes, dErnst Haeckel, el 1887. El
misticisme, un tret de Gaud que li va fer veure la natura com una obra divina que volia imitar. La unificaci
de les dimensions esttica i tcnica i la consideraci de la textura, la forma i el color com a conceptes
indissociables. El clcul de forces i resistncies de ledifici mitjanant lexecuci de maquetes
polifuniculars. 3. TIPOLOGIA DE LEDIFICI La Casa Mil semmarca dins de la tipologia darquitectura civil,
de carcter privat. De fet, va ser lltim gran edifici civil dAntoni Gaud abans de dedicar-se a les obres de la
Sagrada Famlia. 4. ANLISI FORMAL 4.1 Materials En la seva construcci es va emprar la pedra, el ferro,
el ma i la cermica. Els carreus - blocs en forma de paralleleppede rectangular -, de pedra natural tallada
van ser tallats i treballats a peu d'obra en un solar que hi havia davant mateix de ledifici: daqu li ve el
sobrenom de La Pedrera. Les pedres dels balcons sn originriament blocs cbics de pedra calcria que
van ser tallats in situ, i suavitzats desprs pels picapedrers. 4.2 Elements de sustentaci i elements
sustentats Tot ledifici se sost per mitj duna estructura de ferro combinada amb pedra i ma. Els veritables
elements de sustentaci sn els pilars de pedra que suporten jsseres (gruixudes bigues de ferro),
distribudes de manera radial a partir dels pilars. Aix permet una planta irregular i lliure, sense parets
mestres. La funci que farien els murs de crrega s substituda per arcs parablics i columnes inclinades
que desafien l'equilibri i compensen, amb una complexa tcnica, els esforos verticals i horitzontals. La
faana de ledifici, doncs, s una mena destructura ssia, autnoma, suportada a partir dun complex
sistema de bigues i tensors de ferro; est deslliurada de tota funci de crrega, i els seus tancaments poden
adoptar una funci prcticament escultrica. 4.3 Espai exterior i espai interior ESPAI EXTERIOR La Casa
Mil est situada justament en la confluncia de dos carrers. Ledifici aprofita tota lamplada del xamfr i
gaudeix de les mplies vistes del carrer. Saixeca sobre un solar en forma de L que ocupa la cantonada del
passeig de Grcia amb el carrer de Provena. Va ser concebut per ocupar la parcella d'eixample que tenia
assignada, i va respectar la forma que predeterminava el pla Cerd pel que feia als edificis residencials. Tot i
que respecta les normes urbanstiques del nou Eixample barcelon, la seva irregularitat fa que ledifici
destaqui per sobre de la resta. La faana s una harmoniosa massa de pedra que presenta una gran unitat
plstica. Est construda amb pedra de Vilafranca del Peneds i del Garraf. Vista des de l'exterior, sembla
una muntanya de pedra de formes capricioses. La lnia recta hi s absent; en el seu lloc, corbes i parboles
dominen tots els contoms, tot creant un efecte nic. Les obertures de les finestres , les portes i les
balconades, fetes amb ferro forjat i modelat en forma de motius vegetals, segueixen la mateixa tnica.
L'edifici es compon d'una planta baixa, cinc pisos i un tic o golfes amb terrassa. Cada pis est separat per
una ondulaci que recorre tota la faana i que li confereix una accentuada horitzontalitat. Tota la faana,
doncs, presenta un ritme ondulant, que concorda amb lordenaci interior. ESPAI INTERIOR Ledifici
sarticula al voltant de dos amplis patis interiors o celoberts de forma cnica, pensats per facilitar la ventilaci
i lentrada de llum. Laccs als pisos es fa mitjanant ascensors, perqu Gaud va suprimir lescala de vens
per poder guanyar espai per als celoberts (noms conserv unes escales de servei). Els ascensors porten
directament a cadascun dels habitatges. Larquitecte va sospesar, en el projecte inicial, la possibilitat de

construir una rampa helicodal que permets pujar deu carruatges fins a la porta dels habitatges.
Posteriorment, es desestim, per s que es va construir la rampa que condua al soterrani, habilitat com a
aparcament. Al voltant daquests patis shi distribueixen les diferents plantes, articulades de manera irregular
i sense un aparent ordre lgic, fet que dna com a resultat uns habitatges amb cambres de formes
poligonals (que oblig a moblar-los amb un mobiliari adaptat a les peculiaritats de l'espai, dissenyat pel
mateix Gaud). El terra prolonga de manera molt original el carrer exterior i condueix al soterrani (que servia
daparcament) i als accessos als diferents habitatges. El vestbul s un espai duna notable riquesa: la porta
dentrada recorda lestructura cellular dun organisme, el llum t forma de cap dofidis i les pintures murals,
inspirades en tapissos del segle XVI, sn de tema mitolgic. El primer pis correspon a la planta principal o
planta noble, de 1.200 m2, destinada a ser ocupada pels propietaris. Hi destaquen, de manera especial, els
sostres, que imiten el fons del mar mogut per les onades. Laccs a aquesta planta es fa a travs duna
escala independent, al final de la qual hi ha unes columnes de pedra amb el reflex pintat a la paret de
davant, en clara referncia a La vida es sueo, de Caldern de la Barca. Un dels espais ms extraordinaris
de la Pedrera sn les golfes, una mena de passads serpentejant que recorre la part superior de ledifici. Hi
destaca la presncia de 270 arcs catenaris, de ma pla i altura variable, que aguanten el pes dun terrat
esglaonat. El nom darc catenari es deu a la seva forma, semblant a la que adopta una cadena quan es
penja de dos punts i noms suporta el seu propi pes. Les golfes acompleixen una doble funci: de regulador
trmic de ledifici i despai destinat a safareigs i estenedors. El terrat constitueix un bosc de formes
mgiques, plenes de simbolisme; mentre que a alguns els recorden el paisatge de la Capadcia, altres hi
veuen els gegants de les festes populars. Acullen els sis dipsits de l'aigua i un gran nombre de xemeneies i
sortides de ventilaci, aix com les capses de les escales i dels ascensors coronades per creus de quatre
cares orientades als quatre punts cardinals. Es tracta dun dels espais ms emblemtics de l'edifici. 4.4
Elements decoratius Ledifici constitueix lexponent ms clar de larquitectura orgnica de Gaud, desterrant
completament ls de la lnia recta en la construcci. Larquitecte va deixar volar en llibertat la imaginaci i la
fantasia, sense oblidar, per, l'aspecte funcional. La sinuositat de la faana fa pensar, vista de lluny, que La
Pedrera ha estat modelada en argila; tanmateix, la composici de pedra i la seva talla granulada li atorguen
una consistncia comparable a determinades formes geolgiques. Les ondulacions, que recorden les
onades del mar, les formes del litoral o els massissos muntanyosos catalans, la doten de moviment i
converteixen ledifici en un organisme viu. El treball de forja dels balcons, ideat per Gaud i realitzat per
Josep M. Jujol, representa majoritriament formes vegetals, per tamb hi podem distingir una mscara, un
ocell, un estel, una creu i dues flors. Les ondulacions dels balcons concebudes com un element escultric
sn dinmiques i provoquen un joc de clarobscurs molt decoratius. Aix doncs, la identificaci amb el mn
natural est plenament aconseguida, ja que hi apareixen mostres dels tres regnes: mineral, animal i vegetal.
A la part superior de la faana, i fet en relleu de pedra, hi ha inscrita una invocaci mariana en llat. Ave
Gratia Plena Dominus Tecum, una M (anagrama de Maria) i smbols com la rosa o els lliris. Tot aix havia
dacompanyar la imatge de la Mare de Du del Roser, flanquejada per sant Gabriel i sant Miquel, que havia
de presidir ledifici. Tanmateix, el projecte no es va dur a terme, b perqu lescultura realitzada no va
agradar als Mil, b perqu els fets de la Setmana Trgica no ho feren recomanable. En algunes parts del
terrat destaca la decoraci a base de trencads de marbre blanc. Les xemeneies, que sagrupen i presenten
una forma helicodal per tal de facilitar lascens del fum, estan coronades per caps de guerrers (nhi ha
alguns de recoberts per trossos de vidre dampolles). A l interior, la profusa decoraci segueix una lnia
modernista, amb estucs, panys amb motius florals i, hi destaca el traat poligonal irregular de les estances,
amb parets tamb irregulars i falsos sostres formant onades sinuoses. Aquests trets obligaven a tenir
mobles fets a mida que van ser dissenyats per Gaud mateix, amb la qual cosa es garantia la coherncia
total de l'edifici. Malauradament per, quan Gaud va morir i la moda del modernisme es va abandonar, els
interiors van ser remodelats i s'hi imposaren les Inies rectes. Els inquilins van prioritzar el carcter ms
funcional, per ms endavant, la musetzaci de ledifici en va comportar la restauraci de la forma original.
5. FUNCI I SIGNIFICAT FUNCI La Casa Mil va ser encarregada el 1906 a Gaud per Roser Segimon,
esposa de Pere Mil. El matrimoni va mantenir importants discrepncies amb larquitecte, i la construcci
que va rebre fora crtiques en la seva poca mai no va ser del gust dels propietaris. La seva funci original
era residencial. Va ser projectat per poder allotjar un aparcament de carruatges i cotxes, al soterrani;
botigues a lentresl; el domicili particular dels propietaris, a la planta noble o principal; quatre pisos amb
habitatges de lloguer i un tic o golfes, amb terrat de diferents nivells. Actualment, encara es conserven
alguns dels apartaments originals, amb el mobiliari decorat per larquitecte, per altres espais shan adaptat
a les activitats culturals que shi organitzen. En lactualitat, s propietat de lentitat bancria Caixa Catalunya
i sha convertit en centre cultural i sala dexposicions de la seva fundaci. Ledifici va ser declarat Patrimoni
de la Humanitat per la UNESCO el 2 de novembre de 1984. SIGNIFICAT Tot i que actualment s difcil
detectar-ho, la Casa Mil respon a la profunda religiositat del seu autor. El projecte inicial contemplava, com
ja hem dit, la disposici al capdamunt de ledifici, dun gran conjunt escultric dedicat a la Mare de Du del
Roser, de manera que ledifici sembls una enorme base de pedra. Ultra aquestes referncies catliques,
prpies duna burgesia molt identificada amb lesglsia, i que esqueia molt b a una persona tant pietosa
com el mateix Gaud, la casa s un smbol, per ella mateixa, de la puixana econmica de la burgesia
catalana. Es creu que Gaud hi va escenificar Les metamorfosis dOvidi, amb la qual cosa expressaria la

permanent transformaci del mn natural. Per la riquesa palesa en tots els detalls, la importncia donada a
cada bloc de pedra, que va ser tractat individualment, les evocacions onriques de les xemeneies i, en
general laudcia constructiva evident en tot ledifici, la converteixen en un dels referents fonamentals de
larquitectura moderna. Va ser declarada edifici de carcter artstic abans que se'n finalitzs la construcci i
constitueix una de les obres claus de l'arquitectura moderna. 6. MODELS I INFLUNCIES La Casa Mil s
un compendi de les aportacions ms rellevants de l'arquitectura del segle XIX i un avan d'alguns dels
elements ms caracterstics del segle XX. En la construcci, Gaud va deixar volar la imaginaci i la
fantasia, sense oblidar laspecte funcional. Les referncies a la natura hi sn constants. Tot i que no hi
utilitz policromia exterior (com a la Casa Batll, per exemple), la combinaci entre la forma sinuosa dels
blocs de pedra i el ferro utilitzat a les balconades atorga a l'edifici una gran fora expressiva, fins al punt que
autors com Oriol Bohigas l'han considerat un dels antecedents de l'arquitectura expressionista alemanya;
com desprs farien els expressionistes amb el formig, Gaud usa la pedra amb finalitat escultrica. La
Pedrera s un precedent del que, ms tard, Le Corbusier anomen planta lliure, tcnica que permetia
modificar la distribuci dels pisos canviant o substituint els envans. Els surrealistes la van admirar, com ho
prova larticle que Dal i el fotgraf Man Ray li van dedicar. Fora daix, s un dels monuments ms visitats
de la ciutat de Barcelona, i un dels ms coneguts internacionalment.
Miles van de Rohe.Pavell alemany:
A) Anlisi de lobra (enfocament tcnic, formal i semntic)
1) Tipologia
El Pavell Alemany es un pavell dexposici pblic
2) Elements arquitectnics i materials
El pavell alemany es va construir amb materials industrials com marbres de colors, travert, nix daurat,
granit, acer inoxidable i vidre. Al Pavell hi ha marbres molt luxosos (travert, verd dels Alps, nix daurat i de
Tinos), llunes de vidre (transparent, blanc, verd translcid) i acer platejat; susen alhora per mostrar que tots
tenen la mateixa qualitat. Aquests materials estan tractats amb simplicitat: fan lloses de pedra, llunes de
vidre, marcs metllics, pilars, destacant-se les seves qualitats: els diferents aspectes i colors, la majoria ben
lluents.
Ledifici saixeca sobre un podi de travert que forma un paralleleppede, al qual es puja per una petita escala
tangencial al pla de vuit graons, que tamb permet laccs a una piscina de planta rectangular situada a la
part esquerra de la plataforma. El pavell no te faana principal.
Darrere daquest estany artificial hi ha despatxos i lavabo, integrats al conjunt mitjanant un mur de travert
recorregut en part per un banc del mateix material que suneix a la coberta de la construcci principal.
Aquesta coberta, plana i horitzontal, se sost nomes a partir de vuit pilars de forma cruciforme dacer
inoxidable repartits en intervals regulars i aix allibera els murs de la funci habitual de carrega que estan aix
per criteris esttics, sestn en volads respecte de lestructura inferior de suport a lextrem esquerra i deixa al
descobert el cant contrari on subica un petit pati rectangular tancat. En aquest pati saixeca sobre un
segon estany una escultura femenina de bronze obra de Georg Kolle.
3) Elements decoratius
La construcci es basa en una composici rgidament geomtrica i rectilnia sense ornamentacions
en les seves construccions, la funcionalitat s el mxim luxe.
4) Dimensions i proporcions
La plataforma del Pavell Alemany mesura 53 x 17 metres.
5) Espai interior
Hi ha murs divisoris distributs amb criteris esttics que tenen la funci de delimitar lespai per no
daguantar ledifici. Les illusries parets de marbres de colors i vidre transparent de linterior creen
un recinte obert i polivalent totalment oposat al tradicional espai compartimentat, fet que permet una
bona interrelaci interior-exterior i fa una sensaci espacial ms gran que larquitecte refora a
traves del reflex del mateix edifici a laigua de les dues piscines.
Lescs mobiliari interior el componen la popular Cadira Barcelona, una catifa negra i una cortina
vermella que al costat del mur central dnix daurat, representen la bandera alemanya.
La cadira la va dissenyar el mateix arquitecte especialment per el pavell, es una cadira feta a base
de pell i metall, que es va convertir en una icona del disseny modern.
Al fons i en un petit estany es troba lesttua de bronze de Kolbe Dem que esta envoltada de parets de
marbre verd i tamb dnix on les vetes naturals de la pedra formen unes lnies abstractes que contrasten

