Histria dEspanya Nivell de 2n de BAT

Professor: Roderic Ortiz i Gisbert http://historiata.wordpress.com

EL FRANQUISME (1939-1975)

ndex
1. Definici i caracterstiques del franquisme
2. Cos legal del rgim Las Leyes Fund.
3. Fases poltiques
3.1. Fase blava o falangista (1939-1942)
3.2. Final de la segona guerra mundial (1943-1945)
3.3. Allament internacional (1945-1950)
3.4. Fi de lallament i reconeixement internacional (1950-1959)
3.5. Tecnocrcia i desarrollismo (1959-1969)
3.6. Crisi final del rgim (1969-1975)
4. Fases econmiques
4.1. Lautarquia (1939-1959)
4.2. El desarrollismo (1959-1973)
4.3. Crisi econmica (1973-1975)

Textos
1. 39, 40, 50, 51
2.
3.
3.1. 41, 42, 43
3.2.
3.3. 44, 45
3.4. 46, 47
3.5. 48
3.6. 49, 52

- Ampliar informaci: llibre de text,

temes 15 i 16, pgs 304-343.

1. Definici i caracterstiques del franquisme

- Definici de franquisme: dictadura personal del general Francisco Franco, amb recolzaments de lexrcit,
lEsglsia catlica i les classes ms conservadores i antidemocrtiques espanyoles, que es va donar a
Espanya entre 1939 i 1975.
- Per qu va durar tant de temps?
1. Recolzament de lexrcit (la fora), lEsglsia catlica (la legitimitat tradicional) i partits poltics
tradicionalistes, conservadors i feixistes (organitzaci i base ideolgica).
2. Franco va ser lrbitre entre les diferents famlies del rgim. Ell fou la figura central que aglutinava
les diverses tendncies.
3. La por (el terror, la repressi), el cansament de la guerra civil i la ignorncia de bona part de la
poblaci espanyola.
- Evoluci: basada en el pragmatisme. Fou un rgim autoritari que evolucion des de postures feixistes
totalitries fins a un cert aperturisme econmic i social, per sense perdre lautoritat ni permetre cap
oposici en cap moment.
- Caracterstiques generals:
1. Rgim autoritari amb normes estrictes basades en la disciplina militar.
2. Ideologia barrejada entre feixisme i catolicisme: nacionalcatolicisme.
3. Franco, lder absolut, legitimat per lEsglsia catlica: Caudillo de Espaa por la Gracia de Dios.
4. LEsglsia a canvi de legitimar el rgim controla la moral pblica i lensenyament.
5. Partit nic: Franco s el Jefe Nacional del Movimiento y Caudillo de Espaa (FET y de las JONS).
6. Estat centralista identificat amb la Castella imperial i dels Reis Catlics: Una, Grande, Libre.
7. Societat submisa.
8. Informaci controlada i censurada.

2. Cos legal del rgim Las Leyes Fundamentales

- Durant la dictadura de Franco no es promulg cap constituci. Es promulgaren set (7) Lleis Fonamentals
del rgim, que van fer la funci dun corpus constitucional si b sense llibertats ni pluralisme poltic:
1. Fuero del Trabajo 1938 dinspiraci falangista, sobre matria laboral (corporativisme).
2. Ley Constitutiva de las Cortes 1942 es crea un fals parlament.
3. Fuero de los Espaoles 1945 retrica de drets i llibertats limitades.
4. Ley del Referndum 1945 a iniciativa del cap de lEstat, per a consultar sobre temes importants.
5. Ley de Sucesin de la Jefatura del Estado 1947 a) Espanya s un regne; b) Franco s cap destat vitalici.
6. Ley de Principios del Movimiento Naciona 1958 bases del rgim: unitat, religi, exrcit, famlia, etc.
7. Ley Orgnica del Estado 1967 explica els fins de lEstat i separa el cap de lestat del cap del govern (es far 1972).
(* 8. Ley para la Reforma Poltica 1977 mort ja Franco, va permetre la transici a un rgim democrtic.)

