Història de l’Art – Maristes Montserrat

OBRA 21: EL RAPTE DE LES SABINES – Giambologna

DOCUMENTACIÓ GENERAL
Títol: El rapte de les sabines
Autor: Giambologna (Douia, 1529 – Florència, 1608).
Cronologia: 1581-1583.
Estil:Manierista
Tècnica: talla
Material: marbre
Formes: escultura exempta
Tipologia: grup
Dimensions: : 4,10 m (alt).
Localització original: Plaça de la Signoria. Loggia dei Lanzi (Florència).
Localització actual : Galleria dell'Accademia de Florència.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Itàlia al segle XVI
Després de la presa de Milà pels francesos (1499) i del període de Savonarola a Florència (1494-1498), la
capitalitat artística passa a la Roma dels Papes: Juli II (1503-1513) i Lleó X (1513-1521). Roma ja no és una fita
obligada per veure i estudiar les ruïnes clàssiques, sinó la ciutat on es porten a terme les obres més importants
del període.
El saqueig de Roma per les tropes de l´emperador Carles V (1527) marca la fi de la fase culminant del
Renaixement i inicia una època de turbulències polítiques i religioses marcada per la Reforma protestant i la greu
crisi política que comportà (guerres de religió). La Contrareforma catòlica (Concili de Trent, 1545-63) va ser la
resposta de l´Església romana i va comportar el trencament definitiu de la unitat del cristianisme occidental
Jean de Boulogne, conegut com Giambologna, va néixer a Flandes. Es va formar en el seu país . Després va
viatjar va romandre a Itàlia, on va realitzar la major part de les seves escultures. Quan va presentar una escultura
seva a Miquel Àngel aquest la va criticar per intentar acabar-la minuciosament sense abans haver realitzat un
estudi previ: aquesta lliçó no la va oblidar Giambologna que, a partir d'aleshores, va realitzar sempre una gran
quantitat d'esbossos en cera o argila abans d'executar les seves obres finals; a més, sempre va tenir una certa
inspiració amb l'obra del gran mestre florentí.
Traslladat a Florència, les seves escultures mostren una tècnica i un tractament de l'anatomia del cos humà
amb moltes referències hel·lenístiques com en el grup d'Hèrcules i el centaure Neso. A partir de 1561 va estar
sota la protecció de Francesc I de Mèdici, del qual va rebre com a primer encàrrec la realització d'una gran
escultura en marbre que havia de representar una al·legoria política de la Victòria de Florència sobre Pisa;
Giambologna va presentar la composició de dues figures dintre d'un volum cònic amb les corbes en forma
d'espiral. Una mica més tard va realitzar el grup de Samsó i el filisteu, que recorda l'admiració que sentia per
Miquel Àngel.
Finalment va arribar la realització de la seva gran obra mestra, El rapte de les sabines, que també va ser
adquirida per Francesc I de Mèdici. Una de les seves últimes escultures va ser la estàtua eqüestre de Cosme I de
Mèdici. Va morir a Florència el 1608.
 Història de l’Art – Maristes Montserrat

ESTIL
La pietat és una escultura Renaixentista del s.XV i començaments del s.XVI. El Renaixement, és l’art sorgit a
Itàlia i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l’antiguitat clàssica i romana, en l’exaltació de la naturalesa
com a model i en el nou sentit de l’home, aportat per la filosofia humanista. L’humanisme és una concepció
filosòfica que exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l’home per interpretar el món. La filosofia
clàssica, i especialment Plató, és l’instrument per aquesta reflexió.
Però a més , l’humanisme és un estil de vida. L`humanista és l’home culte, coneixedor del llatí i del grec, de
la filosofia de Plató i Aristòtil, preocupat per la ciència, la poesia i l’art.
Des del punt de vista artístic el Renaixement s’estructura en tres fases:
• Primer Renaixement o Quattrocento: tot el s.XV.
• Alt Renaixement o Cinquecento: és un període molt curt, el primer quart del s.XVI,
• Manierisme o art del s,XVI posterior als grans mestres de l’Alt Renaixement, al qual pertany
aquesta obra.
Centrant-nos en l’Alt Renaixement o Cinquecento, període que ara ens interessa direm que en aquest
moment, totes les tendències apuntades al Quattrocento arriben a la seva plenitud. En aquest període cal
destacar el paper d’alguns artistes, que sobresurten per damunt del conjunt. Apareix el concepte de geni, de
l’home capaç de crear obres d’art sense ajustar-se a cànons i normes. L’art es fa més personal. Aquests artistes, a
més, no es poden catalogar com a pintors, escultors o aquitectes: són artistes totals.
Aquest grup del Rapte de les Sabines és un treball manierista amb trets propis d'aquest moviment: -figures
allargades amb posats artificials, -la representació d'oposats naturals com home i dona, bellesa i lletgesa, vellesa
i joventut, victòria i derrota,-la col·locació en una base a tres persones, els cossos de les quals estan disposats en
una línia serpentinata, que en la seva composició inclou una sèrie d'espirals i remolins . En definitiva, es crea un
moviment helicoïdal que pot ser vist des de qualsevol angle i oferir punts d'interès des de qualsevol posició
d'observació., una tipologia que havia estat proposada per Leonardo da Vinci i explorada per Miquel Àngel amb
la seva escultura «Geni de la Victòria», tot i que l'obra mostra una clara visió frontal

