HISTÒRIA

DE L’ART
2n BATXILLERAT

Alumne:

1
ÍNDEX

1.PAUTES COMENTARI OBRES ART pàg.3

2.OBRES SELECTIVITAT: Llistat obres seleccionades PAU pàg.5

3.ESTILS ARTÍSTICS EIX CRONOLÒGIC pàg.10

4. ART CLÀSSIC
4.1. Art romà pàg.11 4.2.Art grec pàg.16

5. ART MEDIEVAL
5.1.Art romànic pàg.19 5.1.Art gòtic pàg.20
 6. ART EDAT MODERNA
6.1.Renaixement i Manierisme pàg.22 6.2.Barroc i Rococó pàg.25

7. ART ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (I)( FINALS S.XVIII I S. XIX)

Neoclacissime i romanticisme pàg.29 Realisme pàg.30 Impressionisme i
postimpressionisme pàg.31 Modernisme pàg.33

8.ART ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (II) (ART SEGLE XX) Les Primeres i

Segones Avantguardes pàg.35

9. ARQUITECTURA SEGLE XIX i SEGLE XX pàg.38

10.VOCABULARI D’ART pàg.42

2
1.PAUTA COMENTARI PAU

1. FITXA TÈCNICA
Títol

Autor

Cronologia

Tècnica

Mides

Tipologia

Localització

Història de l’obra

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

 Situar en el temps i en l’espai.
Enumerar els conceptes que defineixen una època.
Desenvolupar els aspectes que siguin rellevants per a la comprensió de l’obra. Establir
el paral··lelisme estilístic amb d’altres llenguatges artístics: música, literatura, teatre,
cinema...

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA

3.1. URBANISME I ARQUITECTURA:

-­­Situació en l’espai i relació amb l’entorn.
-­­Planta.
-­­Alçat.
-­­Sistema de coberta.
-­­Façana.
-­­Característiques estilístiques que se’n deriven.
-­­Models / influències rebudes.
-­­Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori.
-­­Originalitat i aportacions específiques.
3.2. ESCULTURA I RELLEU:
-­­Tipologia (exempta, relleu..)
-­­Materialsi tècnica.
-­­ Forma: llenguatge figuratiu o abstracte, composició, moviment, ritme, punt de
vista, espai, realisme, expressió, anatomia, indumentària, acabat (policromia,
daurat... )
-­­Models visuals/ influències rebudes.
-­­Característiques estilístiques que se’n deriven.
-­­Relació amb obres similars de l’autor, del taller, de l’escola.
-­­Originalitat i aportacions específiques.

3.3. PINTURA I ARTS DEL COLOR

-­­Tipologia
3
-­­Suport i tècnica.
-­­Forma: figuratiu o abstracte, línia, color, pinzellada, llum, composició, espai,
realisme, expressió, anatomia, indumentària.
-­­Models visuals / influències rebudes.
-­­Característiques estilístiques que se’n deriven.
-­­Relació amb obres similars de l’autor, del taller, de l’escola.
-­­Originalitat i aportacions específiques.
4. INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL

4.1. URBANISME I ARQUITECTURA.

-­­Promotor.
-­­Funció original i evolució.
-­­Significats adquirits amb el pas del temps.
-­­Reconstruccions i restauracions històriques.
-­­Repercussió i fortuna crítica.
4.2. ESCULTURA I RELLEU.
-­­Promotor.
-­­Tema (iconografia): atributs, fonts literàries, antecedents, variants. -­­
Significats (iconologia): ahir i avui.
-­­Funció i usos.
-­­Obra en relació al públic.
-­­Restauracions o reintegracions històriques.
-­­Repercussió i fortuna crítica.

4.3. PINTURA I ARTS DEL COLOR.

-­­Promotor.
-­­Tema (iconografia): atributs, fonts literàries, antecedents, variants. -­­
Significats (iconologia): ahir i avui.
-­­Funció i usos.
-­­Obra en relació al públic.
-­­Restauracions històriques.
-­­Repercussió i fortuna crítica.

4
2. OBRES SELECTIVITAT
BLOC 1: ANTIGUITAT CLÀSSICA: ARTS DE GRÈCIA I ROMA

Arquitectura grega.

-­­Partenó (en relació al conjunt de l’Acròpolis –Erectèon, temple d’Atenea Niké ipropileus) -­­

Teatre d’Epidaure.

-­­Altar de Zeus a Pèrgam (arquitectura i escultura).

Escultura grega.

-­­Kore del pèplum.

-­­Discòbol de Miró.
-­­Dorífor de Policlet.

-­­Hermes amb Dionís infant de Praxítel··les.

-­­Laocoont i els seus fills.

Urbanisme i arquitectura romans.

-­­Maison Carrée, Nimes.

-­­Panteó, Roma.

-­­Colisseu, Roma.

-­­Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona.

Escultura romana.

-­­August de Prima Porta, Roma.

-­­Ara Pacis Augustae, Roma.

-­­Retrat eqüestre de Marc Aureli. Roma, Museus Capitolins.

BLOC 2:EDAT MITJANA: ANTIGUITAT TARDANA, ROMÀNIC I GÒTIC

Art paleocristià, bizantí i islàmic.

Arquitectura.
-­­Santa Sofia de Constantinoble.
-­­Mesquita de Còrdova.
Arts visuals.
-­­Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale dins el conjunt.

Art romànic.

Arquitectura.
-­­Catedral de Santiago de Compostel··la.
-­­Sant Vicenç de Cardona.
Escultura i relleu.

5
Portalada de Saint-­­Pierre de Moissac.
-­­

-­­Portalada de l’antic monestir de Sant Maria de Ripoll.

-­­Majestat Batlló. Barcelona, MNAC.

Pintura i arts del color.

-­­Pintures de Sant Climent de Taüll. Barcelona, MNAC.
-­­Tapís de la Creació. Girona, Museu capitular

Art gòtic.
 Arquitectura.
-­­Catedral de Notre-­­Dame de Chartres.

-­­Monestir de Santa Maria de Poblet.

-­­Església de Santa Maria del Mar, Barcelona.
-­­Llotja dels Mercaders, València.
Escultura.
-­­Pou de Moisès de Claus Sluter. Cartoixa de Champmol (Dijon).
Pintura.
-­­Giotto: Capella Scrovegni o l’Arena, de Pàdua.
-­­Jan van Eyck: El matrimoni Arnolfini. Londres, National Gallery. -­­

Hieronymus Bosch: El jardí de les delícies. Madrid, Museu del Prado. -­­

Lluís Dalmau: La Mare de Déu dels Consellers. Barcelona, MNAC.

BLOC 3: ÈPOCA MODERNA: RENAIXEMENT, MANIERISME, BARROC, ROCOCÓ

Renaixement i Manierisme.

Arquitectura.
-­­Filippo Brunelleschi: església de San Lorenzo. Florència.
-­­Donato Bramante: Tempietto, de San Pietro in Montorio. Roma. -­­
Andrea Palladio: Villa Capra o La Rotonda. Vicenza.
Escultura.
-­­Donatello: David. Florència, Museu del Bargello.
-­­Giambologna: Rapte de les Sabines. Florència, Llotja dels Lanzi o della Signoria.

-­­Miquel Àngel Buonarotti: La Pietat. Ciutat del Vaticà, Basílica.

Pintura.
-­­Sandro Botticelli: El naixement de Venus. Florència, Galleria dels Uffizi. -­­

Rafael Sanzio: L’escola d’Atennes. Vaticà, Palaus vaticans.

-­­Leonardo da Vinci: La Mare de Déu de les roques. París, Museu del Louvre.

-­­Miquel Àngel: Frescos de la capella Sistina (volta). Museus vaticans. -­­

Tiziano: Danae i la pluja d’or. Madrid, Museu del Prado.

-- El Greco: L’enterrament del comte d’Orgaz. Toledo, Església de Santo Tomé..

6
Barroc i rococó

Arquitectura i urbanisme.
-­­Gian Lorenzo Bernini: Plaça de Sant Pere del Vaticà.
-­­Francesco Borromini: San Carlino alle Quattro Fontane. Roma.

-­­Le Nôtre, Hardouin Mansart: Palau i jardins de Versalles.

