RENAIXEMENT

C I F P J U N Í P E R S E R R A
Índex
01 - Context i orígen
02 - Característiques
03 - La Commedia dell’ art
04 - Autors destacats
05 - Innovacions arquitectòniques
06 - Avenços tècnics
07 - Bibliografia
Context i orígen
L'edat mitjana va ser una època marcada per la debilesa
del poder eclesiàstic, a causa de la Reforma protestant i
de la caiguda del Sacre Imperi Romanogermànic. A més,
es va desenvolupar una pronunciada crisi econòmica la
qual cosa va portar amb si un decaïment en les arts i les
ciències.

Enmig de la decadència medieval, molts centres de poder

europeus van buscar refugi en un nou model d'Estat,
comandat per un autoritarisme monàrquic, així com les arts
van buscar refugi en l'antiguitat clàssica.

Va néixer així el Renaixement a Itàlia.

El Renaixement es propaga a Europa entre el segle XV fins a principis del segle
XVII, sent un ampli i important moviment cultural que reivindica el cos humà enfront
del rebuig medieval, situant a aquest com a centre d'interès. És conegut com a
humanisme.

Va suposar una transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna, portant amb si una
profunda renovació i recuperació del pensament, les arts i les ciències de la
Grècia i la Roma clàssiques. Es va caracteritzar pel retorn a les arrels
grecollatines clàssiques d'Occident, redescobrint Eurípides, Sèneca, Plauto i
Terencio.

Com ocorre en altres arts, el teatre renaixentista té una gran importància a Itàlia.
El seu valor consisteix en la seva aportació a la tècnica de representació i als
aspectes espacials en la posada en escena. Així doncs, la professió de l'actor va
passar de tenir una mala fama, respecte a moviments anteriors, a assumir una nova
dignitat, formant-se així les primeres empreses professionals.
Característiques
Localització Professions Gèneres
La representació es desenvolupava a La figura responsable d'escriure les obres Dins dels gèneres, era present la
palaus i corts, ja que les obres teatrals teatrals eren els dramaturgs, els quals tragèdia i la comèdia; la primera relata
estaven dirigits a la classe alta, no escriuen obres per a companyies aquells conflictes que generalment no
obstant això, al principi de les posades específiques i, que juntament amb els són resolts, mentre que la segona es basa
en escena es realitzaven a tavernes, i actors, es prenen les decisions dels en històries còmiques. Durant aquesta
més tard es van construir a tres pisos peixos teatrals conjuntament. Els homes època també es desenvolupa un tipus de
d'alçada, al voltant d'un espai obert al interpretaven personatges de tots dos teatre popular, l'anomenada Commedia
centre. Consistia en un teatre íntim, sexes i alguns artistes s'especialitzaven a dell' art, que tindrà la màxima
perquè l'actor no era a més de dotze la comèdia, mentre que altres a la transcendència i influència en el teatre
metres de la seva audiència; i era tragèdia. posterior europeu.
unificat, mentre permetia l'assistència de
totes les classes socials.
La Commedia dell' art
La Commedia dell' art es va intensificar a Itàlia, el qual s’improvisava
sobre un escenari sense cap tipus de text previ. Els actors empraven
màscares i vestuari segons el personatge interpretat, que era fix i
característic: Pantalone, Il Dottore, Arlecchino, Colombina, etc.

Els tipus de personatges eren la parella d'enamorats, els vells, els

criats, les veïnes murmuradores i els fanfarrons. L'argument era sempre
una història d'amors contrariats i infidelitats.
Així doncs, Lope de Vega va conèixer els primers textos i Shakespeare
s'inspira en ells per a escenes de les seves comèdies. Molière inventa
a mitjan segle XVII el personatge de Pierrot inspirat en Arlecchino, i la
carrera triomfal d'aquest gènere s'estén al llarg del XVII i XVIII,
sobretot per França i Espanya.

A Espanya destaca La Celestina, de Fernando de Rojas.

Autors destacats
01
ITÀLIA
Giangiorgio Trissino, Giambattista
Giraldi Cinthio, Pietro Aretino,
Giovanni Giraldi, Torquato Tasso,
Nicolás Maquiavelo y Ludovico
Ariosto.
03
ANGLATERRA
William Shakespeare, Thomas Kyd,
Christopher Marlowe y Ben Jonson.
02
ESPANYA
Juan de la Cueva, Lope de Rueda y
Bartolomé de Torres Naharro.
04
FRANÇA
Étienne Jodelle, Pierre Corneille,
Thomas Corneille, Jean Racine,
Jean Galbert de Campistron,
Molière (Jean-Baptiste Poquelin),
Jacques Grévin y Pierre de Larivey.
Innovacions arquitectóniques
L'arquitectura del renaixement es caracteritza per la ruptura de la història de l'arquitectura, en
especial, de l'estil gòtic, qui va ser el seu predecessor. Al contrari de l'estil gòtic, l'estil renaixentista
cerca la inspiració en una interpretació de l'art clàssic.