ANÀLISI FORMAL

El grup escultòric està compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt del seu cap a
una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador, mentre atrapat entre les cames del jove es troba
un home vell i vençut amb mostres de desesperació; per això l'estàtua és també coneguda com la de «les tres
edats de l'home». Les tres figures estan unides psicològicament a través de les seves mirades i, formalment, per
la posició dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposició dóna la sensació de girar al voltant d'un eix
central del qual no es poden escapar.
Al pedestal hi ha una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte; les diferents combinacions possibles
entre les figures en línia serpentinata es repeteixen a diferents mides i en diferents profunditats de relleu, amb
un punt de vista central arquitectònic: aquí és on es mostra millor la iconografia del tema.
Esculpida amb la tècnica de la talla, a partir de marbre blanc de Carrara, material predilecte de l’artista per
apropar-se a la bellesa.
És una estàtua exempta, és a dir, lliure de qualsevol marc arquitectònic i de grup.
No té policromia, sols el blanc del marbre de Carrara, es un intent de cercar la bellesa i mostrar la
intel·lectualitat del treball que l’artista exercita sobre la matèria.
Aquesta obra, de 4,10 metres d’alçada, s’inspira en les idees estètiques de Miquel Àngel i de Cellini. Del primer
agafarà l’estructura serpentinata, consistent en el gir de les figures en espiral ascendent tal com Miquel Àngel,
 Història de l’Art – Maristes Montserrat

mentre que farà seu l’ideari de Cellini quan defensa la multiplicitat de punts de vista, l’anomenada multifacialitat
: “ L’escultura és set vegades més important que la pintura perquè aquesta té només un punt de vista, mentre
l’escultura en té vuit”.
El grup està compost per diferents blocs de marbre per poder potenciar el moviment dinàmic del conjunt, ben
al contrari del que defensava Miquel Àngel: la utilització d’un únic bloc de marbre: “ l’escultura es fa a força de
treure, no com la pintura que es fa a força de afegir”. L’estructura té com a eix la figura del jove que agafa entre
els seus braços la dona la qual crea amb el seu cos una forma paral·lela a l’home de la part inferior, mentre el braç
esquerre de la dona s’aixeca en direcció contrària. Aquest entrecreuament de diagonals confereix un gran
dinamisme al grup escultòric.
Per dotar al grup d'una millor base —ja que necessitava preservar la solidesa total del bloc de marbre—
l'escultor va col·locar una tercera figura corbada cap a endins, cap el terra; per tant, es troben tres figures
entrellaçades dins un mateix espai: l'home vençut al terra amb les cames doblegades cap endarrere, l'ardent
romà, de peu amb l´esquena arcada, i la dona tractant d´alliberar-se amb violència.
El volum és obert, en una direcció centrífuga.
Les proporcions son a escala humana, però una mica allargades.
En quant a la textura o acabat del marbre, direm que el virtuós i perfecte treball del marbre es veu en la
perfecció dels detalls ,(veure empremtes de les mans sobre el maluc).
Efectes de llum i ombra en el tractament exagerat del cabell tallat al trepà.
Expressió: les tres figures estan unides psicològicament a través de les seves mirades i, formalment, per la
posició dels seus cossos i els seus membres; i presenten contrast de les seves expressions exagerades amb un crit
contingut. Però els rostres no acaben de ser coherents amb la tensió i l´esforç que els cossos anuncien. No
expressen amb convicció el "pathos" que un episodi com aquest demana.
El moviment d’aquest conjunt és instantani amb un dinamisme ascendent.
En definitiva, la geometria de línies, el contrast de les expressions i la varietat de volums es van combinant per
fer del rapte una reflexió estètica sobre la relació de les formes dins l'espai.

ANÀLISI CONCEPTUAL

La temàtica és mitològica i al·legòrica. L’obra no agafà el seu nom original fins que va ser col·locada a la Loggia
dei Lanzi. També es coneguda com Les tres edats o El rapte de la sabina.
L´obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma narrada per Plutarc a Vides i Titus Livi a
Història de Roma (Ab Urbe Condita) segons les quals, Ròmul, fundador de la ciutat invità als habitants de les
poblacions properes,-entre ells els sabins- a una festa. ( l'escassetat de dones a Roma després de la fundació per
Ròmul va fer que les cerquessin per formar famílies entre el poble dels sabins); A un senyal seu, els romans
raptaren les dones sabines solteres. Segons Plutarc només s’endugueren una dona casada, i no van cometre el
rapte per llibertinatge, sinó per a crear una aliança entre veïns forta i segura, amb el vincle del matrimoni. En
l’escena veiem a Ròmul raptant una sabina mentre el seu marit apareix vençut als peus del protagonista. Per
recuperar a les dones, el llegendari rei sabí de Cures, Titus Taci va declarar la guerra a Roma, però les dones, ja
casades i amb fills, es van interposar entre els combatents i els sabins van desistir de lluitar.[ Després d'aconseguir
la pau, Titus Taci s'associà amb Ròmul, al qual concedí la mà de la seua filla Hersília.
El grup escultòric sintetitza la narració amb només tres figures, contràriament a les pintures d’aquest tema
que presenten un gran nombre de personatges; tot i així, aconsegueix transmetre igualment la convulsió i l’esperit
dramàtic del rapte. Aquesta llegenda demostra la influència sabina a la vida romana; en paraules de Plutarc: «Dura
també fins ara el fet que la núvia no passi per si mateixa el llindar de la casa, sinó que la introdueixin enlaire:
perquè aleshores (les sabines) no van entrar, sinó que les van portar per força.»
 Història de l’Art – Maristes Montserrat

