Filosofia Contempornia - Dr.

Francesc Torralba
PRELIMINARS
1. ESPAI: Hi ha ms filosofia fora dOccident, per no la farem. Com ara,
lescola de Kioto, o les filsofs llatinoamericans. Ens circunscrivim a
lEuropa occidental: filsofs franco-alemanys. Pero hi ha vida filosfica
contempornia ms enll dEuropa.
2. TEMPS: qesti oberta. El final no est acotat. Per lorigen?
a) 1831: amb la mort de Hegel, perqu no es pot entendre el que
vindr desprs sense el hegelianisme. Autor-esdeveniment. Hi ha
un abans i un desprs.
b) 1900: lany que mor Nietzsche. No es pot entendre el segle XX
sense Nietzsche. s lautor que ha marcat ms decisivament el
segle XX: Du ha mort. (Alg dir que tamb Kierkegaard s
decisiu). Tamb hi ha un canvi de segle, final duna poca i inici
dun altre. Segons Torralba, no es pot entendre el XX sense el XIX.
Bona part del XX sn neo-...
c) 1918: final de la I guerra mundial. Any decisiu a Europa,
comenament dun nou ordre. Zeitgeist: esperit de lpoca marcat
per la decadncia (La decadncia dOccident). Autors que es
caracteritzen pel desencs del mn. Lesperit de la Illustraci
senfonsa. Autors que marcaran una poca: perode entre guerres.
3. ACTUAL/CONTEMPORNIA: cum-temporis, vol dir amb el temps (teu).
s clau per entendre el nostre temps. Ens donen moltes claus per entendre
el que passa ara. Actual s la filosofia que sest gestant ara.
4. SELECCI: sempre s subjectivitat. Autors clssics: Autor que ha superat
la prova del temps i que parla a lhome universal. (Gadamer, Veritat i
mtode). Pel que fa als actuals, suspensi del judici. Ja veurem! Estudiarem
els autors que han influt ms. Dos grans temes que tractarem:
antropologia filosfica i teologia racional (home i Du). El segle XIX s el
segle de lateisme, amb algunes poques excepcions (Kierkegaard). Quins
corrents? A partir de lautor apuntarem cap als corrents (Marx, Comte...).
Els corrents sn simplificacions. Ex. Kierkegaard s anomenat el pare de
lexistencialisme. Per s molt ms! Agafen una fulla de larbre! Parlarem
dautors que generen corrent.
5. METODOLOGIA: presentaci dels autors + clau bibliogrfica.

Dones filsofes del segle XX: Edith Stein, Simone de Beauvoir, Simone Weil,
Hannah Arendt, Mara Zambrano.

1
PROLEGMENS
Qu s filosofia de la Histria? Una rea de la filosofia que estudia el sentit/
finalitat de la Histria. La pregunta sobre qu s la Histria i quina s la seva
finalitat. Hi ha molts autors, des de sant Agust fins a Marx.

Nosaltres, en canvi, ens preguntarem:

1. Quin sentit t fer histria de la filosofia?
2. T algun sentit la histria de la filosofia? T alguna direccionalitat?

De qu serveix? Es pot pensar i molt sense conixer histria de la filosofia

(Ex. Wittgenstein, enginyer aeronutic). I hi ha moltes persones que saben
histria de la filosofia i no pensen (no sn filsofs). No condici necesria per
pensar. Per serveix per medir-se amb els gegants (clssics) del pensament i
aix s sempre ocasi per anar a fons (estimula el teu pensament).
La histria de la filosofia s un dileg diacrnic (al llarg del temps), com deia
Zubiri, amb els grans pensadors sobre les qestions de sempre (Du, la
mort, la llibertat, el b, el mal...). Dileg sincronic (en el temps).
Aquest dileg diacrnic s antdot contra la banalitat.

T algun sentit la histria de la filosofia? Diverses tesis:

1.Hi ha qui entn la histria de la filosofia com un llarg cam
assimpttic (sacosta per no arriba) cap a la veritat. s un intent de
sortir de la caverna platnica. Escalada cap a la veritat. Concepci
optimista/platnica. Cada cop hi veiem ms clar.
2.La histria de la filosofia s un cercle que sempre dna voltes
sobre ell mateix i del qual no s possible sortir. No hem avanat ni
un centmetre en aclarir els grans temes. Concepci oriental de la
histria. Tot torna. Esttica.
3.Concepci decadentista/pessimista: cada cop ho veiem tot ms
fosc. El que era clar sentenebreix. La histria de la filosofia cada
vegada genera ms confusi. Cada cop ms endins de la caverna.
4.Concepci sinusodal: moments de plenitud de pensament i
moments molt decadents. Segles dor i segles de foscor. En filosofia,
puntes lgides: Grcia (V-III aC / etapa sublim en concentraci de
genis / Scrates, Plat, Aristtil) - Escolstica cristiana (s. XIII /
Toms dAquino) - Modernitat (s. XVIII / Kant, Hegel). En certa
mesura s circular... Puja i baixa.
5.Irrepresentabilitat: impossibilitat de preveure el que vindr. La
histria de la filosofia s arbitrria, no t un logos, un sentit...
Concepci arbitrria, atzarosa, que no t un fil que pugui predir el
que vindr. Molts dels autors esdeveniment trenquen la lgica del
2
 temps. Ex. Molts filsofs tenen el seu llenguatge propi, com ara
Heidegger. Aix s un tall. s un tornar a comenar. Ex 2. Eugenio
Trias tamb.
6. La histria de la filosofia s la histria dun fracs estrepits.
Cientifistes. No hem ressolt els dilemes i qestions que hi ha sobre la
taula. A diferncia de la histria de la cincia, que s que ha ressolt
problemes i tanca temes (llei de la gravitaci universal). En canvi, les
filsofs no tanquen res. La histria de la filosofia no sha de mesurar
per la qualitat de les respostes sin per la profunditat de les
preguntes (Zubiri).
7. Concepci providencialista de la histria: No estem sols.
Du est present i lacompanya. Ex. Sant Agust. La histria de la
filosofia s lesfor de lsser hum per conixer la veritat per Du
no lha deixat a lestacada i ha posat llums que orienten el cam (Ex
sant Agust). Una embarcaci que s la ra, per hi ha estels que ens
orienten. En quin autor es fa present la veritat de Du? Aquesta
pregunta no s fcil de respondre. Quin estel he de seguir? El
problema s el discerniment. Hi ha autors que creuen que sn
decisius (concepci messinica).

Francesc Torralba aposta per la concepci helicodal (hlix, molla) de la

histria de la filosofia: s veritat que tornen sempre els grans temes
(circularitat), per no s un cercle. En la mesura que tinc conscincia del cam
que sha fet, em permet descartar respostes i afrontar la qesti amb ms
complexitat. Tot torna per no torna igual. No comencem de zero. Cam
asimpttic per helicodal. No decadncia.

Noms t conviccions
qui no ha aprofundit en res

3
1. PANORAMA FILOSOFIA MODERNA

R. Guardini, El ocaso de la Edad Moderna

Idees fora del segle XVII-XIX que marquen la modernitat.

El que caracateritza la modernitat s la PLURALITAT de concepcions

(cosmovisions) de Du, de lhome, de la histria i de la naturalesa... MOSAIC.
I sovint aquestes posicions sn contraposades. Aquesta s una diferncia
clara amb altres poques, en qu hi havia una unitat de pensament ms
profunda (Ex. home, imago Dei; home, creatio Dei).

La pluralitat que comena en ledat mitjana esdev hiperfragmentaci.

Trencads: les peces cada vegada sn ms petites.

Per qu aquesta PLURALITAT en la modernitat?

I HIPERFRAGMENTACI en la contemporanetat?
Per la llibertat de pensament, creences, valors... s el gran valor de la
modernitat. Aquesta defensa a ultrana de la llibertat es tradueix en obres
filosfiques que defensen tesis molt contraposades.

IMAGO HOMINIS: Qu s lhome?

1. Dualisme antropolgic. Un exemple tpic s R. Descartes, pare de la
filosofia moderna, a Tractat de lHome. Lsser hum s la uni accidental
entre dues substncies contraposades: res extensa i res cogitans. Daquesta
uni accidental apareix lhome. Els ssers inferiors sn noms res extensa
(mecanicisme cartesi) i Du s noms res cogitans i res eterna. Lhome s un
hbrid entre aquests dos mns. Aix no s nou... El dualisme arrenca de
lorfisme. Per s una idea fora que travessar tota al modernitat i arribar
a la contemporanetat.
2. Condici materialista-mecanicista de la condici humana: lhome s
matria en moviment. s una matria organitzada molt complexa, per
matria, que produeix records, imaginaci, sentiments (epifenmens que
emergeixen de lorganitzaci de la matria). Arrenca de molt lluny, amb
Demcrit i Leusip (tota la realitat es pot reduir a toms en moviment:
partcula mateiral indivisible, per als grecs). Ex. La Mtrie, a Lhomme
machine. Lhome s un artilugi molt complex, que s capa dunes activitats
que no pot fer un animal. La diferncia s dorganitzaci de la matria. En
el segle XX-XXI hi haur molt materialisme-mecanicisme: neurofilosofia
(corrent de moda avui). No sinvoquen principis de tipus immaterial.
Contra el principi cristi: lhome s u amb cos i nima. Aquesta concepci
s traslladar al materialisme dialctic: Karl Marx: Som matria en
moviment. Feuerbach: Lhome s el que menja.
4
3. Concepci racionalista: el que ens fa diferents s la ratio-logos, la capacitat
de pensar. Lhome s un animal racional. Aristtil: zoon logikon. Idees
fora que travessen la histria. Ex. B. Pascal, Les penses: Lhome s una
canya pensant. (fragilitat-adaptabilitat-buida).
4. sser emocional: idea poc subratllada que trobem sobretot en lmbit
anglosax. Lhome s un sser capa de sentir. (Les antropologies
occidentals accentuen la capacitat de pensar). A les Illes laccent s diferent.
Lexemple s Hume, Tractat de la naturalesa humana, tabulaci rigorosa de
les emocions. Aix s el que ens caracteritza per a Hume. Tamb parlar
del principi de simpatia (sentir el que laltre sent), que altres li diran ms
tard empatia (EStein, primera tesi doctoral duna dona a Alemanya, sobre
lempatia).
5. Lhome s una evoluci millenria de la matria viva, de formes simples
a formes complexes. Soposa a la tesi fixista: lsser hum s creat tal com
s per Du, tesi literal de la Bblia. Sant Agust era fixista (no evoluci). El
fixisme s creacionisme que no sintonitza amb levolucionisme (per nhi
ha que s, Chardin). Ex. evolucionista, Darwin, Lorigen de les espcies.
Aquesta concepci ser recuperada en el segle XX i generar conflictes
forts en lmbit antropolgic (interpretaci literal del Gnesi o intent
dintegraci creacionisme-evolucionisme). Chardin: hi ha ment intelligent
que ha creat tot aix...
6. Lhome s una font de pulsions contraposades i de signe irracional.
Concepci irracionalista, oposada a la racionalista. Pulsi=unitat de plaer.
Lhome s un conjunt de pulsions (unitats de font de plaer) que ha de
reprimir durant el dia (pel fet de viure en societat) i que allibera durant al
nit. Aix genera tensions i malestar. Lhome s font de desitjos irracionals.
Freud, Shopenhauer, Nietzsche. Incontrolabilitat. Irracionalisme
antropolgic.

Cadascuna de les imatges t elements de veritat. El problema s el

reduccionisme: explica la complexitat de lsser hum per una nica de les
seves dimensions. Es magnifica una de les peces del mosaic i sexclouen la
resta.

IMAGO NATUARAE: Qu s la natura?

1. La natura s un tot matematitzable. Isaac Newton (s. XVII). La gramtica
del mn s matemtica. I, per tant, pots preveure el que passar. La trobem
a autors a cavall entre filosofia i matemtiques: Descartes, Pascal, Newton.
La prima scientorum s la matemtica i no la filosofia. Pel seu carcter
immutable. Obsessi que t Spinoza, Kant, Hegel... Fins i tot una tica
matemtica (Spinoza). La moral de Descartes s provisional perqu no la
pot matematitzar. La Fsica, en les seves entranyes, s matemtica:

5
 lestructura del mn s matemtica. Aquesta s la gran obsesi de la
filosofia moderna i contempornia. Una filosofia que sigui cincia estricta
(Husserl).
2. La naturalesa com a tot materialista i mecnic. Engels i Marx. La natura s
com un gran mecano, integrada per peces, i entre els fenomens hi ha
relaci de causa-efecte.
3. Visi espiritualista: la natura s la exterioritat duna interioritat, la cara
visible de lesperit. Lintangible sexpressa en una multiplicitat dssers:
manifestacions mutants dun nima del mn. Animisme-panteisme. Molt
propi del preromanticisme i romanticisme. La cosa en si de la naturalesa
escapa a la cincia, s indescriptible, misteri. Ex. Shopenhauer: voluntat de
viure del mn, que empeny tota la realitat. Lhome t la voluntat de viure
conscient. Goethe.
4. Un TOT evolutiu i dinmic. Realitat que es transforma en qu hi ha una
evoluci, no acabada, obra que sest fent (in fieri). s evolutivament
perfectiva. Ex. Lamarck, teoria zoolgica.
5. Naturalesa com a Creatio Dei, i a travs de la qual puc conixer alguna
cosa de Du. Creada, conservada i parla-evoca al Creador.
6. La naturalesa s Du: panteisme. Ex. Spinoza: Qu s la naturalesa? Du.
Qu s Du? La naturalesa. Negaci de la transcendncia i del Du
personal. Aix tindr molta rellevncia en el segle XX. Einstein: Jo crec en
el du dSpinoza (no podria creure en Du antropomrfic). Avui hi ha
molt panteisme.

IMAGO DEI: Du?

1. Teisme: pensadors que afirmen lexistncia de Du. Es caracteritza a la
vegada per la desantropomorfitzaci de Du i la substancialitzaci: perd
trets humans i s concebut cada vegada ms com a principi-substncia-
causa. Du dels profetes i du dels filsofs, Pascal. El Du substncia no
interacciona amb la meva vida, ni escolta ni parla. El teisme afirma Du
com a causa de totes les causes, per despersonalitzat. Per als moderns s
insostenible filosficament dir pare a du (etapa pre-illustrada). El mateix
Descartes defineix Du com a substncia eterna, espiritual i pensant.
[substncia: all que subsisteix en si i per si, amb carcter autosuficent].
Tamb hi ha un segon tipus de teisme, que s el teisme moral (Kant):
afirmaci que hi ha un Du, que no es pot demostrat racionalment, s que
pot ser afirmat com a postulat de la ra prctica. s legtim esperar que qui
obra b sigui premiat, i qui obra malament, sigui castigat. Aquesa teisme
subsisteix.
2. Ateisme: idea fora de la modernitat. Negaci de Du. Lateisme ha
reviscolat en el segle XXI, contra pronstic. No hi ha res de nou, per ha
revifat. Du s conjunt buit. Significant sense significat. Els arguments sn

6
 mltiples, per el principal s el mal-sofriment de linnocent (Leibniz,
Voltaire...) Ex. mestres de la sospita, materialistes francesos del XVII (La
Mtrie)... Spiritualit sans Dieu. Ex. Shopenhauer.
3. Antiteisme: molt ms agressiu que lateisme. Du presentat com a element
hostil que intoxica lhome, les institucions, la societat, que sha dextirpar.
Mhi he dalliberar per desenvolupar-me. Du enverina la festa de la vida.
Ex. Nietzsche. Antiteisme que es reviscola des del 11-S: mira el que fan els
que diuen que creuen. Guerres de religi!
4. Agnosticisme: desconeixement. Sobretot present en modernitat i
contemporanetat. Parteix de la impossibilitat kantiana dafirmar racional
lexistncia de Du (tampoc la no-existncia): antinmies. Desplaament
cap a la fe. No hi ha manera de demostrar racionalment (tamb la voluntat
de la llibertat i la immortalitat de lnima). Impossibilitat de la ra de
prendre postura. Dos tipus dagnosticisme: 1) trgic, perqu el dubte
genera una mena dangoixa (Unamuno: no lo s pero me gustara salir del
atolladero); 2) complaent, no em preocupa tant (no mangoixa, tinc altres
angoixes immediates). s el que preval avui. Por qu soy agnstico, Tierno
Galvn: Es la perfecta instalacin en la finitud. (Unamuno s trgic
perqu no est perfectament installat). El complaent pot derivar en
indiferentisme. ----> postmodernitat - La era del vaco - indiferentisme.
5. Panteisme: Du s la naturalesa. La lloc de trobada amb Du s la
naturalesa. T a veure amb la fugida de la ciutat, com a experincia de
trobada amb Du. Reneix amb molta fora en els moviments ecologistes:
segle XXI.
6. Providencialista: Du ha creat, sha revelat, sha encarnat, es comunica
amb cadasc de nosaltres a travs de la pregria... Du que no ha
abandonat la histria i el mn. Soposa a la concepci del Du-rellotger:
dna la corda al mn i desentn. El Du cristi t cura mundi. Vetlla per
cadasc. Objecci que se li posa: Silenci de Du? On era?

IMAGO HISTORIAE
1. La histria s el progrs de la humanitat en diversos sentits (moral, poltic,
jurdic) i tamb progrs cientfic i tecnolgic. Tesi defensada per molts
autors moderns: Ex. Condorcet, o Comte (curs de filosofia positiva: tres
estadis). Tamb Hegel (la histria s desenvolupament de lesperit, de la
simplicitat a la complexitat). O el mateix Marx, de societats caracteritzades
pel despotisme i la desigualtat, a societat que prioritzen el progrs. Desprs
de la Gran Guerra (La decadncia dOccident, Spengler), entra en crisi, i
molt ms encara desprs de la II GM. Entre els pensadors, ja ning ja no la
defensa, sobretot pel que fa al progrs moral. Caiguda lliure.
2. La histria s una gran corva decadent. Anem cap al pitjor dels mns
possibles: cada cop ms cap a linfern. Pensadors de final de segle: visi

7
 decadenista de la histria-pessimisme histric. Ex. Kafka i Cioran (El
aciago Demiurgo, Silogismos de la amargura).
3. Histria circular: retorn al mateix. Nietzsche - Shopenhauer. Tot torna, all
bo i all dolent. Cercle de dna voltes sobre ell mateix.
4. Sentit providencialista de la histria: cam dalliberament cap a la terra
promesa i en aquest cam no estem sols. Ex. Kierkegaard.

8
2. SUBSTRACTE DE LA FILOSOFIA CONTEMPORNIA
**Illustraci i Romanticisme

Zeitgeist: lesperit de lpoca.

Illustraci i romanticisme sn moviments fonamentals per entendre la
Filosofia contempornia.

Bibliografia sobre la Illustraci:

Qu es Ilustracin?, dI. Kant.
Filosofia de la Ilustracin, E. Cassirer (neokanti, renovador del kantisme).
Dialctica de la Ilustracin, dHorkheimer - Adorno

Bibliografia sobre Romanticisme:

Rafael Argullol
Jos M. Valverde i Mart de Riquer - Historia de la literatura universal

IL.LUSTRACI
Procs o moviment que t lloc en el segle XVIII en alguns pasos europeus,
bsicament amb tres focus dirradiaci:
1. Paris: sicle des Lumires
2. Berlin: Aufklrung
3. Anglaterra: Enlightment
T uns ideals compartits i t com a objectiu una transformaci de totes les
esferes de la societat (poltica, educativa, social...)

Els seus ideals:

1. Defensa duna societat on poder poltic i religis siguin diferents.
Separaci dels dos poders, i poder poltic validat pel sufragi universal a
travs de les urnes. Crtics amb qualsevol organitzaci teocrtica i tamb
amb una organitzaci del poder de carcter descendent. El poder ha de
venir del poble. Critiquen lorganitzaci poltica de lancienne regime.
Molts filsofs poltics i socials, alguns censurats i perseguits (com Voltaire).
2. Alfabetitzaci del poble. Per als illustrats, un poble ignorant s una
joguina en mans del dspota, molt fcil de manipular i enganyar. En aquell
moment aix era quelcom impensable. Molt pocs sabien llegir i escriure.
Un poble ms culte=ms desenvolupat. Van desenvolupar reformes
educatives.
3. Ideal cosmopolita: defensen la repblica davant de la monarquia i lesperit
cosmopolita, tot lo contrari al provincianisme. Obertura al coneixement, a
altres mons, i a tot all que tradicionalment sha censurat (??). Aposten per
una societat del coneixement.

9
Aquests ideals es concreten en la trilogia de la revoluci francesa:
LLIBERTA + IGUALTAT + FRATERNITAT

LLIBERTAT: valor de sacralitat de la modernitat

1. De pensament.
2. Dexpressi.
3. De creences.
4. Civil.
5. De moviments.
En el segle XX apareixeran moltes altres, per aquestes sn la trama de totes
les posteriors. Combaten qualsevol forma de censura i limitaci. Molt crtics
contra la intolerncia (Trait de la tolerance, de Voltaire). Dun rgim de
privaci de les llibertats i rgim de llibertats. Aix es va traduint en les
constitucions democrtiques.

IGUALTAT: segon gran valor de la Illustraci.

Tot sser hum s ciutad i tots els ciutadans tenen els mateixos drets.
Aix s un aven immens!

FRATERNITAT: el ms oblidat de la Illustraci (Mardones), darrels

inequvocament cristiana. Ideal duna Europa agermanada, davant de
lexperincia de les guerres de religi.

Hem hipertrofiat la llibertat

i hem atrofiat la fraternitat

PARIS
T lloc al sal des nobles, que aspiraven a nova civilitzaci amb els nous
valors. Acollien en els seus salons els nous filsofs. El focus va ser la noblesa
parisenca, tot i que el material ideolgic van ser filsofs: Voltaire,
DAlembert, Diderot. El gran projecte de la Illustraci parisenca s el de
lEnciclopdia. Presentaci sistemtica de tots els coneixements de la
humanitat, perqu el poble hi pogus accedir. Finalitat divulgativa i de
culturitzar el poble.

El moment debullici poltica de tots aquests idelas: Revoluci Francesa,

1789. Caiguda de lantic rgim i comenament de la Repblica Francesa.

--> Un altre focus de la Illustraci: USA - constituci de Vrginia, 13 anys que

la declaraci dels Drets humans de Frana.

BERLIN
10
Sarticula a travs de la Universitat, i la ms important va ser la de Berln:
Hegel, rector, i van ensenyar-hi Shopenhauer i Schelling. Focus de pensament
importantssim que atrau pensadors i filsofs de pasos frontaners.
Illustraci universitria articulada a travs de lalemany, que est molt atenta
a les conseqncies de la revoluci francesa, amb lesperana que el nou
rgim sespandeixi per tot Europa. Personatge de referncia: Hegel.
Un altre focus a Alemnia: Knigsberg, on va nixer i morir Kant. Esperit
cosmopolita que no va sortir mai de Knigberg (ciutat/muntanya del rei). La
gent anava a Knigsber a escoltar-lo. s focus perqu hi ha Kant. Ell
representa els ideals de la Illustraci: llibertat de pensament, separaci
poders, aspiraci a una pau eterna, La religio dins dels lmits de la ra (1973).

ANGLATERRA: Oxford i Cambridge

Molt centrada en el coneixement cientfic. Creuen que el gran motors de
lemancipaci (desenvolupament de la societat) ser la cincia: a ms cinca,
ms coneixement, ms explicaci de les causes, ms qualitat de vida, ms
civilitzaci, ms progrs... I en les cincies experimentals, on veuen el gran
factor de progrs. Fins i tot, el disseny del clavegueram, lurbanisme...
Molt pragmtics. A ms coneixement cientfic, menys fanatisme-
dogmatisme-superstici. La cincia (i la tecnologia) ens eliminar de tots els
mals. Aquesta concepci s la que arriba als Estats Units. Aquesta Illustraci
inspira els pares dels USA (Jefferson). Als Estats Units, els anglesos veuen la
possibilitat de construr de zero (davant dels problemes dEuropa).
Tocqueville, La democracia en Amrica.

Immanuel Kant: Qu s Illustraci?

s la sortida de lestat autoculpable de minoria dedat en qu es troba lsser
hum. s sortir de linfantilisme de la humanitat, madurar. Un menor dedat
s un heternom (depenent). s un pas caracteritzat per pensar per tu
mateix. Aix s ser un illustrat. Sapere aude. No consumeixis pensaments
daltres: autonomia - regular la vida des dun mateix.
Ja podem viure com adults per no volem sortir de la zona de confort:
autoculpable. La societat illustrada utilitza pblicament la racionalitat per
resoldre els seus problemes. No la violncia, abs de poder...
Vivim una societat illustrada o en vies? Afirma que, com a molt, en vies. I
encara avui!
Majoria dedat significa agafar independncia dels poders. Aix implica por
(manca audcia): por de la censura, por del poder poltics... Tamb por del
poder eclesistic. Cal alliberar-se del poder de lemperador i del Papa: decidir
tu qu vols fer de la teva vida?
Com avanar cap a la Illustraci: alfabetitzaci del poble. Escola per als nens,
biblioteques... Per pensar i aprendre a resoldre racionalment els conflictes.
11
A Espanya la Ilustraci comena molt ms tard: filsofos ilustrados,
anomenats los afrancesados. Jovellanos i Feijoo. Intenten fer reformesen
una Espana caracteritzada pel govern absolutista de Ferran VII, amb un gran
poder de lEsglsia inquisitorial, amb moltssimes ramaderia i pagesia. Pocs
focus de pensament: Salamanca i Cervera (universitats). Encara molt marcats
per religiositat-superstici popular. El illustrats intenten fer reformes
educatives o agrries. A Catalunya, els jesutes introduiran alguns elements.
DESFASAMENT. Poc s de llibre, biblioteca, poca cultura democrtica.

Qu passa amb aquest esperit al segle XX?

Gran decepci (Horkheimer-Adorno, Dialctica). s el segle que alguns han
anomenat de la inhumanitat (dues guerres mundials, gulags...) i sorgeix
linterrogant. Com s possible que amb aquests ideals assentats aparegui
aquest panorama dantesc? Al XX t lloc la solemne crisi de la Illustraci.
Qestionen els resultats i les conseqncies del procs.
Gran crtica del procs de la Illustraci i els seus minsos resultats.

ROMANTICISME
Moviment molt polidric, que no exclou la Illustraci.
Moviment de carcter cultural, que afecta totes les rees de la cultura, que es
desenvolupa fonamentalment al segle XIX, en alguns pasos dEuropa i que
comparteix una srie dideals comuns, tpics, que es van trobar en els
diversos autors. s ms que moviment esttic o literari.
Estem davant duna manera de concebre el mn, moviment espiritual, que t
moltes traduccions en la pintura.

Romanticisme alemany. Nom ms consagrat: Goethe.

Romanticisme francs: Vctor Hugo.
Romanticisme angls: Lord Byron, Shelley y Keats.
A Espanya va haver tamb un romanticimse daltssima qualitat, tot i que
posterior: Becquer, Larra... tamb musical i potic.
I tamb el va tenir Itlia: Leopardi.

Romanticisme s un moviment que engloba una srie de tpics, presents

tamb en la filosofia (Shopenhauer, Nietzsche, Kierkegaard...). La filosofia
no s quelcom separat. s una atmosfera.

1. Gran sentit de ptria: terra natal. Gran estima de les arrels, els costums, els
orgens de la prpia naci. El nacionalisme neix al XIX, lligat al sentiment
de pertinena a una terra amb costums, llengua, cultura, i que volem
defensar davant dels altres. Bona part dels romntics, interessats en contes
12
 populars, llengua prpia, desenvolupen msica prpia... Profund
arrelament a la terra-ptria. Aix ho eiem molt en Els discursos de la naci
alemanya, de Fichte. O en textos de Kierkegaard on explica les
caracterstiques de Dinamarca i lopci que fa pel dans, davant de
lalemany. Aquesa primera idea a vegades shipertrofia i acaba esdevenint
chauvinisme: actitud contra laltre. El nacionasocialisme hipertrofia Fichte:
una cosa s Estimo la meva ptria, i una altra que La meva ptria s la
millor. Sorgeix el conflicte entre nacions i pobles, ja en el XIX. A Catalunya,
tot aix t molt de ress en la Renaixena. Sn els fonaments del
nacionalisme catal, molt vinculat al Romanticisme.
2. Nostlgia - melanconia: percepci que cualquiera tiempo pasado fue
mejor (Manrique). Idealitzaci del passat: ubi sunt. Hi ha un estat ideal,
arcdia primitiva, que sha anat perdent. Per ells, hi ha una idealitzaci de
la cristiandat medieval. Aix es veu molt en poesia, msica, pintura
romntica... Hem perdut el que tenem. Visi decadentista de la histria,
a diferncia de la idea illustrada de progrs: Anem al pitjor del temps
possibles. I practiquen molt el record: sentiment agredol. Esperits
malencnic: Kierkegaard s un bonssim exemple. Contrari a lesperana: el
futur ser millor.
3. El temps ideal s linfantesa. Hem de ser nens (aix s molt evanglic),
que esdev larquetip del Romanticisme. En el nen hi veuen totes les
virtuts: innocncia (no hipocresia), vinculaci a la natura (no esclau
convencions), dependncia, inofensiu... PURESA. Tres autors ho
reflecteixen b: Nietzsche (lhome ha de fer tres metamorfosi: de camell a
lle, i de lle a infant -- en la seva filosofia simblica linfant s el s a la
vida -- Zaratustra -- s el superhome). All que estem cridats a ser s
linfant. Santa Teresa de Lisieux: el cam petit s el que ens porta cap a Du.
Kierkegaard: quan ens relacionem amb Du ho hem de fer com un nen que
ho fa amb el seu pare. Linfant s el model; per era menor dedat. El
romntic convida a no perdre lnima de linfant. Hderling saludava els
nens aixecant-se el barret.
4. Passi per la naturalesa: lloc de trobada espiritual. Els romntics passegen
camins boscans, fan collecci dherbaris i tenen necessitat de sortir de la
ciutat. A la natura tenen la possibilitat de recuperar all que han perdut
(avui molt neoromaticisme). La natura s el temple del romntic, casa de
Du, nhi ha animistes, panteistes, tamb cristians. La bellesa em porta a
Du. La natura s lloc teofnic o fins i tot panteisme: Du s la naturalesa.
La ciutat s tot el contrari. Ex. Nietzsche, Zaratustra, Pasar del largo. La
puresa baixa de la muntanya. Shopenhauer t com a prescripci diria un
passeig de dues hores. Tamb Kierkegaard. I Goethe. La natura s lloc
dinspiraci. Sn fora misntrops.

13
5. Lamor: un dels centres de gravetat. Avui sha banalitzat molt lamor
romntic: cena romntica. Per al romntic estimar s patir. Lamor s un
tipus de commoci que descentra totalment la persona: anhel de laltre que
mai no pot tenir. Idealitzaci de laltre, sofriment per labsncia. Trets molt
platnics, desig no culminat i sofriment permanent. No s benestar-confort.
Aquests autors van viure grans amors romntics (Nietzsche-Kierkegaard):
amors apassionats i torturats. Aix qui ho expressa molt b s Goethe a
Werther. La font dinspiraci s Shakespeare (que s barroc), on lamor s
passi indmita, que no es pot dominar, controlar. Per a lillustrat la ra
pot governar les passions. No per al romntic. Sofriment que no tenen
cura: dest de lamor que sempre s trgic.
6. La mort: Filosofar s aprendre a morir (Plat, Montaigne...) Als
romntics els preocupa molt la caducitat i fugacitat de linstant. Lestaci
romntica per definici s la tardor. La mort s presentada de diverses
maneres i genera diverses actituds: afany dimmortalitzar-se a travs de
lobra (preocupaci per trencar lanonimat - lapissonadora de la histria s
molt forta -- aquesta obra s la que em far immortal -- arrogncia);
desesperaci (no conformitat i anhel dinfinit, per thanatos imposa la seva
llei - no es resignen davant de la mort); esperana (romaticisme cristi - hi
ha vida eterna, Du macollir a la seva glria); concepci circular
(Shopenhauer - resignaci davant del cercle).
7. Atenci al somni (abans de Freud, 1856): per als romntics, els somnis
diuen molt de nosaltres, i esdevenen instrument dautoconeixement. s
canal dimaginaci (germans Grimm). La imaginaci salva un mn que cau
a trossos. El somni, la rondalla, el conte... t un paper important. No per a
lillustrat. El romntic sacralitza el mn, que est encantat. Font
descapatria i font de creativitat.
8. Valor de linstant: el temps no s lineal, hi ha moments que voldries aturar
en el teu cor. Els romntics voldrien retenir certs instants. Per no els puc
aturar ni preveure. s un tom deternitat, Nietzsche, comenament de la
vida eterna aqu (molt maragalli, profundament romntic Maragall: jo que
voldria fer eterns tants instants en el meu cor). Voldrien cristallitzar aquell
instant: moment de mxima bellesa. El romntic s un cercador dels
instants de bellesa. Avui hi ha molt neoromanticisme!! Cerquem la bellesa,
dunitat, de veritat.

--> Crtica marxista:

Els romntics sn espectadors davant de la realitat i no fan res.

14
3. CRONOLOGIA PANORMICA - segle XIX

1804: mort dImmanuel Kant. Kant mor per el kantisme ja s viu en vida de
Kant i es prolloangar al llarg del XIX i la del XX (neokantisme) Lombra de
Kant s allargada. No es poden entendre molts autors del XIX i XX sense
entendre Kant. Neokantisme: Escola Marbourg (on va estudiar Ortega i
Gasset) - Nartop i Cohen. Els neo- sempre sn un retorn a les fonts originries
desprs dels avatars de la histria (deformacions).

1807: Publicaci de Fenomologia de lEsperit, gran obra de Hegel, amb noms

37 anys. Hegel donar pas a un nou isme: hegelianisme. Aquesta obra cont
tot el mtode dialctic de Hegel. Ja en vida, Hegel s un esdeveniment
filosfic, que genera molts deixeble, molts diversos entre ells. Sense Hegel, no
podem entendre Marx. Una altra obra de Hegel: La cincia de la lgica. En le
segle XX hi haur neohegelianisme: retorn a les font. I tamb anti-hegelians:
Kierkegaard, Shopenhauer, Nietzsche.

1810: Naixement de Jaume Balmes, viur fins al 1838. Un dels filsofs ms

rellevants de Catalunya al XIX. Home culte, polglota, sacerdot. Aportacions
rellevants: 1) publicaci de El criterio, filosofia del sentit com, apresa de la
filosofia escocesa; 2) Catolicismo comparado con el protestantismo, estudi
comparatiu amb una mirada diferent a les mirades condemnatries en un
context on el protestantisme s fill del dimoni; 3) aportacions en lmbit de la
filosofia poltica no s una proposta reaccionria, sin clarament basada en
la moderaci, crtica amb el liberalisme, per crtica tamb amb moviments
de carcter social-europeu.

1813: Naixement de Sren Kierkegaard (42 anys de vida). Obra desplegada

en llengua danesa i a Dinamarca. Irrellevant en el debat filosfic del segle
XIX. Estar ms viu en el XX que en el XIX. 40 anys desprs de la seva mort:
kierkegaard-renaixena. No es pot entendre Kierkegaard sempre la seva
confrontaci amb Hegel. T un pensament propi per la seva particular bstia
negra s Hegel i el hegelianisme. La seva obra s una mena de reacci al
hegelianisme. Jaspers dir que Kierkegaard i Nietzsche sn les dos filsofs
amb ms influncia en el XX. Kierkegaard no genera un isme hereu de la seva
filosofia, per s un corrent que el considerar pare espiritual: existencialisme
(Sartre, Camus, Jaspers). El van considerar existencialista avant-la-lettre i
malgrat ell.

1818: Naixement de Karl Marx, fins al 1883. Donar lloc (font dinspiraci) a
un dels corrents ms influents a nivell planetari: els marxismes. Corrent amb
15
moltes ramificacions i influncies ms enll dEuropa (Cuba, Corea, Xina).
Autor-esdeveniment. Generar un isme que sestendr al llarg del segle XX i
que ser larrel de forces poltiques com el Partit Comunista, amb una
rellevncia extraordinria. I fonst dinspiraci de sistemes inspirats en la seva
filosofia poltica i economica. Tamb generar antimarximes. Figura
denostada per liberal i neoliberals, i tamb per catlics i protestants.
Filosofia marxiana: els textos de K. Marx, la seva obra completa.
Filosofia marxista: tot aquell conjunt dautors, deixebles directes o
indirectes, de molts diversos llocs del mn que inspirant-se en la seva filosifia
o textos continuen la seva herncia, per a vegades el traeixen.

1819: publicaci de El mn com a voluntat i representaci (W.W.v. - I, 437), dA.

Shopenhauer, nascut al 1788. Viur fins a1860, i ser com una rara avis. Ser
autor fora del mn acadmic, tot i que va intentar entrar-hi. Outsiders de la
filosofia contempornia: Kierkegaard, Nietzsche, Shopenhauer. Tampoc
generar sistema o isme i ser fora ignorat perqu sha confrontat amb Kant i
Hegel, grans monstres. El seu reviscolament esdev a finals del XIX quan
inspira moviments com el modernisme literari i desprs lexistencialisme.
Avui es vn ms Shopenhauer que Marx (poca de desencantament, poca de
decadncia).

1831: Hegel mor per el hegelianisme est en plena extensi. Apareix la

lluita entre els hegelians (conflicte de les interpretacions, Paul Ricoeur
- munt de pensadors que discrepen entre ells tot i ser inspirats pel
mateix autor i les mateixes obres). Una possible explicaci: carcter
abtrus i abstracte del pensament hegeli. Genera conflicte
dinterpretaci, tamb amb Nietzsche.

1841: publicaci de Lessncia del cristianisme, de L. Feuerbach, autor

importantssim del segle XIX. s la base intellectual del gran ateisme
del segle XIX. Lautor qestiona tots i cadascun dels articles del Credo
de Nicea. Ell s un teelg i coneix especialment la teologia protestant, els
concilis, la Bblia, Luter Apofundeix en les contradiccions del
cristianisme. Hi dos tipus de crtiques: externa (des de la superfcie) i
lendgena (entres dins de ledifici, s la bona crtica). s aquesta la
crtica que fa Feuerbach. Crtica que respon a una antropologia, amb una
crtica de la religi. Tesi: Du no ha creat lhome, sin que lhome ha
creat Du. Soy yo creacin de Dios o es Dios creacin de mi congoja?,
Unamuno.
Crtiques furibundes Fa una segona edici dos anys desprs, molt
escaldat: li critiquen que hagi desetabilitzat el sistema preestrablert. ??
16
1843: publicaci dAix o all, de Kierkegaard, obra dobres. Primera
obra pblica publicada sota pseudnim.

1844: Manuscrits econmic-filosfic, dun jove Marx (26 anys), on hi ha

contingut tot Marx, que desprs sanir estenent i articulant. El Marx
ms pur, romntic, ms jove. Obra breu i molt intelligible. s com la
llavor de tot el que vindr.
Aquest any neix Nietzsche i viur fins al 1900. La seva influncia ser
extraordinria en el XX. Autor fora desconegut en el XIX, ignirats i marginat.
Cau en estat de follia el 1899 pels carrers de Tor. A finals del XIX comena a
ser difs. A Catalunya lintrodueix Joan Maragall, sota pseudnim, per por a
la censura.

1848: publicaci dEl Manifest. No s obra filosfica en sentit estricte. s

gnere literari propi: presa de posici pblica amb la finalitat de canviar la
societat, generar moviment social que porti com a finalitat una nova societat.
Obra per commoure i generar esclat social Per no s noms de Marx, sin de
Marx i Engels. Marx tenia 30 anys. Per a alguns era paraula de Du: Manifest
del Partit Comunista. acaba amb crida a lacci i luni per fer la fora.
Presenta un Full de ruta. Lgica de la filosofia de la histria de Marx.