Escultura.
-­­Bernini: Apol··lo i Dafne. Roma, Galeria Borghese.
 -­­Bernini: L’èxtasi de santa Teresa de Jesús (Capella Cornaro). Roma.

Pintura.
-­­Caravaggio, La mort de la verge. París, Museu del Louvre.

-­­Johannes Vermeer: Al··legoria de la pintura. Vienna, Kunsthistoriches Museum. -­­

Rembrandt: La lliçó d’anatomia. La Haia, Mauritshuis.

-­­Peter Paul Rubens: Les tres gràcies. Madrid, Museu del Prado.

-­­Diego Velázquez: Las meninas o La familia de Felip IV. Madrid, Museu delPrado. -­­

M.L.E. Vigée-­L­ ebrun: Autoretrat. Londres, National Gallery.

BLOC 4.ERA CONTEMPORÀNIA: ARTS DELS SEGLES XIX-­X

­ X

Segle XIX

Arquitectura.
-­­P. Alexandre Vignon: La Madeleine. París.

-­­Gustave Eiffel: Tour Eiffel. París.

-­­Llouis Sullivan: Magatzems Carson. Chicago.

Escultura
-­­Antonio Canova: Eros i Psique.

-­­August Rodin: El pensador.

-­­Miquel Blay: Els primers freds. Barcelona, MNAC.

Pintura

Jacques-­L­ ouis David: El jurament dels horacis. París, Museu del Louvre. -­­Francisco de
-­­

Goya: 3 de maig – els afussellaments a Madrid. Madrid, Museu delPrado. -­­Eugène

Delacroix: La llibertat guiant al poble. París, Museu del Louvre. -­­Gustave Courbet:

Enterrament a Ornans. París, Museu d’Orsay.

7
-­­Marià Fortuny: La vicaria. Barcelona, MNAC.

-­­Edouart Manet: Déjeuner sur l’herbe – Esmorzar campestre. París, Museu

d’Orsay.

-­­Claude Monet: Impressió, Sol ixent. París, Museu Marmottan Monet. -­­

Van Gogh: Nit estrellada. Nova York, MOMA.

-­­Paul Cézanne: Jugadors a cartes. París, Museu d’Orsay.

 8
BLOC 4.ERA CONTEMPORÀNIA: ARTS DELS SEGLES XIX-­X
­ X

El segle XX

Arquitectura.
-­­Lluís Domènech i Montaner: El palau de la música catalana. Barcelona. -­­

Antoni Gaudí: Casa Milà o La Pedrera. Barcelona.

 -­­Mies van der Rohe: Pavelló alemany. Barcelona (reconstrucció). -­­

Frank Lloyd Wright: Casa Kauffman. Pennsilvania (EEUU). -­­Frank O.

Gehry: Museu Guggenheim. Bilbao.

Escultura.
-­­Umberto Boccioni: Formes úniques de continuitat en l’espai. -­­Pablo

Gargallo: El profeta o el Gran profeta. Saragossa, Museu Gargallo. -­­Leandre

Cristòfol: Nit de lluna. Barcelona, MNAC.

-­­Joan Miró: Dona i ocell. Barcelona.

-­­Eduardo Chillida: Elogi de l’aigua. Barcelona, Parc de la Creueta del Coll. -­­

Louise Bourgeois. Maman. Bilbao, Museu Guggenheim.

Pintura.
-­­Wassily Kandinsky: Composició IV. Düsseldorf, Kunstsammlung…

-­­Pablo Picasso: El Guernica. Madrid, Centro de Arte Reina Sofía. -­­

Salvador Dalí: La persistència de la memòria. Nova York, MOMA.

-­­Jackson Pollock: Número 1. Washington, National Gallery. -­­

Andy Warhol: Sopa Campbell.

-­­Frida Kahlo: El marxisme sanarà els malalts. Coyoacán, Casa Blava. -­­

Antoni Tàpies: Creu i R. Barcelona, MACBA.

Altres llenguatges.
-­­Joseph Kosuth: Una i tres cadires. Nova York, MOMA.

9
3.EIX CRONOLÒGIC ESTILS ARTÍSTICS
ART PREHISTÒRIC 30000 a.C.-7000 a.C.

EDAT ANTIGA
 PRIMERES CIVILITZACIONS 7000 a.C.- 800 a.C

ART CLÀSSIC:GRÈCIA 800 a.C.- 200 a.C.

ART CLÀSSIC ROMA 500 a.C. -sVd.C

EDAT MITJANA
ART BIZANTÍ I PRERROMÀNIC s.V-s.XV

ART ISLÀMIC s.VII-s.XV

ART ROMÀNIC s.XI-s.XIII

ART GÒTIC s.XIII-s.XVI

EDAT MODERNA
ART RENAIXENTISTA I MANIERISME s.XV-s.XVII

ART BARROC I ROCOCÓ s.XVII-s.XVIII

EDAT CONTEMPORÀNIA
NEOCLASSICISME I ROMANTICISME s.XVIII-s.XIX

DEL REALISME AL MODERNISME s.XIX-s.XX

PRIMERES AVANTGUARDES 1ª meitat s.XX

ART DE LA 2ª MEITAT SEGLE XX 2ªmeitat s.XX

10
4. ART CLÀSSIC

4.1.ART GREC

Context històric i cultural

Els inicis de la Història de Grècia arrenquen del s. VIII aC, quan pobles
indoeuropeus (aqueus, dòrics, jònics) procedents del centre d’Àsia s’instal·laren a
la zona de l’Hèl·lade i formaren ciutats-estats independents anomenades Polis.
No van crear un Imperi polític, militar unificat però tenien una cultura comuna:
llengua, costums, religió, mites, economia marítima i comercial que era el que els
mantenia units com un sol poble.
Les dificultats agrícoles degut a l’aridesa del clima i un relleu muntanyós i poc
fèrtil desenvolupà una vocació comercial i marítima, afavorida per l’existència de
bons ports naturals i multitud d’illes que servien d’escala. Durant els s. VII i VI aC
van crear un ampli Imperi comercial per la Mediterrània, amb l’establiment de
colònies costaneres des d’on establien intercanvis comercials i culturals pacífics
amb els pobles indígenes (els Ibers, per exemple).

Els seus grans enemics van ser els Perses que van voler expandir el seu Imperi
ocupant les polis gregues d’Àsia Menor. Els grecs dirigits per Atenes els van vèncer
al s. V aC a les Guerres Mèdiques. Va ser seguit d’un període de pau ,l’època de
Pèricles, governant d’Atenes. Sota les seves directrius es consolida la democràcia
, es fomentà l’art, la cultura, filosofia…A la mort de Pèricles s’inicià una època
d’enfrontaments entre les polis gregues dirigides per Atenes i Esparta,
respectivament, que volien exercir el seu domini (s.IV aC): les Guerres del
Peloponès que acabaren amb la decadència de les Polis gregues.

Finalment , Alexandre el Gran va crear un Imperi que arribà d’Egipte a l’Índia

per tota l’Àsia central. A la seva mort es crearen els regnes hel·lenístics (s.III aC.)
que van ser conquerits pels romans al s.I dC.

Els romans adoptaren la cultura grega que serà la base del món occidental. Es
caracteritzà per una religió humanitzada, una filosofia racional, un sistema polític
democràtic… i l’art. I un art clàssic que serà reinterpretat al Renaixement
(s.XV i XVI) i al Neoclassicisme (s. XVIII) i esdevindrà la base de l’art occidental
posterior.
11
En resum la Història grega es divideix en tres períodes:

- L’era Arcaica: De les invasions indoeuropees a l’establiment de l’Imperi per la

Mediterrània (sVIIIaC.-VaC.) S’estableixen els ordres arquitectònics. Influències
egípcies i perses. Des d’un punt de vista literari tenim el naixement de la poesia
lírica amb Pindar que s’especialitza en èpica .

- L’Època Clàssica: De les Guerres Mèdiques a l’Imperi d’Alexandre el Gran.

