PANTEÓ DE ROMA

FITXA TÈCNICA
Títol: Panteó
Autor: desconegut
Cronologia: 118-128
Tipologia: temple
Materials: formigó,granit,maó,marbre i fusta.
Estil: romà imperial.
Localització: Camp de Mart (Roma).

CONTEXT
És un temple dedicat a tots els déus
La construcció inicial del Panteó la va dur a terme,l’any 27 a.c.,
Agripa,general i polític romà que era a més a més gendre de
l’emperador August.
L’any 80 un incendi va destruir el temple gairebé del tot;va ser
reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128.
Tot i que no se sap del cert,l’arquitecte de la reconstrucción potser
fou APOL:LODOR de DAMASC.
La cúpula gegantina del Panteó és l’obra més reeixida de
l’enginyeria romana.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Podem diferenciar dos parts:
- Un pòrtic d’entrada octàstil, amb coberta de dues aigües i
frontó (influència grega).
- Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor
d’una immensa cúpula
que remata l’edifici, amb un oculúm en la part superior

La inserció d'una àmplia sala rodona adossada al pòrtic d'un temple

clàssic és una invenció de l’arquitectura romana,I constitueix un clar
exemple de l'eclecticisme que la caracteritza l’arquitectura romana,
on es barreja, amb total llibertat, el sistema constructiu arquitravat
(grec) i el sistema constructiu voltat d’origen etrusc.

EL PÒRTIC
L’edifici s’obre a la plaça a través d’un pòrtic amb vuit columnes (
octàstil ) de capitells corintis que sostenen un arquitrau sobre el
que hi ha un fris llis amb una inscripció que al·ludeix a Agripa i
coronat per un frontó sense escultures.
A l'interior del pòrtic dues files de quatre columnes divideixen l'espai
en tres naus.
Una central i més àmplia que condueix a la gran porta d'accés a la
cel·la, i dues laterals que acaben en dos nínxols que havien
d'albergar estàtues de Cèsar August i d’Agripa.
EL TAMBOR
Darrera del pòrtic poden observar el tambor que sosté la cúpula
hemisfèrica que cobreix la cel·la del temple.
El tambor, un cilindre sense recobriment que a l’exterior mostra els
materials utilitzats (morter i maons)

I també la tècnica de construcció emprada: Un conjunt d’arcs de

descarrega superposats per alleugerir la massa del mur i 8 pilars
interns repartits en la planta de la cel·la, els quals que suporten la
major part dels pes de la construcció.
Pilars i capelles i arcs

LA CEL.LA O NAOS
La cel·la interior és un espai circular amb un mur obert a diverses
capelles intercalades.
Podem diferenciar tres parts:
- Una part baixa en forma de façana fictícia, recoberta amb marbres
luxosos i ornamentada amb columnes i pilastres corínties que no
suporten res.
- Una galeria amb finestres cobertes sobre les que descansa la
cúpula

- l’enorme cúpula, amb una altura de 43m,amb cassetons, que es

van empetitint a mesura que s’aproximen a l’òcul

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

En origen,el Panteó havia d’estar envoltat d’una plaça porticada que
només hauria permès veure el pórtic d’entrada,però aquest projecte
mai no es va dur a terme.
Situat al cor de la Roma actual,la seva integración a l’entorn
urbanístic és total malgrat les seves dimensions,perquè no supera
l’altura dels edificis contigus i les seves proporcions s’adeqüen
perfectamente a l’espai de la plaça que l’acull.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

La ce.la interior del Panteó té forma circular com a símbol
d’acolliment a tots els deus.

La gran cúpula simbolitza la volta celeste, i el cassetonat del seu

interior distribuït en cinc cercles concèntrics representen les orbites
dels cincs planetes que els romans coneixien en torn al òcul central
que representa al Sol.
Cada una de les cinc fileres que formen el cassetonat consta de 28
cassetons que simbolitzen els dies del mes lunar. (unitat de mida
del calendari romà)
Els set nínxols que envolten la cel.la estaven dedicats a les set
divinitats celestes, és a dir, als cinc planetes que els romans
coneixien: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, juntament amb el
Sol i la Lluna.

El Panteó , doncs, és una representació del cosmos.

Durant l’Imperi Roma se sent el centre de l’univers i així ho
representa mitjançat aquesta construcció.

Ara bé, l’aspecte més extraordinari del Panteó és la seva

funcionalitat: El Panteó és el primer edifici en que l’arquitectura es
concebuda com “un art creador d’espais interiors”.

Es la primera construcció de l’antiguitat en la que el que realment

importa és la creació d’un espai interior, sense preocupar-se gaire
dels volums exteriors.
A diferència de l’arquitectura grega que creava els seus edificis per
ser contemplats des de l’exterior, doncs, era el lloc on el poble es
reunia per realitzar les celebracions religioses.

Al Panteó, en canvi, es crea un espai interior on els creients

romans rendien culte als seus deus.