LA DIDÀCTICA

RELIGIOSA
1r Batxillerat
Curs 2023_2024
 Context social, cultural i religiós

L’Església havia esdevingut un

L’ampli poder de què gaudia
El cristianisme convivia amb dues poder polític. En contraposició
l’Església afermava la visió d’un
religions que es basaven, també, sorgeixen els ordes mendicants i
món basat en la figura de Déu
en textos sagrats: el judaisme i també figures individuals com R.
omnipotent (teocentrisme).
l’islam. Llull que reivindiquen un retorn a
l’espiritualitat.

La literatura era una eina de

Frares, sacerdots i laics amb
inquietuds espirituals van
promoure i van desenvolupar un
programa racionalista d’instrucció
i demostració de la doctrina
cristiana.
La seva tasca divulgativa es
difusió de la paraula de Déu, dels
concretà en dues direccions: la
ensenyaments de l’Església i els
missió (la predicació de l’evangeli i
principis del Cristianisme. Per tant,
la tasca missionera) i la producció
la literatura és un embolcall
d’obres, sempre amb finalitat
expressiu i persuasiu de continguts
didàctica i moral.
didàctics universalment vàlids.

Els principals representants foren: Aquests autors van servir-se també

Francesc Eiximenis, Arnau de
Vilanova, Sant Vicent Ferrer,
Antoni Canals i també laics
religiosos com Ramon Llull.
de la llengua catalana per fer arribar
el seu missatge a un públic ampli. El
plurilingüisme de Ramon Llull fou
una opció única en el context de
l’època i pragmàtica pròpia d’una
personalitat excepcional.
 Francesc Eiximenis
• Frare franciscà.
• Autor de Lo Crestià, un tractat entorn de tot
allò que ha de saber i ha de fer un bon cristià
en tots els àmbits de la seva vida.
• Eren tretze llibres, però només se n’han
conservat quatre.
• Va escriure per a un públic burgès i en un
llenguatge entenedor, sovint recorrent a l’ús
d’exemples.
Sant Vicenç Ferrer

“Predicar no és cap
altra cosa que
l’ofici de
testimoniar les
veritats divines en
el món”
Ramon Llull

“Soc creat i l’ésser

m’és dat per servir
Déu, que sigui
honrat”
 Ramon Llull

Va néixer a Mallorca el 1232 en una família noble de colons catalans benestants instal·lats a
Mallorca amb Jaume I i va morir el 1316, a una edat molt més avançada del que era habitual a
l’època. Es casà amb Blanca Picany i fou pare de dos fills. De jove feu poesia trobadoresca.

Llull es trobava a Mallorca, trenta anys després de la conquesta per part de Jaume I, vivint en
un ambient on una tercera part de la població era musulmana. Majoritàriament els musulmans
eren encara esclaus, però es començaven a emancipar i ja en trobem uns pocs exercint oficis
d’artesans.

Va fer vida a la cort fins que, a l’edat de trenta-un anys, se li va aparèixer cinc vegades (= 5
visions) la figura de Jesucrist crucificat. Finalment, Llull admeté que “nostre Senyor Déu
Jesucrist no volia altra cosa sinó que, lleixant lo món, totalment se donàs a la sua servitud”,
vengué les seves propietats, deixà una part per a la seva família, donà la resta i es dedicà al
servei de Déu amb el propòsit de CONVERTIR ALS INFIDELS (musulmans, però també els
hebreus).
 En quins objectius específics Llull
concreta aquest propòsit?
Fer que els papas i reis l’ajudessin a impulsar les croades
militars per a conquerir Terra Santa.
Demanà l’ajut de reis i papas per impulsar les croades militars per a la
conquesta de Terra Santa tot i que ell creia que se’ls havia de convèncer per
la raó (d’una manera espiritual). És per això que també realitzà viatges
missioners a Xipre, Tunis, Armènia, Argèlia en diverses ocasions.

Fer que els papas i els reis l’ajudessin a construir escoles i

monestirs on els missioners poguessin estudiar teologia i
llengües (l’àrab i l’hebreu).
Fundà el Monestir de Miramar l’any 1276 per tal que els monjos franciscans
hi aprenguessin la llengua aràbiga per predicar als musulmans i la llengua
hebrea per convèncer als jueus.
Fou l’infant Jaume de Mallorca qui fundà aquesta escola i el 17 d’octubre de
1276 él projecte rebé la confirmació del papa Joan XXI.
Viatjà a Roma i París en diverses ocasions per aconseguir el suport del papa i
dels reis.
Escriure el millor llibre del món sobre els errors dels infidels
Va idear l’Ars, un mètode, un sistema filosòfic que té com a objectiu
demostrar l’existència de Déu i les virtuts del cristianisme d’una manera
sistemàtica i racional a partir de les idees que li van sorgir a la Il·luminació
de Randa.
 Ramon Llull i la cultura àrab
Un El coneixement de l’àrab que tenia Ramon Llull el va fer un
coneixement cas únic entre els teòlegs llatins. Mentre els escolàstics llatins
profund de només estaven familiaritzats amb les comparativament
l’àrab i de la poques obres filosòfiques àrabs que havien estat traduïdes al
religió llatí, Llull es va distingir pel seu coneixement, no sols de la
musulmana filosofia àrab, sinó també de la religió musulmana.