Les principals característiques de l'arquitectura renaixentista van ser l'ús de proporcions modulars,
de cúpules enormes, fetes de copinyes amb arestes, amb tambors de finestres rodones, i llanternes
que cobreixen l'obertura del dom.
 Itàlia
Al Teatre Olímpic de Vicenza va ser el primer edifici teatral permanent, es van emprar decorats múltiples
per l'escenari. I disposà al públic en una el·lipse bastant inclinada.

Al teatre Farense de Parma, en canvi, es va utilitzar el primer arc de prosceni i decorats plans, desplegats
davant un públic ubicat a una grada en forma de ferradura. Es fa ús de la perspectiva per incrementar,
aparentment, l'altura dels actors.

A més a més, es va començar a emprar tècniques d'il·luminació que consistien en llums d'oli de color per
crear efectes al fons.

Teatre Olímpic de Vicenza teatre Farense de Parma

 Anglaterra i França
A Anglaterra es construïren 4 teatres al bankside de Londres. Les seves galeries derivaven del pati on
tradicionalment s'havien representat obres. Tenien una forma circular, similar a l'emprada als patis de
batalles d'animals.

A França es va obrir un nou teatre per a la Comédie-Française, el qual va abandonar les fórmules italianes.
Dues files de llotges delimitaven un pati quadrat i un escenari de corbata en enfront d'un arc de prosceni. La
disposició de l'amfiteatre estava formada per bancs paral·lels disposats en descens cap a l'escenari.
Avenços tècnics
La impremta.

Va revolucionar la forma de veure els llibres. Va permetre la ràpida expansió

de les noves idees renaixentistes a la vegada que limitava el monopoli
cultural que va tenir l'Església durant l'Edat Mitjana. Pel que fa al teatre, va
ser molt significativa per ajudar a fer còpies dels pamflets de les obres de
teatre.

El rellotge.

Es va inventar a França i encara que ja existia, al segle XV rellotges a les

torres principals de moltes ciutats van anar apareixent. A més, el rellotge
va començar a marcar els minuts i els segons i es va inventar el rellotge de
butxaca. El ràpid desenvolupament del rellotge a l'època es deu a un nou
paradigma i concepció del temps.
Avenços tècnics

El berbiquí.

Va ser una important eina a l'ebenisteria i fusteria, utilitzada per foradar

fusta. Va ser molt útil per preparar els decorats dels teatres.

La maneta i la biela.

Van aportar al desenvolupament dels mecanismes, ja que són

capaços de convertir l'esforç en moviment. Molt útils al teatre
per als decorats i moure els telons.

També es varen inventar altres coses com la brúixola, el microscopi, la bicicleta o l'helicòpter.
Bibliografia
01 Context i orígen/ Característiques/ La Commedia
dell’ art/ Autors destacats
Artes escénicas [en línea] [consulta: 03 de noviembre de 2022]. Disponible en:
https://arteescenicas.wordpress.com/2009/11/22/unidad-didactica-ii-3-teatro-renacentista/
Lifeder [en línea] [consulta: 03 de noviembre de 2022]. Disponible en:
https://www.lifeder.com/teatro-renacentista/
Concepto [en línea] [consulta: 03 de noviembre de 2022]. Disponible en:
https://concepto.de/renacimiento/#ixzz7jYwvZak9
Obras de teatro cortas [en línea] [consulta: 03 de noviembre de 2022]. Disponible en:
https://obrasdeteatrocortas.org/teatro-renacentista/

02 Innovacions arquitectòniques/ Avenços tècnics

Literalia [en línea] [consulta: 03 de noviembre de 2022]. Disponible en:
https://sites.google.com/a/usuario.iesrayuela.com/barataria93/teatro/locales-y-
escenarios/escenarios-renacentistas
El Arte y La Tecnología [en línea] [consulta: 03 de noviembre de 2022]. Disponible en:
https://sites.google.com/site/eactics/arquitectura-del-renacimiento
Pensamiento Económico Renacentista [en línea] [consulta: 03 de noviembre de 2022]. Disponible
en: https://blogs.ua.es/pensamientoeconomicorenacentista/2015/12/11/grandes-inventos-y-
descubrimientos-del-renacimiento/
Idea del Renacimiento [en línea] [consulta: 03 de noviembre de 2022]. Disponible en:
https://press.parentesys.com/9782/avances-cientificos-del-renacimiento-con83908
Lifeder [en línea] [consulta: 03 de noviembre de 2022]. Disponible en:
https://www.lifeder.com/inventos-renacimiento/
Gracias
M A R Í A Á L V A R E Z
I R E N E C A S A D O
D A V I D H E R N A N D O
A D R I À R A M O N
M A R I N A V A Q U E R