L’EDAT MODERNA

(1492-1789)
HUMANISME I REFORMA

Dibuixa un eix cronològic de l’Edat Moderna

HUMANISME
- L'humanisme va ser un corrent cultural que va aparèixer al segle XIV a les riques
ciutats estat del nord de la península itálica, que posseïen una economia creixent i
un ric patrimoni artístic.

- L’humanisme es va expandir per Europa entre els segles xv i XVI .

- En aquest context els humanistes van desenvolupar, enfront del pensament cristià
medieval centrat en Déu, una visió del món antropocèntrica. Van convertir l'home
i la intel·ligència en la seva principal preocupació, tot i que sempre estava posada al
servei de la fe cristiana.
CARACTERÍSTIQUES DE L’HUMANISME
 HUMANISTES
IMPORTANTS.

ERASME DE THOMAS MORE CARDENAL CISNEROS. ANTONIO

ROTTERDAM Aquest anglès va
Va fundar la Universitat d'Alcalá NEBRIJA
Nascut als Països defensar la consciència
de Henares i va propulsar que a Va elaborar la
Baixos, va criticar els individual enfront del
Castella l'humanisme adquirís un primera
vicis de la societat de la poder. A la seva obra
seva època,
marcat caràcter cristià gramàtica en
“Utopia” va mostrar una
especialment els de llengua
societat basada en la
l'Església, castellana.
igualtat, on no existia la
propietat privada i el
govern estava exercit
mitjançant un sistema
democràtic.
ELS PRIMERS HUMANISTES

PETRARCA
És considerat el primer
humanista.
Pilar fonamental de la
literatura italiana MAQUIAVEL
especialment gràcies a la és considerat l'iniciador de la teoria
seva obra “Cancionero” política moderna. El seu
pensament humanista es manifesta
en el Príncep (1531)on mostra el
realisme polític: la política tracta de
l'home tal com és i no de l'home tal
com ha de ser.
NICOLAU COPÈRNIC
Pare de la ciència moderna.
Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia
heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de
l'Univers
ACTIVITAT

Fes un esquema sobre l’HUMANISME:

- Definició.
- Cronologia.
- Característiques.
- Principals figures de l’Humanisme.
COMENTARI DE TEXTOS
HUMANISTES. 1
BENDITO SEA EL AÑO, EL PUNTO, EL DÍA...
Bendito sea el año, el punto, el día,
la estación, el lugar, el mes, la hora
y el país, en el cual su encantadora
mirada encadenóse al alma mía.
Bendita la dulcísima porfía
de entregarme a ese amor que en mi alma
mora,
y el arco y las saetas, de que ahora
las llagas siento abiertas todavía.
Benditas las palabras con que canto
el nombre de mi amada; y mi tormento,
mis ansias, mis suspiros y mi llanto.
Y benditos mis versos y mi arte
pues la ensalzan, y, en fin, mi pensamiento,
puesto que ella tan sólo lo comparte.
EN LA MUERTE DE LAURA
Sus ojos que canté amorosamente,
su cuerpo hermoso que adoré constante,
y que vivir me hiciera tan distante
de mí mismo, y huyendo de la gente,
Su cabellera de oro reluciente,
la risa de su angélico semblante
que hizo la tierra al cielo semejante,
¡poco polvo son ya que nada siente!
¡Y sin embargo vivo todavía!
A ciegas, sin la lumbre que amé tanto,
surca mi nave la extensión vacía...
Aquí termine mi amoroso canto:
seca la fuente está de mi alegría,
mi lira yace convertida en llanto
PETRARCA
COMENTARI DE TEXT 2.
cuando Dios ha completado la creación del mundo, empieza a considerar la posibilidad de la
creación del hombre, cuya función será meditar, admirar y amar la grandeza de la creación
de Dios. Pero Dios no encontraba un modelo para hacer al hombre. Por lo tanto se dirige al
prospecto de criatura y le dice: “no te ha dado ni una forma, ni una función específica, a tí,
Adan. Por tal motivo, tú tendrás la forma y función que desees. La naturaleza de las demás
criaturas, la he dado de acuerdo a tu libre albedrío. Te colocaré en el centro del universo, de
manera que te sea más fácil dominar a tus alrededores. No te he hecho ni mortal ni inmortal.
Ni de la tierra ni del cielo. De tal manera, que tú podrás transformarte a tí mismo en lo que
desees. Podrás descender a la forma más baja de existencia como si fueras una bestia o
podrás, en cambio, renacer más allá del juicio de tu propia alma, entre los más altos
espítitus, aquellos que son divinos.
PICO DELLA MIRANDOLLA
COMENTARI DE TEXT 3.
És la possessió de la raó allò que fa l’home. Els arbres i les bèsties salvatges creixen, però
el homes, creieu-me, es modelen. Els homes que antigament venien dels boscos, guiats
per simples necessitats i desig naturals...eren bèsties salvatges més que no pas homes. Per
què la raó, que és un tret d’humanitat, sobra allà on tot ho domina l’instint...la
naturalesa, en donar-vos un fill, us ofereix una criatura ruda que, al vostre torn, heu de
modelar perquè esdevingui un home de veritat. Si aquest modelatge no es fa de manera
acurada, continuareu tenint un anima; si al contrari, es fa de manera seriosa i sàvia,
tindreu allò que pot resultar un ésser semblant a Déu.
ERASME DE ROTTERDAM
 COMENTARI DE TEXT4.
“...situada en la suave pendiente de una colina. La ciudad está unida a la otra orilla del río por un
puente de espléndidos arcos (...)En ella existe un modelo de gobierno pacífico, donde los
hombres y mujeres renuncian voluntariamente a sus posesiones para buscar la felicidad. Es la
sociedad utópica superior al resto de sociedades conocidas hasta entonces, incluso la romana,
por su afán de aprendizaje y porque sus miembros lo comparten todo. Nadie es dueño de nada,
pero todos son ricos. El dinero está abolido pero ninguno de ellos pasa hambre.

