L’Humanisme

1r de batxillerat
Introducció
-Significat: “amor a la condició humana”

-Sorgeix a Itàlia a la fi del s. XIV i meitat XV.

-Corrent literari i de pensament que pretén incorporar les formes del món
clàssic a la civilització medieval.

-Retorn i incorporació dels clàssics.

-Nova actitud. Nova situació de l'home i de la seva manera d'entendre el món.

-Ànsia pel saber, la intel·ligència, la bellesa.

Causes
-CRISI ECONÒMICA: L'agricultura no donava per sobreviure, deutes reials,
devaluació de la moneda que provoca una crisi de mentalitats:

TEOCENTRISME > ANTROPOCENTRISME

ARISTOCRÀCIA > BURGESIA

-CANVI DE LA FINALITAT DE LA LITERATURA: funció didàctica i moral i de

bellesa referida a Déu > mentalitat humanística ( finalitat de satisfacció
espiritual i perfecció humana. La bellesa té valor per ella mateixa).
Itàlia
-On apareix.
-Autors del TRECENTO:
En poesia:
-DANTE. Ja havia anunciat el canvi. Crea l'estil “DOLCE STIL NOVO”: nova manera
d'expressar l'amor. Amor cortès (relació de vassallatge) > contemplació meravellada
de l'estimada (DONA ANGELICATA)
-PETRARCA. Esdevé el model poètic. Escriu primer en llatí que en vulgar.
En prosa:
-BOCCACCIO: autor que exercí forta influència en Bernat Metge. B. M. Agafa i copia
fragments de l'última obra de Boccaccio: Il Corbaccio (sàtira contra una vídua que
s'havia burlat de l'autor i contribueix una diatriba contra les dones).
 ÈPOCA MEDIEVAL HUMANISME

Teocentrisme Antropocentrisme

Religió Pensament ateu

Fe Raó

Reialesa, aristocràcia Classe social emergent: burgesia

Vida als castells, a la cort reial Ciutats

Economia: gremis, agricultura Sistema bancari nou. Comerç amb Orient.

Lluita: espases Lluita: sabers, llibres (invenció de la impremta)

Estètica medieval: funció didàctica i moral de la Culte al món del saber

literatura

Bellesa: Déu Bellesa per si mateixa

Poesia: per cantar el sentiment amorós Poesia per fer reflexions (no sentiments)

Dama: MIDONS (vassallatge) Dama: DONNA ANGELICATA (perfecció)

L’Humanisme a la Corona d’Aragó
-A finals del segle XIV
-Poesia continuava l'estètica dels trobadors.
-Primera mostra: Bernat Metge fa la traducció de Vàlter e Griselda de Petrarca.
Interès pels clàssics, traduccions durant el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387)
-Contacte polític amb Itàlia:
-Alfons el Magnànim estableix la capital de la Corona a Nàpols i fomenta la
literatura en català, llatí i aragonès i fou protector d'artistes i intel·lectuals.
-Contacte dels reis catalans amb la cort del Papa a Avinyó. Petrarca va viure molts
anys a Avinyó i va influenciar en els primers humanistes catalans.
L’Humanisme a la Corona d’Aragó
-Cancelleria Reial: organisme burocràtic integrat per escrivans, secretaris i
protonotaris encarregats de redactar tota mena de documents reials. Actua de
model unificador de la llengua després de Ramon Llull.

-Funcionaris indispensable domini perfecte de: llatí, català, aragonès.

-Persones seglars d'una gran cultura i formació.

-Van ser els primers traductors.

-Contacte via epistolar amb Itàlia i van començar a redactar imitant l'elegància
de la seva prosa (hipèrbatons, frases llargues, cultismes lèxics...).

Resultat: estil depurat, model de llengua per tot el territori de parla catalana.
Els primers humanistes
ANTONI CANALS
-1352-1415719.
-Frare dominicà valencià que va tenir una
forta influència a la cort de Martí l'Humà i
després a la de Joan I.
-Va fer magnífiques traduccions de Petrarca.
-Única obra: Escola de contemplació (tractat
místic dedicat al rei Martí).
Els primers humanistes
BERNAT METGE

BIOGRAFIA:

-Barcelona 1340/46-1413.

-Inicia la carrera cavalleresca.

-El seu padrastre fou protonotari de la Cancelleria Reial.

-Fou assignat 1r com a escrivà i després com a protonotari de Joan I.

Involucrat en els escàndols que hi havia entre els funcionaris del rei Joan I.
Bernat Metge
-Després de la mort sobtada del rei va haver de defensar-se de:

-imputacions de malversació (invertir els béns del rei il·legalment).

