Tapís de Narcís, c.

1500 (Museum of Fine Arts (Boston)

LITERATURA EUROPEA DELS ORÍGENS

Abel Vázquez Márquez
Email: abelvazquez2@gmail.com
Llengües Romàniques i les seves Literatures
 3

Crusader’s Bible, f. 23v , c 1280 (Morgan Library)

2. L’ÈPICA ROMÀNICA
Crusader’s Bible, f. 23v , c 1280 (Morgan Library)

2.2. LA CANÇÓ DE GESTA FRANCESA

 PUNTS BÀSICS
1. Manifestació literària i lingüística del nord de França.
Neix a finals del segle XI, es desenvolupa al llarg dels
segles XII i XIII i no desapareixerà fins el segle XV.

1. La seva funció essencial és la celebració ritual dels herois

i valors de la col·lectivitat francesa medieval, cristiana i
feudal.

1. Els poemes èpics francesos tenen una gran difusió a tota

l’edat mitjana europea. Es tradueixen, es copien i
s’adapten a l’anglès, alemany, noruec, italià, provençal i
castellà.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

 LLENGUA D’OÏL
-Llengua d’Oc: Occità/provençal.

-Llengua d’Oïl: francès.

-Dialectes secundaris d’oïl: anglonormand,

picard, való, lorenès, champanyès, borgonyó…

-Dialecte francien (francès antic), propi de l’Île-

de-France, anirà imposant la seva hegemonia.

-Vie de Saint Léger (1000), Vie de Saint Alexis

(1050)

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

EL TERME “GESTE”
-Llinatge il·lustre (geste
Guillelme=llinatge de Guillem)

-Grup de poemes sobre un mateix

tema (“gesta del rei” = conjunt de
cançons sobre Carlemany).

-Relat èpic (“ci falt la geste que

Turoldus declinet”)

Batalla de la cançó de gesta Aliscans.

Ms. 24369, f. 197r, BnF.
Segle XIII.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

TRANSMISSIÓ MANUSCRITA
Cançons transmeses per un únic
manuscrit: Chanson de Roland,
Chanson de Guillaume i Gormont
et Isambart.

Cançons transmeses per diversos

manuscrits: Prise d’Orange,
Chevalerie Ogier de Danemarche o
Renaut de Montauban.

Llibertat total del copista.

Primer foli de la Chanson de Roland.

Ms. Digby 23, Bodleian Library.
Segle XII.
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023
ÈPICA I HISTÒRIA
Època carolíngia: regnats de
l’emperador Carlemany (742-814) i
el seu fill Lluís el Pietós (778-840).

Algunes cançons contenen alguns

elements històrics identificables.

Transformació i deformació de la
veritat històrica.

Bust de Carlemany (Segle XIV)

Tresor de la Catedral d’Aachen.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

ORÍGENS DE LA CANÇÓ DE GESTA

Tradicionalisme

Gaston Paris, Histoire poétique de

Charlemagne (1865).

La cançó de gesta és l’evolució

directa de les cantarelles, breus
poemes èpico-lírics que cantaven els
guerrers celebrant les seves proeses.

Pio Rajna, Ferdinand Lot, Rita

Lejeune, René Louis i Ramón
Menéndez Pidal.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

 TRADICIONALISME
-Relació entre el Cantar del Mio Cid
(s. XIII) i el Romancero Viejo (s.
XV-XVI). Es considerava que els
romances provenien de cantarelles
militars anteriors al Cantar.
-Exemple de cantarella: Vita Sancti
Faronis, d’Hildegari de Meaux (m.
875): carmen publicum, iuxta
rusticitatem, que les dones canten
formant danses i aplaudint.
De Chlotario est canere rege Francorum,
qui ivit pugnare in gentem Saxonum:
quam graviter provenisset missis Saxonum.
si non fuisset inclytus Faro de gente Brugundionum.
Quando venuint in terram [regis] Francorum,
Faro ubi erat princeps, missi Saxonum,
instinctu Dei transeunt per urbem Meldorum,
ne interficiantur a rege Francorum.
Vita Sancti Faronis
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023
ORÍGENS DE LA CANÇÓ DE GESTA

Individualisme

Ph. Aug. Becker, Grundriss der

altfranzösischen Literatur, 1907.

Joseph Bédier, Légendes épiques,

1908-1913.