1855: Mor KK. A la mateixa Dinamarca, figura controvertida, polmica, en

conflicte greu amb Esglsia luterana danesa.

1856: neix Sigmund Freud, que viur fins al 1939. Tot i que lubiquem en el
camp de la psicologia, s autor de primer ordre del pensament contemporani.
1) s el pare de la psicoanlisi, que revoluciona la comprensi de la nostra
psij - idees expressades en la seva obra ms important La interpretaci dels
somnis (1900) - tota una exploraci del somni com la finestra per accedir a
linconscient; 2) Crtica a la religi present sobretot a El malestar de la cultura i
El porvenir duna illusi. Una de les crtiques ms profundes al cristianisme:
La religi s una neurosi collectiva. La religi com a generaci de culpa i la
idea dun pare associada a Du - crtica psicoanaltica de la religi, que el
convertir en mestre de la sospita (amb Nietzsche i Marx). 3) Anlisi del
fenomen de les masses humanes (Psicologia de les masses), on analitza el
fenomen de les masses. Com la massa ens deshumanitza i ens fa davallar al
terreny dels animals. Amb massa fem coses que no farem individualment: es
desinhibeix i apareixen les pulsions ms instintives de lsser hum (> La
rebelin de las masas, dOrtega i Gasset). Freud generar lescola psicoanaltica,
amb llargusima projecci en el segle XX, per tamb tindr deixebles
17
heterodoxos. En el XX hi ha tres grans figures inspirades en ell, per que
maten el mestre: Eric Frmm (Ser o tenir), Viktor Frankl (Lhome a la recerca del
sentit) i K. G. Jung (influncia decisiva en estudi del smbol i imaginari
collectiu: Resposta a Job). Freud ser molt fecund.

1859: publicaci de Lorigen de les espcies, de C. Darwin. Pilar de

levolucionisme. Un abans i un desprs: revolucionari. Tesi de Darwin: 1)
lsser hum s la resultant duna evoluci millennria de la matria viva, de
formes molt simples a formes complexes; 2) llei de la supervivncia: la
naturalesa s lluita de tots contra tots on sobreviuen, no els ms forts, sin els
ms intelligents (=capaos dadaptar-se a entorns hostils). Aix genera
conflicte enorme amb pensament catlic-protestant, que interpreta literalment
el gnere. La teoria dels gneres literaris de la Bblia vindr desprs. En aquell
moment Darwin ser objecte duna gran crtica, i i exclusi de la vida
acadmica. La sntesi la intentar fer Pierre Teilhard de Chardin, pont entre el
Gnesi i Lorigen de les espcies, amb moltes crtiques dheterodox, introdut
per E. colomer.
Al XX, es desenvolupar teoria sinttica de levoluci: neoevolucionisme.
Cerca els esglaons perduts en la cadena evolutiva: del simi a lhome.
Implicaci daquelegs, paleontlegs. en el fons, dos tipus devolucionisme
enle XX: levoluci s fruit de latzar (podria no haver passat) i la casualitat
(no hi ha hagut una ment creadora - El azar y la necesidad - s latzar el refugi
de lignorncia) 2) hi ha evoluci acompanyada de ment intelligent que
anomenem Du. Dos evolucionismes, el primer incompataible amb lectura
alegrica i simblica del Gnesi, el segon no. Evolucionismes en batalla,
tamb a Catalunya. No hi ha verificaci cientfica ni de lun ni de laltre.

1864: naixement de Miguel de Unamuno, fins al 1936. Lobra clau s Del

sentimiento trgico de la vida (1913). s com un prembul de lexistencialisme
europeu: congoja (no angoixa, no angnia dubte permanent, no sortir de
latolladero), hambre de eternidad, lagnosticisme trgic, la necessitat duna
demostraci que no arriba mai s un autor que fa gran recepci dautors
europeus (polglota). Introductor de KK a Espanya. El llegia en dans. Molt
inquietant i incmode. Outsiderm un solitari, figura especialment
controvertida. a part daquesta obra, deixa multiplicitat de gneres literaris
(nivoles, articulista, assaig filosfic, poemes, dietari), que el converteix en
autor referent de la Generaci del 98. Especialment interessant la seva relaci
amb Maragall. El seu epistolari no t desperdici Amistat profunda.
Unamuno/Maragall
Espriu/Lan entralgo
> aquests dilegs els hem dinamitat

18
1867: publicaci dEl capital, de Marx, obra econmica de Marx, amb una
influncia decisiva en leconomia dels pasos comunistes. Obra feixuga, per
asenta les bases duna economia que cerca la igualtat i soposa a la teoria
liberal (Smith i Ricardo). gran obra de Marx, molt citada per rarament
llegida.

1872: Nietzsche publica la seva priemra obra: El naixement de la tragdia. Hi

ah tot Nietzsche. s tamb lanyq ue mor Feuerbach.

1883: naixement dOrtega i Gasset, viur fins al 1955. Pensador espanyol

amb ms influncia (per sobre dUnamuno, dOrs, Balmes). Lobra clau s La
rebelin de las masas. Destacar per la seva filosofia raciovitalismo. Hbrid de
racionalisme i de vitalisme. El racionalisme s insuficent per entendre/
explicar la vida, per el vitalisme sucumbeix a lirracionalisme. Aquesta
concepci no agrada no als vitalistes (la realitat i la vida s irracional) ni als
racionalistes (tto es pot comprendre). Inaugurar el seu propi llenguatge, un
tipus de filosofia que arriba al gran publica: La claridad es la cortesa del
filsofo. A ms de la bellesa literria, t profunditat i la capacitat dexpressar
amb claredat idees complexes. Lectura molt amable. Claredat + bellesa.

1889: naixement de 4 grans figures: M. Heidegger, L. Wittgenstein, G. Marcel

i D. Von Hildebrand (filosofi dels valors i deixeble de Husserl). Tamb neix A.
Hitler.

1891: neix Edith Stein, deixeble de Husserl. 9/08/1942, mor a Auswisch.

Autora dsser finit i sser etern.

1900: mort de Nietzsche, publicaci de La interpretaci dels somnis i la

publicaci de les Investigacions lgiques, dE. Husserl (nascut al 1959), pare de
la Fenomenologia. Planteja el mtode fenoemenolgic, que tindr una gran
influncia en el segle XX.

19
4. CRONOLOGIA PANORMICA - segle XX
1903: Publicaci de Principis de la Matemtica, de B. Russell. Filosofia del
Llenguatge i de la Cincia del segle XX, que s un corrent importantssim: t
com a objecte formal destudi els usos del llenguatge (com parle, com ens
expressem) i especialment el llenguatge cientfic, que es converteix en referent
(per exactitud i claredat) sobretot el matemtic (llenguatge objectiu i
universal). Aspira a fer una filosofia que tingui un llenguatge amb el mateix
rigor, exactitud que la matemtica. Russell va ser un gran defensor del
parlamentarisme enfront dels totalitarismes del segle XX (accions pacifistes
en defense dels drets civils i humans). Dimensi dimplicaci prctica:
molts escrits sobre la pau. Va rebre el Premi Nobel de la Pau. s poc freqent
entre els filsofs. Va escriure tamb Por qu no soy cristiano. Ateisme illustrat.
Obra contestada per Copplestone (jesuta), amb un gran dileg a la BBC sobre
lexistncia de Du: Copplestone-Russell. Anticipava quelcom semblant a
lAtri dels gentils (Ratzinger-Ravasi: dileg entre creients i no creients). Una
de les respostes a aquest llibre: Por qu soy cristiano, de J.A. Marina.

1905: neix J.P. Sartre, de gran influncia a Europa, i viur fins al 1981. I tamb
neix E. Mounier, pare del personalisme comunitarista. Va morir jove i va
quedar eclipsat per Sartre i Camus.
Sartre s el mxim representant de lexistencialisme ateu francs. Elabora un
tipus de pensament en qu el focus s lexistncia humana i tot el que t a
veure: angoixa, llibertat, sentit, mort, la relaci interpersonal Reflexiona,
contra lidealisme, sobre lexistncia concreta. Filosofia que toqui de peus a
terra. GIR EXISTENCIALISTA.
Sartre s un gran escriptor (Premi Nobel de Literatura que va refusar), que
conrea molts gneres. Filsof i escriptor de primera magnitud. Tenim assaigs,
tractats, obres de teatre, articles i aix fa que tingus gran projecci en tota
la cultura francesa: intellectual engag (comproms). Ltre et le nean (lsser i
el no res), obra filosfica fonamental. Sartre ms ontolgic i existencial. Molta
influncia en el maig del 68 (ell i Simone de Beauvoir, la seva parella). Pren
partit en moviments demancipaci i crtica de la societat tradicional. Un dels
filsofs ateus ms rellevants del XX: Du ha mort, alleluia!
Neix E. Mounier: la persona i la seva dignitat s el focus del seu pensament.
Lsser personal. Reflexi complexa sobre la dignitat inherent de la persona
humana. Autor cristi que a partir de la revista Esprit comena a aglutinar
una srie de pensadors que reivindiquen la necessitat duna filosofia centrada
en el valor de la persona en contraposici a les anomenades filosofies
estatalistes (estat-naci-classe i sobliden de la persona concreta). El
propagador del personalisme a Espanya: Carlos Daz. A Catalunya: JM Coll.

20
1906: neix E. Lvinas, jueu, molt important, tot i quedar eclipsat per Sartre.
Comena a ser molt llegit a la dcada dels 80. Gran filosofia jueva del segle
XX. El seu focus dinspiraci no s Atenes, sin Jerusalem: Pentateuc, Cabala,
Mishna, Talmud Les seves categories no sn les gregues. La seva gran obra
Totalitat i infinit. Especialment interessant per lhumanisme de laltre home.
Filosofia molt atenta a lalteritat: sobretot frgil, menyspreat, de les
perifries El centre s laltre, lescolta de laltre i ltica com la resposta a
la crida de laltre. Ltica s la resposta a la crida de laltre - La reponse a
lapel de lautre. T molt present figures de lAT: vidua, endimoniat, lorfe
S humanista vol dir: no passar de llarg. Va patir les conseqncies
dramtiques de lantisemitisme. Tamb s molt influent en filosofia catlica:
perfectament assumible per la filosofia inspirada en Jess de Natzaret. un
exemple: J. Luc Marion, inspirat en Lvinas, Prolegmenos de la caridad.

1909: naixement de J.L. Lpez Aranguren (no estaria en cronologia

universal), un dels bons intrprets de SKierkegaard.
1. Gran aportaci en el camp de ltica, marcar moltssims professors
dtica (Savater, Camps).
2. Destacar en la seva defensa de les llibertat i la seva actitud
antifranquista, la qual cosa li va costar lexili (va tornar a partir del 1975).
Va estudiar a Universitat Complutense de Madrid.
3. Filsof heterodox, difcil de classificar: el caracteritza la crtica contra
qualsevol sistema que lintenti encasillar: pedra a la sabata. Incomoda
molt qualsevol sistema de pensament. No milita dins de cap corrent i aix
interpella molt.

1913: neix Albert Camus, viur fins al 1960, accident de cotxe a Argel.
Lubiquen en lexistencialisme ateu francs. Relacions pssimes amb Sartre.
Camus tamb va rebre el Premi Nobel (43 anys) i el va acceptar. Escriptor de
1a lnia i filsof rellevant: teric de la filosofia de labsurd: El mite de Ssif. El
seu gran tema s la qesti del sentit: si Du no hi s, qu s el que fa que
valgui la pena viure? La pregunta essencial de la filosofia s: per qu no mhe
de sucidar? Donam raons per no fer-ho Mn absurd, amb tantes
contradiccions, situacions de mal que es perpetuen La recerca del sentit s
inherent a la seva filosofia. El mn s una gran absurditat, per per viure
necessites un sentit. Les grans religions sn dipsits de sentit. Ell elabora
filosofa de com vncer la temptaci de labsurd: filosofia de la revolta contra
labsurd. I ell ho relaciona amb la lluita en favor dels ms febles. El que fa que
la vida tingui sentit s millorar les condicions de vida dels ms febles.
Filosofia lligada a la lluita per la justcia social. Un altre llibre: El hombre
rebelde - Lhome revoltat. s el model dhome que proposa Camus: que diu
no a la injustcia, als sistemes totalitaris Lsser hum s aquell que t la
21
capacitat de dir no. El no s la condici de possibilitat de la llibertat. El
no ens dignifica. tica de lautenticitat.

1914-18: I Guerra Mundial - esdeveniment que trenca la histria: la gran

guerra. no shavia conegut un conflicte aix al mn. 1918, Tractat de
Versalles, rendici dAlemanya, que no agrada als alemanys, i que cobar
lesclat de la II GM (1939). La biografia de molts autors importants del segle
XX queda marcada per aquesta Gran Guerra. Els contextos marquen el text.
Diu tamb molt dels autors la manera com es reacciona a la guerra:
Wittgenstein i Stein es fan voluntaris de la Creu Roja; daltres van al front;
daltres sexilien.
Aquest esdevenment marcara el clima de la filosofia de la postguerra:
pessimisme, somnis trencats, desencantament, decadncia, desconfiana en la
condici humana PESSIMISME ANTROPOLGIC. (??)

1918: La decadncia dOccident, de O. Spengler. Expressa molt b el clima de

decadncia. La idea de progrs es fa a miques (sobretot progrs moral i
jurdic).

1921: es publica el Tractatus, de Wittgenstein. Lescriu durant la I GM. Ell s

un dels mpaxims exponents de la Filosofia del Llenguatge i Filosofia
Analtica. Aquesta obra: una de les obres de referncia del segle XX. Obra
apadrinada per Russell, encara que Wittgensteix dir que Russell no ha ents
el Tractatus.

1927: publicaci dsser i Temps, de M. Heidegger. Senta les bases de la

filosofia de lexistncia alemanya. Marca una poca, obra dificilssima. Obra
dedicada al seu mestre Husserl.

1928: publicaci de El lloc de lhome en el cosmos, de M. Scheler.

1. s la base de lantropologia filosfica contempornia. Qu s allque el fa
diferent dels animals, de Du? Tindr moltssima influncia posterior,
aplicant el mrode fenomenolgic. Scheler s deixeble de Husserl i aplica
el mtode fenomenolgic a lestudi de la condici humana. Un dels
problemes ms interessats: la crisi duna idea compartida dhome: Mai
havia estat tan difcil definir all que som..
2. s el pare de la filosofia dels valors (axiologia, tractat dels valors) del segle
XX: La tica material de los valores. Proposta contraposada a ltica formal de
Kant. Teoritza sobre el concepte de valor (die werte), que ha estat molt
influent per que sha deformat tamb molt.
3. Ell va ser filsof cristi molt atent a la crtica que fa Nietzsche al
cristianisme (sobretot a Genealogia de la Moral, la cristiana s una moral
22
 desclaus basada en el resentiment). Scheler: El resentimiento en la moral (en
la construccin de la moral). Resposta lcida. T el do de la claredat i del
didactisme. Vincle amb E. Stein.

1936: es publica Lhumanisme integral, de J. Maritain, filsof francs catlic de

tradici tomista (muy sui generis). Ubicat dins de la renovaci del tomisme:
neotomisme. Sant Toms llegit duna manera renovada. Ex. Lagrange,
Gilson
1. Maritain es fa conegut per reivindicar, en un context dentreguerres, la
necessitat de la defensa de la dignitat inherent de la persona humana
(humanisme integral, que comprengui tota la persona).
2. Va rebre un encrrec molt important de les Nacions Unides: redacci de la
declaraci universal dels drets humans (DUDH) Objectiu primordial de
NN.UU.: evitar guerra mundial, i sha aconseguit. Segon objectiu:
agermanar nacions al voltant de principis mnims que inspiressin les
seves respectives constitucions i que tinguessin carcter vinculant. Jacques
M. encapala grup dintellectuals per fer un esbs de la declaraci (1947). Hi van
participar filsofs molt diferents: B. Croce, A. Huxley, i consultat M. Gandhi (va enviar
una carta > de la meva pobra ignorant mare vaig aprendre el segent: noms
podem reivindicar drets si complim amb els nostres deures Si al costat duna
declaraci dels drets no hi ha declaraci dels deures, aix ser paper mullat).
Es publica tamb sser finit i sser etern, dE. Stein, complexssima, que s una
resposta a M. Heidegger. No va tenir ress en aquell moment: jueva, dona,
catlica

1939-45: esclata II Guerra Mundial, molt ms gran que la primera, i que

acabar amb la rendici el 45. Filosofia de la postguerra marcada per el
llanament de les bombes atmiques sobre Hiroshima i Nagasaki: poder
destructiu de la condici humana. Ens podem autoaniquilar! Aix no havia
passat mai. Fenomen nou que far pensar en la capacitat dautodestrucci. El
mn es reorganitza al voltant de dos centres de gravetat: Moscou i
Washington. El mn esdev un elipse amb dos centres, lgica que es mant
fins al 1989. Avui, el mn s un centre i molta perifria.

1946: Sartre publica Lexistencialisme s un humanisme. Conferncia molt

important immediatament desprs de la IIGM. La guerra trastoca i els autors
reivindiquen retorn a lhumanisme. Selaboren humanismes amb accents
molts diferents: existencialista, marxista, cristi, ecumnic Perqu no torni a
passar el que ha passat!!! Tamb hi ha humanisme ateu: contellaci
dhumanismes (cristi-Maritain; ateu-Sartre)

23
1947: Heidegger publica Cartes sobre lhumanisme, tot i la seva biografia. Es
reivindica lhumanisme coma centre de gravetat del que ha de ser Europa.

1948: Publicaci de la DUDH, que no veur Gandhi, assassinat per un fantic hind.

1959: Ernst Bloch publica El principi esperana. El segle XX hi ha una pila de

marxismes. Un dels representants del marxisme heterodox s aquest. Gran
defensa de lesperana amb llenguatge marxista: nica sortida a la condici
humana. Sense esperana no hi ha res! Defensa de lesperana intramundana.
Sense aquesta dinmica s impossible el canvi. Els homes que han canviat
coses eren esperanats. Quan la histria es paralitza s quan ja no hi ha
esperana: desesperaci. Consisteix en no veure cap possibilitat. Un home
esperanat s qui veu possibilitat. El desesperat s dir: no hi ha res a fer! Picar
ferro fred! Tot i ser pensador ateu defensa el valor de lesperana com el valor
que dinamitza la histria i la fa canviar. El llibre va propiciar un dileg molt
interessant entre marxistes i cristians (com ara Bloch-G. Marcel, qui teoritza molt
sobre lespoir, basada en el fet pasqual). Avui hi ha molt desencantament i desencs.

1968: Maig francs. Es produeix una mena de convergncia entre diversos

factors que activen una mena de revolta: duna banda els estudiants
(disgustats per la societat francesa, les institucions, la famlia), de laltra, els
treballadors, explotats pels burgesos; desprs, els intellectuals crtics amb
societat tradicional i defensor de societat alternativa. No eren quatre
estudiants eixalabrats, ni tampoc no va ser una gran revoluci. El que s clar
que sacseja tota Europa en diversos camps:
1) defensa de les llibertats contra les institucions repressores (antic rgim).
2) defensa de la llibertat.
3) defensa de la fraternitat - somni duna societat fraterna com a alternativa
a estructura piramidal, patraiarcal Propostes alternatives: comunes,
hippies, viva la gente Sha dacabar amb la famlia tradicional,
lEsglsia, lEstat!! Anem a construir una societat nova!!
Contrari a qualsevol estructura piramidal Vsus cooperativisme-assemblearisme.

1977: Es publica El principi de responsabilitat, de Hans Jonas, filsof jueu. El

focus ara no s lesperana sin la responsbailitat. Posa sobre la taula el debat
sobre els usos i abusos de la tecnologia: qu podem fer i qu no podem fer?
Tenim gran poder tecnolgic. Com el fem servir? I desprs tot el desastre del
canvi climtic.

1981: La teoria de lacci comunicativa, de J. Habermas. Un dels filsofs ms

rellevants avui a Europa.

24
5. La filosofia darrel jueva al segle XX
A linici de la I GM (1917), al front dels Balcans ens trobem el filsof ms
important de la primera meitat del segle XX: Franz Rosenzweig (havia hagut
de deixar els estudis per ser artiller).

#FRANZ ROSENZWEIG#
Havia preparat una tesi sobre Hegel, i envia les seves reflexions per carta als
seus cosins. Al 1918, les envia a la seva mare per portal (totes les postals).
LEstrella de la Redempci, publicat 1921.
Tot el coneixement filosfic ha volgut estudiar tot all explicable i la resta no
ho voline estudiar. Fan insignificant la mort.

LEstrella de la Redempci, de Franz Rosenzweig, resposta a Hegel

Tot el coneixement filosfic occidental s un intent de fer insignificant la
mort. Rosenzweig proposa el coneixement de la diferncia.
El pensamnet jueu del segle XX presenta la diferncia.

De Jnia a Jenia dels clssics a Hegel

Hegel > TOT (el mateix), en el seu TOT no hi ha un defora.

Rosenzweig proposa lestrella de la redempci. Les tres coses que remeten

cap a fora del sistema (puntes cap a fora):
Du (Metafsica) + Mn (Metalgica) + Home (Metatica).
En combinaci amb un altre triangle (Nm 24,17):
Creaci + Revelaci + Redempci: 3 pilars del monoteisme jueu.
ESTRELLA DE DAVID
Lema: Lnzate a cabalgar por la causa de la verdad. (Sl 45,4-5) Que s la
justcia dels indigents.

triangle cap amun: in philosofos

triangle cap abaix: in thelogos
tota la estrella: in politikos.

Pensador al front de batalla, que havia estudiat molt Hegel, per sadona que
els istema fracassa quan es confronta amb la condici humana (guerra).
All jueu no s el meu objecte sin el meu mtode. El judaisme per a ell s
revelaci de la realitat de la condici humana. Diu que no fa teologia.

El ms caracterstic de la tradici jueva: clam per defensar el particular.

El pecat ms gran del jueu s la idolatria.

25
Davant de al pretensi illustrada qie vol redimir el mn a ravs de la cincia,
Rosez proposa un saber en qu limportant apunta ms enll No fa
teologia, pretensi filosdica judaisme metdic.
Lany 1920 funda a Frankfurt un Centre dEstudis Jueus: Buber, Scholem,
Frm. Sexpressen el llengua alemanya i al voltant daquest centre.

#MARTIN BUBER#
Jo i tu (1923), autor important que va influir sobretot en el personalisme. Per a
ell hi ha dues parelles de paraules primordials: jo-tu, jo-all (ell/a - relaci
amb les coses - que cosifica, la prpia de lexperimentaci cientfica).
La clau del jo s la RELACI. La mena de relaci determina la realitat del JO.

JO-TU: no pren les coses com a objecte, sin com un tu.

FORA DE LEXCLUSIVITAT.

El puc fer tan superficial i etern que el converteixi en un nombre () Tamb

podria passar per voluntat i per grcia que em colpeixi la froa de
lexclusivitat. El bressol de la vida veritable s el tu.
Mentre el cel del tu estigui sobre meu, els vents de la causalitat sajupen als
meus talons i el remol de la fatalitat es fa ms lent

Lexperincia de la cincia s la llunyania del tu.

Creu que tota filosofia occidental orientada a fer insignificat el misteri de la

mort.

Anys 30: pretensi del coneixement dle TOT, saber absilut, sistema esdev
POLTICA = totalitarisme. Els totalitarismes no han estat casualitat. La
pretensi filosfica ha esdevingut ideologia.

La Illustraci contenia en ella mateoxa la llavor del totalitarisme. Ja era

perversa. Pretensi de fer-ho tot cognoscible: llavor dle seu fracs. Ella es
proposava desmitificar per ella mateixa era un mite.

Totalitarisme s expressi dun pensament (De Jnia a Jena), intensificat en la

modernitat, ilustraci. Hegel s la culimaci daquest projecte. De fet, Marx
ser lector desquerres dHegel.

El jueu esdev la imatge daquesta diferncia: vctima de lextermini.

Just desprs de la guerra comencen a proliferar testimonis de lextermini, que
marquen dalguna manera lexperincia collectiva [Viktor Frankl, Un psicleg

26
en un camp de concentraci, 1946 // Robert Antelme, Lespcie humana, 1947 //
Anne Frank, Diari, 1947 // Primo Levi, Si aix s un home, 1947]

La qesti jueva es fa molt present a Europa.

Lany 1946 JP Sartre escriu Reflexions sobre la qesti jueva, on denuncia
lantisemitisme i estudia els processo mitjant els quals ha regit, mecanismes,
conseqncies Ell diu que dalguna manera el jueu era lexcusa: s
lantisemitisme el qui crea el jueu. si el jueu no exists, lantisemita el crearia.
Va generar forta polmica a Frana, perqu passa per alt la identitat jueva: el
jueu s boc emissari. s aquell sobre el qual carreguem totes les culpes. Per al
mn jueu va resultar molt provocador.

Emmanuel Lvinas escriu lany 1947 un llibre de resposta Ltre juif. s el

gran pesnador jueu de la segona meitat del segle XX. Ell tamb va estar
captiu. Tots aquests pensadors ho han viscut en prpia carn.
Critica Sartre, que no sap llegir qu s el jueu. El jueu t una identitat que
posa presisament la diferncia daquesta identitat. Segons Lvinas el
judaisme porta un missatge a la humanitat: La condici jueva t una
singularitat. Lexistncia jueva s lacompliment de la condici humana
Trenca amb un mn sense origen. La llibertat humana lha aportat el
judaisme. No s simplement un boca-misall.

Tots aquests pensadors acullen tot el que aporta el judaisme per fer filosofia.

#E. LVINAS#
Lvinas: Totalitat i infinit (1961). Termes comtraposats.
Totalitat: coneixement del tot.
Infinit: laltre, el que queda fora del sistema.
Tesi doctoral transformda en llibre

s fenomenleg, abans que personalista. Havia estudiat amb Husserl i

Heidegger.

Totalitat i infinit. Est molt influt per Rosenzweig, per el mtode s

fenomenolgic. Diu que la influncia de Rosenzweig s tan gran que no
lesmenta.

Davant del coneixement del TOT (sistema), al via descapatria s lAltre, que
dalguna manera s la relaci amb linfinit (que tracta a travs de Descartes).
Per Lvinas la filosofia primera s ltica. El primer s la relaci amb lAltre,
que reclama de mi una resposta. ALTERITAT.

27
La relaci no s mai simtrica perqu si ho fos es podria mesurar (matemtic-
lgic). La relaci s disimtrica, laltre est sempre per sobre de mi, sempre
ms a prop de Du que jo (lorfe, la vidua, lestranger els sofrents). Quan el
miro als ulls estic subjecte a ell.
Per a ell, sc subjecte en tant que subjecci, i per tant per sota. Laltre reclama
de mi una exigncia infinita. La relaci entre dos sempre s de subjecci
Laltre mordena un imperatiu tic.
La moralidad no nac e en la igualdad sino en el hecho de que hacia un
punto del universo [alteritat] convergen las exigencia infinitas

Fa fenomenologia, per el seu imperatiu el pren dels profetes.

No fa teologia. Encara que tamb fa escrits amb comentaris talmdics.

MAURICE BLANCHOT - tre juif, 1962.

JACQUES DERRIDA - Le dernier des juifs, 2014.

Dos pensadors contemporanis, influents en lmbit francs, que beuen del

judaisme per sense ser jueus. Pensament marcat pel judaisme.

#ADORNO & HORKHEIMER#

Lany 1947 apareix publicada la Dialctica de la Illustraci, dos filsofs jueus
de lEscola de Frankfurt (marxisme heterodox - teoria crtica):
Theodor Adorno i Max Horkheimer.

El pensament s crtica - negaci - refs

El moviment de veritat del pensament s el moment de crtica.
Moviment crtic (negatiu) que eviti el totalitarisme - sistema.
No hi ha veritat tangible.

Eren jueus, per ms que judaisme, influeix la dimensi crtica, tot i tamb el
judaisme. No filosofen afirmant veritat sin criticant-les. La veritat sentn en
negatiu, aix s molt jueu: refs la idolatria. s el moviment dels profetes.

Por qu la humanidad se hunde en una nueva forma de barbarie?

La Illustraci no deixa de ser mite (tot i que intentar alliberar) i per aix ens
porta cap a la barbarie. El progrs illustrat ens porta fins a lholocaust. El
projecte era molt agosara i per aix les conseqncies sn terribles.

La educacin despus de Auschwitz, 1966, Adorno.

28
#HANNAH ARENDT#
Els orgens del totalitarisme, 1951
Eichmann a Jerusalem. Un assaig sobre la banalitat del mal, 1963

#HANS JONAS#
El principi responsabilitat, 1978.
Reflexi sobre ltica o la tecnotica: els avenos tcnics suposa condici
moral nova Podem posar en risc el mn i les generacions futures.
IMPERATIU: Actua de tal manera que els efectes de la teves accions sigui
compatible amb la pervivncia duna vida humana sobre la terra.

El concepte de Du desprs dAuschwitz, 1987.

Du ha renunciat a lomnipotncia per la llibertat humana.
Du s eminentment bo i omnipotent per renuncia a la omnipotncia per
garantir la llibertat humana, tot i que pateix terriblement per aix.

TRETS JUEUS COMUNS DELS PENSADORS JUEUS

(o que els inspiren)

1. LAltre: creena que Du s totalment Altre i els altres participen

daquetsa alteritat (vers laltre, exigncia infinita). Du s totalment
transcendent, no immanent, sempre ms enll. Les altres persones
reflecteixen Du. tot cert caire dalteritat.
2. Creaci: el mn s creat, i per tant no s Du. En certa manera reflexteix
Du, cal cuidar-lo i respectar-lo (Ex. H.Jonas).
3. Revelaci: Du no passa per alt la histria humana sin que es manifetsa i
irromp.
4. LAlliberament / xode: fet decisiu, la histria jueva s histria
dalliberamnt. El poble viu en un xode, en sortida.
5. La memria: base de la identitat jueva, tret tamb caracterstic de
lEscriptura.
6. El futur /horitz escatolgic: promesa dun mn millor, que sha
desdevenir no es precisa. Hi ha moltes maneres dentendre-ho.
7. La Llei: s fonamental per a ells. s un imperatiu tic estimar Du. Reten
culte Du obeint la llei, i aix s estimar-lo i estimar els altres. Clam de la
Llei jueva.
8. LEscriptura: s la ptria dels jueus. All on habita el jueu s en
lEscriptura. No s una curiositat. T molta influncia en la filosofia
contempernia. Gran part de la filosofia contempornia s relaci entre
filosofia i literatura, o el llenguatge. El judaisme t molt a dir. Qesti
cabdal en filosofia contempornia ms recent.
29
ESCOLES DEL PENSAMENT:
1. PERSONALISME: F. Rosenzweig, M. Buber, E. Lvinas (fenomenologia).
2. ESCOLA DE FRANKFURT: Adorno, Horkheimer, W. Benjamin (esttica)
marxisme heterodox (repensar a partir de Marx).
3. NEOKANTISME: Escola de Marburg, Paul Natorp i Hermann Cohen
(repensen Kant, no molt influts pel fet de ser jueus).
4. DONES FILSOFES: Hannah Arendt, Simone Weil, Edith Stein.
5. INDIVIDUALITATS: E. Frmm (combina marxisme i psicoanlisi: Lart
destimar), H. Jonas i E. Bloch (ateisme que relleig el marxisme: Principi
esperana).

30
5. Diagnosi dels temps actuals (1981-2016)
La nostra poca ha estat definida de diverses maneres: multiplicitat de noms.
Aquesta multiplicitat pot indicar dues coses: o b ens manca perspectiva
(finesa espiritual) per veure qu est passant, o b el que vivim s duna
complexitat extraordinria, que no es pot qualificar amb una sola paraula.

Tot diagnstic del present s ms difcil que el del passat: perqu no hi ha

perspectiva histrica.

Qu s el que quedar del pensament actual? El context actual sesmuny

entre els dits.

POSTMODERNITAT: el terme que ms sha fet i es fa servir encara avui.

Terme acunyat per Lyotard (80 - La condici postmoderna; La postmodernitat
explicada als infants, intentava explica una nova era).

El prefix post s all que ve desprs: la modernitat sha acabat i ve una poca
posterior. Assenyalava criticat de defunci de la modernitat i inici de nova
etapa. Modernitat: segment de la histria des de Descartes fins a finals del
segle XX. Aquesta nova etapa es caracteritza per la desconfiana en els grans
relats, les grans utopies: es prefigura un mn ideal (Marx, Saint-simon,
Bakunin, Engels tamb Bacon). La postmodernitat s temps post-utpic.
Hem deixat de creure i de somiar, i de creure que el futur ser millor que el
present i el passat. Hem deixat desperar. Etapa contra-utpica.

Pensament post-utpic: noms hi ha present, mira de gaudir-lo al mxim. El

futur s fosc i no pot deixar de ser-ho. En el fons de la utopia, hi ha esperana.

Crisi dels grans relats, entre ells el cristianisme i el judaisme, i per tant la crisi
dels grans relats afecta a la crisi del cristianisme (deixem de creure en la terra
promesa).

FI DE LA MODERNITAT: G. Vattimo, Il fin de la modernit. No poca nova

sin poca de decadncia de la modernitat, a les acaballes de lantic cicle -
tardomodernidad. Cauen una srie delements de la modernitat, sobretot els
ideals moderns. Sestan desmembrant, descomposant, els tres ideals de la
revoluci francesa: se somiava un mn on hi hagus ms llibertat i ms
llibertats, i apareix ms alienaci (capitalisme que explota, tecnologia que
enganxa) Estem perdent el que pensvem que havem conquerit; somivem
tamb un mn ms equitatiu, per les diferncies Nord-Sud augmenten; i la
fraternitat? El gran valor olvidado de la modernidad (Mardones).

31
Fraternitat: tractar laltre com a frater (gnesi inequvocament cristiana i
franciscana). Per contra, lluita pel mercat i competitivitat extrema.
Un altre valor que perd potncia: confiana en la ra per resoldre els
conflictes i trobar solucions a les diferncies. Emergeixen irracionalismes,
populismes, fanatismes Tot aix s passional, no t res de racional. El mn
est atemorit per temes irracionals. El por governa avui el mn! Miedo lquido,
Z. Bauman.

ULTRAMODERNITAT: Crnicas de la ultramodernidad, J.A. Marina. Ultra: es

passa un llindar i sentra en una nova etapa. Sest produint una crisi de
creixement de la modernitat, per estem dins de la modernitat. Tota crisi t
anlisi del que queda per fer, i oportunitat per aprofundir ms all que som.
Vivim un creixement de la modernitat: no hem assolit encara all que volem
i aix ens fa ser ms lcids per veure que hem de fer per assolir-ho. Ex.
equitat: hem assolit grans fites (reconeixement digualtat de drets dels infants,
el dret de vot de la dona) Cal, doncs, aprofundir els valors de la
modernitat.

TURBODERNITAT: capacitat dacceleraci molt rpida. A. Giddens:

turbocapitalisme i turbomodernitat. Vivim en lpoca de lhiperacceleraci. El
nostre temps no suporta la lentitud (Kundera). Per aix hi ha tanta
intolerncia a la gent gran. Quant ms rpid, ms diners Turbomodernitat
est vinculat al turbocapitalisme.

Aix es reflecteix especialment en lmbit tecnolgic: aviat tot queda vell!

Envelliment molt accelerat dels processos i productes. Calen nous formats,
noves propostes, nova tecnologia

Giddens analitza les conseqcnies: no tenim capacitat de viure tot aquest

ritme dacceleraci i tenim moltes persones que es trenquen. Sensaci
permanent de no tenir temps. La lentitud s contravalor. La hiperacceleraci
trenca les persones. FAST.

TRANSMODERNITAT: concepte poc utilitzat. Trans s transici: canvi dins

de la mateixa modernitat, transici interna, travessant moment difcil. Som
plenament moderns i no hi renunciem. Lautor que la defensa: J. Habermas
(en contras amb Lyotard i Vattimo). Semblant a ultramodernitat.

***Ms enll del concepte de modernitat hi ha altres aproximacions i

diagnsis de la modernitat:

32
ERA DE LA BUIDOR: Gilles Lipovetsky, La era del vaco, diagnosticador
extraordinari del que ens passa. 1. Una cosa s el buit i una altra cosa la
budior. El buit s concepte fsic. En canvi, la buidor s concepte existencial-
emocional, i es contraposa a sentit. Una poca buida s una poca que viu
una profunda crisi de sentit (all que et fa viure, motiu existencial, el que et
mou-commou-omple -> all que et realitza). El que passa avui s que la gent
t de tot, Nord, per no t sentit de viure. Lera de la buidor es converteix en
era de levasi, perqu no es pot suportar la buidor (horror vacui). La qesti
s no pensar en la buidor! I loferta de mecanismes devasi s enorme:
analgsics davant de la buidor! Qui t sentit t ra per viure: sap per qu
lluitar (motivaci intrnseca). 2. Limperi de lefmer, anlisi sobre el culte a la
moda - atenci que pretem al ms irrelevant (anecdtic, superficial) i la poca
atenci que prestem a all rellevant. La postmodenritat s un temps de
frivolitat, especialment en lmbit audiovisual. I all que s substancial ocupa
un marge insignificant: a nivell cultural, social, religis. Lanecdtic ocupa la
centralitat i el que s essencial ocupa la margenilitat.

EL CAPVESPRE DEL DEURE: El crepsculo del deber, Lipovetsky, llibre amb

ressonncies nietzschianes. La tesi de fons s que vivim una poca
dhipertrfia de drets i en canvi hi ha atrfia de deures. Asimetria entre drets
que reivindiquem i deures que assumim com a ciutadans. Qu passa quan en
una ciutat el sentit del deure va en retrocs? Quan es deixa de fer all que
sha de fer? Aleshores sesdev el caos. Hi ha crisi de sentit del deure per
reivindicaci del dret. Les estructures generadores de deure estan en crisi: no
volen ser escoltats o estan en crisi, ning no fa cas. Aquestes estructures
bsicament: famlia (i est dimitint de la seva funci dexigir deures), escola
(tamb hi ha un crepuscle de la tasca educativa) i les institucions religioses
(no minteressa una instituci que em recorda els deures - em genera culpa).
En el capvespre del deure, no podem presentar el cristianisme com a llista de
deures: sin invitaci i proposata raonable, alhora seriosa i exigent. Un
cristianisme postmodern s contradictio in termini (oxmoron). Si s
cristianisme, s exigent

MODERNITAT LQUIDA: Z. Bauman ha fet extensssima obra a partir de la

noci de lquid, i que aplica a lanlisi de molts fenomens. Tot all que era
slid sest liqant. Ex. De conviccions slides (poltiques, morals,
religioses) passem a conviccions lquides (inestables). Quan tenim
conviccions slides so capaos darriscar ms i fer grans gestes; no aix amb
conviccions lquides. Identitat molt lquida. En clau possitiva, adaptable a
lentorn. Per sobre el lquid no es pot construir. Aix tamn ho aplica a la
modernitat: modernitat lquida. All que era molt slid en XVIII i XIX ja no
ens ho creiem fermament: podria ser duna altra manera. T a veure amb el

33
relativisme, per sobretot a la prdua de solidesa: hi ha molt hbrid, molta
mescla. Tamb ha escrit Amor lquid, on afirma que els vincles tamb shan
liqat. De moment estem junts, en el futur ja veurem El concepte de la
incondicionalitat espanta la postmodernitat. La tolerncia al sofriment s
baixssima. Oxmoron: si s amor no pot ser lquid. Bauman diu que la
conseqncia final de lamor lquid s la soledat (autonomia personal) i la
situaci dinestabilitat i provisionalitat (sobre la qual no pot construri res).
Sovint tenim nostlgia dall slid. Apareix la figura del single (no es vol
perdre lautonomia persona, sense vincles slids).
I Por lquida: la nostra societat est caracteritzada per la por, i no es localitza
en un lloc, com un slid, sin que flueix per diverses esferes de la societat:
1. Por al sofriment: lintento evitar a tota costa intolerant al sofriment.
2. Por a la dependncia: prefereixo morir abans que ser depenent. En realitat
tots som interdependents!
3. Por a la mort: gran tab. No la pensem, no la meditem, no lafrontem.
Evasi davant de la mort.
4. Por a no ser reconegut: perdre lestatus, el pretigi
5. Por a no ser estimat: que es cansin de mi s un do enorme saber que
ser estimat incondicionalitat.
6. Pors globals: cataclisme ecolgic, mercat, terrorisme transnacional

LEDAT DEL CAOS: H. Bloom aporta una idea molt interessant: vivim un
poca de descanonitzaci. Crisi del cnon (model). En lmbit esttic s molt
clar Qu s avui una obra dart? Depn. Sense cnon, tot shi val.
Va intentar fer un cnon dOccidnet, i sel van carregant. Ja no hi ha cnon,
sin gustos, perceptibilitats
I tampoc no hi ha cnon tic: relativisme. Multiplicitat de formes de viure,
cap bona o dolenta, i lnic que queda s la llei. Per la llei no sempre
coincidiex amb lpetic o lo moral. En societats del caos el que regeix s la llei.
No hi ha idea objectiva de b, bellesa, bondat.

