Neoclassicisme

El neoclassicisme va ser un moviment artístic i literari que va sorgir a

mitjan segle XVIII i va abastar fins al segle XIX. Tenia com a base la
renovació dels valors filosòfics i estètics de l'Antiguitat Clàssica i el
culte a la raó, interpretats com a models per a la construcció de la
modernitat.
El moviment neoclassicista es va originar a França, on va ser
anomenat simplement classicisme. Des d'allí es va estendre cap a la
resta d'Europa i Amèrica, amb l'expansió d'il·luminisme o il·lustració.
Hi havia tres processos claus:
- L'aparició de la Il·lustració o l'Il·luminisme, moviment filosòfic que
defensava la raó, el coneixement i la secularització com a propòsit i
mig per a derogar el dogmatisme i fomentar el progrés. En aquest
moviment es va inserir L'enciclopèdia, de Diderot i D'Alembert,
publicada per primera vegada entre 1751 i 1772.
- El descobriment de les ruïnes d'Herculano (1738) i Pompeia (1748),
que va despertar novament l'interés per estudiar la cultura
grecollatina
- Finalment, l'anomenada “doble revolució”, és a dir, la revolució
industrial que estava modificant les maneres de producció i
organització social, i la revolució francesa, que proclamava igualtat,
llibertat i fraternitat.
Cap a finals del segle XVII i la primera meitat del segle XVIII, a Europa
dominava l'art barroc. A França, particularment, dominava el rococó
en la cort. Inspirats pels valors de la Il·lustració, prompte van sorgir
detractors de tals estils, perquè els consideraven excessius, confusos
i recarregats, i els relacionaven al fanatisme religiós i a la corrupció
aristocràtica respectivament.
En aquest context va nàixer el neoclassicisme, un moviment artístic
confessional, és a dir, amb programa propi, que reaccionava contra la
tradició artística anterior, proclamant una "revolució" estètica i
filosòfica.

Característiques
- Art basat en la raó i el progrés
· Els neoclàssics volien anteposar la raó i el coneixement humà a
l'hora de realitzar les seues obres artístiques. El Neoclassicisme
apostava per un art conscient, objectiu i realista que convidara a
reflexionar sobre la societat del moment i el seu progrés. Es
considerava un art progressista que superava el sentimentalisme per
a aportar una visió nova i més senzilla de la realitat.
- Intenció didàctica
· L'objectiu dels neoclàssics era ensenyar al poble i dotar a la societat
d'educació. La fi moralitzadora de les obres neoclàssiques és molt
evident i els artistes buscaven construir una societat més moderna i
progressista. Els artistes omplien les seues obres de valors morals i
cultes per a lluitar contra la ignorància. Els valors defensats pels
neoclàssics tenien molt a veure amb els quals es van aconseguir
durant la Revolució Francesa: llibertat, fraternitat i igualtat. Però, a
més, també promovien valors clàssics com l'honor, l'heroisme i el
patriotisme.
- Retorn als clàssics
· Una de les característiques del Neoclassicisme més destacades és
que els autors apostaven per un retorn als artistes de l'Antiguitat.
Consideraven que aquests artistes podien ser un bon model ètic i
moral que ompliria la societat de bons valors i idees. Durant el
Renaixement ja es va viure aquesta volta als orígens però, en aquest
cas, els neoclàssics acudien als clàssics amb la finalitat d'actualitzar-
los per a crear el seu projecte modern; per això se'ls coneix com neo-
clàssics (els nous clàssics).
- Importància de la raó enfront de l'emoció
Aquesta és una altra de les característiques del Neoclassicisme més
conegudes i importants. Influenciats per la Il·lustració, aquests
artistes van deixar de costat les emocions per a apostar per una
mena d'art que rendira culte a la raó
- Universalitat neoclàssica
· Els neoclàssics buscaven la universalitat en les seues obres per a,
així, poder incloure a tota mena de públic.
- Temes del Neoclassicisme
· Els artistes neoclàssics tractaven temes com la política, la història
antiga, la mitologia romana, la revolució francesa, la societat

Importància de l’estil

Antonio Canova va ser l'escultor més important del neoclassicisme,

les refinades estàtues del qual encarnen la bellesa ideal del món
antic.
Neoclassicisme en la pintura. La tècnica que va predominar va ser l'oli
sobre tela. Situada entre el Rococó i el Romanticisme en la història de
la pintura, l'estil neoclàssic té trets molt semblants al seu precursor i
el seu successor, la qual cosa fa difícil traçar límits estilístics.
L'arquitectura neoclàssica mira al passat clàssic amb l'objectiu
d'evocar i emular estructures i de cànons grecs i romans.
Aquest moviment artístic va substituir a Déu pel culte a la raó. De la
mateixa manera que en la Il·lustració, es va secularitzar la cultura a
través del seu vessant artístic.
Les acadèmies van advocar per:
o Uniformitat estilística
o Rigor intel·lectual
o Fidelitat a l'art del passat
o Aprenentatge del bon dibuix
o Dibuixos al natural
o Còpia de models clàssics

A la fi del segle XVII i mediats del XVIII, a Europa predominava l'art

barroc. En canvi en la cort de França imperava el rococó.
Prompte van sorgir detractors d'aquests estils, inspirats en els valors
de la Il·lustració. Ho van qüestionar perquè ho consideraven un art
vinculat a la corrupció aristocràtica (el rococó) i al fanatisme religiós
(el barroc).

Obra
Autor: Angelica Kauffmann
Titol: Ariadna abandonada por Teseo
Any: 1774
Estil artístic: neoclassicisme
Tècnica: olio sobre llenç
Maria Anna Angelika Katharina Kauffmann, va nàixer el 30 d'octubre
de 1741 a Roma, Itàlia i va morir el 5 de novembre de 1807. Va ser
una pintora suïssa del període neoclàssic, els temes preferits en els
seus quadres són retrats, temes mitològics, històrics i religiosos.
Apareix una dona anomenada Ariadna, tombada sobre un sofà,
vestida amb una túnica blanca, trista perquè ha sigut abandonada pel
seu estimat, qui ha fugit en un vaixell que es representa al fons de la
pintura.
L'artista usa un tema mitològic narrat per Hesíode que descriu
l'abandó d'Ariadna per Teseu en *Naxos. L'heroi atenés havia escapat
del laberint del Minotaure a Creta, emportant-se a la princesa
cretenca, Ariadna, qui s'havia enamorat de Teseu. Després, de retorn
a Atenes, l'abandona a l'illa mentre dorm (per ordre dels déus o a
traïció, segons la versió)
Aquesta obra és considerada representativa del Neoclassicisme
perquè la base de la bellesa és l'harmonia de les proporcions i de les
llums, es representa un tema mitològics típic d'aquesta època, La
llum és clara i difusa
En el moment de pintar el quadre, puja al tron Lluís XVI a França.
L'artista ha mostrat tot allò que volia transmetre (si coneixes la
història d'Ariadna i Teseu) perquè representa a Ariadna trista i
desolada, perquè el seu estimat, Teseu ha fugit en un vaixell,
representat en el fons de la pintura.
 Bibliografia
https://www.culturagenial.com/es/neoclasicismo/
https://www.unprofesor.com/lengua-espanola/el-neoclasicismo-en-
la-literatura-caracteristicas-4169.html
https://importancias.com/neoclasicismo/
https://lamenteesmaravillosa.com/el-mito-teseo-y-el-hilo-de-
ariadna/
https://www.mujeresenlahistoria.com/2011/05/retratista-
neoclasica-angelica.html
https://mymodernmet.com/es/que-es-neoclasicismo/