La cançó de gesta sorgeix a finals

del segle XI de la ploma d’un autor
concret, que s’inspira en les
llegendes que corren per les rutes
de pelegrinació.
.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

 INDIVIDUALISME

-Els santuaris i esglésies exposen

relíquies d’herois i màrtirs
vinculades a llegendes locals per tal
d’atraure pelegrins.

-Els monjos col·laboren amb els

joglars, que van divulgant per mitjà
de cançons de gesta les devocions
dels seus monestirs.

-Les cançons de gesta mencionen

els santuaris on es guarden les
relíquies i invoquen com a testimoni
cròniques conservades pels monjos.
Missa de Pelegrins (c. 1450-1500).
Cercle de Jaume Huguet.
Museo Nacional Thyssen-Bornemisza

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

INDIVIDUALISME

Esdevench-se un dia que un dels recomptadors exia de una via e

anava a un castell, e atrobà en la carrera gran re de romeus qui
anaven a Sent Jacme, e mès-se en lur companyia, e anà ab ell tro a
Sent Jacme. E dementre anaven per lo camí, él los recomptava
exemplis e bones paraules e devotes, dehia les stòries del Vell
Testament e del Novell, e recomptava’ls a los fets qui són passats
dels apostolis e dels emperadors, segons que són scrits en les
cròniques.

Ramon Llull, Llibre de Evast e Blanquerna, IV, 88

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

 INDIVIDUALISME

-Ferdinand Lot (1926-1928) i Marc

Bloch (1949): estudi de les
cròniques monàstiques. Deriven en
realitat de les cançons de gesta.

-Ruggero. M. Ruggieri (1936): estudi

del procés jurídic contra Ganeló, ja
arcaic a finals del segle XI.

-Henri Grégoire (1939): la Chanson

de Roland fou elaborada a Salern
l’any 1085.
Músics de llaüt i rabec
Cantigas de Santa María, Cantiga 170
Códice J.b.2, Biblioteca de El Escorial.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

 COMBAT!
El Roland es el punto de partida de
donde se origina un género nuevo. Eso
equivale a decir que no hay, antes del
Roland, una serie de tentativas del
género épico; no hay cantares de gesta
embrionarios e imperfectos […] ni
siquiera una leyenda rolandiana creada,
como creía Bédier, en las rutas de
peregrinación de Compostela, en los
santuarios que conservan restos y
reliquias de Roldán y los otros héroes.
[…] es imposible encontrar un
testimonio o una alusión a un ciclo de
los paladines carolingios o a cantos
populares épicos sobre estos héroes, en
textos anteriores a la época.
A. Viscardi, 1952
…el conflicto de Roland y Olivier se
hallaba divulgado con extraordinaria
fama mucho antes de que fuese
compuesta la versión rolandiana
subscrita por Turoldo […] De modo
que el autor de esta versión de Oxford
en su minuto sagrado de inspiración,
que sin duda fue favorecido de las
musas, no inventó la más capital
concepción poemática, el conflicto
entre la exaltada proeza de Roland y la
prudente moderación de Olivier […]
este conflicto lo recibió la versión de
Turoldo tradicionalmente, famosísimo
ya hacía mucho, no sólo en Francia
sino fuera de ella.
R. Menéndez Pidal, 1955
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023
 TENDÈNCIES ACTUALS

-A partir de 1960, la crítica deixa

enrere aquest problema.

-Els fets històrics es van transmetre

oralment.

-La cançó de gesta és una elaboració

artística de l’autor.

Reconciliació de dos cavallers

Taller de Tederigo Memmi (s. XIV).
Museum of Fine Arts, Boston.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

 SUBSTRAT INDOEUROPEU
J. Grishward connecta algunes
cançons de gesta amb l’estructuració
social tripartita de la cultura
indoeuropea:
Inici de Narbonnais
-Justícia i relació amb els déus (rei)
-Funció bèl·lica i de defensa
(guerrer)
-Funció de fecunditat (producció de
béns).
Fills d’Aymeri de Narbona
1r. Conseller imperial.
2n. Cap de l’exèrcit.
3r. Intendent imperial.
4t. Rei de Gascunya.
5è. Combatent a Espanya.
6è. Riqueses d’Itàlia.
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023
TERRITORIALITZACIÓ

J.M. Paquette. L’èpica es produeix com a

desenllaç d’una fase de territorialització.

Cal defensar el territori de la comunitat.

-Enemic intern: traïdors.

