LITERATURA RELIGIOSA, MORAL I SATÍRICA DELS SEGLES XIV I XV.

1. Context històric: LA CRISI DE FINAL DE L’EDAT MITJANA

- La societat medieval és teocèntrica → El centre de l’univers és Déu.

Amb el desenvolupament de les ciutats apareixen els ordes conventuals (convents), entre
franciscans i dominics. Aquests es dedicaven a la cultura, és a dir, a ocupar professions
com professors, predicadors, etc.

- La Pesta Negra (S. XIV).

CONSEQÜÈNCIES

→ Provoca una onada de fanatisme i de superstició.

→ També provoca una onada d’antisemitisme.

- Cisma d’Occident (Any 1400).

Arribaren a haver 3 papes, un a Roma, un a Avinyó i un tercer al mateix temps, pel que el
Cristianisme va estar a punt de romprer-se. → El que va provocar una crisi espiritual i de
pensament.

- Corona d’Aragó.

→ Decadència de Barcelona, que en aquell temps previ, era la ciutat més important del
territori, això no obstant aquesta comença a tenir una sèrie de problemes, pel que provoca
la seva decadència.

→ Auge de València. Es converteix en la nova ciutat més poderosa, a on pertanyen els

autors importants vinents de l’època.

→ El rei Martì l’Humà mor sense descendència (principis del [Link]) & es crea un pacte →
Compromís de Casp: s’entromitza la dinastia castellana de Trastàmara.

→ En el S. XV hi haurà conflictes socials importants a Catalunya i a Mallorca.

A Mallorca: La revolta forana de 1450.
A Catalunya: La guerra civil.
 AUTORS:
FRANCESC EIXIMENIS

Un frare franciscà que va viatjar per les diferents ciutats europees, per tant és un senyor
culte que representa el final del pensament escolàstic medieval, el darrer escriptor
plenament medieval.

CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA OBRA:

→ Mentalitat medieval i basada en la escolàstica.

→ Caràcter didàctic i moralitzador.
→ Didactisme (recursos didàctics com exemples, històries, faules…)
→ Usa una prosa expressiva, clara i precisa.

OBRES:

➢ Lo Crestià

És la seva obra més ambiciosa, que havia de comprendre dotze llibres on s’exposessin
totes les idees sobre religió i moral del Cristianisme: una mena d’enciclopèdia cristiana.

Volia ser un compendi de tots els coneixements que havia de tenir un bon cristià. → Mena
d'enciclopèdia cristiana.

D’aquests dotze llibres se’n conserven quatre :

- El llibre Primer, que tracta bàsicament de religió.

- El llibre Segon, que tracta de la dignitat i de la moral que ha de tenir un

cristià.

- El Terç, que tracta del pecats i del mal tot fent una anàlisi rigorosa dels costums socials
de l’època amb grans dosis d’ironia en contra de les dones, la manera de vestir o de
menjar, els pagesos (ell era molt urbà i no suportava els pagesos i els seus costums), etc.

- El Dotzè o Regiment de prínceps e de comunitats, un tractat polític on

exposa les seves idees com s’ha d’organitzar i de governar la societat.
 ANSELM TURMEDA

Nascut a la Ciutat de Mallorca a mitjan s. XIV de molt jove es feu frare franciscà i va estudiar
a Bolonya i a París. Cap al 1385 va fer un canvi radical: se’n va anar a viure a Tunis i es va
convertir a l’Islam. Ocupà diversos càrrec públics en aquella ciutat i hi tingué fama de savi i
de sant. Ara bé, sembla que Turmeda era un escèptic que realment no creia en res i que va
saber treure profit de la seva conversió a l’Islam.

CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA OBRA:

→ Reflecteix la mentalitat urbana de l’Edat Mitjana

OBRA:

→ La disputa de l’ase contra frare Anselm:

❖ Una discussió entre l’autor i un ase sobre la superioritat de l’home damunt les
bèsties.
❖ Conté unes magnífiques històries anticlericals.

→ El llibre dels bons amonestaments:

❖ La seva obra més coneguda, escrita en vers, un conjunt de bons consells basats en
els principis i la moral cristians, tot i que també s’hi pot detectar una certa immoralitat
que reflecteix la seva manca de valors.
 SANT VICENÇ FERRER

Frare dominic nascut a València el 1350. Prengué part en el Cisma d’Occident a favor del
papa d’Avinyó. Entre 1399 i 1412 es dedicà a viatjar per Europa predicant a les principals
viles i ciutats, acompanyat sempre d’un seguici de milers de persones.

CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA OBRA:

→ Mostren com era la oratoria popular en aquells temps, i de recursos i de la llengua que es
feia servir ençà.