EL PENSAMENT COMPLEX: E. Morin.

LA SOCIETAT DEL CANSAMENT: Byung Chul Han. Opuscles molt curts a

Herder. Un dles filsofs actuals ms emergents, com a diagnosticadors. Un
munt de persones cansades pel ritme, la competitivitat, lautoexigncia de
produir ms. i davant del cansament, frmacs, doping, estimulanst i excitants
per combatrals. LA SOCIETAT DE LA TRANSPARNCIA. De lexhici
digital. La xarxa com a cap dexhici permanent de la vida privada de les
persones. Ja no hi ha intimitat.

34
6. Soren Kierkegaard
(Copenhagen, 1813-1855)

*Eusebi Colomer,
El pensamiento alemn: de Kant a Heidegger
Quina gosadia inclourel en el pensament
alemany. Apartat molt bo situat en un
llibre equivocat / www.SKS.dk

*Begoa Saez Tajafuerte; ha estudiat la filosofia de la comunicaci.

*Jos Garca Martn; especialista en concepte dindividu en Kierkegaard

(enkelte). Categoria intraduble de Kierkegaard: individu, singular, nic
President de la Sociedad Hispnica de Amigos de Kierkegaard.

*Francesc Torralba; 24 documents sobre K.

Temor y tremblor, 1853; sota el pseudnim Johannes de Silentio.

Kierkegaard assenyala que s lobra que far immortal. (Diaris)
Obra al voltant del sacrifici dIsaac. Abraham s larquetip de la fe.
K. aprofita aquest episodi per reflexionar sobre la naturalesa de la fe. Lautor es
posa en la fe dAbraham: extraordinria experincia de la fe abrahmica.

Neix a Copenhagen, ciuta petita, porturia, essencialment protestant i

bsicament burgesa, amb una universitat i una facultat de teologia protestant.
Neix en el si de famlia benestant i s fill de segones npcies (pare vidu). T
set germans ms per part de pare.

En la seva vida hi ha episodis que el marquen profundament: maledicci del

seu pare, que venia de Jutlndia, que va ser interpretada com a enfrontament
del pare cap a Du. Tots els germans van morir menys un que va esdevenir
pastor i bisbe de lEsglsia Reformada Danesa. Ell se sentia cridat a redimir el
seu pare daquest pecat. Conscincia dhaver estat privilegiadament salvat de
la mort. Do que ha daprofitar i treballar.

Sent una vocaci inicial per esdevenir pastor protestant i es matricula a

Teologia a Copenhagen. Molt marcada pel hegelianisme (1830). Se li presenta
una teologia molt racionalista, que intenta demostrar racionalment tots els
articles del Credo de Nicea. Els articles de la fe sn en realitat una necessitat.
Responen a un procs racional, necessari i lgic. Revelaci era acte necessari
de Du i encarnaci era la conseqncia de la lgica interna de Du.

35
Kierkegaard es posiciona, ja com estudiant, en contra daquests postulats. Es
va decebent durant el procs formatiu i defensa la tesi de Magister en
Teologia el 1841: sobre el concepte de la ironia. Una part de la tesi s en llat.

Posici ptima per fer carrera docent o com a pastor. Per marxa a ampliar
estudis a Berlin, centre neurlgic de la Illustraci alemanya, a la universitat
de la qual havia estat rector Hegel, succet per Schelling. Hi havia una gran
curiositat. Estaria al nivell de Hegel o innovaria en filosofia? Aniria per
aquest segon cam
Tenim els apunts de Kierkegaard a Berlin; Schelling impartia Filosofia de la
Revelaci. Tamb el critica i explica com el va decebent aquella figura, com
Hegel. A Kierkegaard li preocupava lhome de carn i ossos, en canvi
Schelling cau en labstracci. Filosofia que no parla del concret histric.
Despersonalitza Du. Un Du que no s histric, sin nebulosa abstracte.
Fa altres viatges a Berlin, per tornar a Copenhagen i ja no tornar mai ms
a sortir-ne. (3 vegades a Berlin, experincia decebadora).

s clau per entendre Kgaard la figura de Regina Olsen. Una noia molt ms
jove que ell, de famlia burgesa, de la qual senamora perdudament. I ella
tamb. Es prometen en npcies. Volia casar-se, no era incompatible a ser
pastor o professor en Teologia. Ell es fa enrera, la qual cosa genera un
daltabaix. Regina Olsen es casaria, ms tard, amb un governador de les
colnies de Dinamarca a Les Antilles. Kgaard la tindr present tota la vida. La
citar moltssim als Dilegs. Ella tamb llegia els seus textos i els seus
discursos.

Per qu trenca aquesta relaci? Diverses hiptesis:

1. Ell experimenta una crida de Du a presentar qu s el cristianisme en
una societat que suposadament es creu cristiana. I aquesta missi demana
atenci integral i total de la seva capacitat, talent i fora. LEsglsia
luterana permetia casar-se, per Volia desfer el nus i demostrar que el
cristianisme que es vivia era imatge grotesca i deformada del cristianisme.
Ell reconeixia que no era un cristi extraordinari, per se sentia cridat a
presentar qu s el cristianisme i dibuixar la distncia entre el que hauria
de ser i el que s.
2. Ra psicolgica. Taciturn, misntrop, solitari Ell creu que lhagus feta
infinitametn infeli. Era un home molt marcat per la nostlgia (tot aix s
molt romntic), melanconia i culpabilitat (de no estar a lalada): Si a
linfern hi ha un sol home i aquest home sc jo; Du s infinitament just.
3. Suposada impotncia per procrear Aix no sha provat i s difcil fer-
ho.

36
Renuncia a ser pastor protestant perqu considera que lEsglsia oficial
luterana danesa s el cristianisme establert: caricatura del seguiment radical
que exigeix Jess. Crtica durssima a pastors, telegs Incoherncies: del
viure pobrement al no viure pobrement Ho diu pblicament i s objecte
danimadversi de lEsglsia oficial: acudits, caricatures, que tocaven certes
deformitats que tenia Geperut, cama ms alta que laltra, vestia de forma
pintoresca Objecte de stira i mofa.

El marca molt la lectura de sant Agust passada per Lutero.

Renuncia tamb a ensenyar a la Universitat. I esdev molt crtic amb els

professors de filosofia: no pensen per ells mateixos sin que es limiten el que
altres han pensat. Aquesta crtica tamb la faran Nietzsche i Shopenhauer.
1. Els professors viuen parasitant en els cossos dels grans filsofs.
2. I empetiteixen la filosofia dels grans filsofs.
3. Molt dur amb els telegs: Viuen b grcia a que un va ser crucificat!
Jess ha de ser imitat no presentat com a mestre de moral.
Els telegs Barth, Bultmann, Cullman beuran profundament de Kgaard.

Activitats que emprn:

1. Escriure, i fer-ho embogidament. 20 volums els diaris (Papirer), de 500
pgines; 16 volums, obres publicades en vida. Escriu tan rpid que
algunes paraules les simplifica (Du = G; Home = Mk). Torrent de
pensament.
2. Pregar, i prega molt. A les esglsies.
3. Passejar. Raci diria de passeig (1h30min) que descriu als diaris. s un
romntic!

De qu viu? Viu de la renda paterna. Famlia burgesa, sense descendents.

Per viu sbriament. Com ara Kant o Nietzsche. Compra lo just per viure i es
paga ell la publicaci de les obres.

Mor al 1855 i queda completament fora del circuit europeu. No el coneix

ning. Ignorat. El renaixement de Kgaard arriba a lltima dcada del XIX.
G. Brandes el comena a traduir en alemany. I desprs altres traduccions:
Unamuno el donar a conixer en castell. Kgaard estar ms viu en el segle
XX que en el XIX.

La seva mort polaritza latenci. Enfrontament defensors i opositors.

Wittgenstein: Va ser el ms profund pensador de la ltima centria. Va ser
un sant. Figura molt incmoda.
[La vida s una clau per entendre el text. Som fills de la nostra biografia.]

37
OBRA: molt complexa i nica
1. Obra de comunicaci directa
2. Obra de comunicaci indirecta (pseudnima o polinmica). Utilitza una
xarxa de pseudnims, amb una personalitat cadascun. Dotze pseudnims,
atribut cadascun a una obra. Els danesos no en sabien res.

Kierkegaard en el laberinto de las mscaras, F. Torralba.

Aix el fan molt singular. Hi havia pseudnims per risc de censura,
eclesistica o poltica. Aqu la ra no s la censura. Quan escriu amb ms
vehemncia i beligerncia contra els pastors, ho fa amb el seu nom.
nic pensador a Occident amb xarxa de pseudnims.

COMUNICACI DIRECTA

Diaris (Papier): Apareix el Kgaard ms autntic. No van ser escrits per ser
publicats. Literatura del jo: el mn explicat tal com el veig cada dia. Gnere
catic. A vegades s cada dia o amb alternncies. 20 volums. No traduts
ntegrament a cap llengua. Es van trobar a posteriori i es van haver
dorganitzar:
a) Papirer A (anotacions del que fa cada dia i de la seva relaci personal
amb Du - paraula ms utilitzada: G),
b) Papirer B (esbossos dobres, molt tils per a la investigaci; alguns que
mai va acabar fent - projectes)
c) Papirer C (recensions de llibres publicats; com ara Lessncia del
cristianisme, de Feuerbach, principal ateu del segle XIX; o Hans Christian
Andersen Tamb hi ha els apunts de classe, amb anotacions i crtiques
als professors).
Els diaris sn una radiografia de la seva relaci amb Du.
Testimoni dun nima profundament religiosa.
CITACI: Pap., I A 375 - Pap., IV B 421

Discursos: sn comentaris lliures duna percopa o fragment de lEvangeli.

Sola Scryptura. El text i jo. Ocupa unes deu pgines encapalades per un
fragment i comentari lliure. Discurs que feia per ser declamat en veu alta a les
esglsies. Gnere literari diferent del Diari. No sn textos analtics, sin
edificants: Discursos edificants i Discursos cristians. En total, uns 90, des del
1935 fins al 1955. Els signa i els fa en veu alta. Finalitat: edificar lesperit i
aprofundir en la vida cristiana. Lltim discurs del 55 est dedicat a la
memria del seu pare. Discursos tpicament cristians: criden a la conversi.
Obra del seguiment del Crist (no apologtica!). Predomina el lirisme que no
pas la disquisici exegtica.
> Ell sidentifica com a escriptor cristi; defuig la categoria de teleg.
38
Epistolari: molt breu, perqu t molt poca vida social. Una gran part s
amb Regina Olsen. No s el ms rellevant.

Obres: publicades amb la seva signatura. Ex. Les obres de lamor - Filosofia
amoris.

COMUNICACI INDIRECTA (en parallel a lobra directa)

Del 43 al 55
Xarxa de pseudnims i cada pseudnim t una personalitat. Fins i tot al Diari
critica lobra dalgun daquests pseudnims. Pren molta distncia de lobra
pseudnima. Quina s la veu de Kgaard?

Ell classifica lobra pseudnima en tres blocs (tres estadis de la vida humana?):
1. Obra esttica: Diari dun seductor, escriu la mentalitat dun seductor,
mogut per la sensualitat i el plaer. Explica les estratgies per seduir alg.
Tractat de la seducci, amb molta ironia. La dona s tractada com a
objecte, la vida s narcicisme, allunyat del deure i comproms (categories
tiques). En el seu Diari criticar aquesta obra. Ning no sabia que lhavia
escrit ell: Viktor Eremita.
2. Obra tica: representa un altre estadi (pseudnim ms important:
Johannes Climacus, voluntat i deure). Escriu Fragments de Filosofia (1844) o
Postilla concloent no cientfica (1846). En lobra tica, apareix el concepte de
langoixa
3. Obra religiosa (o abrahmic): canta les excellncies del ser cristi.
Exercitaci en el cristianisme o La malaltia mortal. Sn anlisi, filosofia,
reflexi del cristianisme. Moltes qestions que emanen del fet de ser
cristi. Ex. Johannes Anticlimacus, viu en el terreny de la fe i de la grcia
(no de la voluntat i la grcia, oposat a laltre).
Tres estils de vida molt diferents.

Hiptesis sobre la polinmia:

1. Sedueix ms el que est velat que el que est clarament manifestat. El que
no t secret no sedueix. El secret activa a seguir estudiant. All enigmtic,
que activa la curiositat del lector. Ell s sobretot escriptor, al servei del
cristianisme. No es considera ni filsof ni teleg. Ell vol aixecar un vel. Fer
veure que viviu en falsedat. El Scrates de Copenhagen. Sedueix all que
necessita ser investigat. Estratgia molt literria.
2. Ha de partir dall on est la gent, que s lestadi esttic, egocntric,
hedonista. No se li pot parlar de sacrifici o morir per laltre. I des daqu
fer-li veure que all no porta a la buidor. La seva obra s un engany, per

39
 amb lobjectiu darribar i ajudar el lector. Ell vol arribar laltre i adapta
llenguatge i obra, la fa atractiva perqu laltre senganxi.
De la buidor es pot passar a lestadi tic, que tampoc no omple. El culmen s
al vida religiosa cristiana.

Tota la meva obra s un engany que t com a finalitat presentar les

categories essencials del cristianisme.

ALTRES HIPTESIS: dodecoflia. Multiplicaci de personalitats. Alteraci

psicolgica. Sublimaci literria. Per el problema s que t una clara
direccionalitat! En els Diaris expressa la seva nima, on critica lobra esttica i
tica, i est en sintonia amb lobra religiosa.

Antropologia segons Soren Kierkegaard

Teoria dels tres estats existencials de Kierkegaard [Colomer]

Estadis en el cam de la vida (1843), publicat com a Viktor Eremita, inclosa en

una obra ms gran Aix o All.

TESIS ANTROPOLGIQUES
1. La vida humana s un itinerari lliure (capax libertatis, sant Agust). La vida
s la resultant duna seqncia de decisions que prenem en el decurs
temporal de la nostra existncia. Cadasc s constructor de la seva vida, a
travs de les decisions, bones o dolentes. En aquest sentit, tota decisi
porta associat prviament un estat dangoixa: un dels estats anmics que
Kierkegaard aprofundeix com ningu (El concepte de langoixa, 1944).
2. Lexistncia humana s una aventura. No saps de quina manera es
desenvolupar ni quan arribar a la fi. La certesa de la mort acompanya la
incertesa del quan, com, qu All propi de laventura s el no saber, a
diferncia del que passa amb el mtode cientfic. Per Kierkegaard aquesta
incertesa fa la vida molt apassionant-estimulant. Per tamb el no saber
s tamb generador dangoixa (no saber a qu atenerse, Unamuno).
3. La vida s dinmica, narrativa, canviant Kgaard s un existencialista. La
vida s fluda, i es passa per diferents estadis, que no es corresponen
necessriament amb les etapes evolutives de la persona (infantesa,
joventut, adultesa, vellesa). Els estadis no sn un procs necessari (1) ni
van lligats al desenvolupament de ledat (2).

Aquests tres estadis sn com tres modes (de vida) o tipologies dexistncia:
1. ESTADI ESTTIC: hi ha una srie dobres que descriuen aquest estadi.
Quin s el mbil daquest estadi? El model que exemplifica aquest estadi
40
 s el Don Joan. Ell t sobretot al cap el don Giovanni de Mozart. Quins
trets em caracteritzen?
a) Narcisisme: enamorat dell mateix. Cultura del jo. Vida
autoreferencial. El narcicisme implica oblit de laltre, sobretot si s
vulnerable. [Una de les caracterstiques de la postmodernitat, segons Lipovetsky
s el narcisisme, i loblit de laltre]
b) Sensualitat: viu per tenir sensacions agradables. Cerca el plaer:
hedonisme. I, per tant, fuig de tot all que s displaent i li genera
males sensacions. Amb ms poder adquisitiu, ms sensacions
agradables. I fuig de les perifries.
c) Lart essencial del don Giovanni s la msica, perqu et permet
viure lalegria de lexistir. Msica de percusi i mobilitat que
tactiva (no tant referit a msica sacra).
d) s una existncia emocional. Cerca emocions per sortir de la
insipidesa de la vida. Necessita estimulants. Pndoles que
provoquin subidn emocional.
La preocupaci essencial de don Giovanni s SEDUIR. s el que li
complau: la seducci, per incapa del comproms i la fidelitat. I quan es
cansa, sedueix un altre. Cultura del zapping. s un consumidor de
novetats. Pateix un intolerncia a la repetici i li sedueix la novetat. El
problema s que la novetat es marceix rpidament.
Kgaard era un seductor i explica les tcniques del seductor: posada en
escena. Per el resultat final daquesta vida s la buidor. Kgaard la
descriu des de din sper no sidentifica ni la venera. Hi ha qui viu tota la
vida i hi ha qui se nadona. Aquesta vida esttica no omple, no
construeixes res La eudaimonia no es hedon.
Per hi ha la possibilitat de prendre distncia [ironia], que permeti saltar
a lestadi tic. IRONIA: forma dhumor que requereix distncia. Noms
pots riure si no ests enganxat. La manca de distncia no et permet veure
clar. Quan prens distncia de la vida (reflexivitat) tadones de la seva
insuficincia. Dues vies: tornar-hi o canviar. Dun estadi a un altre cal fer
un SALT. Salt necesari, perqu tofegues, sense saber on anirs Hi ha
un risc. Per a Kierkegaard la vida avana a base de salts, sense garanties.
i el que fa possible el salt s la ironia.

2. ESTADI TIC: larquetip s Scrates (que desprs de Jess s referncia

es la seva condici humana). Trets:
a) logos, racionalitat, pensament, ra enmig de lagora, lhome que
pensa en veu alta i ensenya a pensar lhome que examina la
prpia vida. El seu exercici s amb el logos. Vol dir autoanlisi,
autocrtica. s prudncia, phronesis. I tamb autodomini. El don
Giovanni no es domina: s un dspota dels seus plaers.

41
 El que mou Scrates s la conscincia del DEURE [El capvespre del deure,
Lipovetsky, postmodernitat]. Per a Scrates el dileg s mecanisme de
resoluci de conflictes (dia-logos) i mtode filosfic de coneixement de la
veritat. Aquest estadi dna motl valor al que diu la cincia. el valor de la
veritat i viure conforme a ella. Lhome tic est marcat pel
COMPROMS, i per tant s capa de renncia i sacrifici, que s el propi
de la vida tica.
Aquest estadi per Kierkegaard tampoc no omple (estadi burgs, de
lestablishment, que compleix els seus deures). En la recerca daquesta
plenitud, cal un salt cap a lestadi religis. La frontissa s la resignaci.
Resignaci a la vida munda, burgesa, has de renunciar Renncia a tot
el que el burgs t.

3. ESTADI RELIGIS: lentrada no s noms resultat duna opci personal,

sin que depn decisivament de la crida de Du. Concepci de lsser
hum com sser capa descoltar una crida (Heidegger, Marcel o Rahner).
En aquest estadi alg et crida a saltar de vida, vida duna altra manera
Fas el salt perqu constates la buidor anterior. El pas a lestadi existencia-
religis implica estar disposat a perdre el control de la prpia vida: Hineni
(Sc aqu), Fs de mi el que vulguis. Salt de naturalesa diferent al salt de
lesttica a ltic (ironia, per ordenar racionalment la vida, i fer-la
previsible): vida caracteritzada per lenigma, el desconeixement, pel
temor i la tremolor (sant Pau). No s quin terreny treptjar. Pas
caracteritzat per la confiana en lAltre. El personatge que hi encarna:
Abraham. Trets:
a) vida heterocntrica (no autocntrica) en qu el centre s Du.
Disposici i servei: Ves a la terra que torientar Abraham
renuncia fins i tot al seu fill, base de tot el seu llinatge i fill de la
promesa. Renncia infinita, a lamor ms ntim del seu fill. Per
aix s el pare de la fe. s el cavaller de la fe. Kgaard reconeix
estar a anys llums daquest cavaller. El que sost aquesta vida
no s la RA ni la SENSUALITAT, sin la FE. All on acaba la
ra, comena la fe (fideisme kierkegaardi). Per aix practica el
silenci (3 dies i tres nits en silenci). Scrates t paraula; Abraham
s silenci. A abraham no lentn ning. Ex. Francesco dAssisi
era tamb un don Giovanni, per que fa salt mortal de lestat
esttic al religis, un foll per al mn; i Ramon Llull, que s que
va arribar a lestadi tic, ben situat, i a Randa rep al crida: adu
a tot, aprn rab i sen va a evangelitzar. Experimenta crida i es
psoa en mans de Du.
b) s el mn de la paradoxa. Terme importantssim en Kgaard.
PARA-DOXA [defensar una tesi al costat de lopini comuna,

42
 per que no s opini comuna - Ex. Jess s Fill de Du
encarnat - paradoxa - no s lopini comuna, esndol per als
juesus, niciera per als gentils] Paradoxa s tamb all que la ra
no pot entendre (que Du s u i tri, que Jess va nixer de Maria
Verge). La ra no pot disoldre la paradoxa. La paradoxa
meravella, fascina tot i que lhem trivilitzat (Ex. Du sha fet
home). La vida dAbraham s paradoxal, que es pot estendre a
molts personatges bblics (la ra no pot arribar a entendrels).
Davant daix, dues vies: aix s impossible (racionalisme de
lestadi tic); o reconixer que la ra t lmits i pots viure crides i
observar fenomens que no podem explicar racionalment. En el
primer cas diem que la paradoxa s irracional; en el segon,
metaracional. Kgaard se situa en aquest segon punt: no ho
podem acabar dexplicar.
Aquesta no s la vida del pastor protestant, que s tica, vida funcionarial;
viuen grcies a que un va ser crucificat. El cavaller de la fe est disposat a
la renncia infinita per Du.

ESTADI ESTTIC ESTADI TIC ESTADI RELIGIS

Don Juan Scrates Abraham

SENSUALITAT RA FE

Msica Dileg Silenci

Emoci IRONIA Cincia RESIGNACI Paradoxa

Seducci Deure

EL CONCEPTE DE LANGOIXA (1844), per Vigilius Haufniensis

Obra que t molt dxit, ressi influeix en tot lexistencialisme del segle XX.
En aquest assaig, lestat emocional de langoixa s descrit des de tres punts de
vista:
1. psicolgic
2. teolgic: a travs dalguns personatges bblics (langoixa dAdam, o Job i
Jess, que fan experincia de la desesperaci)
3. religis
Langoixa [angest-angst-angutsse] s un estat dnim prpiament hum (ni
lanimal ni Du sangoixen). Lsser hum s lanimal que sangoixa. Kgard el
carcatritza com quelcom adredol. Ning no vol estar engoixat, per daltra
banda s el preambul de la llibertat. Lanimal no sangoixa perqu no ha
descollir. s una simpatia antipattica, i antipatia simpattica. Magrada
ser lliure per he de pagar un peatge.

43
Tipus dangoixa:
1. Angoixa abans de la mort. Primer, pel seu carcter inexorable. I tamb per
la incertesa. Aquesta dimensi s la que van agafar sobretot els
existencialistes (especialment Heidegger, a sser i temps > sser hum
orientat a la mort i quan pensa aix sangoixa). Si no ho penses, no
tangoixes. Avui, la mort com a tab
2. Angoixa davant de la llibertat. Molt present en Sartre. Has de decidir.
Aquesta angoixa t a veure amb haver de triar. I no triar ja s triar.
Angoixa sobretot quan no tens clar el discerniment. Angoixen sobretot les
decisions irreversibles i excloents.
3. Angoixa del seguiment del Crist (s la prpia del cristi). La vida
cristiana per a Kg s molt dialctica: angoixa i alhora alegria infinita.
Angoixa el seguiment de Crist perqu sempre ests lluny de que hauries
de ser. La crida s tan gran i estem tan lluny que ens angoixem. Per aix
criticava tant els qui es creuen cristians. Aquesta denncia esdev per a ell
obsessi. Escriptor al servei del cristianisme. Juntament amb langoixa,
que s el que ms sha subratllat, parla de lalegria infinita de ser cristi:
Discursos cristians. El cristi no t les preocupacions del pag, perqu se
sent incondicionalment estimat per Du. Qu necessito ms?
4. Angoixa de la temporalitat: irreversibilitat del temps. No podem parar el
temps. Sobretot en un temps en qu hem idolatrat la joventut

LA MALALTIA MORTAL (1849), per Johannes Anticlimacus (pseudnim

religis, que tamb signar La ejercitacin en el cristianismo)
Tracta sobre la desesperaci, qesti actualssima, per no va tenir tant de
ress. Qu s el que passa quan no hi ha esperana?
Millor disecci intellectual del que s la desesperaci humana.

Aqu ens presenta la seva antropologia filosfica (i teolgica). Kg no

distingueix els dos plnols. Ell s un escriptor religis. Descriu la condici
humana, amb elements filosfics i altes indissociablement teolgica. Aix t
una conseqncia clara: qui no t el background teolgic, no el pot entendre.
El mateix passa des de la perspectiva filosfica.

Kg descriu lsser hum a partir de diverses sentncies i tensions:

1. Lsser hum s relaci amb si mateix - CONSCINCIA. No s noms

sser projectat a lexterior, de relaci amb els altres, que s el que subratlla
la filosofia personalista del segle XX, sin que s capa de relacionar-se
amb si mateix. s la capacitat que t tot sser hum desdevenir
espectador de la prpia vida (socrtic) / autoanlisi i reflexi. Ell

44
 distingeix entre el jo (I), que s principi dacci i doperacions intencionals,
i el jo mateix (self - mismidad), que s capacitat de relacionar-nos amb
nosaltres mateixos, principi de reflexi. La reflexi sobre un mateix pot ser
en clau de passat o projectat cap al futur. Aix s el que ens fa ssers
histrics. Capacitat de projecte vital i de retrospecci.
a) La mirada cap al passat mai s neutre emocionalment i Kg subratlla
sobretot la culpa. Examen que suscita lexperincia de la culpa, i fins i
tot el remordiment (molt pitjor que la culpa / mordere: el passat et
mossega i devora). Ell tamb subratlla la nostlgia (agredola: recordo
cosa bona que ja no tinc) perqu s terriblement nostlgic. Aix permet
el penediment i el perd (Obres de lamor, 1948). Del malestar que
suposa reflexionar sobre el passat noms sescapa amb el penediment.
La por dexaminar el propi passat impedeix conixer-se i penedir-se.
Lhome malvat no pot suportar el silenci.
b) La memria s condici de penediment, per la imaginaci s
condici per projectar al futur.
[[En el ms ntim dun mateix, quan trec les capes de ceba, trobo
Du. s un interlocutor, alg que em parla, mescolta, i puc establir
un dileg. La interioritat de Kg s una interioritat habitada,
dialgica. Pots establir dileg damor amb aquest alg que et parla.
Aix s profundament agustini.]] Aquesta trobada s font duna
alegria infinita, per a la vegada fa prendre conscincia de la meva
fragilitat i pobresa. s font tamb dangoixa. s una relaci i pot ser
turmentosa. Quan reps do molt gra, et sents en deute.
2. Lsser hum s una sntesi de necessitat i possibilitat. Som ssers
mancats, necessitem moltes coses per viure. No som autosuficients; som
indigents, i de fet demanem constantment. Per tamb som ssers de
possibilitats, tot i que no tenim totes les possibilitats (noms Du s
omnipotent). Per Du s possible el que humanament s impossible.
Aquest s per Kg el fonament de la fe. Lhome, no. Qu vol dir, doncs,
conixer-se? Primer, conixer les necessitats i tamb les possibilitats. Et
coneixers millor si coneixes millor les teves necessitats i possibilitats. I
cadasc t les seves: unicitat de lsser hum (ENKELTE). Comparar-se
s autoimmolar-se. Sha de trobar el terme just, ni supravalorar-se
(noms veure possibilitats) ni infravalorar-se (noms veure necessitats).
3. Lsser hum s una sntesi de temps i eternitat. Som temporalitat, no
podem detenir el kronos (temps que flueix). Acceptar-se a un mateix s
acceptar els temps que passen, per si noms creus que s temporal, et
desesperes (existencialisme). La desesperaci s concebres un mateix com
un sser que es va consumint en el temps, i que per tant es desintegrar.
Lhome t anhel deternitat. Kg creu que lnica resposta s creure que
Du ens regalar aquesta eternitat: en nosaltres hi ha llavor deternitat

45
 (GS, semens eternitatis). Si hi ha llavor, alguna cosa de nosaltres s
inextingible: nima. Entra en joc novament la dialctica: som temps, i ho
hem dacceptar, per sense perdre de vista la llavor deternitat.
4. Lsser hum s una sntesi de finitud i infinitud. Som limitats (contorns,
fronteres), que s el que subratlla lexistencialisme ateu (sobretot
Heidegger), per tenim anhel dinfinit. La nostra capacitat interrogativa
va ms enll del naixement i de la mort. Daix en diem transcendir: s el
desig i la voluntat de conixer linfinit.

La teologia de Soren Kierkegaard

La paraula ms utilitzada dels Diaris/Papirer s Gud/Du. s el tema central,
tracta per de amnera asistemtica, subjectiva, i el que li preocupa realment
s la seva relaci personal amb Du. No fa un Tractat de Teologia. I aix
dificulta lestudi de la seva teologia Ell no es defineix com a teleg, sin
com a escriptor: Jo no sc de cap manera ni un filsof ni un teleg; sc
escriptor religis. Tot i que va fer la tesi en teologia. I, de fet, inspira grans
telegs del segle XX: els protestants Karl Barth (teleg protestant ms
important del segle XX - Dogmtica eclesial), R. Bultmann, P. Tillich (Els
fonaments trontollen o La dinmica de la fe), i els catlics R. Guardini (El ocaso de
la edad moderna) i Hans U. Von Balthasar.

1. Kg est convenut que no hi ha forma de demostrar racionalment que

Du existeix (que Du s): ni lexistncia ni la no existncia. T molt
present la Crtica de la Ra Pura, de Kant. Tant critica les proves a priori
(les que perteiexen de la natura de Du: argument ontolgic de sant
Anselm - pensant Du arribes a la conclusi que ha dexistir) com a
posteriori (del que observo puc arribar a la conclusi de Du). Per a Kg
noms pots entreveure el Creador en la natura si la mires amb els ulls de
la fe. Sense arguments concloents per fer veure que Deu hi s. Distingeix
els mots s i existeix (all que est en lespai i el temps; lexistncia es
concreta en coordenades espacio-temporals). Per Kg Du s: no st en
lloc concret ni espai concret. s a tot arreu. Dir s implica sempre i a tot
arreu. Indica permanncia, a diferncia de lexistir, que s provisionalitat.
Noms puc verificar existents, per no puc verificar empricament que
Du s. Per a Kg, el Du cristi no noms s, sin que a travs de
lencarnaci existeix en el temps i lespai: Du s fa histria. Lexistncia es
refereix a lencarnaci. I aquesta presncia de Du en la histria s per a
ell una paradoxa (paradokset: 1) no s una opini comuna, sin estranya,
marginal, rara; 2) la ra no ho comprn (queda violentada) i esdev una
bestialitat filosfica; 3) desperta actitud de meravella i agrament
46
 (tagenolla). Per a ell, la paradoxa s intrnseca al cristianisme: el que sens
deman acreure s paradoxal.
2. El fonament de la seva construcci teolgica: Du s Amor. s
lexpressi ms repetida al diari: Gud er Kaerlighed. 1) Du s donaci
infinita de si mateix (font que raja). El propi de Du s donar-se, est fet
per a aix qui estima dna. La imatge del sol. A partir daqu sentenen
dues tesis teolgiques importants: la creaci del mn, que no era una
necessitat, sin que s el fruit de lamor qui estima, crea; dna la
possibilitat laltre de ser. El Du trinitari crea all que no s (no era una
necessitat), per qui estima surt de si mateix i genera un mn, amb un
home i una dona, fet a imatge i semblana de Du, i per tant amb capacitat
destimar. El que ens divinitza i apropa a la font imaginria: ESTIMAR.
Lamor explica tamb la revelaci de Du: es compadeix del poble que
sofreix. El moviment revelatori obeeix al desig dalliberar. Ha escoltat el
clam i parla. I finalment la teologia de lencarnaci de Kg tamb es basa en
lamor. I el maten, quan podia no haver-ho fet. Du es mou per
sobreabundncia: no li caldria, per es dna (est en la seva naturalesa).
3. Kg subratlla molt sovint que entre Du hi lhome hi ha una diferncia
qualitativa absoluta (Barth, el Totalment Altre). no et pots fer una idea,
qualsevol imatge o concepte no s Du. Du transcendeix tot aix: Ganz
Anderez. Aquesta expressi Barth la treu de Kg: absolute forskel (absoluta
diferncia). Kg defensa molt el silenci, la contemplaci, la devoci
Abraham no pot parlar davant de lexperincia que ha tingut, no la pot
traduir en paraules Els dols, en canvi, sn frabicacions humanes que
ens donen tranquillitat, els podem cosificar, hi ha una semblana. Amb
Du hi ha disemblana, disimetria. Kg vol neutralitzar els discursos que
banalitzen Du. Aix et porta a teologia dialctica (s, per no: Du s
pare, per no com tu; Du s amor, per no estima com tu). Si no es t en
compte aix, banalitzem Du (i aquest Du banalitzat s la causa principal
de lateisme, FTorralba). Davant de Du, noms podem balbucejar.
Tanmateix, aix planteja un problema: Com podem parlar de Du? Com
ens podem fer imatge de Du? Si no hi ha res en com absolutament
diferent. Com es produeix el contacte? Kg subratlla molt la diferncia,
per com s amor, ens ha volgut fer partceps del que ell s: revelaci i
encarnaci. Com Du s amor, Du ha salvat la diferncia qualitativa i
sha automanifestat en la histria. Du s descendent, lhome no pot
elevar-se. Du ha entrat en la histria.
4. Encarnaci.

47
7. Ludwig Feuerbach
(Alemanya, 1804-1872)

*Eusebi Colomer,
El pensamiento alemn: de Kant a Heidegger; Volum III
*Manuel Cabada; El humanismo premarxista de Ludwig
Feuerbach
*H. Kng
*Francesc Torralba; Eusebi Colomer, intrpret de
lhumanisme ateu.

La seva obra clau: La esencia del cristianismo (1841)

Aquesta obra fa que avui en parlem dell.
La introducci t dos captols:
1. Lessncia de lhome
2. Lessncia de la religi

Un dels pensadors ateus ms influents de la histria, sobretot en els tres grans

mestres de la sospita: Marx, Freud, Nietzsche. Per entendre a Marx cal haver
estudiat Feuerbach. Marx beu de Hegel i de Feuerbach.
Autor aparentment discret, per un dels fonaments bsics de lateisme del
segle XIX. En aquest sentit, genera dos tipus de reaccions: ell es considera una
mena de Messies, amb seguidors i detractors. No deixa indiferent! Ell ho viu
amb un cert sentit messinic: vol sentar les bases duna nova filosofia, tica
No s un llibre qualsevol.

No forma part de lAcadmia (no s docent, no formar escola, ni

deixebles). s un outsider de la instituci universitria. Va per lliure! Aix li
dna molta llibertat. Influncia en vida discreta La seva influncia vindr
desprs (com tamb va passar amb Kierkegaard, Nietzsche, Shopenhauer)

Abans de criticar, val la pena endinsar-te en el seu pensament:

1. crtica interna: per la lgica interna. Cerca les maneres de pensar
incorrectes. Aquesta s la crtica ms legtima filosficament.
2. crtica externa: per les conseqncies del sistema filosfic. Qu passaria si
aquesta doctrina es fes real en la vida pblica?

VIDA I CONTEXT
Vida curta. Neix a Alemanya en un context marcat pel hegelianisme i el
kantisme. Famlia burgesa protestant, i ell inclinat a la teologia protestant,
amb lorientaci desdevenir pastor de lEsglsia reformada. Queda molt
decebut, tant dels professors hegelians (teologia abstracta, racionalista, que
48
intenta argumentar tots els dogmes del credo de Nicea per estricte
necessitat) com del fet que s una teologia que sha oblidat del lhome de
carn i ossos

Semblances amb Kierkegaard, que el va llegir, per no Feuerbach. Kg critica

Lessncia del cristianisme, de Feuerbach.

Escriu molt jove Pensaments sobre la mort i la immortalitat, on posa en qesti la

immortalitat de lnima i lexistncia de Du. La immortalitat de lnima s
una ficci (ens morim i punt), com tamb lexistncia de Du (estem sols!). s
censurat i apartat, i se li veta laccs a la docncia universitria.

En el seu procs formatiu, es forma molt b en estudis bblics. Fch t la Bblia

sempre al cap (la Bblia de Luter), sabr molt b el que critica. En lobra
constantment fa referncia a passatges bblics. T, a ms, un gran
coneixement dels pares de lEsglsia (Sant Agust, Tertulli, Origenes).
El nou ateisme del segle XX no t res a veure amb Fbch. Ell fa una crtica del
cristianisme des de dins.

Formaci bblica, patrstica i coneix molt b els garns concilis ecumnics de

carcter cristolgic i trinitari: Nicea, Calcedonia, Constantinoble, Efes. I els
cita al llarg de la seva obra

Ateisme molt refinat.

Acaba la universitat, teleg que no pot accedir a la docncia institucional i vol

accedir al servei religis. Far moltes classes particulars: docent privat. Per
senamora de Bertha Lw, immensament rica, propietria dun castell i
fbrica. Es casen i es retira de fer classe. Es dedica a escriure i acaba escrivint
Lessncia del cristianisme, amb 37 anys (1841), obra magna. I la publica amb
diners de la seva dona. Va provocar reacci visceral, enormement criticat. Al
1843 fa la segona edici (2 prlegs), on ell se sent resentit, perqu la crtica no
est al nivell que mereixiria el text. Noms la de Kierkegaard, que ell no la va
llegir (en dans, al Diari).
Feuerbach no va tenir un bon interlocutor. La bona crtica arribar en el segle
XX, a travs de la gran teologia catlica i protestant: Rahner

Es genera un cercle dadmiradors heterodox que es reuneixen al castell

(Bruikberg) No far cap gran obra, noms petits opuscles, com ara Filosofa
del futuro, Principios de filosofa. Ell planteja la necessitat duna nova filosofia,
un nou humanisme, una nova tica, una nova poltica, una nova
antropologia perqu el que hem construt fins ara s esclau de la teologia

49
(ancilla theologiae). Feuerbach reivindica que la filosofia semancipi i
esdevingui autnoma de la teologia.

Desprs dhaver dinamitat les bases de la civilitzaci occidental (filosofia

occidental) proposa construir una nova filosofia. Per la dona es mor, i
sensorra econmicament. Viu com pot fins a la fi de la seva vida, que no va
ser gaire, molt pobrement.