-Enemic extern: musulmans.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

 EL VERS ÈPIC
-Decasíl·lab, alexandrí o octosíl·lab
(només a Gormont et Isambart).
-Unitat sintàctica i semàntica.
-Unitat rítmica: cesura (4/6, 6/4, 6/6).
-Rima assonant: repetició al final de cada
vers de l’última vocal accentuada
(masculina o femenina).
-Rima consonant: finals segle XII.
Carles li reis, / nostre emperere magnes,
set ans tuz pleins / ad estet en Espaigne:
tresqu’en la mer / conquist la tere altaigne.
Ni ad castel / ki devant lui remaigne;
mur ne citet / n’i est remés a fraindre,
Fors Sarraguce, / ki est en une muntaigne.
Chanson de Roland, vv. 1-6
Un jur fu li reis Karles / al Seint Denis muster;
reout prise sa corune, / en croiz seignat sun chef,
e ad ceinte s’espee / dunt li ponz fud d’or mer.
Pèlerinage de Charlemagne, vv. 1-3
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023
EL VERS ÈPIC

Oiez chançon / de joie et de baudor!

Oït avés / auquant et li plusor
Quant Lowis, / le rei preisié,
chantet vos ont /cul autre jogleors
vit si murir / ses chevaliers
chançon novelle, / mais il laissent la flor,
e ses cumpainnes /detrechier
del grant barnaige / qui tant ot de valor:
mult fut dolenz / e esmaié.
c’est de Raoul / de Canbrai tint l’onour.
Taillefer fu / clamés par sa fierour.
Gormont et Isambart, vv. 360-363
Raoul de Cambrai, vv. 1-7

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

L’ESTROFA ÈPICA: LA LAISSE
-Del llatí laxare, ‘deixar’.
Carles li reis, / nostre emperere magnes, Entonació

-Tirada de text que es recita sense

interrupció. set ans tuz pleins / ad estet en Espaigne:
tresqu’en la mer / conquist la tere altaigne.
Ni ad castel / ki devant lui remaigne;
Desenvolupament
-Estructura flexible i irregular. mur ne citet / n’i est remés a fraindre,
Fors Sarraguce, / ki est en une muntaigne.
Li reis Marsilie la tient, / ki Deu nen aimet;
-Allargament progressiu de les Mahumet sert / e Apollin recleimet:
estrofes.
Ne s’poet guarder / que mals ne l’i ateignet. Conclusió
AOI
-Estrofes centrípetes i
centrífugues. Chanson de Roland, vv. 1-9

-Estructura musical tancada.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

L’ESTROFA ÈPICA: LA LAISSE
Vers d’entonació Carles li reis, / nostre emperere magnes,
Chanson de Roland, v. 1
-Subjecte de l’oració.

Halt sunt li pui / e li val tenebrus.

-”Inversió èpica”.
Chanson de Roland, v. 814

-Paraules d’un personatge. Dist Blancandrins: / ‘Par ceste meie destre

Chanson de Roland, v. 47
-Intervenció del joglar.
Bien vos sai dire que / reporte li autres:
Charroi de Nîmes, v. 770.
-Adverbi or (‘ara’).
Or en irons / a la cort a Paris,
Ami et Amile, v. 195.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

L’ESTROFA ÈPICA: LA LAISSE

Vers de conclusió Dïent Franceis: / ‘Ben fiert nostre guarent!’

-Vers de conclusió simple. Chanson de Roland, v. 1609

-Vers heptasíl·lab. Quant l’entent li reis Hugue, / grains en fud e mariz.

Pèlerinage de Charlemagne, v. 628

Ne s’poet guarder / que mals ne l’i ateignet. AOI.

Chanson de Roland, v. 9

Mis il n’en treuve mie.

Ami et Amile, v. 50.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

ENLLAÇAR LES ESTROFES
-Repetició al principi de la tirada
del que s’ha dit al final de la
tirada anterior.

XXXII
…
R[aous] parole, / dejoste lui G[ueris].

XXXIII
Raous parole qi ot grant maltalant.
‘Drois empereres, par le cors saint Amant,
servi vos ai par mes armes portant;

Raoul de Cambrai, vv. 504-505.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

ENLLAÇAR LES ESTROFES
-Enllaç bifurcat: a partir del
mateix punt d’acció, les tirades
següents desenvolupen 2 accions
diferents que deriven del mateix
moment inicial.