OBRES:

→ Els seus sermons:

Els seus seguidors es varen dedicar a recollir els seus sermons, que són una mostra
extraordinàriament viva i rica de l’oratòria popular de l’època. Se n’han conservat
moltíssims. Ferrer no els llegia sinó que els improvisava, usant nombrosos recursos per
atreure l’atenció del públic: exemples, històries, onomatopeies, interpel·lacions directes al
públic...

JAUME ROIG

Nascut a València a principis del s. XV estudià medicina a Lleida i a París i esdevingué un

professional de gran prestigi, arribant a ser metge de la reina i conseller de la ciutat de
València.

OBRA:

→ L’Espill: Novel·la escrita en vers que gaudí d’un èxit extraordinari en el seu temps.

Es tracta d’una obra satírica i grotesca que reflecteix perfectament la misogínia

(odi a les dones) pròpia de molts d’autors medievals però que, al mateix temps,
presenta característiques realistes i constitueix un precedent de la literatura
picaresca posterior.
1. Llegeix aquesta història de Francesc Eiximenis i contesta les preguntes:

Un jove va interrogar un delinqüent on li havien fet aquella carícia que duia

a la cara. El malandrí va respondre que li l'havien feta per plantar cara i no
fugir. Respongué el jove que qui li havia deixat una cicatriu tan gran a la galta
havia encara més valent. I això va respondre el malandrí:
- És que ho saps, tu, el que jo vaig fer-li, a ell?
- No; però el que sí sap tothom és que dus un bell llagostí a la cara.
Sens dubte hauria valgut més fugir.
- Com pots ser tan neci? —va dir el malandrí—. Hi ha res al món més
vergonyós que fugir?
- Sí, ja que més vergonyós és haver de dur per sempre el senyal
d'haver patit ofensa que no el d'haver-la infligit. Així com tu
presumeixes molt de valent però dus el senyal dels vençuts i dels
que fugen.

a) Quina lliçó o ensenyament vol donar?

Li vol ensenyar que de vegades és millor donar-se per vençut i fullir que fer-se el valent i
finalment convertir-se en la persona que infligeix el dolor.

b) És un consell moral o pràctic i realista?

És un consell moral, ja que no només xerra sobre el dany físic que pot provocar, sino que
tracta sobre en lo que ens podem convertir si tots feim lo mateix. És un consell que dóna per
donar a conèixer el mal que ens feim a noltros mateixos quan feim coses dolentes encara
que diguem ‘’és per la nostra protecció’’ perquè hi ha altres maneres d’evitar perdre o
ficar-nos en problemes.

2. Llegeix aquest fragment d’un sermó de sant Vicenç Ferrer i respon les
qüestions:
I per què ha donat Déu mamelles a la dona? Perquè siga celler de la
criatura. I així [santa Anna] va voler alletar [la Verge Maria]. Us pensau,
filles meves, que Déu us ha donat les mamelles per mostrar les freixures
al milans, com putes? No, sinó que heu d'anar del tot tapades, llevat de
les que estan criant.
I la va alletar tres anys. I vegeu què us diré: per al creixement complet de la
criatura dins del ventre, cal que s'hi estiga nou mesos, així mateix amb
l’alletament. Si hi ha dos fadrins amb una mateixa constitució, el que
mamarà tres anys bona llet tindrà més força que el que no mamarà bona
llet. I per això marit i muller han d'estar tres anys sense fer ús de matrimoni.
Però, tu, com ho fas? Abans que ella surti cap a missa. Ooh, que porcàs!
I per això surten lleganyoses les criatures, etc.
a) A qui parla sant Vicent al principi del text? I al final? Què els recrimina? Què
els aconsella? Qui posa com a exemple del seu ensenyament?

Al principi parla a les dones, i al final als homes. Els recrimina el fet de tenir relacions
matrimonials, ja que suposadament això perjudica a la constitució dels seus fills, i els
aconsella no mantenir-ne fins passats 3 anys del seu compromís. Posa d’exemple a Santa
Anna.

b) Localitza expressions que reflecteixin el dramatisme i l'estil col•loquial del

predicador valencià.

Ooh, que porcàs!

Però, tu, com ho fas?
I per què ha donat Déu mamelles a la dona?

c) Quin pecat retreu sant Vicent a les dones?

Retreu el fet de mostrar el seu cos, pel que els diu que han d’anar tapades, sense mostrar
gaire cosa.

3. Sant Vicenç Ferrer va predicar a Manacor. Investiga on i quin element ho

recorda, encara que actuament s’hagi canviat de lloc.

