Terra Baixa

– Maison Carrée –
Autor: Desconegut
Títol: Maison Carrée
Cronologia: ca. 16 a.C
Estil: Romà Imperial
Sistema constructiu:Arquitravat
Materials: Pedra, marbre i fusta
Localització: Nîmes (França)
Context històric i cultural:

Aquest temple va ser construït durant el
govern de l’emperador Octavi August que
es va caracteritzar per un fort
autoritarisme i una expansió territorial. A
nivell cultural, destaca el procés de romanització que
consisteix en expandir els costums i les idees dels
romans en aquells territoris conquerits.
Descripció:
Espai exterior és un temple hexàstil, pseudoperípter, d’ordre corinti i de planta rectangular. A

diferencia dels temples grecs, els romans construeixen els seus temples sobre un pòdium o
plataforma amb una escalinata a la façana principal. D’aquesta forma es realça l’edificació
de la resta d’objectes que l’envolten.
A partir de l’estilobat s’alça les columnes corínties amb una basa, un fust estriat i un capitell
amb decoració de fulles d’Acant, que simbolitza noblesa. Pel que fa l’entaulament, aquest
està format per un arquitrau tres bandes on sembla que hi havia alguna inscripció, un fris
possiblement amb decoració escultòrica, una cornisa i un frontó sense decoració.
Espai interior El temple consta d’un pòrtic o pronaos i una cel·la on es disposaven les
diverses estàtues de les divinitats adorades.
Estil
Aquest temple pertany a l’època imperial i es caracteritza per:

1. La majoria dels temples romans és construeixen sobre un pòdium o plataforma.
2. El temple, al igual que Grècia, segueix sent la casa de la divinitat.
3. A Roma, l’artista no té cap tipus d’importància.
4. En l’època imperial, l’art es va convertir en una forma de glorificar el poder.
5. Van descobrir l’opus caementicium que permetia fer una massa compacta lo
suficientment forta per sostenir murs.
Significat i funció:
El temple estava dedicat als númens o esperits divins de Roma i a Gai i Luci
Cèsar, nets de l’emperador i fills de la filla Julia i del gendre Marc Vipsani Agrippa. Va ser
erigit en honor del emperador August i de la seva família. El temple el va manar construir
Mar Vipsani Agrippa, gendre i mà dreta d’August.
Funció Aquest edifici es va construir dins l’organització de la infraestructura publica de la
Galia amb una voluntat de cohesió social.
– Ara Pacis Augustae –
Autor: Anònim
Títol: Ara Pacis Augustae
Cronologia: ca. 13 – 9 aC.
Estil: Romà Imperial
Sistema constructiu: Arquitravat
Materials: Marbre
Localització: Roma
Context històric i cultural: Aquest temple va ser construït durant el govern de l’emperador
Octavi August que es va caracteritzar per un fort autoritarisme i una expansió territorial. A
nivell cultural, destaca el procés de romanització que consisteix en expandir els costums i
les idees dels romans en aquells territoris conquerits.
Descripció:
Espai exterior:
Es tracta d’un monument de planta rectangular, sense sostre que en el seu interior té una
estructura simètrica en forma d’U sobre un pòdium amb esglaons.
Té dues portes alineades sobre un eix de simetria oest – est: la porta principal es troba al
costat occidental i s’arriba per una escala amb una rampa. Era la que utilitzava el sacerdot
que oficiava el ritual del sacrifici. La porta posterior esta orientada cap a l'est i era per on
s’introduïen els animals que anaven a ser sacrificats. L’altar que ocupava el lloc central
s’aixecava sobre un pedestal esglaonat.
El mur exterior estava dividit en dos registres. El registre interior tenia decoració vegetal de
fulles d’Acant. En aquest registre les plantes s’estructuren a partir d’un centre. Una sanefa
que reprodueix esvàstiques (que simbolitzen benestar i felicitat) separa el registre inferior i
el superior. El registre superior es representen escenes mitològiques (representació de la
deessa Roma, de la lloba capitolina amb Ròmul i Rem, Enees) i històriques relacionades
amb l’emperador August, la seva família i els càrrecs polítics i religiosos. En dos costats de
la porta els panells estaven delimitats per pilastres de capitell corinti.
El mur interior es divideix d’igual forma que l’exterior: un registre inferior amb motius
verticals, una sanefa amb motius vegetals i a la part superior una decoració de Bucranis
(cranis de bou) dels que penyen guirnaldes de feors i fruites.
Cal destacar el naturalisme de les escultures representades, s’utilitza la tècnica dels panys
molls en algunes escenes i en d’altres els vestits i plecs prenen forma per el seu propi pes.
Les representacions facials ens recorden a aquell idealisme de l’època clàssica grega.
Estil
Aquest temple pertany a l’època imperial romà i es caracteritza per:

1. Es va utilitzar el marbre des de el s. II aC. per columnes i posteriorment es va
difondre en els temples.
Significat i funció
Ara Pacis estava situada a una zona extramurs anomenada ‘Camp de Mart’ a
prop del mausoleu (tumba) del emperador i un obelisc situat a un meridià i que feia la funció
de calendari astronòmic.
El títol d’August va ser atorgat pel senat a Octavi l’any 27 aC. significa escollir pels déus i
això era una afirmació de la noblesa i del llinatge de l’emperador, aquí els poetes vinculaven
amb Enees i amb el llinatge de Romul i Rem fundadors de Roma.
Del programa ideològic representat iconogràficament als relleus de l’altar destaca la
processó celebrada a Roma, el 4 de juliol de l’any 13 aC. per iniciativa del senat per
commemorar la pax romana aconseguida després de pacificar definitivament Hispania.
La funció d’aquest altar era elevar la figura d’August com a primer emperador de
Roma.
– Coliseu –
1. Fitxa tècnica:
- Autor: Desconegut
- Títol: Coliseu
- Cronologia: ca. 80 dC.
- Estil: Romà Imperial
- Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
- Materials: marbre, pedra, opus
caementicium, maó, tova.
- Localització: Roma
2. Context històric i cultural
Aquest edifici va ser construït durant el govern dels

emperadors Vespasià i el seu fill Titus, tots
dos pertanyen a la dinastia Flavia. Els seus
governs van destacar per les seves conquestes
territorials i van ser els primers emperadors
provinents d’una província no Itàlica.
A nivell cultural, destaca el procés de romanització que consisteix en expandir els costums
i les idees dels romans en aquells territoris conquerits.
3. Descripció:
Espai exterior La façana s’alça sobre un estilobat sobre que s’aixequen els quatre pisos
que conformen l’edifici.
El primer pis o planta baixa, està format per 80 arcades amb columnes d’ordre toscà. Per
sobre d’aquest trobem un arquitrau i una cornisa que dona accés al segon pis amb el mateix
número d’arcades i columnes d’ordre jònic. Un arquitrau i una cornisa separa aquest pis del
tercer on trobem 80 arcades i columnes d’ordre corinti. El darrer pis va ser construït en
l’època de l’emperador Domicia (al final del s.I dC.) se l’anomena àtic i està decorat amb
unes lesenes (franges verticals estretes) d’estil corinti.
Aquest àtic alterna espais amb finestra amb espais secs separats per les lesenes. En
aquest darrer pis es situava un complex sistema destinat a fixar el velum.
Tot l’exterior estava recobert de marbre i en les arcades del segon i tercer pis hi havia
estàtues.
Espai interior L’interior de l’edifici es una planta el·líptica on destaquen dues parts
estructurals:
- Graderia: envoltava l’arena i els seients descansaven sobre uns passadissos interiors
oberts amb una volta de canó anular. Uns excessos o vomitoris permetien l’entrada i el
desallotjament del públic.
- L’arena la va manar construir l’emperador Domicià. Era una gran obra d’enginyeria
dissenyada per agilitzar l’espectacle. En el seu interior hi havia habitacions, càmeres,
passadissos, escales, muntacàrregues per poder pujar les gavies amb les feres/animals i
un sistema de conducció de l’aigua impermeabilitzat que permetia inundar l’arena 1,5 m.
de profunditat.
La distribució dels espectadors a la graderia era un reflex de la societat romana.
4. Estil
Aquest temple pertany a l’època imperial romà i es caracteritza per:
1. Van utilitzar el maó o opus latericium primer a nivell estructural, com es el cas del
panteó, i després nivell decoratiu.
5. Significat i funció
Significat Aquest amfiteatre es va construir en els terrenys d’un antic llac dessecat de la
domus aurea o palau de l’emperador Neró. El nom de l’edifici fa Referència al fet que estava
construït al costat d’una estatua colosal del mateix emperador Neró.
Va ser un regal de l’emperador Vespasià al poble romà per allunyar-se del seu antecessor
Neró. L’emperador Titus el va inaugurar l’any 80 dC. amb 100 dies d’espectacle gratuït
(panen et circenses).
Funció Va ser construït amb una clara funció propagandística de l’emperador i en el seu
interior s’oferien espectacles de lluites de gladiadors, lluites contra feres, batalles navals,
caseres (caçaries) i s’escenificaven mites i batalles històriques.
– August de Prima Porta –
1. Fitxa tècnica:
- Títol: August de prima porta

- Autor: Desconegut
- Cronologia: s.19 aC.
- Materials: Marbre (original: bronze)
- Tècnica: Talla (original fosa)
- Forma: Exempta
- Tipologia: Dempeus
- Cromatisme: Monocrom
- Localització: Museu Vaticans (Roma)
2. Context històric i cultural
Aquest temple va ser construït durant el govern de l’emperador Octavi August que es va
caracteritzar per un fort autoritarisme i una expansió territorial.
A nivell cultural, destaca el procés de romanització que consisteix en expandir els costums i
les idees dels romans en aquells territoris conquerits.
3. Descripció:
Es tracta d’una estàtua de marbre d’aproximadament 2m. d’alçada.

Representa l’emperador August com a cap suprem de l'exèrcit amb el pit cobert amb
una cuirassa esculpida amb relleus que li marca l’anatomia. El braç esquerra aguanta els
plecs de la túnica mentre que la posició de la mà indica que portaria una llança o un bastó
de comandament. El braç dret s’alça en actitud d’un home que guia a les seves tropes i es
un signe d’autoritat.
La posició dels braços es correspon amb la dels peus.
El moviment s’aconsegueix d’una banda amb el braç dret alçat i l’altra amb la tècnica del
contrapposto basant-se en el Dorífor de Políclet. També l’actitud heroica, amb el moviment
just insinuat ens porta a l’època grega clàssica.
Pel que fa a les faccions es representa un August jove amb expressió seria i serena que
sembla voler transmetre la dignitat del personatge i la solemnitat del moment. Hi ha una
idealització dels trets facials que ens recorda al classicisme grec on la raó domina les
passions.
Pel que fa el relleu de la cuirassa, en la seva escena central es presenta el moment en que
un emissari dels parts (els bàrbars de la frontera del riu Eufrates) li tornen a Tiberi els
estàndards i les àligues que havien pres a les regions derrotades de Cras l’any 49 aC. Tiberi
es troba amb el missatger acompanyat per la lloba capitolina i envoltat per Apol·lo i Diana
que li donen un caràcter mític de l’aconteixement. També destaca la representació
al·legòrica.
(Hispania dreta; Gàl·lia esquerra).
Per acabar destaca el dofí de Venus amb Eros que fa funció de suport i que l’original amb
bronze no hi era.
4. Estil
Es tracta d’un retrat d’època Imperial Romana que es caracteritza per:
1. L’origen del retrat es trobava en el culte als avantpassats i en els retrats funeraris molt
detallista de l’art dels etruscs.
2. Els patricis gaudien del Ius Imaginarium o dret exhibit als funerals, les màscares de
cera que reproduïen la fisonomia dels avantpassats amb gran realisme.
3. En l’època d’August apareixerà un corrent estilístic anomenat neoaticisme que proposa
tornar als valors de l’època clàssica grega.
4. Sovint les escultures estaven pintades per fer-les mes reals.
5. A partir d’August l’exhibició publica de les figures dels dirigents polítics respon a una
voluntat executar l’ordre polític i social de l’imperi.
Significat L’estàtua de bronze, avui perduda, va ser esculpida per commemorar la pax
Augusta amb la pacificació de la Gàl·lia i la Hispania. August va ser divinitzat després de la
sevamort (es per aquest motiu que se li representa descalç). I la seva dona Livia, va rebre el
càrrec de convertir-se en la seva sacerdotessa. Va ser ella mateixa i va triar el tema de la
cuirassa com acció propagandística mística on apareix Tiberi com a successor d’August, fill
de Livia i fillastre d’August.
El dofí de Venus recorda els orígens divins de la família Iulica.
Funció Va ser feta per glorificar a August i recordar les seves gestes com a fundador de
l’Imperi. També hi ha una propaganda tant d’August com la seva família política.
– Estàtua eqüestre de Marc Aureli –
1. Fitxa tècnica:
- Títol: Estàtua eqüestre de Marc Aureli

- Autor: Anònim
- Cronologia: s.175 aC.
- Materials: bronze
- Tècnica: fosa
- Forma: exempta
- Tipologia: grup, retrat eqüestre
- Localització: Piazza dei Campidoglio (Roma)
2. Context històric i cultural:
Marc Aureli va ser anomenat emperador l’any 161 i va ser el 5è governant de la dinastia
anònima. El seu govern es va caracteritzar per nombroses guerres contra els pobles
germànics al Danubi i els parcs a Mesopotàmia.
Aquest període va ser el de màxim esplendor de l’imperi a nivell econòmic i cultural. Es va
portar a terme una gran producció de retrats i escultures per alabar les virtuts de les classes
socials privilegiades.
3. Descripció:
Sobre un pòdium s’aixeca el cavall amb la figura de Marc Aureli. El cavall té aixecada la
pota anterior dreta i l’emperador vesteix una toga cenyida amb un cinturó i coberta amb una
capa militar (paludamentum).
El retrat s’allunya dels retrats clàssics grecs. L’escultor transmet el personatge un caràcter
de proximitat i transcendència. Cuida els detalls fisonòmics. Son exemples d’aquest treball
de tractament dels cabells i la barba, els trets facials, detallisme en els plecs de la roba i
detallisme en la cara del cavall. Aquest detallisme s’afegeix la posició elevada i el recurs de
la mirada perduda a l’infinit, transmetem a l’espectador un sentiment de força, autoritat i
transcendència.
Hi ha un equilibri compositiu: d’una banda es reforça la idea de pausa amb el gest relaxat
del braç dret de l’emperador i d’altra banda gràcies a la contenció en el moment del cavall
que s’aguanta al terra amb tres potes i una aixecada.
4. Estil
Aquesta escultura es un retrat eqüestre d’època romana imperial que es caracteritza per:
1. Segueix el model original romà d’escultura eqüestre que consisteix en representar a

l’emperador a cavall en el moment de passar la revisió militar, amb el braç alçat per
saludar als soldats.
2. Tenim un president en el món grec antic anomenat cavaller Rampin (s. VI aC.), es
tractava d’un Koúrus a cavall.
3. A l’edat mitjana la majoria d’aquestes escultures es fonien per aprofitar el bronze,

però aquesta es va salvar perquè va ser confosa amb un retrat de l’emperador
Constantí que va reconèixer el cristianisme com a religió de l’imperi
4. Moltes d’aquestes escultures estaven pintades.
5. L’escultura d’època imperial tenia una funció commemorativa i política.
Significat El tema central es la demostració del poder imperial i la grandesa del caràcter
diví
de l’emperador (els seus gestos ens recorden als de August).
Algunes cròniques medievals diuen que sota la pota del cavall hi havia esculpit un rei barbar
ajupit i amb les mans lligades a l’esquena i es pensa que era un motiu per mostrar a Marc
Aureli com a emperador virtuós.
Funció Va ser realitzada per commemorar la conquesta de les dues capitals dels parts
entre els anys 161 i 166 (Ctesifont i Seleucia del Tigris).
LA NIT ESTELADA
Autor: Vincent Van Gogh