(s.V III aC) Màxim esplendor de la cultura i l’art grec que coincideix amb l’època
de Pèricles a Atenes.
 Destaquen historiadors com Tucídies i Herodot i filòsofs com Sòcrates, Plató i els
sofistes. Des del punt de vista literari podem parlar de grans dramaturgs com
Sòfocles, Esquil i Eurípides ( autors de tragèdies) i Aristòfanes (com autor
destacat de de comèdies)

- El període Hel·lenístic: De la mort d’Alexandre el Gran i la formació dels

regnes hel·lenístics a la conquesta romana (s. III aC. Al s. I d C.). L’Art adquireix
unes característiques pròpies , síntesi de l’art grec clàssic i les influències orientals.
Les escoles d’escultura marquen diferències estilístiques: Escola de Rodes,
d’Alexandria, Atenes i Antioquia

ARQUITECTURA
Característiques de l'arquitectura grega clàssica:

o Sistema constructiu arquitravat

o Utilització dels ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti
o Recerca de l'harmonia amb utilització d'il·lusions òptiques (èntasi de les
columnes, curvatura de l'entaulament i l'estilobat, diferents intercolumnis...) o
Fugien del colossalisme. Els edificis eren fets a escala humana.
o Utilització de la pedra i el marbre en carreus regulars i aparell isòdom.

12
13
PLANTES DE TEMPLES GRECS
 14
ESCULTURA

Característiques de l'escultura grega arcaica:

o Hieratisme i "llei de la frontalitat": les figures humanes estan rígides i amb

tot el cos frontal.

Les tipologies més utilitzades són els kuroi, joves atletes nus, i les koré, joves
sacerdotesses vestides.
Característica de l'escultura grega clàssica:

o Abandonament de la rigidesa i el hieratisme a favor d'un relaxat equilibri.

Aparició del contrapposto.
o Malgrat que ja no compleixen la "llei de la frontalitat", acostumen a ser
escultures unifacials.
o Recerca de la bellesa ideal a través de la proporcionalitat. Ús del cànon de
proporcions del cos humà de Policlet.
o Estudi i gran coneixement de l'anatomia humana. Cossos reals però
idealitzats.
 o El material més freqüent és el bronze i el marbre. També n'hi ha de
crisoelefantines.
o Policromia

Característiques de l'escultura grega hel·lenística:

o Composicions dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i

equilibri clàssic. Es manté l’ideal d’harmonia i proporcionalitat, però
apareixen noves formes caracteritzades per la tensió i el moviment (ex.
cossos retorçats i en desequilibri, moviments en direcció oposada, molts
precs dels drapejats per representar moviment...)
o Els rostres dels personatges es representen amb una gran expressivitat,
mostrant sentiments de sofriment i passió (pathos), és a dir, intensitat
extrema dels sentiments, dramatisme, crueltat, dolor...
o Proliferen els grups escultòrics.
o Sorgeixen el retrat i l’anècdota (escenes de la vida quotidiana), dues
temàtiques en què l’idealisme deixa pas al gust pel realisme. Comencen a
mostrar la lletjor dels monstres, de la malaltia, de la vellesa, etc.
o Evoluciona cap a la teatralitat (grups escultòrics que escenifiquen
dinamisme i expressivitat).
o Mostra la influència de les cultures asiàtiques amb les que es té contacte
amb les conquestes d’Alexandre.

15
4.2.ART ROMÀ
Context històric

A finals del segle VIII a.C.a la península Itàlica hi cohabitaven diferents pobles
com els ligurs, els etruscs,els sabins, els umbres, els samnites i els llatins. De tots
ells, el poble etrusc destaca com a antecedent de l'art romà, juntament amb l'art
grec.

Entre tots aquests pobles que habitaven la península, foren els sabins i els llatins
els que l'any 753 a. C. funden un poblat anomenat Roma, la futura capital de
l'imperi ( Els seus orígens es basen entre la història i la llegenda mítica del
germans Ròmul i Rem alletats per una lloba).

La cultura romana doncs es situa cronològicament a finals del segle VIII a.C. a la
península Itàlica i comença primer dominant tota la península Itàlica per
posteriorment conquerir una gran varietat de territoris.

Partint de la fundació de Roma, podem establir 3 grans etapes:

La Monarquia ( 753 - 509 a.C.) Juntament amb la fundació de Roma l'any

753 a.C. per part dels sabins i llatins, aquesta etapa destaca per ser una etapa
fosca encara governada pels reis del poble etrusc. El poble etrusc fou una de les
grans influències que va rebre l'art romà que habità a l'actual Toscana.

República ( 509 - 31 a.C.) En aquesta segona etapa es produeix l'expulsió dels

etruscs i per ser una etapa de grans conquestes en la que els romans colonitzen
diversos territoris. Entre les conquestes i lluites, cal destacar que els romans
s'enfronten i guanyen als cartaginesos a les anomenades Guerres Púniques.
(Durant aquesta etapa, artísticament parlant l'art romà pren la influència de l'art
grec i etrusc)

Imperi ( 31 a.C.- 476 d.C) En l'ultima etapa, a l'haver conquerit tants

territoris l'Imperi Romà es troba amb la dificultat de governar un Imperi tan
gran. És per això que divideixen el territori en províncies i creen la figura de
l'emperador en el que serà un nou sistema polític. A partir del segle V però
s'enfronten amb un nou repte: la lluita amb les tribus bàrbares del nord
d'Europa que volen reconquerir els seus territoris.

16
L'any 395 d. C. és la data l'inici de la fractura de l'Imperi romà d'Occident amb el
d'Orient.Quan mor l'emperador Teodosi que deixa al seu fill Arcadi, l'Imperi romà
d'Orient i al seu fill Honori l'Imperi d'Occident.

PERÍODES ARTÍSTICS

A) Art etrusc: Arriba a la Seva màxima esplendor durant el segle VVII aC. Però
s’estén fins al segle III a.C.

B) Art Romà Republicà. Cronològicament des del 509, però pròpiament romà
del segle II al IaC.

C) Art Romà Imperial: Del segle I aC. Al segle III d.C. (art genuïnament

romà) És el moment àlgid de la pintura mural. Al segle IaC es publiquen les

 Metamorfosisi d’Ovidi i l’Eneida de Virgili

D) Art Tardormà: A finals del segle III dC s’inicia l’abandonament del classicisme I una
tendència a l’esquematisme i la rigides

Característiques cultura romana

Algunes característiques principals de la cultura i l'art romà són:

Cultura eclèctica: la cultura romana va absorvir elements de diferents cultures com

l'egípcia, la grega, l'etrusca, elements orientals...El romans prenen elements de l'art
grec com els ordres arquitectònics i n'hi afegeixen dos ( el toscà i el compost que
veurem més endavant). Els romans a part també van cohabitar cronològicament amb
el poble etrusc, del que va rebre elements com el retrat, l'arc de mig punt, la volta de
canó o la d'aresta.

Cultura urbana: els romans van fomentar una cultura tècnica i pràctica en la que
construïen grans infraestructures per remarcar el caràcter imperial. Per la cultura
romana l'aspecte funcional estava per sobre de l'estètica de l'obra.

Art propagandístic i anònim: Per a mantenir un Imperi tan extens era necessari un
art que glorifiques el poder i es bases en tenir el poble controlat i content. Ben segur
haureu sentit el famós " Panem et circenses" ( pa i circ) en referència entre d'altres per
exemple als espectacles del Colosseu a Roma. Pel que fa a aquest art propagandístic,
hem de destacar que majoritàriament era anònim, ja que els artistes treballaven en
tallers i on les seves obres es basaven en els programes oficials.

Art realista: L'art romà destaca pel seu nivell de realisme( heretat del poble etrusc) i en
ell hi trobem temàtiques basades en escenes quotidianes, moments bèl·lics així com
retrats

17
ORDRES ROMANS
 18

5. ART MEDIEVAL

5.1.ART ROMÀNIC

1. Context històric

El terme romànic sorgí el segle XIX per fer referència a manifestacions

artístiques derivades de l'art romà sobretot en el camp de l'arquitectura, degut
en part a l'ús d'elements com l'arc de mig punt o la volta de canó. Pel que fa la
pintura i l'escultura no van seguir els mateixos trets del món antic...El terme
romànic també es relaciona amb l'origen d'un seguit de llengües europees (
català, castellà, francès..) derivades del llatí.

