Anna Serra

HISTÒRIA DE L’ART
L’ART MEDIEVAL
ART ROMÀNIC
El romànic va ser un estil artístic que es va difondre per Europa entre el segle XI i els primers
anys del segle XIII dC. Es diu així perquè va aparèixer al mateix temps que les llengües
romàniques, i per la seva semblança amb alguns elements constructius romans. La pintura i
escultura romàniques, però, estan molt lluny del classisme antic.

PINTURA ROMÀNICA

Per parlar de la pintura romànica s’ha de diferenciar diferents tipus segons la tècnica i lloc
d’aplicació. Tenim:

 Pintura mural d’àbsides, naus, voltes, columnes.

 Pintura aplicada a l’escultura monumental per destacar la seva expressivitat.
 Pintura sobre taula (per exemple, en frontals d’altars).
 Il·luminació de còdexs (miniatura)

Les característiques formals de la pintura romànica coincideixen amb les de l’escultura, tot i
que les composicions solen ser més clares. Predomines la simetria i la composició juxtaposa.
Els temes plasmats en les pintures coincideixen també amb els de l’escultura, tot i que hi hagi
major predomini de la figura humana i, en general, de les escenes bíbliques.

La tècnica utilitzada es el fresc per la pintura mural dels interior de les esglésies i àbsides,
també adaptant-se al marc arquitectònic; i el temple per a decorar els frontals de l’altar.

Les característiques pròpies de la pintura romànica són:

 Bidimensionalisme, no hi ha profunditat i no s’utilitza la perspectiva

 Fort expressionisme
 Plana (no hi ha barreja de colors ni gradació de tons).
 Fons d’un sol color sense paisatge
 Gran importància del dibuix.
 Poca importància del modelat
 Poca importància de la llum
 Contorns fets amb línies gruixudes
 Els fons solen consistir en bandes de colors horitzontals superposades (influència
mocàrab).
 Rep influències mocàrabs i bizantines.
 Personatges rígids, frontals i gens naturalistes
Anna Serra

Sant Climent de Tahüll

Anna Serra

ARQUITECTURA ROMÀNICA
L’arquitectura romànica és el resultat de la integració de fórmules constructives i
estètiques de diverses procedències: romana, preromànica, germànica i àrab.
Però no es pot considerar a l’art romànic com un estil completament homogeni en el
doble pla espacial i cronològic, donant-se “varietats regionals” i una evolució temporal
de maduració i decadència.
Les característiques principals de l'arquitectura romànica són les següents:

 Edificis senzills i sòlids.

Església Sant Martin de Tours

 L'arc de mig punt és l'element principal on se sustenta la nau, es troben

sostinguts per columnes o pilars decorats amb escenes o personatges bíblics.
 És de caràcter religiós.

 Les finestres són molt petites i estretes.

Anna Serra

 Els interiors tenen poca il·luminació.

 S'utilitzen motius vegetals, animals (reals o fantàstics), figures humanes o de
tipus geomètric per decorar.

 Els capitells, per la seva funció evangelitzadora, recorden les històries de l'Antic
i el Nou Testament.
Els arquitectes de l'art romànic van construir una àmplia varietat d'edificis entre els
quals els més comuns eren: esglésies, monestirs, catedrals i castells. Les edificacions
més importants eren les esglésies de les grans abadies, moltes de les quals encara
estan en ús. Dentre els elements a destacar es troben:

 Arcs de mig punt. Aquest era el mètode més emprat per generar grans
obertures i per sostenir la teulada. En algunes esglésies es poden trobar arcs de punt,
però són menys habituals.


Anna Serra

 Parets gruixudes. S'empraven parets de gran gruix per evitar així la necessitat
de contraforts. Les obertures eren petites i gairebé inexistents. El que fa semblar als
edificis romànics molt sòlids i compactes.

 Arcades. Conjunts d'arcs de mig punt alineats sostinguts per pilars o columnes,
que eren de nucli dur depenent de si eren petites o grans. Els pilars eren generalment
construïts de maçoneria i tenien una secció generalment quadrada o rectangular, els
capitells eren generalment decorats amb estil corinti.

 Sostres. Primer construïts de fusta i més tard de pedra. Generalment voltats

amb voltes de canó.

 Columnes. Característica habitual de les esglésies romàniques.

Anna Serra

 Planta. La creu llatina era la planta preferida, amb una o diverses naus
longitudinals que arribaven a una capçalera amb absis i es trobaven de vegades
creuades per una nau transversal anomenada creuer.
Anna Serra

ESCULTURA ROMÀNICA
L'escultura romànica hereta certs caràcters bizantins, perses, àrabs i romans, donant
lloc a obres sobretot de caràcter catòlic, les quals servien com a vehicle propagandístic
per apropar a la plebs la Paraula Sagrada.
L'escultura del període romànic destaca per la simetria i per la rigidesa, exagerant
moltes vegades les formes o les expressions. Les escultures solien tenir un fort
caràcter catòlic i es podien apreciar amb molta freqüència a les façanes i columnes de
les Esglésies.
Solia crear-se en diferents materials, predominant la pedra i la fusta policromada. Les
principals escultures romàniques solien ser crucifixos, verges amb nens, diferents
sants i simbologia catòlica.

Les característiques principals de l'escultura romànica són les següents:

 Propòsit didàctic i no artístic. Les obres es fan per encàrrec i sempre amb la
funció de narrar o educar sobre temes religiosos.
 Estilització i desproporció de les figures buscant un antinaturalisme que divinitzi
les figures que apareixen.
 Perspectiva incorrecta, la relació entre la mida lògica de la figura i el fons és
diferent de la realitat.
 En els relleus, les diferències de mida mostren la importància de la figura
representada.
Anna Serra

 Composició simètrica.
 Als timpans, la composició té sempre la figura de Crist com l'eix de la
representació.

 L'expressió de les figures és de vegades molt exagerada i d'altres molt plana.

 Es repeteixen sempre els mateixos motius i temàtiques.
 El resultat final de l’obra és molt tosc i rígid.
 En escultures de conjunts, totes les figures es mostren a la mateixa altura per
representar la igualtat davant de Déu.
 A les escultures pintades s'utilitzen colors vius i brillants.
Anna Serra

ART GÒTIC
L'art gòtic és un estil artístic que va predominar en l'arquitectura religiosa, l'escultura i
la pintura d'Europa entre el segle XII i el segle XV, fins al sorgiment del moviment
cultural del Renaixement.
Va ser un estil molt valorat pel Romanticisme i els moviments historicistes del segle
XIX, quan les formes del gòtic van ressorgir com a estil neogòtic.
El terme “gòtic” va ser usat per primera vegada per l'italià Giorgio Vasari al segle XVI
per designar tot l'art medieval.

PINTURA GÒTICA
 Temàtica gairebé exclusivament religiosa.

 Fons daurats.

 Preusisme. Refinament exagerat (característic del gòtic internacional).

 Figura humana allargada. Buscant elegància, distinció.

 Incipient preocupació per la perspectiva. Els intents són esporàdics i
generalment “fallits”.
 Figures amb poc volum, aplanades.

 . Simetria a la composició.

 . Predomini del hieratisme. El gest solemne, poc expressiu, marcant una

distància entre diví i allò humà.

 . Manera greca. En realitat és el conjunt de les característiques ja descrites,

que s'anomena així per referir-se a l'herència de l'art bizantí.

 . Primers gestos de “humanització” a les cares dels personatges sants. Alguns

artistes comencen a trencar el hieratisme per atorgar sentiments i emocions a
les cares i fer-los més “terrenals”. Una tendència que s'accentuarà cap al
Renaixement.