Pel que sembla, l'escultura no va ser producte d'un encàrrec i es va portar a terme com una demostració de
virtuosisme i com una reflexió estètica sobre la relació de les formes dins l'espai. Així, la composició, de gran
originalitat, és una contribució magistral a la solució d'un problema estètic en debat des de dècades; i tractava la
disputa sobre la superioritat de l'escultura o de la pintura. Els defensors de l'escultura van argumentar que era
superior, perquè oferia més d'un punt de vista a l'espectador.
Quan Francesc I de Mèdici va veure l'obra es va entusiasmar i va ordenar la seva instal·lació a la Loggia dei
Lanzi, a prop del Palazzo Vecchio. Com que a la plaça s'hi trobava l'obra Perseu de Benvenuto Cellini, que
representava el triomf del bé sobre el mal i el símbol de la victòria dels Mèdici a Florència després d'haver estat
expulsats de la ciutat el 1494, l'autor va pensar un tema relacionat amb el qual batejar el seu treball, decidint-se
per la història del rapte de les sabines. El nom es va posar un cop ja col·locada la peça a la plaça.
Des de un punt de vista humanista, podria simbolitzar les tres edats de l´home, per la presència de la dona
adolescent, l´home jove i el vell. Les figures nues són el pretext per realitzar un estudi del cos humà en postures
forçades.
A partir del renaixement va ser interpretat com una història que simbolitzava la importància del matrimoni per
a la continuïtat de les famílies i cultures; i va ser un estrany exemple dins del gènere de les batalles històriques
que als artistes els va permetre demostrar el seu saber pel que fa a la composició i al domini de l'anatomia.
La funció d’aquesta obra és decorativa i il·lustrativa d’un tema mitològic - al·legòric, que és un pretext en clau
humanista, per explicar la visió antropocèntrica del mon, representant el cos humà. També com a manifest de
l´escultura manierista , ja que ofereix un triomf de l´escultura per sobre de la pintura perquè oferia més d'un punt
de vista a l'espectador.
L'escultura formava part de la col·lecció ducal de la La Loggia a la Piazza della Signoria de la ciutat de Florència.
Es va realitzar un primer grup en bronze on solament es mostren dues figures es conserva al Museu Nacional
de Capodimonte de Nàpols. Dos models de cera a escala petita d'aquest treball es troben actualment al Victoria
and Albert Museum de Londres. Finalment, un guix del grup amb tres personatges i amb la dimensió real de
l'escultura acabada, executada el 1582, es conserva a la Galleria dell'Accademia de Florència. Aquesta obra va ser
reproduïda en nombroses ocasions en petit format, tant en el taller de l'artista com en altres tallers, convertint-
se en una peça molt buscada pels col·leccionistes.
L'estàtua ha necessitat un cicle de restauracions ja que a més de quedar exposada als agents naturals, va patir
les accions de vàndals el 1971 i el 1978; un grup de gent sota els efectes de l'alcohol la va agredir en escalar-la per
col·locar una ampolla a la mà de la jove, causant-li danys considerables. L'any 2001 va ser sotmesa a una
restauració i des d'aleshores s'ha portat un control de les condicions de conservació. El 2007 s'adonaren que el
marbre patia l'acció dels agents atmosfèrics malgrat una substància protectora que s'aplicava a l'estàtua. L'any
2008 es van acabar els estudis i, amb l'opinió quasi unànime dels tècnics, es va decidir el trasllat de l'obra a la
Galleria dell'Accademia de Florència, i es va col·locar una còpia en el seu lloc a l'exterior.

MODELS I INFLUÈNCIES
Formalment, l’obra té com a model el grup del Geni de la Victòria en el que Miquel Àngel fa referència a
l’estructura serpentinata,. Aquesta mateixa solució serà emprada per Gianlorenzo Bernini en el seu grup escultòric
Rapte de Proserpina.
En l’aspecte temàtic la història fou conreada per molts pintors de l’època barroca. En la pintura neoclàssica,
l’obra de les Sabines de David (Paris, Museu del Louvre, 1794-1799), es refereix al mateix tema mostrant la
reconciliació entre sabins i romans, ja units pels llaços de sang dels seus descendents.