Pintures de Sant Climent

de Taüll
Fitxa Tècnica

- Nom: frescos de l’absis de Sant Climent

de Taüll
- Autor: mestre de Taüll i taller
- Cronologia: església consagrada el 1123
- Tècnica: fresc i tremp sobre mur
- Estil: romànic català
- Tema: religiós, bíblic
- Localització: actual MNAC Barcelona
(original església de Sant Climent de Taüll
a la Vall de Boí)
 Context històric
- Segle XI a l’Europa feudal, inici de la plena edat mitjana.
- Etapa d’estabilitat, reactivació econòmica i demogràfica.
- Consolidació del feudalisme com a sistema social i
econòmic. Societat dividida en tres estaments: oratores,
bellatores i laboratores.
- Hegemonia de l’Església (control social i focus cultural).
- Inici del renaixement de les ciutats (font de riquesa i poder).

- Al segle XI expansió territorial per la Catalunya Vella i al segle XII conquesta de la Catalunya
Nova. També conquesta de Barbastre, Saragossa, Tudela, etc. pel rei aragonès Alfons el Bataller.
- Unió matrimonial el 1137 entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella
d’Aragó que dona pas a l’inici de la Corona d’Aragó amb la coronació del successor Alfons el Cast
el 1162. Federació d’estats medievals i desenvolupament de les institucions polítiques.
 Anàlisi formal i estilístic- Material i tècnica
- Tècnica mixta al fresc i
tremp sobre el mur.
- Extracció de la
pintura del mur
original i traspàs a un
altre suport amb
tècnica strappo
(arrenca només la
pel·lícula pictòrica del
fresc sense el morter
de la preparació)
 Anàlisi formal i estilístic- Edifici
- Conjunt pictòric situat a l’absis
principal de planta semicircular de
l’església de Sant Climent de Taüll.
Anàlisi formal i
estilístic - Descripció
 Anàlisi formal i estilístic - Descripció
- Obra figurativa.
- Conjunt de pintures dividit en tres registres
superposats:
- Superior (volta de l’absis): representa el
cel. Lloc on confluïa la mirada dels fidels,
sobre l’altar on es celebrava l’eucaristia.
- Intermedi (part superior del cilindre):es
refereix a l’Església, testimoni ocular de
la divinitat de Crist.
- Inferior: (actualment perduda
pràcticament del tot), simbolitza el mon
terrenal.
Anàlisi formal i estilístic
- Composició
 Anàlisi formal i estilístic - Composició
- Composició simètrica i tancada. Eix de simetria al rostre de
Crist, paradigma de tot el conjunt. La simetria només es
trenca amb la posició de les mans de Crist i els arcs del
registre intermedi.
- La figura de Crist crea una forma romboidal a la posició dels
braços i els peus, però dintre d’una forma ovoide de la
mandorla.
- Perspectiva jeràrquica: Crist al centre i a la part més alta, de
mida molt més gran.
 Anàlisi formal i estilístic - Composició
- Supeditació de la forma i mida de les figures al marc
arquitectònic.
- Absència de marc paisatgístic o arquitectònic, sensació de
marc atemporal i espai immaterial per les franges
monocromàtiques horitzontals del fons (negre, ocre i blau)
- Horror vacui: tot l’espai de l’absis està ple de figures.
Anàlisi formal i estilístic - Tractament i expressivitat
Anàlisi formal i estilístic - Tractament i expressivitat
 Anàlisi formal i estilístic - Tractament i expressivitat
- Estructuració geomètrica dels cossos dels
diversos personatges.
- Esquematització formal que aporta un gran
antinaturalisme al conjunt.
- Hieratisme i frontalitat a les figures, que
imposen respecte i autoritat, impliquen
llunyania respecte la humanitat (sobretot a la
imatge de Crist, amb un rictus sever al
rostre).
 Anàlisi formal i estilístic - Tractament i expressivitat
- Voluntat de trencar amb la frontalitat amb els
símbols dels evangelistes dibuixats amb una
lleu perspectiva.
- Intent de volumetria als personatges amb
cercles vermells pintats a les galtes.
- Color aplicat amb pintura plana però amb
dues tonalitats (una més clara i una altra més
fosca) per aconseguir un cert modelatge,
remarcat als amplis plecs de les vestidures.
Anàlisi formal i estilístic - Línia i color
 Anàlisi formal i estilístic - Línia i color. Llum
- Predomina la línia, amb un traç negre
que configura els contorns de les
imatges representades.
- També presenta un colorit de
tonalitats àmplies amb colors plans i
estridents.
- La llum és uniforme a tot el conjunt.
 Interpretació conceptual i funció
- Conjunt iconogràfic mostra una representació de la
teofania (manifestació de la divinitat de Déu)
basada en el text de la segona parusia o segona
vinguda de Crist al món, narrada a l’Apocalipsi de
Sant Joan.
- L’obra sintetitza diferents moments bíblics i culmina
amb el Judici Final. Mostra a Crist des de la
perspectiva més sobrenatural, amb tot el poder i
glòria per jutjar la humanitat.
 Interpretació conceptual i funció
- Part superior de l’absis:
- Maiestas Domini, el Crist Jutge, de cos
sencer assegut sobre l’arc del Cel i inscrit a
una mandorla (marc en forma d’ametlla),
amb els peus sobre la Terra.
- Crist beneeix amb la mà dreta i amb
l’esquerra sosté un llibre amb la frase Ego
sum lux mundi (Jo sóc la llum del món) de
l’evangeli de Sant Joan.
- A les dues bandes hi ha l’alfa i l’omega
(primera i última lletra de l’alfabet grec)
que simbolitzen a Crist com inici i final de
tot.
 Interpretació conceptual i funció
- Part superior de l’absis:
- Al voltant del Pantocràtor hi ha la
representació simbòlica dels 4
evangelistes (tetramorf) presentats
cadascun com un àngel i sostenint l’animal
del seu símbol inscrits en rodes o cercles
enllaçats entre si (Sant Mateu l’àngel, Sant
Marc el lleó, Sant Joan l’àguila, Sant Lluc el
brau). Representació del tetramorf de
forma particular (dos de cos sencer i altres
dos de bust amb els seus símbols).
- Als extrems de la composició hi ha dos
àngels serafins amb sis ales plenes d’ulls.
 Interpretació conceptual i funció
- Decoració de la part superior de la conca
absidial: Triple visió de Déu amb la Maiestas
Domini (Crist com a jutge), l’Agnus Dei (símbol
del poder il·limitat i sacrifici de Crist) i la
Dextera Domini (Déu Pare).
 Interpretació conceptual i funció
- Decoració de la part superior de la conca
absidial:
- la mà de Déu dins un cercle blanc buit
però amb els dos dits que travessen el
seu perímetre a l’arc més proper a la
conca.
 Anàlisi formal i estilístic - Descripció
- Decoració de la part superior de la conca
absidial:
- l’anyell de Déu amb set ulls encerclat i
lleugerament arquejat, amb les potes
del davant sobre un llibre i el cap
envoltat per un nimbus o auèrola amb
una creu inscrita. Representació
segons la narració de l’Apocalipsi de
Sant Joan: els set ulls representen els
seus atributs: poder, riquesa, saviesa,
fortalesa, honor, glòria i benedicció.
 Interpretació conceptual i funció
- Decoració de la part superior de la conca
absidial:
- A l’intradós de l’arc es representa la
paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer,
que al·ludeix a la salvació dels justos.
 Interpretació conceptual i funció
- Registre intermedi:
- la Verge Maria sosté el Sant
Greal acompanyada pels
apòstols Bartomeu, Tomàs,
Jaume, Felip i Joan (aquest
últim en un arc més gran,
imberbe i amb un llibre a la
mà dreta).
 Interpretació conceptual i funció
- La representació de la Verge Maria a l’època
romànica suposava la consideració de Maria
com a camí per a la redempció de la
humanitat. Exemple a seguir per als fidels
cristians.
 Interpretació conceptual i funció
- Part inferior: generalment es
disposen elements que pertanyen al
món terrenal, així com ornaments
de caràcter vegetal o geomètric que
representen la Terra.
- No es conserven gaires restes
pictòriques del registre inferior,
s’intueixen elements decoratius de
ziga-zaga, que segurament
determinaven uns espais amb
figures d’animals. A sota solia haver
cortinatges.
 Interpretació conceptual i funció
- Funció religiosa: art al servei del tema religiós. El romànic
sacrifica el realisme pel simbolisme i l’expressió, per fer més
entenedor i impactant el missatge. Figures allunyades de la
realitat perquè la religiositat de l’època no contemplava un
Déu humà pròxim a la vida quotidiana, sinó a Crist
entronitzat com una aparició mística capaç d’abastar-ho tot.
- Funció decorativa: pintura monumental per embellir
l’església.
- Funció didàctica i moralitzant: Reforçar la ment dels fidels
en els dogmes religiosos i estimular-los l’obediència i la fe.
Les imatges tenien més efecte que les paraules dels
capellans sobre els pobres, que eren analfabets (Sant
Gregori s.VII Biblia pauperum)
 Interpretació conceptual i funció
- Datació a partir de la consagració de l’església de Sant Climent de
Taüll el 10 de desembre del 1123 (data pintada a una columna de
la nau), realitzada per sant Ramon, bisbe de Barbastre.
- Alfons el Bataller va recompensar econòmicament els exèrcits no
aragonesos que van participar a la conquesta dels territoris de
Saragossa, Barbastre, Tudela… Hi van participar personatges com
els comtes de Pallars i els d’Erill, que dominaven els feus de la Vall
de Boí, aquests guanys podrien haver finançat les pintures murals.
- Pintures adquirides per la Junta de Museus de Barcelona entre
1919-1923, arrencades de l’emplaçament original per preservar el
patrimoni cultural de Catalunya. Realització de rèpliques a
l’emplaçament original al 1959 per Ramon Millet.
- Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2000.
 Anàlisi formal i estilístic - Estil - Antecedents
Estil romànic català: obra mestra del romànic català. Mestre de Taüll
d’alt nivell artístic.