Cronologia: 1889
Estil: Postimpressionisme
Tècnica: Oli
Suport: Tela
Localització: MOMA (Museum Of Modern
Art New York)
CONTEXT HISTÒRIC > L'any 1.889 va ser una data molt important a França perquè va tenir
lloc l'exposició universal que commemora el centenari de la revolució francesa. Aquell any va tenir
lloc la 2 internacional, on es va discutir el repartiment que s'havia fet a la conferència de Berlín l'any
1.885, de les diferents colònies d'Àsia i Àfrica per part de les potències Europees.
CONTEXT CULTURAL > Durant la segona meitat del S.XIX, el món artístic continua als
salons o grans exposicions anuals organitzades per les acadèmies, sota el patrimoni del govern i on
només s'exposaven aquelles obres que havien superat una selecció oficial. La figura del marxant cada
vegada és més important aconsellant i dirigint els artistes i clients. La crítica d'art és present a la
premsa escrita i creix l'interès per l'art: una crítica adversa es preferible al nivell que condemna al
artista a l'oblit.
DESCRIPCIÓ:
Està pintat, poc desprès del tall d’orella. L’obra ens mostra la visió que tenia el propi pintor desde el
sanatori psiquiàtric on estava internat a prop de Saint-Rémy a la provença (França).
Aquesta visió nocturna el podem dividir en 2 parts:
Primera part: La part inferior faria referencia al poble. als camps de conreu, boscos i a les
muntanyes, mentre que la part superior faria referencia al cel. Un xiprer fa de nexe d’unió entre les
dos parts. Aquesta estructura es veu reforçada amb l'estructura geomètrica/amb la geometria
utilitzada al quadre. Així a la part inferior trobem triangles, rectangles, quadrats en els sostres i en
les cases del poble. Mentre que a la part superior trobem figures en espiral i altres formant cercles.
La part inferior contrasta amb la part superior a través de la idea de tranquil·litat, aconseguida amb
linies horitzontals dels sostres de les cases. Aquesta tranquil·litat es talla en l’aparició de les línies
sinuoses en els boscos i també a les muntanyes. En canvi a la part superior succeeix tot el contrari,
perquè les formes ens aboquen la idea de moviment. Hi ha una gran lluna a l’extrem dret i 11 grans
estels. L’estructura dels estels és circular, es mouen en espiral, Transmeten-nos una idea d’angoixa i
intranquil·litat.
Alguns autors han vist en l’espiral del centre una evocació de la gran ona de Kanagawa de Hokusai.
El xiprer amb el perfil ondulat ajuda a fer la transició de l’espai inferior al superior i això fa que no
estiguin tan lluny un de l’altre.
Els colors predominants són el blau i el groc. No són colors reals, sinó que els que imagina el pintor
(com per exemple les muntanyes pintades de blau).
La funció del blau en aquesta obra és lluitar el predomini del groc i tots els colors es contraresten
per evitar que un domini sobre l’altre.
A nivell més anecdòtic, a la part inferior trobem l'ús del vermell i verd i així com de forma reseguida
amb el color negre.
La llum és irreal i tota l’escena apareix il·luminada per igual. Són els colors que donen la llum i el
pintor crea clarobscurs enfosquint aquelles zones desitjades. La línia ondulada groga sobre les
muntanyes fa pensar que estarien a primera hora del matí.
El moviment es pot veure tant a la silueta ondulant del xiprer, com sobretot a les siluetes dels estels
de la part superior. És allà on sembla existir un ritme que va d'esquerra a dreta.
Respecte a la perspectiva, fa servir un parell de recursos. D’una banda pinta més grans els elements
situats més a prop del pintor i més petits contra més lluny. D’altra banda situa els elements en
diferents plans; en primer terme es troba el xiprer, el segon terme el poble, en tercer lloc els boscos i
muntanyes i finalment el cel.
Pel que fa la temporalitat, Van Gogh ens mostra un moment present captat en el seu quadre i
s’intueix un futur proper quan començi el nou dia.
Estil: Els darrers 20 anys del S.XIX diversos pintors que van tenir relació amb l'impressionisme es
distancien d'aquest moviment i fan les seves obres al marge d'aquest grup, creant el cos de
l'impressionisme. És caracteritza per:
1. Cap al 1.884, alguns pintors es plantejen donar un fonament teòric i científic al procés
artístic, basant-se en teories de Chevreul, i altres estudis sobre les lleis òptiques de la visió.
2. És consideren aquests pintors els precursors de les primeres avanguardies del S.XX.
3. Van Gogh va estar molt influenciat per la força cromàtica de la Delacroix, i per l'obsessió de
l'impressionisme per representar la llum i l'absència de clarsobscurs.
4. Van Gogh va anant abandonant l'impressionisme a favor d'utilitzar simbòlicament el color
amb una pinzellada pastosa i gruixuda.
5. Aquest ús del color el va convertir en el precedent tant del fauvisme i de l'expressionisme.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ : Van Gogh va pintar aquest quadre un cop estava ingressat al Sanatori
de Saint-Rémy de la Provença, durant una de les seves crisis nervioses. Saint-Rémy és una zona
d’agricultura de secà i la natura i agricultura li serveixen només per expressar la seva percepció d’un
món pur i diferent de la realitat contaminada del món d’on prové. A més a més en aquest quadre
l’artista també pinta el seu drama religiós, busca consol i els elements pintats són símbols del seu
estat anímic. Així per exemple, el xiprer com si estigués en una flama moguda pel vent uneix el cel i
la terra i és un arbre que simbolitza elevació i l’ànima. és una forma d’expressar la seva fe en el més
allà.
El poble el pinta lluny perquè ell el sent lluny, a l’igual que l’església que la troba allunyada i inútil.
Busca en la immensitat de la nit la resposta de Déu.
L’obra ha de ser interpretada des d'un punt de vista emocional i simbòlic de l'artista i no com un
reflex d’un paisatge tal com feien els impressionistes.
FUNCIÓ: La funció del quadre seria alliberar les angoixes i les pors dels pintors i trobar allò que és
transcendent.
LE DÉJEUNER SUR L'HERBE
FICHA TÈCNICA
Autor: Édouard Manet
Cronologia: 1.863
Estil: Impressionisme
Técnica: Oli
Suport: Tela
Localització: Museu d'Orsay (París)
CONTEXT HISTÒRIC > Els impressionistes viuen a la segona meitat del S.XIX a París,
l'escenari de totes les revolucions: al 1.848 el segon imperi, i la tercera república.
París és també la ciutat dels grans canvis urbanístics portats per Isaró Hausman, amb ell apareixen
els grans bulebars i paral.lelament apareixen les exposicions universals.
CONTEXT CULTURAL >Els impressionistes es reunien al café Guerbois, i s'identifiquen amb
l'esquerra política, el món de la bohemia. El món artístic continua als salons o grans exposicions
anuals organitzades per les academies, sota el patrimoni del gobern i on només s'exposaben aquelles
obres que habien superat una seleccið oficial. La figura del marxant cada vegada és més important
aconsellant i dirigint els artistes i clients. La cítica d'art es present a la prensa escrita i creix l'interés
per l'art: una crítica adversa es preferible al nivell que condemna al artista a l'oblit.
DESCRIPCIÓ: El quadre representa un dinar campestre, on una dona completament nua,

acompanyada de dos homes vestits, seuen a la gespa, mentre que una noia al fons del quadre es
refresca dins d’un rierol.
Pel que fa la estructura, el quadre té una forma piramidal bastant evident, formada a la seva base per
la dona nua i l’home de la dreta. El vèrtex superior d’aquesta figura l’ocuparia la noia del riarol.
3 figures humanes ocupen l’espai central; els dos personatges de l'esquerra giren el rostre cap a
l’espectador, encara que només és ella qui busca la nostra mirada. El seu company té la ,mirada
perduda a l’infinit.
Per la seva banda, l’home de la dreta, amb el braç aixecat cap als seus companys, ens avisa amb el seu
gest que ha pres la paraula. Al fons es veu a una noia vestida amb roba lleugera refrescant-se en un
rierol. A la seva dreta podem observar una barca.
També destaca en el marge inferior esquerre un cistell amb fruites, que són les restes del dinar i al
costat del cistell, trobem els vestits de les noies.
Tota l’esquerre es desenvolupa en una clariana d’un bosc i els personatges estan envoltats d’arbres. El
quadre està estructurat en funció del color, i el verd és el predominant en aquesta obra. L’autor
utilitza diferents tonalitats de verd per mostrar-nos si estem en una zona més clara o més fosca i
tupida del bosc. De la mateixa manera s'utilitza a l’aigua per mostrar diferents tonalitats, fent servir
tonalitats més clares de verd allà on ell vol que l’aigua sigui transparent.
Els colors neutrals com el negre, blancs, càlids com el ocre i, freds com el violeta dels vestits dels
personatges, busquen trencar aquesta hegemonia del verd. Les figures les dibuixa com si fossin
zones planes, sense línia de contorn i sense el clàssic clarobscur. Manet no pinta els clarobscurs de
color negre, sinó que les ombres les pinta de color verd, més fosc aquelles zones on podia haver-hi
ombres.
La llum es veu a través dels colors, com si aquests fosun taques de llum, de manera que colors més
clars aporten més lluminositat i més foscos indiquen més foscor.
Pel que fa el moviment, l’escena és bastant estatica i només s’insinua en la noia del rierol, que està
ajupida i s’està refrescant. També es veu en l’home de la dreta amb el braç dret alçat per dirigir-se als
seus companys. Fa servir un punt de fuga aprofitant la figura piramidal dibuixada pels quatre
personatges i el punt convergiria en la noia del rierol.
Pel que fa la perspectiva, també situa els objectes i persones en diferents plans: En primer terme la
resta del menjar; en segon terme els personatges principals; i en tercer lloc, al fons, la noia del rierol i
la barca.
Per acabar, parlar sobre la temporalitat. S’intueix un moment passat on els 4 personatges estaven
dinant, un moment present on descansen de forma relaxada i parlen entre ells i un moment futur
on les dos noies es vestiran, tots ells recolliran les restes del dinar i marxaran cap a casa seva.
ESTIL: Malgrat que Manet no va formar part mai del grup dels impressionistes, aquests el van
considerar com el seu guia. L’impressionisme es caracteritza per:
1. No desconeixien les teories de la descomposició de la llum al passar per un prisma, així com
ho va defensar Newton al segle passat. També coneixien la teoria científica dels colors de
Chevreul, que consideraba que els colors són part de l’univers de la llum i no són
immutables, sinó que depenen de la percepció individual.
2. Segons els escrits de Constable els objectes només es veuen segons incideix la llum sobre ells.
El pintor disposa a la seva paleta d'una sèrie de pigments que corresponen- els colors, és a
dir, divisions de la llum. La tasca del pintor consisteix en recomposar els colors en llum.
3. Pinten el mateix tema repetides vegades amb l'únic canvi del gruix de la boira o l'intensitat
solar, per captar el mateix paisatge en un moment concret. 2 invents van facilitar aquesta
tasca, la primera va ser el ferrocarril on la successió d’imatges vistes des de un tren en
moviment demostra la subjectivitat de les impressions. Segona la fotografia que reflecteix la
realitat sense intermediaris. Els encuadernaments són objectius, fruit de la casualitat.
4. Les ombres deixen de ser magres i passen a ser espais colorejats amb tonalitats
complementàries. Deixen de utilizar el negre per fer les ombres, i desapareix el clarobscur.
5. Fan servir la pincellada gruixuda, ja utilitzada per Goya, perquè segons ells, és la que millor
capta les vibracions de l’atmosfera.
6. Són els primers pintors que pinten a l’aire lliure i rebutjen el treball al taller. Aquest canvi es
donat per l’aparició dels maletins amb tubs de pintura.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ :El dinar campestre no va tenir bona collida a l'època, no per
representar nua a la noia, sinó que va crear un cert escàndol per la manca dels clarsobscurs i pel fet
que les figures semblaven que no tenien cap relació entre elles. Manet tenia el costum d'inspirar-se
en obres antigues per fer els seus quadres, en aquest cas el es va basar en: (Rafael- El judici de
Paris/Ticià – El concert campestre). També coneixem l'identitat dels 3 personatges principals així la
noia nua sabem que Victorine Meurent, la seva model preferida, l'home del costat és el germà del
pintor, i l'home de la dreta es lľ'escultor Ferdinand Leenhoff, futur cunyat de Manet. Al dinar
campestre no va ser acceptat per ser exposat al saló oficial al 1.863, i Napoleó II, trobant-se amb
moltes obres que no podien ser exposades va optar per crear l'anomenat saló dels rebutjats, on va
exposar aquest quadre.
FUNCIÓ: El que es volia fer amb el quadre era vendre'l, un cop exposat al saló oficial on es creía
que podía atreure més clients.
SOL IXENT
FICHA TÈCNICA
Autor: Monet
Cronologia: 1.872
Técnica: Oli
Suport: Tela
Localització: Museu Marmottan (París)
CONTEXT HISTÒRIC > Els impressionistes viuen a la segona meitat del S.XIX a París,
l'escenari de totes les revolucions: al 1.848 el segon imperi, i la tercera república. París és també la
ciutat dels grans canvis urbanístics portats per Isaró Hausman, amb ell apareixen els grans bulebars i
paral.lelament apareixen les exposicions universals.
CONTEXT CULTURAL > Els impressionistes és reunien al café Guerbois, i s'identifiquen amb
anuals organitzades per les acadèmies, sota el patrimoni del govern i on només s'exposaven aquelles
obres que havien superat una selecció oficial. La figura del marxant cada vegada és més important
aconsellant i dirigint els artistes i clients. La crítica d'art és present a la premsa escrita i creix l'interès
per l'art: una crítica adversa es preferible al nivell que condemna al artista a l'oblit.
DESCRIPCIÓ:
L’autor representa 3 barques navegant al port de Le Havre quan surt el sol entre la boira i els fums
de les fàbriques.
Estructuralment el quadre el podem dividir en tres parts: La part inferior quan es representa el mar,
les tres barques i el reflex del sol. A l centre trobem les instal·lacions portuàries amb unes xemeneies
per on surt el fum, un vaixell veler i a la dreta les grues de càrrega i descàrrega.
La tercera part la situem a la part superior, on es situa el sol i els núvols.
La part inferior del quadre la podem subdividir en dos parts a partir de la línia diagonal formada per
les barques. Així al cantó esquerre trobariem les citades barques i a la dreta el reflex del sol.
Una divisió similar la podem fer a la part superior, on a partir d’una línia horitzontal podem dividir
el cel en dos parts:
Una part inferior més emboirada on es troba el disc del sol i una part superior més il·luminada plena
de núvols.
El color és el principal protagonista de l’obra i les taques utilitzades de gris o taronja busquen
aconseguir efectes de llum; quan més clar utilitzem un color, més llum li donem a una zona
determinada del quadre. El sol és el principal referent de color del quadre. Fa servir un vermell
ataronjat i es reflexa sobre l’aigua i aquests reflexos estan més separats quan s’acosten a l’espectador.
La llum utilitzada és la de la primera hora del dia i per aquest motiu es barregen el taronja del sol
amb el gris de la boira. Monet no fa servir la linia negra per marcar les formes, sinó que es el color
qui les constitueix.
Pel que fa la perspectiva, fa servir diversos recursos; El principal és l’ús de l’esfumattto o
difuminació de les formes. Quan més a prop de l’espectador, són pintades més nítides com és el cas
de la primera barca i més lluny més difuminades, com es pot veure a les xemeneies, a la darrera
barca…
També superposa les formes en diversos plans; Així, situa les barques en un primer terme, les
instal·lacions del port en un segon terme i, el cel i el sol en un tercer.
Un altre recurs utilitzat es pintar els reflexos del sol més separats quan més a prop de l’espectador es
troben i més llunys quan més lluny es troben. El mateix recurs utilitza a les zones de l’aigua.
Pel que fa el moviment, aquest és visible en les línies diagonals formades per les barques i les línies
ondulades del fum de les xemeneies. Aquestes línies contrasten amb les línies verticals formades per
les xemeneies i els màstils del vaixell.
Per acabar parlar de la temporalitat, visibile tant en les barques com en el sol. S’intueix un moment
passat on el sol està més baix i les barques més lluny. El quadre representa un moment present on les
barques són més a prop i el sol més alt i s’intueix un moment futur on el sol serà encara més alt, hi
haurà més llum i les barques pasaran davant nostre.
ESTIL L’impressionisme es caracteritza per:
1. No desconeixien les teories de la descomposició de la llum al passar per un prisma, així com
ho va defensar Newton al segle passat. També coneixien la teoria científica dels colors de
Chevreul, que consideraba que els colors són part de l’univers de la llum i no són
immutables, sinó que depenen de la percepció individual.
2. Segons els escrits de Constable els objectes només es veuen segons incideix la llum sobre ells.
El pintor disposa a la seva paleta d'una sèrie de pigments que corresponen- els colors, és a
dir, divisions de la llum. La tasca del pintor consisteix en recomposar els colors en llum.
3. Pinten el mateix tema repetides vegades amb l'únic canvi del gruix de la boira o l'intensitat
solar, per captar el mateix paisatge en un moment concret. 2 invents van facilitar aquesta
tasca, la primera va ser el ferrocarril on la successió d’imatges vistes des de un tren en
moviment demostra la subjectivitat de les impressions. Segona la fotografia que reflecteix la
realitat sense intermediaris. Els encuadernaments són objectius, fruit de la casualitat.
4. Les ombres deixen de ser magres i passen a ser espais colorejats amb tonalitats
complementàries. Deixen de utilizar el negre per fer les ombres, i desapareix el clarobscur.
5. Fan servir la pinzellada gruixuda, ja utilitzada per Goya, perquè segons ells, és la que millor
capta les vibracions de l’atmosfera.
6. Són els primers pintors que pinten a l’aire lliure i rebutgen el treball al taller. Aquest canvi es
donat per l’aparició dels maletins amb tubs de pintura.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ > Aquest quadre no pretén retratar una imatge del port Le Havre, sinó
que pretén segons el seu autor era captar l'atmosfera, la impressió que hi va donar la sortida del sol
al port. Per aquest motiu Mone el titular originalment "Impressió", i assessorat pel germà del pintor
Renoir, va optar per afegir l'aclariment del "solixent". El moviment impressionista s'inicia a l'any
1.874, quan en una exposició, a la galería Nadar, un científic d'art anomenat Leroy es va burlar del
quadre de Mone i va titular aquella crítica al diari com "Exposició Dels impressionistes". Mone i els
altres pintors que exposaven allà , enlloc de enfadar-se van aceptar aquest mot i es van acabar
autoanomenats impressionistes. Es tracta d'un moviment amb pintors d'estil bastant diferents, però
que sentien un gran rebuig per l'art oficial.
FUNCIÓ: Estudiar la llum en un mateix paisatge, a diverses hores del dia, en aquest cas en la
sortida del sol.
EL PENSADOR
FICHA TÉCNICA
Autor: Auguste Rodín