amb el figurativisme de lesttua. Lescultura es reflexa en el aigua, el marbre i els vidres donant una
sensaci que es multiplica en el espai i contrasta les seves lnies corbes amb la composici geomtrica de
ledifici.
6) Relaci amb lentorn
Lobra esta dins del recinte firal que es va construir amb motiu de lexposici internacional al vessant de la
muntanya de Monjuc de Barcelona. El seu emplaament apartat a leix principal de lexposici va ser elegit
pel mateix arquitecte potser per no trencar visualment amb la proposta historicista i eclctica dels grans
palaus oficials que es van construir per a lExposici.
7) Funci simblica o propagandstica
Aquest edifici s considerat un dels models de l'arquitectura moderna. Volia simbolitzar els valors de la nova
Alemanya ( modernitat, racionalitat i transparncia) marcant un allunyament de les velles tradicions.
La seva funci, finalment, va ser la de simbolitzar Alemanya a l'Exposici Universal de Barcelona de 1929,
albergant la recepci oficial del rei Alfons XIII per part de les autoritats alemanyes.
La seva construcci va suposar un model de referncia i difusi de les noves idees de larquitectura del
moviment modern.
B) Classificaci i context histricosocial (enfocament cultural, sociolgic i histric)
Esdeveniments importants:
Desprs del final de la Primera Guerra Mundial, es va instituir la Societat de Nacions, que va nixer amb la
finalitat d'evitar que un conflicte d'aquesta magnitud es torns a repetir.
L'Imperi Rus passa a ser la URSS, que amb la ideologia marxista de Lenin, es converteix en la primera
naci del mn governada pel "proletariat".
Els Estats Units van prosseguir el seu rpid desenvolupament econmic que es va veure pertorbat, per,
per la "gran depressi" del 1929. (s un procs per l'Expo. s al maig i el crack el el 24 d'octubre)
Alemanya, asfixiada per les oneroses disposicions del Tractat de Versalles, tenia el seu sistema financer en
la crisi ms gran que va conixer aquest segle, mentre tractava d'aconseguir una estabilitat democrtica
amb la Repblica de Weimar.
L'Imperi Japons es va apoderar de les colnies que Alemanya tenia al Pacfic.
El creixent descontent dels alemanys va fer que Adolf Hitler prengus el control del pas el 1933 amb un
suport de la poblaci sense precedents. Alemanya va deixar de banda la Repblica de Weimar i es va
convertir en un Estat totalitari igual que la Itlia de Benito Mussolini i la URSS de Josef Stalin.
Alemanya es desenvolupa novament, l'economia es rellana amb l'impuls que li dna la indstria i la inversi
de l'Estat en infraestructures.
El col.lapse de la Repblica i la Guerra Civil Espanyola va dessagnar a aquesta naci, la va convertir en un
Estat totalitari i va servir de prembul a la gran guerra que estava per venir al continent, al 1939 la Segona
Guerra Mundial.
Als Estats Units el president Franklin Delano Roosevelt va liderar la recuperaci econmica del pas desprs
de la crisi provocada per la caiguda de la Borsa de Nova York (Crack del 29).
El Pavell alemany, dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe, era el pavell de representaci d'Alemanya
per a l'Exposici internacional celebrada a Barcelona l'any 1929. El pavell volia simbolitzar el carcter
progressista i democrtic de la nova Repblica de Weimar i la seva recuperaci desprs de la Primera
Guerra Mundial.
Aquest s un edifici important en la histria de l'arquitectura moderna, ja que en ell es plasmen totes les
idees del llavors naixent Moviment Modern amb ms llibertat que en altres obres, ja que aquesta construcci
no tenia altra funci que difondre aquestes noves idees, aix com l's de nous materials i tcniques en la
construcci.
Al llarg de la seva vida professional Mies va lluitar per aconseguir una arquitectura de carcter universal i
simple, i que fos honesta en l'ocupaci dels materials i en les estructures. Va ser aix com va fer clebre la
frase "less is more" ("menys s ms"), que es va convertir en el lema de l'arquitectura d'avantguarda de la
primera meitat del segle XX, i al mateix temps en un dels conceptes ms discutits en la teoria Arquitectnica.
Lloyd Wright.Casa Kauffman:
1.IDENTIFICACI
1.1. Nom de l'obra: Casa kaufmann (casa cascada)
1.2 .Autor o escola: Wright, Frank Lloyd (1869-1959)
Naci el 8 de junio de 1867 en Richland Center, Wisconsin (Estados Unidos). Curs estudios de ingeniera
civil en la Universidad de Wisconsin y en 1887 viaj a Chicago con el fin de trabajar como dibujante en el

estudio de Adler&Sullivan. Louis Henri Sullivan, un miembro de esta compaa, influy en su obra y siempre
le consider como su maestro. En 1893 abri su propio estudio de arquitectura en Chicago. Fue el
introductor del trmino de arquitectura orgnica, que consiste en que la construccin debe derivarse
directamente del entorno natural. Desde los inicios de su carrera rechaz los estilos neoclasicistas y
victorianos que imperaban a finales del siglo XIX. Otra de sus aportaciones fundamentales a la arquitectura
moderna fue el dominio de la planta libre, con la que obtuvo espacios que fluyen de una estancia a otra. El
concepto abunda en las llamadas prairie-houses (casas de la pradera), entre las que destacan la Martin
House en Buffalo (Nueva York, 1904), la Coonley House en Riverside (Illinois, 1908) y la Robie House en
Chicago (1909). Entre sus innovaciones estructurales destaca el sistema antissmico desarrollado en el
Hotel Imperial de Tokio. Entre 1909 y 1910 se autoexili en Europa, debido a problemas personales. Cuando
regres, se estableci en Taliesi, donde construy su propia casa y un estudio-escuela. Entre sus obras ms
emblemticas aparecen la Millard House en Pasadena (California, 1923), la Kaufmann House o casa de la
Cascada en Bear Run (Pennsylvania, 1937), el Johnson Wax Company Administration Building en Racine
(Wisconsin, 1939), la First Unitarian Church en Madison (Wisconsin, 1947) y el rascacielos Price Tower de
Bartlesville (Oklahoma, 1953). Falleci el 9 de abril de 1959 en Phoenix (Arizona).
1.3 .Dates de construcci: 1935-1937
1.4. Tipus d'edifici: privat, ara pblic.
1.5. Perode al qual pertany: Organicisme
1.6. Emplaament: Bear Run, Pennsilvnia (EUA)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: formig armat, pedra natural, vidre i alumini.
1.7.2. Sistema constructiu: amb materials industrials.
1.7.3. Mesures:
2. ANLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: Pilars de formig armat.
2.2.Elements suportats: Els pisos de formig armat que sobresurten cap a lexterior en forma de grans
terrasses.
2.3.Espai exterior:
-Aquesta casa no t faana dentrada i laccs a lhabitatge es fa a travs dun pont perqu la part contrria
del carrer s la que ha desenvolupat vers la integraci amb el paisatge.
-Casa realitzada per viure dins de la natura emplaada en un entorn natural accidentat i rocalls.
-Lnies dominants horitzontals terrasses i verticals de les quals destaca lescala.
-Casa dissenyada per adaptar-se als desnivells del terreny. Es planteja confondres amb lexterior i es
planteja formar una unitat entre lmbit natural i residencial.
-Els accidents naturals com el corrent daigua sarticulen com un element estructural de ledifici i crearan la
falsa sensaci que s des de la mateixa casa don brolla el salt daigua.
-Grans finestrals de fusteria dalumini fan que la casa sintegri amb lentorn.
2.4.Espai interior:
-La llibertat de planta de cada pis s absoluta, es formen diferents plans projectats en terrasses que se
superen mitjanant esglaons o plantes es desenvolupen mitjanant 3 nivells.
-Tots els angles inferior es dissolen en vidres i eviten la sensaci de recinte tancat.
-Planta inferior gran sala destar installada sobre una roca com a base de la llar de foc i gran terrassa de
formig que vola damunt la cascada i la integra especialment en lhabitatge. Les estructures de les diferents
habitacions prescindeixen dels murs de crrega i lespai queda completament lliure.
-Planta superior hi ha un altre terrassa a 90 de la primera, per tant, aquesta tindr llum i ombra.
-Illuminaci per grans finestrals amb tancaments mecnics.
2.5. Estil: elements definitoris, influncies i relacions.
Organicista. Principis:
-Volen harmonitzar ledifici amb lambient estenent i accentuen els plans parallels al sl.

-No vol ornamentar les faanes, exceptuant els resultats dels mateixos materials.
-Redueix al mnim les compartimentacions divisries interiors a la recerca dun sol ambient on els nics
lmits siguin laire i la llum.
-Volen que sassembli en forma o carcter a un organisme natural. Busquen la integraci de la obra mateixa
en el paisatge que la envolta. Ledifici no ha destar sobre una muntanya, sin formar part della. No hi ha
dhaver una lnia divisria entre la natura i ledifici, lun s el altre.
Influt: Arquitectura japonesa i aprofitar al mxim les innovacions dels nous materials com tota larquitectura
contempornia.
Influir: alguns racionalistes europeus faran seves les formulacions de lorganicisme pavell alemany.
3. CONTINGUT I SIGNIFICACI DE L'EDIFICI:
3.1. Funci de l'edifici: habitatge, ara casa museu.
3.2. Elements simblics de l'edifici. Integraci amb la natura.
3.3. Encrrec i recepci: La casa la va encarregar Edgar Kaufmann (director dels grans magatzems
Pitsburg) que la volia com a residencia particular.
3.4. Context histric i relaci amb la cultura de l'poca. Expansi economia EUA la primera potncia
mundial. Classes mitjanes sintegren dins la societat de consum de productes de luxe (casa). A Europa,
nazis (feixisme).
3.5. Histria de ledifici.
Lancdota els operaris que la construen deien que senfonsaria i no va ser aix
Frank O.Gehry.Museu Guggenheim de Bilbao:
Introducci
Obra de l'arquitecte americ Frank O. Gehry, el Museu Guggenheim ha jugat un paper fonamental en la
revitalitzaci urbanstica i en la transformaci de la zona, a ms de convertir-se en el smbol de la ciutat de
Bilbao. L'edifici constitueix un magnfic exemple de l'arquitectura ms avantguardista del segle XX i
representa en un fita arquitectnica pel seu disseny innovador tant a l'exterior com en els espais interiors,
conformant un seductor tel de fons per a l'exhibici d'art contemporani. La visita es pot realitzar tant per
l'interior com per l'exterior de l'edifici.
A finals de 1980 les autoritats basques es van embarcar en un ambicis programa de reconstrucci de la
ciutat. El 1991, amb nous dissenys per a un aeroport, un sistema de metro, i un pont de vianants, entre
altres importants projectes de grans arquitectes internacionals com Norman Foster, Santiago Calatrava, i
Arata Isozaki, la ciutat planeja construir un centre cultural de primer ordre. A l'abril i maig de 1991 per
invitaci del Govern Basc i la Diputaci Foral de Biscaia, Thomas Krens, director de l'Solomon R.
Guggenheim Foundation, es va reunir en diverses ocasions amb els funcionaris, signant un acord preliminar
per portar un nou Museu Guggenheim a Bilbao. El 1992 la fundaci va procedir a convidar a 3 oficines
d'arquitectes per al desenvolupament de dissenys esquemtics: Arata Isozaki, Coop Himmelb (l) au i Frank
Gehry. Les propostes havien de desenvolupar-se en 3 setmanes. Va resultar seleccionat el projecte de
l'arquitecte americ Frank Gehry, conegut pel seu s de materials poc ortodoxos, les seves formes
inventives i la seva sensibilitat cap al medi ambient urb.
Situaci: El Museu Guggenheim est implantat en una parcella allargada, en un revolt de la ria, que
pertanyia a una antiga fbrica abonadonada, amb 32,500 m2 dels quals 24000 m2 estan construts, a la
ciutat de Bilbao, Espanya. En el seu interior 11.000 m2 es destinen a espais d'exposici. El museu es troba
16 metres sota de la cota de la ciutat, a nivell de la ria del Nervin. El Pont de La Salve, una de les principals
entrades de la ciutat, travessa l'edifici per un dels seus costats connectant amb el centre urb.
ituada a la Badia de Biscaia, Bilbao s la quarta ciutat ms gran d'Espanya, un dels ports ms importants
del pas, i un centre per a la fabricaci, el transport i el comer. Tota ests zona, amb la ria del Nervin com
a eix vertebrador, ha viscut una regeneraci urbana i mediambiental seguint el Pla de Revitalitzaci proposat
pel Govern Basc, que busca aconseguir que la ciutat torni a mirar a la ria, desprs d'un segle de donar-li
l'esquena. Amb la construcci del Museu en aquest emplaament, les autoritats van pretendre donar
l'empenta inicial per recuperar una rea abandonada de la ciutat.
Concepte: El disseny de l'edifici segueix l'estil de Frank Gehry. Inspirat en les formes i textures d'un peix, es
pot considerar una escultura, una obra d'art en si mateix. Les formes no tenen cap ra geomtrica ni es
regeixen per cap llei. El museu s fonamentalment una closca que evoca el passat industrial i la vida

