LA MORT DE LA VERGE

FITXA TÈCNICA

Títol: La mort de la Verge

Autor: CARAVAGGIO
Cronologia: 1605-1606
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 3,7 x 2,45 m
Estil: Barroc italià
Tema: religiós
Localització: Museu del Louvre (França)

1) CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Cronologia → 1605-1606 / primer quart del s XVII

Política i socioeconòmicament →
- Centralització del poder en l’Estat absolutista a França (Lluís XIII i
XIV) davant el parlamentarisme anglès i holandès. Període de les grans monarquies europees.
- La societat del segle XVII està marcada per crisis provocades per la reaparició d’epidèmies, crisis de subsistència i
climàtiques i represa de guerres europees (Guerra dels 30 anys).
- Divisió d’Europa entre l’Església de Roma i les confessions protestants. Roma es reafirma en el dogma catòlic. Apareixen
nous ordes religiosos com ara els jesuïtes i els oratorians arrel del Concili de Trento
- Paper repressiu de la Inquisició.
Culturalment →
- Segle d’or de les lletres de molts països europeus.
- Música: aquest segle representa el triomf de la música sacra als països centreeuropeus (Mozart, Bach…)
- Època de grans pensadors i científics: Galileo Galilei, Torricelli, Newton, Kepler, Bacon i Descartes.
- Es van posar les bases d’importants teories (racionalisme, empirisme, teoria heliocèntrica) i grans descobriments
(gravitació universal, circulació de la sang …).
Artísticament →
- L’art Barroc és un art de propaganda; la seva riquesa, monumentalitat i luxe són expressió de poder i autoritat, tant del
monarca, com de la nació i de l’Església Catòlica.
- La cultura era dirigida i controlada.

2) CARACTERÍSTIQUES DE L’ART MODERN: BARROC I ROCOCÓ

Generals

Barroc:
- Art al servei del poder de ‘l'església, de les monarquies absolutes i de la burgesia protestant.
- Sorgeix principalment a Roma i trenca amb l’Humanisme i amb el Renaixement donant pas a l’emoció, el dinamisme i el
desequilibri. L’optimisme passa a ser pessimisme, l'objectivitat passa a la subjectivitat i la raó a la sensació.
- Hi ha un recarragement i una corrupció de la norma clàssica.
- Busca la teatralitat i planteja els espais arquitectònics, les escultures i les pintures com una escenografia.
- El moviment i el dinamisme passen a ser protagonistes amb predomini de la línia corba i les composicions complexes.
- Els jocs de llums i ombres (clarobscur) arriba al tenebrisme i és reflectit tant en la pintura com en les escultures i edificis.
Rococó:
- Nascut a França es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.
- Gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels
cossos nus, en l'art oriental, especialment en els temes galants i amorosos.
- És un art bàsicament mundà, sense influències religioses, que tracta temes de la vida diària. Busca reflectir el que és agradable,
refinat, exòtic i sensual.

Arquitectura Escultura Pintura

- Neix a Roma però es manifesta en
gairebé tots els països europeus.
- Monumentalitat dels edificis;
columnes gegantines; frisos
ondulants i façanes corbes.
- Façana principal amb molta
decoració (horror vacui). Plantes
- S’origina a Itàlia amb Bernini.
- Caràcter omnipresent (es troba a
tot arreu).
- Materials: marbres de colors,
bronze, fusta…
- Escultures exemptes de
- Gust pel que és efectista i aparatós.
- Tendència al naturalisme i al
realisme (deformitats, dolor,
cadàvers…)
- Triomf del color sobre el dibuix.
- Estudi de la llum (tenebrisme)
 dinàmiques (el·lipsis).
- Interiors fastuosos i recarregats,
teatrals. Ús del clarobscur.
- Integració d’arquitectures i
monuments en el marc urbà.
tipologies i temàtiques diverses.
- Teatralitat relacionada amb
unifacialitat (està pensada per
ser vista com una escena)
- Dinamisme i moviment amb
predomini de formes obertes.
- Cerca de moviment i dinamisme.
- Domini de la perspectiva aèria.
- Temàtica variada
- 5 tendències (*): classicista,
naturalista, realista, academicista i
barroca.

3) ANÀLISI FORMAL DE L’OBRA

Estil → Barroc. Naturalisme
Tècnica → Oli sobre tela
Descripció formal En aquesta obra queden reflectides les característiques formals que defineixen l’estil de Caravaggio.
Composició → Caravaggio ens mostra el moment culminant de l’acció, quan mor la Verge.
Aquesta composició està estructurada en tres franges horitzontals:
- Superior : cortina vermella que ofereix teatralitat.
- Central : els apòstols i el cos de la verge.
- Inferior : Maria Magdalena Utilització de la línia diagonal en el focus de llum i en la
disposició del llit (els apòstols també estan disposats en escala).
Es pot observar un tractament teatral de l’escena donant protagonisme a les figures.
L’escena es tanca sobre sí mateixa provocant una abstracció o neutralitat de l’espai que
envolta l’acció. Així mateix, la composició és unitària a través de l’encreuament de dues
diagonals.
Tractament de la línea (dibuix) → hi ha una clar predomini del color per sobre de la línia .Per
dibuixar les figures, Caravaggio, utilitza models reals i quotidians. L'expressivitat la trobem
en els gestos dramàtics de les mans.
Tractament del color i de la llum → l’ús del color és realista. Pel que fa al tractament de la llum trobem forts contrastos
llumínics i un ús intencionat del clarobscur.
4) SIGNIFICAT I FUNCIÓ
Tema i significat → la temàtica és cristiana tot i que a la Bíblia no apareix la mort o transició de la Verge. És un tema provinent
dels evangelis apòcrifs.
En aquesta obra, la mort de la Verge Maria és tractada de manera realista (és possible que utilitzés el cadàver d’una
dona ofegada al riu Tiber). El raig de llum simbolitza la presència del seu fill (llum conceptual). Aquesta obra de
Caravaggio fou rebutjada ja que s’oposava al decòrum establert i a societat i alguns sectors de l‘Església no compartien
el seu naturalisme exacerbat.
Funció → era una pintura d’altar que anava destinada a una capella. La seva funció és devota. Ha de fomentar l’oració o pregària.
5) MODELS I INFLUÈNCIES → Va marcar la pintura d’altres mestres del Barroc com Rembrandt i Velázquez

Algunes definicions (la imatge donada per definir els termes és l’Escola d’Atenes de Rafael)
- Volta de canó: és la prolongació d’un arc de mig punt longitudinalment. Era usada en
la Roma clàssica i és un tret clar de recuperar el model de l’antiguitat durant el
Renaixement (època anterior al Barroc).
- Perspectiva lineal o artificial: consisteix en representar en dues dimensions la
profunditat d’un pla segons la visió humana. Es fonamenta en la col·locació i distància
respecte a l’objecte a representar a partir d’un o diversos punts de fuga. Esdevé el
sistema de representació gràfica de la profunditat més emprat a Europa fins el segle
XIX.