Cronologia: 1.880 – 1.900
Material: Bronze
Tècnica: Fosa
Forma: Exempta
Tipologia: Sedent
Cromatisme: Monòcrom
Localització: Museu Rodín (París)
CONTEXT HISTÒRIC >Els impressionistes viuen a la segona meitat del S.XIX a París,
l'escenari de totes les revolucions: al 1.848 el segon imperi, i la tercera república.
París és també la ciutat dels grans canvis urbanístics portats per Isaró Hausman, amb ell apareixen
els grans bulebars i paral.lelament apareixen les exposicions universals.
CONTEXT CULTURAL > Els impressionistes és reunien al café Guerbois, i s'identifiquen amb
anuals organitzades per les acadèmies, sota el patrimoni del govern i on només s'exposaven aquelles
obres que havien superat una selecció oficial. La figura del marxant cada vegada és més important
aconsellant i dirigint els artistes i clients. La crítica d'art és present a la prensa escrita i creix l'interès
per ľ'art: una crítica adversa es preferible al nivell que condemna al artista a l'oblit.
DESCRIPCIÓ:
Rodin representa a un home nu en actitud de pensar. Originalment el pensador fou concebut com
una figura que habia de presidir la porta de l’infern d’uns 30m d’alçada i que representaria el poeta
Dante mirant a l’infern en actitud reflexiva. Posteriorment el pensador va esdevenir una actitud
independent que representa a un home nu també amb actitud reflexiva.
A nivell estructural es tracta d’una estructura tancada en si mateixa, així la mà esqquerre descansa
damunt el genoll esquerre i la mà dreta aguanta el cap i el colze també descansa sobre el genoll
esquerre.
És una escultura amb molt de realisme que rarament s’havia vist des de l’epoca clàssica. Així per
exemple la figura sembla sorgir de la matèria.
La part inferior és més rugosa i en canvi la figura humana està més pulida però inacabada. Aquest
recurs està influenciat per Miquel Àngel. L’escultor renaxentista va deixar inacabada l’obra degut a
la seva mort i, en canvi, Rodin ho va fer per una questió estètica.
La rugositat de la figura l’aconsegueix l’autor amb una tècnica innovadora que consisteix eb
modelar l’escultura amb els dits i les mans. Aquesta rugositat, junt amb unes zones més pulides són
el causant dels efectes de llum i ombra, més visibles en les zones pulides i menys en les zones rugoses.
El moviment l’aconsegueix xmb el propi cos implicat en l’acte de pensar. Tot el seu cos està crispat i
no nomès pensa amb el cap, sinó també amb les mans, els braços, les cames, el torç…
Per acabar, parlem de la temporalitat, on se’ns representa un moment present on l’home està
pensant i s’intueix un moment futur on ho deixarà de fer.
ESTIL: L'impressionisme és un moviment pictòric, però a finals del S.XIX va exercir també molta
influència en la literatura, la música i l'escultura. A nivell escultòric destaca:
1. La gran figura es August Rodín com a gran renovador de l'escultura i precursor de totes les
experimentacions del S.XX.
2. Rodín va estudiar l'escultura clàssica i la de Miquel àngel i va saber innovar sense provocar
un conflicte entre les seves obres i l'art tradicional.
3. A les seves obres barreja la influencia de Praxíteles, Miquel Àngel, el simbolisme i l'art
Nouveau.
4. Rodín va introduir el modelatge amb els dits i les mans per aconseguir més rugositat a les
superfícies.
5. Tot i ser.un escultor impresionista també serà considerat postimpresionista i fins i tot
expresionista.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ > A l'Agost de l'any 1.880, el Museu de les arts decoratives de París li va
encarregar a Rodín un ambiciós projecte on havia de representar la porta de l'infern inspirat en
l'obra de Dante de la divina comedia. Rodín es va inspirar molt en aquest projecte que incloïa 186
figures situades en una gran porta de bronze. Originalment va partir de l'obra de Dante com punt
d'inspiració però de forma molt personal sense pretendre representar literalment el text. Un cop va
entrar en contacte amb Charles Baudelaire "les flors del mal", la seva concepció de la porta va
canviar radicalment, va quedar fascinat per poder representar el cos de diverses formes expressives
(dolor, violencia, erotisme). Rodín va dissenyar llavors les seves creacions, no per representar a
Dante pensant en la porta de l'infern, sinó per reflexionar sobre els impulsos de l'ànima humana.
Sabem que l'obra va ser inacabada i que va causar molta decepció quan Rodín la va presentar
públicament.
FUNCIÓ: Experimentar sobre la tècnica.
TORRE EIFFEL
FICHA TÈCNICA
Autor: Gustave Eiffel

Cronologia: 1.889
Estil: Arquitectura del ferro
Material: Ferro forjat
Sist. Constructiu: Materials industrials
Localització: Camp de Mart (París)
CONTEXT HISTÒRIC > L'any 1.889 va ser una data molt important a França perquè va tenir
artista a l'oblit.
DESCRIPCIÓ:
Aquest edifici és el singul de l’exposició universal de París l’any 1889.
Sobre una base rectangular es situen al extrems 4 grans pilars units entre si per 4 arcs de mig punt,
que es corven cap a l’interior per acabar convergint en un sol punt situat a la part superior. Aquesta
estructura piramidal de l’edifici, potencia la sensació de verticalitat i contrasta amb les línies
horitzontals de les tres plataformes.
La torre conta de tres pisos o plataformes; la primera a 57m d’alçada, la segona a 115m i l’última a
247m, que actualment és un mirador envoltat de vidres. La cens a la torre es podia fer o bé a través
d’escales mecàniques o bé amb ascensor (posteriorment).
En aquesta torre, l’espai interior i exterior no està delimitat i és impossible distingir i Eiffel va
utilitzar un entremat de bigues amb l’objectiu de donar estabilitat a l’edifici enfront dels vendabals i
el seu disseny és considerat avui en dia un exercici de simetria.
ESTIL: La torre és una construcció de l'anomenada arquitectura del ferro, és caracteritza per:
1. El ferro s'havia utilitzat ja a la antiguitat, com a complement de l'arquitectura. Però fins al
S.XVIII no s'aconsegueix un ferro de qualitat per utilitzar-ho com a material constructiu.
2. El ferro forjat permetia fabricar llargues bigues a cost molt reduït.
3. La construcció de xarxes ferroviàries, ponts i edificis industrials feien necessari construir
molt de pressa i a baix cost, el ferro possibilitava això.
4. Els introductors d'aquest nou material constructiu van ser els enginyers, mentre que els
arquitectes tradicionals és consideraven "artistes", en el sentit tradicional de la paraula.
5. El ferro va tenir molt èxit a les exposicions universals, grans mostres creades per exaltar els
avenços de la ciència, la tècnica i les arts.
SIGNIFICAT FUNCIÓ > La torre Eiffel va ser considerada el símbol de l'exposició universal lany
1.889 que commemora el centenari de la revolució francesa, Es va convocar un concurs per
seleccionar la obra més representativa del nou temps, i va ganar el projecte de Eiffel com a exemple
de la modernitat i el progrés de la tècnica com a valors arrelats a la burgesia francesa. L'edifici no va
ser popularment gairebé ben acceptat en aquells orígens i la gent demanava la seva destrucció un
cop acabada l'exposició, però un cop acabada un moviment intelectual en defensa de la torre va
conseguir suficients signatures per evitar la destrucció, i va convertir-se en el simbol de París. >
FUNCIÓ: Commemorativa en record a l'exposició universal de l'any 1.889.
ELS JUGADORS DE CARTES
FICHA TÈCNICA
Autor: Paul Cézanne