porturia de Bilbao, les seves indstries tradicionals, metallrgica i naviliera sn presents en els materials i
les formes: titani i acer, veles desplegades, vaixells, un peix immens. Es compon d'una srie de volums
interconnectats, uns de forma ortogonal recoberts de pedra i altres de forma orgnica coberts per una pell
metllica de titani, que recorden imatges de Metrpolis, amb les seves passarelles i ponts travessant
l'espai. La connexi entre volums est donada per la pell de vidre. El museu s'integra a la ciutat tant per la
seva alada com pels materials emprats. En trobar per sota de la cota de la ciutat, no sobrepassa a la resta
dels edificis. La pedra calcria, de to sorrenc, va ser especialment seleccionada per a aquest fi. Vist des del
riu, la forma de l'edifici s'assembla a un vaixell, mentre que vist des de dalt posseeix la forma d'una flor amb
tons que canvien segons l'hora del dia, passa de tons celestes a una lluentor enlluernadora al migdia, d'un
ocre a un vermells al capvespre.
Espais: Segons d'on es vingui, a l'edifici es pot accedir per diferents entrades:
Plaa del Museu: Si es ve des del centre urb de Bilbao, travessant el carrer Iparraguirre, un dels carrers
que travessen en diagonal a la ciutat, s'accedeix a l'entrada principal a la Plaa del Museu. A travs d'una
escalinata s'accedeix al vestbul de l'edifici.
Torre: Si es procedeix de l'altre costat de la Ria, el Pont de la Salve ens encamina fins al Museu, a travs
d'una torre d'estructura metllica situada al mig del va, que ens guiar mitjanant una escalinata i una suau
rampa corba que s'abraa a la faana posterior d'edifici.
Atri: Un cop passat el vestbul i penetrant en l'espai expositiu, s'accedeix a l'atri. Sota l'aparena catica que
suscita la contraposici fragmentada de volums amb formes regulars cobertes de pedra, formes corbes
revestides de titani i grans murs de vidre, l'edifici es articular al voltant d'un eix central, l'atri amb 300m2 de
superfcie i 50 metres de alt, un monumental espai buit coronat per una claraboia zenital en forma de "flor
metllica". Entorn d'ell, un sistema de passarelles corbes, ascensors envidrats i torres d'escales connecten
les 19 galeries distribudes en tres plantes, que combinen espais clssics de formes rectangulars amb altres
de proporcions i formes singulars, tots illuminats zenitalment. Les exposicions temporals i les obres de gran
format tenen cabuda en una galeria d'uns 30 m. d'ample i gaireb 130 m. de llarg, lliure de columnes,
situada en el volum que passa sota el Pont La Salve.
Sales: El Museu disposa d'un total de 11.000 m2 d'espai expositiu distribut en dinou galeries. Un cop
travessat el vestbul s'accedeix a una srie d'mplies sales, deu de les quals tenen forma ortogonal i
aspecte ms aviat clssic amb revestiment de pedra, mentre que les altres nou presenten una irregularitat
singular sumada a la seva revestiment de titani. Destaca la "Galeria Peix", amb els seus 130 metres de llarg
per 30 d'ample, lliure de suports interiors, que s'escola sota el pont fins topar-se amb la torre, que simula
abraar i incloure'l a l'edifici.
Terrassa: La terrassa, accessible des de l'atri i amb vistes a la ria i al jard d'aigua, est coberta per una
marquesina recolzada en un nic pilar de pedra, amb una doble funci protectora i esttica. Una mplia
rampa d'escales que part de la faana posterior, puja fins a la escultrica torre, concebuda per absorbir i
integrar el Pont de la Salve en el complex arquitectnic.
Estructura: A causa de la seva complexitat matemtica, les sinuoses corbes van ser dissenyades mitjanant
un programa informtic de disseny tridimensional anomenat Catia, que va permetre dissenyar i calcular
formes que, anys abans no hagus estat possible. L'edifici est construt amb murs i sostres de crrega, els
quals tenen una estructura interna de barres metlliques que formen quadrcules amb triangulacions que
s'ensamblen per formar un nic cos. Les formes del museu no podrien haver-se aconseguit de no haver fet
servir murs i sostres portants. Catia va determinar el nombre de barres necessries en cada lloc, aix com la
seva disposici i orientaci. A ms d'aquesta estructura, els murs i sostres tenen diverses capes allants i un
revestiment exterior de titani. Cada pea t una forma nica i exclusiva per al lloc que ocupa, determinada
per Catia. Les superfcies de doble curvatura de titani s'obtenen a travs d'una doble trama de generatrius a
partir de la geometria facetada. La primera est formada per tubs circulars que defineixen la forma
horitzontal i sobre aquesta van perfils oberts en "C", per aconseguir la curvatura vertical, en els quals es
cargola la xapa galvanitzada que tanca el volum total. En la seva cara externa es va collocar un refor
d'estanquetat i finalment les escates de titani, fixades mitjanant grapes d'acer inoxidable.
Materials: Construt en pedra calcria, titani i vidre. Es van utilitzar 33000 peces de titani de mig millmetre
de gruix, cadascuna amb una forma nica d'acord al lloc que ocupa. En ser aquestes peces tan primes,
s'adapten perfectament a les corbes necessries. El cristall t un tractament especial per deixar passar la
llum solar per no la calor i evitar que la llum natural danyi les peces exposades.
Titani: La pell exterior del Museu va ser realitzada amb planxes de titani, material al qual es va recrrer com

a substitut del coure emplomat, que va haver de ser descartat per ser material txic. Es van realitzar moltes
proves amb diferents materials buscant un que reuns carcter i calidesa. En principi es van realitzar proves
amb acer inoxidable, se li van afegir diversos revestiments, es va ratllar, va fregar i polir tractant de fer-li
perdre el seu fred aspecte industrial i aconseguir un material accessible. Va ser durant aquest procs de
recerca que van aparixer algunes mostres de titani i es va comenar a observar i aprofundir en el seu
tractament. El seu procs de laminat s delicat i s'ha de fer en llocs amb grans fonts d'energia. El laminat
per a les peces del Museu es van realitzar a Pittsburgh, aconseguint lmines molt ms primes que si
haguessin estat d'acer, tenen un gruix d'un ter de millmetre, una textura encoixinada, no es recolzen de
forma plana i un vent fort fa que la seva superfcie vibri i es ondul i la seva estabilitat s molt superior a la
pedra, que amb la polluci de les ciutats es deteriora en un curt perode, mentre que les lmines d'un ter
de millmetre de titani garanteixen cent anys contra la polluci.
Calcria: La part del museu de lnies clssiques es va construir mitjanant un mur de blocs de formig i un
aplacat ventilat de pedra calcria molt compacta color ocre, procedent de Granada.
ESCULTURA:
Boccioni.Formes niques de continutat en l'espai:
DOCUMENTACI DE LOBRA Ttol: Formes niques de continutat en lespai Autor: Umberto Boccioni
(1882-1916) Cronologia: 1913 Estil: futurista Tcnica: fossa Material: bronze Formes: escultura exempta
Tipologia: dempeus Cromatisme: monocrom Dimensions: 111 x 88 cm Localitzaci: MoMA (Nova York) hi ha
altres cpies. 1. CONTEXT HISTRIC I CULTURAL Principis segle XX... 2. ESTIL El futurisme s un
moviment dorigen itali encapalat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti, autor del Manifest Futurista
publicat el 20 de febrer de 1909 al diari francs Le Figaro. El Manifest, ser el primer duna llarga llista
darticles i publicacions que realitzaran els autors futuristes amb lobjectiu de donar a conixer lideari
daquest nou moviment que busca incidir en tots els camps de la cultura i no nicament en el de lart. El
principal propsit ideolgic que queda pals en el Manifest s la voluntat de trencar i posar fi a lart del
passat ( volem destruir els museus, les biblioteques, les acadmies de tota mena... deia Marinetti) i crear
un nou art que exalti i reflecteixi el progrs i la moderna societat industrial. El 1910 es publica a Mil el
Manifest dels Pintors futuristes signat per alguns dels artistes ms destacats del moviment com Carr,
Severini o el mateix Boccioni, qui el 1912 redacta el Manifest de lEscultura futurista. Finalment, el 1914 veu
la llum el Manifest de lArquitectura futurista. Les principals caracterstiques dels artistes futuristes sn: - El
rebuig explcit del passat i ladmiraci i valoraci de la modernitat. - Els temes de les seves obres van lligats
al que ells consideren signes de la vida moderna: la idea de progrs, de moviment i canvi, la velocitat, els
avenos tecnolgics com lelectricitat, les mquines, les fbriques... i la ciutat moderna. - Per expressar el
moviment i el dinamisme inventaran una nova tcnica formal, el simultaneisme, consistent en la repetici
duna mateixa imatge, com si fos una seqncia flmica. - Tamb utilitzaran recursos propis de simultanetat
de diferents punts de vista propis del Cubisme; aquest intent de captar el moviment mitjanant procediments
derivats del Cubisme ha fet que alguns autors considerin el Futurisme com un Cubisme dinmic. - Amb el
mateix objectiu en les seves composicions hi haur una preferncia per la lnia corba o per la contraposici
entre rectes i corbes. - La paleta cromtica ser viva i contrastada i en les obres es donar un gran
dinamisme compositiu. Umberto Boccioni est considerat un dels principals exponents del Futurisme, la
seva obra es mou dins la creaci escultrica i pictrica i fou a ms, teric del moviment. De fet, en el seu
Manifest de lescultura futurista exposa dos principis bsics que es faran efectius al llarg del segle XX: 1.
lescultura ha dexpressar moviment i dinamisme, i per ell el moviment absolut sn les forces internes
invisibles dun objecte, que lescultor revela en relaci amb el moviment relatiu, el que sexperimenta a
travs de lespai i el temps. Qualsevol objecte mostra, mitjanat les lnies, de quina manera es disgregaria si
continus les tendncies de les seves forces internes. 2. la introducci de qualsevol tipus de material per a
realitzar lobra escultrica, abandonant ls dels materials tradicionals com el marbre o el bronze. Val a dir
per que aquests principis no els veurem reflectits plenament en la seva obra, en gran part degut a la seva
mort prematura el 1913. La seva evoluci va anar des del realisme figuratiu al divisionisme fins arribar a
labstracci geomtrica dinfluncies cubistes. El futurisme, com a moviment artstic va tancar la seva
primera etapa amb la Primera Guerra Mundial, desprs de la qual va continuar en un corrent que a vegades
es denomina segon futurisme, vinculat al feixisme de Mussolini. Aquesta vinculaci ideolgica amb els
moviments feixistes va fer que desprs de la Segona Guerra Mundial fos un moviment molt poc valorat. 3.
TEMTICA Formes niques de continutat en lespai s un retrat tridimensional dun cos enrgic i poders
representat en posici de marxa, s a dir, en plena acci i avanant cap endavant. El que vol representar
Boccioni s la construcci de lacci del cos ( i no la simple construcci del cos) reproduint perfectament
lenergia interna i dinmica de lsser hum. La figura de cos sencer, mostra un tors sense braos que han
estat substituts per una forma arrodonida. Les cames fixades a dos blocs permeten crear una imatge
aerodinmica deformada per la velocitat. 4. TIPOLOGIA Escultura exempta o de ple volum, representada de
cos sencer dempeus i sobre dos pedestals quadrangulars. 5. DESCRIPCI DE LOBRA 5.1 TRACTAMENT
DE LA MATERIA ESCULTRICA a) Material i tcnica Boccioni va morir deixant loriginal de lobra en guix.

Ha estat a posteriori i grcies a la conservaci del guix original que se nhan pogut fer quatre cpies foses
en bronze. A partir daquestes cpies de loriginal se nhan fet daltres. La textura del bronze s molt polida,
amb algunes parts que semblen inacabades. b) Color Monocroma c) Volum Hi ha un intercanvi dinmic
entre el volum de la figura i lespai. La massa de lescultura, de contorns desdibuixats, sintegra en lespai
que lenvolta. Tot i les seves dimensions, el resultat final s el duna figura lleugera i molt vital. 5.2
ELEMENTS FORMALS a) Composici Lescultura es configura a partir duna sobreposici de volums, com
si es tracts duna seqncia flmica en la que, les imatges es van collocant una sobre laltra, en lloc
daparixer una darrera laltra. El resultat daquesta simultanetat temporal s una figura distorsionada que
recorda el plantejament cubista denquadrar en un mateix pla mltiples punts de vista i angles de visi ja que
tan el rostre com el cos es descomponen en diferents plans simultanis. Es tracta duna composici oberta o
centrfuga que es relaciona amb lespai que lenvolta. El contorn de la figura, apareix desdibuixat, obrint-se
en diverses perspectives, multiplicant-se, en volums cncaus i convexes que es tallen en arestes molt
marcades, creant un joc de plnols i de mltiples formes geomtriques que aconsegueix reproduir el
moviment de la figura en lespai. Aquests perfils angulosos, a ms, permeten representar amb ms vivacitat
la tensi entre el desplaament del personatge en el sentit del moviment (cap endavant) i les formes
generades en sentit contrari (cap enrere), pel propi dinamisme de la marxa. b) Efectes de llum El bronze
est molt polit, de manera que la llum reflecteix en tota la superfcie. A ms, els marcats contorns plens
dentrants i sortints creen grans efectes de clarobscur. La llum dota a la figura duna major sensaci
dinmica i potencia visualment les formes. Per als futuristes la llum era tamb un smbol del progrs i la
modernitat. c) Tractament dels motius, en especial de la figura humana Es tracta duna figura annima,
sense detalls superflus, sense fisonomia, sense sexe, sense braos. Construda a partir de les tensions que
genera la musculatura dun cos que avana amb fora cap endavant, una figura musculosa esborrada pel
vent, de formes gaireb aerodinmiques. 6. FUNCI I SIGNIFICAT FUNCI Formes niques de continutat
en lespai s la posada en prctica de les teories que lartista exposa en el seu Manifest de lescultura
futurista i per tant, una experimentaci del concepte del moviment en lescultura, que busca obrir nous
camins per a lescultura moderna. El resultat final s un retrat que reprodueix perfectament lenergia interna
de lsser hum. s una curiositat fer referncia al fet que Formes niques de Continutat en l'espai ,
apareix en la cara nacional d'Itlia de les monedes de vint cntims d'euro. SIGNIFICAT Lobra vol donar una
imatge de lhome modern: un sser annim que viu a una gran ciutat i que avana cap al futur, amb
dinamisme, deixant enrere el passat i mirant cap al futur amb fora i optimisme. Un optimisme que queda
pals en el fet que pot avanar tot i el vent que se li oposa. Tamb pot recordar la figura dun guerrer si es
pensa en lexaltaci del militarisme i fins i tot de la guerra que fan els artistes futuristes o a una mquina o
robot, un altre smbol de la modernitat de lpoca molt valorat pels futuristes. Per alguns crtics, recull
lessncia de la teoria nietzschiana del superhome, lsser hum del futur, binic meitat hum, meitat
mquina-, que es desenvolupa en llibertat, trencant les barreres i normes que el tenien atrapat. 7. MODELS
I INFLUNCIES Malgrat que el Futurisme renega de les frmules heretades del passat, lobra t una clara
semblana amb la Victria de Samotrcia, totes dues intenten recrear una mateixa sensaci: el moviment
rpid i decidit dun cos en lespai. En lescultura grega a travs de les robes que envolten la figura i en el cas
de Boccioni a partir del modelat del cos del personatge fragmentat en mltiples plans geomtrics. Els
artistes futuristes tenen com a model molt proper, la tcnica divisionista dels postimpressionistes, per aviat
fan seves les formes cubistes, en el que ser una visi dinmica de plnols i elements geomtrics que
utilitzaran per crear noves composicions. Tant la seva obra com els seus plantejaments terics tindran gran
influncia en lescultura de les segones avantguardes.
P.Gargallo.El profeta:
Catalogaci:
Pau Gargallo (1881 - 1934)
Escultura metllica de ferro
expressionisme
1933
Museu Centre d'Art Reina Sofia. Madrid
Descripci de l'obra:
Una de les ltimes obres de Pablo Gargallo.
Imponent figura frria, simplicitat i complexa estructura
Intent d'esculpir el buit, el buit, en contrasentit amb la norma de l'escultura, que consisteix a donar forma al
volum.
Les lmines que composen el profeta, no componen un bloc, sin que es corben, i es torcen entre si.
La llum rellisca per la superfcie del bloc, s'introdueix per l'interior, crea zones de clar-obscur.
La figura resultant s un home que est cridant, figura poderosa, amenaant amb una m aixecada en
actitud d'orador, i una altra que subjecta un bast.
Preocupaci per l'aspecte molt accentuada.
L'escultor no vol fer una figura abstracta.

