You are on page 1of 4

d’una lògica de la contradicció que «ataca Joan Martínez Porcell, Metafísica.

la lògica de la identitat i de la universali- Barcelona: MMR. Editorial Impremta,


tat»» (p. 313). 2012, 375 p.
La setena conferència, «La bellesa com a
presència paraclètica» (1984), a la qual ja Recentment s’ha publicat, dins de la col·
ens hem referit, tanca tot el procés, tot i lecció de textos docents de la Facultat de
que realment no és una conclusió sinó més Filosofia de Catalunya, la darrera obra del
aviat una exemplificació final del mètode Dr. Joan Martínez Porcell, titulada Metafí-
durandià, que superposa els nivells estruc- sica. Es tracta d’un text escolar, en el sentit
turals i històrics, ara mitjançant l’ús simbò- més ampli de la paraula. No som davant
lic de la metàfora aqüífera de la «conca d’un assaig, sinó d’un llibre que pretén ser
semàntica» aplicada a la recurrència her- una guia didàctica per als alumnes que cur-
mètica entre l’edat mitjana i el preromanti- sen aquesta assignatura. Com es prou co-
cisme. negut, el Dr. Joan Martínez és professor
Com es pot apreciar al final del nostre ordinari de la Facultat eclesiàstica de filoso-
recorregut, aquestes conferències formen fia i catedràtic de la Universitat Ramon
un llibre de Durand en el sentit ambigu Llull. Des de fa molt anys té com a matèria
d’aquesta preposició. A través d’elles, els habitual les classes de metafísica. Al llarg
nòduls centrals del seu pensament reapa- dels darrers anys ha conservat i revisat àm-
reixen des d’angles diversos que s’explici- pliament els apunts i els textos de base per
ten, es matisen o s’enriqueixen. La immen- oferir-nos ara una versió definitiva d’un
sa cultura i l’amplitud dels coneixements manual que pot ser ja considerat llibre de
de l’autor arriben a ser aclaparadors per al referència dels estudiosos de la matèria.
lector. Si s’hi afegeix l’idiolecte tècnic, pot Com ell mateix afirma en la introduc-
produir-se la temptació d’abandonar la lec- ció, «Hi ha moltes anècdotes biogràfiques
tura. Seria un error, perquè aquest també és que il·lustren les diferents actituds que po-
un llibre sobre Durand que Alain Verjat ha den suscitar un llibre de metafísica. Hume
aixecat respectant el dinamisme intern i la desitjava entrar a la biblioteca de Londres i
unitat simbòlica d’un pensament que, a seleccionar llibres. Si tracten de metafísica,
més, enclou una cosmovisió. En temps els aniria tirant al riu perquè ocupaven un
d’incerteses, aquest llibre no només ofereix lloc inútil en les prestatgeries. Kant, un dia
claus sobre la crisi espiritual a Occident de tardor, va expressar la fi de la metafísica
sinó que també aporta una reflexió dels amb una fórmula que sembla recordar al-
seus efectes sobre la història intel·lectual tres moments, quan el senat romà afirmà
contemporània. “Delenda est Cartago”. Heidegger ironit-
zava dient que la filosofia cristiana era
Armando PEGO PUIGBÓ “holzenes Eisen”, un ferro de fusta, i més
Grup de Recerca Filosofia i Cultura recentment la veu embogida que crida la
Facultat de Filosofia mort de Déu sembla encara ressonar pels
Universitat Ramon Llull nostres carrers. Aquestes anècdotes tan sols
126 RESSENYES
p. 121-141

