SOCIOLINGSTICA I HISTRIA DE LA LLENGUA

La literatura catalana

La literatura medieval
Els orgens i lexpansi de la llengua
A partir del segle VIII hi ha indicis de lexistncia de la llengua catalana, per
els primers textos escrits en catal, tot i que descs valor literari, daten del
segle XII: el Forum iudicum, que s la traducci del llat al catal dun codi de
lleis, i les Homilies dOrgany, que sn sermons escrits en catal.
Entre els segles XII i XIV el catal va ser una llengua en expansi. En aquesta
poca, la corona catalanoaragonesa va estendre els seus dominis per la
Mediterrnia, des del Pas Valenci i les Balears fins a Siclia, Sardenya, Npols i
fins i tot Atenes.
Pertanyen a aquesta poca les grans crniques historiogrfiques, escrites
amb voluntat literria, que recullen els principals fets histrics ocorreguts entre
els segles XIII i XIV:
El Llibre dels feits o Crnica de Jaume I, que s un text autobiogrfic
dictat per Jaume I el Conqueridor (1208-1276) i que narra els fets
ocorreguts entre el seu naixement i els ltims dies del seu regnat.
El Llibre del rei en Pere, escrit per Bernat Desclot entre el 1283 i el 1288,
que narra el regnat de Pere el Gran.
La Crnica, escrita per Ramon Muntaner entre el 1325 i el 1328, que
narra lexpedici catalana a lOrient entre els regnats de Jaume I i Alfons
el Benigne i que per tant abraa uns 100 anys dhistria.
La Crnica de Pere III el Cerimonis, que tamb s un text autobiogrfic
dictat per Pere III (1319-1387) i que narra els fets ocorreguts durant el
seu regnat.
Diversos autors catalans com Guerau de Cabrera, Guillem de Bergued, Ramon
Vidal de Besal, Guillem de Cabestany i Cerver de Girona van cultivar la poesia
trobadoresca, per lescrivien en occit i no pas en catal.
Ramon Llull

Una de les figures ms destacades de la literatura medieval s

Ramon Llull (1232-1316).
De Llull, que va escriure ms de 250 obres, la majoria en
catal per tamb en llat i rab, destaquen Llibre de
contemplaci en Du, Llibre dEvast e Aloma, amb el Llibre
dAmic e Amat, Vida coetnia i Llibre de meravelles, amb el
Llibre de les bsties.

Per el gran valor, no noms per a la llengua catalana, de lobra de Ramon Llull
rau en el fet que va ser el primer autor medieval a emprar, en lloc del llat, una
llengua romnica per escriure sobre teologia, filosofia i cincia.

SOCIOLINGSTICA I HISTRIA DE LA LLENGUA

La literatura catalana
La Cancelleria Reial
Tamb va ser molt important la tasca desenvolupada per la Cancelleria Reial,
escrivania dirigida per un canceller i encarregada de tramitar tots els documents
administratius de la corona catalanoaragonesa. Aquesta documentaci tamb
era copiada i avui bona part es conserva a lArxiu de la Corona dArag, a
Barcelona.
La Cancelleria Reial va ser creada per Jaume I, el 1276, i va ser reformada el
segle XIV, sota el regnat de Pere III el Cerimonis.
Els documents de la Cancelleria Reial es redactaven en llat, en catal i en
aragons, per a poc a poc el catal va anar desplaant les altres dues
llenges.
A ms, la Cancelleria va esdevenir un focus cultural, ja que va traduir les obres
clssiques al catal i va introduir lHumanisme.
El paper de la Cancelleria Reial, doncs, va permetre una gran unitat entre totes
les terres de parla catalana. De fet, els autors de la Cancelleria, entre els quals
destaquen Bernat Metge i Arnau de Vilanova, aconsegueixen crear un model de
llengua semblant al que avui entenem per llengua estndard.
Lesplendor de la literatura medieval
El segle XIV i tamb el XV, la prosa moral pretn posar a labast del gran
pblic els principis fonamentals de la teologia. En destaca especialment
Francesc Eiximenis (1327-1409), amb obres com Lo cresti i Llibre de les
dones, i tamb Anselm Turmeda (1352-1423), amb Disputa de lase.
Tamb fou un personatge important Bernat Metge (1340-1413), autor de Lo
somni, que va contribuir a introduir la influncia humanista del Renaixement a
la literatura catalana.
Cal destacar tamb els llibres de cavalleries. Ben coneguts sn la novella
annima Curial e Gelfa, escrita entre el 1435 i el 1462, i particularment
Tirant lo Blanc, que Joanot Martorell va escriure entre el 1460 i el 1468.
El segle XV, conegut com el segle dor de la literatura
catalana, compta tamb amb lobra dAusis Marc
(1397-1450), considerat el millor poeta medieval, que va
ser el primer a abandonar loccit com a llengua potica
per emprar el catal. Tot i que una mica eclipsats per
Ausis Marc, altres poetes de lpoca sn Joan Ros de
Corella, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, autor
dEspill, i sor Isabel de Villena, que va escriure Vita
Christi.