Es sap que Sant Vicenç Ferrer va predicar a Manacor perquè una part considerable del
cinquè volum de les Rondaies Mallorquines de mossèn Antoni M. Alcover tenen com a
protagonista a sant Vicenç Ferrer i xerra de les seves predicacions a la illa de Mallorca, com
és ara el cas de les recomanacions del rebosillo a Manacor. Plaça del Palau, ho recorda una
creu, que ara està a la placeta del convent.

SOR ISABEL DE VILLENA

Va ser abadessa d’un monestir de monges de la ciutat de València.

OBRA:

→ Una Vita Christi:

Destinada a posar a l’abast de les monges la vida de Jesucrist, on s’hi pot veure la intenció
de ressaltar el paper de les dones dins la vida de Jesús.

Hi ha qui ha considerat que és una rèplica conscient a la misogínia de l’Espill de Jaume

Roig, contemporani seu i també valencià.
 L’HUMANISME; UN CANVI DE MENTALITAT

1. HUMANISME:

1.1 Concepte

És un corrent literari i de pensament que pretén incorporar les formes culturals del món
clàssic a la civilització medieval.

➔ Recuperació dels clàssics i canvi de mentalitat: antropocentrisme en front del

teocentrisme medieval.

➔ Per això la cultura s’ha de centrar en la humanitat i en el seu progrès, i donen

importància als valors humans: intel·ligència, raó i coneixement.

➔ Defensen el dret de pensar de forma crítica, pensament crític, és a dir el

qüestionament dels diferents aspectes.

1.2. Causes

- Desenvolupament de les ciutats:

El sistema feudal entra en crisi. Aquests canvis afavoreixen el poder reial enfront
dels nobles, fet que provocarà enfrontaments entre els monarques i el nobles.

- Crisi econòmica de l'Europa medieval:

Crisi de mitjans de subsistència, ja que l'agricultura feudal no produïa prou per

alimentar una població creixent, terres i boscos no podien suportar una explotació
tan intensa.

- Crisi de mentalitat:

El teocentrisme fou substituït per l'antropocentrisme.

- Canvi en la finalitat de la literatura:

Segons la mentalitat medieval, la literatura havia de tenir una finalitat didàctica i moral i la
bellesa era sempre referida al seu Creador - Déu- i servia per a reconèixer la seva
grandesa. Segons la mentalitat humanística, la literatura tenia com a finalitat la satisfacció
espiritual i la perfecció humana. La bellesa era considerada un valor per si mateixa.
 2. ITÀLIA: BRESSOL DE L'HUMANISME.

L’Humanisme apareix a Itàlia al segle XIV. Dante (1265-1321) ja havia anunciat el canvi
de mentalitat, però Petrarca (1304-1374) n'esdevé el model. Els humanistes com
Petrarca recuperen el gust pels clàssics. No només els llegeixen, tradueixen i admiren,
sinó que també assimilen la seva manera de pensar i d’escriure. Escriuen inicialment
en llatí, però també en vulgar. La seva poesia escrita en italià inicia una revolució
poètica que afecta tant a la mètrica com als continguts.

→ Apareix un nou estil; “Dolce stil nuovo”.

És una nova poesia que cerca l'autenticitat, la sinceritat i el pensament íntim a l'hora de
reflectir els sentiments amorosos:

a) Un estil Dolç en l'expressió amorosa, amb una dolçor aconseguida per la

delicadesa de la frase i la musicalitat del llenguatge. Una musicalitat que
s'elabora amb paraules. El text se separa de la música.

b) Un estil Nou, per una nova manera d'expressar l'amor. El vincle vassallàtic de
l'amor cortès és superat per la contemplació meravellada de l'estimada. L'amor
heretat dels trobadors assumirà un valor espiritual, símbol de la divinitat.

Els poetes que integren aquest corrent produeixen les seves obres entre finals del segle
XIII i principis del XIV.

AUTORS: CARACTERÍSTIQUES: OBRA:

Dante Iniciador del dolce stil novo, Divina Comèdia.

concep l'amor d'una manera
absoluta (l'amor que mou el
cel i les estrelles, en diu).

Petrarca Iniciador de l'Humanisme Poemes en llatí, i també

pròpiament dit. Laura serà la en italià.
seva inspiració, la seva musa.
4. Llegeix aquest fragment del Llibre dels Bons Amonestaments d’Anselm Turmeda i
contesta les preguntes:

Los jocs honests tu usaràs;

de jocs de dau te guardaràs.
Jamai bon manto (=mantell) portaràs
mentre els seguesquis.

Recorda fill, que hagis cura

de beure lo vi amb mesura,
car lo secret mai no dura,
on lo vi regna.

Més val pa eixut amb amor

que no gallines amb remor (=conflictes).
«A tos parents faràs honor»,
ço (=això) diu lo Savi.