A partir d'aquell moment doncs, es va aplicar el terme art romànic per referir-se
a l'art medieval que es desenvolupà a l'edat mitjana al llarg dels segles X-XII i
part del XIII, així com les seves variacions..

Pel que fa doncs referència a la cronologia podem afirmar que l'art romànic el
podem classificar en 3 etapes:

• Primer romànic ( final del segle X i segle XI)

• Romànic ple ( finals segle XI- mitjans XII)
• Romànic tardà ( mitjans XII- principis segle XIII)
Geogràficament el podem ubicar a gran part d’Europa,

L'art romànic si per algun aspecte destaca és pel seu context històric i cultural,
marcat sobretot per l'àmbit religiós. Alguns dels trets més destacats d'aquest
context als que hem de fer referència són:

• Tranquil·litat política: políticament parlant és un moment estable

entre els regnes europeus;
• Implantació del feudalisme
• Poder de l' Església en una societat teocèntrica com és la medieval,
l'església s'entén com a entitat cultural i intel·lectual que controlava el
poder i la cultura a través dels monestirs i les escoles catedralícies
Difusió del monacat: l'ordre benedictí fundat al segle VI es basava en la
premissa" ora et labora", resa i treballa.
• Por a la fi del món: hi havia la profecia apocalíptica (anys 1000-1033)
que vaticinava la fi del món a l'any 1000 relíquies dels sants. Aquest fet
alhora va generar vies de comunicació comercials que van facilitar la
unificació estètica així com la seva expansió.
Unificació estètica: L'estabilitat política va afavorir la relació entre diferents
punts d' Europa i això va propiciar l'èxit dels camins de pelegrinatge que

19
permetien la circulació de coneixements i unien edificis de culte amb trets
comuns així com el desplaçament d'artistes, comerç..

2.Característiques generals del romànic

• L'art romànic és un art religiós

• És un art simbòlic: l'art romànic es regeix sota el domini de símbols.
Alhora aquests símbols servien per adoctrinar a la població. Aquesta,
majoritàriament era analfabeta i eren adoctrinats en els fets sagrats de
la Bíblia a partir de la lectura de les imatges representades en les
escultures i pintures. funció didàctica.
• És un art integral
• Art sobri, marcat per formes simples i austeres
• Els artistes- els artesans- treballaven segons les normes formals de
l'època i treballaven amb la creença que treballaven per a un obra que
participava de l'acció de Déu.

5.2.ART GÒTIC

1. Context històric
 El període que anomenem gòtic, fou anomenat per l'artista i escriptor Vasari
(1511-1574) com a una etapa pròpia dels bàrbars, els gots. La concepció d'aquest
període fou negativa ja que es considerava una etapa allunyada dels ideals
clàssics. No fou fins fins el segle XIX, durant el Romanticisme, que no es va
produir el reconeixement d'aquest estil on es va reconèixer la importància de la
cultura nacional i europea. L'art gòtic el podem definir com l'art de les ciutats o
burgs medievals.

• Geogràficament parlant podem ubicar l'origen de l'estil gòtic a l'Illa de

França, és a dir París i les seves rodalies. Posteriorment es va expandir
per l'Europa Occidental amb diferent intensitat.
• Pel que fa a la cronologia, aquesta etapa la podem ubicar entre mitjans
del segle XII i principis del XIV. Concretament l'inici el podem datar
entorn al 1150. De totes formes com ja hem comentat la seva expansió fa
variar les dates cronològiques segons la zona.

✓ Període inicial ( s.XII-XIII): evolucionen els models romànics cap

a formes gòtiques.
✓ Període clàssic ( s.XIII-XIV): és un període de plenitud i expansió
artística.

20
✓ Període flamíger ( s. XV i inicis del XVI): en aquest període final es perden
aspectes formals de l'etapa anterior i destaca per la seva ornamentació.

PLANTA

PORTALADA
 21
6.ART EDAT MODERNA
6.1.ART RENAIXEMENT
__________________________________________
Context històric

Període que comprèn un lapse de temps variable segons els països. Es considera
que s’inicia a Florència a principis del XV i que s’extén per tota Itàlia i
posteriorment per Europa. Al territori espanyol el Renaixament abasta el segle
XVI.

Època de grans canvis en la manera de viure i d’entendre el món per part dels
europeus. Aquests canvis s’inicien a les ciutats flamenques i italianes i tenen
molt a veure amb el desenvolupament del capitalisme mercantil i l’inici de
l’auge de la burgesia com a grup social dominant. Les comunicacions milloren,
la indústria creix i la moneda circula àmpliament, en bona part gràcies a
l’arribada de l’or i plata americanes.

Políticament es van desenvolupant durant aquest període les monarquies

autoritàries (Castella, França…) inspirades en les idees de l’italià Maquiavel.

S’inicia una fase de contestació de la jerarquia cristiana pel luxe i modus vivendi
que ostentaven, iniciada per Erasme de Rotterdam, i continuada pel suís Calví i
per l’alemany Martí Luter i pel cisma d’Enric VII a Anglaterra. És l’inici de
l’anomenada Reforma protestant. Aquesta va ser contestada per l’església
catòlica pel moviment anomenat Contrareforma.

A nivell cultural, la invenció de la impremta per part de l’alemany Gutenberg va

contribuir en gran manera en la difusió de les idees. També podem destacar el
paper dels mecenes com a impulsors de la cultura, a Florència la família Médici
principalment i més tard a Roma els diferents Papes

Característiques generals de l’art del renaixement

1.L’acostament a l’individu i la natura, abandonant el característic

esquematisme de l’època medieval per passar a reproduir la figura humana i la
natura. En els temes, els pintors i escultors van exaltar la figura humana, sovint

22
d’una forma idealitzada. L’ésser humà es va convertir en el centre de l’art i els
artistes es van preocupar per plasmar un ideal de bellesa.
2. El desenvolupament de la perspectiva, des d’un punt de vista tècnic, com a
conseqüència d’aquest nou esperit figuratiu. Els artistes renaixentistes van
cercar la proporció i l’harmonia, motiu pel qual van ordenar les escenes, van
inventar i fer servir fórmules matemàtiques i van projectar meticulosament la
composició dels seus quadres.
3. El retorn als clàssics, tot recuperant els cànons grecs i romans, com a
model ideal d’equilibri i mesura. D’aquesta manera, els artistes renaixentistes
van abandonar les formes grandioses i l’abundant decoració del gòtic i van
cercar els elements formals a les formes simples i harmonioses de l’art clàssic,
perquè consideraven que l’art era també una ciència que tenia les seves pròpies
lleis i que aquestes ja havien estat descobertes a l’antiguitat pels artistes grecs i
romans.

L’estil renaixentista es va desenvolupar en dues grans etapes:

1. El Quattrocento. El Renaixement va sorgir a la ciutat italiana de Florència a

començaments del segle XV (Quattrocento, 1400-1500), tot i que en la pintura ja
hi havia clars precedents al segle XIV (Trecento). En un període de prosperitat
econòmica un cop superada la crisi baixmedieval, Florència va esdevenir la
capital artística de l’Europa humanista del quatre-cents gràcies al mecenatge
d’algunes de les principals famílies nobles de la ciutat, com ara els Medici. Ben
aviat, aquesta nova visió de l’art s’expandiria per les altres grans ciutats italianes
del període: Venècia, Milà, Màntua, Urbino i, sobretot, Roma.
2. El Cinquecento. Des dels nuclis urbans italians, en el segle XVI
(Cinquecento, 1500-1600), l’estil renaixentista es consolidaria a Itàlia i
s’expansionaria per tota Europa arribant a la maduració de l’estil i al seu màxim
esplendor com a expressió artística. En aquest període, però, la capital artística
seria passaria a la ciutat de Roma, gràcies al patrocini dels artistes exercit per
l’Església.

23
MANIERISME

Manierisme és un estil artístic que predominà a la Itàlia del segle XVI. Posterior
als grans mestres de l'Alt Renaixement, correspon a un moment en què els valors
renaixentistes (bellesa, harmonia, unitat) són desmitificats i deixen de ser la
finalitat última de l'art, i tots els camins esdevenen vàlids. Fora d'Itàlia, en canvi,
aquesta època és la de difusió dels ideals.