"Por todo ello, he llegado a la conclusión de que si no se suprime la propiedad privada es casi
imposible arbitrar un método de justicia distributiva, ni administrar acertadamente las cosas
humanas. Mientras aquella subsista, continuará pesando sobre las espaldas de la mayor y mejor
parte de la humanidad el angustioso, el inevitable azote de la pobreza y la miseria".

THOMAS MORE
 EL PROGRAMA ERASMUS

El 1987 la Unió Europea va posar en marxa un programa conegut com a ERASMUS que permet als estudiants
dels països membres estudiar en universitats d'un pais europeu diferent al seu. El nom d'ERASMUS és
l'acrònim del nom oficial en anglès, European Regions Action Scheme for the Mobility of University Students, és
a dir: Pla d'Acció de les Regions Europees per a la Mobilitat d'Estudiants Universitaris. Se'l coneix simplement
com a beques Erasmus.

El programa de beques ERASMUS té com a objectiu millorar les competències dels estudiants, especialment
dels que tenen menys oportunitats econòmiques. El programa també vol promoure les actituds democràtiques
en una comunitat ciutadana activa com és Europa, el diàleg entre cultures i la solidaritat entre les persones. La
relació de l'estudiant amb altres comunitats pretén reforçar la cooperació entre joves i posar-los en contacte
amb la realitat d'altres llocs.

QUINA RELACIÓ TÉ EL PROGRAMA ERASMUS AMB ERASME DE ROTTERDAM? PER QUÈ ES

VA TRIAR AQUEST AUTOR PER DONAR NOM AL PROGRAMA?
 LA IMPREMTA JOHANNES GUTENBERG

Aquest nou mètode va permetre l'elaboració de molts més exemplars d'un llibre en menys
temps i amb un cost menor. A més, s'eliminaven molts dels errors que solien cometre els
copistes.

La impremta va permetre que la vida intel.lectual no es limités a monestirs i universitats i va

afavorir l’alfabetització .

El primer llibre complet imprès amb la nova tècnica tipogràfica va ser la Bíblia en dos volums, que
Gutenberg va imprimir a Magúncia (Alemanya) l'any 1455.

Cada tipus era un motlle de fusta o de metall amb les lletres de l'alfabet, i podia ser reutilitzat
moltes vegades. Cadascun d'aquests tipus es col·locava en una matriu per compondre la pàgina i
imprimir-la.
LA IMPREMTA ALS REGNES HISPANICS

La impremta va arribar als regnes hispànics cap el 1470, i els primers centres de difusió van
ser Barcelona València i Saragossa.

Un dels primers llibres a assolir una gran difusió arreu d'Europa es va imprimir a Alcalá de
Henares i va ser una Bíblia políglota, que contenia el text bíblic en hebreu, llatí i grec. Se'n
van imprimir 600 còpies, que es van exhaurir en poc temps.