Sovint es refereix a l’Alcorà i també sabia la “hadith” i els

comentaris dels estudiosos musulmans sobre les
recopilacions de les tradicions. Fins i tot la seva primera obra,
el Llibre de contemplació, fou escrit en àrab i en el Llibre del
gentil reuneix un sumari popular de les creences
musulmanes en dotze articles.
 La redacció del “millor llibre del
món” sobre els errors dels infidels
i per demostrar que el cristianisme
és la veritable religió
 El Pensament de
Ramon Llull
Ars Magna o Ars combinatoria
• S’originà com a mètode per a la conversió dels infidels.
• Llull s’havia adonat que els mètodes tradicionals
basats en l’autoritat dels textos sagrats eren inútils, ja
que desembocaven en discussions inútils.
• Llull decideix fer un canvi important i prendre com a
punt de partida els principis generals acceptables per
a les tres religions. Totes tres coincidien en els
següents aspectes:
 L’existència d’un sol Déu necessàriament bo, gran i
etern i que posseïa també totes les qualitats en el
major grau possible.
 La certesa del món físic de la ciència grega.
 El marc conceptual de la lògica i la metafísica
aristotèlica.
• L’Art consistia en una tècnica combinatòria
d’arguments, prèviament acceptats pels seus
adversaris, que en generava de nous que els conduïa a
l’inevitable acceptació racional de tesis doctrinals
insospitades.
 L’obra de Llull. Trets característics
PLURILINGüISME
Ramon Llull va escriure una obra molt extensa (uns 280 llibres aproximadament) en diverses llengües: va
escriure en català, la seva llengua materna; va escriure en llatí, la llengua de cultura d’aquell moment; i va
escriure en àrab, llengua que va aprendre per tal de poder discutir amb els savis musulmans i predicar entre
els infidels. És un plurilingüisme pragmàtic en el sentit que s’adapta a la llengua més convenient per a copsar
l’atenció del seu interlocutor o lector. Va començar escrivint en àrab, El llibre de la contemplació, però no
s’ha conservat cap obra escrita en àrab.

EXCEL·LENT ESCRIPTOR
Llull fou un gran escriptor, en el sentit que va produir una prosa sintàcticament travada i enriquida per un
extensíssim repertori lèxic: literari, científic i filosòfic, sense deixar de banda els neologismes propis del seu
sistema de pensament. Es tracta d’un escriptor excepcional des del punt de vista lingüístic en català en un
moment en què tot just començava a poder exhibir traduccions d’obres devotes, històriques i científics de
major o menor ambició.

PREDOMINI DE LA PROSA DIDÀCTICA

Pel que fa als GÈNERES, l’escriptor mallorquí en va conrear de diversos. Llull començà conreant poesia trobadoresca
abans de la conversió. El coneixement d’aquesta tradició literària li fou útil per a escriure diversos poemes de caire
religiós (com el dedicat a la Verge) o el “Desconhort”, de caràcter filosòfic.
No obstant això, la major part de la seva obra està escrita en prosa. Tot i que no tenen una voluntat literària tal i
com conceben avui l’ofici d’escriptor sí que tots ells, ja siguin de caràcter filosòfic, científics i religiosos, tenen una
finalitat DIDÀCTICA. Algunes de les seves obres empren recursos novel·lístics com són el Llibre de les meravelles o el
Blanquerna.
 Prop de 280 obres
Llibre d’Evast e Blanquerna,
que inclou el Llibre d’Amic e
Amat, 365 breus reflexions
místiques, una per cada dia
de l’any.
Llibre de l’orde de cavalleria,
obra didàctica doctrinal en
què s’instrueix el lector en
la iniciació de la cavalleria.
Fèlix o llibre de meravelles,
combina la narració i el
diàleg entre el mestre i el
seu deixeble.
Llibre del gentil e dels tres
savis, discussió entre un
cristià, un jueu i un
musulmà davant d’un pagà
que accedeix al
coneixement de la fe.
Vida coetània, una obra
autobiogràfica
Arbre de la ciència, en el
qual es demostra la
presència del Déu cristià
present en la natura.
 Prop de 280 obres
Doctrina pueril, és una obra catequètica presidida per la preocupació lul·liana
d’assegurar el coneixement de les veritats de la fe cristiana.

Art demostrativa (1283), aquesta és la segona versió de l’Art, que revisa i completa
l’Ars compendiosa inveniendi veritatem (1274).

Llibre de les bèsties, és la setena de les deu parts en què es divideix el Fèlix o Llibre
de les meravelles i tracta d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula.

Desconhort, es tracta d’un debat en vers entre Ramon i un ermità, primer reticent i
després entusiasta a propòsit del programa del beat. És un relat en vers
autobiogràfic.
 Va ser un escriptor prolífic i influent per
la magnitud i la importància de la seva
INTEL·LECTUAL
producció: prop de 280 obres, que
PRESTIGIÓS
tracten temes teològics, didàctics o
morals.

PIONER DEL CATALÀ Va ser el primer autor no anònim que va

Ressò de escriure en prosa en llengua catalana

sobre temes humanístics i científics, i un

Ramon Llull
dels primers autors literaris en una
llengua romànica.

CREADOR DE LLENGUA No va tenir predecessors en l’ús literari

del català, i va ser ell qui en fixà el model.
En aquest aspecte, tots els autors
immediatament posteriors el van haver
de prendre com a referent juntament
amb els prosistes de les Cròniques.