Mirant-ho des plans diferents, el profeta s el mateix, el mateix gest i sentit, la mateixa persona.
La profunditat no s una continutat frontal, s'aconsegueix amb el joc de peces i de buits.
Les lnies i plans ens condueixen cap al cap, i a la boca, centre expressiu de la figura, tant en la seva visi
frontal com en les laterals.
L'aire entra a travs de la xapa i la plena de llum, construint el volum en negatiu.
L'experincia d'unir l'exterior amb l'interior arriba a la seva mxima expressi.
El profeta presenta formes que ens recorden als cubistes, per es mou dins dels plantejaments espirituals
de l'expressionisme, la duresa, l'agressivitat i el carcter.
Tcnica i estil:
Gargallo s l'introductor del buit com a volum.
Substitueix el marbre, o el bronze, pel ferro, dramatisme expressiu
Creaci d'un nou llenguatge escultric.
Acabat d'arribar a Barcelona Gargallo s'integra en l'mbit cultural i de tertlia d'Els Quatre Gats i l'Escola de
la Llotja.
A Pars s'interessa per l'escultura de Rodn. Formaci en el noucentisme, deriva entre el modernisme de
formes rodones i la simplicitat del contacte amb el cubisme.
El 1912 dna el pas decisiu en la seva carrera en substituir els materials convencionals per les lmines de
ferro forjat. Es tractava de treballar el volum com no ho havia fet abans cap artista.
Altres dades:
Els crtics dels anys 20 es van adonar de la novetat que representava l'escultor.
A la revista Gaseta de les Arts (mar de 1929), apareix un article titulat "Escultures metliques de Pau
Gargallo", en el qual podem llegir el segent: La gran novetat de l'obra de gargallo s la recerca d'un volum
abstracte grcies a la illuminaci. Dividint les seves superfcies en cncaves, convexes i planes, arriba a
conjuntarlas de manera tan perfecta com natural, per crear aquests organismes vivents, en els quals juguen
la llum i l'ombra de manera nerviosa. El miracle era lligar els plnols convexos, que, rebutjant els plans
lluminosos, els dispersen sobre si en plans inestables, a les superfcies cncaves, que s'encarreguen de
guardar aquests raigs reflectits .
Leandre Cristfol.Nit de lluna:
Ttol: Nit de lluna
Autor: Leandre Cristfol ( Os de Balaguer,1908- Lleida 1998)
Cronologia: 1935
Tcnica: assemblage fusta i vidre: 42 x 32 x 22 cm
Estil: Surrealista
Localitzaci:Museu dart Jaume Morera de Lleida. Copia del mateix artista de mides 71 x 40 cm sense vidre
al MNAC de Barcelona
Lautor
El seu autor, Leandre Cristfol Peralba, va nixer a Os de Balaguer (Lleida) lany 1908, en el si duna famlia
pagesa. Des ben petit va rebre les influncies de lentorn rural i tot aix el va encuriosir i el va predisposar
per les arts manuals. Per aquesta motiu, lany 1922 es va traslladar a Lleida per aprendre lofici de fuster, i
ms tard, el debenista i el de tallista, coneixements que el van ajudar molt en el mn artstic. La seva
trajectria artstica es caracteritza per la gran diversitat dexposicions individuals i collectives, tant de
temtica abstracta com figurativa, principalment realitzades a Catalunya i Pars, entre altres indrets. Lany
1998 va morir a Lleida i va sser enterrat al seu poble natal.
Context
El segle XX ser el segle de les Avantguardes Artstiques que tindran dues grans etapes subdividides pels
grans canvis socials i poltics d aquesta centria. Daquesta forma els historiadors de l Art acostumen a
incloure les Primeres Avantguardes fins la Segona Guerra Mundial, mentre que les Segones s inclouran a
partir d aquest gran esdeveniment histric.
Les Primeres Avantguardes Artstiques estaran incloses dins duna dinmica de canvis, que es reflecteixen
en tots els camps:
-Cientfic i tecnolgic amb el motor d explosi, l aviaci, l energia atmica, els mitjans de comunicaci:
telfon, rdio, cinema, televisi...
- Econmic i social amb l emigraci del camp a les ciutats, la crisi del sistema capitalista amb el crac de
1929, la industrialitzaci...
- Poltic amb el Colonialisme, l esclat de la Primera Guerra Mundial i de la Revoluci Russa, l aparici i
consolidaci dels moviments feixistes, la Segona Guerra Mundial...
Per tant, l art de la primera meitat del segle XX ser un reflex d aquesta societat activa que modifica amb
un ritme frentic totes les seves estructures anteriors. Per aquest motiu desprs del Modernisme, el segle
XX s inicia amb l esclat de les Primeres Avantguardes Artstiques que es desenvoluparan al continent

europeu. Els principals pasos on sorgiran aquests corrents seran bsicament: Frana i Alemanya. Des d
aquests indrets s estendran per tota Europa i, concretament, Pars ser el centre artstic fins finalitzada la
Segona Guerra Mundial.
Des de 1905 fins gaireb 1924, Pars s esdevindr conjuntament amb Dresden i Munic els nuclis de
moviments artstics com: el Fauvisme, l Expressionisme, el Cubisme, lAbstracci i el Surrealisme, entre d
altres.
Descripci formal
Nit de lluna s una pea escultrica representada, com ja hem esmentat abans, amb tres elements de
fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una pea circular de color blau a linterior duna vitrina de fusta
semicircular, pintada de color negre i, amb una porta de vidre. Aquesta obra est firmada i datada en langle
inferior esquerra del marc de la caixa de fusta amb la segent referncia: Cristfol 1935. L assemblage s
la tcnica emprada per Cristfol en aquesta escultura, que consisteix en unir diferents materials i objectes
de forma que s aconsegueixi un efecte tridimensional.
En aquesta composici tan senzilla destaquen dos aspectes:
a) Un eix de simetria diagonal que ve determinat per la posici del fus de filar damunt de la fusta circular.
b) La llum natural de lobra que prov del color beix de la fusta de lou de sargir i del fus de filar damunt de la
pea circular blavosa i a linterior de la vitrina que est pintada de negre en tot el seu interior.
Tot aix ens permet afirmar que es tracta dun obra amb un equilibri fsic i real i atemporal perqu representa
un tema transcendent, amb un ritme de moviment fictici remarcat pel predomini de la forma diagonal del fus
de filar i amb una textura llisa, brillant, suau i dura provinent dels materials utilitzats.
Aquesta obra de Leandre Cristfol s una de les seves primeres peces no figuratives que corresponen a les
escultures surrealistes que va realitzar durant la dcada dels anys trenta i que formalment estan
relacionades amb aquest moviment que tanta importncia va tenir dins de les Primeres Avantguardes
Artstiques.
De l aire a l aire, El peix damunt de la sorra, Nit de lluna o l Aureola Astral o Harmonia estellar( Ralent)
sn de les obres ms conegudes d aquest estil surrealista de Cristfol. Leandre Cristfol podem dir que t
una similitud amb Joan Mir, ja que els dos artistes principalment utilitzaven el surrealisme de lautomatisme
pur, a ms dutilitzar la fusta i de fer servir objectes trobats.
Iconografia
Nit de lluna s una obra de temtica secular que reprodueix el mn de linconscient del nostre artista, tal i
com ell ho va descriure en vida:
Us explicar - diu Leandre Cristofol - com em va sortir una de les primeres obres surrealistes. [...] Va arribar
un moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus pares) i vaig pensar que si feia una
composici amb un fus d aquells amb el que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb all un
record de la meva mare [...]. Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho
s.
En aquesta pea escultrica tamb hi volia reflectir ms coses, com els records dinfantesa, al costat de la
famlia, durant les nits destiu en el mas que la famlia tenia lluny d Os de Balaguer, quan hi anaven per
segar el cereal. Nit de lluna reflecteix molt b aquest mn inconscient del nostre artista, que el transportava
al seu passat ms immediat i estimat, en qu el paisatge de la comarca de La Noguera, al costat de
Balaguer i de la serralada del Montsec, li impressionava, sobretot durant les nits de lluna amb aquella
illuminaci que ell va voler reproduir mitjanant aquesta pea escultrica. Per aquest motiu va escollir uns
elements molt senzills que va ubicar a linterior duna caixa de fusta semicircular pintada de negre, per tal
que la llum de lou de sargir i del fus reprodussin de la forma ms exacta possible, aquell somni dinfantesa.
Significat i funci
Des del punt de vista de significat es tracta duna obra no figurativa i simblica, tal i com acabem de
comprovar en lapartat anterior. En canvi, la seva funci, tant de localitzaci com de demostraci, s
decorativa, ldica i illustrativa de la forma en qu treballava lescultura Leandre Cristfol. Aquesta pea
escultrica es podria comparar amb la d El profeta de Pablo Gargallo amb la qual tindrien en com la seva
pertinena a les Primeres Avantguardes Artstiques mentre que hi hauria moltes diferncies, entre les quals
podrem esmentar:
- Els seus estils: surrealista la de Nit de Lluna i cubista la d El profeta.
- La seva cronologia: 1935 la de Nit de lluna i 1933, la d El profeta.
- Els materials: fusta i vidre la de Nit de lluna i bronze la d El profeta.
- La tcnica: assemblage la de Nit de lluna i forja la d El profeta.
- Les dimensions: redudes a la Nit de lluna i grans en lobra d El profeta.
Desprs dhaver analitzat Nit de lluna podem concloure que es tracta duna de les millors obres de Leandre
Cristfol i una de les ms destacades del moviment surrealista, tal i com va quedar demostrat el 3 de juliol
de 1986 en qu la seva obra va ser exposada, conjuntament amb la de d altres grans artistes com Mir i

Alberto Giacometti, en la mostra Qui est-ce que la sculpture moderne? del Centre George Pompidou de
Pars.
Models i influncies
Lobra de Leandre Cristfol ha de ser catalogada dins lobjecte surrealista -lobjecta trobat- , especialment
les composicions incloses en lesmentada exposici Logicofobista, i en relaci amb Ramon Marinel.lo i
Antoni Garcia Lamolla, tamb presents en dita exposici. Malgrat aix, el mateix Cristfol referint-se a
Aureola astral afirm que per ell era un record i va ser entesa com una obra surrealista. Aquesta
transformaci dels objectes quotidians en objectes potics el relaciona amb els Ready- Made de Marcel
Duchamp, malgrat que saparta del no significat de les obres de Duchamp , per esdevenir segons paraules
del mateix Cristfol una intuci damor envers tot all que et crida latenci.Es una actitud que lacosta a la
potica de les escultures objecte de Joan Mir i als poemes objecte de Joan Brossa.
Mir.Dona i ocell:
Artistes : Joan Mir i Ferr i Joan Gardy Artigas
Data creaci 1983
Perode/Estil: buidat, trencads i construcci
Material: formig i cermica
Ubicaci: Parc Joan Mir (Barcelona)
Dona i ocell s una escultura exempta de Joan Mir que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc
de Joan Mir, a Barcelona. Construda entre 1981 i 1982 per b que inaugurada l'any segent, l'obra s
de pedra artificial, revestida parcialment amb cermica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a
trencads, feta pel ceramista Joan Gardy Artigas. L'escultura fou la darrera obra pblica de Joan Mir. L'obra
t a veure, formalment, amb d'altres de motiu femen. s una forma vertical i complexa: a la part de baix, hi
ha una part arrodonida de carcter orgnic com un element natural que puja. Com si es tracts d'una ceba o
una tija que a dalt acaba amb una mena de brot, poncella o cap de bolet. Tanmateix, dalt de tot, hi ha una
cosa molt diferent: com un rodet desigual i inclinat, buit, tot de trencads blanc per dins, lluent quan rep la
llum, coronat amb una mena de mitja lluna groga, de banyes ben definides. El color s'usa de forma variada,
amb efectes fets mitjanant el trencads. S'ha indicat un presumpte significat establint diverses relacions
entre l'escultura i diferents rgans, criatures i elements de la Natura. L'obertura negra, vertical, s'ha
relacionat amb una vulva i el fust en conjunt sembla tenir una forma fllica.
Context: Dona i ocell es va realitzar en un perode en qu la ciutat de Barcelona va experimentar diversos
projectes de renovaci urbanstica, on es va convidar artistes i arquitectes de renom a participar per
refrescar la imatge urbana de la ciutat. Sn tamb d'aquell perode el Monument Homenatge a Picasso,
d'Antoni Tpies, i la recreaci d'un poema visual de Joan Brossa.
L'any 1968 l'Ajuntament de Barcelona va suggerir a Joan Mir de fer un dels seus coneguts murals cermics
per donar la benvinguda als visitants de la ciutat que arribessin a l'Aeroport de Barcelona. A Mir li va
encantar la idea i va dir que no solament faria una obra per a l'Aeroport acabat d'installar el setembre de
1970, sin que es compromet a dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat
segons en el mitj en qu hi arribessin: terra, mar o aire. Les altres dues obres encarregades foren un
paviment cermic de ms de 400 metres quadrats al Pla de la Boqueria el Mosaic del Pla de l'Os,
inaugurat el 30 de desembre de 1976 per saludar els visitants que arribessin a Barcelona per mar, i una
escultura que segons el projecte primigeni havia de fer ms de 60 metres d'alada que s'installaria al
Parc de Cervantes per tal de realitzar el mateix gest a l'entrada a la ciutat per l'antiga carretera nacional.
Aquesta obra havia de ser Dona, ocell i una estrella, per finalment el projecte per al Parc de Cervantes fou
desestimat i l'obra ideada a la Maqueta per a Dona, ocell i una estrella s conservada al pati nord de la
Fundaci Joan Mir de Barcelona. Una versi similar de l'obra es va construir a la Brunswick Plaza de
Chicago, amb una mida final de 12 metres, actualment coneguda com a Miss Chicago. Per a realitzar Dona i
ocell, Mir es va inspirar en una obra prvia, una cermica realitzada per Mir i Artigas el 1954 i que s'havia
trencat feia temps. Reconstruda posteriorment, es guardava als magatzems de la Galeria Maeght de Pars.
Mir va demanar a Joan Gardy-Artigas que li fes una cpia en guix i que la deixs a la Galeria Maeght de
Barcelona. All l'artista li va afegir uns papers setinats de colors i finalitz l'esbs de Dona i Ocell, que va
entregar a l'Ajuntament perqu es proceds a la seva construcci. Actualment aquest esbs es conserva al
magatzem de la Fundaci Joan Mir de Barcelona.
Anlisi: L'obra de Mir s una obra d'art contemporani de tema figuratiu: la primera imatge que relaciona
l'espectador amb el ttol s la d'una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa. La composici s
vertical i s regida per un eix diagonal, un gest que William Jeffett ha relacionat per una banda amb les
palmeres de la Fondation Maeght i, per l'altra, amb la voluntat de connectar l'arrelament a la terra i el vol
lliure d'un ocell, units a travs del cos femen. L'escultura de Mir presenta una evident forma fllica, mentre
que la figura femenina, concretada en una vulva, s expressada per la marcada incisi negra que es pot

