Característiques generals de l’art romà

l'arquitectura romana incorpora l’ús de:

- arc mig punt
- volta de canó
- elements d’origen oriental que assumeix a través de l’arquitectura etrusca.

Fa servir els ordres grecs tradicionals al qual hi afegeix l’ordre toscà -----> origen etrusc
ordre compost ------> creació original que consisteix en mesclar elements del capitell jònic i
del corinti.

Pel que fa a l'escultura, cal destacar-ne la gran presência en els ambits públic i privat i el fet
que preval en la majoria d'obres el gust pel realisme.

El concepte de realisme, present ja a l'art etrusc, sempre s'associa a la conciencia historica

del poble roma, circumstància que va donar com a resultat una gran predilecció pel retrat i
per les escenes quotidianes i bèl·liques.

Les parets i el terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i amb
mosaics, i fan servir tècniques i temes que difereixen en qualitat i conservació segons el
territori.

Tipologies arquitectòniques

Els edificis romans as poden diferenciar segons que siguin privats o públics. En l'àmbit
privat, cal assenyalar les cases, que poden ser unifamiliars (domus) o de vins (insulac).

També és possible trobar-hi elements del temple grec, com per exemple la forma
rectangular de la planta, la divisió de l'interior en dos espais diferenciats, el pronaos o pòrtic
i la cella o naos, a l'interior de la qual es guardava l'estàtua del déu, i el fet d'envoltar tot
l'edifici de columnes, que en el cas de la cella hi estan adossades.

També cal esmentar els temples de planta circular que, partint del tholos grec, de vegades
van ser coberts amb grans cúpules, com el temple de Vesta a Tivoli i, sobretot, el Panteó de
Roma.

Pel que fa a l'edificació civil, els romans van aixecar un gran nombre d'edificis, que
responien perfectament a les necessitats d'una societat complexa i evolucionada com la
seva:
● monuments destinats a la diversió:
○ termes
○ teatres
○ amfiteatre
○ circ
● monuments de caràcter administratiu: edifici rectangular format per tres naus
cobertes amb una volta de canó i mitja cúpula.
○ basílica
 ● monuments commemoratius:
○ columnes commemoratives
○ arc de triomf

Realisme i idealisme de l’escultura romana

mostra una subordinació a l’arquitectura, ja que la majoria de les obres escultòriques tenen
com a objectiu l’ornamentació d’edificis o monuments. Influència:
- art etrusc
- art grec

a part de treballar amb el marbre, els romans utilitzaven la pedra i el bronze.

El retrat

s'inclouen:
- el bust
- l’escultura exempta
- escultura eqüestre

aquesta ultima està representada per l’estatuaria de marc aureli. Aquests retrats tenen com
a referencia la escultura funeraria etrusca i la tendencia realista de l'estatuària grega.

El relleu històric

Està caracteritzat per l’alt grau narratiu i per com l¡recrea amb el gran realisme i vivacitat
nombroses escenes bèl·liques que subratllen la grandesa de l’imperi.

El detallisme del mosaic romà

El mosaic romà és un llegat hel·lenístic, arribat a través de les antigues colònies gregues del
sud de la península Itàlica. C. ), i la seva aplicació, tant a terra com als pares de cases
particulars i d'edificis públics, és clarament ornamental.

El mosaic es construeix amb petits trossos de pasta de vidre, esmalt o marbre anomenats
tessel·les.

Segons la mida i la forma de les tessel·les es distingeixen tres tècniques diferents: l'opus
tessellatum i l'opus vermiculatum, d'herència grega, 1 Opus sectile, creat a partir de
fragments de marbre de diverses mides i classes.

L'opus sectile era la tècnica habitual en edificis públics 1 privats de gran sumptuositat. En
una primera fase, el mosaic romà representa temes de la mitologia i de la pintura gregues,
com ara la batalla d'Issos entre Alexandre i els perses.