Histria dEspanya Nivell de 2n de BAT

Professor: Roderic Ortiz i Gisbert http://historiata.wordpress.com

3. Fases poltiques del franquisme

3.1. Fase blava o falangista (1939-1942)
1. Repressi de loposici poltica: Ley de Responsabilidades Polticas (1939) per als enemics poltics
acusats de suport a la rebelli (???) des doctubre de 1934.
2. Franco es declara neutral en la II Guerra Mundial (1939), desprs No belligerant (1941).
3. Recolzament a Alemanya i Itlia. Enviament de la Divisin Azul a Rssia (1941-1944).
4. Poltica exterior dirigida per Ramn Serrano Ser, el cuadsimo, feixista.
3.2. Final de la segona guerra mundial (1943-1945)
- Derrotes alemanyes: tendncia del rgim cap a la moderaci eliminant els aspectes feixistes ms
evidents. Saparta a Serrano Ser del poder. Declaraci de neutralitat.
- En la conferencia de Postdam (Alemanya, agost de 1945) entre EUA, la URSS i Regne Unit sacorda
que els rgims feixistes han de ser substituts per democrcies.
3.3. Allament internacional (1945-1950)
- 1946. LONU condemna el rgim de Franco per ser feixista.
- Totes les embaixades abandonen Espanya excepte Argentina, Portugal (dictadures) i el Vatic.
- Augmenta loposici interna: guerrillers (maquis), organitzats sobretot pel PCE.
- Per referndum saprova la Llei de Successi que atorgava el poder vitalici a Franco (1947).
- Franco accepta educar a Joan Carles de Borb, fill de don Juan, en Espanya (1948).
3.4. Fi de lallament i reconeixement internacional (1950-1959)
- Degut a la Guerra Freda entre els EUA i lURSS, Franco es presenta com aliat contra el comunisme.
EUA aconsegueix que lONU vote la fi de lallament a Espanya el 1950.
- EUA i Espanya signen uns tractats militars (1953): installaci de bases militars nordamericanes.
- Nou Corcondat amb el Vatic (1953)
- Entrada dEspanya en lONU (1955)
- Independncia de Marroc (1956)
- Oposici interior: desapareix el maquis per hi han fortes revoltes estudiantils a Madrid el 1956, i vaga
dusuaris dels tramvies a Barcelona, per la pujada dels preus, el 1951 i el 1957.
3.5. Tecnocrcia i desarrollismo (1959-1969)
- Canvis socials: societat industrial i de serveis. Aband del camp. Ms ensenyament.
- Oposici:
- Recuperaci de loposici poltica. El partit ms actiu i nombrs s el PCE.
- El 1962 es convoc el congrs de Munich (contubernio segons els franquistes) amb els
opositors antifranquistes (excepte el PCE), per a acordar una soluci democrtica a Espanya.
- Conflictivitat en les universitats.
- ETA es funda el 1959, i a partir de 1968 inicia la lluita armada.
- Sindicats: UGT molt reduda; CNT inexistent; es crea CCOO (prxima al PCE), que sinfiltraran
al Sindicat Vertical franquista.
- Opcions poltiques franquistes:
- 1. Aperturistes: tecncrates de lOpus Dei. Suavitzar el rgim. Selimina la censura prvia.
Modernitzar el rgim (p.ex. Llei Orgnica de lEstat, separa cap destat i de govern).
- 2. Immobilistes: falagistes i militars.
- Franco tria a Joan Carles de Borb com a successor el 1969 (Franco dir: todo atado y bien atado)
3.6. Crisi final del rgim (1969-1975)
- Els immobilistes tornen al poder degut a:
- laugment de la conflictivitat social (estats dexepci el 1969 i 1970, Brigada Poltico-Social i el
Tribunal de Orden Pblico). Sendureixen les condemnes contra els opositors.
- el cas Matesa, un descndol de corrupci que afect als aperturistes.
- Crisi final (1973-1975):
- Crisi del petroli de 1973: crisi econmica i important inflaci.
- Assassinat de Carrero Blanco (president del govern) per ETA el 1973.
- Revoluci dels Clavells a Portugal, el 25 dabril de 1974, que acaba a la penltima dictadura
dEuropa Occidental.
- Empitjorament de la salut de Franco des de 1974.
- Organitzaci de loposici antifranquista que reclament llibertats, amnistia i legalitzaci de partits
o Junta Democrtica, liderada pel PCE
o Plataforma de Convergncia Democrtica, liderada pel PSOE (Congrs de Suresnes
del PSOE, el 1973, trien a Felipe Gonzlez com a Secretari General)
- Enduriment de les poltiques repressives: execuci de terroristes.