Mor, no t cap ress Ser recuperat per Karl Marx, que lagafar com un
dels seus referents, tot i que tamb el critica. Li ser molt til per fonamental
el seu ateisme: religi com a opi del poble.

En el segle XX, hi ha una reacci important de grans telegs (protestants i

catlics), amb tres obres que tenen el mateix ttol, i contingut diamentarlment
diferent:
J. Hartnack; R. Guardini; B. Forte.

Els que sobretot responen a Feuerbach:

1. K. Rahner: Curs fonamental sobre la fe (1944); Escritos de Teologa.
2. U. Von Balthasar: Teodramtica.
3. H. Kng: Existe Dios?
4. K. Barth: Dogmtica eclesial.

Antropologia segons Ludwig Feuerbach

GIR ANTROPOLGIC: Segons ell, la reflexi filosfica ha de comenar per
lhome, de carn i ossos. La filosofia comena per la pregunta per lsser hum:
Qui sc? I lsser hum de carn i ossos, material No com Descartes, que ja
va encapalat el gir gnoseolgic!
La filosofia especulativa en canvi: qu s lesperit? qu s lsser? qu s Du?

1. Ha estat qualificat com materialista: concepci de lsser hum com a

matria en moviment. Lsser hum es pot descomposar en rgans, teixits,
cllules Matria en moviment estructurada. Marx ho agafar al peu de la
lletra. Feuerbach no t necessitat ni raons per identificar dimensions no
mateiral en lhome. Totes les operacions de lsser hum es poden explicar
per raons especficament materials. La memria, la voluntat, la intelligncia
(tradicionalment identificada com a facultat de lnima) es poden explicar
per interacci entre cllules. No cal evocar principi de carcter no material. I
si no ho podem explicar ara ho podrem fer aviat.

50
2. Humanisme materialista: el ms perfecte del mn, per a Fbch, s la persona
humana. s material, per pot fer coses que no fa ning altre. El ms valus
s lsser hum i ell est profundament centrat en fe tica humanista:
diferncia essencial entre lhome i lanimal (el transhumanista no ho accepta).
Lhome t conscincia. Aquesta s la diferncia substantiva. Per la
conscincia, per a ell, s una epifenomen que emergeix de les interconnexions
neuronals.
Conscincia=capacitat de reconixer que existeixes com a sser nic.
Saber qu hi ets i qui ets (existncia i essncia).

Lanimal fa operacions, per no sap que hi s i qui s: que hi era, en el passat,

i que deixar de ser, en el futur.

La conscincia neix de la matria.

3. Sense conscincia, no hi ha religi. Animal religiosus. Qu vol dir religi

per a ell? La relaci de lhome amb ell mateix (dileg amb tu mateix -
soliloqui). En canvi per Kg o sant Agust, s la relaci amb lAltre, alg que
entra en la meva vida, em crida, em commou, i jo responc.
La vida interior per a Fbch s meditaci sobre un mateix. Lanimal noms t
vida exterior. La religi s possible perqu hi ha conscincia i lsser hum t
capacitat de vida interior. El ms ntim a tu mateix, per a Fbch, s un mateix
(no Du). Per al creient s Du: hi ha obertura a la alteritat.

3 facultats que veu en lsser hum:

1. Ra: estem fets per pensar (el racionalisme s el que ha subratllat).
Feuerbach no s reductivista i la ra s una facultat ms (ell
criticar antropologia exclusivament racionalista).
2. Voluntat: potncia dactuar, el que mou la persona, fora motriu.
3. Amor: sser fet per a estimar. Aqu hi ha la novetat en relaci amb
sant Agust Capacitat de benevolena, destablir comunitats
damor. Estem fet per a lamor. Aix s molt evanglic (el cor la
teologia bblica posa ne centre d ela persoan).
Ell critica tant lemotivisme com el racionalisme. I tot pot ser educat: pots
crixer en les facultats Per el que ens fa millors s estimar. La ra i la
voluntat shan de posar al servei de lamor.
Lantropologia fbch s trinitria (St Agust: Memria, Intelecte, Voluntat). En
Sant Agust lamor sinclou en la voluntat. Feuerbach soblida de la memria.

El hombre existe para conocer, para querer y para amar.

El verdadero ser es el que piensa, ama y quiere.
En aquests tres verbs concentra lessncia humana.
51
4. Lhome s sser material, carnal i precari. Per aix dna molta importncia
a la comunitat. No hi ha Du, per est lsser hum. Es poden forjar
comunitats mtuament benevolents. Per aix s bsic potenciar en leducaci
la benevolena En canvi, lindividualisme ens debilita.
s comunitarista avant-la-lettre. Lhome sol no sensurt.

Filosofia de la religi segons Ludwig Feuerbach

Lessncia de la religi - Cap. II de LEssncia del cristianisme

Ell parteix de la definici de religi que ens dna sant Agust a De vera
religione, que ell, a la vegada, pren de Lactanci: religi ve de religare, relaci,
per no relaci amb els dus, sin relaci ntima i personal entre lhome i Du
(interioritas). I aquest Du s el que sant Agust anomena el Crist: la religi
vertadera s la relaci personal amb el Crist, a qui dna dos noms: Mestre
interior (magister interior) i Veu interior (vox interior). Du es manifesta en la
interioritat humana i amb ell pot establir una relaci. Aquesta relaci s la
religi, que es tradueix bsicament en dos tipus de moviments: agrament
(per tot el que mha estat donat) i petici (davant de les nostres indigncies).

Sant Agust no dubta que el Deus interior, que descobreixo en el ms ntim de

mi mateix, no sc jo, sin un Altre: un alteritat originria (que ja era en mi,
per que jo no acabava de descobrir). Et buscava fora de mi. Sant Agust el
descobreix per la vita interior.

Per a Sant Agust, s la trobada amb Alg que et parla, testima, et vetlla
SSER PERSONAL.

Feuerbach transforma a Sant Agust: el que anomenem religi no s altre cosa

que la relaci de lsser hum amb un sser imaginari, per al qual dnes
carta de realitat. No existeix! Deus creatio hominis est.

1. En lloc de concebre lhome com a creaci de Du > Du s creaci de

lhome, i ha estat creat a imatge i semblana nostra. Aix no s nou, ja ho
havia dit Xenofont. Lhome projecte en Du all que ell s. Feuerbach no
est en el terreny de lagnosticisme (no ho s), lateisme diu que s una
construcci de la imaginaci. A Du ning no lha vist mai!
2. A aquest sser que imaginem li atribum una srie de caracterstiques:
Infinit: davant la meva finitud, ell s infinit.
Etern: davant la meva mortalitat
Omnipotent: davant la meva fragilitat
52
 Omnipresent: davant la meva dependncia estado-temporal
Absolut: davant de la meva contingncia i relativitat Du s Ipsu
esse subsistem (lsser que subsisteix per ell mateix).
Imaginem un sser que t tot allo que nosaltres no tenim, per que
voldrem tenir. [La tecnologia avui ens permet avanar en aquests desitjos].
3. Per qu lhem creat amb aix que no tenim i li donem entitat? Lhem creat
per necessitat, per consolaci s massa dura la vida [S. Freud].
Necessitem creure que alg ens escolta, vetlla, acull en el seu reds. s
una creaci que fa la criatura perqu se sent sola, desconsola i
desamparada en el cosmos. Du dna lesperana a ser sostingut. Es crea
una illusi collectiva i un sistema de consol.
4. Aix explica dir Feuerbachque quan les coses van molt malament,
augmenti la religiositat Em poso en les teves mans. Lgica dels salms.
Aix genera una serenor, pau interior.
5. La religi sacaba convertint en un sistema dalienaci [Marx] - entfremdung.
Vol dir deixar de ser el que ets per convertir-te en una cosa que no ets,
perdent la teva singularitat. Un home alienat est fora de si: li han robat la
personalitat.
6. Lhome crea aquest Du tot poders i es posa al servei daquesta realitat
fictcia, negant-se ell mateix. La realitat fictcia acaba devorant la persona.
Lactitud cabdal dels sants: Adsum. Sc aqu. Vull fer la teva voluntat. Sc
receptacle de la Seva Voluntat. El modern, que valora tant lautonomia,
aix no ho pot resistir! El sant s un instrument en mans de Du. s la
negaci dun mateix. Per a Feuerbach, aix s alienaci perqu vol dir
negaci dun mateix. Obedincia. Aix s destructiu!! I porta a
larbitrarietat!! I aix no es pot viure

Aix dna lloc a un tipus de vida molt marcada:

* lascetisme: sense el gaudi del mn (pensa molt en la vida monstica).
Lobedincia a Du et porta a la renncia de tot aix. La vida queda molt
limitada (monjo).
* infantilisme: la religi s estat infantil (Comte), que cal superar.
Construcci per consol que et permet superar les contrarietats.

TEXTOS
1. La religin es la relacin del hombre consigo mismo (sich selbst), y este
consigo mismo es lo que llamamos Dios o mejor dicho es la relacin del
hombre con su esencia, pero considerada una esencia extraa La esencia
divina es la esencia humana, o mejor, la esencia del hombre, prescindiendo de
los lmites

53
Espiritualitat / Religiositat: la diferncia s el reconiexement duna alteritat. I
quan et sents membre duna comunitat, aleshores pertanys a una religi.
Lespiritualitat laccepta molta gent (treball sobre un mateix: budisme).
La gran diferncia: hi ha alg ms ntim a tu mateix que et parla?

2. Para el hombre verdaderamente religioso Dios aparece como ser

verdadero y real Si Dios fuera objeto para el pjaro, sera un ser dotado de
alas. Hem representat Du amb trets humans. Per a Feuerbach, Du t trets
massa antropomrfics per ser creble.

3. Dios es el interior revelado del hombre Religin es revelacin solemne

de los tesoros ocultos del hombre la declaracin pblica de sus secretos de
amor El hombre busca su esencia fuera de s, antes de encontrarla en s
mismo La religin es la esencia infantil de la humanidad [Comte, Freud],
pero el nio ve su esencia fuera de s mismo.

4. Para enriquecer a Dios debe empobrecerse el hombre

RESPOSTA CRTICA A FEUERBACH

[Colomer / Cabada / Balthasar / Kng / Barth]

Va elaborar les bases del materialisme i de lateisme cientfic, per no s

marxista.

1. La seva crtica parteix nica i exclusivament del cristianisme. Hi ha un

primer problema metodolgic: confn el Tot amb la part. Com a filsof de
la religi, fa descripci de la religi partint duna religi. La mateixa
definici de relaci amb Du pot ser qestionada perqu hi ha religions
que no lentenen aix. Hauria dhaver partit duna histria i una
fenomenologia de la religi. Aquesta crtica es podria extrapolar a altres
autors. La primera condici per fer una crtica s conixer molt b lobjecte
que ests criticant.
2. Sha dadmetre el desig dinfinit en lsser hum. Hi ha anhel o desig de
superar la temporalitat/limitaci. Aix tamb ho diu lantropologia
cristiana. Aquesta constataci ja no s admesa per a molts filsofs.
Feuerbach s que la reconeix. Per que jo tingui set, i estigui enmig del
desert, vol dir que hi hagi una font? Du en Fbch s com un miratge, un
espejismo. Ell constata la set. Per diu que la set ha estat creada
fictciament. I li dna legitimitat de realitat. Segons Colomer, tenir set
dinfinit no vol dir que hi hagi font, per tampoc no vol dir que no hi
hagi. Em poso en recerca: pot ser que la trobi o no. s el que va fer sant
Agust, que cercava fora, fins que va buscar dins seu i el va trobar, per no
54
 havent-la creat ell. I segona precisi: per qu dna per fet que
necessriament s el deisg qui construeix la realitat? Potser hi s, per no
lhe trobada. Massa bonic, per Fbch, que busquis i Du et vingui a trobar!
Afirmar que la font no hi s s una afirmaci dogmtica, no provada.
3. Du no pot ser antropomrfic. Som ssers humans i tot el que pensem
ho fem des de la natura humana Lantropomorfitzaci no s noms amb
Du. Que pensi Du sota les coordenades humanes no vol dir que sigui
una construcci humana i que no existeixi. s una nova afirmaci no
provada de Feuerbach. La majoria dels grans telegs han declarat que du
estan ms enll dels nostres conceptes Du s ms!
4. Disjuntiva: jo sc creaci de Du o Du s creaci meva? [Soy yo creacin
de Dios o es Dios creacin de mi congoja?, Unamuno] La disjuntiva no s
excloent: jo podria ser creaci de Du, per a la vegada tinc capacitat de
crear dus i divinitats (entitats fictcies als que donem molta realitat).
Creem dols, que desprs matem. POLITEISME ESPUMS de la
postmodernitat. Creem divinitats (esport, msica, cinema), duren un
temps, i desprs desapareixen Som creadors de divinitats transitries!
Fins i tot el Du que mha creat, quan limagino, limagino a imatge i
semblana meva! Esdev Du de butxaca, de riure. Ex. Du s Pare.
Feuerbach simplifica quan diu o una cosa o altre. Per qu negues que
siguem creaci de Du amb tanta facilitat? Podem ser creaci de Du i
alhora crear dus
5. Concepte dalienaci (concepte potentssim): ens permet entendre com
lsser hum pot ser subjugat, esclavitzat Marx el far servir molt (homo
consumens, homo laborens home alienat - el treball en la societat
capitalista, aliena). Lsser hum s capa de mltiples alienacions. Per a
Fbch, Du aliena lhome, el subjuga, el buida, i et poses al seu servei
Kierkegaard, responent a Fbch, diu que els cristians creuen en un Du la
natura del qual s estimar: qui estima fa crixer laltre i lallibera. Si alg
testima i et subjuga, no testima. Un Du que aliena no s Du! Si taliena
no s Du! Una altra cosa seran les institucions
6. Lalteritat: hi ha o no hi ha Altre? Aquest s el tema nuclear! En la
conscincia religiosa hi ha Alteritat, tot i que no podem copsar-la del tot
En Fuerbach no hi ha ning ms que noslatres. Taxativament nega que no
hi ha Alteritat. s dogmtic. No ha provat que no hi sigui. La dna per fet.
Seria ms raonable lagnosticisme. El tema clau s el de la revelaci:
CREACI-REVELACI-ENCARNACI.

55
8. Arthur Schopenhauer
(1788-1860)

*Rodrguez Aramayo, CSIC

*I. Rbade
*J. C. Mlich; tica de la compasin (Herder);
reivindica Schopenhauer i la seva tica de
la compassi (tot i ser profundament ateu)

La seva obra clau:

El mundo como voluntad y representacin (W.W.W) - 1819

Escriu molts opuscles: Lart de ser feli; regles acompanyades dun comentari,
mximes que ellabora al final de la seva vida. + Lart de tenir ra.
s un dels autors del segle XIX que vn ms (juntament amb Nietzsche),
sobretot els opuscles.

E. Colomer no el tracta en el El pensament alemany. Tampoc no el tracta

Victria Camps en Histria de ltica.

T la mala sort, en la histria de la filosofia, de ser presentat com un epgon

de Kant o com un prleg de Nietzsche. Per aix signora la moltssima
influncia que ha tingut en el segle XX. Ni epgon de Kant ni prleg de
Nietzsche.

s injust dir que va ser continuaci o acabament de Kant.

1. s veritat que li deu molt (noumen-fenomen) i aspectes termonilgics,
especialment en la Crtica de la Ra Pura (impossibilitat de demostrar
Deu, la llibertat de lhome, la immoratalitat de lnima).
2. Per de cap manera sel pot considerar deiexeble, perqu el critica tamb
molt i rl qestiona, sobretot en laspecte de ltica i en laspecte religi.
[AMPLIAR]. Kant no va deixar mai de creure en Du; per a Schop Du s
irrellevant.

Tamb s injust que va ser prleg de Nietzsche. s veritat que el jove

Nietzsche va quedar fascinat per Schopenhauer i li dedica un text:
Consideracions intempestives (una est dedicada a Schop com a educador).
Nietzsche veu en ell la salvaci de la filosofia alemana, de la mateixa manera
que est fascinat per Wagner.
Per Nietzsche critica tamb Schopen, sobretot ltica de la compassi: s un
sentiment femen. De cap manera el Nietzsche madur es pot recolzar sobre
Schopenhauer. Sn tots dos ateus, per les arrels de Schop sn cristianes.
56
tica de la renncia, de labstinncia, de lasctica Nietzsche en canvi del
bitalisme. Hi ha confrontaci.

Tpics i estereotips de Schopenhauer:

1. Lautor ms pessimista de la histria: la vida s dolor, lhome est perdut,
no hi ha sortida, som sser moguts per legoisme i crueltat. // s veritat
que la seva proposta antropolgica est marcada per la grisor
(agustiniana), legoisme i la crueltat, la bstia humana: Lsser hum est
condemnat. Per Schopenhauer proposa via dalliberament inspirant-se
en la tradici budista. Un dels autors ms influts per lextrem orient
(llegia sanscrit). Budisme: no hi ha Du per es pot assolir tranquillitat de
lnima extingint el desig. No s correcte que s el ms pessimista del
filsofs, mn sense esperana. La filosofia de la desesperaci es fa molt
ms palesa en dos autors del segle XX: Kafka (narrador i pensador de la
desesperaci) - E. M. Cioran (En la cima de la desesperacin). En aquests dos,
no hi ha ni Du ni home amb potncia devoradora. [En Sant Agust, hi ha
Du - en Schopenhauer, hi ha un jo que pot ser educat i experimentar la
compassi i posa com a exemple Jess o Buda]. En Kafka i Cioran el mn
s una fatalitat csmica. Avui molt llegits!!
2. La seva filosofia s cristallitzaci de la seva amargor i resentiment contra
el mn. s veritat que va ser solitari, taciturn i misntrop. Hi ha episodis
durssims de la seva vida. Per dir que la seva filososia s cristallitzaci
potser s massa. s evident que lethos (caracter) queda expressat en la
filosofia, per hi ha molt ms que resentiment i amargor. Aix es pot dir
de molts autors i noms es diu de Schopenhauer. No s veritat.

En context de crisi (istmcia avui), per qu emergeix amb tanta fora?

Hi ha autors que especialment sn llegits en determinades poques i daltres
ignorats. Es produeix el fenomen mirall en el lector: Aix s el que passa.
Llegeixes els autors que connecten amb el que veus.
Schopenhauer descriu un mn en decadncia i caiguda lliure.
En canvi, en aquestes poques, els autors marcats per la utopia sn
considerats forasenyats, illuminats. Als grans utopistes del XIX no els llegeix
ning avui: Engels, Marx Grans utopies del que seria el mn en un segle. El
mn continua sent un caos. Ingenutat. En canvi amb Schopenhauer: Quanta
ra t!
Laltra clau de lxit s que proposa un cam dalliberament personal sense
Du. La filosofia per a ell s una cura dun mateix, per mirar de sobreviure en
un mon aix. El arte de sobrevivir (Lart de romandre en la vida).

Context en qu viu: guerres de religions, guerra dels 100 anys

57
Biografia - Context
Neix a Danzig en el si duna famlia benestant. Rep educaci privilegiada,
exquisida, a nivell cultural i artstic. La seva mare era molt erudita i feia
passar per casa, cercle de lectura, grans figures del mn romntic illustrat
alemany (Goethe).

Va poder cursar estudis universitaris molt complets: filosofia. I fa la seva tesi

doctoral en filosofia: Sobre la cudruple raz del principio de razn suficiente.

Mor el seu pare en circumstncies molt estranyes, no aclarides. La seva mare

era molt liberal i el fill arriba a sospitar que el va matar, amb el seu amant.
Acaba els estudis i fa un viatge de formaci per tota Europa: molt propi de
famlies benestants. Aprn diverses llenges: a part del grec i llat, t accs a
la llengua sanscrita (textos sagrats de budisme i hinduisme); angls, alemany,
francs i castell (que tradueix - Garcilaso de la Vega). Aix lobre a un munt
de literatura que altres autors desconeixen. T visi molt completa de la
cultura centre-europea, i mediterrnia.

T gran formaci musical - filosofia de la msica - la msica per a ell s lart

ms sublim de tots, el que ms eleva lesperit. [Sant Agust]. La msica et
permet endinsar-te en lessncia de la realitat.

Rebutja la docncia, encara que ho intenta. Va competir per ensenyar a la

Universitat de Berlin. Contempotani de Kierkegaard per no es troben mai.
Competeix amb Hegel a la Universitat de Berlin. Ofereix unes llions
(vorlesung - llegir) a les mateixes hores que Hegel ho feia. Mentre Hegel tenia
200 alumnes, Schopenhauer, 2. I plega. Traspuar tota la vida un gran
resentiment contra Hegel. Antihegelli 100%. Critica els professors de
filosofia, que viuen del pensament daltres, i els titlla de parsits. s el
filsof ms dur amb professors de filosofia.

Impartir classes particulars a nois de classe alta. T alguna relaci afectiva

frustrada (Carolina Richter) i bsicament viu de la renda familiar. Es dedica a
escriure, passejar, edici amb diners propis i cap al final de la vida, petit
cercle dadmiradors que reuneix a casa seva. Lnic vertader amic que ha
tingut s el seu gos. Li posa el nom datman (principi impersonal de la
ndia). Fa gran elogi del gos i la seva transparncia; criticant la hipocresia
humana. Aix no s tan estrany: els cnics tamb adoraven els gossos.

58
Textos
Lart de ser feli - eudaimonologia - Com ser el menys infeli possible?

Ell s molt estoic: Disfrutar el presente lo ms alegremente posible. sta es la

sabidura de la vida. CARPE DIEM
Solo el presente es seguro Solo el presente es el escenario de nuestra
felicidad.
Mostrar ira u odio en la cara es intil, peligroso, imprudente, ridculo y
vulgar Solo se debe mostrar en los actos.
Si quieres ser feliz, evita la envidia.

Invitaci a prendre molta distncia del mn i dels seus problemes.

Fonts del seu pensament

El mn com a voluntat i representaci (1919): 4 parts, 4 apndixs, i un

prleg. I una segona edici que no va aparixer fins al 1953. Frustraci. Per a
ell, aquesta obra devia ser linici duna nova era en filosofia. Sensaci que s
un incomprs: no sc boca per a aquestes oerelles. Aquesta obra aplega el
seu pensament metafsic: la seva visi del mn i de lhome; no hi ha Du,
per s que hi ha s filosofia de la histria.

1. El mn s voluntat i representaci: el que uneix tots els sser del mn s la

voluntat de viure i per aix hi ha lluita per la vida. La voluntat de viure s
el que fa viure el mn. Desig de romandre en el mn!
2. El mn s representaci: cada sser fa una funci, com en un teatre. Aix
ho treu dels autos sacramentals castellans i de El gran teatro del mundo,
Caldern. Lobra no t director, es repeteix cclicament amb una mena de
fatalitat. Les mateixes batalles amb altres protagonistes. s una tragdia!
Entren i surten els actors.

Conixer un sser s anar de la representaci a lessncia, i aquesta essncia

sempre s voluntat de viure. Aix permet entendre moltes coses: egoisme,
lluites, enveges Hi ha gent disposada a renunciar a la voluntat de viure
pels altres.

Quatre fonts cabdals en el seu pensament:

1. Literries: Schopenhauer s un escriptor, no un professor que escriu, que

t molta cura de lestil (metfores, comparacions). Filsofs esttics
(Ortega, Zambrano). Ex. Ni Kant ni Hegel tenen preocupaci per lestil.
Entre les seves fonst literries hi ha: romaticisme alemany (Goethe,
59
 Schiller) Ell s un esperit profundament romntic: natura, silenci,
msica, preocupaci per la mort Entre les fonts literries tamb cal
subratlla les fonts angleses, sobretot Shakespeare. Coneix a fons i cita la
seva obra dramatrgia. Tamb de la literatura hispnica, que aprecia molt
(segle dor): literatura barroca dels autors sacramentals i la picaresca, i El
Quixot (les dues figures sn una metfora de la condici humana,
lidealista i el realista)
2. Filosfiques: del mn grec, primer de tot, Plat, i els seus dos mons
(representaci i essncia voluntat de viure-, que no veus, en
Schopenhauer). Tamb influt pels estoics, en especial Sneca, Marc
Aureli, Epictet (la seva filosofia de la serenor i relativitzaci del mn, i de
labstinncia, no apegarse a nada). Dins del pensament cristi, linflueix
molt sant Agust (sser hum com a sser caigut). La diferncia s que en
sant agust hi ha Du. Largument del no-Du ve pel mal en el mn: el
sense sentit de la representaci El mn s massa espants perqu hi
hagi un Du. Dins de les filosofia moderna hi ha Kant, i com a enemic
moral, Hegel.
3. Teolgiques: Luter i Calv (la visi de lsser hum com a sser prodit,
que necessita de la grcia; Calv parala de massa damnata). En
Schopenhauer no hi ha grcia! Teologia de la creu molt ms present que la
teologia de la pasqua i de llum.
4. Religioses orientals: duna banda, el budisme, la principal. Especialment
el Discurs de Benars (4 nobles veritats), que integra en la seva prpia vida i
tota la concepci de la compassi envers tots els ssers: compassi
universal (budisme). Viure evitant el patiment. I en segon ordre:
hinduisme (brahmaisme - vedes). La diferncia entre el mn representat
(all que veus - samsara, vel de mara) i els principi etern (atman). Aqu el
principi etern s la voluntat de viure, que es mant sempre ms enll dels
actors. La voluntat de viure s eterna! Cicle etern! el que canvien sn les
representacions!

Tres mbils de lsser hum: egoisme, crueltat i la compassi. Ex. sant

Francesc dAsss i Jess, a Occident.

60
El mn com a voluntat i representaci (Leipzig, 1819)
El ttol ja expressa el contingut de lobra: s una proposta metafsica,
concepci filosfica del mn Gran projecte dexplicaci metafsica del mn.
Filosofia Primera.

La definici del mn (die Welt) s voluntat (wille) i representaci

(worstellung).

El llibre est dividit en 4 parts i 5 apndixs.

Es podia haver organitzat en dues parts:
Voluntat
Representaci
Per no s aix:
1. Llibre I: Representaci
2. Llibre II: Voluntat de viure (concepte nuclear)
3. Llibre III: Representaci
4. Llibre IV: Voluntat de viure

Un apndix llargussim el dedica a criticar la filosofia kantiana.

Obra amb moltssimes reiteracions Es deixa coses i les posa a lapndix.
No va tenir ress. La va escriure molt jove. La 2a edici va aparixer al 43.

REPRESENTACI
Paraula molt important en filosofia.

1r significat (dramtic-teatral): Escenari en qu hi ha individualitats que

representen papers diferents. [El gran teatro del mundo, Caldern]. s una
imatge que sha fet servir fora: ex. Von Balthasar, La Teodramtica. Aix dna
molt de joc per descriure el mn on som.

En aquest teatre hi ha un escenari i ssers diversos. Ell es centra (actor

principal) en el subjecte hum: com s, quin sn els mbils de la seva vida.
En aquesta representaci no hi ha guionista-creador. Et vius i et mors, i aix
es repeteix de generaci en generaci

La representaci que es fa s un DRAMA (no tragdia).

La distinci s important (ja la feia Vctor Hugo): un drama s gnere literari
en qu lautor s lliure. s el protagonista de la seva vida i hi decideix. A la
tragdia, en canvi, lactor est determinat pel dest, que marca la lgica dels
esdeveniment. Lheroi intenta vncer i lluitar contra el dest.

61
Per a Shopenhauer la representaci del mn s dramtica: lsser hum s un
sser capa dactes lliures. Amb tot, el concepte drama tamb evoca sofriment
(violncia, crueltat, patiment) i tamb queda reflectit en el mn de Shp, on
hi ha un excs de mal, causat per lhome (no imputat al dest). Per no est
determinat, no s pessimisme trgic sin que hi ha llibertat! Es podria viure
duna altra manera: via budista i de la compassi.

En alguns moments tamb descriu el mn amb tocs tragicmics (Celestina,

Lazarillo). El mn observat des de fora, no saps si riure o plorar! Es fa el que
es pot per sobreviure en el teatre del mn: Lart de sobreviure.

Hi ha llibertats finites i contradictries, per amb molta mesquindesa.

Drama amb tocs tragicmics.

El que es representa en el mn, lobra, sempre s la mateixa. s com un cercle.

El que canvien sn els actors/personatges. Obra avorrida. No hi ha un
observador etern. Noms observem un fragment de la representaci: el que
dura la vida.

Estamos reunidos y nos enfadamos unos con otros. Los ojos brillan y las voces se hacen ms
sonoras Exactament igual se han reunido otros hace mil aos. Era lo mismo y eran los
mismo. Y lo mismo suceder en mil aos.

La idea del cercle nega la possibilitat del progrs. No hi ha esperana.

2n significat (filosfic): all que percebem mitjanant els nostres sentits de la

realitat. El mn s all que percebo: vista, gusta, olfacte, tacte

Es correspondria amb el que Kant anomenava el fenomen (all que es

manifesta). Per el mn s molt ms que representaci (noumen, all que s
per que no copso amb els sentits la cosa en si VS la cosa per a mi).
El mn com a voluntat: NOUMEN.
Per a Shp el mn s ms del que copsem pels sentits: com a voluntat.
No s un materialista-fenomenista: el mn s ms que el que perceps i
conceps El que roman, all que s etern: la voluntat de viure.

La representaci s, a ms, una realitat esglaonada. Hi ha ssers amb nivells

de perfecci diferents (mn com a escala de perfeccions).
Comena pels ssers mancats de vida fins al ms complex-capa-intelligent:
sser hum.
La cincia, aleshores, s un llenguatge que ens permet entendre la
representaci del mn, per rees. Les cincies estudien focalitzadament un

62
fragment de la representaci. Per la cincia no pot dir res del que est ms
enll de la representaci: voluntat de viure. La cincia t lmits.
La cincia pot donar explicacions causals del que passa al mn, per no li
demnis anar ms enll, es limita a lestdui del mn com a representaci.
Fracassa quan intenta explicar el mn com a voluntat de viure. La cincia
treballa sobre la base emprica. Lessencia s invisible als ulls. Per a ell, la
voluntat de viure.

Per a Schp, lens ms interessant daquesta representaci s lSSER HUM.

La cincia ens anir explicant fenomens, cada vegada ms, per el mn

sempre tindr forats.

Lsser hum t la capacitat de contemplar la representaci:

som actors i espectadors (aix fascinar a Ortega)
Tenim capacitat de PRENDRE DISTNCIA DE LA REPRESENTACI:
Contemplar, Admirar, Meravellar-nos.

Tenim capacitat de prendre distncia i de canviar el nostre paper.

Sense presa de distncia, no hi ha llibertat. s fonamental!!

Etapes de la vida: infantesa, joventut, maduresa, ancianitat.

Molt erudit, ha llegit els clssics, i va dibuixant els trets de cada etapa,
sobretot lancianitat (tret essencial: desengany, sha perdut la illusi, prpia
de la joventut fins a la vacutat i el no-res).

Insuficiencia de la vida para colmar el espritu. Reflexi molt cristiana, tot i

que ell era radicalment ateu.

El sofriment com a veritable tret dominant de la vida.

I cada vegada que neix un nou infant, es torna a donar corda al rellotge de la
vida, perqu soni la mateixa cantinela. Con variaciones insignificantes.

VOLUNTAT DE VIURE (o per a viure)

La voluntat de viure s imperceptible - 1r problema metodolgic:
Com descriure el que no es veu? Com podem afirmar que hi s si no la
podem percebre?

Primer, no hi ha cincia sobre la voluntat de viure. La cincia noms es fa

sobre la representaci. El que s que s possible s la intuci: coneixement-
visi immediat. Com un llampec. Laccs a la voluntat de viure s intutiu.

63
La voluntat de viure s la fora, el motor que mou el mn, tots els seus ssers
vius. Lenergia secreta que activa i mant actiu tot all que hi ha en la
representaci: voluntat de seguir sent (conservar-se - subsistire).

Lsser viu lluita per existir i per seguir existint.

La voluntat de viure ens posa en moviment, per tamb en conflicte amb els
altres. Lluita per la supervivncia. FORA MOTRIU QUE MOU EL MN.

Hi ha dos tipus dssers:

El que es mou inconscientment, sense saber el per qu.
El qui t capacitat de prende conscincia de la voluntat de viure.

Prendre conscincia daquesta voluntat i reflexionar-hi s fer filosofia.

Preguntes prpiament humanes.

Schp proclamar una filosofia de la no engendraci. La vida no val la pena

viure-la.

Caracterstiques de la voluntat de viure:

1. Eterna: passen els ssers per continua la voluntat de viure.
2. Transversal
3. Universal
4. Cega: perqu s! Noms lsser hum es planteja per qu he de viure. No
t una direccionalitat, viure per viure.

La voluntat de viure es pot viure amb graus dintensitat diferents.

Lsser hum tamb pot arribar a experimentar la fatiga de viure (tpica
expressi de Schp - Ortega parlar de la pesadumbre de existir).

La voluntat de viure sexpressa en el DESIG-ANHEL

Com ms desitjos, ms viu ests!
Qui viu amb molta intensitat al voluntat de viure, viu els desitjos, i els
desitjos sn la font dels patiments (tesi budista, tamb epicurea-estoica). El
cam dalliberament no passa per augmentar la voluntat de viure sin a
linrevs: via asctica. La voluntat de viure generalment s desig, i el desig
implica patiment. Per tant, val la pena paliar el desig-voluntat de poder.

Si vols ser feli, lluita contra lenveja, desig desordenat de laltre.

En el nen i en el jove, el desig de viure s molt gran Desprs es calma.

64
El cam dalliberament s un cam dabsncia del desig: budisme a la faon de
Schp. I organitza els desitjos:
1. Desig sexual: dunir-se i reproduir. Genera plaer efmer i seqncia
inacabable de patiments.
2.

Proposa una mena de soteriologia laica.

65
TICA DE SCHOPENHAUER
tica - filosofia prctica (Aristtil)

Tota la filosofia prctica (tica i poltica) de Schp s fora ignorada:

Les dues fonts de la moral
Lart de ser feli
El amor, las mujeres y la muerte
Metafsica de las costumbres

Ltica t com a pregunta bsica respondre: qu he de fer? Que vol dir: com
hem de viure? Com he dactuar en el mn?

Ell t com a referent immediat Kant: del qui parteix i al qui critica.
1788, la Crtica de la RPrctica, any que enix Schop.
Per Kant t tota una obra extensa de filosofia prctica.

Schopenhauer discrepa molt de ltica de Kant i va ms enll.

TICA DE KANT
1. tica racionalista: he de fer el que dicta la ra (vernunft). Limperatiu que
emergeix de la ra.
2. tica deontolgica: basada en el deure, que emergeix de la ra pura
prctica, en forma dimperatiu categric. s un imperatiu racional i en
forma de deure.
3. tica autnoma: el deure ve dun mateix. Ltica es fonamenta en el
subjecte, no hi ha Du que em digui qu he de fer. Sc jo qui sento la veu
del deure que em diu qu he de fer. > Pots esperar que Du et premi si
thas comportat dacord amb el deure.
4. tica com a lluita contra les inclinacions egocntriques. Lluita entre el
deure i la inclinaci. En Kant, ltica ser sempre un camp de batalla. El
sant s qui actua conforme a limperatiu.

Per Kant hi ha naixement i mort. I en morir, judici final.

TICA DE SCHP
1. tica del cor (Herz): he de fer el que dicta el cor.
2. tica que neix de lexperincia del sofriment de laltre.
3. tica autnoma: no hi ha du com a fonament de ltica. Ltica neix de la
compassi. Ser tic s ser compassiu. I la compassi s essencialment
una experincia del cor. I si no es trenca, s que el tenim profundament
endurit. > No hi ha Du ni com a fonament ni com a horitz de
66
 referncia. Ni premi ni cstig per la teva forma dactuar en el mn. tica
sense conseqncies ultraterrenes.
4. tica tamb com a lluita. Cal lluitar contra legoisme, que critica
brutalment. Ltica s transcendir legoisme: negat a tu mateix. Respon
fins al lmit al sofriment de laltre negant-te a tu mateix. Per arribar aqu,
cal per exercitaci, aprenentatge, que pot durar moltes vides

En virtut de com mhe portat em reencarnar en un cos o un altre. La seva

font dinspiraci s el budisme. Hi ha principi inviisble en lsser hum que
roman (voluntat de viure).

El procs passa de desenvolupament de lego a la donaci cap als altres.

Procs de descentrament.

FONTS DINSPIRACI
La font dinspiraci principal s el budisme, que ha llegit de primera m.
Sobretot el Discurs de Benars (Gaudama), que s on planteja 3 tesis que
Schopenhauer assumeix profundament:
1. El mn s sofriment: vall de llgrimes.
2. Lorigen del sofriment s el desig (all que no som, que no tenim).
Daqu sen derivar una tica de labsncia-renncia del desig: per evitar
el sofriment.
3. En la mesura que talliberes del desig aconsegueixes una mena de pau,
tranquillitat
tica de lalliberament del desig. Cesar lactivitat desiderativa. Acceptaci. s
una tica asctica.

La segona font s lestoicisme grec i llat.

Epictet, Sneca, Marc Aureli Tot aquest conjunt dautors que partiexen que
la finalitat s aconseguir la tranquillitat de lnima (patheia, tranquilllitas
anima). I per aconseguir-ho cal renunciar al desig, acceptar qui ets i aix
porta a una vida de sobrioetat, austeritat, autodomini emocional, lluita contra
lavarcia i en especial contra els desitjos desproporcionats.

En ltica cristiana, hi ha a ms el deisg de Du, desig de plenitud. No s una

tica de la renncia de tots els desigs.

Lestoicisme va inspirar Gracin (El criticn, El orculo manual), que

Schopenhauer tradueix a lalemany.

Dues fonst principals: Budisme i Estoicisime.

67
Una tercera font sn els emotivismes anglosaxons. Els filsofs britncis, com
ara Hume, entenen que lexperincia tica sha de sentir: Sento que ho he de
fer. Parlem del moral feeling, que s el que ha de nodrir la teva experincia
tica. Larrel del moviment s el sentiment, que es tradueix en accions. Ltica
racionalista s tot el contrari, posa laccent en el pensament raonat del que
has de fer.

Schopenhauer s molt amable a lhora de citar els filsofs anglosaxons del

sentiment moral. Un sentiment que pot ser educat, segons Schp i els
anglosaxons.

MBILS DE LACCI HUMANA

Ltica s anlisi-reflexi de lacci humana. Quins sn els mbils de lacci?
Schopenhauer fa una gran filosofia de lacci: thelos. Per qu actua la gent?

1. Per EGOISME: s el primer mbil i ms colossal. Lsser hum s

essencialment egoista, per no noms s aix. Si ho fos, ltica saniria a
norris. Moltes vegades aquest egoisme es disfressa daltruisme i bones
paraules. El egoismo carece de lmites. El hombre no tiene ms que un deseo
absoluto: conservar la existencia El egoismo es colosal, no cabe en el universo.
Consiste en ponerse en el centro, y poner todo lo dems, en objetos.
Autoidolatra. Lamor a si mateix s la primera perdici de lhome (St
Agust).
2. Per CRUELTAT-PERVERSITAT: Es el goce con el sufrimiento ajeno.
Acci que t com a finalitat el mal ali, encara que em perjudiqui. La
crueltat ha estat objecte de reflexi filosfica, especialment: Marqus de
Sade, Schopenhauer, Cioran. Sense aix, no es pot entendre tota la histria
negre de la humanitat.
3. Per COMPASSI: o commiseraci. Mbil que degudament treballat et
porta a la ltica, a la donaci, a la generositat, al sacrifici per laltre Hi
ha tica on hi ha compassi. Compassi s mit-leidung (patir-amb), fins i
tot quan no el pots salvar. Hi ha compassi quan pateixes amb laltre.

