ARTS DECORATIVES

segle XIX. canvis en el disseny - tant a Anglaterra com a França

estil imperi francès
↳ - mobles estil neoclàssic
- aburgesat
- interpretacions personals
- buscar models altres èpoques o elements orientals

ANGLATERRA regency style Thomas SHERATON i Thomas HOPE.

- mobiliari com arquitectònic
- estructures basades en el dibuix i les línies rectes
- interpretació elements grecs i romans
- estructures daurat incruscat
- simplicitat - no carregat
- oblidant decoració Rococó

Gust per l’estètica orientalista, elements xinesos, simulació de bambú, detalls lacats en negre i or

SOFÀ PER THOMAS HOPE l’introductor dels detalls grecoromans o egipcis. concepte d’eclecticisme: estils del passat
- teixit seda
- línies rectes
- botó daurat
- estética oriental

CADIRES THOMAS SHERATON

- elements marítim
- Nelson Chairs

1830 → CANVI EN L’ESTÈTICA

● mira passat medieval (edat mitjana)
estil victorià, que va tenir lloc durant el regnat de la reina Victoria.

- decoració més carregat

- més luxe mobiliari
- resultat plenament eclèctic

BUTACA DAYDREAMER de JENNES I BETTRIDGE

- espatller més alt
- tapitzat
- sensació més còmodes
- objectes confortables
- escandalitzen mecanismes

Arquitectura → interior victorià - monumentalitat, (com castell però sense ser)

FRANÇA → Napoleó III → estil d’estils
Estil Segon Imperi o Estil Napoleó III
estil:
barreja de llenguatges d'époques diverses,
- recarregat
- miralls grans
- molts elements
- abunden les xemeneies, les llànties d'aranya
- possible gràcies productes + ràpides i barats

MOBILIARI
- policromia, pintaven sobre fusta
- incrustacions daurades

EL CONFIDENT
- comfortable
- no alta

ARQUITECTURA - eclíptica

MÚSICA
BEETHOVEN utilitza música per expressar els seus sentiments
context històric: transició entre el classicisme i el Romanticisme i té lloc a Europa -
lluites entre l’Antic Règim i aquells que defensaven les idees de la il·lustració i la Revolució
francesa..

- 1800-1815 Problemes auditius

- interpretació subjectiva i expressió
- s’allunyà estetica classica, + romanticisme

Novena simfonia: va ser escrita en un inici per orchestra, però va introduir un cor i quartet
vocal
- Innovacions musicals: minuet : scherzo = ritme més accelerat
- augmenta quantitat instruments a orchestra

LA MUSICA ROMANTICA
referent, neix el Romanticisme musical, que s'inicia a partir del 1815
- melodia important
- l'harmonia complexa
- Va augmentar el nombre d'instruments i els avenços tècnics.
- proporcionar noves sonoritats
- piano idoni per l'estètica romàntica
rubato: si allargues notes, la següent més curta → partitura subjectiva

Concerts solistes:
PIANO: Frédéric CHOPIN, Franz LISZT, Johannes BRAHMS i Robert SCHUMANN
VIOLÍ: MENDELSSOHN.
- perdura sonata
- relació entre la literatura i la música
- gènere progmàtic - BERLIOZ
- LISZT : fer els preludis

NICCOLÒ PAGANINI 24 capricci

LISZT va ser un gran virtuós del piano i compositor, amb obres: Harmonies poetiques i
religioses.

LA MÚSICA VOCAL
destaca el Iied: composició per a veu i piano - música i poesia unides
Franz SCHUBERT, SCHUMANN i BRAHMS.

L'ÒPERA ITALIANA
obertures animades i vibrants, com la d'El barber de Sevilla. Gioacchino ROSSINI

principal representant de l'òpera italiana: Giuseppe VERDI

- estil amb grans cors, importancia orchestra i drama
-
L'ÒPERA ALEMANYA
Richard WAGNER.
l'obra d'art total, basada en la intima unió

L'ÒPERA A FRANÇA
Grand opéra - L'òpera Carmen de Georges BIZET,
Opereta: Jacques OFFENBACH amb Els contes de Hoffmann.

EL NACIONALISME MUSICAL
El terme Nacionalisme fa referència a la música dels països de la perifèria europea que
havien estat al marge de la creació musical.
Als seus començaments: va conviure amb el Romanticisme
i es va donar a Rússia, a l'antiga regió de Bohèmia, als països escandinaus i al continent
americà.
Aquest tipus de música buscava l'essència d'una nació a través del seu folklore
estils basats en escales i harmonies

TEATRE
Països com França, Alemanya i Espanya eren el principals creadors de teatre
durant el Romanticisme.

a) L'amor és el tema principal de les obres.

b) Les històries es desenvolupen en un context medieval i narren episodis del
passat nacional.
c) Les obres es divideixen en cinc actes,
d) Els autors s'oposen a la regla de les tres unitats proposada per Aristòtil ( s’oposen
al teatre clàssic) de mateix temps mateix espai
e) Les escenografies adquireixen una gran importància.
f) La finalitat del dramaturg és commoure a l'espectador, no educar-lo.
g) El llenguatge és més grandiloqüent que retòric.

- volien expressió i commoure

TEATRE A ALEMANYA
- interpretat per gent no professional
- recreaven grans moments de glòria
Goethe i Schiller
Escriure drames protagonitzats: herois - s'enfrontaven a les normes: afany de
rebel·lió social i política.

TEATRE A FRANÇA

Victor HUGO a Els miserables.

EL DRAMA
a) Un gènere que s'identifica amb la classe burgesa.
b) Busca representar la realitat
c) Gènere en un punt intermedi entre la tragèdia i la comèdia i que pretén canviar la
reacció del públic.

EL TEATRE I LA POLÍTICA
Enfants du siècle
Un tipus de teatre i una estètica que reflectís el seu malestar i les seves inquietuds.

TEATRE A ESPANYA
tradició clàssica renovada
Don Juan Tenorio de José ZORRILLA
Francesc SOLER va ser un dels grans escenògrafs catalans i
espanyols de tots els temps.

MODA
L'essència del moviment romàntic, que defensava la senzillesa i la naturalitat
- cintura estreta .mirinyac
- home: 3 peces pantaló, armilla i jaqueta

PROTOCOL ESTRICTE
diferents vestimentes per cada acte social
La màquina de cosir va afavorir la confecció: grans magatzems: Printemps o La
Samaritaine.
Charles Frederick
WORTH, considerat el pare de l'alta costura,
Després moda interesar més a la gent i com a conseqüència : PRIMERES REVISTES
ESPECIALITZADES:
La mode illustrée, journal de la famiile.