El principi, el terme italià maniera, equivalent a estil o mode, té un cert caire

pejoratiu, d'imitació, artificiós: els pintors pinten a la maniera de Raffaello,
Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, etc. S'ha de tenir en compte, però, que la
característica de l'època és més la varietat i la diversitat que no pas la imitació.
En realitat, el manierisme és una continuació lògica del procés de recerca i
d'experimentació de noves solucions que caracteritza el Renaixement des dels
seus inicis. El manierisme representa un allunyament de la pintura respecte a la
imitació de la realitat. Aquest és el motiu de la gran importància que se li ha
donat al manierisme durant el segle XX, moment en què la pintura ha assolit la
seva autonomia respecte la representació de la realitat.
Les dues característiques més importants del manierisme són el rebuig de les
normes i la llibertat en la composició, en els colors i en les formes. Per altra
banda, presenta una extraordinària varietat de manifestacions que díficilment
permeten definir-lo com un estil basat en una unitat de principis i normes

24
6.2.ART BARROC

_____________________________

Context històric:

L’Art Barroc cal situar-lo dins el context històric de la crisi del segle XVII a
Europa.

• Una crisi econòmico-social degut a males collites successives que

provocaren fam i grans mortalitats produïdes per epidèmies o pestes. Una
que va començar a l'entorn del 1640 i va tocar fons a la dècada de
1670-80. Només es pot parlar a Anglaterra d'una certa revolució agrícola
que posarà les bases de la revolució industrial del segle XVIII
• Una crisi política i religiosa encapçalada per les lluites entre catòlics i
protestants i els monarques absoluts que volen imposar-se al poder del
Papa. En general, la burgesia pren partit a favor dels reis i en contra dels
nobles i eclesiàstics que defensen el Papa.
La Pau de Westfàlia, el 1648, va significar l’acceptació de l’equilibri de
poders per frenar el desgast econòmic i polític. Fou la Contrareforma dels
països catòlics la que, amb el Concili de Trento del 1563 i la Companyia
de Jesús, van donar contingut ideològic al Barroc.
A Roma, Alexandre VII Chigi; a Espanya, fi del regnat de Felip IV; a
 França, Lluís XIV.

Culturalment, fou una època de grans pensadors i científics: Galileu Galilei,

Torricelli, Newton, Kepler, Bacon, Descartes

L’Art Barroc neix d’una espiritualitat, és un art religiós, vinculat a Roma, els
Papes i que defensa les noves normes de la Contrarreforma Catòlica contra el
protestantisme sorgida al Concili de Trento.

L’Església , amb el nou estil, busca impressionar, emocionar, acollir al poble, fer
propaganda de la fe catòlica que ha triomfat sobre els protestants. Vol despertar
entre el poble una devoció, un fervor religiós que el reconforti de les seves
angoixes, els seus dubtes i l’ajudi a superar la por a la mort, tan freqüent entre
ells. És per tant un art teatral.

Característiques generals:

• Neix a Roma i es desenvolupa entre els països catòlics: Itàlia, Espanya,

França.
• És un art dinàmic, busca el moviment , la tensió a traves de les línies
corbes, ondulades, diagonals.
• No és un art harmònic, equilibrat o proporcionat com el del Renaixement,
sinó desproporcionat, monumental, gegantí i exagerat.

25
• És un art Passional, que busca despertar sentiments, devoció, patetisme,
per tant no és un art racional com el del Renaixement.

Destaca per la teatralitat, l’il·lusionisme, els jocs de llum i penombres que

creen clarobscur.

• Decoració recarregada, fastuosa on es barreja arquitectura, escultura i

pintura (Horror vaqui)

En Arquitectura : destaca la monumentalitat dels edificis, l’ús de columnes

gegantines, frisos ondulats, façanes corbes i amb decoració recarregada.

En Escultura destaquen les figures naturalistes, exagerades, dinàmiques, la

captació de moments fugaços, la teatralitat, els rostres patètics, dramàtics,
desencaixats, gestos aparatosos, molt expressius, jocs de llum (clarobscur),
contrastos entre volums i buits.

• En pintura: predomina el color sobre el dibuix, les perspectives aèries,

llums simbòliques, clarobscur, composicions obertes, Horror vaqui,
teatralitat, patetisme.
• Els gèneres més importants són els religiosos i mitològics
• La darrera fase del Barroc s’anomena Rococó, es desenvolupà sobretot a
França a principis del s. XVIII i es caracteritzà pel recarregament
decoratiu dels interiors i la pintura aristocràtica i simbolista.
Context del Barroc holandés i Flamenc

Vàlid per l’obra de Vermer (Vista de Delf), l’obra de Rembrandt (la lliçó
d’anatomia del doctor Tulp) i de Rubens (Les tres Gràcies).

• La pintura holandesa i flamenca cal situar-les dins la situació política

europea del nord d’Europa. Les guerres de religió entre catòlics,
protestants, calvinistes van concloure al segle XVII amb la partició dels
Països Baixos que fins ara incloïen la zona d’Holanda i Flandes (l’actual
Bèlgica).
• Flandes: Va restar catòlica sota la submissió de la Corona Hispànica de
Felip II. Per aquest motiu les característiques de l’estil de la pintura
flamenca seran les pròpies dels països catòlics: teatral, exuberant, de
colors intensos i formes contundents i dinàmiques. En canvi
• Holanda, convertida majoritàriament al Calvinisme, la versió més puritana
del protestantisme, prohibia el culte públic a les imatges religioses, d’aquí
l’absència de temes mitològics. Aquesta prohibició va portar als artistes a
buscar altres temes: paisatges, retrats, natures mortes, escenes
costumistes, que van tenir mol d’èxit entre la nova classe ascendent
burgesa.

26
ROCOCÓ

L'estil artístic del rococó es va desenvolupar amb més profunditat en dues zones
concretes:

✓ França ( on neix i es centra en estils més senyorials) i

✓ Alemanya, on es va focalitzar en arquitectura monumental, civil i religiosa.
Pel que fa la cronologia, el rococó el podem delimitat en relació a dues dates:
Inici al 1715 amb la mort de Lluís XIV/Final 1789 amb la Revolució Francesa.

El context històric que marca el rococó és un període marcat pels canvis. És una
etapa on hi ha nous enfocaments en diversos àmbits com són l'economia, la
política o la manera d'entendre la societat:

• Canvis econòmics: La Revolució Industrial genera un nou model

econòmic, el capitalisme.
• Canvis socials: El nous sistema econòmic comporta el sorgiment de noves
classes socials tals com la burgesia industrial i el proletariat.
 Altres aspectes a destacar són la concentració urbana generada com a
conseqüència de la Revolució Industrial així com la propagació dels
mitjans de comunicació.Secularització de la societat degut als canvis
socials i polítics.

• Canvis polítics: Com a conseqüència de la caiguda de l' Antic Règim, neix

el pensament polític modern, les democràcies parlamentàries. Moment
marcat per les revolucions liberals, el pensament il·lustrat, el
nacionalisme, socialisme aixi com moviments socials, guerres i revoltes.

Etapa d'expansió colonial. S'exploren i exploten les colònies amb finalitats

tals com explotar les primeres matèries o repartir l'excedent demogràfic
del continent. Al 1885 a la conferència de Berlín, les potencies europees es
reparteixen els territoris territorials extraeuropeus.

• Canvis artístics: Com a conseqüència de l'expansió territorial, es

descobreixen i s'estudien en profunditat civilitzacions tals com Egipte i
Mesopotàmia o cultures orientals com la japonesa, xinesa, hindú... El nou
interès per la cultura i el moment econòmic propicien els primers viatgers
moguts per l'adquisició de nous coneixements.

27
Art fidel a la classe aristocràtica. La capital artística deixa de ser Roma i dona
pas a París com a nou centre artístic.

Durant aquest període van desapareixent progressivament els antics mecenes

per dona pas a col·leccionistes d'art, exposicions, sales d'art...