En qu consisteix la COMPASSI?
Aquella experincia, especialment emotiva, que viu lsser hum de
participar activament del sofriment de laltre. Hi ha una unitat amb el
sofriment de laltre: mafecta com si jo lestigus patint. Hi ha una
identificaci, de tal manera que hi ha experincia de superaci de la dualitat
(dimensi molt mstica). Hi ha una UNITAT: jo sentint el que laltre sent.
68
En la llstima encara hi ha dualitat. Schopenhauer la distingeix de la
compassi: la dualitat ha estat superada. Com que sents el que laltre sent, no
pots romandre sense fer res. Sin que et poses en moviment. La compassi s
font de moviment: per mirar de redimir el sofriment de laltre. I fins i tot si no
pots redimir-ho, li fas costat Prctica de profunda comuni espiritual-
anmica amb laltre, de tal manera que et descentres. Lexperincia de la
compassi tafecta totalment.

Per entrar en aquesta experincia, Schopenhauer dna molta importncia a

lATENCI de laltre, i aix comena per tenir-lo en langle de visi i audici:
1. La mirada del rostre de laltre.
2. Lescolta de laltre.
Cal eixamplar les finestres de la compassi: vista i oda. Deixar-se afectar per
la vulnerabilitat de laltre. Estar disposat a donar temps i recursos a laltre.

Aquesta experincia t com a focus el COR, sense el qual no ens podem

compadir. I la ra? Tamb t un paper: pensar com podem respondre a la
compassi. Ha dorientar lacci.

La compassi, o s universal, o s de mala qualitat. No pot ser selectiva,

marcada per prejudicis: discriminatria. Ell concep una compassi universal,
que inclou animals. Els animals tamb pateixen.

La compassi t molts nivells, com els nivells de sofriment:

1. Material
2. Immaterial: sofriment de carcter emocional, mental, espiritual. El
remordiment, la culpa, la buidor existencial En aquest terreny,
precisa que en lmbit material, els sofriments sn ms explcits, en
canvi els sofriments immaterials sn drames i turments interns que
no sempre sevidencien clarament. Sento molta culpa i no ser qu fer.

Aquest segon nivell de la compassi s el ms complex i difcil.

En Schp no hi ha ni du ni grcia, per hi ha sofriment espiritual.

La font daquest sofriment, per a ell, s el desig. Hi ha un nivell
dalliberament del sofriment-deisg que passa per lensenyament. El que
allibera per a Buda s la noble veritat dalliberar-se del desig. Els
ensenyaments volen paliar els sofriments dordre espiritual. El repte s desig
zero.

69
Com a referent occidental de la compassi, Schp posa Jess. s molt elogis
amb els seus ensenyaments (no s Du, revelaci), gran mestre moral de la
civilitzaci occidental. Abans Jess que Scrates, que ens va ensenyar a
pensar i discernir intellectualemt i qestionar el que sabem, en canvi, Jess
s el gran educador del cor hum. Mestre moral de la compassi a Occicent. A
Orient Siddharta Gautama o Buda.

A diferncia de Nietzsche, ell no fa una esmena a la totalitat. Agafa els

ensenyaments de Jess com a mestre: Jess histric, per retallat (res de
miracles, teofanies) Fa lectura secularitzada/laicitzada de la caritas
cristiana. Perqu el motor de la caritas (obertura a latre) s Du!
Schop critica letica cristiana de farisaica: sous compassius pel cel, per all
que espereu Ell dir que hem de ser compassius gratutament. Sin seria
egoisme vestit de compassi. La compassiu s universal i incondicional.

En realitat, no obrem daquesta per la vida plena. Obrant daquesta manera

ens s legtim esperar una vida plena.

Per a ell, el millor exemple bblic de la compassi s el Bon Samarit.

s una tica que si la vius a fons, et canvia la vida:

Una compasin sin lmite hacia todos los seres vivivientes es la prenda ms firme de
toda conducta moral Tambin toma bajo su proteccin a los brutos La moral
occidental sha centrat massa, segons ell, en els homes, i aquest
reduccionaisme es deu al judaisme (menospreciadores de los brutos). Quien
es cruel con los animales no puede ser buena persona.

Aquesta tica ser molt criticada per Nietzsche, que entn la compassi com
a debilitat-feblesa, gaireb com un sentiment femen (ell s misgin), tou, i
lhome ha des er fort. Ell contraposa la compassi a laudcia, la fora, el
poder, la duresa Les virtuts del guerrer tic!

Una segona gran diferncia s que per a Nietzsche el desig s la veritable ra

de viure: tingues el valor dimposar els desitjos. No proposar una tica de
descentrament i labnegaci, sin una tica del desig i de lafirmaci. No hi ha
vida sense desig: Aquests ascetes que han renunciat a tot sn ssers meitat
planta, meitat fantasma. No hi ha voluntat, anhel, desig Vida vegetativa.
Critica que el model de Schopenhauer s proper al model asctic, monstic,
eremtic.

Un altre diferencia s la compresni del sentit de la vida. Per a Nietzsche, a

la vida, no tot s sofriment (Schp - procreaci zero, no portis ssers innocents

70
a un mn terrible) El sentit de la vida s fruir-gaudir de la naturalesa, de la
carn Ell s vitalista! Discrepen respecte de la concepci del mn. Hi ha una
afirmaci del mn com a bell: vull gaudir-lo al mxim del fet de viure, sabent
que s lnica oportunitat que tinc! Ltica per a Nietzsche s un cam
dafirmaci de la vida. Hi ha patiment, per hi ha molta bellesa. El guerrer es
fa guerrer, patint El patiment ens permet viure amb ms potncia la seva
vida. El que no mata endureix.

71
9. Friedrich Nietzsche
(1844-1900)
*E. Colomer
*M. Morey
*Snchez Pascua
*G. Colli / Vattimo
*E. Fink: La filosofa de Nietzsche
Cercles infernals (1990); Leternitat de linstant (1994);
Els mestres de la sospita (2006) - F. Torralba

Biografies:
C. Paul Janz - W. Ross (Nietzsche, el guila angustiada) - Lou A. Salom
Cal llegir: Prleg del Zaratrusta i alguns aforismes de Gaia Cincia.

Nietzsche t una obra titulada El cas Wagner. Nosaltres plantegem el Cas Niezsche.

EL CAS NIETZSCHE
s un filsof esdeveniment, que fascina, que no deixa mai indiferent. Per qu
genera tants entusiasmes (ex. JMaragall, traductor de Nietzsche al catal) i al
mateix temps tants detractors? A qu obeeix aquesta polaritzaci?

1. Ens trobem davant del mestre de la sospita per definici (definici

de P. Ricoeur: Nietzche, Marx i Freud). Perqu posa en qesti tots els
fonaments no noms de la filosofia, sin de tota la cultura occidental:
dinamita el pilar de la cultura socratico-cristiana. Qestiona tot all que
donvem com a assentat, indiscutible. I qu s aix inqestionable?

a) Primer de tot, la qesti de Du, que sha revelat, ens estima

Du ha mort! Nosaltres lhem matat! s veritat que lateisme
no comena amb Nietzsche, per s la radicalitat i emotivitat del
plantejament.
b) Qestiona el progrs de la histria. La histria no s un
progrs Sin que s eterna repetici del mateix, amb una mena
dasfxia. Beu de les fonts de Schopenhauer.
c) Dinamita la concepci de lsser hum: passa duna sser imatge
i semblana de Du a un sser que no t referents i que est en
cam entre la bstia i el superhome. Som un cam, una transici,
entre lanimal. bergang / bermensch (sobrehome).
d) Qestiona els fonaments de la moral occidental, que el que
considerava noble, ell ho considera decadent i miserable. s
transgressor de la moral: Genealogia de la moral. Qestiona els dos
grans mestres morals dOccident: Scrates i Jess. Tant
72
 lintellectualisme socrtica com la caritas cristiana (per debilitat,
feblesa, covardia, feminitat). Entn que s una moral que
domestica lhome. Atempera la fera! (Tot un bestiari simblic).

Per tot aix, per a molts Nietzsche esdev alenada daire fresc
Fascinava especialment els joves. Tot s una gran patranya! Noms
salva els presocrtics i la tragdia grega.

2. Lescriptura de Nietzsche s molt seductora: enorme creativitat a lhora

de construir imatges, molt icnic. Segons gran escriptor en llengua
alemanya desprs de Goethe. Escriptura fascinadora, generadora
dimatges i de molts smbols. Tota la seva filosofia s simblica
El smbol ens fa pensar sempre i obre multiplicitat dinterpretacions. Al
Zaratustra, tot ple de smbols animals (Ex. tots els homes sn com polls -
petit, incmode i parsit). Tamb fa servir tota una simbologia que t a
veure amb els espais: cada lloc t un valor simblic (Ex. muntanya s el
lloc de la inspiraci, la puresa la ciutat rebutja Zaratustra). I simbologia
temporal: Nietzsche fa una filosofia del migdia (12 h), s el moment de
mxima illuminaci filosofia de la mxima llum: Scrates s filsof
crepuscular, capvespre dels dols (Ex. aforisme 125). Cada color per a
Nietzsche t un valor simblic: expressa sentiments, sensacions a travs
del colors. Simbologia de color. Els smbols obre un camp dinterpretaci
enorme: fins i tot deformacions, com la que va tenir lloc des del
nacionasocialisme (el mite de lhome ari - superhome). En realitat ell s
tan antisemita com antigermnic.

3. s un autor que avana, anticipa, fenmens del segle XX. Esdev un

profeta en molts aspectes:
a) nihilisme (nihil=nada), no hi ha res que se sostingui per si
mateix (negaci duna substncia), tot s voltil, efmer, res no
dura (Bauman) Podrem viure en un univers nihilista o
tindrem nostlgia de Du? No teniu valor encara de viure
sense Du. Trigar ara en venir el superhome En el segle XIX
no hi ha encara aquest nihilisme.

4. Influncia decisiva en la teologia. Telegs reputadssims han tingut en

compte Nietzsche. Cap gran teleg no lha deixat destudiar a fons. Ocasi
per aprofundir ms en el que creus Nietzsche no pot ser desestimat: El
cristianisme ha vingut a enverinar leros de la vida. Deus caritas est,
2006, primera cita referida a Nietzsche, de J. Ratzinger. La seva filosofia
perdura. Tamb a Lumen fidei t present Nietzsche, encclica a 4 mans.

73
9.1 BIOGRAFIA

9.1.1 Infncia i joventut

Neix en el si duna familia protestant, benestant, burgesa: pare pastor i mare

extraordinriament pietosa. La seva germana, Elisabet, esdevindr figura
important de la seva biografia. Educat en moral molt estricta, espiritualitat
molt pietosa i profund coneixement de la Bblia (salms, textos, escolta de la
Paraula, particiaci en la litrgia)

Des de molt petit sent una gran atracci per la msica (vocaci musical).
Estudia msica i fins i tot arriba a comprondre. La seva principal vocaci era
esdevenir una gran msic, vocaci que es frustra bsicament per problemes
de vista (no llegia la partitura) i potser tamb de genialitat (al nivell de la
filosofia).

Es matricula a Basilea per estudiar filologia clssica (grega). Durant els anys
destudis es familiaritza amb tot lunivers grec (ms la literatura que la
filosofia): tragdies, comdies Homer, La Ilada i els pre-socrtics

No t una formaci filosfica, com tants altres filsofs importants

(Wittgenstein) i tampoc no t una formaci teolgica estructurada. Visi de la
teologia amateur. Aix s, t profunda formaci espiritual i moral.

El seu pare va morir quan ell era molt jove. Queda sota la tutela de la seva
mare, i la influncia de la seva germana. Llar en la qual ell se sentia ofegat
(claustrofbia).

9.1.2 Els anys de Basilea

Acaba els estudis de filosofia clssica, on ha destacat molt i li ofereixen la

possibilitat densenyar, per per fer-ho ha de demostrar la seva vlua: publica
la seva opera prima, El naixement de la tragdia (1872, amb 26 anys). El ttol s
enganys, s historico-filolgica, per ms filosfica que filolgica. s
intutiva del que vindr. Hi ha lembri de tota la seva filosofia posterior.

Els seus mestres la consideren imprecisa, poc fidel, ms creativa que

rigorosa Molt criticada per manca de rigor historico-filolgic. Ell queda
profundament dolgut i ressentit contra la Universitat i els professors.
Recensions molt crtiques. Per esdev catedrtic molt jove.

74
Per causes de salut ha dabandonar la docncia: vmits, migranyes Rep
petita pensi vitalcia que s el que li permetr viure. Ell no viu mai dels seus
llibres, ms aviat al contrari.

Aprofita per viatjar amb freqncia als Alps per prescripci mdica, i tamb a
Itlia, sobretot a Tor. Limportant daquesta segona etapa s el coneixement
de Wagner i de Lou A. Salom. Wagner ja era compositor consagrat: Els
nibelungs, recuperant mites ancestrals dAlemanya (molt important en el
modernisme catal). Nietzsche va veure en Wagner el Messies de la cultura i
va posar-hi totes les esperances. Personatges caracteritzats per la fora,
laudcia Esl referents de Wagner sn els que Nietzsche anomenar homes
superiors, com alguns personatges de la tragdia grega. Wagner s alg que
ve a ressuscitar la tragdia grega i fer renixer cultura occidental. Niezsche
viu un temps amb els Wagner i queda fascinat per Cssima Wagner: culta,
alliberada s la mare que hauria volgut tenir. Aquesta relaci canviar
radicalment ms tard: sobretot quan Wagner publica El Parsifal, heroi que
sagenolla davant de la creu i se sotmet al poder de Crist. I s quan Nietzsche
escriu El cas Wagner: Noms pots odiar alg que has estimat molt.

L. A. Salom, dona russa ms jove que Nietzsche, de famlia noble, que va

venir a estudiar a Europa. Es van trobar a Roma, a Sant Pere del Vatic, i
Nietzsche queda fascinat: dona molt desperta, molt bonica, desacomplexada,
que viatjava, coneixia llenges, escrivia Senamora i li demana per casar-se.
Ella li diu que no i ell quedar novament tocat. Ella viur ms tard amb R.M.
Rilke i Sygmund Freud. Figura molt alliberada.

9.1.3 Perode de maduresa

poca de gran producci. Ell viu en diverses ciutats, en pensions molt

econmiques, i escriu enfollidament: Aix parla Zaratustra (a raig la primera
part), La Gaia Cincia, Auora, Ms enll del b i del mal Les obres del Nietzsche
ms illustrat i madur. Ell les financia renunciant fins i tot a laliment.

Els primers anys t molt poc ress. Comenar a ser un autor fams quan est
tancat al sanatori. No assaboreix els fruits que sembra.

En aquesta etapa viu molt sol: guila solitria. Misntrop i solitari. Molt poca
vida social. Llargs passeigs per les muntanyes i moltes lectures. Cap
vinculaci amb universitat, amb cap esglsia, cap cercle social

75
9.1.4 Els ltims anys

Cau als carrers de Tor i es detecta que ha perdut el seny: problema greu de
salut mental. El posen en un tren cap a Basilea, on encara vivien la seva mare
i germana, per ingressar-lo al sanatori de Basilea.

Nauman, editor, ja se nhavia comenat a adonar. Dubte en publicar alguns

llibres: Ecce homo. Detecta que ha perdut el cap Escriu coses
inversemblants.

Al sanatori s cuidat, on porta una vida de malalt mental. Per segueix

escrivint el projecte duna gran obra: La voluntat de poder Es publicar a
posteriori. T la Bblia com a font de consol, i la llegeix. Rep molt poques
visites.

Sha refet de la crisi, no t calers, i la mare el recull a casa fins a la seva mort.

La seva germana Elisabet es casa amb un nacionalista alemany antisemita i

defensor de la raa ria (Forster). Intervenci molt fosca que condiciona molt
lherncia de Nietzsche. Ella agafa les regnes de la seva difusi: lobra
comena a tenir gran difusi i acollida (a Catalunya arriba lany 1893). La
germana veu un gran negoci. Lestat del germ afavoreix que ella agafi la
titularitat dels drets dautor. El problema s que manipula els textos del seu
germ: frases, captols, obres que el seu germ no va escriure mai. Putineja
lobra per fer-la propera als idearis nacional-socialistes i antisemites, molt
abans de Hitler. Ex. Mi hermana y yo, explica com ella influeix decisivament en
el pensament de Nietzsche, plena dantisemitisme. Ell ja no es pot defensar.
Est fora de joc.

Ella sen va a Sud-amrica a fundar una comunitat daris purs per salvar la
humanitat. No el posa al sanatori, per li paga atencions Li arriba la notcia
que la seva obra comena a ser difosa pels pasos escandinaus: complaena.

Lany 1900 mor Nietzsche.

Els drets dautor queden en la seva germana, fins a la seva mort. Els autors
accedeixen als originals i comencen a distingir el gra de la palla: En defensa de
Nietzsche. Tot un corrent que publica lobra crtica i el treu del segrest al qual
sel va sotmetre per part del nacional-socialisme.

Hi ha antisemitisme en Nietzsche? S, per tamb antigermanisme.

76
Hi ha una manipulaci dels textos per conduir-lo cap a un aval de
nacionalsocialisme.

El gran segle de Nietzsche s el segle XX: molt ms viu culturalment en el XX

i el XXI.

Unamuno va introduir Kkg a Espanya; Maragall va ser qui va introduir

Nietzsche. Poeta, catlic, pare duna famlia d11 fills, amic de Torras i Bages.

Nietzsche arriba a Catalunya a travs dunes traduccions parcials al

Zaratustra (Maragall, sobretot del prleg) i a travs darticles de la seva
filosofia (Diari de Barcelona, 1893), que publica sota pseudnim (Pnfilos), per
por a la censura. Amb tot, passa duna fascinaci a una decepci.
Queda fascinat per la forma, la frescor, les imatges Per el decebeix el
contingut del seu pensament (Maragall no s un filsof estricte). Xoca molt
amb la seva mentalitat: catlic, burgs, de missa diria, amic de Torras i
Bages Maragall mor amb lhbit francisc el 1911.

77
9.2 TRES METAMORFOSIS DE LESPERIT
Primer discurs de Zaratustra

Zaratustra s la veu de Nietzsche, que aprofita la idea del fundador del

Zoroastrisme per posar en la seva boca el seu missatge, com un nou Evangeli.
Li dna un format molt religis. T una estructura molt semblant al quart
evangeli. Per a ell no s llibre de filosofia ms; s un nou evangeli. Levangeli
duna nova etapa de la humanitat. s ple de referncia implcites a lEvangeli.

Les tres metamorfosos de lesperit planteja quin s el cam que ha de fer

lsser hum en aquest mn. Supsits:

1. Lsser hum no s sser tancat i acabat, sin sser obert. s una transici
entre la bstia i el superhome. En cam cap a all que encara no som.
Escatologia en clau immanent. El naixement del superhome ser en el
futur i desprs duna llarga histria. Per a Nitzesche-Zaratustra lsser
hum s com una corda penjada sobre un abisme (dos extrems: bstia i
superhome). Per tenim una direccionalitat.
2. El cam cap al superhome exigeix esfor-transformaci-metamorfosi.
Aquesta idea s molt cristiana (cap a lhome nou). Aquesta transici
depn de la voluntat (die wille). Arribar a ser superhome, depn de tu.
Filosofia de la voluntat. En aquest cam no hi ha excuses. Depn de la
teva voluntat de poder. No s filosofia racial. Si no hi arribes, s perqu
tens voluntat feble, dbil Lhome fort s capade transcendir-se ell
mateix.

Nietzsche fa servir tres imatges en referncia a les tres etapes metamorfosi

que ha de passar lhome cap al superhome:

1. El camell: representa lhome petit, menut, linfrahome (untermensch).

Animal de crrega que porta una gepa sobre, la gepa s la tradici, el pes
de tota la tradici socrtica-cristiana. Deforma lanimal, li dna lletjor.
Porta un pes feixuc que no el deixa volar, esclau de prohibicions,
normes pes feixuc de la histria. Lhan deformat. Normalment el
camell viu en ramats i obeeix la moral del ramat, no pensa per si sol, no
s nic. I viu al desert, on no hi ha vida. Animal domesticable. Per a
Nitzsche representa lhome petit, mediocre, linfrahome. En algun altre
escrit, fa servir la imatge del geperut (personificaci del camell). Lhome
que ha perdut la seva bellesa. El camell ha de morir per esdevenir una
altra cosa El camell representa lantivida. Per tant, aquesta s la
primera metamorfosi que hem de fer, treure la gepa del camell.

78
 Fa una associaci entre el camell i el geperut. Explica la parbola del
geperut. Un home elegant arriba al pas dels geperuts i quan els nens el
veuen arribar li tiren pedres, les dones tenen compassi dell i els
sacerdots demanen que el puguin acollir malgrat tenen la gepa. El pas
del geperut a lhome demana que te nalliberis daquesta gepa.

2. El lle: representa lhome superior (horermensch)

El lle representa lanttesi del camell: fora, voluntat, vitalitat s el rei
de la jungla, tothom li t por. Va sol. Representa lhome superior, que
imposa la seva voluntat, que t audcia, valor, que no es deixa
domesticar fcilment. I sobretot t ferocitat. Per el lle ha de morir
perqu neixi el superhome, el nen.

3. Linfant: representa el sobrehome (bermensch).

De nou, la referncia evanglica: Si no us feu com els nens
A levangeli el nen acumula totes les virtuts: innocncia, transparncia,
sinceritat, puresa En el cam cap a la infncia, hi ha un obstacle: el
drac, que barra el pas. T moltes escates, i en cadascuna de les escates hi
ha la segent afirmaci: Tu has de Representa la llei, la norma,
limperatiu Tot all del que seria la moral tradicional. Fins que no el
mates, no neix una existncia nova, alliberada.
Linfant representa la nova vida, el nou comenament, tot est per fer, no
t gepa, no t moral ficada al cap, sense prejudicis ni ressentiments, ni
culpa La imatge del superhome s un nen, frgil, que destaca per la
seva novedad. Un individu que est ms enll del b i del mal. s la
puresa, el comenament Hi ha el somni duna nova humanitat.
Nietzsche s fill de pastor protestant i t la Bblia al cap.
Nietzsche ve a predicar ladveniment del sobrehome. s un profeta! Ha
de venir el sobrehome i morir aquesta civilutzaci decadent i arcaica.
Filosofia messinica.

FRAGMENTS
Lesperit del lle diu: Jo vull davant dun drac que diu: tu has de

Transvaloraci - metamorfosi dels valors occidentals

El drac representa tots els valors occidentals, que han de ser aniquilats, per
nixer lhome nou.

El nen s innocncia, oblit, un joc, una volta que dna voltes per si sola, un
sagrat dir s a la vida Un VITALISTA.
Nietzsche s homiltic en boca de Zaratustra.

79
3 metamorfosis de lesperit:
Lesperit en camell
El camell en lle
El lle en nen

Aquest discurs va tenir lloc en una ciutat anomenada La vaca multicolor.

El valor de la infantesa en Nietzsche, Kierkegaard i Teresa

de Lisieux

Nietzsche no coneix cap dels dos. Tots tres posen com a horitz de referncia
linfant:

1. Teresa de Lisieux: el cam cap a Du requereix esdevenir un infant.

Implica fragilitat, dependncia i abandonament al Pare. Ell em sost. El
cam del cristi en el mn s esdevenir un infant: petitesa, dependncia
Carcter insostenible del nostre sser. Tot el que no sigui aix tallunya de
Du.

2. Kierkegaard: no t cap llibre dedicat a aquest tema, per en diversos

escrits fa referencia a la diferncia infinita entre Du i lhome, com a
analogia entre la diferncia entre el pare i el fill. Semblana gentica, per
el fill no pot res sense pare/mare. Per a Kkgd, davant de Du sempre som
infants: conscients de la nostra total dependncia. Aix no ho pot acceotar
el mn modern.

3. En Nietzsche el sobrehome s linfant. Per no hi ha Du! En el futur que

vindr, nova existncia sense Du, el nen se sentir sol en el mn: sense
llar ni protecci. Nou Adam. Perqu neixi el sobrehome calr superar la
nostlgia de Du. Nietzsche presenta un univers caracteritzat per la
solitud de lhome nou (que no s com lunivers admic: Du vetlla i no s
bo que lhome estigui sol). Aquest univers sha comparat molt amb el
present: no hi ha Du, per segueix la nostlgia de Du (Josep Gil: De la
nosa a la nostlgia de Du). Hem matat Du, neix el nen Per el nen sent
recana. El sobrehome s lhome que podr viure suportant la nostlgia de
Du, i aix requerir temps. Lhome ple no necessita Du.

Al final de Zaratustra, arriben molts homes: !uanta bstia hi ha encara en

vosaltres! Queixos de la soledat i de la intemprie.
Du no deixa viure, lhem de matar, per quan no hi s, fred terrible.
El sobrehome s aquell que podr viure sense nostlgia de Du.

80
No s fcil viure en la fredor El fill prdig torna. El sobrehome no torna.

Innocncia, s a la vida, puresa, nova vida Atributs que subratlla de la

infncia. Mentre que eclipsa altres molt importants: dependncia.
Nietzsche, entre el romanticisme i el cristianisme.

9.2.1 DISCURS DE LLTIM HOME / Prleg Zaratustra

Nietzsche explica ladveniment, abans del sobrehome, de lltim home.

Lhome que ha de morir perqu neixi el superhome. Representa tot all
negatiu, la petitesa, la mediocritat El simbolitza amb el poll. Lltim home
s el poll: primer s un parsit (viu de la substncia del cabell); molesten, no
aporten res, incmode; es reprodueixen molt rpidament. I tots sn iguals!
No tenen singularitat

Lltim home s el pitjor dels homes, fins que no mori lltim home no podr
nixer el sobrehome: El ms menyspreable de tots.

La descripci que fa de lltim home, som nosaltres: descripci de lhome

postmodern (1883). En aix tamb ha estat considerat profeta. No era lhome
que ell veia pel carrer, sin nosaltres, home decadent.

Ara us parlar del ms menyspreable de tots El que heu de rebutjar i del qual heu
de fugir. Zaratustra fracassa estrepitosament i la reacci s el contrari del que
predica: Dnans lltim home. No em comprenen. No sc boca per a
aquestes orelles. (Com levangeli). Zaratustra sentristeix, com Jess tamb
sentristeix. Caldr primer reventar-los les orelles perqu aprenguin a sentir
amb els ulls? O potser s que noms creuen aquell que verboteja?

Com s lltim home?

1. Lhome ha de fixar-se la prpia meta i projecte en qu lhome planti la
llavor de la seva esperana ms alta. Lltim home, per, hi renuncia. Ja
no llanar la fletxa de la seva nostlgia per damunt de lhome. Lltim
home renunciar a fer de la seva vida una obra art, viur mimticament,
s gregari, ramat Obeeixes cegament, sense pensar.
2. Cal tenir un caos dins per parir una estrella que dansa Teniu el caos,
per no voleu infantar res! Podreu tenir esperances altes, per un
acontanteu en poc Felicitat en les petites coses. Vida de butxaca. Tot el
contrari a laudcia, magnanimitat, pica. Sapropa el temps que lhome ja
no infantar cap estrella ltim home. Lltim home ho fa tot petit. Tot
ho empetiteix. Ha banalitzat lamor, la creaci La terra sha empetit i
ltim home fa saltirons. I ho empetiteix tot. Tot ho explicar en poquet:

81
 140 caracters. La simplificaci s el pa de cada dia. Empetitit s reduir la
complexitat.
3. Lltim home s el que viu ms temps, es reprodueix molt com el poll.
Creu que ha inventat la felicitat: plaers de les petites coses. Sha redut el
concepte de felicitat i llibertat (superficialitat).
4. No vol duresa, ha abandonat els llocs on viure implicava duresa. Lltim
home vol confort (eufemisme: qualitat de vida). s un home tou, que es
desf com a sorra (generaci tova). I necessita el ramat, el ve perqu li
dna escalf
5. Per a lltim home emmalaltir s un pecat Samaga la malaltia. La salut
esdev el gran valor, i el gran objectiu. [La gent no cultiva lesperit, per s
el cos]. La gran preocupaci s la salut, que ha estat sacralitzada.
6. Unes gotes de ver de tant en tant fan tenir somnis agradables I molt
ver per acabar: per tenir una mort agradable [aix s Holanda avui].
7. Encara treballa lltim home per perqu el treball el distreu. Per ha
de procurar que la distracci no cansi. [Qui t un projecte, no necessita
distraccions; necessita descans].
8. Ja no vol ser ni molt ric (implica crregues, preocupacions) ni molt
pobre. Sn coses massa carregoses. Tampoc no vol governar (no es volen
responsabilitats). Ni obeir.
9. Lltim home s un sol ramat, cadasc vol el mateix i cadasc s el
mateix (el hombre masa de Ortega). El que pensa diferent sen va tot sol
al manicomi
10. Lltim home es creu que s el millor de la histria: arrogncia, sense la
humilitat daprendre dels que han viscut abans. Avui tothom s llest i
sap el que ha passat (tertulli). Encara es discuteix per no es triga
gaire en fer les paus.

Lltim home ha confs la felicitat amb el plaer: petit plaer del dia i
petit plaer de la nit. Plaer s, pero sense predre la salut. Lltim home s
hedonista per no est disposat a fer gaires sacrificis per obtenir plaer.

Dnans aquest ltim home, Zaratustra El superhome, ja tel regalem.

Zaratustra sentrist i digu al seu cor: No em comprenen. no sc boca per a
aquestes orelles. Massa temps he viscut a les muntanyes. Massa he escoltat
els torrents i els arbres. Ara els parlo com els pastors de cabres, i no entenen
res. Em miren i riuen, i rient modien. Hi ha gel a les seves rialles.

82
9.3 La mort de Du
Aix parla Zaratustra.
Aforisme 125 de la Gia Cincia: prleg de la filosofia contempornia
+Aforisme 343

Zaratustra, amb aire religis, proftic, messinic, portadora de la nova

filosofia, que s una nova notcia: anunciant la vinguda del sobrehome
(prviament hi haur lltim home) i tamb anunciant la mort de Du. No
sn deliris dun home boig: sin que anuncia profticament la volatitzaci de
Du en el segle XX i especialment en el XXI.

Carcter sentenciari i religis de la mort de Du al Zaratustra. Qui diu que

Du ha mort s una figura simblica de la histria: lhome ms lleig de la
histria. s ell qui mata Du i li diu a Zaratustra que Du ha mort perqu ell
lha assassinat. Ell explica simplement un fet. A partir daqu, aix s,
Zaratustra anuncia aquesta veritat i es disposa a ensenyar els homes a viure
sense Du. Comena una histria nova: abans i desprs.

Lhome ms lleig de la histria: apareix noms en aquest punt de lobra. Li

diu que ha matat Du perqu no podia resistir la seva mirada. Com a bondat
absoluta i perfeccci-puresa, i ell tan lleig, petit, mesqu, pecador Aquella
mirada em feia sentir brut davant de Du. No podia resistir. Per aix lhe
matat. Ha mort perqu no resistem la seva mirada. Zaratustra: No saps el
que has fet Pare, perdonals perqu no saps el que has fet! Ara comena
una histria nova: tot ser diferent. Vivien sostinguts en Du i orientats cap a
Du, causa i fi, i ara anirem errants. No saps les conseqncies del teu acte!
Parallelisme/afinitat amb la passi i mort de Jesucrist: No teniu ni idea del
que heu fet. I no noms aix: sinicia una histria radicalment nova
Presncia de leternitat en el temps (Kkgd).

Zaratustra simplement anuncia. La gent no ho entn. Sen riu. Anuncia una

veritat que el poble no est preparat per pair: Us heu quedat sols, no hi ha
ning que vetlli per vosaltres, no sabeu don veniu ni cap a on aneu.

Les revelacions de letern retorn de totes les coses al Zaratustra sn

anunciades pels animals. La mort de Du, no, perqu els animals no havien
tingut mai lexperincia de Du. Els profetes sn oients, no fabriquen el
missatge: caixa de ressonncia que acull la paraula i la transmet.

83
Aforisme 125: lhome boig
Boig per Nietzsche s lcid, qui veu clar. Anuncia un missatge que ning no entn,
orientat al futur. Ser ents ms en el XXI que en el XIX.

El loco.-No habis odo hablar de ese loco que encendi un farol en pleno da y
corri al mercado gritando sin cesar: Busco a Dios!, Busco a Dios!.
Como precisamente estaban all reunidos muchos que no crean en Dios, sus gritos
provocaron enormes risotadas.
Es que se te ha perdido?, deca uno. Se ha perdido como un nio pequeo?, deca
otro. O se ha escondido? Tiene miedo de nosotros? Se habr embarcado? Habr
emigrado? -as gritaban y rean todos alborotadamente.
El loco salt en medio de ellos y los traspas con su mirada.
Que a dnde se ha ido Dios? -exclam-, os lo voy a decir. Lo hemos matado:
vosotros y yo! Todos somos sus asesinos. Pero cmo hemos podido hacerlo? Cmo
hemos podido bebernos el mar? Quin nos prest la esponja para borrar el
horizonte? Qu hicimos, cuando desencadenamos la tierra de su sol? Hacia dnde
caminar ahora? Hacia dnde iremos nosotros? Lejos de todos los soles? No nos
caemos continuamente? Hacia adelante, hacia atrs, hacia los lados, hacia todas
partes? Acaso hay todava un arriba y un abajo? No erramos como a travs de una
nada infinita? No nos roza el soplo del espacio vaco? No hace ms fro? No viene
siempre noche y ms noche? No tenemos que encender faroles a medioda? No
omos todava el ruido de los sepultureros que entierran a Dios? No nos llega
todava ningn olor de la putrefaccin divina? Tambin los dioses se descomponen!
Dios ha muerto! Dios permanece muerto! !Y nosotros lo hemos matado! Cmo
podremos consolarnos, asesinos entre los asesinos? Lo ms sagrado y poderoso que
posea hasta ahora el mundo se ha desangrado bajo nuestros cuchillos. Quin nos
lavar esa sangre? Con qu agua podremos purificarnos? Qu ritos expiatorios,
qu juegos sagrados tendremos que inventar? No es la grandeza de este acto
demasiado grande para nosotros? No tendremos que volvernos nosotros mismos
dioses para parecer dignos de ellos? Nunca hubo un acto ms grande y quien nazca
despus de nosotros formar parte, por mor de ese acto, de una historia ms
elevada que todas las historias que hubo nunca hasta ahora.
Aqu, el loco se call y volvi a mirar a su auditorio: tambin ellos callaban y lo
miraban perplejos.
Finalmente, arroj su farol al suelo, de tal modo que se rompi en pedazos y se
apag.
Vengo demasiado pronto -dijo entonces-, todava no ha llegado mi tiempo. Este
enorme suceso todava est en camino y no ha llegado hasta los odos de los
hombres. El rayo y el trueno necesitan tiempo, la luz de los astros necesita tiempo,
los actos necesitan tiempo, incluso despus de realizados, a fin de ser vistos y odos.
Este acto est todava ms lejos de ellos que las ms lejanas estrellas y, sin
embargo, son ellos los que lo han cometido.
Todava se cuenta que el loco entr aquel mismo da en varias iglesias y enton en
ellas su Requiem aeternam deo.
Una vez conducido al exterior e interpelado contest siempre esta nica frase:
Pues, qu son ahora ya estas iglesias, ms que las tumbas y panteones de Dios?.

84
Lestructura de laforisme s una parbola, semblant a les del NT.
s la histria dun home boig que arriba a una ciutat, amb molts detalls i
smbols.

Arriba a una ciutat (lloc dels baixos instints i pensaments, mercadeig,

pensament mesquins: terra baixa) i a un mercat (el lloc ms antiideal de la
ciutat, tot es compra i es vn: el pitjor lloc per fer un discurs). Les grans
converses i revelacions sn al cim El mercat s a les antpodes.

La histria passa al migdida: mxima claredat. Per lhome arriba amb una
llanterna perqu el sol sha apagat (el sol s Du i s a punt dapagar-se). Ell
sap que ha mort i tot sapagar. Tamb el migdia fa referncia a lngelus.
Moment que trenca la histria per la meitat.

La llanterna (cerco Du) ens porta a comparar-lo amb Digenes (cerco

lhome). Lanalogia s directa.
Cerco Du. All suscit moltes rialles. Que se tha perdut? Que se tha
estraviat com un infant (afinitat amb levangeli). Sen foten.
Lhome boig insisteix: Nosaltres lhem mort. Vosaltres i jo hem matat Du!
La responsabilitat ara s collectiva (no com al Zaratustra). Vosaltres no ho
sabeu, per jo s. El boig s el lcid.
Parallelisme amb Zaratustra; lhome ms lleig de la histria tampoc no
barrunta les conseqncies terribles.

Lhome boig s corresponsable.

Lhome lleig representaria la mateixa humanitat.
En els dos casos: la humanitat mata Du perqu no pot suportar la seva lletjor
davant la perfecci divina.

En aquest aforisme, la mort de Du no s pas celebrada, s una tragdia. Com

ens orientarem? Qu s el b i el mal? Com ens consolarem de la mort?
Shaur de tenir molt coratge per viure sense Du! I per aix: thaurs de
convertir en Du.
Com hem pogut buidar tota la mar? Imatge de loce, de sant Agust.
Qui ens don lesponja per esborar lhoritz? Mai no toquem la lnia de
lhoritz (aproximaci assimpttica) Cap a on anem ara?
Cap a on ens movem? Hem desenganxat la terra del seu sol? La terra
vaga ara sense ordre ni concert. Sentit de vertigen csmic, univers voltil,
sense fonament (grund). Vaguem errticament. Ingravidessa. No caiem
constantment? Desestructuraci.

85
No erramos a travs de una nada infinita?
No ens colpeja lespai buit am el seu al?
No fa ms fred? No sapropa ms i ms a nit? I per tant caldr obrir les
llanternes al migdia!
No sentim ja el soroll dels enterradors mentre enterren Du.

Moltes preguntes amb to dramtic. Imatges molt plstiques, amb una gran
fora. Rfegues de preguntes retriques del que implica la mort de Du:
Qui ens consolar ara? Afinitat amb Freud (Du com a consolador - El
malestar en la cultura)
El mn sha quedat sense sagrat, tot s prof.
Amb quin aigua podem purificar-nos ara? Baptisme.
Quines cerimnies sagrades haurem dinventar?
No hem de convertir-nos nosaltres mateixos en du? Establir qu est b i
qu est malament Caldr crear sentit i nous valors, una civilitzaci nova.

Comena una histria nova, tot i que encara arriba la llum del sol, malgrat
que el sol ja ha mort. La inrcia far que continuem vivint com si Du exists,
per mica en mica, de manera progressiva, aquesta convicci sanir perdent.
Lacte ja sha produt (mort de Du) per encara no lhem escoltat/vist.

Aforisme 343: all que t a veure amb la nostra joia

La mort de Du s comenament duna nova etapa i hem destar joiosos. Ja no s un
text parabllic. Descripci i anticipaci. No t la riquesa literria del 125 ni la seva
grandesa simblica.

Es dna per fet que Du ha mort: s un ESDEVENIMENT (marca un abans i

un desprs). Un fet en canvi passa, per s ms o menys intrascendent.
Aqu ja parla del Du cristi (en el 125 no). Pot ser que altres no hagin mort?
Els 125 t un carcter ms universal. La fe en el du cristi ha deixat de ser
digne de crdit. s una afirmaci forta en el segle XIX. Projecta les primeres
ombres sobre Europa: avui la mort de Du s un fenomen constatable!

Sembla que shagi mort un sol. Sha fet de nit Per noms se nadona qui t
els ulls refinats i sense recels: descobreixen un mn ms ali i ms fred.
Elitisme de Nietzsche: tot no sassabenta per una elit s. Hi ha dues
tipologies per a Nitzsche: el despert i ladormit. Els ms desperts ja shan
adonat que Du ha mort, per no la majoria de gent.
Fe que ha estat soscavada; edifici que sensorra. El seu pilar era Du.
I posa exemples concrets: com ara la nostra moral europea.
Demolicions, destruccions, esfonsaments, esfondrament Mn en runes.
Per poden sortir nous brots.
86
Estem situats entre lavui i el dem i vivim aquesta tensi contradictria.
ssers en TRANSICI.