Cronologia: 1.894
Estil: Postimpressionista
Técnica: Oli
Suport: Tela
Localització: Museu d'Orsay (París)
CONTEXT HISTÒRIC> L'any 1.889 va ser una data molt important a França perquè va tenir
salons reials o grans exposicions anuals organitzades per les acadèmies, sota el patrimoni del govern i
on només s'exposaven aquelles obres que havien superat una selecció oficial. La figura del marxant
cada vegada és més important aconsellant i dirigint els artistes i clients. La crítica d'art és present a la
artista a l'oblit.
DESCRIPCIÓ:
Aquest quadre és una reflexió del propi pintor. En aquest quadre es representarien a dos homes
jugant a les cartes asseguts al voltant d’una taula on en el centre hi ha una ampolla de vi.
Pel que fa la estructura, es pot dividir en dos meitats desiguals a partir d’una línia vertical que
travessa l’ampolla de vi. Al dividir l’escena en dos parts, contraposem els dos personatges. PART
ESQUERRE: és un home madur, vestit de forma impecable, concentrat en les seves cartes. el seu
cos l’ha tractat com si fos una suma de figures geomètriques. Els dos personatges miren les cartes i és
aquí on es troba el punt de tensió del quadre. La combinació de les cartes amb les mirades d’ells
dona lloc a un triangle invertit.
El personatge de la dreta, porta un vestit arrugat, és més jove que el seu oponent i porta un barret
arrugat. La seva figura queda tallada mentre que l’altre oponent es veu de manera completa. El
pintor enfronta constantment els dos jugadors; un més gran, l’altre més jove, el tractament dels
barrets és desigual, el madur porta la jaqueta fosca i el jove clara, els pantalons de diferents colors i
les cartes també.
Pel que fa la perspectiva, hi ha un punt de fuga seguint un dels costats de la taula i converginta la
part superior de l’ampolla. D’altra banda situa en diferents plans; Els personatges estarien situats en
primer terme, l’ampolla en segon i la paret en un tercer al fons.
Pel que fa els colors, el pintor també contraposa l’ús dels colors. Hi ha tonalitats càlides a la part
dreta i més foscos a la part esquerra. El color té una funció estructural i predomina sobre la linia o
dibuix. El color és qui dóna la llum a l’escena. És més lluminós a les tonalitats càlides i més apagat a
les parts fosques i fredes.
Pel que fa el moviment, l’escena és força estàtica, però s’intueix una mica de moviment en el
personatge jove que està més en tensió que el seu oponent, que està més relaxat.
Per acabar, pel que fa la temporalitat, es pinta un moment present on els jugadors miren les cartes i
s’intueix un moment futur on en ensenyaran les cartes.
ESTIL: Els darrers 20 anys del S.XIX diversos pintors que van tenir relació amb l'impressionisme
es distancien d'aquest moviment i fan les seves obres al marge d'aquest grup, creant el cos de
l'impressionisme. És caracteritza per:
1. Cap al 1.884, alguns pintors es plantejen donar un fonament teòric i científic al procés
artístic, basant-se en teories de Chevreul, i altres estudis sobre les lleis òptiques de la visió.
2. És consideren aquests pintors els precursors de les primeres avantguardes del S.XX.
3. Cézanne es un d'aquests pintors, i segons ell l'artista ha de pintar no allò que no hi veu sinó
allò que l'un pensa.
4. Buscaba l'essència de la naturalesa i per captar-la intentarà reduir-la a formes pures i
elementals, considerant que les formes de la natura es poden descompondre amb figures
geomètriques. (Con, cilindre, esfera...)
5. Cézanne amb la seva simplificació geomètrica de les formes es considera el precursor del
cubisme.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ >Aquest quadre forma part de una serie de 5 obres titulades els
jugadors de cartes, que fan referència a un fet quotidià que tenia lloc a un café de la localitat
Aix-en-Provence, localitat d'on procedia el pintor. Els jocs de cartes era una activitat molt popular
entre la gent de classe treballadora. Sabem que l'home de l'esquerra és Perè Alexandre, el jardiner del
pare de l'artista, i desconeixem la identitat del noi jove. Sobre la interpretació d'aquesta obra,
actualment hi han 2 hipòtesis: o 1. Diu que l’obra es tracta d'un enfrontament entre el propi pintor
i el seu pare, que no acceptaba l'estil de vida del seu fill ni la seva professió. 2. Proposa que els dos
homes representants són el mateix pintor, de jove i. de més madur. L'obra fa referència a les seves
pròpies contradiccions. Sabem que l'obra va ser venuda per Ambroisie Vollard, al baró Dennis
Cochim i després d'una sèrie de transicions va arribar al museu d'Orsay on es troba actualmente.
FUNCIÓ: La funció d'aquest quadre i els altres 4, era experimentar sobre la tècnica i aprofundir
sobre la concepció arquitectónica del quadre.
ELS PRIMERS FREDS
FICHA TÈCNICA
Autor: Miquel Blay

Cronologia: 1.892
Estil: Simbolisme
Material: Marbre
Tècnica: Talla
Forma: Exempta
Tipologia: Grup
Cromatisme: Monòcrom
Localització: MNAC (Barcelona)
CONTEXT HISTÒRIC > Aquesta obra va ser feta durant els inicis de la restauració borbònica,
un sistema polític basat en l’alternança de dos partits, els conservadors i els liberals. Aquest sistema
bipartidista es basaba en el sufragi censatari i un dels problemes que va patir és la corrupció i que va
arribar a alterar les pròpies eleccions (tupinades,caciquisme..)
CONTEXT CULTURAL > A nivell cultural destaca la Renaixença, un moviment literari i
artístic sorgit a Catalunya, que buscaba recuperar les essències de la cultura catalana en etapes
anteriors, com és en el cas de l’edat mitjana o edat moderna.
DESCRIPCIÓ:
L’autor ha representat a un home vell i una noia jove asseguts a un banc patint fred. L’home gran
intenta malgrat el seu patiment consolar a la noia jove.
En aquesta obra, l’autor destaca per la capacitat de produir sentiments de pena i compasió cap als
dos personatges.
L’home vell es representat de forma feble tot i que la seva corpulència, l’amplitud del pit i la
musculatura aboquen una força anterior avui perduda. El seu patiment es reflecteix al seu rostre i
tot això es manté digne. També podem apreciar aquest patiment en la posició de les mans i de les
cames. S’aconsegueix buscant la protecció de pasar el menor fred possible.
Per la seva banda, la noia és molt jove, té la pell molt fina i busca la protecció de l’home col·locant el
seu cap sobre la clavicula. També veiem que aplega els dos peus en una postura que reflecteix
timidesa i indefensió.El seu rostre només es limita a la zona del seu protector i utilitza la tècnica del
Non Finito, una difuminació del seu rostre. D’altra banda el cabell larg que porta ens recorda a les
dones d’aigua del modernisme.
Les dos figures estan fetes amb un gran naturalisme i pel fet d’estar nues aconsegueixen transmetre
la idea d’estar passant fred. L’autor poleix les figures de forma que la llum rellisca sobre els dos
personatges i sigui més difusa i això també ajuda a donar veracitat a la idea de estar passant fred.
Respecte al moviment podem dir que és visible en la torsió del cos de la nopia buscant protecció,
així com en les seves cames entrecreuades. També observem moviment en l’home a través dels seus
músculs en tensió, degut al seu patiment pel fed i també el veiem eb la seva expressió facial com en la
força que fa en les mans i amb els peus.
ESTIL: S’enten per simbolisme un moviment artístic des de els finals del S.XIX inicis del S.XX. És
caracteritza per:
1. Va sorgir a partir del 1.880 com una reacció contra el realisme i l'impressionisme.
2. L'objectiu de les seves obres es sugerir emocions o idees a través d'imatges, en compte de
descriure-les.
3. Els artistes d'aquest moviment fan servir una temàtica relacionada amb el món interior i
espiritual, però també amb el erotisme, la perversió, la mort o amb el món de les drogues.
4. Miquel Blay està influenciat per Rodin en el tractament del marbre. Utilitza la tècnica del
non finito per difuminar les formes.
5. Els primers freds està influenciat amb l'obra de Dominique-Jean Hugues d'Èdip a Colonna.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ > Comparant els primers freds amb l'Edip a Colonna, destaquen grans
semblances entre les 2 obres. Totes 2 es componen d'un home vell i una noia jove, asseguts en un
banc mentre que l'obra francesa Èdip i Antígona són reconeixibles, en l'obra de Blay els 2
personatges són desconeguts.
També s'assemblen en que les 2 escultures, l'home vell desafia l'espectador tant per la seva postura
com per la seva expressió i busca superar el seu propi patiment. Aquestes 2 escultures tenen una
diferencia que en l'obra francêsa els personatges van vestits i la de Blay no. L'obra de Blay es una
al.legoria i la fredor de l'èsser humà quan arriba en els seus darrers moments, la solitud, el
defalliment de les forçes... L'obra va ser representada al concurs nacional d'escultures de Madrid al
1.892 i va obtener la seva primera medalla.
FUNCIÓ: La funció de l'obra és provocar sentiments de protecció, tendresa..
MAGATZEMS CARSON
FICHA TÉCNICA
Autor: Louis Sullivan

Cronologia: 1.899-1.900
Estil:Escola de Chicago / Funcionalisme
Sist. Constructiu:Materials industrials
Materials:Ferro forjat, vidre, ciment.
Localització:Chicago (EUA)
CONTEXT HISTÓRIC > Després de la guerra de Secessió, any 1.861-1.865, entra el nord
industrial contra el sud agrari i esclavista. Als EE.UU va esdevenir una potencia continental que poc
a poc anirà la seva influència a altres continents.
artista a l'oblit.
DESCRIPCIÓ:
L’edifici és un centre comercial on a nivell exterior i en alçada hi ha tres parts ben diferenciades.
La planta baixa i l’entresol destaca per uns grans aparadors de vidre enmarcats per dos franges
d’urnamantació naturalista feta amb ferro forjat (fulles d’Acant, bandes d’espiral..)
La resta de plantes segueixen una disposició cel·lular, és a dir´es repeteix un mateix patró seguint un
ritme on s’alternen unes finestres horitzontals (finestres chicago) separades per una estructura de
formigó.
Finalment a la part superior l’edifici es tanca amb una coberta plana.
A nivell horitzontal, Sullivan construeix l’entrada del magatzem al xamfrà entre dos carrers
principals. La porta d’entrada és un pavelló semicircular amb la mateixa estructura que la resta de la
part baixa de la façana.
Destaca sobretot la abundant decoració feta amb ferro forjat situada a sobre de les portes mentre
que els vidres de l’entresol es podia llegir els noms dels magatzems.
La façana està concebuda de forma funcional, permetent l’entrada de llum cap a l’interior gràcies a
les famoses finestres de Chicago de forma horitzontal que s’adapten a l’estructura de l’edifici. També
cal destacar la innovació aportada per Sullivan a la façana. Aquesta ja no té funció estructural, sinó
que és un mur cortina, una pell o abastiment que no afecta a l’estabilitat de l’edifici. Aquesta
horitzontalitat de la façana redueix la sensació d’alçada i permet una major adaptació amb els
edificis del seu entorn.
A nivell interior, l’edifici conta d’una estructura metàlica de ferro que és la que aporta estabilitat a
l’edifici i això permet que els murs de formigó de la façana siguin independents. Les plantes tenen
una disposició lliure que permet organitzar-les segons els nostres desitjos o interessos sense cap
tipus de mur que condicioni.
ESTIL: Amb el nom d'escola de Chicago, s'entén un estil arquitectònic originat en aquesta ciutat
als finals del S.XIX i inicis del S.XX. És caracteritza per:
1. Fan servir pilars de formigó com a suport dels edificis degut al terra argidós de la ciutat.
2. Són els creadors dels gratacels, edificis construïts en vertical degut a l'alt cost del m2.
3. Vinculats als gratacels es van crear els ascensors elèctrics.
4. Són els creadors de les famoses finestres Chicago, finestres horitzontals que permetien una
gran entrada de llum.
5. El mur de la façana deixa de tenir una funció estructural i passa a ser un revestiment de
l'edifici, és l'anomenat mur cortina.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ > L'any 1.871, a la ciutat de Chicago va patir un devastador incendi en
el centre, un barri dedicat als negocis i el comerç. A partir de llavors va començar la reconstrucció
que va suposar una centralització de les activitats econòmiques i administratives al barri financer
anomenat City.
El centre de la ciutat tradicionalment lligat al món del comerç va continuar mantenint aquest curs i
això va ser aprofitat per Sullivan per construir un centre comercial on destacava el fet de situar
l’entrada en un xamfrà, una novetat no vista fins llavors. Aquest edifici va funcionar fins l’any 2007
com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzada a la venda de roba, calçat,
mobles per la llar, joieria i productes de bellesa.
En l'actualitat ha perdut bastant aquesta funció, però es manté només a les plantes baixes i la resta
de l'edifici son pisos llogats a professionals, bufets d'advocats, arquitectes...
LA MADELEINE
Autor: Pierre A. Vignon

Cronologia: 1.806-1842
Estil: Neoclassicisme
Sist. Constructiu: Arquitravat
Materials: Pedre, Marbre, Vidre
Localització: París
Context històric: Al final del S.XVII，és un periode de transcició entre l’antic regim i la
societat contemporane. Encara es possible trobar en alguns paisos monarquies absolutes，
despotisme ilustrat i a França, per últim la revolució francesa, on apareix en la seva fase
final la figura de Napoleó Bonaparte.
Socialment, la societat està dividida en estaments o grups al qual es pertany per naixement,
i on la noblesa i clergat gaudien de grans privilegis.
A nivell cultural des de meitats del S.XVIII apareix el moviment de la il·lustració,

protagonitzada per burgesos i on es qüestiona a la monarquia absoluta, la societat
estamental i els prejudicis religiosos. La raó és instrument per aconseguir uns principis
igualitaris. La cultura es torna racional, seguint el model d’antiguitat clàssica i es creen més
academies que vigilaran el compliment d’aquests principis igualitaris
ANÀLISI FORMAL:
L’esglesia es tracta d'un edifici octastil，peripter，d'ordre corinti i te una planta rectangular
EXTERIOR: L’edifici s’aixeca sobre un pòdium o plataforma que realça la construcció per
accedir a l’interior. Hi ha una escala frontal que ajuda a salvar el desnivell. Sobre el darrer
estilobat trobem vuit columnes d’ordre corinti amb basa, fust estriat i capitell decorat amb
fulles d'acant. Aquestes columnes sostenten un entaulament format per un arquitrau a 2
bandes i un fris amb una inscripccio：“D.O.M.SUB.INVOCATIONE.S.M.MAGDALENAE”.
Una cornisa i un frontó triangular amb un conjunt escultòric de Henri Lemaire. Aquest
representa el judici final on al centre es situa la figura de Crist envoltat a la dreta per
l'Arcàngel San Miguel, guanyador dels condemnats i que simbolitzen el triomf sobre els
vicis. A la seva Esquerra es representa a Maria magdalena que simbolitza el penediment.
Les figures destaquen pel seu naturalisme，estudi anatòmic, la disposició de les teles i
també els vestits, pels seus plecs que agafen les formes dels cossos. Per ultim sentenciar
l'adoptacio de les figures a l'espai，fet que fa que alguna d'elles es retorcin o es dobleguin.
L'edifici es corona amb un sostre a 2 aigües
INTERIOR: S’estructura en una única Nau amb un absis semicircular a la zona del
Presbiteri. Aquesta unica nau es divideix en 3 trams de forma quadrangular coronats amb
tres cúpules sobre petxines，que no son visibles des de'exterior i el seu pes recau sobre 4
parells de columnes corinties. Tenim un oculus per on entra llum de l’exterior.
Aquestes 8 columnes d’ordre corinti separen I'espai de la naos central d'unes petites
galeries de circulació on es troben una serie de petites capelles obertes per petites cúpules
o llunetes semi-circulars.
ESTIL:
Aquesta obra pertany a l'estil neoclassic，finals S.XVIlI，inici S.XIX i Es caracteritza per：
1. Estil que intenta imitar les obres clàssiques i del renaixement. Rebutxa el Barroc i el
Rococo，perque els considera un signe de la decadencia de la aristocracia iel clergat。
2. Estil que considera que l'art ha de cambiar el mon，exaltant el sacrifici，fidelitat de les

propies idees，la noblesa dels sentiments，etc.
3. Està molt influenciat per Winckelmann，i les seves troballes a Pompeia i Hercula。
4. Es un estil academista es a dir，segueix unes normes establertes per les academies，

superant d'aquesta manera els accesos del periode anterior anomenat Rococo。
5. A nivel arquitectonic es fa servir molt la copia mes que I'imaginacio，destacant edificis

com la de la Madeleine，museu del Prado，british museum。
SIGNIFICAT I FUNCIÓ:
La Madeline es un edifici situat aprop de la plaga de la concordia，precidida pel gran obelisc

de Luxor，que a partir de la revolucio francesa va substituir la imatge de Lluis XVI.
Des de la escalinata del temple podem veure en linea recta i Platre banda del riu Sena el
palais Bourbon，de la mateixa estructura de la Madeleine i avui es diu en el seu del
parlament frances.
D'aquesta manera'eix queda enmarcat per la fagana de 2 temples：un civil i Platre religiós.
Originalment la Madeleine era una esglesia pero a ran dels esdeveniments de la revolució
francesa Napoleó li va encarregar a Vignon（l'arquitecte，que transformés l'edifici com avui el
coneixem en l'anomenat temple de la revolució，per la seva proximitata la plaga de la
concordia，on va ser guillotinat Lluis XVI i M. Antonieta.
D'aquesta manera l'edifici va pasar a tenir una funció comemorativa，destinada al alti dels
exercits francesos. L'any 1.842 aquesta finalitat civica es va traslladar a l'arc del triomf i la
Madeleine va tornar a recuperar la seva funció religiosa.
Jurament dels horacis
Autor: Jacques-Louis David