Honra ton pare tant com pots;

da-li del teu si n'haurà ops (=necessitat)
e semblant, per complir tos vots,
fes a ta mare.

Si vols viure llongament (=llargament),

seràs-los obedient;
no els isques (=surtis) mai de manament
puix que just sia.

a) Per què penses que Turmeda fa servir la forma versificada?

Per a que sigui més fàcil de predicar i memoritzar.
b) Quina finalitat tenen aquests versos?
Tenen una finalitat didàctica-moralitzadora, ja que pretén que el públic aprengui un estil de
lecció.
c) Quin és el seu contingut de cada estrofa?

→ 1) No has de jugar a jocs d’atzar.

→ 2) Has de beure amb mesura.
→ 3) És preferible no tenir conflictes i tenir manco coses.
→ 4) Has d’honrar i servir als teus pares.
→ 5) Has d’obeir si vols viure més.

5. Llegeix aquest fragment de l’Espill de Jaume Roig, que narra un fet

ocorregut a París quan el protagonista hi vivia, i contesta les preguntes:

Mes, aquell any,

un cas estrany
en lo món nou,
jorn de Ninou (=cap d’any)
s'hi esdevenc (=esdevingué).
Jo tinguí el reng (=guanyar combat)
Fiu (=vaig fer) convidar
tots, a sopar
e rigolatge (=festa, bauxa),
los de paratge
qui junt havíem,
allí teniem
de tots potatges;
de carns salvatges;
volateria;
pastisseria
molt preciosa,
la pus famosa
de tot París.
En un pastís,
capolat, trit (=triturat),
d'hom cap de dit
hi fon trobat.
Fon molt torbat
qui el conegué;
reconegué
que hi trobaria:
més, hi havia
un cap d'orella.
Carn de vedella
crèiem menjàssim
ans que hi trobàssim
l'ungla i el dit
tros mig partit.
Tots lo miram,
e arbitram
carn d'hom cert era.
La pastissera,
amb dos aidants (=ajudants)
filles ja grans,
era fornera
e tavernera;
dels que hi venien
allí bevien,
alguns mataven;
carn capolaven,
feien pastells,
e, dels budells,
feien salsisses
o llonganisses,
del món pus fines.
Mare i fadrines,
quants en tenien
tants en venien,
e no hi bastaven;
elles mataven
alguns vedells:
amb la carn d'ells
tot ho cobrien,
assaborien
amb fines salses.
Les dones falses,
en un clot tou,
fondo com pou,les fembres (=dones) braves,
cruels e praves (=perverses),
infels, malvades,
e escelerades (=malvades),
abominables!
descarnats ossos,
cames e tossos (=part del crani),
allí els metien;
e ja l'omplien
les fembres (=dones) braves,
cruels e praves (=perverses),
infels, malvades,
e escelerades (=malvades),
abominables!
Cert, los diables,
com los mataven,
crec les aidaven (=ajudaven)
e lo dimoni.
Faç testimoni
que en mengí prou:
mai carn ni brou,
perdius, gallines
ni francolines (=tipus de gallina)
de tal sabor,
tendror, dolçor,
mai no sentí.

a) Resumeix l’anècdota que s’hi explica.

Les dones no només feien servir carn de vedell sinó que també carn d’home, a alguns els
mataven, pel que un client s’hi va trobar parts dels restes humans mentre menjava.

b) On i quan ocorren els fets que s’hi narren?

Ocorren a un hostal de París a la nit de Cap’ d’any.

c) Com triava la tavernera les seves víctimes? Qui més hi participava?

Dels que anaven a la pastisseria i estaven més gats, i ho feia amb dos ajudants, “filles”.
d) Quins productes feien amb la carn humana? Com en dissimulaven el gust?
Pastells, salsisses, llonganisses, i ho dissimulen cobrint amb carn de vedell i fines salses.

e) Què feien amb les restes que no usaven?

Els ficaven dins tous molt fondos.

f) Com se n’adonaren els clients?

Perquè es varen trobar parts dels homes, per exemple un troç de dit, d’orella…

g) La tavernera i les filles, de qui rebien ajuda segons l'autor?

Segons l’autor, elles rebien l’ajuda del dimoni.

h) Quina opinió ens dona el narrador sobre aquests productes?

Que encara que estiguessin fets de carn d’home, no havia provat mai alguna cosa tan bona.

i) Creus que la primera persona del poema correspon a Jaume Roig o és una
primera persona literària?

Crec que fa referència a la primera persona literària ja que ho narra el protagonista.

j) Amb quins adjectius qualifica la tavernera i les seves filles?

Les qualifica com a dones falses, les fembres braves, cruels e praves, infels, malvades, e
escelerades, abominables.

k) Per què deim que aquest text és misogin?