Tenim constància que l'any 1473 ja funcionava una imprenta a Barcelona i que a principis del
segle XVI ja hi havia establerts diversos tallers d'impressió a la ciutat. Es van imprimir autors
que escrivien en català, com Ramon Llull, Ausiàs Marc i Joanot Martorell.
ELS MOVIMENTS
REFORMISTES

Comenta l’expansió dels diferents

moviments reformistes.
 L’ÈPOCA DE LES REFORMES RELIGIOSES
PER QUÈ?Al començament de l'edat moderna, l'Església catòlica era una institució
qüestionada.
Hi havia la percepció que no feia honor als seus principis espirituals i que no s'adaptava als
nous temps.
Entre les causes que van portar a aquest qüestionament destaquem:
1.- L’humanisme posava èmfasi en allò que és humà i afavoria la interpretación individual de la Bíblia. Amb
això volia incentivar una religiositat personal i crítica.
2.- El desenvolupament de les monarquies autoritàries va donar peu a una Església més controlada pels
reis, la qual cosa afeblia l'autoritat papal.
3.-La venda d'indulgències, que suposava el perdó dels pecats a canvi de lliurar diners a l'Església. Aquest
costum, que va ser criticat tant per alguns clergues com per humanistes,
4.- El papa Borja. Alexandre VI, de la familia valenciana Borja, o Borgia en italià, va encarnar els mals de
l'Església de la seva època. Va practicar el nepotisme, se'l va acusar de simonia i va tenir nombrosos fills, tot i
ser clergue. Va ser Papa entre 1492 i 1510,
QUÈ PROPOSAVA LA NOVA RELIGIOSITAT REFORMADA

- VIURE AMB HUMILTAT.- Les grans riqueses de l'alt clergat no es corresponien amb la
doctrina cristiana de la pobresa. Els clergues procedents de famílies nobiliàries i
acomodades tenien grans propietats i gaudien, a més a més, de la recaptació del
delme.
- CORREGIR LA RELAXACIÓ DELS COSTUMS. De vegades, els sacerdots incomplien
els vots eclesiàstics, per exemple, convivint amb dones, jugant i freqüenta tavernes, i
no estaven capacitats per respondre a les necessitats espiritua dels feligresos.
- EVITAR LA CORRUPCIÓ.- El clergat es corrompia amb pràctiques com la simonia,
que consisteix en la compra i venda de càrrecs eclesiàstics i el nepotisme, que
consistia a beneficiar il-legitimament familiars, concedint-los càrrecs eclesiàstics.
-
LA REFORMA LUTERANA
- El monjo alemanys Martí Luter rebutja la proposta
del Papa Lleó X de concedir indulgències a canvi de
diners per edificar la nova basílica de Sant Pere del
Vaticà. Escriu LES 95 TESIS i les penja a la porta de
la catedral de Wittenberg. Martí Luter fou excomulgat
pel Papa.
- La Reforma de Martí Luter es va escampar per tot el
Sacre Imperi Germànic. L’Emperador Carles V el
condemna.Alguns prínceps alemanys van protestar
davant aquesta condemna, de manera, que se’ls va
aplicar el terme de “protestants”.
- Comencen les hostilitats entre el prínceps
protestants i els catòlics. https://www.youtube.com/watch?v=JVUFLk37Kkk
DOCTRINA LUTERANA DOCTRINA CATÒLICA

Salvació per la fe: per a la salvació de l'ànima n'hi havia Per salvar-se era imprescindible la fe, complir amb els preceptes
prou amb una intensa fe, de manera que la mediació de (manaments, sagraments, etc.) i la realització de bones obres
l'Església era innecessària. (peregrinar, pagar indulgències, etc.).

Lliure interpretació de la Biblia: tots podien entendre i L'Església sostenia que l'única interpretació correcta de la Bíblia era
interpretar la Biblia, no només l'Església. la seva.

Reforma dels sagraments: quedaven reduïts a Hi havia set sagraments: baptisme, comunió, confirmació,
l'eucaristia i el baptisme. penitència, extremunció, matrimoni i sacerdoci.

Sacerdoci universal: es rebutjava la jerarquia de Hi havia una marcada jerarquització entre l'alt i el baix clergat, i
l'Església catòlica i l'autoritat dels papes. Els pastors els clergues no podien casar-se (celibat).
protestants van substituir els sacerdots, però sense
celibat obligatori.