Qui sn els primers? Els filsofs i els esperits lliures sn els que afrontem
aquesta nova etapa amb joia (ens hem tret la llosa). Nosaltres! Nietzsche
sinclou, parla en 1a persona. Davant de la mort de Du, ens sentim
illuminats. s tragdia per qui est enganxat al passat. Per no ho sap! De
moment va fent Ja sadonar de la magnitud de la tragdia. Inrcia.
Nosaltres ens sentim illuminats per una nova aurora (Laurora i El capvespre
dels dols). Lhoritz ara torna a ser lliure Pots anar on vulguis! La mort de
Du ens allibera! De la mort, del pecat, de la llei

Finalment les nostres naus poden salpar de bell nou: imatge agustiniana.
La nau ara pot anar on vulgui Audcia, creativitat.
Per estem sols: soledat csmica. s un RISC. Abans Du hi vetllava: sempre
sota la seva mirada. El mar s nostre! Que era imatge de Du Potser mai
no hi havia hagut un mar tan obert.

MORT DE DU
Hi ha qui ha comparat aix amb la parabolla del fill prdig: no mata al pare
per sen va (allunyat de la lex patris). Horitz obert.
Per en Nietzsche Du ha mort Ja no t on tornar. Sense consol i sense llei.
El pare s consol i es llei. Aquesta doble manera de concebre el pare tamb la
trobem en Sigmund Freud.

Aqu subratlla el pare com a llei, en el 125: el consol.

9.3.1 COMENTARIS / INTERPRETACIONS AF-125:

Per a alguns s el prleg de la FContempornia (Octavi Fullat: Impertinentes:
el desgarro de pensar).

1a onada interpretativa: EXISTENCIALISME ATEU / Sartre-Camus

La mort de Du s la condici de possibilitat de la llibertat humana (Sartre:
Lexistencialisme s un humanisme): infinita alegria, emancipaci , llibertat
plena Si Du mor ja no hi ha llei, censura, prohibicions La meva voluntat
ja no t lmits. Ja no hi ha una naturalesa (essncia), sin existncia.
La mort de Du s una de les fonts dinspiraci de lexistencialisme. Aix a
quallat moltssim.

87
Du em sotmetia, esclafava i ha mort. Es concebia la relaci home-Du com
a relaci damo-esclau. Alguns posen tamb Kafka en aquesta interpretaci
(Carta al pare): Du s realitat que ofega.

Tant Sartres com Camus fan lectura secularitzada de Kkgard i del concepte de
langoixa: agafen a Kkgard per les fulles, no per larrel.

2a onada: MORT DE DU I MORT DE LHOME / M. Foucault

Estructuralista francs, Les mots et les choses (1966)
La mort de Du tindr com a conseqncia la idea de lhome que tenim:
imatge i semblana de Du. Mort de la imatge tradicional de lhome i
interrogaci sobre all que som. Hi ha una desacralitzaci de lhome: que
esdev prof, tan prof com un animal. La mort de Du porta la profanaci
de lhome. Sneca: Homo, sacra res est.

3a onada: telegs catlics-protestants-jueus o filsofs cristians

J. L. Marion: El dolo y la distancia Mor una imatge grotesca de Du, que no t
res a veure amb el Du-amor. Aquesta imatge de Du ha de morir perqu puguis
fer nixer el Du vertader. Nietzsche anuncia la mort duna imatge de Du, que
eclipsa el Du vertader: mor un dol mental. s una mort purificadora.

Nietzsche ens convida a adonar-nos que la imatge mental ha de morir: grotesca,

esperpento. Sha de fer catarsi per acostar-nos al Du infinit. Per mai no ser Du.

Nietzsche no estaria dacord amb aquesta interpretaci. Nietzsche diu: Du ha

mort! Encara que en realitat, ell mata una imatge de Du (una invenci de lhome,
en la lnia de Feuerbach)

4a onada: POSTMODERNITAT
La mort de Deu dna peu al politeisme: Du ha mort per no podem viure sense
Du. Hem creat altres temples i divinitats, a les quals venerem (cos, fama, sexe, la
salut, Messi) En constata la tesi de Nietzsche: ser molt difcil viure sense Du. I
per aix cerquem sucedanis de Du. POLITEISME IMMANENT.

88
9.4 Letern retorn de totes les coses
Leternitat de linstant, F. Torralba (aforisme 341)

Hi ha dos textos que es refereixen a letern retorn:

Aix parl Zaratustra
La Gia Cincia

Al Zaratustra, la doctrina de letern retorn surt de la boca del profeta

Zaratustra, que s lalter ego de Nietzsche. Aquesta doctrina li ve a travs de
la natura, quan est dalt de les muntanyes, entra en relaci amb vida natural i
els animals li revelen aquesta veritat. Zaratustra fa de mediador entre la
natura i els homes. Ha de comunicar-la als homes perqu copsin aquesta
veritat i es despertin! Com amb les altres doctrines, els home no lentenen. No
lentenen o no la volen: no volem que tot torni!

Al Zaratustra trobem la versi cosmolgica de letern retorn, o descriptiva. A

la GciaC en canvi apareix una versi tica.

VERSI COSMOLGICA
La gran afirmaci que fan els animals s que la histria s un cercle etern
que dna voltes sobre si mateix. No hi ha mai res nou sota la terra, sempre
torna el mateix. La novetat s aparena. La font dinspiraci sn les quatre
estacions de la naturalesa. Cada any tornen, no es pot frenar el cercle cercle
etern que ning no pot aturar encara que ho vulgui. Hi ha mnimes
diferncies, de durada, calor fred Tot torna: all bo i all dolent; la bellesa i
la lletjor; la unitat i la disgregaci Esquema dialctic. No ens podem
desempallegar definitivamen del mal, per tampoc del b. El b i el mal
salternen dialcticament. Els animals aix ho saben b, per els homes tenen
falses illusions: la illusi del progrs (Nietzsche s molt contrari a aquesta
idea - la idea daconseguir un parads a la terra: primavera permanent). La
histria s un cercle o b una sinusode. Letern retorn s un antdot contra
lesperana. Dinamita una virtut teologal; virtut tamb per al judaisme i
islam. No hi ha esperana! Perqu lesperana es basa en la tesi que all que
vindr ser millor del que tenim (esperana immanent/intradundana:
marxista; esperana transcendent/sobrenatural/teolgica: cristiana). Noms
hi ha lloc per a la resignaci. Aix sn les coses! Daqu es deriva una saviesa
molt estoica: acceptaci. Per a Nietzsche la resignaci encara t nostlgia de
lesperana. Cal arribar a lacceptaci: gaudeixo del que tinc. Ja no hi ha
regust damargor. Accepto el cercle amb goig i joia.

89
Letern retorn ens diu que no hi haur res ms en la histria del que hi ha ara.
Canviaran els protagonistes, per la histria es repeteix. s una mena de
fatalitat csmica (Esquema trgic grec Versus Esquema dramtic cristi). La
tragdia obliga a la resignaci/acceptaci; el drama ens obra a lesperana.

Qui accepta letern retorn s lhome superior, i gaudeix de cada moment.

Lhome inferior s qui es construeix un parads artificial i viu pensant que
algun dia hi arribar. No suportar letern retorn.
El sobrehome s el nen, que viu el present. No hi ha memria i no hi ha
futur. Per aix letern retorn no li genera cap problema. La memria s font de
dolor per lhome adult (no por canviar el passat!). El nen viu en un present
etern.

Antdot a lesperana i tamb antdot al pessimisme.

Aquesta doctrina t arrels orientals i gregues.

Nietzsche diu que aquesta experincia la t a la muntanya de Sils-Maria, als
Alps sussos. I desprs la posa en boca de Zaratustra. s com un despertar,
com una illuminaci.
1. Fonts gregues: ell era filleg. Coneix molt b la tragdia grega, els
grans mites grecs i la filosofia pre-socrtica. El mite de letern retorn ja
el trobem a la Grcia arcaica (no a la cultura judeocristiana histria
com a cam; tret del llibre de lEclesiasts). No sabem si coneixia
Eclesists.
2. Extrem orient: Nietzsche el coneixia a travs de Shopenhauer, que
llegia i escrivia sanscrit. s aqu, a lhinduisme i budisme, on trobem
clarament la idea de letern retorn.
Zaratustra ho explica i posa una imatge: ja preveu que els homes quedaran
ennuagats amb aquesta doctrina com el cap duna serp a la gola dun pastor.
Sofegar la gent, perqu necessita esperana!
La gola s el que ens permet respirar.
La serp personifica el mal, la causant del pecat,
la que sedueix, divideix, fa transgredir la llei de
Du La serp oposada al b i al colom.

Letern retorn s una doctrina que es pot

emparentar amb el nihilisme (nihil - res):
No esperis res! Accepta el que hi ha!
Per hi ha tendncia a esperar.

La doctrina de Zaratustra cau en sac trencat: No tenen orelles per les meves
paraules.
90
VERSI TICA: la norma pes ms gran (aforisme 341 GC)
Aforisme formulat de manera hipottica (pensament hipottic).
Qu faries si? No vol dir que passi, sin imagina que passs.

El pensament hipottic tobliga a explorar possibilitats.

s versi tica perqu proposa viure com si (als ob) tot torns:
Viu com si tot ha de tornar! Aix far canviar tota la manera dactuar: tica.

Nietzsche crea una situaci plsticament molt bonica: Qu faries tu?

Qu ocurrira si, un da o una noche un demonio se deslizara furtivamente en la ms

solitaria de tus soledades y te dijese: Esta vida, como t ahora la vives y la has vivido,
debers vivirla an otra vez e innumerables veces, y no habr en ella nunca nada nuevo,
sino que cada dolor y cada placer, y cada pensamiento y cada suspiro, y cada cosa
indeciblemente pequea y grande de tu vida deber retornar a ti, y todas en la misma
secuencia y sucesin -y as tambin esta araa y esta luz de luna entre las ramas y as
tambin este instante y yo mismo.
La eterna clepsidra (reloj de arena) de la existencia se invierte siempre de nuevo y t
con ella, granito del polvo (polvus eris, referncia evanglica ets una bolba de la
pols de la pols)!? No te arrojaras al suelo, rechinando los dientes (referencia a
linfern) y maldiciendo al demonio que te ha hablado de esta forma? O quizs has vivido
una vez un instante infinito, en que tu respuesta habra sido la siguiente: Tu eres un
dios y jams o nada ms divino? Si ese pensamiento se apoderase de ti, te hara
experimentar, tal como eres ahora, una transformacin y tal vez te triturara; la
pregunta sobre cualquier cosa: Quieres esto otra vez e innumerables veces ms?
pesara sobre tu obrar como el peso ms grande! O tambin, cunto deberas amarte a ti
mismo y a la vida para no desear ya otra cosa que esta ltima, eterna sancin, este sello?

1. Lhome petit s aquell que no estima prou la vida com per tornar-la a
repetir: no te arrojaras al suelo, rechinando los dientes y maldiciendo?
2. Lhome gran/superior (vitalista) no li faria res repetir la vida incontables
vegades. Frueix la seva vida! I la vol repertir.

Vitalisme i antivitalisme: dues posicions davant la vida.

Per a Nietzsche no hi ha cap altra vida: aquesta i prou! El text convida a
judicar contnuament la teva vida: fer de la vida quelcom meravells!

En la formulaci tica (no la cosmolgica), tens la possibilitat de viure-ho

duna altra manera. Si no li dnes valor, i sha repetir una i altra vegada,
tofegar. Les coses plaents no et faria res repetir-les!

91
La pregunta qu passaria si tot es repets s la norma-pes ms gran. Si no
ho tornaries a repetir eternament, millor que no ho facis. Tha domplir molt!
No desitgis res ms que aquesta vida. Noms tens aquesta vida: Viu-la amb
tanta intensitat que no et sapigus creu tornar-la a repetir!!

3a via torralbiana: tota la vida no estaria disposat a repetir-la, per s alguns

instants: letern retorn dels instants. Instants que estaria disposat a
eternitzar Aix s molt Joan Maragall!
Viu de tal manera que la teva vida pugui ser un instant daquests, diria
Nietzsche. Moment/instant Instant s un tom deternitat: KKg, El
concepte de langoixa. Moment s kronos, fracci de temps.

Hi ha instants que voldria fer eterns en el meu cor JMaragall.

INTERPRETACI
Contrriament al que molts diuen, Nietzsche no s relativista (res t ms
valor que una altra cosa). La clau s larticulaci duna tica vitalista. s
veritat que han caigut els valors tradicionals i no hi ha Du, pero no hi val tot.
Nietzsche t una proposta tica: viu com si aquesta vida shagus de repetir
eternament. s una tica favorable a la vida! Gaudeix-la amb la mxima
intensitat! Aix ha inspirat a un munt dautors romntics i modernistes.

Per a alguns, viure-la amb plenitud, ser marxar als boscos, crear, estimar
Extreu el mxim nctar! La joventut s vitalista!
El vitalisme implica no hipotecar la vida. Directament lligat amb lexpressi
llatina: Carpe diem.

Els enemics del vitalisme sn les tiques dultratomba, del ms enll:

platonisme, judaisme, cristianisme, islam Perqu et proposen una vida ms
enll, que t el que no t aquesta i que t tot all que deitja el cor hum. Aquella
altra vida es converteix en el focus de la meva vida i converteixo la meva vida
en cam cap a aquella. La que compta s laltra. Per accedir-hi hi ha un judici:
alg em castigar si gaudeixo en aquesta vida: El cristianisme ha vingut a
enverinar leros de la vida. Si has gaudit: infern! Les tiques dultratomba sn
tiques de la mort: hipoteques la vida per una altra que no hi s!

Ni hi ha vida eterna ni hi ha judici: Viu-la com si shagus de repetir!

B16: nosaltres tamb som vitalistes! Ltica cristiana s per viure intensament
aquesta vida, per sense causar-nos mal a nosaltres, ni als altres, ni al mn.
No hem vingut a enverinar leros de la vida, sin a purificar-lo
[Deus caritas est, resposta de B16 a Nietzsche].
92
9.5 Genealogia de la moral
Genealogia de la moral - llibre breu on explica com sha construt la
moral occidental. [Genealogia - tractat del comenament.]

La moral occidental no s una causalitat. Hi ha hagut articulaci.

Per a Nietzsche s una moral decadent, que reprimeix, que no afavoreix les
virtuts nobles sin la debilitat i la feblesa. s una moral malalta, que ha afeblit
lhome. Ell fa una de-construcci de la moral occidental: la va traient pea a
pea, a la inversa de com fas la construcci. Ell no fa demolici.

Aquesta paraula ser molt utilitzada per Derrida: teric de la deconstrucci.

Nietzsche es refereix a dos principals artfexs de la moral occidental decadent:

Scrates i Jess. La moral occidental s un hbrid diacrnic amb dues fonts
principals. Nosaltres som hereus del socratisme i cristianisme.
El Nietzsche madur, ms anticristi que antisocrtic (no aix durant la
joventut).

9.5.1 Scrates

s lhome ms lleig dOccident, per a Nitzsche, i aix vol dir que no aprecia la
bellesa: el que fa s lleig, i lletjor espiritual i la lletjor de la seva filosofia i
proposta.

Es lhome teric, racional La ra enmig de lgora. Orienta la teva vida per

la ra. s un racionalisme. Nietzsche reivindica el cor, la passi. Si vius
sempre calculant ordenadament, com podrs deixar espai per a linstant ple?

La vida totalment regulada per la ra s una pres. Scrates s lhome de

lexamen, del clcul, de la ra i per tant repressi de linstantanetat i la
passi. La seva nica passi s la ra. Per ho enllegeix tot! Ltica s un
deure: tica del deure (tamb critica Kant). El deure limita! El rigorisme
kanti s com tenir dins la veu del teu pare El deure enverina leros de la
vida.

Crtica al racionalisme socrtic i limperatiu categric de Kant.

Kant s el gran xins. Vida com un rellotge. Ordre.
Per a Nietzsche, Kant s lanti-vida.

Per a Nietzsche, Scrates shauria dhaver escapat de la pres: era un

antivitalista. Per va renunciar a viure! tica de la renncia! Per qu no
93
transfredeix les lleis de la ciutat i viu la vida. En el fons, critica Plat i la
dualitat del mn. No hi ha dos mons, noms hi ha mn terrenal!! Per a
Nietzsche no hi ha ms mons que aquest.

9.5.2 Jesucrist

El resentiment a la moral, de Max Scheler - resposta a la crtica de Nietzsche

molts anys desprs.

Com caracteritza Nietzsche ltica cristiana a partir de les virtus teologals?

La caracteritza com a tica de la debilitat i de la feblesa. El seu punt ms fort
de crtica s en la virtut teologal de la caritat i lactitut compassiva-
misericordiosa.

Per a ell, la caritat s sentiment feble: entendriment davant del sofriment de

la vida i de laltre. Fins i tot arriba a dir que s una virtut femenina (ell s
misgin). Aquesta caracteritzaci la illustra amb exemples evanglics: bon
samarit (narracions prototpiques de ltica cristiana). La caritat s sentiment
de debilitat, de paternalisme i proposa altres virtuts, com ara lacceptaci
del dolor, que forma part de la realitat. I proposa laudcia. Laudcia s la
virtut del guerrer. Nietzsche t al cap landreia grega (coratge). T present el
guerrer, tal com el descriu Plat a la Repblica.

La compassi s una debilitat i aix atrofia el carcter. Esquema molt

darwinista, tot i que no en fa referncia. s molt heracliti: La guerra s el pare
de totes les coses. El mn s un combat i noms el que tinguin coratge i
audcia sen sortir. Concepci molt darwinista del mn.

La caritat i la compassi porten a una plorinor contnua: Espavilat.

Laltra virtut que tamb critica molt s lesperana, que en el cristianisme

est fonamentada en el fet pasqual. Creiem que la histria no acaba a la Creu.
Lesperana se sost en lesdeveniment pasqual de la resurrecci. Esperana
ultramuntana, en un altre mn, una altra vida, un altre regne Per a
Nietzsche s un pur somni, sense contingut. Un miratge! Afirmaci
inconsistent i buida. Hi ha mil explicacions per raonar perqu el cos no estava
en el sepulcre. Utopia de somni: el regne de Du. Virtut que projecta en el
ms enll i el fa oblidar el ms en. s una trampa!
En canvi s que hi ha esperana en Nietzsche, en el sobrehome! Esperana
intramundana. Abans, per, ha dextingir-se lltim home, que es reprodueix
com el poll. Zaratustra t discurs esperanat, per en aquest mn! Zaratustra

94
predica ladveniment del sobrehome en aquest mn. Lhome s transici entre
la bstia i el sobrehome. En Nietzsche hi ha terra promesa, per en el mn.

La tercera virtut que critica s la fe (fide), que s la confiana en la fora de la

grcia, de lEsperit. s confiar que ell ho pot tot. Se sost en la idea de la
omnipotncia. Du ho pot tot. No s fe en un mateix. La fe empetiteix lhome
a la mnima expressi: mata lhome i engrandeix Du. Per, per a Nietzsche,
Du ha mort! Ell s que parla de fe (glaube), per en un mateix! Pots deixar de
ser bstia, pots viure sense Du, sabent que tot torna i no desesperar-te: fe en
un mateix. Ltica cristiana domestica lhome.

La de Nietzsche s una filosofia de la voluntat: Jo men sortir.

tica individualista, perqu el mn s un combat. No hi ha ning ms que tu
mateix.

Tot criticant el cristianisme, critica tamb al visi del cos i de la sensualitat del
cristianisme, que ha vingut a enverinar la festa i leros de la vida. Ha vingut a
amargar-nos al festa amb cartells de prohibici, a frustrar els desigs! Vol capar
els desigs dionisacs: lhome que gaudeix dels sentits. El cristianisme
aigualeix aquesta festa amb els seus imperatius!

El cristianisme ve a enverinar leros (=desig) de la vida, Ms enll del b i del

mal. I vol domesticar el cos i la sensualitat. Per a ell, el cristianisme s
platonisme per al poble. El poble no llegir La Repblica ni El Banquet, per
des de les trones els clergues faran platonisme per al poble: el cos s la pres
de lnima. Lnima sha dalliberar del cos i tornar al mn de les idees (soma-
sema-psij).
Benet XVI respondr a aquesta afirmaci lany 2006: Deus caritas est.

Nietzsche creu que el cristianisme fa que els homes siguin meitat planta,
meitat fantasma. Vida vegetativa espiritualitzada. Larquetip de Nietzsche, en
canvi, s el vitalisme, lheroi grec o lheroi de Wagner, que gaudeix, lluita,
senamora, viu la seva sensualitat Gaudi absolut de la vida. Aprofita
linstant! Lluita per viure, perqu la competitivitat s molt forta. Mn
immisericorde. El mn s fred i rid. El cristianisme, en canvi, vol fer del mn
quelcom clid (koinonia).

Letica cristiana est basada en el ressentiment. Li dedica pgines

memorables a la Genealogia. El ressentiment s lexperincia que fa nixer
aquesta tica. Scheller hi respondr (el ressentiment en la moral).

95
El ressentiment s una passi/moci txica, que com altres no depenen de la
nostra voluntat. s una passi involuntria, com la culpa, no agradable, que
hem de veure la seva arrel: no naixem ressentits!

Lorigen del ressentiment el trobem en una ferida causada en el passat (1).

Has percebut un maltracte en el passat i ha quedat a dins. La torno a sentir
una i una altra vegada: re-sentir.
Tamb t un segon origen: neix per greuge comparatiu (2)! Contra qui va
distribuir i tamb contra qui ha estat afavorit. Aquesta s la histria de Josep
(AT), que s el preferit del pare. Tamb hi ha ressentiment en el germ gran
de la parbola del fill prdig. El pare tamb tindria motiu per estar ressentit,
per s perd infinit. El perd neutralitza el ressentiment.

[En molt feminisme, hi ha ressentiment - Es pot entendre, tracte injust, per

hi ha ressentiment]

Tercer motiu: lexcellncia dels altres (3)! Els genis generen: admiraci o
ressentiment. El ressentiment queda dins, lenveja es manifesta. El
ressentiment s ms txic, podreix per dins.

Afirma Nietzsche que el cristianisme s tica basada en el ressentiment

contra els que frueixen de la vida, els vitalistes. Em defenso del ressentiment
amargant-vos la vida: amenaces dultratomba. Nietzsche: hauries de tenir el
valor i lenergia de viure com ells i acceptar que no hi ha res ms que aquesta
vida. En lloc de crear mala conscincia en els altres. Lalmoina s la manera
de netejar la mala conscincia. Ressentiment expressat en leina de la
condemnaci, tan present en el segle XIX.

Tot plegat porta a una distinci entre dos tipus de moral:

la dels esclaus: obeeixen, acoten el cap, qu vols de mi? Instrument al teu
servei. s alienaci, com ja va dir Feuerbach. tica de la renncia.
la dels senyors: sautoafirmen, jo vull ser, viure, gaudir lnica vida que
tinc.

Aix no depn delements racials ni tics, sin de la voluntat. Cadasc escull

qu vol ser. El pas duna moral a una altra depn de la voluntat de poder. La
voluntat de poder afirmar-se. Totalment contrari a tica de la resignaci o al
renncia, per aix connecta tan b amb lesperit de la joventut (emancipaci,
matar el pare, voluntat dautoafirmar-se)
Contra qualsevol lmit: jo decideixo el que vull.

96
Zaratustra: De la virtut que ho empetiteix tot La proposta de ltica cristiana
ens empetiteix. No s magnnima! No aposta, segons Nietzsche, pels gran
horitzons. Critica sobretot la idea de la petita felicitat, tan estesa avui dia.
Perqu el que t grans objectius, es frustra. I per aix, acontentat amb poc!

Em volen mossegar perqu els dic que per a gent petita tenen virtuts
petites. Sc com el gall que ha anat a parar a un corral estrany, al qual
pessiguen les gallines Travesso aquest poble i mantinc obert els ulls:
shan tornat ms petits i cada vegada ms. Aix ho fa la seva doctrina
de la felicitat i de la virtut. Fins i tot en la virtut es resignen
Abracen resignadament una petita felicitat: conformaci.
Noms volen que ning no els faci mal. Per aix sn amables amb
tothom, per aix s cobardia, encara que hi diguin virtut. Sn llestos,
per a les seves virtuts els manquen els punys. La virtuts els ha tornat
resignats i manyacs. El lloc sha tornat gos. Lhome ha estat
domesticat. Aix s mediocritat encara que shi digui moderaci.
On trobo els que sn com jo? On sn aquells que es donen a ells
mateixos la voluntat Jo sc Zaratustra, aquell que no creu en Du!

Proposa filosofia aristcrata, elitista contrria a tota mediocritat.

9.6 Crtica de Max Scheller / Ratzinger

La crtica a un gegant noms la pot fer un altre gegant. Scheller no s un gegant
com Nietzsche per s un gran pensador del segle XX: El resentimiento de la
moral

1. Els cristianisme no s platonisme

s veritat que Plat est molt present histricament en el cristianisme. Ha

servit per donar forma intellectual al cristianisme. Per no s platonisme ni
en la duplicaci de mns ni en la dualitat de cos i nima.

En Nietzsche hi ha una mala comprensi de com el cristianisme entn el cos.

1. El cos s creat per Du, s un do per al cristianisme.
2. El Fill de Du sencarna: el cos pren novament valor central en el
cristianisme. Si el cos fos lanti-Du seria impensable aix.
3. Resurrecci de la carn: escatologia. El cos no s un mer vehicle. Aix no s
platnic! En Plat lnima retorna al mn de les idees.
En el cristinisme, el cos s valus. El tir de Nietzsche est mal dirigit. La
batalla contra el cos la t el platonisme, el gnostocisme Per no el
cristianisme.
97
2. El cristianisme no s suma de prohibicions

s veritat que hi ha codi normatiu que t com a centre lamor. Hi ha una

limitaci, no shi val tot. Per s una tica de la vida i a favor de la vida. I per
al creixement de la vida. No s tica de la destrucci. Lexigncia s que
tinguis cura daquest do que tha estat donat i del do de la vida dels altres.
tica que vol vetllar, tenir cura de la vida en totes les seves formes. Justament
per aix, tens lmits, hi ha una autolimitaci i no tot est perms.

Hi ha codi normatiu, per a favor de la vida, i de tota forma de vida. Hi ha

limitaci de totes aquelles conductes en contra de la vida. s repressi,
censura? s la condici perqu hi hagi vida!

3. El sentiment de la misericrdia - compassi

En el cristianisme s important sentiment de fraternitat: tractar-nos com a

germans. s debilitat, feblesa? Scheller dir que no, que aix s sentir el dest
de laltre com a propi. La fraternitas mexigeix no ser indiferent a laltre. s
lnica possibilitat de civilitzaci.
Lesquema de Nz s molt darwinista: laltre s alg que em priva
dautoafirmar-me.

4. tica del ressentiment

En Jess no hi ha una gota de ressentiment, sin amor i benvolena universal,

especialment amb lenemic. Ms que ressentiment, hi ha perd. Una altra
cosa sn els seguidors de Crist. Aix, per, noms es pot imputar als cristians,
als seguidros. Cal diferenciar la font i els bevedors!
Lantdot del ressentiment s ltica de perd - aquest s lADN del
cristianisme, que noms pot tenir lloc amb la fora de la grcia.

Histricament, en moltes ocasions, la imatge de linfern sha fet servir massa

per frustrar, aigualir, culpabilitzar les persones: argument de ressentiment
contra els qui ara frueixen. Control i domini. Per aix es pot imputar Jess?
En cap moment a levangeli sassegura linfern per ning; s el parads.
De lamor deriva el perd.

5. El Present vsus el Futur (Kierkegaard)

La proposta de Nietzsche s una proposta tica de lara. Molt sovint ltica

cristiana sha considerat dultratomba.

98
Els lliris del camp i les aus del cel, Kierkegaard [Discursos edificants, Trotta]
El cristianisme s una tica de lara, de linstant Els nostres mestres morals
han de ser els lliris i les aus del cel, que confien en la providncia, alegres en el
camp, inserits en el mn. El cristi no pot ser un profeta de calamitats. No pot
estar pensant permanentment en el futur. El neguit pel futur s propi del pag.

Nietzsche malinterpreta ltica cristiana, encara que cal tenir en compte el

context en el qual vivia. En realitat, el cristianisme creu que noms vivint
plenament lara, entreveus (participes) la vida eterna. Histricament, per, no
sempre ha estat ensenyat i viscut aix.

6. Malinterpretaci

Bona part de la crtica que Nietzsche fa del cristianisme s deguda a la seva

formaci familiar, que subratllava el purtanisme moral, ltica de la creu i de
la renncia (sacrifici). La seva psicologia ve marcada per aquesta formaci
(pare pastor i mare fantica religiosa).

I un segon punt s el desconeixement teolgic profund. s un bon filleg,

per no ha fet formalment teologia. La seva crtica s molt ms coixa que la
de Feuerbach (no t, en canvi la provocaci, brillantor, passi estilstica).
Nietzsche no coneix els pares llatins, no coneix lobra de sant Agust, sant
Toms, Luter aix s un dficit. Per criticar b quelcom, sha de conixer a
fons. Perqu si no es fa crtica perifrica. La crtica forta s la dels pilars.
Nietzsche no pot anar als fonaments perqu no ha estat ben format: formaci
protestant molt estricte on el mn s lelgit com el mal. En els cristiansiem
medterrani el mn s un b, una joia, fetsa dins dels parmetres de lamor i
del respecte de laltre.

Els tres mestres de la sospita: mbit germnic i context marcat pel

protestantisme. Crtica psicolgica, per important.

7. Crtica a all petit

El cristianisme comparteix aquesta crtica. No s tica dall petit: sin que s

magnnim. Les grans figures no shan acontentat amb poc. Horitzons molt amplis
Una altra cosa sn els seguidors, pobres seguidors
El cristianisme s una tica de la grandesa, no sacontenta amb felicitat low
cost. s una tica de laudcia, de la prudncia, de la temprana Tamb
sabsorveixen les virtuts gregues. El cristianisme aposta per coses grans! Per
s Du qui ens empeny! Lhome s pols I aix a Nietzsche el treu de
polleguera. Som el ms elevats, per alhora poca cosa davant de Du.

99
10. Karl Marx (1818-1883)
El pensador ms influent
pel que fa a la poltica, leconomia
i la histria social del mn.

* El Manifest del Partit Comunista

(1848), Marx i Engels.

No s un text filosfic, per expressa la filosofia de la histria que hi ha a la

seva filosofia i com arribar-hi. Presentaci de la seva utopia, que alguns
pasos intentarien articular polticament.

Eusebi Colomer, Pensamiento alemn de Kant a Heidegger.

Manolo Sacristn - Manuel Cruz - J.M. Bermudo
Els mestres de la sospita, F. Torralba / Fernndez Buey

Qestions prvies
A Marx se lha qualificat de moltes maneres: mosaic.

1. FILSOF: En sentit estricte, Marx s un pensador-filsof. Hi ha una

proposta de sistema filosfic que no es pot deslligar de Hegel, el seu principal
inspirador. Pensador que reflexiona sobre societat-poltica-histria.

Filsof marcat per la sensibilitat de la justcia social.

El pensador t com a tel de fons la revoluci industrial: com a causa de la
injustcia social, que tant el fereix.

2. ACTIVISTA SOCIAL: s alg que convoca i crida! No s filsof de la cort

ni de laboratori. Va a les fbriques per subvertir lordre establert, perqu s
injust. Aquest rol s molt estrany en la histria del pensament: activista social
comproms. A vegades aquest perfil ha eclipsat el del filsof, que ha quedat
una mica difuminat.

3. MESTRE DE LA SOSPITA (expressi de P. Ricoeur): posa en qesti el

paper i el rol tradicional de la filosofia (11a tesi de Marx sobre Feuerbach: els
filsofs fins al present shan limitat a interpretar el mn; el que han de fer s
transformar-lo). Critica la histria de la filosofia com a pura espectadora de la
realitat! La filosofia concebuda com a filla de laristocrcia (mn grec) i filla
de la burgesia (mn modern). La filosofia ha estat del costat dels forts, dels
avantatjats, dels opressors Per aix cal fer una histria nova! Aix tindr
100
molt de ress en la teologia del segle XX: lalliberament. Donem veu a
lexplotat, les vctimes i posem-los en lloc central.

4. ESTADISTA: Marx t una visi de lEstat que inspira molts rgims

poltics. Figura en alguns llocs venerada, i en altres, odiada. Molts dels
rgims que ha inspirat: dictatorials, denigrants, inquisitorial Han viscut
sota aquest jou, i lhan acabant denigrant/animadversi. Els qui no han
tingut aquesta experincia, potser tenen una posici ms complaent. Els
marxistes purs diran que all va ser una caricaturitzaci.

Plat va intentar articular idees poltiques a Siracussa: fracs.

Aristtil va assessorar Alexandre Magne: fracs.
Sneca va assesssorar els emperadors romans: fracs.

En el cas de Marx, tenim contrastaci emprica de les idees que va articular en

rgims ben concrets.

10.1 Marx i marxisme

Hi ha filosofia marxiana i filosofia marxista.

La filosofia marxiana s la que cont lobra escrita per Marx. Conjunt de

textos publicats i no publicats (obra completa) de Karl Marx.

La filosofia marxista (o les filosofies marxistes) est constituda per aquell

conjunt dobres fetes per pensadors inspirats per Marx amb la pretensi de
ser fidels a la seva lletra i al seu esperit (amb perill de malinterpretaci). Hi
ha lluita a mort entre els marxistes per copsar lessncia de Marx: conflicte de
les interpretacions. Aix tamb passa amb altres grans pensadors (sant
Toms: filosofia tomasiana i tomista; Kant: filosofia kantiana i els kantismes).

Un altre problema: com separar Engels de Marx? Escriuen algunes obres junts
i com a duet s ms difcil acotar la filosofia de cadasc.

10.2 Sistematitzaci dels marxismes

Dues grans branques:

1. Marxisme oficial/ortodox: desenvolupat en els rgims que van adoptar

el comunisme com a forma dEstat. Presentaven una interpretaci de
Marx a travs dels seus rgans pblics (Ex. URSS). El marxisme ho
inspirava tot. Que fos el marxisme ortodox no vol dir que fos fidel a Marx.
101
 Marxisme molt ferri que va voler transmetre una visi molt rgida de
Marx. Eren molt contraris al marxisme heterodox: persecuci dheretges.
Marxisme oficial: Leninisme - Stalinisme [Uni Sovitica]

2. Marxisme heterodox: molts autors i corrents. Escriuen i critiquen la

interpretaci oficial. Sn generalment europeus occidentals, que critiquen
molt abans de la caiguda del mur, que la URSS s una caricatura de Marx,
que no s el que Marx desitjava: vulneraci dels drets humans (Stalin, un
dels rgims totalitaris ms terribles de la histria). Tres branques:

a) Escola de Frankfurt: pensadors alemanys, generalment jueus

(Adorno, Horkheimer, Benjamin), profundament inquietats per
tres temes, que critiquen fortament: la tecnologia (tecnocrcia -
lsser hum cada vegada ms sostms al poder de la tecnologia);
el totalitarisme (com ha estat possible el totalitarisme? i quins
mecanisme preventius cal tenir en compte per evitar el
totalitarisme / La qesti dAuswitzsch / humansites);
reivindicaci de la justcia social i crtica al comunisme socitic
(que ha esdevingut societat de classes).
b) Revisionisme: t com a objectiu revisar i tornar a les fonts del
marxisme, treure el rovell acumulat al voltant de Marx. El mxim
exponent: Bernstein. No s el revisionisme histric (els que
qestionen que va haver camps dextermini).
c) Ernst Bloch: autor de Principi-Esperana. Marxista heterodox que
articula discurs sobre lesperana, que permet establir el dileg
amb pensadors cristians dels segle XX (Marcel). Camp de trobada
cristiano-marxista. Un dels deiexebles de Bloch: Llus Duch.
d) Eric Frm: s un hbrid entre Marx i Freud. Figura pont-
intersecci. Humanista que va ser molt influent en les dcades de
60-70: Lart destimar, sser o tenir. Humanista marxista i freudi
que va establir molts ponts amb pensament cristi del segle XX.

10.3 Caiguda del Mur de Berlin (1989)

El 9 de novembre sesfondra el Mur de Berlin (rea occidental i rea oriental).
Desprs de la II GM, Alemanya havia estat partida en dos (RDA / RFA).
Desprs vindria el procs de reunificaci.

Contra pronstic, el 9 de novembre cau el Mur. I amb la caiguda del Mur,

vindr lesfondrament del rgim comunista dels pasos de lEst, i
ladveniment del sistema liberal (democrcies liberals i economia capitalista).

102
La caiguda del Mur suscita una interpretaci des de USA: sha demostrat que
el comunisme s inviable. Lnic model, el que ha triomfat, s el neoliberal,
capitalista, llibertat dexpressi i pensament (Washington). Una altra prova
daquesta inviabilitat s que durant anys molta gent va intentar passar el
mur: perqu era inviable. Per a ells, la caiguda del Mur posa en relleu la
victria del model nord-americ: Francis Fukuyama (The end oh history or the
last man - neoconservador). Lectura de Fukuyama i de tota lescola
neoconservadora: els comunistes eren els dimonis: Ets comunista?

Laltra interpretaci s la que es va fer a Europa: pensadors socials. La

caiguda del Mur no representa el final. Per dues raons:
1. El model neoliberal est ple de contradiccions, genera moltes injustcies i
s insostenible ecolgicament. Desmitifica the american way of life.
2. El que ha caigut no s Marx, sin una construcci sociopoltica que ha
adulterat Marx, per interessos personals (Jaruselski, Ceaucescu). No cau
Marx, cau un rgim suposadament construt en filosofia de Marx, per en
realitat corrupte

10.4 Joan Pau II, Centessimus Annus (1991)

En el centenari de Rerum novaris, Joan Pau II publica Centessimus annus (1991).
La primera reacci oficial de lEsglsia com a reacci a la injustcia generada
per la implementaci de la revoluci industrial: 1891, Rerum novaris, Lle XIII.
Va ser linici de la Doctrina Social de lEsglsia.

El Manifest comunista s del 1848. La reacci de Marx al drama de la

revoluci industrial s molt abans. Proposa la revoluci violenta del
proletariat i labolici de la propietat privada, per redistribuir-la en justcia.

Lle XIII planteja com afrontar la qesti obrera des duna lgica i una
metodologia que no passa ni per la lluita de classes ni per labolici de la
propietat privada. S, per una distribuci dels bns i una defensa de la justcia
distributiva. Aquesta reacci arriba quan el comunisme ja ha guanyat el cor
dels proletaris. Al segle XIX lEsglsia va perdre els proletaris, que ja havia
guanyat Marx.

Un segle desprs, JP II publica CA, un any desprs de caure el Mur de Berln.

Primer explica per qu ha caigut el comunisme: s una idelogia que va contra
la naturalesa humana! Critica el fonament antropolgic. La utopia proposada
no tenia en compte la condici humana i per aix ha caigut [Marx simagina
en ltim terme que no caldria ni lEstat I aix no va passar en cap de les

103
articulacions Imatges roussoniana-ingnua de lsser hum Per entendre
la condici humana, cal tenir en compte el pecat].

Els neocon van celebrar lencclica: Tatcher, Fukuyama Per no tenien prou
motius, perqu la prpia encclica critica el capitalisme neoliberal com a
immisericorde i injust. JP II va fer servir lexpressi: estructures de pecat. Tant
el comunisme com el neoliberalisme. Ha caigut el Mur, per el capitalisme
tampoc no pot durar indefinidament. No dna la ra als neocon.

10.5 Benet XVI, Spes salvi (2007)

Encclica dedicada a la filosofia de la histria i la seva finalitat, i com poder
fer un discurs esperanat. Petit curs de filosofia i teologia de la histria.