veure al fust de l'obra. Al capdamunt de l'escultura hi ha un cilindre obert en forma de lluna. Dona i ocell
evoca un moviment absolutament de reps representat per la seva quietud i rigidesa. Mir lligava el
monument amb el costum de l'Antiga Roma de gravar un fallus a les portes d'entrada de les ciutats, per
desitjar salut i fora als que hi arribaven. A Catalunya hi ha un exemple a l'entrada romana d'Empries.
L'obra es considera una sntesi de la iconografia mironiana i alhora un homenatge a l'arquitecte Antoni
Gaud, per la seva similitud a les formes de les torres de la Sagrada Famlia i per l's del trencads. Alguns
autors tamb comenten la seva similitud amb l'Esttua de Cristfol Colom al final de les Rambles. Les tres
obres d'art pblic de Joan Mir a Barcelona sn una manera de l'artista d'intentar apropar l'art contemporani
a un pblic majoritari. L'obra sintetitza bona part dels temes, preocupacions i influncies de l'artista, i una de
les particularitats de l'escultura s que actua com a obra fita, s a dir, que marca el carcter de tot el Parc
que l'acull. El llac artificial reprodueix, reflecteix i mou l'obra de Mir, i alhora evita l'acostament fsic a l'obra.
Durant la segona meitat dels anys 80 l'escultura es va fer servir sovint com a smbol de Barcelona en
elements turstics i de representaci.
Elements: Dona: La dona mironiana no s noms una dona sin tot l'univers. Queda definida per una
incisi en negre sobre el cos de l'estructura, recordant a una vulva gegant. La seva feminitat es
complementa amb la forma fllica de l'escultura.[4]
Ocell: L'ocell s un element onric que apropa l'espectador al cel i a les estrelles. Mir fa servir aquest recurs
al llarg de tota la seva carrera artstica, forma part del seu sistema per representar l'evasi, la imaginaci, la
capacitat d'evocar a altres realitats.Cermica: La cermica representa la coloraci clssica mironiana.
Alhora homenatja al mestre Gaud.
Ttol: Femme et oiseau (1962), de Mir i Josep Llorens i Artigas, que 20 anys ms tard serv com inspiraci
de Dona i ocell. Joan Mir va titular Dona i Ocell a diverses de les seves obres. Des de dibuixos com Dona,
Ocell, estels de 1942 passant per altres escultures amb el mateix nom, com Dona i ocell (1967) o Dona i
Ocell (1969) o L'escultura Femme et oiseau, escultura de prop de 4 metres d'alada creada el 1962 pel
mateix Mir i pel ceramista Josep Llorens i Artigas. De manera estricta (sense tenir en compte les Dona i
ocells o les Dona ocell, per exemple), i sempre segons el catleg raonat, hi ha 12 escultures titulades Dona i
Ocell (des de 1967 a 1892) i 2 obres cermiques (la maqueta de 1961 i la monumental del Parc de
l'Escorxador de 1981-1982). Alexandre Cirici i Pellicer la va rebatejar el 1983 com a La dama bolet amb
barret de lluna.
Falsificaci: El 28 setembre de 1988 es va fer pblica la notcia d'un intent de falsifaci de l'obra Dona i
Ocell. Els familiars de l'artista van presentar una denncia al jutjat nmero 3 de Barcelona allegant que
s'havia subhastat una cpia illegal de 107 cm de l'obra a la casa de subhastes Everhart de Zuric,valorada
en uns disset milions de pessetes de l'poca. Segons la famlia, l'obra havia sigut venuda el maig de 1988, i
podria ser una reproducci no autoritzada de l'esbs, ja que aquest s'havia fet mitjanant un motlle. El 30 de
setembre a ms, la policia va trobar una altra falsificaci de Dona i Ocell, aquesta vegada a la Galeria d'Art
Brok de a Barcelona.A mitjans d'octubre del mateix any la policia va trobar el motlle que s'havia fet servir per
a la construcci de les falsificacions. Segons la premsa de l'poca, un treballador del taller d'Hospitalet de
Llobregat on s'havia fet l'esbs original, s'havia quedat un dels motllos i n'hauria fet algunes reproduccions
sense perms en una foneria de Sant Adri de Bess. Per esvair dubtes, la famlia va assegurar que noms
existien 4 versions vlides de Dona i Ocell, l'original al Parc Joan Mir i 4 versions ms redudes que es
conservaven en una galeria parisenca. Actualment una d'aquestes versions es troba en un parc pblic
d'msterdam
Chillida.Elogi de l'aigua.Parc de la creueta del coll:
1.IDENTIFICACI
1.1.Nom de l'obra: lElogi de laigua
1.2.Autor o escola:(breu ressenya biogrfica). Eduardo Chillida
1.3.Dataci: 1987
1.4.Perode al qual pertany: art abstracte
1.5.Ubicaci (original i actual): Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tcnica: encofrat
1.6.2.Material: formig armat i acer
1.6.3.Formes:
volum rod: exempta
1.6.4.Tipologia: dempeus, cap,bust,tors, retrat, orant, jacent, sedent, eqestre, grup escultric
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.7.Mesures: 720cm x 1200cm x 650cm
1.7.Estat de conservaci:

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composici: es considera una composici equilibrada. Hi ha una harmonia entre les lnies rectes i les
angulacions geomtriques de la part superior, tamb hi ha una harmonia entre les lnies ondulants i les formes
ms orgniques i expressives dels braos.
Hi ha una simetria entre la part central i els quatre braos que conflueixen en un punt encara que el moviment
dels quatre braos s asimtric.
Hi ha contrastos de llum i ombria que soriginen entre les formes i les textures.
Les lnies compositives: corbes i verticals. Les formes cncaves limiten el buit.
2.2.Ritme: reps dinmic pel grafitisme que originen les formes corbes al desenvolupar-se a lespai a la vegada
que fa un joc amb laigua.
2.3.Espai: forma part del paisatge urb i natural, sha volgut que la escultura es reflecteixi a laigua: duplica la
visi. Es pot apreciar des de diferents punts de vista. Sha pogut fer lescultura grcies a les condicions
orogrfiques.
2.4.Volum: obert. Ja que Chillida construeix un espai i vol atrapar-lo. El reflex amb laigua el fa tancat.
2.5.Temps: voluntat deternitat. Fa referncia a laigua.
2.7. Caracterstiques de l'estil, influncies i relacions: elabora escultures pesades que semblen lleugeres.
Les formes que elabora sn molt lliures i en alguns casos espontnies. Deixa que el ferro agafi les seves
prpies formes quan es refreda. Relaciona i introdueix les seves obres a la natura. Treballa el buit i el ple. El pes
i la rigidesa (pesa 54T per no ho sembla). La recta i la corba, el reflex a laigua.
Influncies: la tradici artesanal basca que tamb utilitza el ferro i la forja. Relaci amb altres obres seves El
peine de los vientos o Lelogi de lhoritz. Preocupaci per les mans. Relaci amb els grans monuments
prehistrics.
DESCRIPCI DE L'OBRA
Descomunal estructura de formig subjectes a les pedres de la cantera del voltant mitjanant cables dacer.
Sembla desafiar la gravetat. El cos central es divideix en 4 corbes comparades amb urpes o braos, les
quals convergeixen en un mateix punt intern. Sota es pot observar un estany artificial, laigua emmiralla
lescultura.
Louise Bourgeois.Maman:
FITXA TCNICA Ttol: Maman. Autora: Louise Bourgeois (Pars, 1911 Nova York 2010). Cronologia: 1999.
Tcnica: Bronze, acer inoxidable i marbre. Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m. Estil: expressionista. Tema:
metafric, simblic. Localitzaci: Museu Guggenheim (Bilbao). La autora Louise Bourgeois est considerada
una de les artistes franceses ms importants del segle XX. Bourgeois ingress a la Sorbonne, on estudia
geometria i matemtiques, disciplines que l'ajuden a perfeccionar l'estil cubista dels seus primers anys.
Posteriorment, l'artista francesa assisteix a diverses escoles d'art de Pars, i treballa, entre d'altres, a l'estudi
de Ferdinand Lger. L'any 1938 es trasllada a Nova York amb el seu marit, Robert Goldwater , - un
historiador de l'art nord-americ professor d'arts conegut pel seu treball pioner en lart primitiu -, i all
abandona paulatinament la pintura, per dedicar-se a l'escultura i es caracteritza per tenir una gran habilitat
per treballar amb diferents materials amb un estil molt personal. Va descobrir el seu impuls creatiu en els
seus traumes de la infncia i les tensions. El reconeixement de la crtica artstica no li arriba fins l'any 1982,
quan el MOMA de Nova York organitza una exposici retrospectiva, convertint-se en la primera dona en
assolir aquesta fita. Descripci formal Maman forma part de la srie d'escultures anomenada Spider
(Aranya). s una escultura de bronze que seleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a lexterior del
museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels
arcbotants de les catedrals gtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sin que
reprodueixen molt b la mobilitat de les extremitats de laranya. Mostren una superfcie rugosa i imperfecte,
fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les conformen a mode de trossos de tela. Totes
les potes conflueixen en un cos central de dimensions fora ms redudes, sota el qual hi ha un teixit
metllic, que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous. Bourgeois conjuga molt
b la fragilitat que es desprn de la indefensi de la bossa que guarda els ous, sospesa en el buit, amb la
protecci que, com una pres, ofereix al mateix temps la posici de les vuit extremitats, lleugerament ms
elevades que la bossa materna. Temtica, significat i funci Aquestes escultures sn un homenatge que fa
l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, s deliberada,
intelligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i til. No obstant, el vincle d'aquesta
escultura amb la figura materna va ms enll, doncs connecta directament amb els traumes psicolgics de
la infantesa de l'artista. De fet, el motiu de laranya ha estat present duna o altra manera e lobra daquesta
escultura des de 1940. Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos
un nen, i fou testimoni de la relaci amorosa que van mantenir la institutriu que l'educ amb el seu pare,
relaci que la mare de Louise Bourgeois va voler ignorar. Per Bourgeois aquest insecte expressa la
duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll que protegeix els ous,

com per filar la teranyina que necessita per a caar la seva presa. Una doble funci totalment contradictria:
vida i mort. Una dicotomia que tamb es pot percebre en la forma, doncs les dimensions monumentals de
l'escultura resulten amenaadores, si b, les llargues i primes potes de l'arcnid que protegeixen, alhora, la
vida dels seus fills. Les aranyes sn presncies amistoses que salimenten de mosquits, aquests propaguen
malalties i les aranyes, com la mare, protegeixen. Aix doncs, es pot considerar aquesta obra com una
reconstrucci, un teixit com fa laranya i com feia la seva mare- tangible de les emocions viscudes en el
passat, creades amb la voluntat de reviure la memria i possibilitar-ne l'oblit. Models i influencies Al llarg de
la seva llarga trajectria artstica que abraa ms de sis dcades, Bourgeois ha anat creant una obra slida i
innovadora que ha oscillat entre labstracci i la representaci personal dels estats psquics de la persona.
Alhora, aquesta aposta sha vist enriquida pel contacte amb el surrealisme parisenc, lexpressionisme
abstracte de Nova York, aix com tamb pel dileg mantingut amb lart de les tribus indies i africanes. No
obstant, cal recordar tamb la influncia que la traumtica infantesa de Bourgeois ha tingut en la seva obra.
Aix, dalguna manera es pot afirmar que lartista francesa trasllada a lart algunes de les seves vivncies,
sentiments i emocions ms profundes, i com ella mateixa va revelar, la seva obra s, en gran mesura,
autobiogrfica. Bourgeois amb el seu art promou la igualtat de gnere i tamb collabora amb organitzacions
activistes contra la SIDA
PINTURA:
Matisse.Habitaci vermella:
Espai cronolgic, histric i cultural: Cronologia: 1908 Context histric i cultural: L'poca de les primeres
avantguardes coincideix amb un perode molt convuls de la histria: la rivalitat colonial entre potncies
europees, la Primera Guerra Mundial (1914- 1919), la Revoluci Russa (1917), el naixement del feixisme i
del nazisme. Un mn en crisi que revitalitza lart i que porta l'artista a la recerca delements nous i
provocadors, reaccionant contra les injustcies socials que l'envolten. Lart contemporani deixa de banda la
captaci externa de la realitat visual i expressa les vivncies interiors de lartista. Un artista sovint rebutjat
que busca uns altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen aix les
avantguardes del segle XX, que poc tenen en com amb els estils globalitzadors del passat. La pintura pren
el protagonisme de la innovaci.
Estil i caracterstiques formals i compositives: Estil: Fauvisme Caracterstiques [un mnim de 5] El 1908
Matisse va crear, al seu estudi de Pars, una de seves obres ms importants L'habitaci vermella. El mateix
artista lanomena "panell decoratiu", estava destinada a la mansi de Moscou del colleccionista rus Sergey
Shchukin. La tela presenta un menjador burgs, una figura femenina ultima els detalls previs a un dinar.
Sobre la taula apareixen gerros, fruites i flors. Allunyada de les composicions convencionals L Habitaci
vermella, que deu el seu ttol al color que predomina en l'escena, ofereix un aspecte proper al decorativisme
dels tapissos orientals. Leix daquesta composici s el color, de gamma reduda per de gran intensitat.
Lassociaci del vermell i del blau serigeix en la veritable protagonista del quadre. Els fauvistes eren
coneixedors de la Teoria del Color, i Matisse sabia que contraposant dos tons complementaris el resultat
ptic ressaltava molt ms la fora de l'obra. La continutat entre el paper de la paret i les estovalles, s'uneix
en un tot nic que subratlla el carcter bidimensional de la tela. Aix queda anullada la noci despai ja que
no shan utilitzat els recursos de la perspectiva tradicional. La finestra, a travs de la qual veiem un jard
amb plantes amb flors,no s una excusa per donar una sensaci illusria de profunditat, sin un motiu per
reflectir larabesc de la decoraci interior. Per Matisse, un quadre s una qesti dordre i unitat. Tot hi juga
un paper: els objectes, els personatges i les superfcies buides. La composici no s ms que lart de
disposar de forma ordenada els objectes. Composici tancada El color, sotms a la llum durant l
impressionisme, ara sallibera. No hi ha cap font de llum ni natural ni artificial. s el mateix color el que dna
lluminositat, i ja no hi ha rastre dombres. Lherncia de Gauguin es fa evident tant en el planisme com en
ls del color. El dibuix t ms importncia. Es basa en una lnia corba, sinuosa i gruixuda, que pot arribar a
descompondre la forma en contra de qualsevol expectativa de naturalisme i que dona dinamisme a lobra.
Els contorns dels arbres i de la dona sn simplificats perqu estiguin ms dacord amb les flors dibuixades
en el paper de la paret i en les estovalles. Es tracta dun oli sobre tela. Loli s una tcnica pictrica que
consisteix a dissoldre els pigments en un aglutinant com l'oli de llinosa. Aquesta tcnica permet gran varietat
d'efectes pictrics i rectificacions
Significat i funci: Habitaci vermella plasma un tema que Matisse ja havia pintat en 1897, en la seva obra
"La taula", per el resultat s totalment diferent. El pintor ha transformat un quadre amb certes influncies
impressionistes, en altre de caire avantguardista i innovador. Significat: A travs del color, lartista desvetlla
la part emotiva de lespectador. Aquest esteticisme queda plasmat en imatges de felicitat i refusa les
angoixes del mn contemporani. s un art que no defensa cap bandera ideolgica, noms aporta una nova
tcnica pictrica. Funci: Esttica . Matisse va afirmar que lobjectiu del seus quadres era proporcionar plaer
i alegria de viure. Ell deia somio amb un art equilibrat, pur, afable, on el tema no sigui inquietant ni torbador,

que serveixi com a calmant cerebral.

