Text 1 (obligatori)

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la

Renaixença?

El què Brossa critica del regionalisme és el seu excessiu culte al

passat que provoca que no es pugui modernitzar la literatura i que
s’estanquin només en un tipus de literatura en concret.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell
defensa ha de tenir en compte el passat?

Brossa creu que en una nova cultura es pot mantenir lo bo del passat,
però si la cultura passada tenia un patrimoni dolent més valia oblidar-
lo i començar de nou.

El seu pensament és molt innovador ja que diu que per Catalunya cal
agafar nous procediments de creació, que estiguin en consonància
amb el medi que la envolti, tots aquests nous procediments seran per
la millora de Catalunya. No ens hem de tancar en les idees del passat
com repetir sempre les mateixes imatges retòriques sino que ens em
d’obrir a noves propostes.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de

tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de
Catalunya? Per què?
Si analitzem el text a fons ens adonarem que l’autor no crida a ningú
en particular, fins que en l’últim paràgraf diu : no cal esperar res
de l'aristocràcia ni de la burgesia, que ha estat en el present
segle la monopolitzadora de la riquesa catalana, sinó que
tenim que girar els ulls vers la massa anònima. A partir d’aquí
Jaume Brossa adopta una actitud de menyspreu cap la classe social
dominant de l’època, la burgesia, i alhora crida al “poble català”. Això
ho fa pel fet que ell creu que Catalunya necessita un canvi, un canvi
que segons la seva opinió ha d’estar provocat per l’opinió popular, ja
que ell el que en realitat defensa són el costums, les tradicions, que
segueixen la majoria.

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir?

Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
En el text ens parla de les Nacions del Nord, les quals per la influència
i la importància que van tenir en aquella època podem dir que són:
Gran Bretanya, França i Alemanya. El que motiva a l’autor a
expressar això és el desig de canvi, un canvi ja fet per les nacions
esmentades anteriorment, és a dir, un exemple a seguir. En aquest
canvi el que proposa l’autor és l’aparició d’un nou sentiment patriòtic
semblant al de les Nacions del Nord.

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet

referència a algunes de les propostes de Brossa per
modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en
què apareixen en el text.
Per començar, rebutja el passat (1), degut a la seva poca inventiva, i
al fet de recórrer als clàssics o a la literatura passada en vegada de al
poble, les seves tradicions, costums, etc. És per això que demana un
canvi (2), ja que amb el pas del temps la renaixença s’acaba fent
repetitiva i ja no s’adapta a la societat d’aquella època. Com a
resultat d’una llarga argumentació del seu “rebuig” cap a la
Catalunya en que viu, fa una crida la poble (3), i denuncia el govern
d’Espanya sobre Catalunya i les seves conseqüències.

Text 3 (opcional)

1. Comenta els dos paràgrafs que figuren en negreta en el

text, tot tenint en compte la resta de l'article.
En els dos primers paràgrafs, Alexandre Cortada intenta comparar
diferents situacions passades amb la realitat del seu present, seguint
un ordre cronològic, en les que destaca el més important de
cadascuna (ex: “La Grècia era prospera i gran quan representava la
llibertat de la raó contra el fatalisme submís de les decadents races
orientals”).

Trobem que l’autor ha reflexionat molt sobre el tema, i donant peu al que ve
a continuació, diu que nosaltres encara no destaquem per res, però que tot i
així, estem fent el pas intermig, el que ell denomina amb “desenrotllament
de la nostra personalitat”, i segons la seva opinió ja és hora de que
Catalunya es pugui associar amb alguna cosa.

2. Digués els dos conceptes que et semblin més importants

en el procés argumentatiu del text: regeneració, síntesi,
descomposició, intuïció, intel·ligència, territori,
universalisme. Defensa la teva tria.
Moltes d’aquestes paraules, idees, són vàlides per al text, però
nosaltres trobem que les més s’identifiquen són síntesi i
universalisme.

Síntesi, ja que fa una síntesi en un principi sobre la història del

coneixement, les diferents formes de pensament, etc. Ell creu que el
coneixement del qual gaudim avui en dia és una síntesi de les
diferents variants del passat, el que ens fa arribar a la conclusió que
adopta una actitud perspectivista, en la que no rebutja el
coneixement passat, sinó que l’elogia.