Aqu passa factura a Marx (abans a la Deus caritas est, a Nietzsche), que no
havia citat Joan Pau II.

Crtica a dos nivells:

1. a priorstica: als fonaments. La mateixa construcci de la filosofia
marxiana no es podia sostenir per la comprensi de lsser hum, de la
societat, del treball, de la histria Crtica las fonaments filosfics.
2. a posteriori: la conseqncia duns mals fonaments sn dolents. Tard o
dhora havia de caure.

A Caritas in Veritate, B16 critica el capitalisme sense misericrdia del model

neoliberal: Cal una economia amiga de ltica. El model liberal
captalista americ: shi val tot per tenir ms!

Tot aix est tamb en la lnea del pensament del papa Francesc, tot i que
amb un llenguatge molt diferent. No esmenta Karl Marx, per critica
fortament el capitalisme: El capitalisme mata. Llenguantge molt ms
emocionalment cridaner, per alineat amb els seus predecessors. Reivindica
un pensamnet social basat en la dignitat de la persona i la justcia, la qual
cosa provoca el rebuig dels neocon (que el veuen com a enemic intellectual i
poltic, tamb per la seva defensa de lecologia).

104
10.6 Situaci actual
En el mn europeu hi ha un reviscolament de la figura de Marx, contra tot
pronstic. Desprs de la caiguda del Mur, gran dimissi del marxisme. Per
arran de la crisi econmica, sobretot 2006-2007, ha reviscolat i Marx ha estat
sotms a noves lectures, suscitant nous moviments socials i poltics (15-M)
amb una nova posada en escena. En els idelegs torna a aparixer Marx.

La situaci dinjustcia mostra que no sha conquerit la societat diguals. Es

pot entendre que es busqui en Marx la solluci, tot i que aixo t el perill, greu
de tornar a cometre lerror.

El reviscolament s ms fora dEuropa que a Europa: sia, frica, Amrica

Llatina. A Europa, els joves tamb veuen en aquests moviments la possibilitat
de canviar les coses: populismes (Espanya-Grcia-Itlia). Confonen el valor
de la igualtat amb la uniformitzaci (homogeneitzaci).
Per Marx t uns problemes estructurals seriosos

10.7 Biografia (1818-1883)

Marx havia imaginat que la revoluci de proletariat tindria lloc durant la seva
vida, i que tindria el seu epicentre a Anglaterra. Per t lloc al 1917, i no a
Anglaterra, sin a Rssia. Tampoc no la va protagonitzar Marx, sin Lenin.
Marx no va veure la revoluci en vida.

Neix a Trveris, de famlia jueva benestant, la qual cosa li permet estudiar. s

iniciat ja de petit en la religi jueva, encara que en un context majoritriament
cristi-protestant. Ell estudia filosofia i arriba al grau de doctor, amb una tesi
sobre Latomisme grec de Demcrit i Leucip. Per a alguns estudiosos del
pensament de Marx, aqu trobem una de les bases del seu materialisme. Les
arrels les troba en latomisme grec: corrent filosfic segons el qual la realitat
que veiem i toquem es descomposa en partcules materials indivisibles
(toms), que xoquen entre si creant realitats. Els pares daquesta filosofia de la
naturalesa sn Demcrit i Leucip. Latomisme ser molt qestionat en el segle
XX en descobrir les partcules subatmiques. Es descobreix tamb que ltom
s buit i que es transforma en energia: transformaci molt forta del
materialisme (vindr molt desprs de Marx). Avui s molt difcil ser atomista,
perqu la matria s energia i es descomposa.

Ja a la facultat, Marx t una inclinaci a lactivisme social: contra la

desigualtat generada pel liberalisme (stablishment). Per a ell, lenemic, el que
denigra la condici humana i origen de tot els mals, s el liberalisme:
105
doctrina econmica-social-filosfica-tica que t dos grans representants
Adam Smith i David Riccardo, contemporanis de Marx, terics de
leconomia.

El liberalisme parteix duna frmula: Laissez faire, laissez passer.

Defensa a ultrana de la llibertat (1r axioma de la revoluci francesa). Per
curiosament, on ms es desenvolupa s el mn anglosax: primer Gran
Bretanya, que lexportar poc desprs als Estats Units (en el segle XX es
transformar en neoliberalisme).

La tesi del liberalisme parteix de la convicci que no sha de regular el mercat

des de lestat: lliure competncia. Lnica regulaci s la del mercat: ofetra i
demanada. Lestat ha de garantir que tothom pugui vendre i comprar
lliurement. Lestat ha de ser minim (minimal state). Lestat noms ha de
garantir la llibertat. El mercat regular la resta.

Marx afirma que aquest liberalisme econmic genera grans desigualtats: els
que tenen cada cop tenen ms; i el que no t, cada vegada t menys. Cercles
endogmics. Marx: el liberalisme s nociu per a la cohesi social. Per aix
esdev gran enemic a vncer.

Davant daix Marx subratlla el valor de la igualtat, que s el que ha de

garantir lestat. Lestat ha de garantir uns mnims i corregir les injustcies que
genera el mercat. Cal imposar fiscalitat als que tenen molt.

Marx simplica en grups estudiantils amb la finalitat de canviar la societat.

Togt i que s doctor, descobreix que la seva vocaci sorienta a combatre les
situacions dinjustcia. Sovinteja lentorn de les fbriques del proletariat,
inicialment formades per tants camperols que havien emigrat. Marx ha vist la
misria humana: violacions de drets, de dones, explotaci infantil
Descobreix un treball alienant: ho entregues tot, per el producte final no et
pertany. A penes tens per sobreviure.

El paisatge de fons, sens dubte, s la revoluci industrial, que comena amb

molta fora a Anglaterra, desprs sestn pel centre dEuropa, i que t
condicions inhumanes de treball. No hi ha mn millor: misria de la majoria i
benestar/millora duna petita minoria.

Marx es casa i t una gran famlia: collabora amb alguns diaris (esdev
articulista) i comena a escriure les grans obres:
El capital, obra dificilssima, avorrida, per que representa la seva
proposta econmica de resposta al liberalisme - 1867
106
 La sagrada famlia (1845), estudia una de les cllules bsiques de la
societat, amb la qual Marx ser molt crtic. Entn que la famlia s una
instituci que recrea els tpics, conserva les diferncies, recrea
indifinidament els rols i no permet el canvi. La famlia cronifica la
injustcia. Ell considera que lestat shi ha dinserir i trencar aquestes
endogmies.
La ideologia alemanya (1845), s una crtica molt forta a la filosofia
idealista burgesa racionalista desenvolupada a Alemanya desde Kant:
Hegel, Fichte i Schelling. Sn idelegs burgesos, filosofia que no serveix
per transformar el mn noms per combatre lavorriment, per passar el
diumenge. s una fugida del mn i de la realitat! Marx reivindica el
comproms-engagement. Aquesta idea ser recuperada ms tard pel
personalisme cristi (engagement), per unit al principi de lencarnaci. La
crisi del marxisme porta associat una crisi del comproms. I la crisi del
cristianisme tamb porta crisi del comproms. Totes dues tenen en com el
comproms!
El Manifest del PC (1848), gnere literari que vol suscitar lacci.
Els manuscrits econmico-filosfics (1844), cont en germen tota la seva
filosofia. Aix passa amb molts altres autors: sant Toms, Nietzsche En
els Manuscrits hi ha la seva visi de de lhome, de la histria, de
leconomia, del treball, de la religi, de Du, de la naturaelsa

Marx viu molt pobrament. Engels, que tenia ms recursos, escriu: Mai havia
vist ning escrivint tant sobre els diners, tenint-ne tan poc. I lajuda.

Marx, de mica en mica, a partir de El Manifest, va generant un moviment de

transformaci. El Manifest s moment fundacional del partit comunista: per
aglutinar els proletaris. No hi ha conscincia de classe i alg lha de
despertar. Ell vol ser aquesta conscincia. Aglutinar els proletaris per
revoltar-se i exigir condicions humanes de treball.

No podem negar que la millora de les condicions avui de treball del

proletariat s, en gran part, conseqncia daquestes lluites. La conquesta
daquestes drets ha estat fruit de la conjunci de tota una srie de moviments
amb un ideal com, tot i que entre elles estaven a matar.

Marx mor al 1883, per el marxisme ja est plenament viu. No a les aules,
sin al carrer! Inspira moviments de transformaci. Marx s tingut com el
Messies: reconeixen qui lluita pels seus drets. No havien llegit la seva obra,
per reconeixen que aquell els estava defensant i per aix el canonitzen.
Defensa les capes explotades, no s tant una qesti de llenguatge. Es valora
el seu comproms i convicci.
107
10.8 Glossari marxi

Ideologia: Marx la contraposa a la cincia. Qu s cincia per a ell?

Coneixement objectiu (no hi ha opini), universal, independent
dopinions, parers o subjectivitats. El model sn les cincies de la
naturalesa: exactitud, llei que permet anticipar el que vindr.
Tant el materialisme histric com el dilectic, per a ell sn cincies.
El materialisme histric: cincia de la histria: explicaci cientfica
objectiva, universal, del que ha passat i que anticipa el que passar. Tamb
el materialisme dialctic: explicaci de la realitat. Molt criticat per Popper,
a la Lgica de la investigaci cientfica. No es poden considerar cincies,
tampoc la psicoanlisi.

La ideologia s un conjunt didees (producci immaterial) que elabora la

classe burgesa i que t com a finalitat lengany: presentaci distorsionada
de les coses. Objectiu: mantenir el poder i situaci de desigualtat, mantenir
laltre en la ignorncia i justificar la situaci de poder. Presentaci
interessada i grotesca de la realitat. Quant ms ignorant s lauditori, ms
fcil s que sempasi la ideologia.

La ideologia la construeix el burgs. El proletari no pot publicar ni llegir

llibres. Ho fa el burgs a travs dels diaris, els llibres, els sermons, les
homilies construeix una imateg ideolgica del mn amb lobjectiu de
conservar-se ell en el poder.

Exemples
Eurocentrisme: Europa s el centre, el millor que hi ha. Acaba
justificant lexplotaci, ladoctrinament. Leuropeu es vol mantenir en
el centre / Europa s avui un gran geritric, amb molta gent intentant
entrar-hi.
Masclisme: ideologia promoguda pels homes, la dona est feta per
cuidar els nens, portar la llar el reposo del guerrero. Articulada pels
homes durant segles.
Religi: ideologia que promet un premi futur. Discurs que fa el que
viu b perqu no es revoltin els febles i oprimits. Ell creu que religi s
ideologia que t com a finalitat la submissi de laltre (no
lalliberament). Ideologia que deforma interessadament la societat.

La salvaci de la ideologia s la cincia, per a Marx. Els seus crtics diran

que all que ell diu cincia tamb s ideolgic. Substitum una ideologia
per una altra. Crtica: fe cega que la seva proposta s cincia.

108
 Alienaci: Marx beu de Hegel i de Feuerbach (imediats en el temps).
Alienaci: viure desposset (estranyat) dall que s la teva identitat.
Tamb indica dependncia (persona alienada). s tot el contrari
dautonomia. Persona alienada: persona fora de si que depn. Lautnom
s el que es regula per ell mateix.

Lalienaci ve perpetrada pel capitalisme, ens converteix en productors i

consumidors: homo consumens, homo laborans. El capitalisme s forma
dexistncia alienant, especialment treball industrialitzat (lartes s una
altra cosa). El proletari s la pea duna cadena, alienant, i ni tan sols li
pertany el producte final. Ets estrany a tu mateix, taliena, i et fa depenent
del burgs.

Tamb el consum aliena (desenvolupar Frm, Marcuse): subjecte que

depn del consum en el seu poc temps lliure que t. I que consumeix molt
ms del que necessita.

Lalienaci t a veure tamb a la ideologia, que aliena en la mesura que

nega la nostra identitat. La ideologia ens buida dels nostres recursos. La
cincia, en canvi, com a coneixement objectiu, s alliberadora.

La religi aliena: opi del poble. Aliena i consola, amb falsa representaci
del mn celestial. Mel crec i em permet aguantar la fbrica.

Classe: societat classista, lluita de classes. Classe s un grup hum que

participa dunes mateixes condicions socials, econmiques, poltiques
Marx considera que la histria s la lluita entre dues classes: opressors
(que sempre sn minoria) i oprimits (majoria). Com s que sent gran
majoria, obem i ens deixem explotar? Perqu falta conscincia de classe!
La conscincia i transformaci allada no s possible.

Les classes canvien de nom al llarg de la histria, per sempre sn les

mateixes.

Conscincia de classe: adonar-se de la fora que tenim collectivament.

Lluita de classes: la histria s entesa com a lluita classial, initerrompuda,
i per tant sofriment. Impossible pau sense justcia.

Ex. Miquel Mart Pol: La fbrica - cadena de reproducci endogmica.

109
 Supraestructura: conjunt de persones que creen el mn de la cultura:
cosmovisi, obres literries, filosfiques, art, dret Intellectuals, artistes,
administradors

Infraestructura: conjunt de forces de producci, els que estan sobre.

Poden ser persones i mquines.

A la infraestructura hi ha molts, explotats, no reconeguts.

A la superestructura hi ha pocs, per viuen molt b.

Treball: Marx desenvolupa una filosofia del treball. El treball s un dret

i un deure. La seva antroplogia s homo laborans. Molt crtic amb el
passiu i el mandrs. El que s bsic s educar en el treball, en el deure de
treballar i en el dret que tot sser hum t al treball.

El treball civilitza la naturalesa. s una forma de transformaci de la

naturalesa amb lobjectiu de fer el mn ms confortable per a tothom.
Treball s transformaci de lentorn, domestiquem la naturalesa.

El treball s tamb conreu dun mateix. Persona molt treballada, cultivada.

s transformaci dun mateix: et pots millorar com a sser hum.

El treball ideal seria la generaci duna cosa que expressa la nostra

identitat. El treball t el segell de la singularitat.

Marx critica el treball alienador. Ell reivindica treballa que alliberi.

El treball en el capitalisme, en canvi, explota, denigra, et converteix en un
b de mercat. El que importa s el capital, el resultat La persona s
instrument al servei del capital. Alienant, per qu?
1. Ets una pea en una mquina
2. La persona est al servei del capital
3. En rgim de competitivitat, expremut fins a lltima gota
El benefici/resultat s lunic que compta.

110
10.9 Materialisme dialctic
s la seva Filosofia de la naturalesa: qu s la naturalesa? Pregunta que ell
respon a travs dun sistema: materialisme dialctic.

MATERIALISME: tradici materialista en la lnia de Demcrit i Leucip >

tot el que veiem, la naturalesa, som ssers purament materials. Materialisme
de base amb mltiples manifestacions dsser. Hi ha graus de complexitat en
la matria. La matria es pot organitzar de menys a ms complexitat. Hi ha
graus de perfeccionament en la matria. La diferncia entre sser s gradual,
no substantiva. Marx negar qualsevol entitat de naturalesa espiritual.

Aquesta materialitat, per a Marx, s una materialitat que pesa, oposa

resistncia: provoca una srie de necessitats. Som sser de necessitats. ssers
indigents. I aquestes necessitats les hem de paliar per sobreviure. El treball s
aquesta activitat transformadora que ens permet sobreviure. El viure es
presenta com quelcom feixuc, carregs

DIALCTIC: la paraula s de Hegel (La dialctica i el seu moviment:

Fenomenologia de lEsperit, 1807). Paraula troncal, tota la seva filosofia s
dialctica, per a Hegel: la realitat s lEsperit, i est en moviment (per Marx
ser la matria). El materialisme de Marx s dinmic, en moviment. s un
moviment que segueix els 3 moments de la Cincia de la Lgica de Hegel:
afirmaci, negaci, i negaci de la negaci (que porta a una nova afirmaci).
Hegel no va desenvolupar: tesi, antitesi, sntesi.

Tots els ssers, materialitat del mn, es mou segons aquest moviment
dialctic, oposici. La intelligncia humana creu una supraestructura:
emergncia de la matria - epifenomen de la matria - intangibles - mn 3.

10.10 Materialisme histric, a partir de El Manifest

s la seva Filosofia de la histria: comprensi global de la histria humana:
don venim i cap a on anem collectivament. Pregunta pel telos (causa finalis)
de la histria, si en t: teleologia. Cal veure si hi ha finalitat immanent o
transcendent, o si no hi ha finalitat.

Aquesta s la seva gran originalitat.

Per a ell el materialisme histric s Cincia de la Histria. El separa de la

ideologia, i li dna estatut de veritat.

111
s una comprensi de la histria lineal, no circular, no dorigen oriental,
grega, a lestil de letern retorn (Nietzsche-Schopenhauer). Per Marx no
entra a debatre amb ells.

La seva Filosofia de la histria: la histria t un inici i un final. El punt

darribada s un parads en la terra: societat comunista. Abans no arribi, cal
un gran xode, gran cam. Hi ha un horitz darribada immanent, vindr en
aquesta terra, per no per art de mgia, sin mitjanant la revoluci. En el
fons s una secularitzaci de la teoria de la histria cristiana. All teolgic hi
s dins de les venes de Marx: Per la filosofia alemanya corre sang teolgica.
Famlia jueva, context cristi Tot i que s ateu.

xode-Desert-Terra Promesa. Cal lideratge: Moiss-Josu. Ell no reconeix

(ateu), per, aquest background. s hereu encara que no ho vulgui.
Marx se sent qui ha de liderar aquest procs. La seva filosofia de la histria s
interpretada com una secularitzaci de la teoria de la histria que emana
del cos bblic.

En la seva filosofia de la histria, Marx distingeix dos moments:

1. el que ha passat fins ara (descriptiva): 1 part del Manifest. No t perqu
repetir-se eternament. Ell no s determinista-fatalista. Hi ha la possibilitat
de capgirar la histria.
2. el que passar a partir dara (prospectiva): Marx t un vector de
profunda esperana intrahistrica.

Qu ha passat fins ara?

La histria de totes les societats fins avui ha estat la histria de la lluita
(kampf / klasse) de classes. Quines classes? Dues, sempre, tot i que shan dit
de diverses maneres: lliures/esclaus (mn antic: grcia, mesopotmia, israel);
patricis/plebeus (mn rom); senyors/servents (feudalisme); burgesos/
proletaris (revoluci industrial).

Han anat canviant de nom per sempre hi ha hagut opressors i oprimits (no
s nou: Fenomenologia de lEsperit). Hegel ja parla de dialctica entre amo i
esclau, que es reprodueix histricament. Les institucions estan regides sempre
per aquesta lgica: relacions de submissi.

La histria s lluita ininterrompuda (Herclit-Hegel). Lluita que acaba

sempre en transformaci revolucionria de tota la societat, o destrucci duna
de les dues classes. Acabar, o b amb la revoluci (Ceaucescu) o ens matem
lun a laltre. Aquesta lectura marxista saplica a tot.

112
En lpoca de la burgesia, shan creat noves formes dopressi, dos grans
camps enemics, dues classes directament enfrontades: burgesia i proletariat.
Els burgesos sn els nous senyors feudals. Mant nivells dexplotaci i
malestar.

Colonialisme: va convertir en esclaus els indians Novament la dialctica

del materialisme histric.

La resposta a aquesta situaci dopressi: COMUNISME. Un fantasma

ronda per Europa. Totes les forces de la vella Europa shan aliat (les que tenen
relacions de submissi: amos). Lexplotador s el primer enemic del
comunisme: burgs, Papa, Tsar Tots contra el fantasma! Per va guanyant
adeptes i es va estenent.

REVOLUCI-CANVI: adveniment de la societat comunista

La lluita de classes no s necessitat histrica. Ms aviat critica els

deterministes, perqu adormen la possibilitat del canvi.

Com s que sent molts ms els oprimits es mantenen subjugats?

1. Fragmentaci: cadasc va a la seva / divide y vencers
2. Por: necessitat de sobreviure. La gent no diu el que pensa.
3. Manca de conscincia de classe: junts podem! Cal que hi hagi un
despertador daquesta conscincia: el rol que assumeix Marx (Manifest).

Quin s el cam que cal seguir? Full de Ruta

Diferent segons els pasos, per en els ms avanats, amb ms revoluci
industrial:
1. Expropiaci de la terra i aplicaci de les seves rendes a les despeses de
lestat (desamortitzaci). La finalitat s dividir i les rendes per a tothom
(repartiment equitatiu).
2. Impostos fortament progressius.
3. Abolici del dret dherncia.
4. Confiscaci de la propietat de tots els emigrats i sediciosos. Es penalitza
la migraci i els qui estan contra el comunisme (estat policial). Cal
docilitat a lestat.
5. Centralitzaci del crdit en mans de lestat: capital destat i monopoli
exclusiu en lestat central. No hi ha competitivitat, ralentiment
acomodament. Totalment contrria a la tesi liberal: laissez faire.
6. Centralitzaci dels mitjans de transport en mans de lestat. Tothom ha
de poder arribar a tot arreu.

113
7. Augment de les fbriques nacionals, instruments de producci i de
terres comunals.
8. Idntica obligaci de treball per a tothom. No hi ha excusa de
ganduleria. Virtut de la laboriositat. Creaci dexrcits industrials,
especialment per a lagricultura. Equitat en els salaris. Prohibit viure de
renda.
9. Unificaci de (les condicions) lexrcit de lagricultura i de la indstria.
Mesures aptes per a leliminaci de els diferncies entre la ciutat i el camp.
Sha de poder viure dignament als camps.
10. Educaci pblica i gratuta per a tots els infants. Bandejament del treball
dels infants a les fbriques en la seva forma actual.

[EXRCITS: es refereix a masses grans de persones, organitzades, amb

funcions repartides, que produeixen.]

Amb el temps, quan hauran desaparegut les diferncies de classes, tota la

producci passar al poder pblic. Quan el proletariat suneix, es transforma,
per mitj duna revoluci, en la classe dominant. I com a classe dominant,
aboleix violentament les velles relacions de producci. Marx justifica la
violncia! El proletariat ha de prendre violentament el poder.

Quan shagi arribat a un nivell de plena igualtat, lestat pot desaparixer.

lEstat t una funci provisional en la construcci duna societat comunista.

Finalment els comunistes declaren ben obertament que els seus objectius
noms poden ser aconseguits per lenderrocament violent de tot ordre
social preexistent. Violncia puntual per transformar violncia estructural.

Que tremolin les classes dominants davant duna revoluci

comunista. els proletaris no tenen res a perdre, fora de les seves
cadenes I tenen un molt a guanyar. Proletaris del mn sencer:
uniu-vos!

Aquesta text ha transformat la histria!! No ho podem dir de qualsevol altre

text.

114
CRTICA ANTROPOLGICA
1. Concepci ingnuament roussoniana, innocent, naf Al final ja no
cladr Estat, perqu tots tindrem el mateix. Lombra forma part de la
condici humana. La suposada societat diguals (comunista) no s gaire
versemblant.
2. La llibertat creativa i diniciativa de lsser hum. Som diferents!
Al final tornen a brotar les diferncies, que s el que va passar en aquests
estats. Aix limita molt la llibertat humana, de creativitat i de producci.
3. Lsser hum necessita incentius. Desmotivaci i baixada de qualitat
i dexcellncia.

CRTICA FILOSOFIA POLTICA I SOCIAL

1. Propietat privada: qesti molt criticada (Lle XIII). Lestatalitzaci s
gaireb eufemisme de robatori.
2. Violncia: s veritat que sense justcia no pot haver-hi pau. Per si per
accedir a la justcia fem servir el recurs de la violncia, tampoc no tindrs
pau. La violncia engendra violncia. No crees societat pacfica. El
terrorisme avui es vol justificar com a reacci a violncia estructural.

El problema el tenim en la base: fallen els pilars.

115
11. Edmund Husserl (1859-1939)
Pare de la fenomenologia

* Idea de la Fenomenologia - explicaci del mtode

fenomenolgic

Eusebi Colomer, Pensamiento alemn de Kant a Heidegger.

F. Perea: gran bibliografia
J.C. Mlich
M. Garca Bar - UPComillas

Biografia / Context
Famlia benestant, burgesa, dorigen jueu Li permet la possibilitat
destudiar cincies: Lgica i Matemtiques, sobretot. Les seves preferncies
sn filosfiques i shi orienta, fins a arribar a ser doctor en Filosofia per la
Universitat de Gtinga. Esdev professor i ellabora un mtode, que vol ser
mtode rigors, objectiu, universal per a la Filosofia.

Professor reputat, que genera cercle de deixebles: Cercle fenomenolgic.

Figures com Heidegger (li dedicar sser i Temps, 1927), Max Scheler (El lloc
de lhome en el cosmos, 1928) i Edith Stein, que arriba a ser ajudant de ctedra
dE. Husserl. Ella s una de les millors intrprets de Husserl: la seva ombra
durant molts anys.

La vida de Husserl s fonamentalment acadmica. Professor de referncia.

Ensenya, investiga i publica. Amb una interrupci I GM i lascens de
Hitler al poder (1933). Husserl ja escriu sobre ladveniment del desastre.

No s un home de gran producci escrita. La seva obra fonamental, publicada

lany 1900: Idees per a una Fenomenologia. Tamb scriu Meditacions cartesianes,
reflexions sobre el pare de la filosofia moderna; Crisi de les cincies europees;
Investigacions lgiques. Va deixar molts indits: ell escrivia les seves llions,
que no va publicar aleshores i shan publicat a posteriori. A ms de les llions,
altres textos escrits amb un alfabet propi (per poder escriure ms rpid).
Noms la seva dona coneixia aquest alfabet husserli.

Va publicar la punta de liceberg, per sota hi ha el ms important.

116
Mor lany 1939, per abans ja es comena a desplegar la Fenomenologia, que
saplicar a diversos camps, com ara:
Fenomenologia de la Religi (escola de Lovaina / estudi del fet religis a
partir del mtode fenomenolgic);
Antropologia: aplicat al fenomen hum - Gehlem, Plessmen, Stein (La
estructura de la persona humana)
Estudi de fenomens socials i poltics: ex. fanatisme, democrcia Filsofs
poltics que apliquen el mtode fenomenolgic.

Fonts del seu pensament

Husserl vol que la filosofia sigui tan rigorosa (objectivitat, universalitat) com
la Matemtica. s la mateixa ambici que t Descartes. s una pretensi
present en diversos autors de la modernitat: Descartes, Spinoza (vol fer tica
geomtrica) i Pascal (matemtic).

Abans, per, ja trobem algunes expressions: Pitgores. Plat exigia lestudi de

les Matemtiques abans dentrar a lAcadmia. La Matemtica com la cincia
ms precisa, exacta, objectiva i universal.

A ledat mitjana, cap al final: Nicolau de Cusa. Volia fer filosofia matemtica.

Kant tamb t present aquesta qesti: pot la Metafsica considerar-se

cincia? I respon (1783): No. Disciplina no feta per judicis sinttics a priori.
Hegel creu que la filosofia aspira a ser saber absolut.

Per a Husserl, la mare de les cincies s la Matemtica. Canvi dorientaci

molt forta (abans, mare de les cincies era la Teologia). Vol treure la Filosofia
del terreny de la multiplicitat dopinions. Vol convertir la filosofia en una
cincia estricta. Aquest s el seu objectiu. I per aix cal que la filosofia tingui
un mtode. Sense mtode no hi ha cincia.

De fonts ms llunyanes a ms properes:

1. Plat, en la seva consideraci del filsof com a amant de la veritat (amor

de la veritat). Lamor est ms enll per podem acostanr-nos-hi
assimptticament. Hi ha una veritat plena; cal aix s, sortir de la caverna.
Linflueix tamb de Plat el valor que dna a la Matemtica (lgica
matemtica). Sha dacostar ms al logos que al mite. Racionalitat. Tot i
que Plat fa servir molts mites

117
2. Descartes, del qual Husserl agafa la torxa. Descartes busca veritat segura i
certa (Discurs del Mtode), i comena posant en qesti tot el que ha rebut.
Vol treure la Filosofia del terreny de la doxa i al mateix temps aplica un
mtode (Reglas para la direccin del espritu).

3. Kant tamb t aquesta voluntat i es pregunta: qu podem conixer de

veritat? O sempre estem a les palpentes? I es pregunta sobre el fet que la
filosofia pugui ser considerada cincia. Ho aplica a diversos camps

Contra qui escriu Husserl? Enemics intellectuals:

1. Contra el relativisme: per aix s tan poc llegit avui No ven, Husserl.
Per a Husserl no tot shi val, terreny de les opinions i subjectivitats, no
hi ha veritat absoluta.
2. Contra el fenomenisme: noms hi ha el que sapareix, manifesta Ell
creu que hi ha el que hi ha ms enll del que es manifesta: la cosa en si.
3. Contra el realisme ingenu: les coses sn com les veig. Veiem una
dimensi de la realitat, la que capten els sentits. La realitat s molt ms.
4. Contra lirracionalisme: Schopenhauer, Nietzsche Per a Husserl la
realitat es pot explicar racionalment. La ra s poderosa i t potncia per
dir qu sn les coses i explica per qu passen les coses. Autor racionalista
que defensa la racionalitat i el valor de la ra. Ms a prop de Hegel: tot el
real s racional i tot el racional s real. Ra com a mecanisme per
entendre la realitat.

Fenomonelogia
La paraula ja ha estat feta servir (1917) per Hegel amb Fenomenologia de
lEsperit. No s nova, forma part del vocabulari filosfic alemany. Per
Husserl donar significat nou/renovat.

Fainomenon + logos: arrel grega de la paraula

El que es manifesta + logos: estudi del fenomen.
Anlisi racional dels fenmens.
El gruix est en el logos, per lobjectiu s comprendre aquella realitat.
Elements objectius del fenomen. Recerca de luniversal.
Qu s all que uneix la multiplicitat daquesta fenmens?

La pregunta, el repte, en el fons, s si es pot arribar a les coses en elles

mateixes, al noumen. s un mtode que vol anar a la cosa mateixa. Aix s
possible? O sempre estem parlant des de fora de la cosa? Podem passar del

118
fenomen al noumen? Una cosa s com apareixen les coses, i una altra, el que
les coses sn.

De fenomen a noumen O de laparena a lessncia.

Husserl intentar copsar lessncia: el que les coses sn! Que s tamb la
gran pretensi de Plat.

Mtode fenomenolgic
Tot mtode suposa un cam: all que ens espera seguint el cam.
La metodologia s lestudi del mtode.

Sempre s un cam, i tot cam t un conjunt articulat de fases.

En cincia, Husserl t com a referncia el mtode inductiu i el mtode
deductiu (matemtica). Per tant un com laltre no poden ser aplicats a la
Filosofia: caldr trobar un mtode el ms precs i rigors, com ho sn els
mtodes de les cincies de la naturalesa, que han arribat a veritats slides.

Qui millor explica les fases del mtode fenomenolgic s Edith Stein
(Lestructura de la persona humana, 1932):

1. Epokh: suspensi del judici/posar entre parntesi. Vol dir posar en

qesti tot el que than dit sobre la cosa que estudies (fenomen). Tobliga a
identificar tot all que than dit sobre el fenomen i a posar-ho entre
parntesi. Ex. aix s el que fa Descartes en el Discurs del Mtode.
Atreveix-te a pensar que podria ser duna altra manera. s un repte
complicat, i per aix potser val la pena comptar amb ajuda externa En
una dinmica dialgica.

2. Observaci: alliberat dels prejudicis, pots observar (mirar atentament) el

fenomen. s un mtode empric. Demana contrast amb la realitat.
Observaci s una mirada atenta, focalitzada, sobre all que vols estudiar.
Focalitzada per alhora circular, una mirada des de totes les perspectives
(360): rotaci sobre lobjecte. Quant ms exhaustiva s lobservaci, ms
possibilitats de copsar lessncia del fenomen. Es podria prolongar ad
infinitum, como lepokh. Intentem assolir suma de perspectives
(perspectivisme) per a una millor comprensi del fenomen.

3. Reducci eidtica: reduir aquest munt dobservacions fetes a una idea

que pugui incloure-les a totes. Idees que es poden atribuir universalment
al fenomen. Leidos ha de ser universal. Ens obliga, segons la terminologia
aristotlica, a un grau dabstracci formal. La idea que inclou la
119
 universalitat de manifestacions que has observat. Reducci: explicaci
incloent de tot el fenomen.

4. Reducci transcendental: terme que Husserl treu de Kant (condicions

de possibilitat / quines condicions dhan de donar perqu hi hagi aquest
fenomen / caldo de cultiu / factors que fan possible aquell fenomen).

No s mtode acabat, sin in fieri. Sempre pot anar ms enll.

Crtiques al Mtode
1. s possible humanament superar els prejudicis? En tenim tants, molts
preconscients Per a molts, no s possible.

2. Amb lobservaci, ja fas acotaci del camp. Parteixes del pressupsit que
el fenomen est en aquella rea. Hi ha una presa de partit. Ex. fenomen
religis a espais religioses. Acotant el marc dobservaci,
necessriament exclous.

3. Optimisme del mtode. Els irracionalistes no creuen que es pugui arribar

a explicar rigorosament el fenomen. Una part de la realitat sesmuny, no la
pots copsar el mtode comprn uns nivells de realitat, per altres nivells
de realitat sescapen al logos.

El gran valor del Mtode s ladvertiment que ens fa Husserl dels prejudicis.

120
12. Martin Heidegger (1889-1976)
* Serenidad - obra poetico-filosfica amb ressonncies orientals

Eusebi Colomer, Pensamiento alemn de Kant a Heidegger.

F. Perea: gran bibliografia
M. Marzoa

12.1 El cas Heidegger

Heidegger ha generat tot tipus de controvrsies, en gran part per les seves
singularitats:

1. Terminologia filosfica molt prpia, precisa i molt crptica. Aix genera

gran problema dinterpretacions i tamb de traduccions.

Exemples:
DASEIN ell defineix lsser hum com el dasein (aqu-sser). T a
veure amb tota la seva concepci filosfica.
MIT DASEIN lsser aqu amb lsser hum s sser en
relaci
NICHT MEHR DASEIN no ms sser-aqu sser per a la mort,
per expressar la seva caducitat.

2. Prosa metafsica. Ha estat qualificat com lltim metafsic del segle XX. La
seva filosofia arrenca en la pregunta per lsser, que torna a posar en el
mn filosfic, perqu creu que en la filosofia moderna hi ha un oblit de
lsser. Ell vol tornar a proposar el tema de lsser. Un dels grans
metafsics del segle XX. Vol donar resposta a les grans preguntes, vol
tornar a la filosofia primera, a la Metafsica, i per aix ha de dialogar amb
Kant: Kant i el problema de la metafsica. Ha de passar per la CRP de Kant.

3. Poesia filosfica o filosofia potica. Una part de la seva obra reflexiona

sobre la poesia, sobre tot la que dedica a Hlderlin i lessncia de la
poesia. Per a ell, el poeta que millor ha copsat el misteri de lsser s el
poeta romntic Hlderlin. A ms, tota lobra de Heidegger s feta amb una
voluntat destil, dimatges i paraules, fent servir molts recursos de la
naturalesa. Heidegger era un gran passejant per la Selva Negra. Una part
de la seva obra inclou elements de la natura com a inspiradors de la filofia
(la vida com a cam, tamb la seva obra O pensar s passejar: compara
aquest exercici Quan un pensa no sap que acabar pensant, igual que
121
 quan passeges - el passeig t dimensi dobertura i imprevisibilitat - si ja
saps qu acabars pensant, en realitat no penses!) T un llibre Caminos del
bosque, on reflecteix molt b aquesta dimensi. El pensament, com el
passeig, no saps on et portar

4. Poltic. No t una obra poltica, sobre com organitzar la polis. Per, en

canvi, va tenir una adhesi manifesta, clara, estudiadssima amb el
nacionalsocialisme. Heidegger y el nacismo (V. Faras). Amb seguretat,
sabem que va jurar fidelitat al Fhrer quan va ser rector de la Universitat
de Friburg. Les cartes, textos autobiogrfics, posen en relleu que va ser
fervors militant del nacionalsocialisme. Mor a lany 1976, i sorprn que
no hi trobem ni una lnia de penediment. Com s possible que no hi
hagus una contrici? Ni en cartes, ni en textos Aix va generar un gran
debat poltic. Dues qestions fonamentals: 1) Com una ment com la seva
va quedar fascinat per aquest rgim que va portar milions de persones a
les cmeres de gas? A lany 1976 no pots esgrimir ignorncia. 2) I segona
cosa, la seva obra de naturalesa metafsica i ontolgica es pot considerar
com una obra dideologia nacionalsocialista? E. Colomer: Dsser i Temps
no sen deriva el nazisme. Ni una lnia sobre la raa ria i supremacia
germnica Altres intrprets entreveuen el nazisme. Torralba s ms
partidari de Colomer: la seva obra no justifica una filosofia de la
supremacia racial. Altres, en canvi, creuen que la seva concepci de lsser
i la relaci amb laltre porta a una certa ideologia poltica.

La seva filosofia suposava una gran innovaci, davant la Metafsica

aristotlica. Admirat inicialment pel progressisme Per la vinculaci amb
el nazisme i una vida gens exemplar, ha estat motiu perqu molts no el
tinguin en consideraci.

La pregunta per la tcnica, conferncia en una facultat politcnica. Ell anticipa

molts temes que avui tenim sobre la taula. La tcnica sha convertit en un
sistema que oculta la realitat: ens allunya cada cop ms de la natura i hem
construt una mena dter artificial on vivim i desenvolupen. Esferes
tecnolgiques cada vegada ms allats de larrel originria.

Una de les ments ms lcides del segle XX, per qu no va reconixer els fets
del nazisme i no es va penedir? Ni una lnia de penediment

Adorno: Heidegger, el problema no s loblit de lsser sin loblit

de les vctimes. Daqu naixer una tica de la memria de les vctimes
que han sofert tica anamntica.

122
12.2 Vida i Obra
Neix en un any molt important, 1889, el mateix any que neix Wittgenstein.
Tamb s lany que neix Hitler, i en el mn de la filosofia, Gabriel Marcel (tre
et avoir) i D. V. Hildebrand, fenomenleg cristi especialment interessant per
la seva reflexi sobre els valors.

Famlia burgesa, benestant, amb una inclinaci religiosa que el porta a la

Companyia de Jess, de la qual va ser novici. Va rebre formaci teolgica
relevant: teologia catlica clssica (Agust, Toms, Surez). Sorienta, per,
cap a la filosofia i la Metafsica, i el seu mestratge tindr com a focus la ciutat
de Friburg. Vida caracteritzada per lacadmia: investiga, explica, escriu i
passeja. Va arribar a ser rector de la Universitat. En el discurs de presa de
possessi sotmet la Universitat al rgim: al dest i missi del Fhrer (36).
Aquest mateix discurs ser critica per altres filsofs del seu temps, com ara K.
Jaspers, nascut sis anys abans (1883), metge i filsof a Basilea, dona jueva
(filosofia de lexistncia), autor de Filosofia (1932). Jaspers subratlla
lautonomia de la instituci universitria, tant del poder poltic com del
poder religis: rgan de pensament lliure. Si no, la universitat es converteix
en cadena de transmissi (causa de ressonncia) de la ideologia del rgim.
Les facultats de medicina intentaven justificar la primacia de la raa ria
(experiments de J. Mengele). Els mateixos JJOO de Berlin 1936 tenien aquest
objectiu: Jesse Owens, negre, guanya 4 medalles dor (Hitler: un mico ha
guanyat i no li va lliurar les medalles).
Discussi sobre lessncia, sentit i finalitat de la universitat. Sembla que en
Heidegger hi havia veritable adhesi al rgim.

Heidegger, en la cspide acadmica, publicar moltes obres. T un grup de

selectes, amb els quals en feia seminaris a part (cabanya de Todtnauberg).
Lloc precis, sense grans pujades. Entre els deixebles hi havia Hanah Arendt,
jueva, fora ms jove (exiliada a USA: The human condition - Els origens del
totalitarisme). Com sexplica aquesta relaci?