Kandinsky.Composici IV:
1.IDENTIFICACI
1.1.Nom de l'obra: Composici IV (La Batalla).
1.2.Autor o escola: Kandinsky, Wasily
1.3.Dataci: 1911
1.4.Estil, perode al qual pertany: art abstracte
1.5.Ubicaci (original i actual): Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, a Dsseldorf.
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tcnica: oli
1.6.2.Suport: tela
1.6.3.Contingut: paisatge, retrat, pintura religiosa, natura morta, narratiu, histric, de gnere quotidi,
informal.
1.6.4.Abstracta
1.7.Estat de conservaci: bon estat de conservaci.
2. COMENTARI FORMAL
2.1. Es important el dibuix? No. Les formes tendeixen a diluir-se entre colors contrastats. Podem observar
lnies rectes, diagonals i corbes.
2.2. Composici: hi ha dues lnies rectes que divideixen la composici.
asimtrica
tancada(tots els elements s'adrecen al centre teric)
plans de la pintura: podem observar diferents formes superposades.
no unitria: hi ha elements que es poden individualitzar.
lnies principals de l'obra: diagonal
volum: plana.
2.3. Perspectiva:
plana (pla nic).
2.4. Color:es percep en relaci amb els altres.
Colors clids: gamma de rojos, grocs i verds
Colors freds: blaus grisos i violetes
Colors primaris: groc, vermell i blau.(expandeixen la llum)
Colors secundaris: taronja, verd i violeta.(absorbeixen la llum)
Colors complementaris:taronja -blau. lila- groc. Mxim contrast i equilibri
verd -vermell.
Colors simblics
2.5. Llum: la llum procedeix dels mateixos colors.
2.6. Ritme: reps (dinmic)
2.7. DESCRIPCI DE L'OBRA:
Un conjunt de lnies i colors en el qual es pot identificar una mica de figuraci. Es pot veure larc de Sant Mart, i
dos guerrers al davant de la muntanya blava.
2.8.Caracterstiques de l'estil. Influncies i relacions:prescindeix dobjectes i formes que es poden
reconixer amb facilitat, combina lnies i colors en un sentit purament plstic. Predomina el color com a mitj
expressiu sense renunciar a algunes formes significatives. Influt pels fauvistes i per Gauguin i Van Gogh, tamb
pels vitralls de les esglsies i per lart rus.
Influir en tota la resta de moviments abstractes.
3. COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significaci:
Tema: el ttol de composici fa referncia a obres que elabora lentament i que estan relacionades amb
composicions musicals. El ttol de batalla es considera una lluita entre elements pictrics que senfronten (color
groc contra blau, lnia recta contra corba).
3.2.Funci: decorativa, expressiva del mn individual de l' artista.
3.3.Aportacions, innovacions: art abstracte, grans taques de colors combinades de forma harmnica. Relaci
entre pintura i msica
3.4..Context histric: lany 1917 hi ha la Revoluci Russa i Kandinsky marxa a Alemanya. Bauhaus s una
escola de disseny alemanya molt revolucionria, on ell ser professor a lany 1921. Al 1933 va ser tancada pels
nazis ja que deien que era un art pervertit.
3.5..Histria de l'obra: forma part de tota una collecci dobres que titula composicions que van vinculades a
composicions musicals.

Picasso.Guernica:
1.IDENTIFICACI
1.1.Nom de l'obra:Guernica
1.2.Autor o escola:(ressenya biogrfica).
1.3.Dataci: 1937
1.4.Estil, perode al qual pertany:cubisme, surrealisme, expressionisme.
1.5.Ubicaci (original i actual): Museu dArt Reina Sofia, Madrid.
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tcnica: oli
1.6.2.Suport: tela
1.6.3.Contingut: paisatge, retrat, pintura religiosa, natura morta, narratiu, histric, de gnere
quotidi, informal,...
1.6.4.Figurativa
1.7.Estat de conservaci: bon estat de conservaci.
2. COMENTARI FORMAL
2.1. Es important el dibuix? Domini de la lnia contornejant les figures. La gamma de colors blaus i grisos.
La poca varietat de colors sha realitzar per donar ms dramatisme a lescena. Predomini de les lnies
corbes.
2.2. Composici: esta organitzada en 3 o 4 parts. Tenim leix de la paret blanca que decideix el quadre de
les segents parts: la part de la dreta tenim les dones que corren i el personatge que pateix el bombardeig.
A lesquerra estan els animals i les figures trgiques que fan referncia al poble (mare amb el fill mort i el
soldat).
Asimtrica
Oberta per la part superior i tancada per linferior.
Lnies diagonals i piramidals. Leix central de la pirmide estaria en el vrtex del quinqu amb tendncia a 3
dimensions.
2.3. Perspectiva: el fons t profunditat per diferent segons les escenes.
2.4. Color: blanc i negre. Vol expressar horror. Influncia de les fotografies de lpoca. Blaus, colaix.
Tendncia a plana.
2.5. Llum: la llum esta repartida. El quinqu, les flames i lull.
2.6. Ritme: moviment.
2.7. DESCRIPCI DE L'OBRA:
El toro: animal totmic dEspanya que pateix la mort o b bstia que tomba el cap per no veure el terror.
Cavall: representaci de la poblaci civil ferida i embogida per les matances. Tamb el relacionen amb el
feixisme, amb el seu galop destrueix tot el que se li posa davant.
Guerrer: porta una espasa i una flor. Sel considera una vctima esquarterada de la guerra.
Dona amb nen mort: sanomena una pietat.
Edificis: sensaci de destrucci on queda atrapada la poblaci civil.
Llum: smbol de progrs que tamb pot arribar a portar la destrucci. Es pot considerar la llum de la
informaci. Ajuda a illuminar lexpressi de dolor.
Perfil pla surrealista: surt duna porta i a sobre hi ha un bra amb un quinqu. Tamb crida, la cara.
Imatge femenina: avana cap el centre del quadre amb mans i peus rigorosos. Aixeca el cap cap a la llum.
T por.
Personatge atrapat mirant amunt: esta ple de flames. Fa referncia al bombardeig que ve des de dalt.
2.8.Caracterstiques de l'estil. Influncies i relacions.
Expressionista, Cubista (analtic, sinttic i surrealista)
Presenta algunes imatges de cara i de perfil (cubisme)
Surrealisme
Tots els autors relacionats amb aquests estils. Relacionat amb Julio Gonzlez i Pablo Gargallo, que treballen
amb Picasso.
3. COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significaci: el 25 dabril de 1937 43 bombarders i avions de caa alemanys de la legi
Condor i alguns italians, tots al servei dels franquistes, van bombardejar Guernika, una petita ciutat capital
del Pas Basc.
3.2.Funci: decorativa, histrica, propagandstica, expressiva del mn individual de lartista. Denuncia la
brutalitat de la guerra i s un allegat contra el feixisme que va ser capa de bombardejar despietadament
ciutats amb poblaci civil.
3.3.Aportacions, innovacions: sntesi destils artstics. s un document del poder de la pintura com a
llenguatge de la crtica social i enlaira un fet real a la categoria de smbol.
3.4..Context histric: guerra civil
3.5..Histria de l'obra: el 1937 Picasso acceptar lencrrec de pintar un mural de grans dimensions per al
Pavell de la Repblica Espanyola per a lExposici Internacional de Pars. Les mides que havia de tenir el

quadre van ser imposades a Picasso ja que tenia un lloc reservat a ledifici. Picasso es va oposar a que
aquest quadre vingus a Espanya fins que no hagus democrcia. Fins al 1981 va restar al Moma (Nova
York). Al 1981 va haver un debat i finalment es va quedar al Museu Reina Sofa de Madrid.
Dal.La persistncia de la memria:
Ttol: persistncia de la memria
Artista: Eugenio Salvador Dal
Materials: Oli sobre llen
Dimensions: 23x33cm
Descripci: Es pot veure una platja al capvespre de fons .Al costat esquerre del quadre es veu una taula
amb un rellotge que sembla com fos amb una mosca a dalt, i un rellotge de butxaca amb les infaltables
formigues, sobre aquesta taula tamb hi ha una espcie d'arbre trencat. Al centre del quadre hi ha un cap
deformada amb un altre rellotge a sobre. tamb es poden veure els penya-segats al fons.
Qualitats sensibles: es veu l's de la llum nocturna d'una banda i d'altra banda una llum mes poderosa,
irreal. Hi ha una gran varietat de colors, predominen els colors, tons freds com el blau, gris, que contrasten
amb els tons clids com el groc, marr.
Qualitats tcniques: El quadre est fet amb oli sobre llen presenta una gran combinaci de colors, un gran
equilibri i contrast entre ells. Es va realitzar en un curt perode de temps. El quadre s ple de simbolismes i
de coses irreals prpies de surrealisme.
2) Anlisi formal: Dal fa servir elements dinmics com les lnies diagonals (taula i cap) i corbes (rellotges).
Hi ha perspectiva per l'espai no s natural, no s real.
Es genera un excellent contrast amb l's de tons freds i clids. El quadre no aquesta equilibrat. La lnia
horitzontal de la mar al fons s la que domina i es complementa amb la lnia horitzontal de la branca de
l'arbre. Els objectes del quadre estan ben representats, per la seva mida i forma no sn reals.
3) Interpretaci: La persistncia de la memria s un quadre carregat de simbolismes i figures amorfes.
Hi sn presents els aspectes inconscients de l'autor, la fbia per les formigues, el cansament dels horaris
fixos, els desitjos, els somnis, etc..
Per tots aquests elements nomenats es pot establir que aquesta obra s surrealista ja que el surrealisme si
va inspirar bastant en el llegat de Freud i les seves aportacions sobre el inconscient i dels somnis. Dal
moltes vegades plasmava els seus somnis en art.
Els rellotges fosos potser representin el desig que s'aturi el temps, que es trenquin els horaris, sn meres
suposicions per no deixa de ser misteris i cridaner l's de smbols o codis indesxifrables de vegades tenint
en compte el geni i l'estructura mental de Salvador Dal.
4) Judici: Aquest quadre em dic l'atenci des del principi, m'apassiono a primera vista, i encara ms quan
em informe sobre el surrealisme i tot el que significava
Mas tenint en compte el gran inters que tinc jo en la psicologia, el surrealisme presenta trets purament
psicolgics. Des del punt de vista artstic el quadre em sembla excellent, m'agrada molt el contrast entre
colors forts i febles, Dal pinta amb gran precisi i mestria, si a aix li sumem la seva inconfusible geni dna
com a resultat un artista excels.
Jack Pollock.Nmero 1:
Documentaci general
Catalogaci:
Autor: Jackson Pollock
(1912-1956)
Ttol: Nmero 1
Cronologia: 1948
Localitzaci: Museum of
Contemporary Art (Los
Angeles)
Estil: Expressionisme
abstracte
Anlisi material:
Suport: tela
Tcnica: oli, esmalt i
pintura dalumini

Anlisi formal: Elements plstics: Sobre la tela, sense preparar deix degotar oli,
pintura dalumini i esmalt.
Colors austers: negres i blancs, tocs grisos i ataronjats.
Trama de lnies sense ordre
Tcnica del Dripping o degoteig. Importncia de lenergia del tra,
la violncia del gest. All-over -> espai totalment cobert, cap centre datenci
Action painting (pintura dacci): Per Pollock, la pintura s una experincia vital.
Abandona la pintura de cavallet i pinta quadres de grans dimensions en els quals cos i nima sinvolucren
en lexecuci del quadre.
Dripping (degoteig): Tcnica que consisteix en pintar a partir d'esquitxos i regalims,
llenar pintura sobre la superfcie (tela) estesa a terra, mitjanant pots foradats,
bastons xops de pintura, etc.
Composici: Ric arabesc de complicades filigranes definides per lestat dnim de lartista. Profunditat
misteriosa donada per la superposici de lnies i de capes de pintura. Textures diferents. No hi ha cap
element de figuraci. Tampoc res a desxifrar.
Disgrega la unitat de la imatge. Cap centre datenci. Vol treure sensacions, creant el seu propi llenguatge:
pintura com a vehicle dexpressi de sentiments. Noms compta lacci.
Interpretaci: Com no podia predir laspecte final del quadre, sempre el titulava al final. Preferia per donarlos un nmero, o la data de creaci. Per no limitar lespectador. Considerava que lobservador havia de
crear, com un segon artista, el seu propi quadre. Pollock va viure angoixat pel mn que lenvoltava. La seva
desesperaci vital laboc a l'alcoholisme i a lautodestrucci. Tenia poques de desesperana i
improductivitat, i poques deufria i molt productives. Les seves obres no tenen un nic punt de mira, sin
que poden observar-se, igual que shan pintat, de tots els cantons. Aix lespectador en pot participar, i en
certa forma, crear-la tamb en cada observaci, traduir-la al seu propi estat dnim. Ell fou el primer pintor
all over, que regalimava la pintura sobre el quadre i abandon la convenci que deia que hi havia dhaver
un motiu central. Ell es movia,com en una dansa ritual, pel voltant i pel mig del quadre ests al terra, per
aix la seva era una pintura dacci en la qual shi involucrava lartista complert, en cos i nima. Tamb es
diu que li influenci lart fet en sorra pels indgenes americans, tan propers en la seva terra dorigen, loest
americ. Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs dartifici, trampes, sorpreses i
goig Alfred Barr (MOMA).
Models i influncies: Els drippings de Pollock sn el resultat duna gran suma dinfluncies que tenen com
a base les experincies i les teories abstractes de Kandinsky. Tamb ls de teles molt grans deriva dels
muralistes mexicans. Lexecuci de lobra t una doble influncia: els rituals dels indis americans (navajos) i
la tcnica surrealista de lautomatisme. Miquel ngel, El Greco i Rubens tamb
influren en Pollock, les obres dels quals copi en els seus inicis artstics.
El seu peculiar estil creatiu ha esta considerat tamb un precedent dels
Happenings i del Body Art.
Andy Warhol.Sopa Campbell:
Ttol: La sopa Campbell
Autor: Andy Warhol
Cronologia: 1965
Localitzaci: National Gallery of Art (Washington)
Context: El quadre forma part de les II avantguardes. Un cop acabada la II Guerra Mundial i en plena Guerra
Freda. Europa es troba devastada i la capital de l'art passa a ser Nova York. Andy Warhol era publicista i
amb el temps es va anar decantant per la pintura. El que feia era agafar objectes quotidians i populars, com
un pot de sopa Campbell, una ampolla de Coca -Cola, o fins i tot personatges del cinema i poltics i els
plasmava en un quadre mitjanant la serigrafia. D'aquesta manera va acostar l'art al poble i al mateix temps
les coses populars al mn elitista dels museus. Aquest tipus d'art fundat per Warhol s'anomena Pop Art. Ell
l'nic que feia era el disseny i alg altre feia el quadre, del qual es podien fer les cpies que es volguessin
(lartista no feia tot el Procs creatiu). A part d'aix, Warhol va ser mnager del grup de msica The Velvet
Underground i va estar molt relacionat amb l'entorn musical dels anys 60. Finalment va morir d'un atac de
cor.