Cronologia: 1.784
Estil: Neoclassicisme
Técnica: Oli
Suport: Tela
Localització: Museu del Louvre (París)
Context històric: Al final del S.XVII，és un periode de transcició entre l’antic regim i la
societat contemporane. Encara es possible trobar en alguns paisos monarquies absolutes，
despotisme ilustrat i a França, per últim la revolució francesa, on apareix en la seva fase
final la figura de Napoleó Bonaparte.
Socialment, la societat està dividida en estaments o grups al qual es pertany per naixement,
i on la noblesa i clergat gaudien de grans privilegis.
A nivell cultural des de meitats del S.XVIII apareix el moviment de la il·lustració,
protagonitzada per burgesos i on es qüestiona a la monarquia absoluta, la societat
estamental i els prejudicis religiosos. La raó és instrument per aconseguir uns principis
igualitaris. La cultura es torna racional, seguint el model d’antiguitat clàssica i es creen més
academies que vigilaran el compliment d’aquests principis igualitaris
DESCRIPCIÓ:
L’escena representa els tres germans horacis que juren fidelitat a Roma davant del seu
pare. L’acció té lloc en una habitació desprovista de decoració i on s’utilitzen elements
referents a l’art Romà, com es el cas de l'ordre toscà.
El quadre presenta una estructura geomètrica formada per un rectangle on s’inclouen els
tres germans i el pare on també es dibuixen una sèrie de triangles a les seves cames i una
altra figura consistiria en un parell de triangles format pel grup de dones.
Aquest grup no es toquen entre ells i es situen davant de cadascun dels arcs donant lloc a
una composició equilibrada.
Hi ha una repetició per triplicat dels germans, les espases, les dones i els arcs. El punt de
tensió del quadre es situa just en el centre, on es situen les tres espases i les mirades dels
personatges masculins. Pel que fa la perspectiva, Jacques-Louis-David, fa servir diversos
recursos. D’una banda situar els personatges masculins en primer pla, els femenins en
segon pla i en el fons els arcs. També utilitza el recurs del punt de fuga. Si reseguim la línia
del terra i les parets, aquests convergeixen de forma imaginari on es situen les espases.
El moviment l’aconsegueix amb els músculs en tensió dels personatges masculins, la
salutació a la romana dels germans i la posició d’abastiment de les dones.
Hi ha un contrast entre l’expressivitat energica dels personatges masculins i la tristó dels
femenins. D’altra banda hi ha un predomini del dibuix sobre el color. Aquest últim es
subordina al dibuix. Destaquem els colors càlids i brillants com el vermell i ocres, que
predominen sobre els colors més freds com el blau. D'aquesta manera els colors càlids ens
apropen a les formes i els freds les allunyen.
Pel que fa la llum, prové del cantó esquerre. Projecten les ombres cap a la dreta i trobem
una clara influència de Caravaggio, deixant en penombra una part de l’escena i dels
personatges.
Per acabar, destacar la temporalitat visible del quadre el jurament dels horacis, que fa
referència a un temps present i les dones amb la seva tristor intueixen la tragèdia en un
moment futur.
Estil:
Aquest quadre pertany a l’estil neoclassicisme i es caracteritza per:
1. intenta imitar les obres clàssiques de l'antiguitat i del renaixement
2.rebutja l'estil barroc i el rococó perquè els considera propis de l'aristocràcia i el clergat
3. Es un estil molt influenciat per la figura de Winckelmann i per les troballes arqueològiques
de pompeia i Herculà que seran models d'inspiració
4. Estil academicista,s'ajusta als seus autors han unes normes establertes per les
acadèmies.
5. La pintura neoclàssica introdueix nous temes com són els temes històrics, revolucionaris i
l’exaltació de l’heroi contemporani. Com a pintors destaquem David i Ingres.
Significat i f unció:
L'obra es basa en la historia narrada per Titus Livi recollida a la seva obra "ab urbe
condita"sobre la fundació de la ciutat.Segons aquesta narració al segle VII a.c les ciutats de
Roma i alba longa as disputaven al control del centre d'Italia i per decidir quina seria la
guanyadora van optar per escollir tres germans de cada bàndol: horacis per Roma,curiacis
per albalonga d'aquest enfrontament només va sobreviure un dels horacis que veien a la
seva germana Camila plorant per l'amor del seu promes,un dels cuirasis la va matar per
lamentar la mort d'un enemic de Roma.
El quadre va ser encarregat per Lluis XVI per exposar-lo al saló reial del 1685,amb una clara
funció propagandística,el quadre ens motiva a complir els deures cap a la patria i no deixar
se portar pels sentiments
L'Enterrament a Ornans
Autor: Gustave Courbet

Cronologia:1849
Estil: realisme
Técnica: oli
Suport: tela
Localització: Museu del Louvre(Paris)
Context històric: El realisme apareix a la dècada de 1840.En un moment on la

industrialització a Europa havia provocat l'aparició d'un nombrós proletariat que patia les
conseqüències dels abusos del capitalisme liberal. Jornades esgotadores de feina,
pèssimes condicions laborals etc.Va apareixer una consciencia de clase que va crear les
organitzacions obreres i les doctrines socialistes. L'any 1848 el proletariat organitzat entorn
aquestes idees es va enfrontar a la burgesia a la Revolució de 1848 el proletariat organitzat
entorn aquestes idees es va enfrontar a la burgesia , a la Revolució de 1848 i van comportar
la caiguda de Lluís Felip I d'Orleans.
Context cultural: (igual Ilibertat) A nivell cultural aquesta és l'època dels salons reials i de
les exposicions ,els artistes havien de elaborar les seves obres seguint els passos marcats
per les acadernies.poc a poc pren importància la figura del crític d'art basic en la formació
del gust del públic i amb l'èxit dels artistes.
Descripció:
El quadre representa un enterrament a Ornans, poble natal de I'artista. Originalment I'artista

volia fer el quadre de forma que es pogués observar de forma natural en vertical pero les
dimensions del seu estudi el van obligar a fer-ho apaisat. Això obliga a situar les figures
davant de la fosa i no al voltant.
A nivell estructural podem dividir el quadre en 2 grans parts ,la part inferior ens monstra a
tots els assistents a l'enterrament i les muntanyes al fons.Mentre que la segona part del
quadre I'ocuparia el cel. Dins dels assistents al enterrament podem fer 3 subdivisions. A
l'esquerra trobariem el primer subgrup on destaquen els masers (els de vermell). Els
escolans i els que porten el taut .El segon grup estaria format per tots els personatges
vestits de negre i per últim tindriem el capellà i les persones que envolten la fosa i una ma al
gos.L'acció central del quadre transcorre en aquell Hoc on as situa la creu, just en el Hoc on
es trenquen els penya segats dels fons.Aquest quadre destaca tambe per I'ds d'una gama
cromatica molt reddida on predomina principalment el color negre i només es trenca
aquesta germonia amb I'ds del blanc a les cOfies dimocadors dels exploracosos i de
membres de la cognitive eclesiastica i el gos, també utilitza el vermell a les torres i birrets
dels mansells i l'ocre pal paisatge del fons.L'escena s'ha ambientat a primera hora del dia
amb molt poca Ilum i qua ajuda a donar forma a es siluetes dels personatges.Pel que fa la
perspective situa al gos, al capelle i els amics Íntims en primer terme.A la resta d'assistents
en segon terme i el paisatge al fons .L'escena és bastant estatica i aixo ho mostra la majoria
de línies verticals formades pels assistents.Aquesta verticalitat contrasta amb l'horitzontalitat
de les muntanyes del fons i els núvols i per acabar parlar de la temporalitat .L'artista ens
pinta un moment present on s'està a punt de enterrar i s'introdueix un moment futur on
l'ataud sera col·locat a la fosa.
Estil:
Aquesta obra pertany al realisme,un moviment pictòric que es caracteritza per:
1. Representen els temes de forma directa sense cap tipus d'idealització

2. Els enquadraments dels quadres son casuals com si es tractessin d'una instantanea
fotografia
3. Els artistes utilitzen una técnica Inure allunyat d'aquell de les acadèmies
4. utilitzen també el dibuix i la litografia per a dissoldre
5. Dins del realisme podem distingir dos vessants. D'una banda la Paisellistica que pinta
l'entorn i una vessant més social on l'artista denuncia o crítica la societat
Courbet deia que el no creaba la realitat sing que la reflectia i en aquesta obra narra el que
tothom sap i no reconeix: el sacerdot fa la seva feina per rutina ,els seus acompanyants es
desentén de la ceremonia i els familiars i amics trets d'alguna excepció semblen cumplir
més una obligació social que sentir la mort del difunt. Això ens porta a reflexionar si
realment l'autor as cruel o as la propia realitat.Un altre aspecte transgresor d'aquest pintor
as atrevir-se a retratar l'enterrament d'un pagès, un tema oblidat pals pintors tradicionals. A
nivell anecdòtic destacar que a l'extrem dret del quadre representa a laes saves 3 germanes
com si fossin membres de la cognitive de l'enterrament i la presència del gos en primer
terme o al costat de la fossa, més aprop que la resta dels assistants as un reflex de la
fidelitat de l'animal cap al seu amo.
Aquest quadre va ser presentat al saló reial l'any 1850 junt amb altres obres seves i va
provocar un gran escàndol. L'any 1855 dins l'exposició universal de paris van ser
acceptades algunes obres del artista pero aquest quadre en concret i el taller del pintor les
seves dos obres preferides no van ser acceptades i per aquest motiu i molt enfadat va
decidir montar el pavelló del realisme. La funció del quadre era representar de forma un
enterrament. L'artista era conscient que pintar les coses tal com són podría convertirse en
una denuncia social.
La Vicaria
Autor: Marià Fortuny
Cronologia:1870
Estil: Realisme/ Preciosisme
Tècnica: oli
Suport: Tela
Localització: MNAC(Barcelona
Context històric: És un quadre que va ser pintat durant la revolució de la

gloriosa(1868-1874) va ser un període forga convuls (mogut) caracteritzat per la fugida de la
reina Isabel II a l'estranger, per l'arribada d'Amadeu I de Saboya per substituir-la, però degut
al rebuig popular es va a ver obligat a abdicar i finalment es tanca amb la caótica 1r
República que va tenir 4 presidents en 11 mesos, obrint la porta a la Restauració borbònica.
Context cultural: A partir dels anys 30 del s. XIX comença a aparèixer les primeres
fotografies, com una forma de captar Ia realitat de manera objectiva. D'altra banda va
aparèixer el corrent científic del positivisme crest per August Comte que considerava
l'observació i l'experiència com a fons úniques de coneixement (empirisme).
Descripció:
L'obra representa Ia signatura d'un contracte matrimonial a Is vicaria d'una església. Llavors
a nivell estructural podem dividir el quadre en 3 grans grups; el grup central estaria format
pel capellà, el nuvi i un testimoni, Ia novia i Ia resta de convidats. Tots ells amb unes
vestimentes molt luxoses com a símbol de pertinença a Ia burgesia. A Ia dreta d'aquest grup
i sentats sobre un banc trobem un altre grup més petit de condició social més humil i que
vesteixen de forma folklórica. La novia vesteix de maja i el nuvi d’aquest grup situat al banc
espera el seu torn per casar-se. Per últim a l'esquerra del quadre trobem dos personatges
un capellà i un senyor vestit de verd parlant sobre els seus assumptes o afers. Hi ha una
composició simètrica dins del quadre per Is excessiva concentració de personatges a Is part
dreta i per intentar solucionar aquest fet Fortuny va pintar un bracer i una carts al costat
esquerre.
L'acció principal es la signatura del nuvi al registre eclesiàstic sota l'atenta mirada del
capellà i del testimoni. D'altra banda la resta de convidats semblen estar més interessats a
parlar de les seves coses que en el fet de l'assignatura.
Aquest grup de convidats destaquen pel preciosisme o determinisme de la seva vestimenta.
Podem veure en tot luxe de detalls els bordats dels vestits de les dones o els vestits dels
homes. Al final d'aquest grup hi ha una dona d'esquena que es dirigeix cap un home
misterios encaputxat que no és més que un penitent (demana diners per la seva ànima). Al
fons de tot veiem un senyor d'una certa edad assegut en un banc i que per la vestimenta
pertany al grup de invitats principals.
El següent subgrup està format per un altre parella vestida de forma folklorica i els seus
acompanyants també, aquí es pot apreciar el detallisme de les seves vestimentes. Es
important destacar la catifa groga que actua com element diferenciador dels 2 grups socials.
Pel que fa la perspective Fortuny utilitza diversos recursos com per exemple el punt de fuga
que convergiria a la porta oberta situada al fons. També fa servir diversos plans d'acció. En
primer terme situa el bracer i la carte an segon terme tots els protagonistes del quadre i al
fops la reixa metalica.
El quadre utilitza una gama cromatica destacant els colors càlids sobre els freds,d'aquesta
manera les figures s'ens apropen. No sabem quin és el tamany real d'aquesta vicaría pero
la Ilum prové del cantó esquerre per la disposició de les poques ombres existents.
Pel que fa el moviment aquest és bastant escàs i as visible en la figura del nuvi i del que
estan Ileugerament encorvadas.Respecte la temporalitat es veu un moment present on el
nuvi esta signant els documents acompanyat dels seus convidats i un moment futur on
I'altre grup que espera assegut as casara.
També és important el contrast de les línies verticals (Ilibre,figures,reixes...) amb les
horitzontals(catifa,banc,taula...)
Estil:
Aquest quadre de Fortuny es una mostra de realisme i la seva pintura en general destaca
per:
1. Junt amb Goya, és considerat un dels millors pintors espanyols del segle XIX.
2. En els seus quadres combing una técnica virtuosa amb temes anecdòtics Iluny de la
crítica social.
3. Es considerat un membre de la pintura preciosista per la gran quantitat de details a les
seves obres
4. Te una influencia molt gran de Goya pel que fa l'ús decorós Iliga personatges folklòrics
5. les seves obres plenes de taques de color l'acosten a l'impressionisme
La vicaria es un quadre costumista inspirat en els tràmits volcratics que el propi Fortuny va
fer per casar-se amb Cecilia Madrazo filla del pintor Federico Madrazo.
Sabem que el client de Fortuny d'origen francès Ii va demanar expressament al pintor
l'apreciació d'elements folklòrics típics espanyols dins l'obra. Per aquest motiu apareix la
pareja del banc vestit de Manolo i ella de baja.
Fortuny pinta els seus quadres normalment en petites dimensions.Son pintures de Gabinet
de petit format inspirades en els famosos tamblotens creats per Messioner.
La funció del quadre era per decorar les parets d'una habitació d'una persona adinerada.
NÚMERO 1
AUTOR: Jackson Pollock