Perquè és un atac constant a les dones, tot el que diu és negatiu.

6. Llegeix l’Elogi dels diners d’Anselm Turmeda i contesta:

a) Digues quatre exemples que posa del poder dels diners.

Diners fan l'home infernal, Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors, Diners alegren los infants, Diners tornen los malalts sans

b) Quina estrofa creus que va ser especialment polèmica a l’època?

Crec que totes les estrofes que tracten de la religió varen ser polèmiques, en especial la
darrera, ja que xerra del papa de Roma i en aquells temps era una persona molt important.

c) Quina ideologia podem deduir que tenia Turmeda? Quin ensenyament ens
transmet?
Amb aquest test es pot deduir que Turmeda no era religiós, pensa que utilitzar els diners és
una manera de conseguir el que vulguis, con si fos màgia, però aquests també poden ser
dolents si no saben com utilitzar-los.

d) Per què penses que el contingut d’aquest poema ens ajuda a entendre la
trajectòria vital de Turmeda?
A partir d’aquest poema podem entendre la trajectòria vital de Turmeda, perquè a través de
la poesia, ha expressat tots els seus pensaments, tant si afecten a altres, com si no, li dona
igual que els poderosos vagin en contra d’ell. És un interessat.

Diners de tort (=mentida) fan veritat,

e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l'home orat (=boig),
pus que d'ells haja (= si en té molts).

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que n'usa

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,
e fan cantar predicadors
Beati quorum.

Diners alegren los infants

e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes

Diners magres fan tornar gords

e tornen legítims los bords
si diràs "jas" (=té) a hòmens sords
tantost (=tot d’una) se giren.

Diners tornen los malalts sans,

moros, jueus e cristians
deixant a Déu e tots los sants
diners adoren.

Diners fan avui al món lo joc

e fan honor a molt badoc (=entabanat, beneit),
a qui diu "no" fan-li dir "oc"(=sí),
vejats miracle!

Diners, doncs, vulgues aplegar,

si els pots haver no els deixs anar;
si molts n'hauràs podràs tornar
Papa de Roma.

3. L’HUMANISME CATALÀ: La cancelleria reial.

L’Humanisme arriba a la Corona d’Aragó cap a 1380; en Bernat Metge, un autor de la

cancelleria, tradueix al català el Valter e Griselda d’en Petrarca.

Cancelleria reial → Les oficines del rei, on es redactaven els diversos documents, ordres,
lleis i informes burocràtics. La llengua que utilitzava la cancelleria era acceptada com a
“estàndard”. Aquesta se va crear en temps de Jaume I, però serà organitzada per Pere el
Cerimoniós, que la dotarà de funcionaris cultes i bons coneixedors del llatí. Llengües: Llatí,
Català i Aragonés.

Dins aquest grup de funcionaris, destacarà Bernat Metge, el principal autor humanista.

Amb les Ordinacions Palatines de Pere el Cerimoniós (1334), reorganitza la cancelleria

fent-la més professional, on s’exigirà coneixements elevats de llatí, per tant persones molt
cultes.

(s. XV) → Alfons el Magnànim estableix la cort a Nàpols.

A mitjan [Link] (1350 aprox.) → Començam a veure canvis a la manera d’escriure els
documents oficials, amb un estil més llatinitzant que preludia(anticipava) la prosa
humanística.

CARACTERÍSTICA DE LA PROSA HUMANÍSTICA

➔ Moltes subordinades, frases llargues.

BERNAT METGE

- Autor més important de l’Humanisme català. Fou un alt funcionari de la cancelleria

reial, i reflecteix clarament:

● La nova mentalitat Humanista: escèptic i fins i tot cínic (sense principis, fals).
● La nova manera d’escriure i l’estil llatinitzant propis dels humanistes.

CARACTERÍSTIQUES:
 - Manca d’originalitat → copia i plagia materials d’altres autors.

L’originalitat i el mèrit de Metge, és la manera en què aprofita aquest

materials, i com els fa servir pels seus propis interessos, amb una mentalitat
ja totalment moderna.

OBRA:

→ Lo somni:
En l’obra Lo Somni és on trobam una formulació més personal de l’escepticisme de
Metge. La redacció de l’obra (datada el 1399) està unida a unes circumstàncies
concretes de la biografia de l’autor.

➢ Escrit per defensar-se de les greus acusacions que pesen sobre ell, i per aconseguir
el favor del nou rei.

ES DIVIDEIX EN 4 LLIBRES:

1. Llibre primer: → La primera part s’obre amb el jo protagonista a la presó; mentre

dorm, en un estat de somni febril, se li apareix l’esperit de Joan I, acompanyat de
dos personatges més: l’ancià Tirèsies i el jove Orfeu. Metge aprofita per a preguntar
al rei sobre el seu destí després de la sobtada mort d’aquest, i l’esperit del monarca
l’informa que es troba al purgatori, del qual sols podrà sortir quan finalitzi el Cisma
d’Occident.