Característiques generals

Primer de tot, cal fer referència al terme "rococó", que deriva del terme
"rocaille", element decoratiu propi de les grutes dels jardins francesos del segle
XVIII. Tot i això, com ja ha passat en altres etapes, el terme fou emprat de
manera despectiva.

Així doncs, l'estil rococó sorgit a França i arrelat a Europa central es caracteritza
per:

✓ És un estil al servei de l'aristocràcia, un art que exalta el luxe i la riquesa.

✓ És un estil que transmet el culte a la sensualitat, a la bellesa, a la gràcia i
 el punt virtuós d'una societat frívola i que com a finalitat té la recerca del
plaer.
✓ Art refinat alhora que més humà ja que representa la sensualitat i el plaer
de la vida lluny de l'espiritualitat.
✓ És un estil que marcarà futures tendències ja que és l'últim estil comú a
tota Europa occidental.

28
7.ART FINALS SEGLE XVIII I SEGLE XIX

7.1.NEOCLASSICISME I ROMANTICISME
1.Context històric i cultural.
Geogràficament, els corrents que ens ocupen es troben concentrats en dos
centres bàsics a destacar: Roma i París principalment. Roma destacà més al llarg
del període del Neoclassicisme així com Paris va ser un punt de referència del
moviment romàntic.

La cronologia dels dos corrents és poc clara i es confon ja que el Romanticisme

del segle XIX és una evolució del Neoclassicisme. Cronològicament podem
relacionar el Neoclassicisme amb la fi del Rococó però a Anglaterra s'inicien els
primers indicis arquitectònics neoclàssics ja als inicis del segle XVIII.
El període que comprèn doncs els moviments artístics que ens ocupen, podem
ubicar-los en un moment històric marcat per grans canvis en diversos àmbits.
Així doncs alguns dels fets que marquen els últims anys del segle XVIII- segle
XIX i defineixen aquests corrents són:

✓ Canvis en l'evolució poblacional

✓ Sorgiment d'una societat industrial ( això comporta el sorgiment de
moviments revolucionaris: socialisme, anarquisme...)
✓ Sorgiment de noves formes de transport, energies, mitjans de
comunicació...
✓ Ruptura amb l'antic règim ( absolutista i monàrquic) - sorgiment
democràcia parlamentària
✓ Sorgiment d'una nova consciència nacional, nacionalismes (
creació de nous estat, independència de possessions espanyoles...) ✓
Pensament il·lustrat basat en la raó

Característiques Neoclassicisme
El Neoclassicisme doncs és el moviment sorgit a Europa a partir de la segona
meitat del segle XVIII basat en el redescobriment de l'art clàssic que defuig
l'estil decoratiu del barroc i rococó. Alguns dels trets característics d'aquest nou
corrent artístic que cerca la bellesa dels cànons clàssics són:

➢ Critica per l'estil recarregat del Barroc i Rococó

➢ Redescrobriment de l'art clàssic sense pecar en la imitació. Es basa
en una nova visió d'aquest art amb la perspectiva del segle XIX.

29
➢ Cerca de la bellesa clàssica basada en cànons, concretament
consideren que l'ideal de bellesa grega era més pur.Importància de les
normes acadèmiques establertes, el que s'entén com academicisme.

Característiques Romanticisme
El moviment romàntic l'hem d'entendre principalment com una actitud la qual
afecta en tots els aspectes de la vida (literatura, pintura, música...). Així doncs les
idees del Romanticisme estan vinculades al moment històric liberal,
revolucionari de canvis polítics que van succeir al llarg del segle XIX.

Els seus indicis els trobem ja en la literatura de Goethe o Stendhal autors

contraris al racionalisme francès. Posteriorment també el podem relacionar amb
la reacció contrària a la restauració absolutista del Congrés de Viena (1815) així
com a les idees de pensadors del segle XVIII com Rousseau relacionats amb els
nacionalismes.
7.2.REALISME AL MODERNISME

1.Context històric i cultural

L'art de la segona meitat del segle XIX té com a centre artístic París, la qual
destacarà per les diferents tendències pictòriques. Tot i que Roma continua sent
un punt de referència artístic, passa a ser un centre marcat per l'academicisme i
poc a poc va perdent importància.

Tot i això veurem que al llarg del segle XIX són diverses les capitals europees les
que aniran destaquen en el camp artístic: Londres, Milà, Berlín,
Barcelona... Al llarg de la segona meitat de segle veurem com cronològicament
van sorgint diversos moviments que seran l'avantsala de les posteriors
avantguardes del segle XX.
La segona meitat del segle XIX es caracteritza per iniciar la ruptura amb
l'art tal com s'havia entès fins el moment. Òbviament, aquesta nota visió
artística bé donada pel context històric i cultura en la que es desenvolupa.

Consolidació Revolució industrial:

Políticament: consolidació de les monarquies parlamentàries,
repúbliques...Moviments obrers, agitació socialSorgiment de noves ideologies i
moviments: comunisme, anarquisme, moviments nacionalistes...Unificació

30
d'Itàlia (1861)Reordenament d'Alemanya (1871) Colonialisme:influència món
occidental/resta de cultures
Socialment:

o Aparició i consolidació del proletariat.

o s'afiança el paper de la burgesia que s'havia enriquit durant la
Revolució Industrial.
o Societat industrialitzada
o Creixement demogràfic i urbà.

CONTEXT ARTÍSTIC

• La millora en els mitjans de comunicació propicia la influència internacional

entre artistes.
• Mercantilització de l'art.
• La burgesia passa a ser el client per excel·lència de l'art de la segona meitat
del segle XIX.
• Sorgiment de moviments artístics diversos que acaben superposant-se uns
als altres degut al ritme al que van sorgint.
• Recerca per part dels artistes d'una identitat propia Estats Units degut a la
seva diversitat social passa a ser el gran comprador d'obres d'art ( tant
antigues com contemporànies). Aquestes col·leccions seran la llavor dels
futurs museus.

7.3.IMPRESSIONISME
En l'últim quart del segle XIX sorgí un nou moviment pictòric que trenca
artísticament amb els moviments anteriors, l'Impressionisme. Els
antecedents cal buscar-los en els pintors barrocs, els paisatgistes anglesos així
com els pintors realistes de l'escola de Barbizon. El grup impressionista recull
doncs influència dels grans mestres tals com Constable o Turner.

Tot i que la majoria no eren francesos, París va ser la capital artística on es va

desenvolupat aquesta corrent pictòrica. Malgrat que mai es va forma una escola
impressionista com a tal, el grup d'artistes fou un grup molt cohesionat entre
d'altres raons pel fet que estaven units per un sentiment d'amistat. Així doncs es
reunien en cafès parisencs ( el Cafè de Guerbois) a fer tertúlies amb altres
intel·lectuals i debatre aspectes pictòrics. L'any 1886, els impressionistes van
celebrar una exposició conjunta. Aquest any es considera la fi del moviment.

Aquest corrent pictòric, basat en la captació de la llum a partir de pinzellades

soltes i tonalitats cromàtiques es caracteritzà entre d'altres aspectes per:

31
Tractament del color: La tècnica dels pintors impressionistes es centrà en la
teoria dels colors de Chevreul. La teoria afirmava que existien tres colors
primaris ( groc, vermell i blau) i tres complementaris ( verd, violeta i ataronjat).
Així doncs els colors existeixen per la relació dels colors més propers combinant
se primaris i complementaris. Per aquesta raó, els pintors impressionistes
treballaven amb taques de color soltes i sense línies de contorn. A tota
aquesta teoria també va ajudar el fet que els avenços químics van possibilitar la
utilització de la pintura a l'oli en tubs de plom fet que permetia que els
artistes treballessin a l'aire lliure al camp, el conegut au plein air. Aquest tipus
de pintura a l'aire lliure té els seus antecedents a l'escola de Barbizon que
pintaven directament la realitat sense passar per l'estudi.
Tractament de la llum: Com ja hem vist, l'impressionisme basà el seu estil en
l'intent de captar la llum per mitjà de tocs cromàtics solts i tractant de captar
l'atmosfera del moment determinat ( fugaç). Així, els pintors plasmen els colors
tal com els veuen en aquell precís moment segons la incidència de la llum ( que
és determinant) relacionant llum-temps-espai. L'impressionisme doncs, no va
innovar tant en temàtica, ja que es segueixen tractant paisatges, si no pel fet
d'intentar captar la incidència de la llum de l'instant que s'està pintant. Una
conseqüència d'aquest fet, fou que es pintaren sèries d'un mateix paisatge però
a diferents hores del dia, diferents èpoques de l'any i amb diferents tonalitats
segons la incidència de la llum, és a dir, aparences successives.