CRONOLOGIA: 1950
TÈCNICA: Oli i dripping
SUPORT: Tela
ESTIL: Expressionisme Abstracte
LOCALITZACIÓ: MOMA (New York)
CONTEXT HISTÒRIC: El quadre va ser pintat poc després d’acabar la segona guerra mundial.
A partir d’aquest moment el món es dividirà en dos grans blocs. D’una banda el món capitalista,
liderat pels Estats Units i l’Europa Occidental i d’altra banda el bloc comunista, representat per
l’URSS, China i Europa oriental. Aquests dos bloc estaràn permanentment en conflicte en
l’anomenada Guerra Freda.
CONTEXT CULTURAL: A partir del 1945 la capital artistica es traslladada a New York que hi ha
molts artistes fugitss de Europa. Entre 1945 i 1990 podem parlar de dos grans tendències
artístiques. D’una banda les segones avantguardes on destaquen l’expressionisme abstracte als Estats
Units i el informalisme a Europa.
En segon lloc per les tendències postmodernes on destaquen la transvanguardia italiana i el
neoexpressionisme alemany. A partir de 1990 amb l’ús de les noves tecnologies comença l’era
digital.
DESCRIPCIÓ: El quadre és un conjunt de filigranes entrellaçades entre si i disposades segons

l’estat anímic del pintor. No hi ha un centre d’acció ni un punt de referència important, sinó que la
tela és concebuda com un continu i és l’anomenat ALL-OVER. Pel pintor era molt important l’acte
de creació del quadre (Action painting), era on ell es sentia més còmode i disfrutava d’aquesta
experiència. Normalment la tela la posava al terra, com en aquest cas, i a partir d'aquí utilitzava la
tècnica del dripping o de goteig, que consistia en agafar un pinzell, xop de pintura i deixar que
aquest regalinés la pintura sobre la tela o bé agafava un pot de pintura, el foradava per fora i
començava a caminar sobre la tela fent filigranes.
La perspectiva l’aconsegueix en aquesta obra disposant diverses capes de filigranes sobre una base de
color salmó. A nivell cromàtic alterna colors càlids i brillants (blanc i salmó) amb colors foscos
(negre i gris). D’aquesta manera el color es qui dona la llum en aquelles zones càlides i ombres en les
fosques. No hi ha cap focus de llum extern .
Per acabar, l’autor considerava el quadre com un continu sense principi ni final.
ESTIL: Aquesta obra pertany a l’expressionisme abstracte i es caracteritza per:
1. És un moviment artistic sorgit als Estats Units a finals de la dècada del anys 40 del segle XX.
2. Al acabar la guerra entre els artistes més joves s’esten una necessitat de trencar amb el art
anterior i es busquen noves formes d’expressió.
3. Fins als anys 70 del segle XX, es desenvolupaven un seguit de tendències que tenen en comú
l’abstracció i l’alliberament de les formes preestablertes.
4. Renuncien a l’organització compositiva i a tot allò que sigui racional i exalten la
irracionalitat i la llibertat d’expressió.
5. Els antecedents d’aquest moviment els han de buscar en la primera etapa abstracte de
Kandinsky. En l’expressionisme hi ha l’automatisme dels surrealistes.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ: Pollock mai podia predir l’aspecte final de la seva obra i per aquest
motiu sempre titulava els quadres al final de la seva creació.
Normal i preferentment donava als títols un número per identificar-los amb la data de la seva
creació bé els anomenava “sense titol” per no limitar la interpretació de l'espectador.
Aquests pintors abstractes no volien donar a l’espectador cap tipus d’instrucció sobre els seus
quadres i creien que l’observador habia de crear com un segon artista el seu propi quadre.
Els expressionistes abstractes, com Pollock, canvien la relació de l’espectador amb el quadre i la
pintura. Si fins ara la tela era un objecte de culte que només és mirava d’una sola manera, Pollock
canvia la perspectiva posant-la al terra i mirant-la des de tots els cantons.
La crítica es va mostrar molt dividida sobre Pollock entre els seus admiradors i detectrans. En
aquests últims, la revista Time el va anomenar Jack The Dripper, aludint a Jack el desbudellador
*Número 8
*Blue
- Mark Tobey: Crystallizations
- Williem de kooning: Mujer II
Mark Rothko: Blue and grey i Red and orange
SOPA CAMPBELL’S
AUTOR: Andy Warhol

CRONOLOGIA: 1965
ESTIL: Pop art
TÈCNICA: Acrílic i serigrafia
SUPORT: Làmina
CONTEXT HISTÒRIC: La dècada dels seixanta del segle XX,

va ser molt moguda als Estats Units. En primer lloc es va
aguditzar en l’anomenada crisi dels Míssils (1962) entre Estats
Units i Cuba.
L’any 1963 és assassinat J.F.Kennedy i paral·lelament a aquest esdeveniment va sorgir el moviment
en defensa dels drets civils de la població negra, liderada per Martin Luther King, que també va ser
assassinat l’any 1968. Aquest mateix any va tenir lloc la Guerra del Vietnam, que va provocar
l’aparició dels moviments pacifistes i hippies
CONTEXT CULTURAL: A partir del 1945 la capital artistica es traslladada a New York que hi
ha molts artistes fugitss de Europa. Entre 1945 i 1990 podem parlar de dos grans tendències
digital.
DESCRIPCIÓ: És una representació de una llauna de sopa de tomàquet de la marca Campbell’s.

L’artista situa el color vermell de la seva llauna original a la tapa metàl·lica i a l’extrem inferior i dona
protagonisme al blau brut de la part superior de l’etiqueta (substituint al vermell original) al verd
àcid de la part inferior (substituint al blanc original). El rosa, que s’utilitza a l’escut de l’exposició
universal (Normalment groc) com a l’ombra de les lletres SOUP i a la cenefa inferior. També fa
servir el groc a les paraules CAMPBELL’S i CONDENSED (originàriament blanques). El resultat
de tot això és una llauna molt colorida diferent de l’original.
Warhol fa servir la tècnica de la serigrafia que homogenitzava el color a través d’una flequeta. Cada
cop que pintava una nova llauna la diferenciava de les anteriors eliminant l’escut de l’exposició
universal deixant la tapa oberta o perfilant més les lletres. La llauna és completament plana i
mancada de profunditat. El color és qui dóna llum a la llauna i les ombres o clarobscurs es disposen
de forma aleatoria.
Finalment hi ha una incongruència feta expressament per l’artista entre la frontalitat de les lletres
impreses i una falsa perspectiva aérea que permet veure la part superior, ´´es a dir, prescindeix de les
lleis tradicionals de la perspectiva.
ESTIL: Andy Warhol, és un dels principals artistes del moviment del Pop Art, que es caracteritza
per:
1. Va aparèixer els primers anys De la dècada dels anys seixanta del segle vint als Estats Units i
es va consagrar a la bienal de Venecia de 1964.
2. El nom de sopar És una abreviatura de Popular art que converteixen ha aquelles imatges
creades per a cultura de masses: imatges publicitàries, artistes de cinema i música, figura del
cènic, etc.
3. El pop art no es limita prendre les imatges de la societat del costum, sinó que també assimila
els sistemes de producció en sèries que són com per exemple la serigrafia o la impremta.ç
4. El pop art busca la simplificació en grans formats, predomini de colors bàsics i repetició
d'imatges.
5. Andy Warhol és la figura fonamental del grup i la seva tasca consistia en agafar una imatge
dels mitjans de comunicació, ampliar-la i reproduir-les sobre una tela o làmina amb
diferents combinacions de colors.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ: El pop-art explora les relacions entre l'art i la cultura popular i
desmitifica temes Importants com l'amor per exemple i exalta d'altres com la quotidianitat, la
impersonalitat i la vida benal.
Aquestes representacions de la sopa campbell's era una protesta de Warhol contra l'art
institucionalitzat. Sovint, molt venerat, que era fora de l'abast del públic normalment sense cap
tipus de consciència típica . També amb la llauna, l’artista denunciava el problema de la
incomunicació amb la societat tecnològica, representant un objecte de consum devorador de la
pròpia individualitat.
El pop art també va ser una reacció ideològica i centra l’expressionisme abstracte, que implicava una
reivindicació de la masculinitat i del masclisme, en canvi el pop art presidia l’ambient gay.
La funció del pop art és acostar l’art a tothom a través d’unes marques o personatges populars i que
aquests objectes entressin al museu.
*Triple Elvis, Brillo box

-Roy Lichtenstein: Woman in bath
- David Hockney: Winter timber, a bigger splash
- James Rosenquist: President elect
EL MARXISME CURARÀ ELS MALALTS
AUTOR: Frida Kahlo

CRONOLOGIA: 1952
ESTIL: Surrealisme/Realisme social
TÈCNICA: Oli
SUPORT: Tela
LOCALITZACIÓ: Museu Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic)-
CONTEXT HISTÒRIC: El quadre va ser pintat poc després

d’acabar la segona guerra mundial. A partir d’aquest moment el
món es dividirà en dos grans blocs. D’una banda el món
capitalista, liderat pels Estats Units i l’Europa Occidental i d’altra banda el bloc comunista,
representat per l’URSS, China i Europa oriental. Aquests dos bloc estaràn permanentment en
conflicte en l’anomenada Guerra Freda.
digital.
DESCRIPCIÓ: És un quadre on l'autor representa la seva ideologia política. A nivell estructural el

quadre està ple triangles. Destaca el central format per la mateixa pintora i dos laterals a partir de les
crosses. En la separació d'aquests tres triangles trobem dos més invertits.
L'autora s'auto representa al centre del quadre vestida amb una faldilla de la cultura de Tehuana i
un corset, que l’havia de portar constantment pel seu problema d'esquena. A la mà esquerra té un
llibre vermell que potser podria ser el manifest comunista de Karl-Marx o el llibre vermell de Mao
Tse tung.
L’autora contraposa el món comunista al món capitalista. A l'esquerra trobem una Al·legoria del
món comunista representada como un paradís on la terra és fèrtil i els rius són blaus. A sobre
trobem una bola del món on apareixen representats la Xina i l’URSS, els països més importants del
comunisme. Un colom de la pau simbolitza la tranquil·litat d'aquest món.
A la dreta trobem una al·legoria del món capitalista, representat com un infern on la terra es crema
després de l'explosió de la bomba atòmica i a la part superior es representa un bust de Karl Marx
escanyant a l’Aliga Sam, una personificació de l’imperialisme americà.
Finalment l'autora està protegida per unes mans, una d’elles amb l’ull de la sabiesa, que simbolitza a
nivell transcendental al comunisme i que és capaç de guiar a la pintora sense l'ús de les crosses.
A nivell cromàtic destaca l'ús dels colors càlids predominants que donen llum al quadre. No tenim
cap focus de llum extern i les ombres les fan utilitzant tonalitats fosques.
Pel que fa la perspectiva l'autora situa en primer terme L'Àliga i les mans i al fons el globus terraqui
i el colom de la pau.
El quadre és força estàtic i només les línies diagonals de les crosses i de l'Àliga indiquen un cert
moviment. Pel que fa la temporalitat l'autora vol transmetre la idea del eternitat del món comunista
respecte el món capitalista.
ESTIL: Frida Kahlo és una artista mexicana amb un estil propi i la seva obra es caracteritza per :
1. El seu matrimoni amb el muralista mexicà Diego Rivera la va influenciar molt a nivell
personal i professional. A instàncies d’ell va vestir sempre em trobes tradicionals de la
tradició Tehuana, utilitzant joies i pentinats típics i convertint-se en una imatge
reivindicativa del seu país.
2. Les seves primeres pintures daten dels anys 20 i bàsicament són retrats d'amics o
autorretrats i a partir de l'any 1926, quan pateix el seu gran accident, les seves obres passen a
tenir un caràcter més autobiogràfic.
3. A partir de la dècada de 1930 trobem algunes obres referents al seu pensament polític
vinculat al comunisme, encara que no es va dedicar gaire a aquest tema.
4. La seva obra és molt personal, no pertany a cap moviment artístic determinat i reflecteix
principalment els traumes de la seva vida (esterilitat i problemes de la columna vertebral).
5. Al final de la seva vida hi ha un profund canvi temàtic de les seves obres i es dedica a pintar
bàsicament natures mortes per experimentar amb la tècnica.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ: Frida expres en aquesta obra la utopia de la seva fe política en el

comunisme. L’alliberarà a ella i a tota l’ humanitat del patiment i de les injustícies. Per aquest motiu
es representa a si mateixa davant d'un paisatge dividit, on contraposa les virtuts del comunisme i els
prejudicis del capitalisme, que porten a la destrucció.
La funció del quadre seria defensar la seva ideologia política com a ideologia salvadora i fer
propaganda d’ella.
*Les dos Frides

*La columna trencada
*Cèrvol ferit
*Hospital Henry Ford
UNA I TRES CADIRES
AUTOR: Joseph Kosuth

