Terra Baixa: dos mons oposats

Una de les característiques més destacables de l'obra Terra Baixa d'Àngel

Guimerà és la contraposició de dos mons totalment contraris com són la
Terra Baixa i la Terra Alta. Els trets que representen ambdues terres es
veuran reflectits en els personatges pertanyents a aquestes.

Situada al peu de la muntanya trobem la Terra Baixa, que representa el

món materialista, corrupte, maliciós i insensible. La societat pagesa es
troba degradada per l'explotació d'un amo egoista i arrogant i pel
materialisme, això provoca el fet que siguin personatges malvats, mesquins
i tafaners. Es representen corrupcions de tota mena, així com dels costums,
de la moralitat i la sensibilitat, la Terra Baixa simbolitza la maldat de
l'home. En canvi, la Terra Alta situada a dalt de la muntanya, és
completament antagònica, un espai natural i verge on la corrupció i la mà
de l'home no ha arribat. Un lloc pur i incorrupte que representa un món
ideal i utòpic en el qual predomina la bondat de l'home per naturalesa i els
elements com el dolor i la mort van lligats a la natura. Aquestes
característiques estan representades en els dos personatges principals que
destaquen de cada terra, en Manelic i en Sebastià.

En Manelic és un pastor de la Terra Alta, un home innocent, bondadós i

simple. Ha viscut i crescut a la Terra Alta al marge de la societat, però sense
llops (com representen a en Sebastià procedent de la Terra Alta). Va créixer
amb una família que li va transmetre valors i tradicions i desconeix la Terra
Baixa. Es vol casar amb la Marta per amor, però un cop instal·lat a la Terra
Baixa és corromput per la hipocresia i el pecat i perd la seva innocència
característica. Finalment se n'adona de tota la maldat de la Terra Baixa i
embogit per totes les experiències viscudes acaba assassinant a en Sebastià,
a qui relaciona i anomena com "el llop". La Terra Baixa transforma al
Manelic, qui passa de ser un home bondadós i pur a cometre un assassinat.
En Sebastià, al contrari, és un home malvat, arrogant i amb aires de
superioritat caracteritzat pel seu egoisme. Només es preocupa de si mateix i
és considerat l'amo de tot, imposa el seu caràcter en tot i pretén que tothom
quedi sotmès a les seves ordres. Per pagar els seus deutes vol casar-se amb
una pubilla rica, i per poder aconseguir això casa a la Marta, la seva amant,
amb el Manelic per no aixecar sospites. Vol casar-se per diners i no per
amor com en Manelic.
En conclusió, Àngel Guimerà, provoca una confrontació entre el món
innocent i bondadós per naturalesa i el món egoista i dominat per la maldat
i la corrupció que tindrà un tràgic final. Una obra on el pacte i reconciliació
dels dos mons no serà possible i acabarà amb la mort d'en Sebastià víctima
d'una passió que no ha sabut controlar i derrotat pel desamor de la Marta.

El text encara commou- la tràgica confrontació d’un innocent amb el món- i

transita entre l’opressió del poderós sobre qui només compta amb els seus
braços per treballar, la recerca de la felicitat, l’ànsia de llibertat, la covardia,
entre l’emoció i la paraula, l’amor a flor de pell a prop de l’ànima neta o
l’interès personal, amb una línia divisòria entre la terra alta i la terra baixa.

Un final previst per Guimerà on el pacte entre les forces enfrontades no és

possible, no hi ha cap possibilitat de reconciliació. Guimerà – com a ​Maria
Rosa ​(1894) o la ​Filla del mar​(1900) domina la tècnica dels grans finals
dramàtics, aplica molt hàbilment l’estètica romàntica de final apoteòsic i en
aquest cas ens presenta un Sebastià víctima d’una passió que no ha sabut
controlar, vençut pel desamor de Marta i a l’espera del desenllaç final. Al
capdavall Guimerà sap que Shakespeare diu en Juli Cèsar << la mort, un
final necessari, arribarà quan arribi>>

Efectivament, Terra Baixa és d’aquestes obres on la reconciliació no és

possible, fins i tot després de la mort i el final de l’obra

Amb aquesta obra Guimerà plasma un mite existent a la seva època. Es

tracta de la contraposició ​Terra Alta - Terra Baixa​que es presenta com dos
mons oposats.
La ​Terra Alta​se la veu com un lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal,
bucòlic i, en definitiva, representa tot allò que, en principi, és bo per
naturalesa. La representació que fa Guimerà d'aquest món és el camp, ja
que és l'oposició perfecta a la ​Terra baixa.
La ​Terra Baixa,​en canvi, plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós,
insensible, materialista i, en definitiva, totes les coses malvades per a
l'home. En aquest àmbit, Guimerà utilitza la ciutat, la vila, com a mitjà de
representació.
El ​duro​i la ​sang​són la representació dels dos sistemes antagònics que
regeixen aquell món, només equilibrats per la llei de la propietat. El primer
és el símbol de la llei de l'home propi de la terra baixa, i l'altre, la llei de la
terra alta. Per aquesta raó, en el moment en què la Marta s'adona de l'amor
amb en Manelic, ha de sagnar per una ferida que es fa en una escena amb
en Manelic que inclou una certa violència. Amb la sang de la ferida trenca el
lligam amb en Sebastià i el món de la terra baixa; és un acte de purificació
que esborra el pecat i la culpa que l'atrapava.​[21]

Innocència de Manelic

La ​innocència de Manelic no és ximpleria. Té a veure, en tot cas, amb la

manca de tracte humà, amb la desconeixença de la realitat del món de la
terra baixa. El pastor ha viscut a les altes muntanyes amb la convicció de
tenir un enemic declarat, el llop. Però Manelic no és cap bon salvatge
(Rousseau), té el seu sistema de valors i la seva identitat: una concepció
ideal de la vida i de la naturalesa, el record amorós dels pares, unes
creences religioses, la consideració positiva de la feina de pastor, el somni
de ser estimat i tenir dona i, en definitiva, la seva bondat espontània.

Simbolisme ​Terra baixa i Terra alta

Les dificultats d’adaptació del pastor al món de la ​Terra baixa​dona

rellevància a l’ideal de la Terra alta. De fet, aquesta oposició té un caràcter
simbòlic i ens permet de veure-hi una sèrie de dualitats de gran rendiment
teatral:

● Individu / massa.
● Ideal / realitat.
● Jo / naturalesa.
● Esperit / matèria.
La terra alta és l’espai de l’individu lliure, solitari, amb capacitat
d’iniciativa, conscient del lloc que ocupa al món. També té una
espiritualitat i una percepció poètica original. Manelic és l’encarnació d’un
món utòpic, caracteritzat per la puresa i la bondat, ben lluny de la vida
col·lectiva.

En entrar en contacte amb aquesta societat col·lectiva, Manelic comença a

degradar-se pel materialisme i l’explotació: amb un amo tirànic, uns
pagesos esclavitzats i acovardits, on regnen la maldat i la mesquinesa on
regna un poder injust.