Comentari de l'Altar de Zeus.

2 Batx. PAU 2020

Historia del Arte
2 pag.

Document shared on www.docsity.com

Downloaded by: chung-hee (romaysaebenlamzabi1515@gmail.com)
 Altar de Zeus
A) CONTEXT HISTÒRIC
L’Altar de Zeus pertany al periode hel·lenístic. Construït entre el 180 aC - 160 aC.
Alexandre el Gran va crear un gran imperi però en la seva mort es van formar petits
regnes, que van continuar tots amb la cultura grega. Per això durant el període
hel•lenístic hi ha diferents escoles que trenquen l’unitat clàssica. En molts casos els
diferents regnes es corresponen amb escoles artístiques.
Va ser descobert per l’enginyer alemany carl Human i el seu equip en unes
excavacions arquitectòniques. El 1930 va ser desmuntat peça a peça i traslladat a
Berlín.

B) ESTIL
Pertany a l’estil hel·lenistic, concretament a l’escola de Pèrgam. Art grec amb
influències orientals com el colossalisme. El Podi colossal ja no és un edifici a
mesura humana i hi ha barreja de l’esperit clàssic més influències orientals,
eclecticisme. En el fris s’hi veu el treball d’us 40 escultors diferents però amb un estil
unificat, és a dir que seguien un únic projecte. El luxe oriental està reflexat amb
vestits de les escultures. Es tracta d’una arquitectura arquitravada, amb edificis amb
llindes, de manera que predominen les línies horitzontals i verticals, que
proporcionen aparença de serenitat. Troba dificultats per a la superposició de pisos
o per a l’elevació en altura. Se solen utilitzar carreus de pedra arenosa i calcària. Es
caracteritzen per l’harmonia constructiva.
L’estil hel·lenístic es caracteritza per la tendència a l’ostentació i a la desmesura, les
innovacions imaginatives i un major ús de l’ordre corinti.

C) CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS
Predomina la línia recta amb sensació d’horitzontalitat. Destaca el fris de les parets
del podi, de 120m de llargada ja que envoltava tot el podi. El fris és un alt relleu amb
una alçada de 2.5 metres, tot el podi fa uns 7 metres d’alçada, les figures sobre
surten més de la meitat. En el fris les figures són molt expressives i es mostren
retorçades, amb molts plecs a la roba i amb un ritme violent i convulsiu. Expressions
facials torturades, estan en tensió, les vestidures estan desplegades en totes
direccions.

Document shared on www.docsity.com

Downloaded by: chung-hee (romaysaebenlamzabi1515@gmail.com)
Es tracta d’un edifici de planta rectangular de la qual només es conserva la façana a
través de la qual s’accedia a un pati interior tancat on hi havia l’altar per fer sacrificis.
A Turquia només queden els fonaments i a Berlín només hi ha la façana.
L’entaulament pla amb forma d’u. El gran podi massis està format pels murs de
càrrega i la gran escala. A sobre les columnes jòniques. Es tracta d’un sistema
constructiu arquitravat i el material el qual està fet és el marbre. L’art clàssic i l’art
oriental són els seus antecedents. El fris representa la gigantomàquia entre déus i
gegants. Es fa un paral·lelisme entre els reis de Pèrgam com el déus i els invasors
com els gegants (representants del caos i el desordre). També hi ha una part amb
elements comuns amb el Partenó, un concurs per escollir guanyador (entre Atena i
Posidó) perquè la ciutat de Pèrgam es considera hereva dels atenesos. Dins de la
columnata hi ha un fris més petit que representava la vida de Tèlef, fundador de la
ciutat.

D) TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

El significat l'Altar de Zeus a Pèrgam és commemoratiu, per la victòria de Eumenes
II sobre els gàlates. Serviria per a complir amb funcions religioses, on probablement
es realitzaven sacrificis o holocaustos en honor de Zeus.
Té una funció religiosa, concretament per fer sacrificis, i per commemorar les
batalles contra els invasors i donar gràcies a Zeus. També hi ha una funció
commemorativa, ja qué durant el regnat d’Èumenes II, rei de Pèrgam (actual
Bergama a Turquia), es va construir l’altar per ordre del propi rei, per commemorar
les seves victòries al Pont i a Bitínia. El fris permetia fer una extrapolació de la
narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El seu rei tenia el seu model
en Zeus, i Atena era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus enemics.
Tal com els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlides ho
havien fet sobre els bàrbars invasors. Tant els déus com els reis, que representaven
la civilització, varen aconseguir imposar aquesta i la pau.

Document shared on www.docsity.com

Downloaded by: chung-hee (romaysaebenlamzabi1515@gmail.com)