Abril Puig Calcatierra

Literatura Catalana
Antígona- Salvador Espriu

COMENTARI DE TEXT: EL PRÒLEG

La familia enfrentada, el nou rei Creont, vol honrar la mort d’Eteocles pero priva
aquest dret a Polinices, Antígona, la germana desobeeix al rei i és condemnada per
traïció al poble.
Salvador Espriu l’any 1939 versiona l’antic mite d’Antigona escrita per Sòfocles per
criticar la situació que estava visquent, la immediata postguerra.

Aquest fragment forma part del pròleg de l’obra de teatre, en que el narrador fa una
breu presentació dels personatges i les seves històries. L’autor utilitza l’antic mite
grec d’Antigona escrit per Sòfocles i fa un paralel•lisme amb la guerra civil que esta
visquent en aquell moment, Creont el nou rei es la personificació de Franco dins
l’obra i Antígona la protagonista com molts personatges catalans desobeix les lleis
imposades per el rei Creont (Franco), aquest condemna a Antígona per crim contra
la ciutat.
El llibre té dues versions, la de 1955 que esta dividida només en dos actes i la de
1967 que en té tres. És fàcil veure que entre la primera versió i la segona s’ha
produït un canvi de personatges, n’han desaparegut alguns, d’altres s’han fusionat, i
n’han aparegut de nous, principalment un d’important el lúcid conseller aquest
assenyala amb ironia, i fins i tot amb un cert cinisme, la soledat de l’heroïna davant
dels esdeveniments, i l’autor l’utilitza per fer la seva reflexió personal.
En aquest fragment, l’autor no és posiciona, ens explica els fets de manera
objectiva, aixó és pot veure al final del text on diu:” Fins aquí els fets. Escolteu ara,
si voleu, les raons dels personatges” en aquesta frase podem veure com el narrador
es imparcial i ens deixa a nosaltres el posicionar-nos en un lloc o un altre.

Durant tota l'obra i al final del pròleg d’ Espriu, es poden fer dues lectures, la del mite
d’Antigona que l’autor versiona, o a través d’aquest podem fer l’altre, la històrica, on
podem enllaçar el mite amb la guerra civil i la seva opinió sobre aquesta.