KANT IL·LUSTRAT

Si hem de parlar de la vesant il·lustrada de la filosofia de Kant, haurem d’atendre, necessàriament,

allò que l’autor va exposar al seu conegut assaig Resposta a la pregunta: Què és la il·lustració?.
Però, abans, podem centrar-nos en descriure alguns trets del període Il·lustrat, que té lloc al segle
XVIII a tota Europa.
En primer lloc, la Il·lustració es caracteritza per una renovada confiança en les capacitats racionals
de l’ésser humà. El sistema feudal i el poder de l’Església estan debilitant-se i l’època anuncia ja la
Revolució Francesa. Al mateix temps, els avanços de la tecnologia són capaços de millorar la vida
de la gent, fent-la notablement més còmoda. Aquests fets fan que, com dèiem, aflore una actitud
d’optimisme, de confiança envers les capacitats racionals humanes. En aquest sentit, es pensava que
el progrés de la tecnologia no ens conduiria només a una millora de les condicionis materials, sinó
també a un progrés ètic i polític. (Avui dia aquesta vinculació entre el progrés de la tecnologia i de
la moral és ja, no obstant, difícilment sostenible, tot veient tants esdeveniments al llarg dels segles
XX i XXI que refuten aquesta hipòtesi).
D’altra banda, tenim com a segona característica de la Il·lustració una obertura pel que fa a l'àmbit
del pensament. Hi ha una crida, fomentada per la implantació de valors com la tolerància, i la lliber-
tat d’expressió i religiosa, a pensar per u mateix. El propi Kant encunya el lema de la Il·lustració en
aquest sentit: Sapere aude! Atreveix-te a pensar! Atreveix-te a alliberar-te dels grillons que et pres-
sionen i deixa’t anar.
Així doncs, les dues característiques esmentades estan ben presents a l’esmentat assaig (Què és la
il·lustració?) de Kant. Per a ell, al segle XVIII la humanitat ha arribat a la seua majoria d’edat, és a
dir, ha entrat en un període de il·lustració en el qual es torna capaç de pensar per sí mateix, sense els
lligams dels antics «tutors» (la religió, principalment).
Al llarg de tot el text, s’observa, altrament, l’esperit optimista, la confiança en el progrés tan carac-
terística de l’època. D’acord amb Kant, hi ha un procés d’apertura, de millora, que ja només pot
anar endavant. La il·lustració, diu, ha de donar lloc, necessàriament, a una societat il·lustrada, major
d'edat, on la humanitat tota siga perfectament capaç de pensar per sí mateix, sense adoctrinament,
sense lligams.
No obstant això, des de l’actualitat, podem jutjar amb certa perspectiva la tesis kantiana. Hem acon-
seguit arribat a la societat il·lustrada vaticinada per Kant? A una societat lliure-pensadora on cap
cadena ens apressa a una manera de pensar preestablerta o única? Seguim encara, altrament, en pro-
grés, millorant en aquest propòsit, com ocorria al període il·lustrat d’acord amb multitud de pensa-
dors? O pot ser, cap de les dues tesis anteriors ens valdria ja? Estem vivint a l’actualitat un període
de retrocés pel que fa a la capacitat de pensar per sí mateix de la humanitat? Som cada vegada més
ignorants i manipulables? Estem cada vegada més immersos en un sistema de pensament únic que
ens deixa poc marge per la creació d’un pensament propi, autèntic? Si és així, podem identificar què
o qui ens manipula i per què? És possible, en definitiva, sortir-se’n d’aquest remolí? De quina ma-
nera?
Més propera a aquesta última visió és la tesis de Marina Garcés en Nova il·lustració radical. Ací,
la filòsofa, reivindica la necessitat de recuperar l’esperit il·lustrat. Garcés crida a la urgència de
promulgar aquell Sapere aude kantià tan característic de la Il·lustració. Ara bé, ja no des de
l’optimisme, sinó com a una única recepta a un diagnòstic desolador: Vivim en una societat senil,
plena d’opressions que de vegades no sabem ni identificar. En sabries tu? Serà una lluita de David
contra Goliat, però l’única opció possible, diu ella, per frenar la caiguda a l’abisme...