BLOC III

RENAIXEMENT

Context històric i cultural RENAIXEMENT

 El renaixement és un moviment cultural i artístic que obeeix a un canvi de
mentalitat, basat en l’humanisme, que s’inicia a final de l’edat mitjana a
Florència. (segle XV)
 El mateix terme renaixement indica un posicionament clar en relació al gòtic,
contemporanis a la resta d’Europa. És en el moment que s’encunya el terme
edat mitjana per designar una època grisa entre la cultura grecollatina i la nova
que el fa renéixer. Es retorna a l’esperit clàssic de l’antropocentrisme i s’aplica
la màxima “ l’home és la mesura de totes les coses”
 Aquest moviment de recuperació de la cultura grecollatina es produeix a Itàlia.
El govern estava en mans de famílies aristocràtiques i burgeses, és el cas dels
Mèdici a Florència.
 Una part de l’economia d’aquestes famílies es destinava al mecenatge cultural.
El mecenatge laic va eclipsar l’hegemonia de la temàtica religiosa.
 Les universitats es consoliden i compten amb la impremta de Gutenberg que
permetia l’edició de libres i la divulgació d’obres clàssiques. En aquest context
els artistes es reivindiquen com a intel·lectuals, no volien ser considerats uns
artesans.
 La Reforma protestant de Martí Luter canvià el mapa religiós d’Europa. El segle
XVI el papa de Roma va convocar el Concili de Trento i va intentar reformar
l’església de Roma (contrareforma)

 Cronològicament comprèn dos períodes:

Quattrocento(segle XV) i Cinquecento (segle XVI) juntament amb el
manierisme.
 En el segle XVI es consolida l’art del Renaixement i s’expandeix arreu d’Europa
occidental. La capital passa de Florència a Roma, ja que els papes esdevenen els
principals mecenes.
 El saqueig de Roma i l’inici de la Reforma protestant va comportar la pèrdua de
la iniciativa de Roma en favor d’altres ciutats.
 El Renaixement del cinquecento es divideix en : Alt renaixement i a partir de
1527 pren el nom de manierisme.
 El mot manierisme prové de la utilització despectiva que es va fer al segle XX
de la frase “a la maniera de...”
 La mobilitat dels artistes d’unes zones a altres va facilitar l’intercanvi d’idees.
 La tècnica de la pintura a l’oli permetia transportar les obres perquè es podien
enrotllar. El trasllat d’obres va propiciar l’evolució de l’art degut a la influència
de l’art d’altres indrets.

1
BLOC III
RENAIXEMENT
Trets característics de l’art Renaixentista

ARQUITECTURA Trets característics

 El renaixement trenca amb l’estil gòtic, pren com a model l’art de l’antiga Roma
i utilitza els mateixos cànons clàssics. S’inspira més en Roma que no pas en
Grècia, per la seva proximitat i monumentalitat.
 Els arquitectes començaren a utilitzar maquetes i dibuixos per atraure nous
clients i exposar-los de manera és econòmica i ràpida .
 Els cinc ordres clàssics van se utilitzats habitualment. Dòric, Jònic, Corinti,
Toscà i compost.
 Com a elements sostenidors s’utilitza la volta de canó , l’arc de mig punt i la
volta de mitja taronja, foren els més corrents. Alçats amb arcs de mig punt i
cúpules
 Els tirants metàl·lics, s’introduïren entre les voltes per tal de contrarestar les
càrregues.
 Els coneixements assolits sobre les lleis de la perspectiva van fer possible
realitzar obres arquitectòniques simètriques i regulars en què els línies confluïen
en un únic punt central des del qual es podia observar tot l’edifici
simultàniament. Concepció racionalista de l’espai.
 La urbanística moderna començà amb el Renaixement.
 Tipologia: església, i palau. Vil·la i la fortalesa.
 Els arquitectes del s. XVI tenen un gran interès per la normativa clàssica. Influïts
clarament pels tractats antics d’arquitectura , com el tractat antic de VITRUVI.
Aquests tractats inclouen imatges que completen les descripcions antigues.
 La forma de la planta de les esglésies renaixentistes és principalment de dos
tipus: la basilical, en forma de creu llatina, amb tres naus i cúpula de creuer, i la
centralitzada, en forma de creu grega o en forma circular. Preferència per les
plantes centralitzades inspirades en formes geomètriques simples
 Les façanes estan organitzades en tres cossos verticals, el central més alt que els
laterals, que s’hi uneixen a través de volutes. El conjunt està coronat per un gran
frontó triangular.
 Antropocentrisme (l’home com a microcosmos referencial).

2
BLOC III
RENAIXEMENT

Exemples de tipologies arquitectòniques. Vila Capra i Església de Sant Llorenç

3
BLOC III
RENAIXEMENT

4
BLOC III
RENAIXEMENT

ESCULTURA Trets característics:

 Proporcionalitat, reprenent el cànon de nou caps utilitzat durant el final del

període clàssic grec, així com el contrapposto.
 Marcat naturalisme que cercava la màxima semblança amb la realitat.
 Gran interès per l’home com a individu. El seu cos i la seva expressivitat foren
objectes d’especial estudi.
 Tendència al monumentalisme. (obres de grans dimensions)
 Independització de l’escultura amb relació a l’arquitectura. Al contrari del que
havia estat la tònica a l’edat mitjana, l’arquitectura renaixentista rebutjà
l’ornamentació escultòrica.
 Ús d’esquemes formals geomètricament simples.
 Predomini de les línies corbes que feien retornar a la tradició grega, i la
utilització de a forma serpentinata, que reforça el dinamisme.
 Aplicació de les lleis de la perspectiva que va permetre donar a diferents
figures una relació aparentment semblant a la real.
 Retorn dels monuments eqüestres, desapareguts des del romans.
 Materials: Marbre, bronze, fusta, pedra, guix i terracota.
 Per a Miquel Àngel , l’escultura ja està en el bloc de pedra o marbre i l’únic que
ha de fer l’escultor és treure’n la part sobrera.