Prohibició dels ordes religiosos i del culte a les Els ordes monàstics i militars i el culte a verges i sants eren
imatges de la Verge i els sants. irrenunciables.
- La reforma religiosa a Anglaterra va tenir menys contingut doctrinal i més LA REFORMA
intenció política. El rei Enric VIII va sol·licitar a l'Església catòlica l'anul·lació
del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó per casar-se amb Anna Bolena. ANGLICANA
- La negativa papal el va portar a promulgar l'acta de Supremacia (1534), on
proclamava la separació de l'Església d'Anglaterra, de la qual a partir
d'aleshores el monarca seria la màxima autoritat. D'aquesta manera, el poder
eclesiàstic va quedar sotmès al monàrquic.

- Sota el regnat d'Isabel I (1558-1603) es va fixar una doctrina amb elements

presos del catolicisme i del luteranisme. Es va establir la justificació per la fe, la
lliure interpretació de la Bíblia i es va prohibir el culte d'imatges, però l'Església
anglicana va posseir una jerarquia eclesiàstica com la catòlica i va incrementar
el nombre de sagraments.
LES
ESPOSES
D’ENRIC VIII
 ENRIC VIII
NAIXEMENT

DINASTIA

CAUSES DE LA
RUPTURA AMB
L’ESGLÉSIA DE
ROMA

ELS SEUS
MATRIMONIS

LA PERSECUCIÓ
DELS CRISTIANS:
THOMAS MORE

LLOC I DATA DE LA
SEVA MORT
LA SUCCESSIÓ
DESPRÉS DE LA
ELS CALVINISTES
- Les idees protestants es van estendre per Europa i van arribar als
cantons suissos, on van adquirir caracteristiques doctrinals més
radicals.
- Allà, un sacerdot francès-Jean Cauvin(1509-1564)-va instaurar, a
la ciutat de Ginebra, un govern teocràtic basat en una sèrie de
principis:

• Seguiment estricte de la Biblia, ja que era l'única expressió de la

voluntat

• Creença en la predestinació: en néixer tots es trobaven salvats o

condemnats d'antuvi.
JOAN CALVÍ (1509-1564)

• Humilitat i austeritat, encara que l'èxit econòmic i social no estava

castigat.
EXTENSIÓ DE LA REFORMA CALVINISTA
•A França van rebre el nom d'hugonots, i van tenir especial èxit al sud del regne, on
durant l'edat mitjana havia arrelat l'heretgia càtara, subjugada mitjançant una croada
convocada pel Papa a principis del segle XIII. Els conflictes religiosos entre catòlics i
hugonots van provocar una gran inestabilitat i violència a França durant tot el segle XVI.

• Als Països Baixos, Escòcia i Anglaterra es van anomenar puritans. En aquest

regne el puritanisme va créixer pel descontentament amb la reforma anglicana, que
creien insuficient. Durant el segle XVII, nombrosos puritans van emigrar a les colònies
angleses de la costa est d'Amèrica del Nord.
LA REFORMA CATÒLICA. LA CONTRAREFORMA
L’Església catòlica va tractar de frenar l'expansió de les reformes protestants mitjançant
un moviment de renovació interna conegut com a contrareforma. El seu propòsit va
ser rectificar errors i oposar-se a les doctrines protestants, reafirmant els seus principis.
Per això es va celebrar el concili de Trento, on es va formular un programa canvis
per tal de fer front a la reforma protestant i acabar amb la crisi del catolicisme. Els seus
acords fonamentals van ser:

Reafirmació de la jerarquia eclesiàstica, amb el Papa al capdavant, i dels

dogmes catòlics, és a dir, dels principis que no es podien discutir ni negar. Un dels més
importants va ser que la salvació s'obtenia gràcies a la fel a les bones El concili de Trento va
ser una assemblea celebrada
La Vulgata era l’única Biblia admesa i es va seguir considerant que l'única. en aquesta ciutat italiana entre
interpretació correcta d'aquesta era la de l'Església católica. 1545 i 1563. El va convocar el
papa Pau III i hi van ser
Es van mantenir els set sagraments i el culte a la Verge i als sants convidats teòlegs protestants;
Es va imposar més disciplina i formació, tant als sacerdots com als alts no obstant això, s'hi van negar
a anar i només va reunir
càrrecs
teòlegs catòlics i els més alts
eclesiàstics.
jerarques de l'Església
catòlica.
Per consolidar la tasca del
concili de Trento es van LA CONTRAREFORMA
prendre altres mesures:
- Reforçar la Inquisició .
- Es va crear un index de
llibres prohibits que es
creia que eren contraris al
catolicisme.
- Va sorgir la Companyia de
Jesús, un orde creat per
sant Ignasi de Loiola que
es va convertir en un
instrument de difusió del
catolicisme.