SOCIOLINGSTICA I HISTRIA DE LA LLENGUA

La literatura catalana

La Decadncia
Entre els segles XVI i XVIII, la producci literria va ser escassa i de qualitat
irregular. Per aix, aquest perode s conegut com Decadncia.
El segle XVI: el Renaixement
Destaquen el poeta Pere Seraf i els poetes i dramaturgs Joan Ferrandis
dHerdia i Joan Timoneda. Tamb s fora coneguda lobra historiogrfica
Los insignes colloquis de la ciutat de Tortosa, de Cristfor Despuig.
El segle XVII: el Barroc
En poesia, Francesc Vicent Garcia s lautor ms conegut, per cal destacar
lobra teatral Lo desengany, del tamb poeta Francesc Fontanella.
El segle XVIII: la Illustraci
En el context del corrent intellectual de la Illustraci sinscriuen Calaix de
sastre, de Rafael dAmat, ms conegut com el bar de Mald, i lobra teatral
Lucrcia, de Joan Ramis.

La Renaixena
Cal recordar que la Renaixena s un moviment del segle XIX crucial per a la
recuperaci de la llengua i la literatura catalanes. Es considera que el punt de
partida s loda La ptria, de Bonaventura Carles Aribau.
De la Renaixena, destaquen els poetes Joaquim Rubi i Ors, conegut amb el
pseudnim de Gaiter del Llobregat, i Jacint Verdaguer. La restauraci dels
Jocs Florals va suposar una gran inquietud per la poesia amb molts altres
autors, potser menys coneguts, com Antoni de Bofarull, Mari Aguil, Vctor
Balaguer, Miquel Costa...
El teatre tamb va prendre embranzida en la Renaixena, primer amb Frederic
Soler, conegut sota el pseudnim de Seraf Pitarra, i desprs molt especialment
amb ngel Guimer, autor dobres com Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa
i La filla del mar. Quant a la novella destaca el vallenc Narcs Oller, amb
novelles imprescindibles com Lescanyapobres, La febre dor i Pilar Prim.

El primer ter del segle XX

El modernisme
El corrent modernista es va produir arreu dEuropa entre finals del segle XIX i
sobretot primers del segle XX i va significar un canvi en la concepci de la
creaci literria. Daquest corrent destaquen les novelles Els sots ferstecs,

SOCIOLINGSTICA I HISTRIA DE LA LLENGUA

La literatura catalana
de Raimon Casellas; Solitud, de Vctor Catal, pseudnim de Caterina
Albert; Josafat, de Prudenci Bertrana i Lauca del senyor Esteve, de
Santiago Rusiol.
El gran representant de la poesia modernista fou Joan Maragall.
El noucentisme
El noucentisme pretn retornar als principis esttics del classicisme. Del vessant
estrictament literari, cal destacar la poesia de Josep Carner i Carles Riba.
Quant a la novella, La ben plantada, dEugeni dOrs.
Les avantguardes
A primers del segle XX es produeixen a tot Europa
canvis radicals en el terreny artstic propiciats per
laparici de moviments davantguarda com el
cubisme, el futurisme, el dadaisme... En la literatura
catalana, lautor ms representatiu de lavantguarda s
el poeta Joan Salvat-Papasseit.

La literatura de postguerra
En la literatura de postguerra va predominar la poesia, amb el mestratge de
Carles Riba i J.V. Foix. Al tombant del 1960 prenen el relleu Pere Quart,
pseudnim de Joan Oliver, Salvador Espriu i el reusenc Gabriel Ferrater.
Ms endavant es consagraren Vicent Andrs Estells i Miquel Mart i Pol.
Molts sn els autors imprescindibles de
postguerra, sobretot Lloren Villalonga, autor
de Mort de dama i Bearn o la sala de les
nines, i Merc Rodoreda, que va publicar
entre altres Aloma, La plaa del Diamant i
Mirall trencat. Dels novellistes sorgits a la
postguerra cal destacar al costat de Manuel de
Pedrolo, tamb molt conegut, M. Aurlia
Capmany, Joan Perucho, Ramon Folch i
Camarasa, Blai Bonet, Baltasar Porcel...,
que van renovar la novella.
No sha doblidar lassaig, amb autors com Josep Pla i Joan Fuster, conegut
sobretot per Nosaltres, els valencians.

Tamb podeu consultar:

Curs de llengua catalana. Nivell D. Barcelona: Castellnou Edicions, 2008.

Pg. 512-523