CRONOLOGIA: 1965
ESTIL: Art conceptual
TIPOLOGIA: Instal·lació
MATERIALS: Fusta, Paper fotogràfic i plafó
TÈCNICA: Ampliació fotogràfica.
CONTEXT HISTÒRIC: La dècada dels seixanta del segle XX, va ser molt moguda als Estats
Units. En primer lloc es va aguditzar en l’anomenada crisi dels Míssils (1962) entre Estats Units i
Cuba.
L’any 1963 és assassinat J.F.Kennedy i paral·lelament a aquest esdeveniment va sorgir el moviment
en defensa dels drets civils de la població negra, liderada per Martin Luther King, que també va ser
assassinat l’any 1968. Aquest mateix any va tenir lloc la Guerra del Vietnam, que va provocar
l’aparició dels moviments pacifistes i hippies
digital.
DESCRIPCIÓ: Es una instal·lació artistica composta de tres elements ordenats un al costat de

l’altre davant d’un plafó de color blanc. Els tres objectes remeten el concepte de cadira; Al centre de
la composició trobem una cadira de fusta de color marró situada de cara a l’espectador. A l'esquerra
hi ha una fotografia ampliada en blanc i negre on es veu la mateixa cadira de fusta. A la dreta es
troba penjat a la paret un plafó de color beige on es reprodueix la definició de la paraula cheer
estreta de un diccionari.
A nivell estructural el conjunt funciona com un tríptic: La cadira fisica seria l’eix central i els dos
elements dels costats faran referència al món visual i al llenguatge. Pel que fa la perspectiva, la cadira
del centre es situa en primer terme i la resta d’elements en segon terme i la llum incideix frontalment
creant clarobscurs a les potes de la cadira.
ESTIL: L’art conceptual és un moviment artístic que es va desenvolupar als Estats Units i a Europa
entre la dècada dels anys 60 i inicis del 80 i es caracteritza per:
1. Els seus orígens es troben en l’obra de Marcel Duchamp, que afirmava que el concepte era
més important que la ponra artistica.
2. Predominen els elements conceptuals sobre les formals.
3. És una forma d’expressió on es convida al públic a evitar l'estímul dels sentits a favor dels
processos intel·lectuals.
4. És un art oposat clarament a la burgesia i contrària al consum, perquè l’obra no és propietat
de ningú.
5. Els artistes d’aquest moviment fan servir diversos mètodes per presentar les seves propostes
(fotografies, videos, gravacions, documentals o presentacions al públic)
SIGNIFICAT I FUNCIÓ: Aquesta obra té relació amb l'exercici un recurs de l'oratoria Clàssica
On és tragèdia a un llenguatge una experiència plasmada en un altre tipus de llenguatge.
Plató a la república feia una diferència entre la idea de llit i la seva creació per un fuster i la versió
donada per un pintor a una pintura i Puigcerdà considerava que era un engany al segle 500
Leonardo da Vinci va defensar que de pintura era una casa Montal i el segle vint kossuth ens
compara la idea de la cadira la seva imatge i la seva realització física autor tria un objecte industrial
fabricat en sèrie útil per Alinyà la creació artística de les valoracions decoratives i va el idea de
travessa les paraules i la imatge hi ha una eliminació de l'objecte degut a l'ús del llenguatge i una
repetició dels Pensaments a través dels símbols i paraules que reivindiquen l'objecte la funció de
l'obra és plantejar els límits entre l'art i la realitat partint d'un objecte quotidià com una cadira i
elaborar-la a la categoria artística.
*Four colours, Four words.

*Text-context.
*El fenomen de la biblioteca
-
CREU I R
AUTOR: Antoni Tàpies

CRONOLOGIA: 1975
TÈCNICA: Mixta
LOCALITZACIÓ: MACBA (BCN)
ESTIL: INFORMALISME
SUPORT: Fusta
CONTEXT HISTÒRIC: El quadre va ser realitzat poc mesos abans de la mort de Franco. A
nivell internacional durant aquell període destaca la Crisi del Petroli (1973) i a nivell intern la
dictadura es va caracteritzar els darrers anys per les revoltes d’estudiants, les lluites dels què
demanaven amnistia pels presos polítics del règim franquista i per les darreres penes de mort.
ha molts artistes fugits de Europa. Entre 1945 i 1990 podem parlar de dos grans tendències
digital.
DESCRIPCIÓ: És una obra basada en una composició complexa. La podem estructurar en dos
nivells: En primer lloc un llenguatge matèric o material marcat per la textura de la sorra, les pedres i
la tela. D'altra banda pel dibuix i la línia de la Creu, les lletres R i H i el signe de la Creu. Tàpies fa
servir colors terrosos propis de la matèria, com són l’ocre, el marró, el negre i el vermell. Aquesta
limitació cromàtica, típica del pintor, fa que es mogui amb tonalitats fredes i càlides. Per a ell és
molt important la superfície de l'obra per la perspectiva utilitzada, aconseguint relleu a través de la
textura de la sorra, les pedres i la tela enganxada. Aquesta última la desgarra a la part superior creant
efectes d'ombres o clarobscurs i aconseguint una gran expressivitat Fa servir tècniques que barregen
els pigments tradicionals de color amb materials com la sorra i la roba, en aquest cas com si es
tractés d'un collage.
A la seva tècnica utilitzada en aquest quadre l’anomena tècnica mixta, que consisteix en pintar una
base en posició horitzontal, en aquest cas sobre la fusta. A sobre col·loca una capa homogènia
formada per un pas de marbre triturat de
A sobre situa la sorra amb les pedres i la tela i, quan tot això està sec, fa un grattage, és a dir, rasca la
sorra amb pinxos, ganivets o tisores fins aconseguir els símbols o les paraules desitjades. D'aquesta
manera també li donen relleu i perspectiva al quadre.
Pel que fa la llum, és el propi color qui dóna aquest efecte a partir de les tonalitats càlides i fosques.
També aconsegueixen clarobscurs a partir de la tela desgarrada. És una obra estàtica i l'únic moment
es pot intuir en la tela desgarrada també.
La temporalitat com una continua de la seva obra fins arribar a la seva descomposició.
ESTIL: El quadre pertany al moviment de l'informalisme i es caracteritza per :

1. És un moviment artístic procedent de l'expressionisme abstracte i s’origina als Estats Units i
Europa després de la Segona Guerra Mundial.
2. Els artistes d'aquest corrent busquen les formes irregulars i s’oposen a la imatge tradicional
d'estructura geomètrica.
3. És un art matèric on s'utilitzen el cartró, el paper, cordes, teles, superfícies cremades i
materials en descomposició.
4. Fan servir tècniques i materials del surrealisme automàtic com del dadaisme.
5. Destaca la tècnica del grattage, consistent en desgarrar la tela de la pintura o creant textures
amb relleu utilitzant pinxos, ganivets o tisores.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ: És una obra autobiogràfica on l'artista reflexa una gran preocupació
pels problemes de l'ésser humà. La seva concepció de la vida està vinculada a l'existencialisme,
insistint a la condició material i moral de l'ésser humà. Aquest corrent de pensament destaca el
destí tràgic de l'home, però també reivindica la seva llibertat i la importància de l'individu i la seva
capacitat d'acció a la vida. Tàpies fa servir la Creu com a símbol principal de l'obra, que la va
començar a utilitzar després de la guerra civil, quan veia Espanya com un gran cementiri. Aquesta
Creu també està connectada amb el cristianisme, la religió i una tradició originada a l’art medieval,
recuperada per Tàpies. La lletra R la podem relacionar amb la inicial de Ramon Llull, el qual
admirava i la lletra H podria ser una referència a la tuberculosi patida quan era adolescent. La resta
de signes tenen un significat al·legòric del món interior de l'artista i evoca temes com la vida, la
incomunicació, la mort, etcètera.
La funció del quadre és fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia existència.
*Mitjó
*Gran Vernis sobre f usta
*Calligraphique
ELOGI DE L’AIGUA
AUTOR: Chillida
CRONOLOGIA: 1989
ESTIL: Art abstracte
MATERIAL: Formigó i acer
TIPOLOGIA: Aèria
TÈCNICA: Encofrat
FORMA: Exempta
CROMATISME: Monocrom
LOCALITZACIÓ: Parc de la creueta del
coll (BCN)
CONTEXT HISTÒRIC: L’obra va ser realitzada durant la primera part o primer govern de Felipe
González (1982-1986). Aquesta primera etapa es va caracteritzar per acabar amb les restes del
franquisme com un intent de modernització del país, la lluita contra el terrorisme Beta. L’any 1986
va ser important per l’entrada d'Espanya a la comunitat econòmica europea (CEE).
digital.
DESCRIPCIÓ: Aquesta escultura és una gran estructura de formigó de 54 tones de pes subjecte en l'aire
mitjançant quatre potents cables d'acer. Sota l'obra hi ha un estany artificial on interaccionen els quatre dits
que sobre surten del cos central convergeixen en un punt on sembla concentrar-se tota l'expressivitat de
l'escultura. Chillida aconsegueix introduir dos grans protagonistes a l'obra: d'una banda la gravetat
aconseguint que una estructura tan pesada sembli lleugera com si estigués levitant i desafiant les lleis fisiques
i d'altre banda l'aire, no només envolta l'obra sinó que l'artista el transforma en un material més al
integrar-ho en el seu medi/entorn qui d'aquesta manera comprensible l'obra. El procés d'elaboració de
l'escultura amb formigó armat és el següent: primer realitza en petita escala una maqueta d'argila o guix, a
continuació fa la maqueta a escala natural amb porexpan i la va recobrint de fustes i les torna a muntar
seguint la numeració en el lloc on es situarà l'escultura fixant-les amb cargols, després s'omple l'espai de
formigó un cop solidificat es retiren les fustes deixant les seves empremtes. Pel que fa a la llum i els
clarobscurs depenen de l'ubicació del sol a les diferents hores del dia. El moviment : ve donat pels dits que
s'estan tancant.
Temporalitat : representa un moment present on Narcís va tancant la mà per agafar la pròpia imatge/el seu
propi reflex i un moment futur on es posarà en contacte amb l'aigua.
ESTIL: Chillida és el millor escultor espanyol de la segona meitat del segle XX i la seva obra es
caracteritza per:
1. Es basa la tradició artesana basca però de caràcter autodidacta utilitzant materials propis i
tècniques de la seva terra com són el ferro i la forja
2. Acostuma a treballar en formigó armat i experimenta per trobar un d'alta qualitat poderós i
flexible de vegada.
3. És el creador de l'escultura moderna Urbana.
4. El seu pas per la facultat d'arquitectura el va ajudar a integrar les seves obres en el seu
entorn.
5. La seva obra aconsegueix que l’art i la natura ens recordi al caràcter màgic i ritual de la
prehistòria
SIGNIFICAT I FUNCIÓ: L'obra es narra l'episodi del famós mite Grec de Narcís recollit per
Ovidi les metamorfosis. Allà explica que Narcís era un jove molt bell i que va rebutjar Eco,
enamorada d'ell. Com a càstig, la deessa Juno el va castigar enamorar-se eternament del reflex de la
seva imatge a l'aigua i Narcís, davant del impossibilitat d’aconseguir el seu propi amor va acabar
caient a l'aigua, on va morir ofegat. L'obra recull el moment on la mà de Narcís intenta agafar el seu
propi reflex en aigua.
Oriol Botigues, regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona va encarregar a Chillida,
l’elaboració d'aquesta obra per la manca de escultures modernes a la ciutat Olímpica de Barcelona.
-Marcel Duchamp: La font

-Yves Klein: Anthropometry: Princess Helena
- Yoko ono: My bed.
- Chema Madoz: Cerilla, Bodegón, Regalo, Reloj y Árbol.
TÍTOL CASA MILÀ
AUTOR Antoni Gaudí
CRONOLOGIA 1907 - 1910
ESTIL Modernisme
SIST- CONST. materials industrials
MATERIALS pedra, ferro, vidre, fusta, maó,