Finalment universalisme, ja que degut a la seva actitud escèptica (no

hi ha una veritat absoluta) i a frases com: “Defensem el culte de la vida
amb tota la seva múltiple varietat d'aspectes i el seu gaudiment lliure i
fecund” o bé “Els que vulguin donar-nos un ideal o una aspiració concreta i
tancada, han profunditzat poc el sentiment íntim que integra el nostre modo
d’ésser”. Aquestes intervencions demostren que l’autor creu que la riquesa
del coneixement, està de fet en les seves múltiples formes de veure la
realitat.

3. Quines diferències de tipus ideològic remarcaries entre

aquest text i el que has llegit abans de Maragall?
No hem llegit el text de Maragall ja que era optatiu.

Text 4 (obligatori)

Text 4: Santiago Rusiñol

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt
d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els
modernistes i la resta de la societat. Sabries
completar la sèrie:

Modernistes Societat
poesia Prosa
Sol i llum Boira
Ciència oculta Sentit comú
L’art per l’art Art comerç
"Pervindre" Present
Somni Realitat
don Quixots Sanchos-panza

Simbolistes Decaiguts i mansos

Amor a autors( Dant, Amor a la província

Leonard de Vinci (Catalunya, etc.)

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el

text un significat simbòlic. Què creus que vol
representar Rusiñol amb aquests dos termes?

Santiago Rusiñol fa una distinció entre modernistes i

societat als quals s’atribueix la poesia i la prosa
respectivament. Dit això, poesia i prosa s’utilitzen
simbòlicament per referir-se a dos clares tendències
oposades. La poesia fa referència al Modernisme, que
s’interessa per les ciències ocultes, temes exòtics,
preferentment de l’antiguitat clàssica, i l’esteticisme, és a
dir, la elegància de la forma és més important que el
contingut. Aquests poetes viuen de l’art per l’art, un art que
no està compromès amb la societat. A més, es
caracteritzen per l’oposició al camp i les normes socials, i
l’admiració pels nobles. En canvi, la prosa fa referència a la
societat, acostumada al romanticisme, tendència
caracteritzada pel subjectivisme,és a dir,excés de
sentiments. L’art és purament comercial.

D’aquesta manera, si els romàntic sentien preocupació pels

sentiments, podem dir que el modernistes tenien molta
cura de la forma

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a

dir, de l'artista en aquest fragment?
En aquest text podem observar com Rossinyol destaca en
diverses ocasions les funcions del poeta, i de la importància
que té aquest, i hi parla sobre el destig d’obtenir el
modernisme. Trobem que sacralitza en el poeta en frases
com: ‘’ venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a
sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre
aigües de poesia’’ on es refereix al destig de poder crear
una poesia plena de lliberat d’expressió. El fragment
descriu sobretot l’anhel de poder escriure una poesia lliure i
sincera. En altres fragments com aquest: ‘’ Res de somniar,
amics meus; res de veure visions, de sentir passar
vaguetats allà on els núvols que es formen a l'atmosfera
del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més
enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes’’ el
poeta expressa als altres escritors que no poden escriure la
poesia que ells senten dins seu, i la tristesa que això
comporta.

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots

aquells qui no participen de les seves idees?

Doncs en el fragment s’observa com Rusiñol utilitza

paraules com: farsa egoista, sensatesa fingida, farda de
sentit comú, serietat fingida o riure estúpid, i diu que
aquests han fet adquirir i anar tornant a la Nostra terra poc
a poc més ensopida. Amb aquestes diverses frases donem
a entendre que Rusiñol estava totalment en contra
d’aquest escritors que no participaven en les seves idees i
els qualificava com egoistes com fent referència a que els
seus escrits eren els únics i els més importants i no
acceptaven altres idees, i també pot donar a entendre com
aquests escritors poc a poc van fent la literatura catalana
més ‘’ensopida’’ i no tan plena de vida com la de Rusiñol.

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al

"Cau Ferrat"?

El Cau ferrat és l’estudi i la casa de l’autor. Rusiñol acudia

al seu “Cau Ferrat” per a evadir-se de la realitat, perquè
era el seu lloc per reflexionar, somiar, tenir il·lusions i
esperances. La casa tenia la funció de servir de refugi als
amants de la poesia per exposar les seves opinions`.
S’anomena “Cau” per la funció que se li atribueix i “ferrat”
per la col·lecció de ferros forjats.