Davant l’escepticisme del seu antic notari, que no creu que l’ànima pugui viure al
marge del cos, s’enceta un diàleg sobre la immortalitat de l’ànima, en el qual el rei
es basa en arguments lògics i en autoritats.

2. Llibre segon: Aquesta part està dominada per la justificació de l’autor. Joan I
explica els motius de la seva mort: Déu va permetre que morís sobtadament per tal
que així es pogués manifestar públicament la innocència de Metge i de la resta dels
encausats.

Joan I descriu la seva situació en el purgatori i, incidint un cop més en la innocència

del seu antic servidor, li manifesta que el motiu de la seva visita és treure’l de l’error
en què es troba pel fet de creure que l’ànima mor amb el cos.

3. Llibre tercer: En aquesta part prenen la paraula els dos acompanyants de l’esperit
reial. L’endeví Tirèsies acompanya el rei per la seva afició en vida a l’astrologia,
mentre que Orfeu representa la seva afició a la música.

Tots dos narren llurs respectives històries, i Tirèsies, el moralista rigorós i agre,
blasma contra les dones, en una traducció gairebé literal de la cèlebre obra
Corbaccio de l'italià Boccaccio.
 4. Llibre quart: Aquesta part és la resposta de Metge al parlament de Tirèsies. Fa una
defensa de les dones, proposant models de virtut femenina en l’antiguitat, i acaba
amb la lloança de la nova reina, Maria de Luna.

A més, ofereix arguments per demostrar que tots els vicis que Tirèsies ha atribuït a
les dones també es troben, en un grau molt més elevat, en els homes. L’obra
finalitza en el moment en què, una vegada acabats els diàlegs, el jo protagonista es
desperta del seu somni.

5. Finalment, materials plagiats de nombroses obres clàssiques i dels humanistes

italians.

Altres obres de Bernat Metge

• El Llibre de Fortuna e Prudència (1381), sobre la qüestió de la Providència, analitzada des

d’una perspectiva plenament medieval. Es tracta d'una obra en vers octosíl·labs apariats.

• La Història de Vàlter e Griselda (1388), traducció al català d’una versió llatina de Petrarca
d’un conte del Decameró. Cal destacar que en el pròleg es troba el primer elogi de Petrarca
sorgit de la ploma d’un escriptor de la península ibèrica; una mostra
ACTIVITAT: Classifica les característiques següents segons que els consideris
propis d'un pensament medieval, basat en la fe, o un d'humanista, basat en la raó.
Intenta relacionar-los en parelles de contraris.

MEDIEVAL HUMANISTA

Tempus fugit Carpe diem

Teocentrisme Antropocentrisme.

Concepció del món feudal i estamental. Societat de mercat, regida per la banca, la
indústria i el comerç.

Imitació servil dels recursos de l'oratòria El llibre és un company que proporciona

llatina. delectació i saviesa.

Ars praedicandi. Ars dictandi.

El fet d'escriure s'entén sols sota el prisma El fet d'escriure representa un goig, un
de l'evangelització. ennobliment social i un mitjà d'expressar
idees noves.

L'afany moralitzador els porta a citar els La traducció d'obres clàssiques llatines al
clàssics [Link] romanç servien per a secularitzar i
traducció d'obres clàssiques llatines al expandir la cultura.
romanç servien per a secularitzar i
expandir la cultura.

La Fortuna és una força supeditada a la La Fortuna és cega i regeix capriciosament

voluntat de Déu. els destins dels humans.

La jerarquia estamental es pot subvertir

amb el poder dels doblers.

Intenten fer del romanç un vehicle

d'expressió culta.
1. Si compareu els dos textos següents veureu com conten la mateixa història
però amb dos estils totalment diferents. Intenta fer un comentari comparatiu
d'ambdós. Has de tenir en compte la teoria sobre les característiques estilístiques
de cadascun dels autors i de l'època respectiva.