ANLISI FORMAL
Tcnica: serigrafia i pintura acrlica
Suport: tela
Descripci: reproducci d'un producte comercial, una llauna de sopa de tomquet Campbells, amb els
colors canviats.
Predomini: hi ha equilibri del color i el dibuix. Tot est delimitat en negre. El dibuix s precs, molt fidel a la
realitat
Colors: els colors sn llampants (blau, verd, fcsia, vermell...) i estan aplicats de manera plana.
Composici: la composici s tancada i hi ha predomini de la lnia vertical i la forma geomtrica simple del
cilindre.
Profunditat: hi ha poca profunditat, per al fer una visi aria del pot de sopa podem veure la tapa
dibuixada i aix dna una certa profunditat.
Llum: no hi s representada. L'nica ombra que veiem s la de les lletres de la marca, per aix ja era aix
en el pot real.
Moviment: no en t.
Pinzellada: s plana. No parlem ben b de pinzellada ja que el quadre es fa mitjanant la serigrafia, sin
que hi ha una capa de pintura sencera.
Expressivitat:el quadre ens transmet impacte per mitja dels colors intensos. A part, tamb la normalitat de
les coses, la proximitat amb els objectes quotidians.
Estil: Pop Art (Popular art). Fort carcter figuratiu, s'inspira en el mn del consum i en la cultura popular
(anuncis, revistes, personatges famosos, objectes quotidians, diaris, cmics...), s fcil de comprendre i est
pensat per ser accessible per a tots els pblics, es repeteixen sries d'imatges i es comena a fer s de
noves tcniques (serirafia) i materials (pintura acrlica).
Antecedents: La publicitat, el cmic i els autors Robert Rauschenberg, Roy Lichtenstein.
Influncies posteriors: fins l'actualitat ha estat molt reprodut i ha influenciat en l'art i el disseny del s.XX i
XXI, tamb els artistes Kitch. I com a exemple actual influenciat per Andy warhol podem citar lartista brasiler
Romero Britto.
INTERPRETACI.
Tema: El quadre s una reproducci grfica d'una llauna de sopa molt popular als Estats Units, sopa
Campbell. Warhol amb la seva obra vol fer arribar l'art a tothom, acostar lart al poble i les coses populars a
lart i els museus i al mateix temps fa una crtica a la societat de consum i al mn elitista de l'art del seu
moment. Va ser el creador i mxim representant del Pop art, en el qual, per primera vegada en pintura,
l'artista fa el disseny i s una altra persona qui fa el quadre. Al poder fer infinites cpies del mateix disseny
trenca amb l'exclusivitat. El seu art estava lligat al mn gay.
Funci: esttica i decorativa. A ms, crea un nou art a l'abast de tothom i no noms per als rics. Fa crtica
de la societat de consum i de lelitisme de lart fins al moment
Frida Kahlo.El marxisme sanar els malalts:
Autor: Frida Kalho
Cronologia: 1954
Localitzaci: Museu Frida Kalho (Mxic)

Context histric
Estem a les II avantguardes, desprs del II Guerra Mundial i la Guerra Freda, el mn estava dividit en dos
blocs; el bloc comunista i el capitalista.
La vida de lartista marca profundament la seva obra. Va tenir la polio de petita (et deixa coixa) i arrel dun
accident dautobs que li va afectar a la columna, li van haver de fer 32 operacions. Degut aix, va haver de
portar cotilla per sempre. Els ltims anys va tenir molt de dolor, havia de prendre morfina, tamb va tenir un
avortament... Es va casar amb un muralista mexic i la va influir en la seva obra. Frida normalment feia
autoretrats envoltats de smbols. Pinta de manera autodidacta. Ella s comunista.
Anlisi formal
-Tcnica: Oli
-Suport:Tela
-Descripci: s un autoretrat de l artista envoltat de simbologia.
-Predomini: Hi ha fora equilibri per predomina el color per sobre del dibuix, sobretot en les obres del final
de la seva vida ( augment del dolor).
-Color: El color s aplicat de manera plana (inf.muralista). Els colors sn forts i intensos i, hi ha un predomini
dels clids (vermellosos i ataronjats) i tamb dels neutres (negre i blanc). A la zona del cel predominen els
colors freds. A la part esquerra hi han colors ms suaus (coses bones que a la part dreta).
-Pinzellada: s rpida, lliure, allargada i visible. Al final de la seva obra la pinzellada s poc detallista.
-Composici: s fora simtrica i oberta (els elements escapen del quadre). Leix de simetria est marcat
per la cotilla i divideix el quadre en dues meitats. Ella est al centre. El costat dret s ms negatiu i
lesquerra ms positiu. Per altra banda, El paisatge est dividit entre el cel i la terra.la part de baix s mes
gran que la de dalt (cel) Ella forma un triangle i les crosses un altre dinvertit.
-Profunditat: No hi ha perspectiva, per entre les crosses, els colors i les mans es crea certa profunditat.
- Llum: No hi ha massa tractament de la llum. Es produeix un joc entre la zona ms fosca i la zona ms clara
per no hi ha clarobscurs.
- Moviment: No s molt exagerat. Les diagonals aporten dinamismes. Tamb aporten dinamisme les crosses
que cauen i les mans que lacullen.
-Expressivitat: expressa el seu mn interior (la seva malaltia i la seva ideologia).
-Tractament de la figura humana: s realista. No sidealitzava. s figuratiu.
Anlisi estilstic: Est associada al surrealisme perqu expressa el seu mn interior. Ella diu que no perqu
no pinta els seus somnis, sin la seva realitat. Hi ha semblances amb la pintura surrealista, per t un estil
molt persona: iconografia indigena, inclusi de simbologia poltica, feminimitat.
Ella mateixa pinta les seves idees, els seus problemes. Utilitza elements del Mxic precolomb (cultura
indgena). Frida s molt feminista.
-Antecedents: Diego Rivera (marit), altres muralistes mexicans. Tamb hi ha influncia de lart popular
mexic (indgena).
-Influncies: muralistes mexicans posteriors.
-Altres obres: la columna trencada, les dos Fridas.
Funci i significat: Tema: es representa a ella que sallibera del dolor grcies a la ideologia marxista. Porta
una cotilla que li aguanta lesquena (obra final de la vida, ha de prendre morfina per dolor i finalment li han
damputar una cama).
A la part esquerra hi ha la part positiva. Hi ha pintada la bola del mn amb els pasos comunistes en vermell
i de la bola en surt un colom, smbol de la pau. Hi han rius blaus, els colors sn ms suaus i agradables.
A la part dreta, part amenaada pel capitalisme i la destrucci, hi ha una bomba atmica on hi ha rius de
sang sortint. Predomini del vermell. Tamb hi apareix una guila,amb el cap de loncle Sam (smbol de
lAmrica capitalista) i en Marx que lescanya. Tamb hi apareix el llibre vermell a la seva m que representa
el comunisme. Les mans del comunisme laguanten a ella i per aix deixa anar les crosses. Quan comena
a tenir la malaltia com que no pot fer res per ajudar al comunisme pinta a favor dell. Aquesta era la seva
manera dajudar i ser til al partit.
Funci: teraputica ja que ella es refugia a la pintura i propagandstica a favor del comunisme. Els ltims
anys de la seva obra sn els que pinta a favor del comunisme que era la seva manera de collaborar.

Tapies.Creu i R:
DOCUMENTACI DE L'OBRA Ttol: Creu i R Autor: Antoni Tpies ( Barcelona 1923) Cronologia: 1975 Estil:
Informalisme Tema: abstracte Tcnica: tcnica mixta: sorra, tela, pedres, pintura i llapis grafit Suport: fusta
de contraplacat Mides: 162x162,5 cm Localitzaci: MACBA ( museu d'Art contemporani de Barcelona)
Cedida en comodat per la Col.leccin de Arte de Telefnica 1. CONTEXT HISTRIC Al mn: segona fase de
la guerra freda, descolonitzaci de lfrica, naixement del moviment hippie... (veure context obres Pollock i
Wharhol). A Espanya: fi del franquisme i inici de la transici a la democrcia. 2. ESTIL Lobra de Tpies
sinscriu dins de lInformalisme, un estil abstracte de les Segones Avantguardes que neix a Frana a la fi de
la Segona Guerra Mundial. Les caracterstiques daquest corrent artstic sn: - El terme Art Informel ( art
sense forma) el va encunyar el crtic francs Michel Tapi. Engloba totes les tendncies abstractes que es
van desenvolupar a Europa en parallel amb l'expressionisme abstracte nord-americ. S'inicia a Frana al
final de la Segona Guerra mundial i va estar vigent fins al final dels anys 50. Es va desenvolupar en
l'ambient pessimista de postguerra i, de fet, s'hi pot trobar la influncia de l'existencialisme. Els artistes van
explorar d'una manera individual camins sovint parallels. Tenien en com per el refs a la tradici: ja no hi
havia cnons ni illusi ni ingenutat, ni tan sols un s convencionals dels materials. A aquest estil tamb se
l'ha anomenat texturologia i art brut perqu utilitza materials heterogenis, moltes vegades de rebuig o
reciclatge barrejats amb els materials tradicionals de l'art. El tret ms definitori del moviment s la fora
expressiva, que comena en l'acte creador mateix, passional i a vegades violent, i es concreta en obres
d'una figuraci molt distorsionada o d'una abstracci oposada a qualsevol ordenaci geomtrica.
S'incorpora al quadre tota mena de materials: sorra, fragments de vidre, carb triturat, serradures, fusta... i
s'apliquen talls, esquinos, perforacions..., donant com a resultat una pintura matrica, que valora els
materials usats per la capacitat expressiva que tenen. Per damunt de tot, l'artista imposa la seva llibertat
creadora, tant en l'elecci dels materials com en la tcnica emprada ( collage, frottage, grattage o fins i tot el
dripping). El nucli original de l'informalisme el trobem a Frana, on destaca la figura de Jean Dubuffet, un
dels pioners en la incorporaci de materials diversos a l'obra i Jean Fautrier. Fora de Frana destaca el
grup COBRA (acrnim de Copenhaguen-Brussel.les-Amsterdam) on destaca la figura de Karel Appel. A
Catalunya es va constituir el grup Dau al Set (1948-1954), que inicialment va entroncar amb el surrealisme, i
estava integrat per artistes com Joan Brossa, Modest Cuixart, JoanJosep Tharrats i Antoni Tpies, que en
fou la figura ms destacada i l'introductor de l'informalisme a Espanya i un dels grans representant de la
pintura matrica. Sobre l'artista: - Antoni Tpies est considerat el pintor catal ms significatiu de la segona
meitat del segle XX. - Va nixer a Barcelona, en el si d'una famlia burgesa i catalanista immersa en una
llarga tradici editorial i llibretera que ben aviat va despertar-li l'inters i el gust pels llibres i la lectura. Aquesta predisposici es va veure accentuada en la llarga convalescncia d'una malaltia pulmonar durant la
qual inicia els seus tempteigs artstics. - Progressivament es dedica amb ms intensitat al dibuix i a la
pintura fins al punt que acaba deixant els estudis de dret per dedicar-s'hi plenament. - A la dcada dels anys
40 ja exposa les seves obres, les quals destaquen en la panormica artstica del moment. - Des de ben
aviat mostra el seu inters per la matria, la terra, la pols, els objectes de rebuig com ara papers, draps,
cordills... que es plasma formalment en l's de materials aliens a l'expressi plstica academicista i en
l'experimentaci de noves tcniques i que es plasmen en les seves pintures matriques, inscrites dins el
corrent europeu informalista, que formen una part substancial de la seva obra i que constitueixen un projecte
que es continua desenvolupant a dia d'avui. - D'altra banda, la seva obra ha estat sempre permeable als
esdeveniments poltics i socials del moment. A finals dels anys seixanta i comenament dels setanta, el seu
comproms poltic contra la dictadura s'intensifica, i les obres d'aquest perode tenen un marcat carcter de
denncia i protesta. - La seva trajectria per no es limita al camp de la pintura: a partir de la dcada dels 80
conre el gnere escultric, amb obres a mig cam entre l'art conceptual i l'informalisme. - Destaca tamb en
el terreny grfic on ha illustrat gran quantitat de llibres i ha collaborat amb poetes i escriptors com Alberti o
Brossa, i com a teric ha desenvolupat una tasca d'assagista que ha donat lloc a una srie de publicacions,
algunes tradudes a diversos idiomes com la prctica de l'art (1970), Per un art modern i progressista (1985)
o L'art i els seus llocs (1999) per citar-ne sols alguns exemples. - Durant els darrers anys, ha consolidat un
llenguatge artstic que tradueix plsticament, d'una banda, la seva concepci de l'art i, de l'altra, unes
preocupacions filosfiques renovades amb el pas del temps. La seva prctica artstica segueix permeable al
present i roman fidel als seus orgens. En aquest sentit, les obres dels ltims anys no tan sols s'inscriuen en
la contemporanetat, sin que tamb sn un registre del propi passat de l'artista. - Com a reconeixement a la
seva trajectria ha rebut premis tant importants com la Medalla Picasso atorgada per la UNESCO o el Premi
Nacional de les Arts de la Generalitat de Catalunya. 3. TEMTICA A Creu i R, sobre un fons matric ocre hi
trobem molts dels signes iconogrfics recurrents en la seva obra, lletres, signes i paraules que formen un
llenguatge ocult, sovint de difcil comprensi. - Al centre, d'un color groc pllid trobem una gran creu, amb la
paraula Gat escrita a la seva dreta i a la seva esquerra una R acompanyada d'una petita creu, tots del
mateix to groguenc. - Sobre la gran creu central hi ha una H de gran tamany, elaborada amb teles
enganxades i embrutades per la sorra ocre del fons i una mica desenganxades. A sobre una R de color
negre i una T inclinada fetes amb una pinzellada rpida i pastosa. - Coronant l'obra, a la part superior,
trobem una franja llisa, tamb de color groguenc amb una altra lletra H, ms petita, de color vermell. Per