Tractament de la pinzellada: Els pintors impressionistes treballaren les

seves obres a partir de pinzellades lliures i soltes fet que generà una pintura
amb un efecte d'esbossat, inacabada. D'aquesta manera, creaven taques soltes
de colors purs agrupats i sense línies de contorn. Com a conseqúèencia, quan
volien representar ombres no utilitzaven el color negre ni línies de contorn si no
colors complementaris. Aquesta corrent pictòrica no utilitzà l'efecte del
clarobscur i per contra es decantà per la coloració de les ombres dels
objectes, es reduïen els espais acolorits amb llums grogues, violades... Aquesta
tècnica utilitzada va definir perspectives que no es regien per la geometria si no
pe dissociacions cromàtiques així com formes i volums suggerits més que no pas
dibuixats.

32
7.4.POSTIMPRESSIONISME

______________________________________

S'anomena Postimpressionisme a l'etapa que comprèn des de l'última

exposició impressionista al Cubisme, als primers anys del segle XX. Aquesta
etapa serà l'avantsala de l'art del segle XX:
El postimpressionisme es centrà en la recerca d'una nova llibertat plàstica que
cada autor adaptà al seu propi estil. En general però totes les tendències del
moment van assentar les bases de les avantguardes del segle XX:

o Es recupera el dibuix i el color negre per definir les ombres i les figures. o
 Es treballa en esbós previ per aprofundir en les tècniques. o Ús de colors
plans tot creant superfícies uniformes. Influència del ukiyo, art primitiu i
clàssic occidental.

INFLUÈNCIES POSTERIORS
• Cézanne Cubisme
• Van Gogh Expressionisme
• Gauguin Fauvisme

7.5.MODERNISME

__________________________________________ El
Modernisme fou un moviment artístic que sorgí entorn al 1880, al voltant de
canvi de segle. Depenen de la zona on es desenvolupà va rebre diversos noms
tals com:

o Art Nouveau (Bélgica i França)

o Modernisme ( Catalunya)
o Modern style ( Anglaterra)
o Sezession ( Àustria)
o Liberty ( Itàlia)
o Jugendstil ( Alemanya)

Fos el nom que fos, el moviment del Modernisme es caracteritzà per:

33
o Busca noves solucions en relació a la llibertat de les formes aplicant
avenços en enginyeria.
o Trenca amb la tradició tot aprofitant-se de la nova tecnologia i la
indústria.
o Emancipació de l'arquitectura en pro d'una tipologia decorativa basada
en elements inspirats en la natura ( motius florals, geomètrics...) o
Defuig de les formes clàssiques tot i adaptar les conquestes tècniques
adquirides.
o Entén l'edifici com a element global pel que es dissenyen tots els
elements. L'edifici deixa de ser un bloc tancat ( plans i arestes) per passar
a ser concebut com a espai obert a línies sinuoses, asimetries,
ondulacions, obertures, balconades, miradors...
o Ús de nous materials en decoració tals com ferros forjats, vidres,
ceràmica, fustes retallades que evoquen la natura...
 o Art refinat dirigit a una burgesia amb ansies d'un art més fi que el que
produeix la industrialització.
o Art integrador de les arts.
o Art relacionat amb el progrés industrial , el suport tecnològic...

34
8.SEGLE XX
8.1.LES AVANTGUARDES HISTÒRIQUES FINS AL 1945

___________________________________________

Durant la primera meitat del segle XX l´art experimentà, com no ho havia fet
abans, uns canvis profunds i molt ràpids. Les novetats se succeeixen a un ritme
vertiginós en tots els ordres de la vida: tecnològic i centífic (teoria de la
relativitat, l´aviació, energia atòmica, cinema, ràdio, televisió, telèfon, etc.),
polític (Primera Guerra Mundial, Revolució Russa, nazisme, feixisme, etc.),
econòmic i social (emigració a les ciutats, crisi del capitalisme del 29), ideològic
i filosòfic (psicoanàlisi de Freud, filosofia de Nietzsche, novel·la moderna de
Joyce, etc.).

• A l´art apareixen grups d´artistes que plantegen experiències comunes i fixen

els seus objectius en Manifestos i publicacions diverses. Aquest moviments
reben el nom d'avantguardes o “ismes”. Les avantguardes cerquen nous camins,
ja no busques imitar la realitat perquè la fotografia i el cinematògraf ho
aconsegueixen amb més perfecció

• Les avantguardes són sinònim d´innovació i modernitat i trencament amb el

passat. Els diferents moviments d´avantguarda se succeeixen amb un ritme
frenètic, perquè la novetat deixa de ser-ho quan és acceptada pel gran públic.
Però per sobre dels estils apareix el geni (Picasso, Dalí, Miró), que es mou en
diferents estils amb una activitat creadora intensa sense renunciar a
l´experimentació i amb una insaciable curiositat per la investigació de cara al
futur. •Les avantguardes artístiques del segle XX es divideixen en dos grans
períodes. Les primeres avantguardes es desenvolupen fins el 1945 (acaballes de
la Segona Guerra Mundial) i parteixen de les experiències del
Postimpressionisme.

35
8.2.SEGONES AVANTGUARDES

___________________________________________

Les segones avantguardes, que es desenvolupen entre el 1945 i el 1980, són

menys estructurades com a grup i prenen com a referència les primeres
avantguardes. La persecució de la dissidència cultural en els règims nazis i
feixistes primer, i en l'estalinisme després, provoca un èxode d´artistes i
intel·lectuals cap a Amèrica.
Es tracta d´una època marcada per l´acabament de la Segona Guerra Mundial
(1945) i la caiguda del mur de Berlín (1989) i l´ensorrament de la URSS. •
L´acabament de la Segona Guerra Mundial divideix el món en dos grans blocs
antagònics (capitalisme i comunisme) en els aspectes polític, econòmic i social.
La nova etapa de la Guerra Freda marca una època de tensió i por a la destrucció
d´un món ple d´armes atòmiques. Els EUA s´erigeixen com a líders del món
occidental, els imperis colonials es dissolen i apareixen nous estats que formaran
el Tercer Món. La globalització marcarà la generalització dels gustos i de les
noves pautes i mode de vida americà, basat en la societat de consum.

La capitalitat de l´art de París s´acaba quan França és ocupada per les tropes
nazis. Acaba el mite de París com a Meca de l´art. L´emigració massiva
d´artistes a Amèrica, per les dictadures i els horrors de la guerra, farà de Nova
York la nova capital mundial de l´art.

El nou paper de crítics i galeristes cobra un paper sense precedents; ara es valora
el procés de creació per sobre del resultat. La mercantilització de l´art i l´enorme
influència que pot tenir la crítica o la propaganda d´una exposició són un factor
clau en la cotització dels artistes i en la formació del gust.

