ART BIZANTÍ.

MOSAICS DE L’ABSIS DE LA CATEDRAL DE MONREALE

1
1.- FITXA TÈCNICA

∙ Títol: Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale

∙ Autor: desconegut
∙ Cronologia: c. 1190
∙ Tècnica: mosaic (opus tessellatum)1
. Estil: bizantí
∙ Tema: religiós
∙ Localització: catedral de Monreale, Sicília

2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC:

1
Opus tessellatum: tècnica de Mosaic en la què les tessel·les eren idèntiques en forma cúbica,
amb finalitat cromàtica per omplir escenes o figures.

2
 ∙ Època:

Sicília formà part de l’imperi bizantí entre el 535 i el 878, any en què els musulmans
se’n van apoderar. L’any 1061, una expedició normanda que anava camí de Terra
Santa, capitanejada per Roger I, va socórrer la ciutat de Palerm que s’havia
rebel·lat contra el domini sarraí. Una vegada vençuts els musulmans i veient les
riqueses i la bona ubicació estratègica de l’illa, els normands decidiren instal·lar-
s’hi.
Durant l’ocupació normanda, la ciutat de Monreale va assolir la màxima esplendor,
tal i com ho testimonia la construcció de la catedral per ordre de Guillem II de Sícilia
l’any 1172. El més significatiu d’aquesta església són els mosaics que decoren tots
els murs interiors, amb una superfície total de 6430 m2, en el revestiment de la qual
s’hi van emprar un 2200 kg d’or.
El conjunt de mosaics fou obra de nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i
venecians enviats pel Papa Celestí III. Destaquen els mosaics de l’absis central
presidits per un imponent Pantocràtor, considerat un exemple paradigmàtic de la
iconografia bizantina.

3. ANÀLISI FORMAL

Les figures que decoren l’absis de la catedral de Monreale estan representades

frontalment i organitzades a la manera de fris. A excepció de la gegantina representació
del Pantocràtor, els personatges mantenen una proporcionalitat entre ells prescindit de
la perspectiva jeràrquica. En lloc d’això, la imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús
asseguda en un tron adquireix una major notorietat pel fet d’estar situada en l’eix
compositiu central d’un dels frisos.
Les figures tenen una aparença hieràtica i rígida, trets que són accentuats per la
idealització dels rostres, en els quals hi ha una simetria i una proporcionalitat
geomètrica intencionades, malgrat que es tracta de retrats individualitzats. Cal advertir
el dinamisme d’algunes de les túniques dels sants, que trenquen amb la rigidesa del
conjunt. El fons daurat sobre el qual es retallen les figures dels personatges confereix
a l’escena una gran solemnitat i les situa en una dimensió atemporal.

3
Cada personatge està identificat pel seu nom en llatí, escrit al costat, i també en grec en
el cas de les figures principals. El cromatisme és molt ric en matisos i tonalitats,
especialment en la varietat de motius decoratius d ela majoria de les túniques.

4. INTERPRETACIÓ

Temàtica

El programa presidit per l’absis està presidit pel Pantocràtor, és a dir, la representació
de mig cos de Crist jutge. Amb la mà dreta fa el gest de beneir. L’entrecreuament dels
dos dits simbolitza l’Encarnació de Déu en Jesús, mentre que els altres tres remeten a
la idea de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. Amb l’esquerra sosté un llibre
obert on es pot llegir en llatí i en grec “Jo sóc la llum del món. Qui em segueixi no
caminarà en la foscor” (Joan 8, 12). A banda i banda, el cristograma IC XC (lletres de
l’alfabet llatí corresponents al nom de Jesuscrist en grec) i les paraules en grec OPANTO
CRATOR (totpoderós).
Als medallons de l’arc interior que emmarca el Pantocràtor hi ha representats diferents
profetes i reis que anunciaren o prefiguraren la vinguda del Fill de Déu, Emmanuel,
representat com un jove sense barba al medalló superior central. En l’intradós de l’arc
exterior se sobreposen dos registres a cada banda separats per sanefes : a la dreta de
la imatge divina els arcàngels Gabriel i Uriel i dos querubins més. A la clau de l’arc s’hi
representa l’Esperit Sant.
En el registre intermedi, la imatge principal és la Mare de Déu amb el Nen Jesús a la
falda (Theotokos). A la seva dreta hi ha l’arcàngel Miquel seguit de sant Pere, sant Joan
(al muntant de l’arc interior) i sant Lluc, Sant Bartomeu i Sant Felip (al mur de l’arc
exterior), i a la seva esquerra, l’arcàngel Gabriel, acompanyat de sant Pau, sant Andreu,
sant Mateu (al muntant de l’arc interior) i sant Marc, sant Tomàs i sant Simeó Estilita (al
mur de l’arc exterior).
A la franja inferior, i separats per una finestra, hi ha la representació de dotze sants i
dues santes distribuïts ens dos grups de set.

1. Feu una recerca dels atributs (elements que permeten reconèixer els
personatges) de cada personatge de l’escena.

4
5. ALTRES CONSIDERACIONS

Tot i que els mosaics foren creats en temps de domini normand, cal tenir present la
procedència bizantina de molts artistes que participaren en l’execució, això com la
enorme petjada cultural i artística deixada per aquest imperi a l’illa durant els tres segles
de dominació.
Bizanci va perfeccionar la tècnica musivària romana i alhora va adoptar la tradició grega
de decorar amb mosaics els murs i no només el paviment, com feien els romans. No
obstant això, quant a l’estil, de mica en mica es va anar apartant de la intencionalitat
naturalista de l’art romà i va reprendre els models orientals tradicionals, més preocupat
per la significació simbòlica i ideal de les formes
Aquest simbolisme religiós de l’art bizantí i els trets característics de les seves
representacions com ara el hieratisme, la falta de perspectiva o la simetria, van
romandre en l’art oriental fins a mitjan segle XV, alhora que es van difondre per Europa
i van exercir una forta influència sobre la iconografia de l’art romànic occidental.