INSTRUMENT D’AVALUACIÓ: SEGUIMENT DEL TREBALL DE L’ESTUDIANT

EN LES SESSIONS NO PRESENCIALS

Tasca: INVESTIGACIÓ sobre el panorama de la literatura catalana:
Des d’aquest moment, t’has convertit en un investigador literari. Hauràs
d’esbrinar si els següents enunciats són vertaders o falsos.
Suggeriments: Per a resoldre els enigmes pots consultar el material disposat
pel professor a la plataforma o revisar les teues anotacions de les
explicacions d’aquest a l’aula. També pots recórrer a la teua intuïció o
indagar al web o a la biblioteca. Endavant! La teua constància i esforç
ajudaran la consecució del teu èxit!
Ànims!
V F
1 La zona Baetica estava a l’actual Galícia. X
2 Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans que ocupava el territori
entre el Tajo i el Duero X
3 La influència de la parla musulmana en la configuració del valencià actual és insignificant. x
4 La Confederació catalanoaragonesa era una reunió d’Estats independents que té el seu origen
en el pacte de sobirania entre el Regne independent d’Aragó i el Comtat independent de
Barcelona
X
5 Durant la Reconquesta els catalans aportaren una major subvenció i inversió en la reconquesta. x
6 Els aragonesos, per una qüestió d’accés al comerç marítim, eren els més interessats a l’hora de
conquistar la València musulmana.
7 Els primers textos escrits conservats en la nostra llengua no són del segle XII. x
8 Els primers textos escrits conservats en la nostra llengua són el Forum Judicum i les Homilies
d’Organyà.
x
9 Ramon Llull va ser el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetre
coneixements filosòfics, teològics i místics.
x
10 Malgrat escriure en moltes llengües (català, occità, llatí i àrab), la seua producció escrita va ser
molt breu. x
11 La Crònica de Jaume I (1207- 1276) va ser dictada i dirigida per aquest monarca. x
12 La Crònica de Pere el Cerimoniós no presenta una finalitat didàctica i pedagògica. x
13 La Crònica de Ramon Muntaner (1207-1328) destaca pel sentiment patriòtic, monàrquic i religiós x
14 Bernat Desclot va ser un militar i escriptor. x
15 La finalitat de la prosa religiosa i moralitzant era ensenyar, convertir i moralitzar. x
16 Les obres del metge de la cort Arnau de Vilanova destaquen pel seu caràcter apocalíptic. x
17 A la seua obra Lo Crestià, Arnau de Vilanova, explica les característiques del bon cristià. x
18 L’obra Vita Christi d’Isabel de Villena tenia la intenció didàctica d’instruir les monges del convent
que pregaven en llatí i sovint no coneixien el significat autèntic de les oracions que recitaven. x
19 A l’obra Vita Christi trobem molts i valuosos exemples del valencià parlat al segle XV. x
20 Gràcies als reportadors conservem els sermons de Sant Vicent Ferrer. x
21 L’estil de Sant Vicent Ferrer captava i afavoria l’atenció de les persones que l’escoltaven. x
22 Alguns dels milacres de Sant Vicent Ferrer són el Miracle del Mocadoret o el de Morella (on
ressuscità un xiquet ). x
23 Actualment, coneixem perfectament la identitat dels reportadors. x
24 L’Humanisme s’inicia a Itàlia de la mà de Petrarca. x
25 L’Humanisme suposa un major protagonisme de l’home al món i el rebuig total i absolut dels x
clàssics.

1
 INSTRUMENT D’AVALUACIÓ: SEGUIMENT DEL TREBALL DE L’ESTUDIANT
EN LES SESSIONS NO PRESENCIALS
26 Un dels que rebutjà totalment l’humanisme a València va ser Joan Lluís Vives
27 Amb Lo Somni, Bernat Metge pretén restituir el seu honor i fer callar els qui l’acusaven de la mort
del rei.
28 Durant l’època medieval, el gènere poètic era un gènere elitista i minoritari només a l’abast de
les classes altes.
29 La poesia medieval s’escriu en occità fins la irrupció d’Ausiàs March.
30 Els poemes d’Ausiàs March s’anomenen Cants
31 Els conceptes de trobador i joglar són sinònims
32 Llir entre cards o Plena de seny són exemples amb els quals Ausiàs March s’adreça a l’estimada.
33 Als Cants ausiasmarquians trobem comparacions de la situació personal del poeta amb elements
o situacions representades per malalts, professions, animals, etc.
34 Els poemes ausiasmarquians són un continu enfrontament de la PASSIÓ i la RAÓ.
35 Segons Ausiàs March es pot morir per amor. La mort pot ser prova d’amor.
36 Ausiàs March no exhibeix les característiques de l’amor cortés a les seues poesies.
37 Ausiàs March va ser el primer a l’hora d’emprar el valencià com a llengua poètica.
38 La poesia misògina defensa la figura de la dona.
39 L’Espill està escrit en versos tetrasíl·labs, és a dir, versos de sis síl·labes.
40 A l’hora de comptar la mètrica dels versos en valencià, comptarem únicament fins la darrera
síl·laba tònica.
41 Jaume Roig va escriure un recull de consells adreçats al seu nebot amb l’objectiu de prevenir-lo
de les influències de les dones.
42 Curial e Güelfa no és una novel·la medieval.
43 A diferència d’altres obres de cavalleria, Tirant lo Blanc presenta un protagonista humà. En altres
paraules, Tirant és una persona com tots, amb virtuts i defectes.
44 Al Quixot de Cervantes trobem una referència al Tirant lo Blanc.
45 Joanot Martorell i Ausiàs March no eren cunyats.
46 El Misteri d’Elx representa teatralment el trànsit i assumpció de la Verge als cels.
47 La Decadència de la literatura catalana coincideix amb el segle d’Or de la literatura castellana.
48 Els canvis de la corona així com el descobriment d’Amèrica influïren en la Decadència de la
literatura catalana.
49 El prestigi cultural i polític de Castella, el distanciament del poble i la vida universitària pobra
serien algunes de les causes de tipus cultural de la Decadència.
50 La Renaixença suposa el replantejament de la condició nacional, cultural, econòmica i política del
autors/es catalans/es
51 L’enfrontament d’interessos personals i socials de Catalunya (eminentment industrials) respecte
a la resta de l’estat (majoritàriament agraris) va provocar el rellançament de la condició nacional
catalana i, com no de la llengua que es converteix en símbol d’unitat i representació social.
52 Teodor Llorente va ser el fundador del periòdic valencià Las Provincias.
53 El Romanticisme destaca per la fantasia sobre la raó i la llibertat de creació.
54 Dins del teatre del Romanticisme trobem autors com Àngel Guimerà i Eduard Escalante.
55 Eduard Escalante representa satíricament a les seues obres personatges que volen aparentar un
estatus social determinat.
56 El Modernisme suposa una nul·la valoració de l’activitat artística
57 Víctor Català, autor de Solitud, és realment una escriptora.
58 L’obra L’auca del Senyor Esteve descriu la problemàtica de tres generacions dels Esteve i,
conseqüentment, reflexa els postulats modernistes.
59 El Noucentisme (segle XX) presenta un gust per la raó, la cultura, la intel·lectualització
60 L’avantguardisme suposa la rebel·lió contra el sistema social i artístic.