CONTEXT HISTÒRIC

Segle XIV va ser marcat per :

-guerres
-Pesta
- Fam bona part Europa

El Metge I teòleg Arnau de Vilanova anuncià la fi del món per la gravetat de la situació.
Nous conflictes ( Cisma d’occident )(1378/1417)
3 papals a Roma
Avinyó
Pisa
Avinyó, Benet XIII = papa lluna, vinculació penñiscola.= suport corona d’Aragó
Diferents estats europeus donen suport( , depenent dels interessos polítics )
Corona d’Aragó =expandeix el seu territori pel Mediterrània, període de creixement i
estabilitat ( mitja segle XIV’)

Segon terç segle, les coses es compliquen i comparegueren la pesta i fam

conflictes bèl·lics, com són:

la Guerra de la Unió (1347-1348)
la Guerra dels Dos Peres (1356-1369), que va enfrontar la Corona d'Aragó amb la de
Castella.

1410 = mort se Martí l ́Hum ( no descendència)

Diferents tipus de successors ( a bande de Jaume d’urgell)
Accord polític = compromís de casp = Ferran d'Antequera fora res
Dinastía castellana substitueix dinastia casal Barcelona

El regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387)

Pere el Cerimoniós (1319-1387).= va organitzar, funcionament cort,cancelleria i altres
institucions amb tot detall)
Crea Generalitat= delegació permanent corts =Catalunya, València i Aragó.
Impulsar regnat Cancelleria Reial = funcionaris persones qualificades culturalment,
Això permet = model de llengua comuna= apta per registre estàndard
Conserrelia = centre cultura = importa innovacions filosòfiques i artístiques Europa

L ́humanisme
Corrent filosòfica
Naix a Itàlia
Principis S.XIV
Es basa en nova lectura( classics grecollatins )
= Plató, Aristòti,lCiceró
Base de interpretació en la bíblia a partir de les fonts més antigues
Camvia concepció de l’home ( es posava el centre de les coses) i del coneixement, no
dependrà la bíblia estrictament

Estableixen bases renaixement = fi cultura medieval

Dante i petrarca= procedents literaris de l’humanisme

Cancelleria reial, facilita l’humanisme exercirà la seua influència ( corona d’Aragó )
Tradueixen molts textos del llatí al català
Recuperen literatura autors i els referents clàssics (Virgili, Homer, Ovidi, etc.)
S.XVI Joan Lluís (València )= gran humanista europeu

La popularitat de la religió
Influència humanisme arriba a una part reduïda de la població
La noblesa
Funcionaris concelleria reial
Alta burguesía
L’altra part de la població continua en una societat que deu centre coses
Religiositat va ser enfrontada per pors i patiments (s.XIV, particularment la pesta )

Poder polític aprofita aquesta popularitat de la religió al seu favor (S.XIV, processons
institucionals)

Nous gremis vinculen la devoció un Sant o d ́una marededé.

Gram importància predicació.
València Sant Vicent Ferrer ( principals predicadors europeus )

CONTEXT LITERARI
Francesc Eiximenis (1327-1409)

Va nàixer a Girona el 1327.

Era frare franciscà,
Estudia en diferents universitats europees (pàris o Oxford ) es vincula a la seua cort =
desplega la seua activitat literària.1383 i 1408 viu a València (conseller del govern de la
ciutat)( mor al 1409 a Perpinyà com a bisbe d’elena el Roselló)

Eiximenis destaca per tindre una extensa obra

El llibre dels àngels
El llibre de les dones
Vita christi.
Lo Crestià + important ( enciclopèdia de la religió cristiana)
Quatre llibres (el Primer, el Segon,el Terç i el Dotzé) de tretze que l'havien de formar.
Part del dotze llibre ( lo Crestià) publica com independent = regiment de la cosa publica
exposa model organització política( idea del bé de l’individu, superior al bé comun, millor
manera evitar-lo monarquia )
Monarquia = poder el te deu es troba en el poble, poder que cedeix al rei = “us corret’’

Lo Crestià = intenció didàctica. Ensenya lectors cristianisme i comportament deriva àmbit

personal i públic.

l’estil es caracteritza per:

• Senzillesa(redacció i vocabulari), sovint amb elements populars i col·loquials.

• Sistemàtic, en l'organització (tretze llibres dividits en capítols, etc.) i en les argumentacions

puntuals.