separar les dues zones s'han utilitzat unes pinzellades rpides i pastoses de color vermell. 4. DESCRIPCI
DE L'OBRA 4.1 ELEMENTS TCNICS a) Material i tcnica Tpies defineix la seva tcnica com a mixta:
pinta sobre tela, en formats mitjans, en posici horitzontal, disposant una capa homognia de pintura
mononcromtica, sobre la que aplica la mixtura amb ajuda d'una esptula o de les seves prpies mans ( la
mixtura s una barreja de pols de marbre, sorra i pedres en aquest cas, aglutinant, pigment i oli). Quan est
quasi sec fa un primer grattage ( la paraula Gat, la creu central i la R de la dreta amb una altre creu) amb
tela d'arpillera, aplicada sobre la superfcie; quan est adherida, l'arrenca, creant una estructura de relleu
( sovint queda esquinada, esgarrapada o foradada) que contrasta amb els cmuls i densitats matriques
d'altres zones del quadre. A continuaci, fa un nou grattage amb diversos estris ( punx, ganivet, tisores,
pinzell...). Finalment, afegeix la resta de signes que conformen l'obra, en composicions que recorden el
graffiti, aix com taques, aplicades mitjanant el dripping. No afegeix elements de fixaci, pel que les obres
es degraden rpidament. Tpies defensa la composici com a prdua de la idea de l'eternitat de l'art, li
agrada que les seves obres reflecteixin la sensaci del pas del temps. 4.2 ELEMENTS FORMALS I
COMPOSITIUS a) Dibuix i color La gamma cromtica s fora reduda : ocres, marrons, blancs i vermells.
L'austeritat cromtica s un tra distintiu en Tpies, generalment es mou en gammes de colors austers,
freds, terrosos, com l'ocre, marr, gris, beix o negre. Aquesta austeritat cromtica lliga amb la idea de
l'artista que sn els colors terrosos els que connecten amb el mn interior de la persona i a ms, sn una
reacci enfront el colorisme brillant que va caracteritzar l'art de les Primeres Avantguardes. Ell mateix ho
explica: Si he arribat a fer quadres tan sols amb gris, s en part per la reacci que vaig tenir enfront al
colorisme que caracteritzava l'art de la generaci anterior a la meva, una pintura que s'hi feien servir molt els
colors primaris. El fet d'estar rodejat contnuament per l'impacte de la publicitat i les senyalitzacions
caracterstiques de la nostra societat tamb em port a cercar un color ms interioritzat, el que podria
definir-se com la penombra, la llum dels somnis i del nostre mn interior. El color marr es relaciona amb
una filosofia molt lligada al franciscanisme, amb l'hbit dels frares franciscans. Hi ha una tendncia a cercar
el que diuen els colors alegres () per en canvi per mi, els colors grisos o marrons sn ms interiors, estan
ms relacionats amb el mn filosfic. Dna molta importncia a la superfcie de l'obra, que adquireix valor
de relleu: la textura de la sorra, de les pedres, de la tela enganxada que al mateix temps dibuixa una lletra
(H) i crea efectes d'ombra, aporten una gran expressivitat. b) Representaci de l'espai tridimensional Tpies
prescindeix de tota representaci convencional de l'espai; per grcies a l's del grattage, aprofitant el gruix
de la base matrica del quadre aconsegueix donar efecte tridimensional i volum a l'obra. Tamb les
pinzellades rpides i amples l'ajuden a assolir l'efecte volumtric desitjat. D'aquesta manera evita que la
superfcie de l'obra sigui plana i uniforme. Els trossos de tela, mig desenganxats, de la lletra H central i els
que se superposen horitzontalment a la part superior, tacats de vermell tamb ajuden a donar volum i a
crear efectes d'ombra que aporten gran expressivitat a l'obra. c) Composici Creu i R, com la majoria de
quadres matrics de Tpies, est basada en lnies contundents que formen composicions complexes. En la
construcci de l'obra podem observar dos nivells: el llenguatge matric, en aquest cas marcat per la textura
de la sorra, les pedres i la tela, present en la totalitat del llen. el dibuix i la lnia donats pels signes ( la creu)
i les lletres. Aquests elements sn els que trenquen la uniformitat del fons matric i dominen la composici.
5. FUNCI I SIGNIFICAT FUNCI Tpies pinta Creu i R uns mesos abans de la mort de Franco. Durant
aquell any l'artista va contribuir amb un cartell i una litografia a una campanya per abolir la pena de mort a
Espanya i va participar activament en les lluites que demanaven l'amnistia dels presos poltics del rgim
franquista. La seva obra, des dels seus inicis sempre va estar influenciada per la situaci poltica a Espanya.
SIGNIFICAT Tpies dota les seves obres d'un marcat carcter iconogrfic, els signes, les lletres i les
paraules que omplen les seves composicions s'han acabat convertint en un tret identificatiu del seu art. Per
ell, aquests elements tenen una significaci allegrica relativa al mn interior de l'artista, evocant temes tan
transcendentals com la vida i la mort, o com la soledat, la incomunicaci o la sexualitat. El propi autor ens ha
desxifrat el significat d'alguns d'ells: La lletra T: fa referncia al nom de la seva dona (Teresa) i tamb al propi
cognom de l'artista, i apareix sovint relacionat amb la lletra A, referncia al seu propi nom. La Creu: s un
element que va comenar a utilitzar desprs de la Guerra Civil, moment en que Espanya se li presentava
com un gran cementiri. Posteriorment tamb ser entesa per l'artista com un smbol de la lluita de dues
forces oposades que li serveixen per imposar ordre i sentit constructiu a la composici. Per la creu tamb
est connectada amb la religi, el cristianisme i amb tota la tradici que arrenca de l'art medieval. La lletra
R: la majoria de crtics coincideixen en que s una allusi a Ramon Llull, pel qual l'artista sempre ha
manifestat la seva admiraci. A ms, segons Tpies Llull sestranyava que els artistes de la seva poca no
pintessin creus. El color vermell: podria fer referncia a la seva prpia malaltia. Altres elements recurrents
sn la X, que lentn com a misteri, incgnita o com la forma de tatxar quelcom i la M que l'explica dient que
tots tenim una M dibuixada a les lnies del palmell de la m, que ens remet a la mort, i al peu hi ha unes
arrugues en fora de S; tot combinat era Mort Segura. En la seva obra Tpies reflecteix una gran preocupaci
pels problemes de l'sser hum: la malaltia, la mort, la soledat, el dolor... La concepci vital de l'artista es
nodreix de la filosofia existencialista, que remarca la condici material i mortal de l'home, l'angnia de
l'existncia de qu parlava Sartre; la soledat, la malaltia, la pobresa. L'existencialisme assenyala el dest
trfic de l'home, per tamb reivindica la seva llibertat, la importncia de l'individu i la seva capacitat d'acci
enfront a la vida; aix, Tpies pretn amb el seu art fer-nos reflexionar sobre la nostra prpia existncia.

Penso que una obra d'art tindria de deixar perplex l'espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida.
Lligat a aquesta idea, cal tenir present que Tpies creu que la noci de matria s'ha d'entendre tamb des
de la perspectiva del misticisme medieval com a mgia, mimesi i alqumia, i per tant, en aquest sentit hem
de comprendre el desig de l'artista que les seves obres tinguin el poder de transformar el nostre interior.
Tpies defensa que pintar s reflexionar, i que un home buit d'imatges no crear res sense imaginaci i
sense la sensibilitat necessria perqu en el seu interior es desencadenin associacions diverses d'idees i
sentiments. D'alguna manera doncs, les obres de Tpies permeten lectures diverses i obliguen l'espectador
a la reflexi i la participaci. 6. MODELS I INFLUNCIES Tpies va rebre la influncia del moviment
surrealista durant la seva etapa de joventut, quan formava part del grup Dau al Set. En aquest sentit cal
assenyalar un cert s de la tcnica automatista, present en l's no conscient i la manca de significat clar de
molts dels signes que apareixen en la seva obra. Als anys 70, influenciat pel Pop Art, comen a fer servir
objectes ms slids en les seves obres, com parts de mobles. Per amb un sentit totalment diferent, ja que
en Tpies sempre hi ha present un substrat espiritual, la significaci dels elements senzills com evocadors
d'un major ordre universal. Se l'ha considerat un precursor de l'art Povera, en la seva utilitzaci de materials
pobres i de rebuig, encara que novament cal remarcar la diferncia conceptual de tots dos estils. Tpies
est considerat una de les personalitats artstiques ms originals i importants de l'art catal contemporani i
un gran defensor de l'art innovador i experimental, ideologia artstica a la qual s'ha mantingut vinculat al llarg
de tota la seva trajectria.
ART CONCEPTUAL:
J.Kosuth.Una i tres cadires:
FITXA TCNICA.
Ttol: Una i tres cadires
Autor: Joseph Kosuth (Toledo (Ohio) 1945).
Cronlogia: 1965
Tcnica: Fusta (cadires) i paper fotogrfic.
Tendncia: Art conceptual.
Localitzaci: Diferents ubicacions i versions, per ex. al Museu d'Art Modern a Nova York.
CONTEXT: Lobra sinscriu, especialment, dins el moviment de lArt Conceptual, que es produeix cap els
anys de 1960-1980: En la recerca duna puresa inviolable era necessari que la mateixa obra dart es
dissolgus, fent desaparixer la seva contaminant objectivitat, i emergir com a idea (R. Hughes). Al respecte
es pot recordar aqu les paraules que Leonardo va escriure ja al segle XVI: La pintura s una cosa mental.
Tamb els artistes volien expressar-se, amb aquesta desmaterialitzaci, contra la mercantilitzaci artstica, i
s conegut el gest de Manzoni (1933-1963) de enllaunar el seu fem (1961) com si fos valus caviar i
vendrel a preu dor. LArt Conceptual no anava reduint i refinant la forma artstica, una constant essencial de
lArt Modern, segons els crtics ms apreciats (Greenberg, Fried), sin que la negava: A lartista no li cal
crear objectes, noms definir-los, negar la morfologia artstica, lexpressi visual, i afirmar el carcter reflexiu
de la seva creativitat, deixant la forma per anar a lmbit de les idees, les paraules i, tamb, de la Filosofia.
ANALISIS FORMAL: Hi ha una cadira de fusta (que canvia segons la versi de lobra), prop duna paret
blanca, entre dos panells penjant: el de lesquerra s una fotografia, ampliada a la mida natural, de la cadira;
el de la dreta s una altra fotografia molt ampliada de la definici del terme cadira, del diccionari. Aix hi ha
un eix (la cadira) i dos elements reproduts tcnicament i fotogrfics, referits a la cadira, a ambds bandes,
un visual, laltre verbal: s un trptic. Lautor ha escrit un text que descriu lobra i permet la seva realitzaci;
poden fer-se diferents versions, fins i tot amb daltres objectes (lmpada, pala, roba, taula, cactus, paella o
serra), sempre amb la mateixa organitzaci. Escriu Kosuth (1970): He fet servir objectes comuns i
funcionals, com una cadira: a lesquerra de lobjecte hi haur una fotografia de mida natural daquest, i a la
dreta de lobjecte una fotografia de la definici de lobjecte al diccionari. Shan de veure el mateix a lobjecte i
a la fotografia; aix, cada vegada que lobra sexposa, per la nova installaci, cal una fotografia nova.
Magrada que lobra sigui una cosa diferent del que simplement veus. s molt interessant que lobra sigui la
mateixa, tot i canviar el lloc, lobjecte i la fotografia. Aix vol dir que tu tens una obra dart que s aquesta
idea de lobra dart, i els seus components formals no sn importants.
SIGNIFICAT: La imatge, visual, resulta dun text que cal seguir al peu de la lletra per produir-la a les
diferents versions. Text i imatge, a partir del fet bsic (i visualment central) de la cadira, expressats en
llenguatges diferents, sn equivalents; o b la paraula t ms valor a causa de la grandria de lampliaci
fotogrfica que es fa de la definici del terme cadira al diccionari. Lobra t relaci amb lcfrasi, un recurs de
loratria clssica que transposa a un llenguatge una experincia plasmada en un altre; per exemple, a partir
de textos clssics, Botticelli (La Calumnia, 1495) i El Greco (El Sopln, 1571) pinten sengles obres. A Una i
Tres Cadires, Joseph Kosuth discuteix el concepte dArt i la seva prctica, cercant, amb carcter polmic,
noves vies expressives; elegeix un objecte industrial, fabricat en srie, til, per allunyar la creaci artstica de
les valoracions decoratives; tamb deixa els aspectes visuals per anar a lidea, mitjanant ls de la paraula.
Resulta innovador, tot i tenir els seus precedents a diferents poques de la Histria de lArt. El ttol, referit a

una (la de fusta) i tres cadires (aquesta, la de la definici i la fotografiada) atorga la identitat de lobjecte a
dos coses que, en realitat, no la tenen i sn de paper, en un exemple del que s lArt Conceptual. MODELS
Plat (427-347) (Repblica, X) suggereix el primer precedent de lobra: fa una diferncia entre lidea de llit
(1), la seva materialitzaci per un fuster (2), prctica i limitada, i la versi feta per un artista a una pintura (3),
decebedora perqu s un engany, un simulacre intil. Tamb Kosuth ens compara lidea de cadira (1)
(definici del diccionari) amb la realitzaci (2) i la seva imatge (3). Kosuth reconeix com a precedent els
ready-made de Duchamp(1887-1968) (per exemple, la Font [1917], un urinari mascul); s un objecte
prctic, entre daltres molt diferents, que lartista identifica com a obra dArt, vessant-hi una libaci del seu
carisma que li atorga la qualitat artstica. En el cas de Una i tres cadires la frmula escrita, com un encanteri,
o tamb procediment cientfic, crea lobra, tamb a partir de lobjecte com. Aix mateix, algunes obres de
Magritte (1898-1967), especialment Ceci nest pas une pipe (1928/9), quadre al que apareix una pipa
pintada amb aquest text (Aix no s una pipa), anticipen lexperincia de Kosuth.