267
Charles cevalchet / e les vals e les munz,
entresqu’a Ais / ne volt prendre sujurn;
tant chevalchat / qu’il descent al perrun.
Si cume il est /en sun paleis halçur,
par ses messages mandet ses jugëors
268
Li empereres / est repairét d’Espaigne
e vient a Ais, / al meillor siéd de France,
munte el palais, / est venut en la chambre.
As li venue Alde, / une bele dame.
Ço dist al rei: ‘O’st Rolland le cataine,

Chanson de Roland, vv. 3695-3699. Chanson de Roland, vv. 3705-3709.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

TIRADES PARAL·LELES
Tirades paralel·les: Es repeteix
de forma gairebé idèntica
l’estructura sintàctica i semàntica
de la tirada anterior però
introduint petits canvis.
LX
Ohi, grosse hanste, cume peises al braz;
nen aidera a Vivien en l’Archamp
qui se combat a doleurs ahan.
Dunc la lance Girard en mi le champ.
LXI
Ohi, grant targe, cume peises al col;
nen aidera a Vivié a la mort.
El champ la getad, si la tolid de sum dos.
LXII
Ohi, bone healme, cum m’estunes la teste;
nen aiderai a Vivien en la presse
ki se cumbat el Archamp sur l’erbe.
Il le lançad e jetad cuntre terre.
Chanson de Guillaume, vv. 716-726.
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023
TIRADES SIMILARS
84
‘Cumpainz Rollant, l’olifan car sunez,
si l’orrat Carles, ferat l’ost returner’.
Respont Rollant: ‘Ne placet Damnedeu
que mi parent pur mei seient blasmét
ne France dulce ja chëet en viltét!
Einz i ferrai de Durendal asez,
ma bone espee quë ai ceint al costét;
tut en verrez le brant ensanglentét.
Felun paien mar i sunt asemblez:
jo vos plevis, tuz unt a mort livrez.
Chanson de Roland, 1059-1069
85
‘Cumpainz Rollant, sunez vostre olifan,
si l’orrat Carles, ki est as porz passant;
je vos plevis, ja returnerunt Franc.’
‘Ne placet Deu’, ço li respunt Rollant,
‘que ço seit dit pur nul hume vivant,
ne pur paien que ja seie cornant!
Ja n’en avrunt reproece mi parent.
Quant jo serai en la bataille grant
e jo ferrai e mil colps e set cenz,
de Durendal verrez l’hacer sanglent.
Franceis sunt bon, si ferrunt vassalment;
ja cil d’Espaigne n’avrunt de mort guarant
Chanson de Roland, 1070-1081
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023
ESTRUCTURA DEL POEMA
Unitat d’acció vs. Juxtaposició
d’episodis. Predomini de la
parataxis.

Marc narratiu senzill

1. Conflicte inicial: guerra contra
l’infidel, traïció, enfrontament
d’un rei i el seu vassall.

2. Situacions i peripècies.

3. Restabliment de l’equilibri:
derrota de l’infidel, reconciliació
entre rei i vassall... Vitrall de Carlemany (c. 1225).
Deambulatori nord de la Catedral de Chartres

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

MOTIU: Combat singular
1. Esperonar el cavall.
2. Atacar l’enemic.
3. Trencar-li l’escut o el casc
ornamentat amb pedres precioses.
4. Clavar-li la llança al cos.
5. Fer-lo caure del cavall i insultar-lo.
6. Combat a terra amb espasa.

Alexandre el Gran derrota el rei Porus en combat singular.

Ms. Peniarth 481, f. 70r (National Library of Wales)
Finals del segle XV.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

MOTIU: Combat singular
104
Trait Durendal, sa bone espee, nue,
sun cheval brochet, si vait ferir Cherbuncle:
l’elme li freint u li carbuncle luisent,
trenchet le chef e la cheveleüre,
si li trenchat les oilz e la faiture,
le blanc osberc dunt la maile est menue,
et tut le cors tresq’en la furcheüre.
Enz en la sele, ki est a or batue,
el cheval est l’espee aresteüe;
trenchet l’eschine, unc n’i out quis jounture,
tut abat mort el préd sur l’erbe druc.
Aprés li dist: ‘Culvert, mar i moüstes
Chanson de Roland, vv. 1324-1335.
123
Y[bert] le voit, molt se va coresant:
le destrier broiche qi li va randonnant,
et fiert Fromont sor son escu devant;
desoz la boucle le va tout porfendant.
Li blans haubers ne li valut .i. gant;
el cors li va son espieu conduisant;
tant con tint l’anste, l’abati mort sanglant.
‘S. Quentin!’ –crie-, ‘baron, ferez avant!
Les gens R[aoul] mar s’en iront gabant;
de nostre terre mar i recuit le gant!
Raoul de Cambrai , vv. 2493-2503.
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023
 LES FÓRMULES
Fórmules: expressió d’una idea
senzilla que s’utilitza regularment dins
de certes condicions mètriques.