Comprendre Vol 15_1.indd 126 26/04/13 09:29


il·lustren la dificultat de parlar de metafísi- ens duu als primers grafits de les catacum-
ca avui. I és que a Occident fa almenys dos bes romanes, que presentaven Jesucrist no
segles on s’esfondra de la raó. L’època dels solament com a bon pastor o mestre. A les
grans oblits, de la dictadura del relativisme catacumbes de la Via Llatina es va trobar
i la caiguda dels déus va reclamant superar un mural amb Jesús i els seus deixebles a
una postmodernitat que cada vegada viu l’entorn d’una taula, tots vestits de filòsofs.
més confusament, fragmentada i parcial, la Crist, com si fos Sòcrates, amb la toga so-
realitat. La metafísica cristiana significa bre les espatlles, i els deixebles pendents de
l’intent de donar resposta a les tres grans la seva paraula. La novetat és descobrir
temptacions del moment present: l’absurd, Crist com a filòsof... L’equilibri entre la fe i
l’irracional i la desesperació». la raó, que passa per l’àgora grega i la desa-
El Dr. Joan Martinez s’imposa com a fia, va ser el primer repte de sant Justí, el
tasca el «retorn al fonament, al rescat de primer filòsof cristià, i després d’ell, de dos
l’ésser i la recerca de la veritat». Sant Tomàs mil anys de metafísica cristiana al llarg del
va donar a conèixer una afirmació de Mai- temps. Fins i tot Nietzsche afirma que la
mònides: que les veritats més profundes filosofia alemanya és escrita amb la sang
únicament són conegudes per la raó per dels teòlegs. Sant Tomàs, Doctor humanita-
uns quants, després de molt temps i amb tis, ens serà un bon mestre i amic. Ell sem-
alguns errors. Aquesta afirmació ens adver- pre va considerar la seva obra ingent, com
teix de la dificultat del repte assumit. Efec- la resposta a la pregunta que ja quan era un
tivament, quan s’oblida l’ésser no hi ha ac- nen feia als monjos de Montecasino: «Dic
cés a l’ens. Aristòtil ho deia d’una forma mihi: quid est Deus?».
força eloqüent: «Allò que abans, ara i sem- El Dr. Joan Martínez ens presenta un
pre els mortals han cercat i han comprovat manual de metafísica cristiana «sense or-
que és molt difícil, és això que és l’ens». gull ni complexos». Però a la vegada pretén
Maimònides, a la Còrdova cristiana del se- que sigui un «manual docent i, per tant,
gle xiii, va esdevenir amic intel·lectual del pràctic». Per aconseguir-ho revela part de
dominic italià de família noble Tomàs les seves fonts més properes. En primer
d’Aquino. Gràcies a això es va poder conèi- lloc, «el meu deute envers el Tratado de Me-
xer arreu el pensament i les obres d’Aristò- tafísica. Teología natural, Gredos, Madrid
til, deixeble de Plató, pensament grec des- (1961), de A. González Álvarez, que ha es-
conegut durant segles. Els àrabs ens el tat, tot i exhaurit, el llibre de text a classe
varen donar a conèixer. Tomàs d’Aquino de metafísica durant tots aquests anys. Les
no va copiar. Va integrar el pensament pla- seves anàlisis minucioses i els seu rigor han
tònic amb l’aristotèlic, oferint una síntesi inspirat bona part de la redacció del meu
innovadora. manual, i d’una manera particular la pri-
El manual que recensionem és una obra mera secció, dedicada a l’existència de
de «metafísica cristiana, inspirada en l’har- Déu. En la part dedicada a l’essència divina
monia que la tradició filosòfica cristiana ha m’he inspirat en Michael Grison, que en el
trobat entre la raó i la fe. Aquesta harmonia seu llibre Teología natural o Teodicea. Curso

COMPRENDRE 127
Vol. 15/1  Any 2013
p. 121-141

Comprendre Vol 15_1.indd 127 26/04/13 09:29


de filosofía tomista, Herder, Barcelona consultar-los al marge de la lectura seguida
(1972) presenta d’una manera més breu els del cos central del llibre».
capítols dedicats als atributs divins». Efectivament, Metafísica és un manual
Malgrat tot, hi ha algunes incorporaci- en el qual s’intenta l’esforç per aconseguir
ons molts valuoses en el manual del Dr. la fonamentació última de la nostra conei-
Joan Martínez que convé ressenyar ade- xença de l’ésser, constatant el seu accés real
quadament. «Hi he incorporat algunes a l’Absolut: «Aquesta tasca radical obliga la
anàlisis més detallades que fan referència al filosofia a repensar la seva pròpia identitat.
procés d’abstracció i altres apropaments Des del marc de referència que vol sintetit-
noètics en els quals m’han estat molt útils zar les aportacions irrenunciables de l’on-
les obres de Johannes B. Lotz i Leonardo tologia i el mètode transcendental, les vies
Polo (Lotz, J.B., La experiencia trascenden- per a encertir-nos de l’existència de Déu
tal. BAC, Madrid, 1982; Polo, L., Curso de adquireixen una nova significació, tant
Teoría del conocimiento. 4 vols, EUNSA, l’argument ontològic com les proves cos-
Pamplona, 1984)». No és casualitat, doncs, mològiques i les antropològiques. Això ens
que molt sovint l’autor faci referències a permetrà de prendre posició en els debats
l’antropologia transcendental de Polo o al contemporanis sobre Déu».
seu curs de Teoria del coneixement, que Metafísica és un llibre publicat i no prolo-
–per altra banda– està en l’arrel dels seus gat llevat de la introducció que en fa l’autor.
recents cursos a la Pontificia Università de Situa com a cosa innovadora tots els textos
Sant Thoma in Urbe –l’Angelicum–, de la al final i no a peu de pàgina com és habitual
qual ha estat professor convidat. en tot llibre, a fi de poder llegir-los millor i
El manual presenta també com a nove- més àmpliament sense interrompre la lectu-
tat «altres aportacions en l’accés a Déu per ra en un determinat paràgraf o capítol. És
obrir una mica més el ventall de possibili- una obra pensada i atansada als alumnes de
tats més enllà de les estrictament tomistes». filosofia de la Universitat Ramon Llull, i
L’autor, especialista en filosofia cristiana, també als que es preparen per estudiar Teo-
ha aportat el millor d’ell mateix en la seva logia en el seu camí cap al sacerdoci.
recent obra de metafísica: Dios, persona y Metafísica és també un llibre adient per
conocimiento, Editorial Balmes, Barcelona a tota persona que sense prejudicis vulgui
(2008). introduir-se en el quid d’allò que el deixe-
Metodològicament, hi ha en el manual ble de Plató, Aristòtil, va establir com a ni-
algunes novetats: l’autor situa els textos al vells o estadis de coneixement. Primer el
final del llibre i no a peu de pàgina. Això físic, sense oblidar mai la contemplació
permet reproduir més textos originals i so- amorosa de la natura; després el matemà-
vint també el seu context: «Penso que és tic, amb les seves lleis i el seu estudi aplicat
absolutament necessari el recurs sovintejat a les diverses disciplines del saber, avui ac-
als originals en els quals fonamentem les tuals i universitàries. Tots dos graus d’abs-
pròpies afirmacions per a un estudi rigorós tracció han possibilitat els avenços de les
de la filosofia. L’índex de textos permet de ciències al llarg dels segles. El tercer grau
128 RESSENYES
p. 121-141

