Ramon Llull

Aitor Camps
Valencià: llengua i literatura
1. La figura de Ramon Llull
Ramon Llull presenta una immensa obra i una activitat incessant. Difon la
seua obra i el seu programa de conversió dels infidels i renovació de la
cristiandat, que va presentar a universitats i a papes, reis i sultans.

● sistema personal de pensament: l’Art

● primer en escriure en la seua llengua sobre temes que només es
tractaven en llatí: medicina, matemàtiques o astronomia
● català per als fidels, llatí per als erudits i àrab per als infidels
● model de prosa apte per a totes les àrees del coneixement: paraules
tècniques (preses del llatí o derivades), construccions de frases precises i
desenvolupades sintàcticament…
2. Vida i ambientació històrica
Naix a Mallorca l’any 1232, acabada de conquerir per Jaume I i on un terç de la població era
musulmana.

Durant la joventut, va ocupar un càrrec a la cort de l’infant Jaume (futur Jaume II) i es va
casar i va tindre un fill i una filla. En escrits autobiogràfics, es refereix a la vida matrimonial
irregular i s’acusa de passions desordenades. Cap als trenta anys, després de la “conversió”,
va abandonar la vida cortesana i va dedicar la vida a un triple objectiu:

● La predicació als infidels, l’escriptura del “millor llibre del món”, amb què demostrar
racionalment la veritat cristiana i la fundació d’escoles-monestirs per a formar
missioners.

Al 1311, va dictar en llatí una autobiografia, la Vida coetània, en la qual es parla en 3a

persona perquè la van escriure uns monjos de París. Ací, explica el canvi que va
experimentar i els seus objectius.
3. Pensament

La primera concreció del “millor llibre del món” va ser el Llibre de

contemplació en Déu (1271-1274).

● Tracta exhaustivament la creació, l’home i Déu. Pretén demostrar que el

Déu cristià està darrere de totes les coses i açò dona sentit al món.

Però aquest llibre no el va acabar de satisfer i va pensar que la manera de

convéncier els infidels l’havia resolta amb l’Art: el nucli de tot el seu sistema
de pensament.

● L’Art va ser exposat en diversos tractats, el primer va ser l’Art abreujada

d’atrobar veritat (1272).
3. 1. L’Art, tècnica de pensament
L’Art era una tècnica de pensament de base lògica i matemàtica que, segons Llull,
permetia demostrar que les grans veritats cristianes deriven de l’estructura mateixa de
l’univers.

Els mètodes tradicionals basats en els textos sagrats no servien per a convertir els infidels i
acabaven en discussions sobre la seua interpretació.

Va decidir substituir les discussions per un sistema basat en principis generals acceptables
en les tres religions: hebrea, musulmana i cristiana.

● Existència de tres móns: el diví (Déu), l’espiritual (àngels i ànimes) i el material (minerals,
plantes i animals). L’humà és la mescla d’ànima i cos.
● L’ànima existeix i té: voluntat, enteniment i memòria
● Déu és bo, gran, etern. poderós, savi, virtuós, vertader, gloriós i té voluntat.
3. 1. L’Art, tècnica de pensament (2)

L’Art servia per a explicar Déu i qualsevol aspecte de la creació.

● En el pensament medieval, el món es veia con una manifestació de Déu i

per això es veia com un llibre en què podíem aprendre coses de Déu.
● L’Art, per tant, és un sistema d’explicació de la realitat que condueix a
l’acceptació necessària del Déu cristià com a única raó de tot.
● Com els principis de l’Art són els mateixos que els de l’univers, es podien
aplicar a qualsevol ciència. Per això, Llull va escriure tractats de teologia,
filosofia, medicina, astronomia o matemàtiques.
4. L’obra literària de Llull

Concebia la literatura com un instrument de divulgació del seu pensament.

Utilitzava històries breus o exemplis que exposaven continguts filosòfics i

científics, en forma de narració i en què els protagonistes eren
personificacions de principis abstractes.

Dividirem la seua obra en dos grups:

● Els llibres en forma de novel·la o en forma d’al·legoria.

● Les obres escrites en vers.
 OBRA EN PROSA

Arbre
El llibre del
de Arbre de
Llibre d’Evast e Blanquerna gentil e dels Llibre de les meravelles
filosofia ciència
tres savis
d’amor

- Novel·la utòpica.:
- Novel·la de crítica social
protagonistes porten una
que apunta les institucions
vida exemplar, creen
existents, la gent en
institucions ideals.
posicions de
- Es presenta la biografia de
responsabilitat i a les
Blanquerna, un cristià
actituds del seu temps.
perfecte que passa per tots
- Enciclopèdia novel·lada:
els estaments religiosos fins
presenta un repertori de
a ser papa de Roma. Després
temàtiques ben diverses:
d’aplicar el programa
Déu, els àngels, el cel, els
reformista, es fa ermità.
metalls, les bèsties,
- Inclou el Llibre d’amic e
l’humà…
amat: 366 versicles, diàleg
- L’obra inclou l’episodi del
entre l’home (amic) i Déu
Llibre de les bèsties.
(amat). L’Amor els uneix.
Llibre de l’ordre de cavalleria (1275)

L’únic tractat teòric de Llull sobre l’estament militar.

● Estructura: un pròleg i set capítols destinats a la formació del cavaller.

● Èxit literari i moltes traduccions = àmplia difusió
○ Influència en obres com el Tirant lo Blanc
● Escrit amb la voluntat de confirmar una ciència de la cavalleria i una
reforma moral: fidelitat monàrquica, defensa de la fe i respecte a
estaments socials inferiors.
● Cada capítol està dedicat a un aspecte diferent: orígens, funcions,
examinació, armament, ètica, privilegis i honors.
 OBRA EN VERS

Lo Desconhort Plant de Nostra Dona Santa Maria Cant de Ramon

- Obra de caràcter
- S’expressa la crisi autobiogràfic en
que va experimentar què s’ofereix un
en passar de la vida balanç de la seua
cortesana a una vida trajectòria que deixa
dedicada a la religió. un to amarg i
desolat.
5. Estil
Llull va ser original en utilitzar recursos perquè els seus textos foren més
atractius.

1. Locus amoenus: indret idíl·lic i natural on començava l’acció.

2. Exemplum: extrets de diverses fonts, li servien per a encadenar narracions
exemplars que il·lustraven la idea abstracta que volia fer entendre.
3. Repetició: Llull pensava que, com més es repetia un mot, més bell era.
4. Antítesi: els termes contraris permeten destacar-ne el positiu.
5. Alter ego: conscient de la seua fama, es presenta com a personatge
secundari en les seues obres –Ramon lo foll– o es col·loca en el centre
per a exemplificar pecats o fracassos.