Ell pren postura a favor dalemanya i el nazisme. Vencen els aliats i Alemanya
queda destruda. Heidegger segueix ensenyant, primer a la universitat, i
desprs ms en lmbit privat. Mor lany 1976.

Escriu molts textos durant la seva vida, per s molt poc present en els
mitjans. Conferncies acadmiques i vida intra-universitria. Els seus textos
tenen un circuit de lectura molt orientat als iniciats. El seu text de referncia,
que el fa entrar en la histria del pensament s sser i Temps.

123
sser i temps: obra decisiva, que publica relativament jove. La dedica al seu
mestre Husserl. Surt del cercle de la fenomenologia i fa una aplicaci
daquest mtode, al seu estil, per conixer lessncia del lhome. Sobretot s
un text dantropologia, encara que metafsica. La lupa est posada sobre la
condici humana.

Ell sen fa ress del mtode fenomenolgic aplicat al fenomen hum. Els
crtics diran que s aplicaci sui generis.

Desprs publicar Kant i el problema de la Metafsica, i La pregunta per la cosa,

Nitzsche (lectura i interpretaci dels grans focus de la literatura), Camins del
bosc.

Va deixar tot un munt de manuscrits de les seves classes. Es van publicant

gradualment, segons el seu desig. Sobre temes molt diversos, tamb sobre la
mstica (Eckhart, Silesius).

Quines sn les seves fonts? s un home molt ben format filosfica i

teolgicament. s una de les ments ms erudites intellectualment. Els autors
que ms el marquen: Aristtil juga un paper molt rellevant, amb tota la seva
Metafsica (les seves classes). Heidegger t clar que la filosofia neix a Grcia
(no noms germanocntric sin tamb eurocntric El que ve dOrient no
mereix el qualificatiu de Filosofia). Una altra font rellevant s la Filosofia
medieval: Toms dAquino i mestre Eckhart. De la filosofia moderna, ell
dna poc valor a filosofia francesa i anglesa. Per a ell, la filosofia s Grcia,
mn llat medieval, i Alemanya. s molt elitista. Un dels gran sreferents
moderns s Kant, del qual accepta la tesi que no hi ha Metafsica com a
cincia (Prolegmens, 1983), per subratllar una i altra vegada que lsser
hum s animal metafsic: reivindica la necessitat metafsica de lsser
hum i dafrontar les preguntes fonamentals. No pretn fer cincia sin
donar resposta, explorar, amb el seu mtode, interpretat sota el mtode
filosfic sobre les grans qestions, com ara: qu s lhome?

No hi ha teologia, Metafsica, Psicologia, Antropologia com a cincia.

Dins de la modernitat, un altre autor que linflueix molt s Nietzsche,

especialment la tesi de la mort de Du, que s molt present en lobra de
Heidegger. Per a ell, lsser hum s un sser llanat al mn. Es troba en
estat de ser llanat al mn (condici). Desemparat, sol, sense casa, sense
ning que vetlli per tu La idea dun Du que acull i dna calidesa s absent
a Heidegger. Curiosament una altra deixeble de Husserl, Stein, aplicant el
mateix mtode de Husserl, no arriba a la mateixa conclusi. Stein dir que la
124
seva conclusi, legtima, no s conseqncia de laplicaci del mtode:
condici destar sostingut, vetllatfins i tot en la nit ms obscura.

E. Stein dedica un llibre a Heidegger: La filosofa existencial de M. Heidegger.

Amb elegncia, el critica vehementment, sobretot sser i temps, i les seves
mancances antropolgiques. Ni una lnia de la condici sexuada del Dasein.
Lsser s encarnat, amb condici sexuada.

Tamb linspira Husserl, mestre, tot i que llegit a la seva manera. Sinscriu
dins de la fenomenologia. La seva filosofia s tan prpia que no s considerat
fenomenleg en la histria de la filosofia.

12.3 sser i temps (1927)

T una introducci i una primera part. La segona part no va arribar mai
Alguns creuen que havia de ser ltica. Primer, qu s lhome. I desprs, com
hem de viure. Per ell no li dedica una sola lnia a ltica (per a ell, la filosofia
primera s ltica - tica del rostre).

1. Introducci
Davant loblit de lsser, Heidegger t la finalitat de recuperar, per a la
filosofia, la pregunta pel sentit de lsser. Tamb sentit de la histria i sentit
de tot: la vida, la mort Sentit de la realitat mpliament considerada. La
finalitat s clarament metafsica.

Avui, les preguntes rellevants sn les tcniques.

Ell fa una anlisi de les diverses aproximacions que shan fet a lsser, a la
pregunta sobre lsser. s la pregunta ontolgica. Ell distingeix entre lsser i
ens (ens s entitat concreta que ocupa un lloc i un temps /Toms: el qui t
sser sser s el fonament daquest ens I una altra pregunta s per qu hi
ha sser i no ms aviat el no-res?).

a) Pregunta ntica t a veure amb lens concret

b) Pregunta ontolgica ens adrea al fonament de lsser

I de lsser, el que linteressa ms s lsser-aqu, s a dir, lhome.

La pregunta antropolgica. Qui sc jo? El que ens fa diferent s la nostra
capacitat interrogativa: pot preguntar-se pel sentit.

125
Fruit del desenvolupament ms ple de lsser hum, irromp la Metafsica,
Art, Cincies s un ens molt particular!

Les cincies analitzen els ens, els tipifiquen, endressen, tabulen Vol
descriure les entitats i les lleis que les regeixen, i les relacions entre elles.

La pregunta pel sentit, pel fonament, s metafsica, que travessa el cor de les
cincies. No pot estar al costat de la cincia No es troba a la mateixa
prestatgeria. La seva pregunta s: per qu hi ha una realitat i quin sentit t?
Aquesta s la ra de ser de la metafsica. I no pot ser un sense-sentit Encara
que no hi haur resposta cientfica, sin multiplicitat de respostes.

Far servir el mtode fenomenolgic de la investigaci: A les coses

mateixes!

2. Primera part: exegesi de lsser-ac

Esbrinar les seves qualitats fonamentals: anlisi de la condici humana.

1a tesi: Lsser-ac s un micro-cosmos, amb diferents capes i nivells, on hi ha

el que es veu i el que no es veu. Diverses maneres dabordar lanlisi de
lsser-ac. Aproximaci interdisciplinria. Cal tenir cura amb les lectures
reduccionistes.

2a tesi: Lsser hum est dotat de llenguatge. Propietat inherent al desein qe

li obrir tota una srie de possibilitats. Ser molt important en el segle XX:
filosofia del llenguatge.

3a tesi: El dasein s un sser-ac-amb. I lencontre pot adoptar diverses

formes, sense que ell faci judicis de valors.

4a tesi: Lsser hum s un sser que necessita ser cuidat.

Per seguir essent el que s ha de tenir cura de si mateix. Si no, et desintegres.
Atesa la fragilitat i indigncia, lsser necessita ser vetllat. Antropologia de la
finitud i indigncia. Du no cuida. La seva concepci s immanent. Qui t
cura dell mateix, t ms possibilitats de subsistir encara que arribar a la
mort. No hi ha alg que vetlla. Estic deixat de la m de Du. [arrojados]

5a tesi: sser hum i la temporalitat

Disquisici sobre el concepte de temps i sobre la vida del Dasein, com una
vida temporal, irreversible. Aprofundeix en la vivncia del temps i el
concepte de langoixa social del temps.

126
El Dasein no s un sser etern, no disposa del seu temps, li s donat i sempre
de manera provisional i efmera.

6a tesi: sser per a la mort

Una de les parts ms comentades i celebrades. Condici mortal del Dasein.
Un sser que mor i que sap que morir abans que arribi aquest esdeveniment:
acte final de la nostra existncia en aquest mn.
Reflexi filosfica sobre lafrontaci de la mort: meditaci famosa sobre
langoixa, amb clars ressons kierkegaardianes. Interpretaci a la seva manera.

12.4 Antropologia a sser i temps

Dasein s un sser llanat (arrojado) al mn, per cridat a fer de la seva
existncia un projecte. s existncia temporal, en un mn que no ha escollir,
sense saber la durada Quin s el seu propsit? Per a MH, fer de la seva vida
un projecte (entwurf), que ha de discernir: qu em sento cridat a fer en el
mn? Ell fa clara referncia a lexpressi crida (anruf / vocatio). El Dasein ha
de ser receptiu a la crida, que t lloc especialment en el silenci. Per aix
criticar tant loblit del silenci a les ciutats (paisatge i bosc com a llocs
privilegiats dauscultaci de la crida).

1. El Dasein s capa descoltar una crida i discernir-la

Influncia ignasiana. Clara factura cristiana. Per que ell els desarrela de
lelement div. No dir mai que la crida prov de Du.

Davant daquesta alternativa hi ha dos tipus dexistncia:

1. autntica: qui viu conforme la vocaci i canalitza la vocaci en el mn.
Presuposa lescolta. Acte lliure i intencional.
2. inautntica: no ha escoltat i viu mimticament, copiant, imitant la vida
daltres Vida im-personal. No s vida en primera persona. Sense
projecte ni personalitat. Aix s el ms com, segons MH.
Cal tenir en compte que el desenlla daquest projecte s la mort, no podrs
desenvolupar-lo plenament Sempre frgil, i amenaat pel deixar-de-ser. No
tens cap garantia de realitzar-lo. El seu desenlla va lligat a la mort, per
El factor comunitat pot prolongar el teu projecte ms enll del teu temps.
Lesfor en desenvolupar el projecte, malgrat la fragilitat, s lnica manera
de deixar rastre [El rastre de MH s sser i temps]. Lnica forma de
prolongar, dalguna manera, la teva existncia temporal.

Un dels seus deixebles: K. Rahner.

En Rahner, s clarament Du qui crida En MH, no: s lsser mateix qui
crida. Per sota quina modalitat dsser?
127
2. El Dasein ha de tenir cura (sorge) dell mateix
El Dasein s frgil - indigent: un sser que t necessitat. Aix ho compartiex
amb molts altres grans filsofs del segle XX.

Precisament per aquesta indigncia, necessitem la cura (sorge), que en MH s

la cura dell mateix. Tema filosfic clssic: cura animae et cura mundi. Una de
les definicions ms clssiques de filosofia. s una tradici que no inventa
Martin Heidegger. La cura s bsica per continuar sent

La cura s una prctica que consisteix en primer lloc en anticipar all que
vindr. Tot i que aquesta capacitat de preveure i anticipar s limitada, et
permet buscar els recursos abans que arribi la necessitat.

La cura no t com a finalitat substituir o anullar, sin potenciar el seu

projecte, personalitat Donar all perqu sigui el que s. La cura respecta la
singularitat de cada Dasein: deixar que sigui.

La cura no salva, en darrer terme, de la indigncia Noms la preserva ms

temps. No ens salva de la finitud. Al final ens morim. La cura preserva la
finitud, per no indefinidament. Constataci que lsser hum no t potncia
redemptora per ell mateixa.

Aquesta cura t aspectes materials i immaterials:

Cura de lnima: aspecte psquic, mental Cura de lintangible de lsser
hum. Vida anmica. Aqu s on t el seu paper la filosofia, pero no noms:
poesia, msica i arts en general. Permeten viure ms sviament la vida.
FTorralba: Hem hipertrofiat la cura del cos; hem atrofiat la cura de
lnima. Grecs: Mens sana i corpore sana. Cal un equilibri.

3. El Dasein s un sser dotat de llenguatge

El llenguatge de lsser hum no s unvoc, pot articular diversos llenguatges,
segons les circumstncies i segons el que est descrivint. Ex. llenguatge
cientfic, llenguatge religis

El llenguatge permet dir el mn exterior, per tamb el mn interior.

Qui t ms llenguatges, amplia significativament la seva comunitat

expressiva, i de coneixement dels mons exteriors i interiors.

A la vegada, el llenguatge est relacionat amb la cura, en la mesura en qu t

ms coneixements per evitar riscos, per anticipar el que vindr, i per tant

128
tamb per salvar-te de la indigncia. La paraula tamb pot ajudar a curar
laltre, tot i que finalment ens trobem amb la finitud i la mort.

Epgraf 34 / 35 / 36 > llegir

MH presenta les males formes demprar el llenguatge. Pot ocultar el mn en
lloc de dir-lo. A vegades parlar molt dun mateix s una manera docultar-se
ms que no pas de dir-se. I tamb passa quan parlem de la realitat

Adverteix dun primer perill de parladuries - xerrameca - murmuraci.

La parladuria s parlar per parlar. El llenguatge serveix per ocupar el silenci.
A ms paraules, ms difcil auscultar la vocaci.

La xerremeca consisteix en parlar sense coneixement de la cosa: a partir del

que altres han dit, no a partir del que tu has experimentat. El llenguatge s
ben emprat quan es fa des de lexperincia. Crida a parlar des de experiencia.
El xerraire satreveix a parlar de tot salimenta del odo en alguna parte.
Quan has fet experincia i coneixes lobjecte, ets ms cautels
Las habladuras es la pretensin de comprenderlo todo sin previa
apropiacin de la cosa

Las habladuras necesitan novedad El mateix ens avorreix. Ens avorreix

perqu no ens lhem apropiat. Qui sapropia de la cosa s capa de veure la
novetat i capa de gaudir-la en cada moment. KKG: viure sviament s no
avorrir-se de la repetici.

MH reivindica all que roman: lamor, lamistat, el temps, la mort Sn els

temes propis de la filosofia.

Quant ms desig de novetat: ms pobresa. Qui t un projecte, no est sotms

a la necessitat de la novetat. Lafany de novetat s molt diferent de
ladmiracio filosfica. La contemplaci s lorigen de la filosofia

El llenguatge t un altre problema: la seva ambigitat. s fet servir per

romandre no en la claredat, sin en lambigitat, en la no-clarificaci.
Aix genera desconfiana en les relacions personals.

4 i 5. El Dasein i el temps, angoixa i mort

Heidegger t lobra Kant i el problema de la metafsica. Ell s hereu de la

concepci kantiana del temps. El temps, per a Kant, s forma a priori de la
sensibilitat. No s realitat objectiva, fora del subjecte, sin una intucio pura,
juntament amb lespai. Tot el que concebem s espai-temporal. No sabem el

129
que la cosa s en s, per tot el que concebem ho fem sota les coordenades
espai-temporal [daqu la dificultat de pensar Du].

Heidegger, a ms de tot aix, en fa una lectura existencial. Kant no t

problema amb la caducitat del temps i el seu pas. Ell s pietista, creu en vida
eterna tot i que no la pugui demostrar.
Heidegger considera el temps com a problema, fins i tot com el mal.
Ell subratlla laspecte de la irreversabilitat, la impossibilitat daturar-lo i el
seu desenlla en la mort El seu desenlla final s la dissoluci del subjecte.
Per aix el temps t una clara dimensi dangoixa, junstament pel seu
carcter de fatalitat temporal. Langoixa t a veure amb el no poder canviar
aquesta situaci. [Una imatge que ens pot ajudar a entendre-ho s la del tren:
dins del tren tens un marge de llibertat, per en un moment sobre la porta i
baixes]

Angoixa no noms per la fatalitat, sin tamb per la incertesa.

Tot aix perqu sm ssers que anticipem i tenim conscincia temporal.
Aquesta conscincia s singularssima de lsser hum: capacitat danticipar
lescenari.

Distinci entre angoixa i por, com Kgaard.

Explcitament, el concepte de langoixa i de la mort apareix a lepgraf 40:

1. angoixa com a irrellevana csmica del dasein: no somos nada.
Insignificncia davant la grandiositat del mn Rastre que es difumina.
Aquesta angoixa la viu especialment qui vol ser rellevant.
2. angoixa del discerniment de la vocaci: qu he de fer? Angoixa davant de
la possibilitat de malbaratar el temps. He fet all pel que estava cridat?
Aqu no hi ha segones oportunitats
3. angoixa de la culminaci del projecte: el podr culminar? tindr temps?
4. angoixa de no ser a casa: espai cmode, que ts familiar en canvi, el
mn s inhspit, no estic a casa. I per aix sent nostlgia, sense saber
exactament de qu (platnic). En KKg era una nostlgia ocenica. Angoixa
per una mala ubicaci en el mn: nada me colma. Hi ha una certa
cosmovisi cristiana, per buida, sense fonament perqu no hi ha casa,
per a MH. En el mn construeixes una petita llar per sentir-te protegit.
Nostlgia duna casa i angoixa de no estar a casa.
5. angoixa per una mancana que no resol res: menjar, poder, diners
Malestar metafsic fonamental. Anhel que res no aconsegueix sadollar.
Mancana que no puc resoldre, he de viure amb ell. Malestar metafsic
fonamental. No hi ha prou amb el mn! No momple!

130
6. Angoixa de la mort, que t a veure amb el deixar de ser (congoja,
Unamuno, Del sentimiento trgico de la vida, 1913). Angoixa per voler seguir
sent. Davant daix, MH recomana la serenor: no ho vulguis tenir tot
agafat. Thas de desprendre! I et ser ms fcil dir adu La serenor es
contraposa a langoixa. Per els sser humans tendim a encobrir
permanentment la mort Desplacem la mort cap a laltre. Tab. Aix es
produeix per la incapacitat dassumir-la en 1a persona del singular. Ep51.
Falsa consolaci, perqu el que cal s afrontar aquest tema I en aquest
punt cita Tolstoi (ell cita poqussim), La mort de Ivan Illich: tothom li
menteix menys un, el seu servent.

131
13. Ludwig Wittgenstein (1889-1951)
* Tractatus (1921), nica obra que publica en vida
Tot i que t una obra molt curta, ha generat molta biografia

LLEGIR:
Prleg del Tractatus
Algunes proposicions escollides
Conferncia sobre tica: qu s per a ell tica?

JM Terricabras, Introducci al Tractatus

I. Reguera, edicin crtica de Diarios secretos (desde las barricadas) - el rostre
menys conegut de Wittgenstein, un home molt religis. Llegeix els
Evangelis i Tolstoi. Aqu es revela la seva condici dhomosexualitat
M. Tresserres / J. Ordi, El silenci en Wittgenstein

13.1 Cercle de Viena

Conjunt de pensadors que es van congregar entre els 20 i els 30 a Viena: un
dels moments estelars de la filosofia contempornia. Sn autors que
provenen del camp de les cincies: fsics, matemtics, enginyers aeronutics
(com ara Wittgenstein) La seva primera preocupaci s ls del
llenguatge: com el fem servir? Aix, desenvolupen lanomenat gir lingstic
de la filosofia contempornia: lobjecte de reflexi s el llenguatge. Com
parlem i els lmits del llenguatge. De qu podem parlar amb propietat i de
qu s millor guardar silenci. Ells investiguen el llenguatge cientfic:
matemtica, fsica, i pretenen fer una filosofia amb el mateix rigor, objectitat,
precisi que el llenguatge matemtic-fsic. Per qu? Estan convenuts que els
grans problemes filosfics, en gran part, sn problemes lingstics. La
imatge de la mosca dins de lampolla: el filsof ha densenyar-li per on ha de
sortir. El filsof ha de tenir una gran cura en ls del llenguatge. Heus aqu la
causa del fracs de la filosofia Cada filsof construeix el seu llenguatge
(ideolecto), amb un univers particular del llenguatge.

Lenemic frontal del CV s la Metafsica i la Teologia. Els textos metafsics

sn xerramexa! Paraules que no tenen un referent clar. No diuen res i es
presten a mltiples interpretacions. Aqu lenemic principal s Heidegger.
Disseccionen Essr i temps i el foragiten Entenen tamb que en la teologia
hi ha un s del llenguatge que no s clar, sense referents clars: es parla dall
que no es coneix. Aix generar resposta de teologia protestant i catlica. Es
posa en dubte el seu estatut epistemolgic (credibilitat). Els grans telegs del

132
XX es fan la pregunta: Com hem de fer servir el llenguatge en teologia? Qu
ens legitima per parlar de Du? La teologia tracta dall intangible

Una altra pretensi del CV s elaborar una tica matemtica. Els interessa la
filosofia prctica: com hem de viure i tractar els altres? Volen aconseguir
fonament univeral i indiscutible per a ltica (i aix combatre el relativisme).
Aix no s nou (Spinoza). Per la seva pretensi fracassa. Lobra clau s
Principia Ethica, de Moore.

Witt s un dels grans del CV, sobretot el I Witt, perqu viu dues etapes:
1. comparteix intencions amb altres membres del CV
2. marca moltes distncies i posa en crisi bona part de les pretensions del CV.

Neix en aquesta atmosfera, per desprs vola sol.

Semblant al que va passar entre Husserl i Heidegger. Heidegger no s un mer
deixeble, de Hussserl, sin que vola sol.

Per a alguns, el CV s una expressi ms del neopositivisme.

Un dels grans corrents del XIX s el positivisme: Auguste Comte, pare de la
sociologia com a cincia. Llei dels tres estats de la humanitat.
Els neopositivistes estan units per:
1. La cincia matemtica com a model, arquetip, ideal. Prima scientorum.
Pretenen matematitzaci de les cincies, per esdevenir legtimes.
2. El mn s conjunt de fets emprics. El mn s un conjunt de fets que puc
verificar amb els meus sentits externs. Noms hi ha el que es pot veure i
quantificar. Reducci del mn al que s empricament contrastable.
Desapareix el noumen i tamb linvisible. s una forma de materialisme.
La resta s mitologia.
3. La cincia respondr tots els interrogants i per tant haur desplaat tant
la Metafsica com la Religi. Les preguntes que encara ara no responen, las
anir responent la cincia Metafsic i Religi esdevindran formes
arcaques i superades de la civilitzaci.

13.2 Vida i Obra

1889, Viena, famlia benestant, orientat cap a la cincia i la tecnologia.
Tot i la seva formaci tcnica, la seva principla preocupaci esdevindr la
fonamentaci de la cincia i del llenguatge. Descobreix una inclinaci
filosfica Aix el porta a Cambridge, on coneixer B. Russell (PNobel de la
Pau), figura consagradssima especialment preocupat per la filosofia de la
cincia, del llenguatge i de les matemtqiues. Era lhome ptim per
desenvolupar les seves inquietuds intellectuals.
133
Per arriba la IGM, i sallista com a voluntari a la Creu Roja Internacional,
com tamb va fer E. Stein. Coneix el sofriment de primer m. Enmig
daquesta situaci dramtica i de conflicte, va rumiant el Tractatus. Fa textos
preparatoris: prototractatus (esbozos). Per aix podem conixer la gnesi del
Tractatus.

Kierkegaard era un sant el pensador ms profund del segle XIX.

Torna amb el Tractatus, per cap editor no el vol publicar. Li publicar

Russell, que li far el prleg. Witt agraeix que li hagi avalat. Per desprs
dir: Russell no va entendre el llibre. Per li va servir per poder publicar.

Ell creu que en 80 pgines ja ha dit tot el que havia de dir. Ha arribat a la
conclusi del que es proposava. Deixa Cambridge i sen va a un poble petit: fa
de professor infantil, de pastor de cabres llargues temporades de solitud a
Noruega. Trenca amb el CV. Viu molt austerament, t diverses relacions
afectives i vida amorosa molt torturada, caracteritzada per lexperincia de la
culpabilitat (com Kkgaard). Continua rumiant i reconeix que no ho ha dit tot, i
per aix torna Arriba la II GM, sallista com a voluntari, escriu, per ja no
publica. Escriu les Investigacions filosfiques, publicades pstumament. Aquesta
text pertany al II Witt. Entre els dos textos hi ha la conferncia sobre tica.

Mor a casa i abans de morir revela aquest missatge (ama de llaves):

Digueu a tots que la meva vida ha estat meravellosa.
La llegenda Wittgenstein comena abans de la seva mort, sobretot per la seva
vida heterodoxa. No crea escola, per s que podem parlar de filosofia
neowittgensteniana. No t deixebles directes per s que fecunda pensadors
del s.XX que a partir del Tractatus generen filosofia del llenguatge, de la
religi, de la cincia. Per entre ells hi haur grans diferncies: els textos del
Tractatus sn tan breus, aforstics, que obren cap molt divers
dinterpretacions.
Ex1. El que s mstic no s com s el mn; sin que el mn sigui.
Ex2. El mn de lhome feli s diferent del mn de lhome desgraciat. La
mirada construeix el mn. [No estic dacord]

Obra curta, amb escasssima formaci filosfica, i gaireb res teolgica. Tot i
aix, t les seves fonts: en el terreny religis, els Evangelis, i sobretot
Kierkegaard (algunes obres pseudnimes) i Tolstoi. En el terreny filosfic,
Russell, el neopositivisme del seu entorn, i els filsofs del llenguatge del CV.
No t formaci de la histria de la filosofia. Per aix no cita Funciona
independentment del que han dit els altres filsofs.
134
13.3 Diaris secrets
Soy como un hornillo consumido, lleno de escoria y suciedad
Haz las cosas lo mejor que puedas, ms no puedes, y conserva la alegra
Es difcil llevar una vida buena

La vida es un horrible muestrario de tormentos una noche de tos, una

compaa de borrachos Haz el bien y algrate de tu virtud. Que Dios me
redima y me conceda la paz. Amn.

Aquesta religiositat no es coneixia

Tal vez la cercana de la muerte me traiga la luz de la vida. Que Dios me
ilumine.
Comprende a las personas, siempre que vayas a odiarlas, intenta
comprenderlas.

La cara ms interior de Wittgenstein, no reflectida en el Tractatus.

Ell anava amb els Evangelis, en grec, a les barricades.

Me ha impresionado mucho la hostilidad de Nietzsche contra el

cristianismo Es la unica va segura hacia la felicidad.
Qu he de hacer para que no se me pierda la vida? Estar siempre consciente
del espritu

Mai no es va definir com a cristi.

13.4 Prleg del Tractatus (1921)

En el prleg planteja el problema dels lmits del llenguatge:
de qu podem parlar i de qu no podem parlar?
La modstia en Wittgenstein no s falsa: Aquest llibre potser noms el
comprendr aquell qui ja hagi pensat un cop pel seu compte els pensaments que hi
sn expressats o b uns pensaments de semblants. No s, per tant, cap manual. El
seu objectiu shauria assolit siagrads a alg que el llegs comprenent-lo.

El llibre tracta dels problemes filosfics i mostra tal com crec que el
plantejament daquests problemes descansa en la mala comprensi de la lgica del
nostre llenguatge. Fem servir malament el llenguatge i per aix no ens ensortim. Els
problemes filosfics sn en realitat de llenguatge: mal s de la lgica del llenguatge.
Si el fssim servir b, ja no tindrem problemes filosfics.

135
Hom podria aferrar potser tot el sentit del llibre amb les paraules: el que en principi
es deixa dir, es deixa dir clarament; i sobre all de qu no es pot parlar, hom ha de
callar. Defensa del valor de la claredat. Si traspasses la frontera, la cagues

El llibre vol, per tant, traar un lmit al pensar, o ms aviat no al pensar,

sin a lexpressi dels pensaments: car per traar un lmit al pensar, haurem
de poder pensar els dos costats daquest lmit (haurem, per tant, de poder
pensar el que no es deixa pensar). Pretn posar frontera respecte de lexpressi
dels nostres pensaments Els pensaments no tenen lmit: El lmit, per tant,
noms podr ser traat en el llenguatge i el que es troba ms enll del lmit ser
simplement sense-sentit. Proposicions amb sentit i proposicions sense sentit.

Fins a quin punt els meus esforos coincideixen amb els daltres filsofs, no vull
jutjar-ho. Certament, el que aqu he escrit no t en absolut la pretensi de novetat en
el detall; i per aix tampoc no indico cap font, car ms indiferent si el que jo he
pensat ja ha estat pensat per un altre abans de mi. Mxima humilitat: noms
explico on he arribat! No hi ha una cita en tot el Tractatus. Ell no fa cap status
questionis.

Noms aix vull esmentar, que dec a les magnfiques obres de Frege i als treballs del
meu amic el senyor Bertrand Russell gran part de lestmul per als meus
pensaments. Citacions diplomtiques, sobretot Russell.

Si aquest treball t un valor, consisteix en dues coses. Primer, que en ell estan
expressats pensaments, i aquest valor ser tant ms gran com millor estiguin
expressats els pensaments. Com ms shi hagi encertat en el clau. -Aqu sc conscient
dhaver restat molt per sota del possible. Simplement per aix, perqu les meves forces
per acomplir la tasca sn massa escasses. Tant de bo vinguin daltres i ho facin
millor.

En canvi, em sembla intangible i definitiva la veritat dels pensaments aqu

comunicats. Sc, per tant, del parer dhaver resolt definitivament els problemes en
lessencial. I si en aix no merro, llavors el valor daquest treball consisteix ara, en
segon lloc, en el fet que mostra que poc que sha fet quan aquests problemes estan
resolts. Veritat: nica paraula en cursiva Aspiraci a la veritat.

Final enigmtic: qu poca cosa sha aconseguit havent solucionat aquests

problemes! Viena, 1918.

136
13.5Tractatus (1921)
DIR: llenguatge verbal - el model s el llenguatge cientfic - SAGEN
MOSTRAR: llenguatge no verbal - miralls que mostren estats dnim -
ZEIGEN

El llenguatge filosfic genera problemes perqu semmaranya en els seus

lmits.

Tesi de Wittgenstein: Hi ha coses que es poden dir; hi ha coses que no es

poden dir, per que es poden mostrar. Ex. desesperaci. Lart pot mostrar la
desesperaci. No ho pots acabar dexpressar S mostrar-ho!

Marca clarament els lmits del llenguatge, per hi ha altres formes de dir el
que no es pit dir: sobretot lart. Sn els jocs del llenguatge.

El dir rigors, per a Wittgenstein, s el de la cincia.

Tamb distingeix entre:

proposicions sensates (sinnvoll) plenes de sentit (empricament
contrastable)
proposicions insensates (sinnlos) que no tenen sentit (no es pot
verificar)

Si noms pots fer proposicions sensates, s poca cosa Com ell mateix
reconeix. Les qestions importants sn unes altres. Per no podem parlar-ne
amb rigor.

Dall que no es pot parlar s de lnic que val la pena parlar. Pannikar.

Qu s la Filosofia per a Wittgenstein?

4.111: No s cap de les cincies naturals.

Per a Wittgenstein, les cincies naturals descriuen el mn dels fets. El mn es
descomposa en fets: s tot all que passa. Les cincies naturals intenten
explicar la lgica dels fets, i sorganitzen en virtut dels fets que descriuen.
La filosofia no s cincia natural, ni ho pretn ser, i aix per a Witt no s una
mancana. Est, o per sota, o per sobre, de les cincies naturals, mai al costat:
1. per sota: estudia els fonaments (grund) lgics de la cincia natural, els
conceptes que fa servir

137
2. per sobre: es pregunta pel sentit (sinn) Aquesta s per a ell la substncia
de al filosofia.
En aix Wittgenstein i Heidegger es donen la m, encara que no sabem si el
primer va llegir mai el segon (no el cita). La filosofia s un saber del fonament
i saber del fi.

4.112: La finalitat de la filosofia s la clarificaci lgica dels pensaments.

Activitat que t com a objectiu reflexionar com pensem.
Caldria distingir pensament i filosofia: pensar i filosofar no s el mateix.
Filosofar s una activitat sobre el pensament: anlisi de com pensem.

La filosofia no s cap doctrina. s una activitat. Per a Wittgenstein la finalitat

de la filosofia s molt humil, poca cosa, no ens ressol les grans preguntes

Una obra filosfica consta bsicament de dillucidacions. Aclarir ls que fem

del llenguatge (illuminar). Ensenyar la mosca a sortir de lampolla. s com
lacomodador del cinema: organitzar els saber

El resultat de la filosofia no sn frases filosfiques sin laclariment del pensament,

de les proposcions Treball daclariment, que s el gran valor de Wittgenstein.

Comparteix amb Stein la pretensi de claredat.

La filosofia ha de clarificar i delimitar rigorosament els pensaments, que sin, sn

trbols i borrossos. Treball de fiscalitzaci del llenguatge. Aquesta tradici ens
obliga a precisar molt els termes Evitar que el llenguatge sen va de
vacances (relaxament). Recerca de rigor i disciplina.

4.113: La filosofia limita el terreny discutible de la cincia natural.

Davant de les invasions (injerncies) disciplinars, Wittgenstein creu que el
filsof pot ajudar a delimitar els terrenys de discussi.

El primer Wittgenstein s un dels pares del gir lingstic

Teoria pictrica del llenguatge

El mn s el conjunt de fets. El llenguatge s una capacitat humana: animal
lingstic. I s capa delaborar proposicions. Lsser hum quan articula
proposicions, descriu els fets. Una proposici s verdadera quan descriu el
que ha passat (quadre realista), el fet que sha esdevingut. Utilitzar
correctament al llenguatge s adequar-se a la realitat: aix pressuposa
conixer els fets. Pintura realista de la realitat.
138
Hi ha llenguatge ordinari i llenguatge cientfic:
lordinari s imprecs no sempre pinta el que s la realitat. Descripci
plena de distorsions. El llenguatge deixa de ser representaci de la realitat
per esdevenir projecci del meu mn (en grau mxim, aix s la poesia).

4.001: La totalitat de les proposicions s el llenguatge. Si el llenguatge s limitat,

tamb ho ser el mn. Amb ms llenguatge, podrs descriure ms mn Qui
amplia llenguatge, amplia mn i per tant pot pintar millor la realitat.

4.002: El llenguatge disfressa el pensament. I certament de tal manera que per la

forma exterior del vestit no es pot concloure la forma del pensament vestit; ja que la
forma exterior del vestit ha estat configurada dacord amb uns objectius
completament diferents que el de deixar reconixer la forma del cos.
El llenguatge s com un vestit que sha dajustar al cos del pensament. Si es
passa, no distingeixes el pensament, si s massa estret, lofega. Cal que el
llenguatge sadequi al pensament. Adequaci entre llenguatge-realitat i
llenguatge-pensament.

4.003: La majoria de les proposicions i qestions que shan escrit sobre coses
filosfiques no sn falses, sin sense-sentit [insensata]. Per aix en cap cas no podem
respondre preguntes daquesta mena, sin noms constatar llur mancana de sentit.
La majoria de qestions i proposicions dels filsofs descansen en aix: que no
comprenem la lgica del nostre llenguatge.
Sensata: que es pot contrastar empricament.

4.0031: Tota filosofia s crtica del llenguatge. (Ara que no pas en el sentit de
Mauthner.) El mrit de Russell consisteix a haver mostrat que la forma lgica
aparent de la proposici no ha de ser la seva forma real.

6.41: El sentit del mn ha de trobar-se fora dell. En el mn tot s com s

i tot succeeix com succeeix; no hi ha en ell cap valor i si nhi hagus, no tindria cap
valor. Si hi ha un valor que tingui valor, llavors ha de trobar-se fora de tot succeir i
de tot ser-aix. Car tot succeir i ser-aix s casual.
All que ho fa no-casual, no es pot trobar en el mn, car altrament aix tornaria a ser
casual. Ha de trobar-se fora del mn.

A. Camus: La filosofia t com a finalitat respondre a la pregunta: per qu no

mhe de sucidar.
M. Blondel: T o no t sentit la vida de lhome en el mn? Aquesta s per a
ell la pregunta filosfica per execellncia.

139
Per a Wittgenstein, el sentit del mn no es troba en el mn mateix. s una
pregunta que fa lsser hum, per ha de trobar-se fora del mn. En el mn
tot s tal com s

Una cosa sn els fets, i una altra els valors.

Fet s all que passa; Valor s un judici que fa lsser hum sobre els fets.
El valor s un judici subjectiu que fa els subjecte respecte un fet.

Comena a entrar en el terreny de ltica:

6.421: s clar que ltica no es deixa expressar.
Ltica s transcendental.
(tica i esttica sn u.)

Ltica no tracta dels fets, sin del que s valus, t sentit, del que has de fer
I per tant ni s cincia, ni ho pretn ser. Les proposicions descriptives es
poden verificar; no les tiques, formades per judicis.

Ltica no s cincia natural sin que es refeix ms aviat all mstic. All
que hi ha en el mn que no podem expressar mithanant proposicions
cientfiques. Tot all que no sn fets:
1. experincia tica de la bondat, generositat
2. experincia de la bellesa
3. experincia religiosa (vincle amb un sser que anomenem Du).
No pots verificar aquestes experincies, noms narrar-les, i malament.
Per tant, ms val guardar silenci.

Bondat, bellesa, Du no sn fets.

6.43:Si el bon o el mal voler canvien el mn, llavors noms poden canviar els lmits
del mn, no els fets; no all que pot ser expressat mitjanant el llenguatge. Breument,
llavors el mn ha desdevenir aix absolutament un altre. Per dir-ho aix, ha de
disminuir o augmentar com un tot. El mn del feli s un altre que el de linfeli.
Tant ms rigorosa s la cincia com menys projecci hi ha.

6.44: No com s el mn, s all que s mstic, sin que s.

All mstic s que hi hagi mn Metafsic! I daix no es pot parlar.
Preguntes metafsiques, tiques, esttiques All mstic per a Witt.

6.52: Tenim la sensaci que fins i tot quan totes les possibles preguntes cientfiques
han estat contestades, els nostres problemes vitals encara no han estat gens tocats.

140
Ben cert, llavors ja no resta, justament, cap ms pregunta; i precisament aix s la
resposta.

6.521: La soluci del problema de la vida es nota en la desaparici daquest

problema.
(No s aquesta la ra per qu homes als quals sels aclar el sentit de la vida desprs de
llargs dubtes no pogueren dir llavors en qu consistia aquest sentit?)

6.53: El mtode correcte de la filosofia seria prpiament aquest: no dir res ms que
all que es deixa dir; per tant, proposicions de la cincia natural per tant, quelcom
que no t res a veure amb la filosofia, i llavors, sempre que un altre volgus dir
quelcom metafsic, demostrar-li que no havia donat cap referncia a determinats
signes en les seves proposicions. Aquest mtode seria insatisfactori per a laltre no
tindria la sensaci que li ensenyvem filosofia, per aquest seria lnic rigorosament
correcte.

6.54: Les meves proposicions aclareixen daquesta manera: que qui em comprn, les
reconeix, al final, com a sense-sentit, si a travs delles basant-se en elles ha pujat
amunt per sobre delles. (Per dir-ho aix, ha de llenar lescala desprs dhaver pujat
amunt per ella.)
Ha de superar aquestes proposicions, llavors veu el mn correctament.

7: Sobre all de qu no es pot parlar, hom ha de callar.

Comentari de K. Rahner
Si aix s aix, per qu ens atrevim a parlar de Du? Per qu trenquem
limperatiu wittgenstini?
El que ens legitima a parlar dall que no es pot parlar, s que aquell que
en diem lAbsolut ha parlat de si mateix. Ell sha dit a ell mateix, sha
revelat, sha automanifestat I loient de la Paraula intenta aclarir qu ha dit
i com afecta all que ha dit en la meva vida, passant per lencarnaci. Du
mateix ha trencat el silenci (Kierkegaard tamb: La migajas filosficas).

13.6 II Wittgenstein
Lamplitud de mires arriba amb el II Wittgenstein, el de les Investigacions
filosfiques, publicades pstumament.

Wittgenstein reconeix que hi ha diversos tipus de llenguatge, cadascun amb

la seva lgica i regles. Cadascuna daquestes formes mereix respecte i atenci.
El que no es pot fer s barrejar-les. Ell parla de Joc del Llenguatge. Fer servir
141
correctament el llenguatge s fer servir aquell joc, amb les seves regles
pertinents.

Ex. loraci del Pare nostre s un joc de llenguatge; una explicaci de qumica
orgnica s un altre joc.
Cada joc t la seva legitimitat i representa una esfera de la vida humana.
Quant ms jocs de llenguatges, ms rees i capacitats de descriure el mn.

Joc de llenguatge no inclou noms paraules, sin tamb gestos, rituals

La realitat s molt complexa, i hi ha un joc de llenguatge per cada joc de vida.

El segon Wittgenstein dna molt valor a ltica, lesttica, la pregria.

142