5
BLOC III
RENAIXEMENT

PINTURA Trets característics:

 L’home com a tema central

 L’ús de la perspectiva matemàtica, que permeté donar corporeïtat a les
figures.
 El màxim naturalisme en la representació.
 La incorporació de noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura a l’oli, la tela
com a suport, els esbossos preparatoris, etc.
 Utilització de la tècnica del clarobscur, consistent a definir els contorns de les
figures a través dels contrastos entre les zones il·luminades i les ombrejades. La
Madonna del gran duc. Rafael.
 Leonardo da Vinci introdueix el sfumato i la perspectiva aèria. S. XVI
 El predomini del dibuix per damunt del color. Al segle XVI apareix la
disputa entre dibuix i color, el primer defensat per pintors romans i i florentins, i
el segon, pintors venecians.
 L’ús d’esquemes formals geomètricament simples. La Madonna de la
cadernera, Rafael. Sovint les composicions es disposen organitzades de manera
geomètrica, especialment en forma triangular.

6
BLOC III
RENAIXEMENT
 La intervenció del retrat com a reflex d’una individualitat personal i no com
a constatació de la condició social del personatge, com era entès a l’edat mitjana.
Recuperació del retrat pictòric
 La reivindicació del paisatge, que tendí a deixar de ser un simple fons per
convertir-se en el tema principal d’alguns quadres. Progressiu protagonisme del
paisatge en el fons.
 Temàticament , encara que es practica la pintura religiosa, es tracten amb gran
profusió els temes pagans.
 Les tècniques més utilitzades són, en un primer moment, el fresc i el tremp,
però a la darreria del segle XV s’hi afegeix l’oli.
 A Venècia sorgeix una escola pictòrica molt peculiar. (Ticià)
 Imitació de la naturalesa.
 Desaparició del pa d’or.
 Inspiració en l’Antiguitat: en models arquitectònics, en la recuperació de textos
clàssics (mitologia).
 Descobriment i aplicació de la perspectiva lineal.

7
BLOC III
RENAIXEMENT

MANIERISME:

El terme manierisme prové de la paraula italiana “maniera” i s’utilitzà en un principi per

fer referència a pintors que pintaven “ a la manera” de Rafael, Miquel Àngel, etc.
(imitant l’estil). Aquesta tendència es desenvolupà a Itàlia al segle XVI.
A grans trets, aquest moviment es caracteritza per la distorsió de les figures, la
creació d’espais irreals i la utilització de colors molt clars o vius. Es tracta. D’un art
frívol, refinat, luxós, teatral, decadent i sensual.
Escultura:
 El tret més distintiu és l’ús de la serpentinata (contorsió en forma d’ascensió
helicoïdal). Les figures s’allarguen i es retorcen sobre si mateixes.
 Giambologna, “El repte de les Sabines.”
 Utilització de diversos blocs, en el que s’ha anomenat multifacialitat, és a dir,
múltiples punts de vista òptims.

8
BLOC III
RENAIXEMENT

9
BLOC III
RENAIXEMENT

Pintura:
 Postures forçades de les figures
 Ús arbitrari del color.
 Tractament irreal de l’espai
 Rebuig de l’equilibri i la claredat pròpies del Renaixement per tal d’assolir
composicions més dramàtiques i complexes.

 Parmigianino “La madonna del coll llarg.

10
BLOC III
RENAIXEMENT

Vocabulari
Perspectiva: tècnica que permet la representació d’objectes tridimensionals sobre una
superfície plana.
Perspectiva aèria : mètode mitjançant el qual es crea sensació de profunditat en una
pintura difuminant les línies convergents i eliminant els límits de la línia de color.
Perspectiva lineal o artificial: - Consisteix a representar la profunditat en un pla a partir de la
visió humana, i és per tant una bona mostra de l’antropocentrisme que caracteritza el
Renaixement. Es fonamenta en la col·locació i la distància respecte a l’objecte a representar

Perspectiva jeràrquica: recurs plàstic en el qual les figures més importants socialment
són més grans que les altre figures que les acompanyen.
Planta de creu grega: planta en forma de creu, normalment d’una església, en la qual
els quatre braços que la configuren tenen la mateixa mida.
Pintura a l’oli: tècnica utilitzada en pintura en la qual es dissolen els pigments en un
aglutinat oliós, com l’oli de llinosa, etc. Malgrat que ja existia a l’edat mitjana , es va
desenvolupar a patir de Van Eyck.
Sfumato: tècnica pictòrica consistent a esfumar els contorns de les figures per integrar-
les de manera més naturalista en l’atmosfera de l’escena.
Terribilità: plasmació , en una escultura, de la desesperació i la impotència de les
figures representades. És habitual en les obres de maduresa de Miquel Àngel.
sinòpia: dibuix preparatori de color vermell que es fa sobre el mur i que serveix de
model abans d’aplicar la pintura al fresc.

grotesc: motiu decoratiu, molt emprat en el Renaixement, format per éssers fantàstics,
vegetals i animals entrellaçats i combinats entre si.

11