L´artista gaudeix d´un grau de llibertat creadora més gran que en qualsevol
altre moment de la Història. Les censures religioses o polítiques han estat
substituïdes per la dictadura implacable del mercat i dels mitjans de
comunicació. L´artista que no ven, que no rep una bona crítica o que no apareix
en els mitjans de comunicació, queda reduït a l´oblit. No hem d´oblidar que la
proximitat cronològica no permet destriar amb claredat quins moviments i
quins artistes tindran una influència decisiva en l´evolució de l´art quan es
pugui jutjar amb una perspectiva històrica més àmplia. El nombre d´artistes,
grups i tendències s´ha multiplicat, és aclaparador, per tant, resulta difícil fer
un estudi ordenat

36
d´un panorama que ens obliga a reduir-lo a unes tendències i autors
fonamentals. • L´art és un element més en una societat de consum massiu.
L´obra artística (tret de l'arquitectura) ha perdut la utilitat política, religiosa,
etc., i ha esdevingut un article el valor del qual depèn d´un reduït grup de crítics
i galeristes.
 37
9.ARQUITECTURA SEGLE XIX I XX

9.1.ARQUITECTURA SEGLE XIX

______________________________________

_ 1.Arquitectura historicista

Són revivals del passat: poca novetat, mediocritat d’invenció...Edificis:

esglésies, palaus públics o privats. Canvia l’estil segons els edificis:

• Medievalismes: neogòtic (Viollet le Duc a França, Pugin en

Anglaterra), neoromànic (Sacre Coeur de París) neomudexar... •
Influència del colonialisme. Gust per l’exotisme
• Classicisme eclèctic (moda Segon Imperi que domina la reforma
urbanística de Haussmann: ex. Opera de París)

2. Arquitectura del ferro i dels nous materials

Fruit de la Revolució Industrial els enginyers comencen a utilitzar el ferro en

la realització de ponts i estacions de ferrocarril. Poc a poc arquitectes
incorporen aquests nous materials. El 1871 un gran incendi a Chicago
destrueix quasi tota la ciutat. Es van fer noves cases amb estructura de ferro i
neix així l’Escola de Chicago

La ciutat de Chicago és el bressol de l’arquitectura utilitària i racionalista que

predominarà arreu del món al llarg del segle XX. Quan el 1871 un incendi va
destruir gran part de la ciutat, aqueswta es trobava en una fase de creixement
accelerat (industrialització, mercat cerealista). Aquest creixement va donar
lloc a un boom sense precedents en l’activitat constructiva. S’havia de
construir ràpidament, sense utilitzar la fusta i edificar cap amunt (pel preu del
sòl).

Els arquitectes van trobar la solució en les tècniques dels constructors de

ponts. El ferro permet superposar molts pisos i reduir la construcció a un
problema d’estructures i revestiments

38
3-Arquitectura modernista
Els corrents arquitectònics de finals de segle van questionar la tradició a través
de l’Art Nouveau (França i Bèlgica), Jugendstil (Alemanya), Modernisme
(Espanya), Sezession (Imperi Austro Hongarès)

Corbes, riquesa, detallisme en la decoració, motius vegetals, asimetria,

esteticisme refinat, dinamisme.

A Catalunya la burgesia, enriquida per l’èxit de la indústria tèxtil, impulsarà

l’arquitectura modernista. Els grans arquitectes catalans són: Lluís
Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí

9.2.ARQUITECTURA SEGLE XX

___________________________________________

Quan encara està vigent el moviment modernista, neix una tendència que
reacciona contra el decorativisme a favor d’una arquitectura més funcional i
despullada.

• August Perret (1874-1954) és un dels primers en realitzar una sèrie

d’edificis mancats d’ornamentació, com el famós Garatge de la Rue
Ponthieu, de 1905, consistent en un edifici de formigó amb una gran
façana de vidre, que és a més una de les primeres de la història de
l’arquitectura
El racionalisme o funcionalisme

Basat en la idea de Sullivan de que "les formes segueixen a la funció", és

impulsat per l’Escola de la Bauhaus, gran focus del moviment arquitectònic
modern.Walter Gropius (1883-1969) reorganitza el 1919 l’Escola d’Arts i
Oficis de Weimar fundada per Van der Velde, li canvia el nom pel de Bauhaus, i
es converteix en l’impulsor d’un gran centre d’arquitectura i disseny privat al
voltant al qual se concentren les figures més importants de l’avantguarda
d’entreguerres

A França, el gran impuls del racionalisme es deu al que és un dels millors

arquitectes del s. XX, el suís Charles-Édouard Jeanneret, més conegut com
Le Corbusier (1887-1965). Durant els anys vint, realitza principalment

39
edificis unifamiliars basats en un concepte abstracte, entre els que destaca la
Casa Savoie, alçada entre 1928 i 1930. En ella es resumeixen els ideals tècnics
i estètics. Es tracta d’una caixa quadrada assentada sobre uns pilotis de formigó
que l’aïllen del sòl, i que compta amb una façana recorreguda per finestres
continues.

Arquitectura orgànica

El pare de l’arquitectura orgànica és el nord-americà Frank Lloyd Wright (1869-

1959), qui es formà a l’escola de Chicago i fou deixeble de Louis Sullivan. Malgrat
que parteix de les premisses funcionalistes i valora les noves tecnologies,
considera que la part més important d’una casa són els interiors, per la qual cosa
l’edifici es projecta de dins cap en fora, i l’exterior depèn de la distribució dels
diferents espais i habitacions, integrant-se amb el paisatge. Els seus dissenys
s’adaptin a les desigualtats del terreny en clar rebuig a la simetria i a tot esquema
formal preconcebut.

Arquitectura segona meitat segle XX

A l’acabament de la Segona Guerra Mundial, molts dels grans arquitectes

europeus s’instal·len als EUA, com els grans mestres racionalistes de la Bauhaus,
Walter Gropius i Mies van der Rohe, els quals van a influir de forma important
en aquest país. Van der Rohe viu durant aquests anys la seva etapa de maduresa
artística a la ciutat de Chicago, on aixeca espectaculars gratacels que li
confereixen un nou perfil de modernitat. El seu concepte arquitectònic es basa
en que un edifici es més noble quant més elemental sigui la seva estructura. Les
torres de Lake Shore Drive Apartaments, conegudes com las Bessones de
Chicago i aixecades el 1951, són exemple de puresa i simplicitat formal, a on els
enormes esquelets d’acer estan coberts por panells de cristall en les seves quatre
cares..

Continuen els postulats de l’arquitectura funcional i orgànica,. Destaca durant

aquests anys el geni creatiu d’Alvar Aalto (1989-1976), gran representant
europeu del moviments orgànic i impulsor a Finlàndia d’un corrent nacional en
el que ressuscita les formes ondulades i la fusta, com es comprova en la sala de
conferències de Vipuri.

40
Països com Mèxic o Brasil experimenten un renaixement arquitectònic; en
aquest darrer, Le Corbusier supervisa entre 1936 i 1943 la construcció duta a
terme per Lucio Costa i Oscar Niemeyer del Ministeri de Educació i Sanitat,
adoptant las idees racionalistes del mestre europeu. Anys més tard, el 1956,
ambdós arquitectes projecten Brasília, la capital de l’estat, aixecada de forma
artificial.

Desconstructivisme

El 1988 es va organitzar, al Museum of Modern Art de Nova York, una exposició

titulada «Deconstructivist Architecture» en la qual es van presentar treballs dels
set arquitectes considerats els principals exponents de la nova tendència. Entre
ells hi havia el seu membre més destacat: Frank Owen Gehry.
 41
10.VOCABULARI

D’ART A

Absis

Acròpolis
Alla prima

Amfipròstil

Aparell

Arc apuntat

Arc cec

42
Arcbotant

Arcoteri
Arcuació llombarda

Arquitrau

B
Baldaquí

Banda

llombarda

Basament

Basílica

43
Bust
C
Cànon

Cariàtide

Carreu

Cel·la

Cera

perduda

Cimbori

Clarobscu

r Collage

Contrapposto
 44
Creuer

D
Deambulator

i Díptic

Dovella

E
Èntasi

Entaulament

Encoixinat

Escena
Escorç

45
Exempta

F
Formigó

Fòrum

Fresc

Fris

Frontal

Frontó
Funcionalisme

Fust

46
G
Gablet

Gàrgola

H
Haram

Hieratisme

Hipòstil

Humanisme

I
Imposta

L
Llantern

a Llinda

47

M
Mainell

Mandòrla

Manierista

Manifest

Motllura

Mur
Mur cec

Mur de

càrrega Mur

cortina

48
N
Naos

Natura morta

Neoplatonisme

O
Opistòdom
Ordre arquitectònic

P
Pantocràtor

Peristil

Perspectiva aèria

49
Perspectiva lineal

Pintura al

tremp Podi

Policromada
Pòrtic

Presbiteri

Pronaos

50

R
Relleu

Rossassa

S
Secció àuria
Sfumatto

Simultaneisme

T
Talla

Tambor

51
Tenebrisme

Teocentrism

e Tetramorf

Tolos

Tríglif
V
Vanitas

Vitrall

Volta

52