Ex. per esperonar al cavall:

Le destrier broche

Par vertu broiche

Point le cheval

Eis vus puignant

Escena de batalla.
Ms. Vad. 302 II, f. 35 v (St. Gallen, Stiftsbibliothek)
c. 1200.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

MARQUES D’ORALITAT
Intervenció inicial del joglar.
Oiez, seignor, que Deus vos seit aidanz!
1. Demanar silenci al públic. Plaist vos oïr d’une estoire vaillant
bone chançon, corteise et avenant?
2. Presentar l’argument. Villains joglere ne sai por quei se vant
3. Lloar la qualitat de l’obra. nul mot en die tresque on li comant.
4. Afirmar la veracitat de la història. De Looïs ne lairai ne vos chant
et de Guillelme al Cort Nés le vaillant,
qui tant sofri sor sarrazine gent;
Captatio benevolentiae. de meillor ome ne cuit que nuls vols chant.

Li Coronemenz Looïs, vv. 1-9.

Ús d’imperatiu, exclamacions i
interrogacions.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

MARQUES D’ORALITAT
Altres intervencions del joglar.
- Demanar silenci al públic.
- Anunciar un nou episodi.
- Assenyalar el seu coneixement.
- Anticipacions o recordatoris
d’esdeveniments.
- Sentències o proverbis.
Bien vos sai dire que reporte li premiers:
Chalices d’or et messeaus et sautiers
Charroi de Nîmes, vv. 776-777.
Plaist vos oir de la soe belté?
nuis om de char ne peüst tant aler
plus bele dame onques trover
Li Coronemenz Looïs, vv. 1378-1380.
S’en lui n’eüt un poi de desmesure
mieudres vasals ne tint onqes droiture,
mais de ce fu molt pesans l’aventure:
hom desreez a molt grant painne dure.
Raoul de Cambrai, vv. 320-324.
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023
MARQUES D’ORALITAT
Actualitzar el relat davant l’oient

- Intervencions constants dels

personatges.
- Diàlegs i gestos exterioritzen la
interioritat psicològica.
- Ús freqüent d’adverbis, locucions
i formes temporals en present.

Li emperere en tint sun chef enbrunc,

si duist sa barbe, afaitad sun gernun,
ne ben ne mal sun nevuld ne respunt.
Consell de Carlemany
Franceis se taisent, ne mais que Guenelun:
Chroniques de France ou de Saint-Denis
Chanson de Roland, vv. 214-217 Ms. Royal 16 G VI, f. 138v (British Library)
c. 1335-1350.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

L’ESTIL ÈPIC: estilització i hipèrbole
Estilització: el poeta redueix a allò
essencial, a nivell sintàctic i narratiu.

Hipèrbole: el poeta magnifica i

intensifica la representació dels
esdeveniments i emocions.

Halt sunt li pui e li val tenebrus.

Halt sunt li pui e la voiz est mult lunge.

Halt sunt li pui e tenebrus e grant.

Muntanyes properes a Roncesvalles.
Halt sunt li pui e mult sunt halt les arbres.

Chanson de Roland, vv. 814, 1755, 1830,

2271

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

EL PERSONATGE ÈPIC
Arquetipus estilitzats

Carlemany = rei just.

Lluís = rei injust.

Guillem = vassall poderós i fidel.

Raoul = guerrer cruel i desmesurat.

Roland = guerrer desmesurat.

Àngels Principats, Convenevole da Prato.

Olivier = guerrer prudent. Ms. Royal 6 E IX, f. 6v (British Library).
c. 1335-1340.

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

 L’HEROI ÈPIC
-Essència de la funció guerrera:
coratge en la batalla.

-Desmesura i càstig posterior.

-“Parella èpica”

Rollant est proz e Oliver est sage

Chanson de Roland, v. 1093.

Herzog Johann von Brabant en una batalla.

Codex Manesse, f. 18r (UB Heidelberg)
c. 1304
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023