En una ciutat era una dona, e per un gran crim fonc sentenciada que morís de fam:
pens que devia ésser alguna honrada dona. La dona havia una filla, e la filla criava la
seva criatura; e sabent que era sentenciada sa mare, així la filla feia alletar son fill, e
ella conservava la llet per a sa mare. E hagué gràcia que hi entràs a visitar sens vianda;
e així, conservant la llet, e com era entrada en la presó, dava a mamar a sa mare e
buidava-li les mamelles, e així dues vegades lo dia, hora de dinar e al vespre. Així la
sostengué molts dies, e lo jutge deia: “Com se pot fer que no sia morta?”. Lo jutge
digué: “No pot ésser”, e lo jutge ho volgué veure, e véu que la vella mamava. Plagué-li
tant esta pietat, que deslliurà la mare. Esta era bona filla.
SANT VICENT FERRER

Bé pens que et recorde d'aquella mesquina mare, per crim capital per lo pretor a mort
condemnada en lo càrcer (=presó), e per compassió de son executor, per tal que aquí
famejant morís, reservada, com sa filla, la qual algunes vegades l'entrava a visitar, jatsia
fos ben amonestada e sol·licitada ab gran pena per lo dit executor que no li metés dins
alguna vianda ni res ab què pogués sa vida allongar, no contrastant lo dit manament,
veient que en altra manera no li podia ajudar, la sostengué ab la llet de les sues
mamelles per gran temps, entrò (=fins) que fou sabut per les guardes del dit càrcer, e
publicants açò al dit pretor, obtengueren a aquelles per aquesta novetat remissió
graciosa.
BERNAT METGE

SANT VICENÇ FERRER BERNAT METGE

Frases curtes Subordinades

Ordre lògic conversa Ordre imitant frase llatina.

Atraure al públic, oralment. Dirigir a gent culta, escrit.

2. Llegeix el fragment de lo Somni i contesta les qüestions proposades:

"Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors
e envejosos sabessin contra mi, segons que després clarament a llur vergonya
s'ésdemostrat, mas (=sinó) per sola iniquitat que m'havien, o perventurper algun
secret juí (=judici) de Déu, un divendres, entorn mitja nit, estudiant en la cambra on
jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les meves cogitacions
(=pensaments), me vengué fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé
un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar (=jeure) sobre
lo llit, e sobtosament, sens despullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada,
mas en aquella que malalts o famejants solen dormir.
Estant així, a mi aparegué, a mon vijares (=al meu parer), un home de mitja estatura,
amb reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d'or,
amb un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hòmens de gran estatura,
la u dels quals era jove, fort bell e tenia una rota (=instrument musical de corda)
entre les mans; e l'altre era molt vell, amb llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un
gran bastó en la mà. E entorn de tots los dessús dits havia molts falcons, astors
(ocell semblant a una milana que antigament s’emprava per caçar) e cans de diversa
natura, qui cridaven e udolaven fort lletjament.
E quan haguí ben remirat, especialment lo desús dit home de mitja estatura, a mi fo
vijares (=em va semblar) que veiés lo rei En Joan d'Aragó, de gloriosa memòria, que
poc temps havia que era passat d'aquesta vida, al qual jo llongament havia servit. E
dubtant qui era, espaordí'm terriblement. Lladoncs ell me digué:

–Allunya tota paor de tu, car jo soc aquell que et penses.

Quan jo l'oí parlar, coneguí'l tantost (=tot d’una); puis tremolant diguí:
–Oh senyor! Com sou vós ací? E no morírey l'altre dia?
–No morí –digué ell–, mas (=però) deixí la carn a la sua mare, e retí l'esperit a Déu,
qui el m'havia donat.
–Com l'esperit? –diguí jo–. No puc creure que l'esperit, si res és, pugui tenir altre
camí sinó aquell que la carn té.
–E doncs, què entens –digué ell– que sia jo? No saps que l'altre dia passí de la vida
corporal en què era?
–Oït ho he dir –responguí jo–, mas ara no ho crec, car, si fósseu mort, no fóreu ací; e
entén que sou viu. Mas la gent, o per tal com ho voldria, car totstemps s'alegra de
novetats, e especialment de novella senyoria, o per alguna barateria que vol fer, ha
mès =(posat) en fama que sou mort.
–La fama –digué ell– és vera que jo he pagat lo deute a natura; e lo meu esperit és
aquest qui parla amb tu.
–Vós, senyor, me podeu dir què us plaurà; mas, deparlant amb vostra reverència, jo
no creuré que siau mort, car hòmens morts no parlen.
–Ver és –digué ell– que els morts no parlen; mas l'esperit no mor, e per consegüent
no li és impossible parlar.
–No em par –diguí jo– que l’esperit sia res aprés (=després) la mort, car (=ja que)
moltes vegades he vist morir hòmens e bèsties e ocells, e no veia que esperit ne
altra cosa los isqués (=sortís) del cos, per la qual jo pogués conèixer que carn e
esperit fossen dues coses distintes e separades; mas totstemps he cregut que ço
que hom diu esperit e ànima no fos altra cosa sinó la sang o la calor natural que és
en lo cos, que per la discrepància de les sues quatre humors se mor, així com fa lo
foc per lo vent qui el gita (=treu) de son lloc, o quan és corromput lo subjecte en què
és, qui s'apaga e d'aquí avant no el veu hom."