-haver contribuït a la damnació de l'ànima del rei que havia mort sense
confessió

(haver-lo aconsellat malament).

-Empresonat el 1396 i absolt dels càrrecs 3 anys més tard.

Escriu Lo somni per defensar-se d'aquestes acusacions i per guanyar-se el perdó i a

favor del rei Martí I (germà de Joan I) al servei del qual restà com a secretari fins a la
seva mort.
Característiques
-Figura més notable de l'Humanisme català del segle XIV.
-Dins el cercle d'autors que desenvoluparà la seva tasca literària al voltant de
la Cancelleria Reial.
-La seva prosa és un magnífic exemple de l'estil de la Cancelleria i està plena
de llatinismes i de sintaxi complexa.
-Mostra característiques diferents a les medievals i per tant modernes: sentit
crític, ironia, escepticismes, exaltació de la bellesa com a finalitat.
-Fou el primer en escriure amb una finalitat literària.
-La seva única pretensió era la recerca de la bellesa.
-Va esdevenir model de la prosa humanística catalana.
Obres en vers
-Llibre de Fortuna e Prudència (1381). Primera obra. Llarg poema escrit en 1a
persona. Fortuna i Prudència debaten el tema de l'existència d'un veritable
ordre providencial en el món dels homes.

-Sermó. (Data incerta). Paròdia dels sermons del predicadors. Sàtira, ironia.

-Medecina apropiada a tot mal. Poema escrit a la presó en forma epistolar i

adreçat a Bernat Margarit, conseller de Joan I i amic seu i processat com ell.
Satiritza el mal d'amor de la poesia medieval. Utilitza les recepte com un
recurs per explicar la injustícia del seu empresonament.
Obres en prosa
-Com se comportà Ovidi essent enamorat. Obra de joventut. Traducció d'un
poema eròtic anònim del segle XIII atribuït a Ovidi.
-Vàlter e Griselda (1388). Novel·leta. Traducció d'una epístola de Petrarca.
Adreçada a Isabel de Guimerà (filla del tresorer reial) amb la intenció de rebre
el seu ajut en el procès que s'havia incoat contra ell.
-Apologia (1395). Reprèn el diàleg filosòfic a l'estil de Ciceró i de Plató. Al ser
acusat, l'obra es va quedar inacabada. Es pot considerar un esbròs de Lo
somni.
-Lo somni (1399). Escrita un cop havia sortit de la presó lliure sense càrrecs.
Propòsit de l'escriptura: quedar lliure de qualsevol rastre de culpabilitat que
algú pogués sospitar i aconseguir el favor del nou rei Martí l'Humà i la seva
esposa Maria de Luna (ambdós molt religiosos).
Característiques de Lo somni
-Diàleg (mètode eficaç de persuasió. Emprat per Plató i Ciceró)
-Personatges mitològics (Orfeu i Tirèsies)
-Model dels autors del TRECENTO
-4 llibres
-Estil mesurat, sintaxi impecable
-Juxtaposició de fragments (característic de la prosa de la Cancelleria)
-Manlleus directes i inclús literals d'altres obres de Ciceró, Boccaccio, Ovidi, Valeri Màxim,
Petrarca...
-Finalitat: autojustificació per reconciliar-se amb el rei i continuar gaudint del favor del rei
-Mostra el seu escepticisme a través de la ironia
-Elegància i perfecció de la prosa ja amb actitud Renaixentista.
Temàtica de Lo somni
1r llibre: narra l'aparició en somnis del difunt rei Joan I a Bernat Metge i comença

entre ells un diàleg sobre la immortalitat de l'ànima. L'escepticisme inicial de Bernat

Metge sobre el tema deixa pas, al final, a l'acceptació dels arguments del rei.

2n llibre: el rei explica que es troba al purgatori a causa de la seva actitud respecte

el Cisma d'Occident i de l'excessiva afició a la cera, música i vaticinis. La seva

penitència consisteix a escoltar els udols i crits del gossos, de les aus de caça, els

sons inharmònics que produeix Orfeus amb la seva lira i els retrets que del seu

passat li fa el fa el vell endeví Tirèsies.

Temàtica de Lo somni
3r llibre: Orfeus i Tirèsies expliquen la seva història. Tirèsies blasfema contra les

dones (còpia literal del Corbaccio de Boccaccio).

4t llibre: Resposta a Tirèsies. Bernat Metge fa un elogi de les dones entre les qual

hi ha la dona del rei (Maria de Luna) i s'inventa defectes dels homes per atribuir

més qualitats a les dones.

L'obra finalitza en el moment en què, acabats els diàlegs, el jo protagonista

desperta del seu somni.