• recursos propis de la predicació( sermons, com són les narracions curtes o els proverbis.)
una manera fàcil d’entendre i de recordar per part del lector.

Sant Vicent Ferrer (València, 1350- Vannes, 1419)

El papà Calixt III, (valencià)(sant el 1455). orde dels dominics, coneguts per l’oratòria. Es es
forma en diverses ciutats (Barcelona, Tolosa, Lleida, etc.) (títol mestre teología destaca en
predicació
Prestigi = capacitat negociadora, relació casa reial= persona molt influent.
( participà en el Compromís de Casp)

(va intervenir en diferents negociacions per posar fi al Cisma d'Occident i tingué una relació
molt estreta amb el papa Benet XIII).
Sant Vicent va predicar
Castellà
Galícia
Occitània
Suïssa
Nord l’italià
Bretanya
Emociona assistents (capacitat retòrica)
“ fa miracles”

Sant Vicent no era un escriptor, ni tampoc ho va voler ser. Passa a la història per els
sermons .
En conservem 280, producte del treball fet pels reportadors,

Els sermons de Sant Vicent Ferrer tenen l’estructura enunciada per Francesc Eiximenis en
l’Ars Praedicandi:

• La Introductio (introducció):
citació d'un versicle en llatí (el tema o paraula del sermó)
salutació a l’auditori (a qui s’adreça com a “bona gent”),
pregària a l’avemaria.

• La Introductio thematis (introducció del tema):

l’explicació breu del tema proposat iconclusions moral (cal extraure’n.)

• La divisio thematis (divisió del tema):

desplegament diferents parts del sermó.
Durant el sermó, feia referència a la Bíblia (argument d’autoritat)
també usava exemples quotidians (final moralitat)
molts recursos per arribar al seu públic:
registre col·loquial (al·lusions directes al públic,
onomatopeies, estil directe, gestos, exclamacions, diminutius, etc.),
la gesticulació i la veu.
experimentava reaccions de por, d’humor i emoció

Bernat Metge (Barcelona, 1340- 1413)

Membre d’una família acomodada
notari i escrivà de la Cancelleria Reial.
ambient de cultura, va conéixer textos dels humanistes italians i va traduir diverses obres
del llatí al català.
escriuru alguns textos en vers, com ara el Sermó, de caràcter satíric.
El 1390 va ascendir a secretari del rei Joan I el Caçador

*Després de la mort sobtada del monarca, Metge i altres consellers reials van ser acusats
d’haver conspirat contra el rei i haver-lo assassinat, però Metge va ser perdonat i es convertí
en secretari de Martí l’Humà.*

La seua obra més coneguda és Lo somni.

diàleg en prosa que es divideix en quatre llibres.
Part dels personatges coincideixen en persones reals.
L’obra s’ha interpretat com a exculpació de Metge sobre la mort de Joan I, amb l’objectiu
d’aconseguir el favor de Martí l’Humà.

• En el primer llibre, se li apareix a Bernat Metge en somnis Joan I, amb qui discuteix sobre
la immortalitat de l’ànima.

• En el segon llibre, Metge interroga al rei sobre quines són les raons de la seua aparició. A
més a més, hi intervenen dos personatges de la tradició
clàssica: el músic Orfeu i l’endeví Tirèsies.
• En el tercer llibre, Orfeu i Tirèsies expliquen les seues vides i el segon aprofita per a atacar
durament a les dones.
• En el quart llibre, Metge replica a Tirèsies defensant a les dones. En acabant, desperta del
somni.
Lo somni es considera una obra que anuncia l’humanisme per tres raons principals:
• L’estructura, el diàleg en prosa, s’inspira en els models clàssics grecollatins. La seua
sintaxi imita el llatí, que coneixia molt bé gràcies al seu treball en la
Cancelleria.
• Les fonts són molt diverses, des d’autors clàssics (Plató, Ovidi, Virgili, etc.) fins a escriptors
italians (Dant, Petrarca, etc.). A més a més, trobem referències a la Bíblia i a teòlegs com
Sant Tomàs.
• Els temes i l ́actitud del protagonista. Davant de l'home medieval, el personatge principal
de Lo somni dubta i relativitza, i es fa preguntes sobre temes fins aleshores inqüestionables,
com és l’existència de l’ànima després de la mort