- Contactes amb Itàlia (influència iconogràfica i formal bizantina

molt forta): hieratisme, frontalitat, allargament i estilització dels
cossos, simetria, grandiositat compositiva que aporta
espiritualitat i solemnitat, ús de rodones vermelles a les galtes
per donar sensació de volum.
- Frescos de Sant’Angelo in Formis Itàlia s. XII
 Anàlisi formal i estilístic - Estil - Antecedents
- Il·luminació de manuscrits hispànics
del segle X: ús de franges
horitzontals de colors als fons
compositius.
- Miniatura del Beatus de
Girona 975
- Miniatura del Beatus de
Lièbana s.X
 Anàlisi formal i estilístic - Estil - Antecedents

- Iconografia fixada a les

icones bizantines:
- Pantocràtor del Sinaí,
segle VI
- Pantocràtor de Dafni,
1080-1100
- Pantocràtor de la
catedral de Cefalú,
Sicília, 1148
Estil - Antecedents
 Anàlisi formal i estilístic - Estil - Influències
- Deixebles del mestre de Taüll van treballar a altres edificis
a Catalunya, Aragó i Castella:
- Santa Maria de Taüll s.XII
- Ermita de Santa Cruz de Maderuelo s.XII a Segòvia
- San Baudelio de Berlanga a Sòria
Anàlisi formal i estilístic - Estil - Influències
 Anàlisi formal i estilístic - Estil - Influències
- Art contemporani: influència per la seva força pictòrica i
excepcionalitat.
- Picasso
- Francis Picabia