Histria dEspanya Nivell de 2n de BAT

Professor: Roderic Ortiz i Gisbert http://historiata.wordpress.com

Ocupaci del Sahara espanyol per Marroc mitjanant la Marxa Verda (1975). Franco agonitza.
Espanya abandona el territori. Conflicte encara no resolt, entre Marroc i el Front Polisari,
lorganitzaci independentista saharaui creada el 1973.
20 de novembre de 1975. Franco mor desprs duna llarga agonia. El 22 de novembre Joan
Carles I s nomenat cap destat i el franquista Arias Navarro continua com a president del
govern.

4. Fases econmiques del franquisme

4.1. Lautarquia (1939-1959)
- Lautarquia s un rgim econmic en el qual lEstat aposta per lautosuficincia econmica, i redueix al
mxim les relacions amb lexterior.
- Caracterstiques del perode de lautarquia:
- 1. Reducci de les importacions per a evitar leixida de divises.
- 2. Foment de la indstria prpia: creaci de lINI (Institut Nacional dIndstria) el 1941, per a
crear empreses nacionals (Endesa) o nacionalitzar empreses estratgiques (RENFE, Iberia).
- 3. Regulaci del comer interior: control total de lEstat. El govern comprava i venia tots els
productes a un preu fixat. Cada famlia rebia una cartilla de racionament (fins 1951). Aparegu
lestraperlo, un mercat negre amb productes no entregats a lestat. Es feren grans fortunes.
- 4. Carestia de vida: misria generalitzada, la gent torna al camp per a poder menjar. Provoc
les primeres protestes contra el rgim el 1945, 1947, 1951, i sobretot el 1956 i 1958.
4.2. El desarrollismo (1959-1973)
- El 1957 entren ministres tecncrates vinculats a lOpus Dei, abandonaran lautarquia i modernitzaran
leconomia espanyola.
- Factors del desarrollismo:
- 1. Plans estatals: el 1959 saprova el Pla dEstabilitzaci, que obri Espanya a lexterior; es redacten
tres plans quadriennals entre 1964 i 1975; es creen pols de desenvolupament en zones poc
industrialitzades; sinvert en infrastructures; i prengu molta importncia lINI, el qual va crear
empreses com la SEAT (Sociedad Espaola de Automviles de Turisme), vinculada a la italiana
FIAT.
- 2. Desenvolupament de la indstria privada: la millora de la producci permet abaratir els productes
i incrementar la demanda. Ara es quan es popularitzen els electrodomstics o lautombil (el
fams Sis-cents, Seat 600).
- 3. Importncia de lemigraci: les indstries i lagricultura es mecanitzen. Sobra gent de les zones
rurals. Esdev un veritable xode rural: del camp a la ciutat i tamb un 10% de la fora de treball
emigrar cap a Europa (baixa latur, i envien i porten divises a Espanya). Lemigraci i el buidatge
del camp dels anys 60 ser la soluci a la mai realitzada reforma agrria a Espanya.
- 4. Dependncia de lexterior: vnen inversions i tecnologies de lexterior, sobretot empreses que
buscaven m dobra barata, abundant i dcil (p.ex. la fbrica Ford a Almussafes).
- 5. El turisme: ser un nou sector econmic que des daleshores ser una de les claus de leconomia
espanyola, ja que permet equilibrar el dficit de la balana comercial de pagaments. Hi haur un
boom de turistes europeus buscant sol i platja.
4.3. Crisi econmica (1973-1975):
- Crisi del petroli de 1973: crisi econmica i important inflaci.
- Tanquen empreses, augmenta latur i la conflictivitat social.