Professional Documents
Culture Documents
1. FITXA TÈCNICA
Sobre l’autor hi ha una hipòtesi de que podria arribar a ser Apol·lodor de Damasc,
arquitecte i enginyer molt important que va fer obres com ara la Columna Trajana, el
Pont de Trajano o els mercats de Quirinal a Roma.
L’estil del temple és el romà imperial. Aquest estil tenia com a característiques:
la utilització de l'eclecticisme, una barrera de diferents cultures que es basava en les
preferències i en el que es volia construir. Conté característiques de l'arquitectura de
Grècia com el pòrtic i l'interior. Els romans mantenien l'estructura arquitravada,
incorporan l'arc de mig punt i la volta.
3. ANÀLISI FORMAL
Materials
Els materials utilitzats per poder construir el Panteó varen ser: el formigó, el maó, el
marbre la fusta i també el granit.
Elements de suport
Els elements de suport que hi trobem són el pòrtic format per vuit columnes corinties
anomenat pòrtic octàstil. Aquestes columnes són respecte a la visualització que
tenen frontalment. A més també tenim els murs que fan de suport al tambor fet amb
la tècnica romana opus cementium que és el morter i amb opus latericium, el maó.
Elements suportats
Com elements suportats per altres hi ha un entaulament format per un arquitrau, els
arquitraus del panteó són elements horitzontals que uneixen les columnes i fan de
part inferior d’aquest entaulament. També trobem el fris i la cornisa que formarien
part de l’entaulament, rematat per un frontó i una coberta inclinada a dues aigües.
Per últim la cúpula suportada per la cel·la i un òcul de 9 diàmetres que té funció de
donar claredat dins de l’estructura.
Espai exterior
En l’espai exterior podem veure el pòrtic format per 16 columnes corinties de les
quals 8 són a l’exterior de l’estructura que són les que es veuen i les altres 8 les que
estan a l’interior de la façana principal. Es pot veure el frontó que no té decoració
però que té escrit un gravat que es tradueix com: “Marc Agripa, fill de Luci, cònsol
per tercer cop, el va fer”. També s’observa la resta de pòdium en que es troba el
panteó ja que al aixecar el nivel de terra el pòdium va quedar a la mateixa alçada.
Per últim es pot veure el cilindre del tambor format per tres parts amb arcs de maó i
la gran cúpula que mesura 43 metres.
Espai interior
Pel que fa a l’interior del panteó de Roma, està format per una cel·la circular que
conté una sola entrada. el pòrtic octàstil. Es poden observar 7 capelles formades per
fornícules que van combinen la forma rectangular i semicircular. A més també es
veuen els cassetons que decoren la cúpula. Per últim tenim les pilastres i les
columnes que sostenen la cúpula. Així en el pis inferior trobem un recobriment de
marbres policromes, mosaics i estàtues acollides per templets.
Entorn i Integració urbanística
Pel que fa a l’exterior en un principi havia d’estar cobert per una plaça porticada que
deixaria solament veure el pòrtic octàstil principal, al final no es va poder fer.
Actualment es troba en el centre de Roma, l’estructura s’adapta perfectament a les
infraestructures del seu voltant i a la plaça que acull.
4. INTERPRETACIÓ
Contingut i Significació
La cúpula simbolitza la volta celest i l’òcul el Sol com el centre de l’Univers igual que
Roma en l’època Imperial ja que van conquerir molt de territori i els qui van guanyar
moltes batalles. Els cassetons que estan situats en la cúpula s’interpreten com els
dies del cicle lunar. Altres aspectes que van tenir presents va ser rendir culte als
déus tal com diu el nom del temple, pan que prové de tot i theos de déu. Per això els
7 capitells que representen a el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
Tot i així es destaquen els déus Venus i Mart, la primera deessa de la bellesa i el
segon de la guerra, clars símbols del que representaven Roma.
Funció
5. ALTRES CONSIDERACIONS:
Models i Influències
El Panteó de Roma pren com a model els temples circulars procedents de l’art grec,
i l’arc, la volta i la cúpula que ja es coneixen gràcies als micènics i als
mesopotàmics. El panteó romà va influenciar a grans artistes com ara a Bramante
amb l’obra San Pietro in Montorio o bé a Miquel Àngel amb la cúpula de la basílica
de Sant Pere.