Comprendre Vol 15_1.indd 128 26/04/13 09:29


d’abstracció s’anomena Metafísica, que vol oni, expliqui, presenti, argumenti i defensi
dir més enllà de l’estadi de la física i el seu el que els homes han fet amb brillantor al
raonament matemàtic. Malauradament, a llarg dels segles. Aquest llibre té 375 pàgi-
aquesta gran actitud del pensament se l’ha nes més l’índex. Després de la introducció
fet encabir en una denominació genèrica de quasi 4 pàgines a càrrec de l’autor, en
coneguda arreu com a filosofia. En realitat, només 173 pàgines sense notes a peu de
la filosofia és l’amor a tot el saber de l’ho- pàgina l’autor ens presenta la seva obra. La
me. El tercer estadi o grau d’abstracció, resta de pàgines són la bibliografia al final i
però –com apunta l’autor–, ha rebut el el recull de 95 textos als quals cal atansar-se
menyspreu en els darrers segles per part de per entendre una mica el Dr. Joan Martí-
persones de gran talla intel·lectual, fins al nez Porcell –si em permeten dir-ho– una
punt de fer desaparèixer del pensament el cosa anomenada Metafísica.
desafiament intel·lectual que només es
dóna en el plantejament metafísic. Francesc MARTÍNEZ PORCELL
Malgrat els avenços de la modernitat, és
evident que des del cogito de René Descar-
tes es va iniciar un camí sense retorn cap a Salvi Turró, Fichte. De la
posicions racionalistes que finalment han consciència a l’absolut.
acabat buidant de sentit la mateixa existèn- Badalona: Ed. Òmicron, 2011,
cia humana. La Metafísica com a ciència 270 p.
del raonament continua essent la gran des-
coneguda. El Dr. Joan Martínez no fa altra La jove editorial catalana Òmicron ini-
cosa que presentar-la amb tota la seva ple- cia amb aquest llibre una col·lecció dedica-
nitud a l’abast de qui vulgui fer-ne el des- da a monografies de filòsofs, de nom Noé-
cobriment. Cal, al meu entendre, copsar sis, amb la intenció de compaginar la
primer l’índex d’aquesta obra. Cal interio- divulgació de la filosofia amb un nivell aca-
ritzar el camí de pensament que ens propo- dèmic que s’allunya clarament de la mera
sa. Possibilitat i mètode de la teodicea avui, exposició de manual. Salvi Turró inicia
Necessitat de la Demostració sempre amb aquest projecte amb una àmplia monogra-
apropament a l’ontologisme de l’Edat Mit- fia sobre J. G. Fichte, amb la qual la recerca
jana i al nominalisme de Guillem d’Ock- filosòfica en llengua catalana guanya una
ham, que va començar l’aventura moderna eina molt valuosa per entendre i també in-
que culmina en la posició kantiana, tot re- terpretar el pensament de l’autor alemany.
duint l’àmbit propi del coneixement al pur Això implica afrontar ineludiblement els
àmbit d’allò que és perceptible a la intuïció eixos principals de tot estudi de Fichte: les
sensible. diverses exposicions de la Doctrina de la
El nostre segle xxi té al davant un gran Ciència, el lloc dels escrits polítics, educa-
repte intel·lectual: fer el descobriment de la tius i jurídics, la polèmica de l’ateisme i
Metafísica, esperonar els qui saben per tal la consegüent posició teològica i, és clar, la
d’escatir una via intel·lectual actual que ra- possible ruptura entre un primer i un se-

COMPRENDRE 129
Vol. 15/1  Any 2013
p. 121-141

Comprendre Vol 15_1.indd 129 26/04/13 09:29

You might also like