(De Lo somni. Barcelona: Quaderns Crema, 1999, p. 53-55)

a) Fes la descripció del rei, quan apareix a Bernat Metge.

Era un home de mitja estatura, amb cara reverent, vestit de vellut pelós carmesí,
amb corones dobles d'or i amb un barret vermell en el cap.

b) Com eren els personatges que l'acompanyaven? Qui eren? Cerca'n

informació (Recorda que sempre has de citar-ne les fonts)

L’acompanyaven dos homes de gran estatura, un era jove, fort bell i tenia una rota
(=instrument musical de corda) a les mans; i l'altre era molt vell, amb barba llarga i
sense ulls, pel que tenia un gran bastó en la mà. Són Tirèsias I Orfeu. Tirèsias,
l’endeví, el moralista agre que coneix per pròpia experiència la maldat de la
condició femenina, Orfeu, el mite clàssic, el símbol de la música que va fer pecar
Joan I (tenia una rota entre les mans), el poeta que va anar a l’infern en vida.

c) Qui creus que deu ser “la mare de la carn” que se cita al text ?

Crec que tenint en compte l’entorn en què xerra és la Terra.

d) Fes un resum del diàleg entre el rei don Joan i Bernat Metge.

A en Bernat se li apareix el rei don Joan, el qual ell creia que ja era mort, don Joan
l’explica que l’esperit està separat del cos i és capaç de comunicar-se sense tenir a
prop la seva carn, que encara que el seu cos sigui mort, el seu esperit continuarà
seguint viu.

e) Digues a quin llibre de Lo Somni pertany el fragment i per què.

Aquest fragment pertany al Llibre primer de Lo Somni perquè podem observar

que aquesta és la primera vegada que se li va aparèixer el rei, i també tracta la
immortalitat de les ànimes.
3. En aquest fragment de Lo somni el rei Joan I explica a Bernat Metge les
circumstàncies que han envoltat la seva mort. Llegeix-lo i respon les
qüestions.

La millor forma de morir

[...] i et diré una cosa de la qual et sorprendràs: la millor manera de morir

possible és sobtosament (per als hòmens, però, que bé i virtuosament han
viscut en el món), car com menys dura la pena, amb menys dolor es passa.
No recordes la controvèrsia que, segons diu Petrarca en els Remeis de
cascuna fortuna, hi hagué antigament entre alguns insignes i savis hòmens
sobre quina manera de morir era millor, en la qual intervingué Juli Cèsar, que
en parlà dient que la mort sobtosa i inopinada?
[...] i vull que sàpigues que en temps que jo vivia passí major pena moltes
vegades tenint por de morir quan era malalt o érem en temps d’epidèmies i
sobretot de morts sobtades, que la que passí en el moment en què vaig
abandonar el meu cos.
Cosa natural és morir, així com nàixer, menjar, beure, suar, dormir, sedejar,
famejar, vetlar i semblants coses; i una cosa natural en ella mateixa no és
dolenta ni terrible, sinó per l’opinió dels hòmens, que fa de vegades que ho
siga. No hi ha hagut home que haja nascut que no muira, ni qui muira que no
haja nascut.
Quin sentit té, doncs, fer gran festa del que cada dia veiem?, i de què ens
aprofita témer el que no podem evitar?

Bernat Metge. Lo somni. Ed. Teide. Adaptació dels autors.

a) Quina tesi defensa Joan l? La tesi defensada per Joan I, és que la millor forma de
morir sobtosament, i que a més a més, no s’hauria de celebrar (ni el naixement ni la
mort) ja que és una cosa absolutament normal.

b) Quins arguments hi aporta per defensar la seva tesi? Quin dels arguments que
utilitza és d’autoritat, és a dir, es basa en el prestigi d’una persona? En un d’ells
cita a Petrarca que empra l’argument que Juli Cèsar, un personatge important de
l’època romana, va dir aquelles paraules (millor morir sobtadament), per tant aquest és
d’autoritat. A més, també utilitza exemples com a arguments per a manifestar que la
mort és un assumpte quotidià, i que per tant no s’haurà de festejar.

c) A partir del que has llegit en el text, quines dades ajuden a afirmar que Bernat
Metge és humanista?
Principalment, que ja no es reflexa le creences teocentristes, i fa molta més referència a
allò que envolta a l’ésser humà, com en aquest cas la mort.
d) Hi ha alguna referència religiosa que ens faci pensar que hi perviuen algunes
idees medievals?

En aquest fragment crec que si, quan afirma que la seva ànima abandonara el
seu cos. NO ÉS RELIGIOSA DEL TOT.