ceràmica
LOCALITZACIÓ Barcelona
CONT. L’edifici va ser construït durant la restauració borbònica, concretament sota el govern
d’Antonio Maura, com a líder del partit conservador. Hi ha una oposició de Canalejas, líder
HISTÒRIC del partit liberal progressista.
El govern de Maura va destacar per l’intent d’acabar amb el caciquisme amb una nova llei
electoral. A nivell exterior: va portar una cativa política al Marroc. A nivell econòmic: va
aplicar mesures proteccionistes, afavorint la burgesia catalana.
El seu caràcter autoritari, el poc enteniment amb el Partit Progressista i la repressió de la
setmana Tràgica = fi del seu govern.
CONT. Destaca la Renaixença, moviment literari i artístic sorgit a Catalunya que buscava recuperar
les essències/arrels de la cultura catalana en etapes anteriors, com en l’Edat Mitjana o Edat
CULTURAL Moderna.
DESCRIPCIÓ Es tracta d’un edifici que alhora era una residència dels senyors Milà i un bloc de pisos de
lloguer.
/
EXTERIOR: la façana consta d’una planta baixa formada per uns pilars en forma de troncs
TRETS invertits que en el fons no faltes revestir una part de l’estructura metàl·lica de l’edifici.
CARACT. Per sobre trobem 5 pisos. 1r: era la residència dels senyor Milà. La resta: pisos de lloguer.
Tota la façana destaca pel seu dinamisme. En realitat es tracta d’un mur cortina. Una pell o
revestiment de l’edifici, format per línies ondulants i sinuoses, que dóna la sensació de
moviment, de ser un edifici viu. Aquest entramat metàl·lic que estructura l’edifici, deixa uns
espais a la façana aprofitats per fer les finestres i els balcons. Els balcons estan treballats
amb ferralla i ferro forjat reciclat amb decoracions vegetals inspirades en les formes de la
natura. Tota la façana està feta amb “carreus” o blocs de pedra tallats de forma regular i que
cobreixen l’entramat metàl·lic.
Per sobre dels pisos de lloguer trobem les golfes. Revestides amb “tessel·les” de ceràmica
blanca. La funció de les golfes és doble. 1. Protegeix els pisos de possibles humitats
provinents del terrat = com un aïllant. 2 . Suporta el pes del terrat.
Per sobre de les golfes trobem un terrat que fa la funció de sostre. Destaca per la seva
decoració capritxosa de les xemeneies i es creu que el seu disseny ens recorda a les
muntanyes o unes formacions geològiques de les regió turca de la Capadòcia. A part de les
xemeneies, trobem altres construccions com els dipòsits d’aigua i les caixes dels ascensors.
El terrat es va permetre en l’època poder edificar aquest volum de construccions a canvi de
posar tanques als patis interiors, contradient la idea original de Gaudí. El terrat és molt
sinuós, amb constants pujades i baixades. S’estructura al voltant de 2 grans patis interiors.
Gaudí entén la façana com un element integrat en el seu entorn. Per aquest motiu la porta
d’entrada té una doble funció = de porta i de reixa. Per aconseguir-ho dissenya un entramat
metàl·lic on en el seu interior insereix els vidres.
INTERIOR: l’edifici és concebut com la suma de dos petits edificis articulats al voltant de 2
grans patis. Un + gran, de forma ovalada. L’altre + petit, de forma circular. Entre ells es situen
els pous de ventilació del fum de les cuines i les canalitzacions dels lavabos. La raó
d’aquesta disposició és que Gaudí no vol concebre aquests grans patis com a llocs
insalubres sinó que els tracta com si fossin façanes interiors i llocs d'entrada de llum natural
a l’interior.
1ª PLANTA: pertany al sr. Milà i el seu pis ocupava tota la superfície disponible. Això era
possible per la inexistència de murs de càrrega a l’interior.
PISOS DE LLOGUER: existien 2 a cada replà. = 4 a cada pis. Tenien accés als patis interiors i
al carrer. Tots els pisos tenen en comú el passadís al voltant dels patis interiors. Però es
diferenciaven en la forma i el tamany de les habitacions.
En TOTS els pisos de l’edifici, Gaudí junt a Jujol van dissenyar el mobiliari de l’interior.
L’accés a les vivendes era diferent, així els sr. Milà tenien 2 accesos. 1. una escalinata
monumental des de la porta principal de l’edifici. 2. una mena de pasarela aérea situada en
un dels dos patis. La resta d'inquilins utilitzaven els ascensors. En cas d'emergència, hi havia
una petita escala de servei.
Les golfes estaven formades per una sèrie d’arcs parabòlics fets amb maó de diversa alçada
que suportaven el pes del terrat. Aquesta zona era un espai comunitari on la gent
acostumava estendre la roba. Al subsòl de l’edifici es va construir un dels primers parkings
de la ciutat al qual s’accedia a través d’una rampa helicoidal i on es guardaven els primers
cotxes amb moto.
ESTIL Gaudí, tot i formar part del modernisme, té un estil propi caracteritzat per:
1. En els seus inicis, té un forta influència dels estils neogòtic i neomodejar (art musulmà
a la part cristiana de la península ibèrica).
2. La seva obra és fruit de l’experimentació i combina elements moderns (estructures de
ferro) amb elements tradicionals (voltes de maó).
3. El seu estil es basa en l’observació i gust per la natura.
4. A més de l’arquitectura, Gaudí disenyava els elements decoratius de l’interior dels
edificis (mobiliari, llar de foc, decoració mural…).
5. Una de les característiques del seu estil és el trencadís, un revestiment mural fet a,n
ceràmica o vidre trencat disposat de forma aleatòria com si fos un mosaic.
SIGN. I Gaudí va construir aquest edifici a petició de Pere Milà i Roger Segimon de Milà.
Originalment aquest edifici seria residència dels senyors Milà, al primer pis i la resta, pisos de
FUNCIÓ
lloguer. A la seva idea original, Gaudí tenia previst situar a la part alta de la façana, un
conjunt escultòrics dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, perquè ell concebia l’edifici com una
catedral, però els esdeveniments de la setmana tràgica l’any 1909, el van fer desistir
d’aquesta idea, però va aconseguir situar a la part superior unes inscripcions referents a la
Verge. La relació entre Gaudí i els Milà mai va ser bona perquè aquests, detestaven la
decoració interior de l’edifici. Aquests enfrontaments van arribar al punt que Gaudí va
abandonar l’obra sense acabar-la i els Milà es van negar a pagar-li els diners. Gaudí els va
portar a judici i va guanyar i els diners obtinguts els va donar a un convent religiós.
A l’actualitat, a l’antiga casa dels senyors Milà, al primer pis es troba una sala d’exposicions
d’art i a la resta de pisos viuen inquilins.
TÍTOL CASA KAUFFMAN
AUTOR Frank Loyd Wright
CRONOLOGIA 1935-1937
ESTIL Organicisme
SIST- CONST. Materials industrials
MATERIALS Formigó armat, pedra, vidre i alumini
LOCALITZACIÓ Bear-Run (Pennsilvània-USA)
CONT. L’edifici va ser construït durant el període anteguerra. Caracteritzat als EUA pel crack del 29
i una forta recessió econòmica. El govern americà presidit per Rouse velt va encetar un
HISTÒRIC programa econòmic anomenat NEW DEAL basat en les teories de l’economista Keynes que
suposava una gran quantitat d’obres públiques per intentar acabar amb l’atur i reactivar
sectors econòmics importants.
CONT. hab vermella

CULTURAL
DESCRIPCIÓ És una residència particular d’un empresari important construït en plena natura.
EXTERIOR= 3 plantes.
/
1ª: es situa directament damunt de la roca natural s'estén per davant donant una gran
TRETS terrassa suspesa per damunt de la cascada = sensació de que l’aigua surt de la mateixa
CARACT. casa.
2ª : té una estructura similar i també sobresurt una terrassa per davant, l’eix de la qual forma
un angle de 90º amb la se sota. Aquesta 2ª terrassa, supera a la d’asota per un costat i per
la seva situació ofereix protecció a una part inferior i permet deixar passa el sol a la resta.
3ª: trobem el terrat que serveix de coberta de la casa.
Tot l’edifici s'articula al voltant d'una gran xemeneia que forma l’eix vertical de l’edifici. Els
diferents espais interns es disòsen tenint-la com a punt de referència.
Els murs de l’edifici són de formigó armat revestits de pedra natural i també s’utilitza fusteria
d’alumini pels finestrals. D’aquesta manera l’edifici s’integra en els seu entorn.
INTERIOR= cada planta és absolutament lliure. Sense murs delimitants i d'aquesta manera
podem crear diversos ambients segons el desig del propietari.
IL·LUMINACIÓ INTERNA: Ve donava pels grans finestrals i unes claraboies que permeten
l'entrada de llum natural.
La Integració en l’entorn també és fa possible a través d’aquestes finestres on odem veure
l’exterior des de l’interior i a la inversa / veus i et veuen/
ESTIL L’edifici pertany al mov. de l’ORGANICISME.
1. es desenvolupa al EUA als anys 30 del s.XX.
2. Accepta moltes idees del funcionalisme però emfatitza la sensibilitat tant de
l'arquitecte com del client.
3. Consideren l'edifici com un organisme viu, relacionat amb la natura que l’envolta i
amb la personalitat del client a qui va destinat.
4. En els interiors estan molt influenciat per l’arquitectura JAPONESA.
5. Fan servir com a mobiliari elements de la producció en sèrie.
SIGN. I L’autor era hereu directe de les cases tradicionals americanes en forma de creu. L’edifici
trenca amb aquesta tradició i permet una absència total d’elements limitadors. L’anys 1935,
FUNCIÓ
Esdgar Kaufmann, director d’uns grans magatzems a Pittsburgh li va encarregar a Wright
una casa concebuda d’ús particular. Això va fer que l’arquitecte innovés en nous materials i
en l’adaptació de l’edifici en la natura.
Originalment la casa tenia ús residencial i actualment és un museu.
TÍTOL MUSEU GUGGENHEIM
AUTOR FRANK GEHRY
CRONOLOGIA 1999
ESTIL DECONSTRUCTIVISME
SIST- CONST. Materials industrials i CATIA /software/
MATERIALS pedra calcària, titani, vidre
LOCALITZACIÓ Bilbao
CONT. L’obra va ser construida/creada coincidint amb el govern de José María Aznar (1996-2000).
Aquesta primera etapa del seu govern es va caracteritzar pels pactes amb els nacionalistes
HISTÒRIC
bascos del PNB liderats per Xabier Arzalluz i el nacionalistes catalans de convergencia i unio
(CIU) liderats per Jordi Pujol en els anomenats Pactes del Majestic (1996).
CONT. A partir del 1945, la capital artística es trasllada a Nova York que acull a molts artistes fugits
d’Europa. Entre 1945 i 1990 podem parlar de 2 grans tendències artístiques. D’una banda
CULTURAL
les segones avantguardes, on destaca l’expressionisme abstracte als EEUU i l’informalisme
a Europa. D’altra banda per les tendències postmodernes on destaca la transvanguarda
italiana i el neoexpressionisme alemany. A partir del 1990, amb l’ús de les noves tecnologies
comença l’era digital.
DESCRIPCIÓ És un edifici que actualment alberga un museu.
EXTERIOR= L’entrada s’amaga darrera d0una escalinata descendents que salva el desnivell
/
en relació a la plaça. Així l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt.
TRETS ESTRUCTURA= L’edifici ofereix una estructura a partir de 2 tipus de volums interconnectats.
CARACT. 1 - els Ortogonals o Regulars fets amb pedra calcària.
2 - el Retorçats o Corbats revestits amb titani.
Tots aquest volums conecten entre sí i s’uneixen a través dels murs.
Destaca el gran vitrall de la part posterior del vestíbul realçada per una impressionant
marquesina que descansa sobre un gran pilar deixant a l'exterior una terrassa. Amb aquest
gran vitrall l’autor connecta l’exterior amb l’interior donant transparència al museu.
INTERIOR = Destaca l’enorme vestíbul de 50 m d’alçada al voltant del qual s’articulen els 3
nivells/pisos de sales expositives, connectades entre elles mitjançant rampes, escales o
ascensors.
La superficie total és 11000 m2 distribuits en 19 galeries.
- 10 de planta regular i 9 de planta irregular.
La més espectacular és la SALA del PEIX de 130 m de llargada, i per l’absència de
columnes és apta per exposar obres de gran tamany. Gairebé totes les sales reben
il·luminació natural CENITAL a través d’unes claraboies.
ESTIL Aquest edifici pertany a l’estil deconstructivisme que es caracteritza per:

1. L’anys 1988 al MOMA de Nova York es va fer una expo titulada “arquitectura
deconstructivista” i a partir d'allò va ser el nom del moviment.
2. Fan servir formes rectangulars o trapezoides disposades de forma aleatòria donant
lloc a aquesta idea de CAOS.
3. Tenen el gust per retorçar les formes en contraposició a les línies de l’estil tradicional.
4. Abandonen les idees de verticalitat i horitzontalitat, donant lloc a un efecte
provisional.
5. Es crea un estil irracional, ininteligible, inútil, de forma deliberada.
SIGN. I Vist des del riu, les seves formes orgàniques han estat identificades com un vaixell,
interpretació d’homenatgeria a la tradició portuaria de la ciutat, però també, seguint el s´mil
FUNCIÓ
marítim, els panells lluents del titani de l’exterior podrien ser les escates d’un peix.
L’edifici és un dels museus de la fundació SOLOMON R. GUGGENHEIM repartides pel món
(Venència, Nova York, Bilbao). Al seu interior s’exposen obres contemporànies a partir d’un
fons propi així com expos temporals i itinerants.

Terra Baixa

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Terra Baixa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

– Maison Carrée –

Context històric i cultural:

Espai exterior és un temple hexàstil, pseudoperípter, d’ordre corinti i de planta rectangular. A

Aquest temple pertany a l’època imperial i es caracteritza per:

Aquest temple pertany a l’època imperial romà i es caracteritza per:

2. Context històric i cultural

Aquest edifici va ser construït durant el govern dels

Aquest temple pertany a l’època imperial romà i es caracteritza per:

- Títol: August de prima porta

2. Context històric i cultural

Es tracta d’una estàtua de marbre d’aproximadament 2m. d’alçada.

Es tracta d’un retrat d’època Imperial Romana que es caracteritza per:

- Títol: Estàtua eqüestre de Marc Aureli

2. Context històric i cultural:

1. Segueix el model original romà d’escultura eqüestre que consisteix en representar a

3. A l’edat mitjana la majoria d’aquestes escultures es fonien per aprofitar el bronze,

Autor: Vincent Van Gogh

DESCRIPCIÓ: El quadre representa un dinar campestre, on una dona completament nua,

ESTIL L’impressionisme es caracteritza per:

Autor: Auguste Rodín

Autor: Gustave Eiffel

Autor: Paul Cézanne

ELS PRIMERS FREDS

Autor: Miquel Blay

Autor: Louis Sullivan

Autor: Pierre A. Vignon

A nivell cultural des de meitats del S.XVIII apareix el moviment de la il·lustració,

L’esglesia es tracta d'un edifici octastil，peripter，d'ordre corinti i te una planta rectangular

Aquesta obra pertany a l'estil neoclassic，finals S.XVIlI，inici S.XIX i Es caracteritza per：

2. Estil que considera que l'art ha de cambiar el mon，exaltant el sacrifici，fidelitat de les

4. Es un estil academista es a dir，segueix unes normes establertes per les academies，

5. A nivel arquitectonic es fa servir molt la copia mes que I'imaginacio，destacant edificis

La Madeline es un edifici situat aprop de la plaga de la concordia，precidida pel gran obelisc

Autor: Jacques-Louis David

Aquest quadre pertany a l’estil neoclassicisme i es caracteritza per:

1. intenta imitar les obres clàssiques de l'antiguitat i del renaixement

Autor: Gustave Courbet

Context històric: El realisme apareix a la dècada de 1840.En un moment on la

El quadre representa un enterrament a Ornans, poble natal de I'artista. Originalment I'artista

Aquesta obra pertany al realisme,un moviment pictòric que es caracteritza per:

1. Representen els temes de forma directa sense cap tipus d'idealització

Context històric: És un quadre que va ser pintat durant la revolució de la

AUTOR: Jackson Pollock

DESCRIPCIÓ: El quadre és un conjunt de filigranes entrellaçades entre si i disposades segons

AUTOR: Andy Warhol

CONTEXT HISTÒRIC: La dècada dels seixanta del segle XX,

DESCRIPCIÓ: És una representació de una llauna de sopa de tomàquet de la marca Campbell’s.

*Triple Elvis, Brillo box

AUTOR: Frida Kahlo

CONTEXT HISTÒRIC: El quadre va ser pintat poc després

DESCRIPCIÓ: És un quadre on l'autor representa la seva ideologia política. A nivell estructural el

SIGNIFICAT I FUNCIÓ: Frida expres en aquesta obra la utopia de la seva fe política en el

*Les dos Frides

AUTOR: Joseph Kosuth

DESCRIPCIÓ: Es una instal·lació artistica composta de tres elements ordenats un al costat de

*Four colours, Four words.

AUTOR: Antoni Tàpies

ESTIL: El quadre pertany al moviment de l'informalisme i es caracteritza per :

-Marcel Duchamp: La font

AUTOR Antoni Gaudí

CRONOLOGIA 1907 - 1910

SIST- CONST. materials industrials

MATERIALS pedra, ferro, vidre, fusta, maó,