CONSIDERACIONS GENERALS

Es tracta d’una novel·la coral (on sentim diverses veus), o d’una novel·la que se centra
en molts personatges consecutivament?

La novel·la sovint ens ofereix una visió negativa dels personatges masculins, però no
són tan cruels o talossos com en altres obres (on els únics que se salven són els nens o
els esguerrats).

El paper que hi fan les flors, com a decorat i com a símbol és extraordinari. L’autora
parteix de la seva experiència personal.

També hi tenen un paper important les referències a la confecció de roba, que ella tan bé
coneixia.

L’autora coneix a fons el món femení, que queda perfectament recollit a la novel·la: el
llenguatge de les mirades, dels tons de veu, dels pensaments, de les joies...

A poc a poc, la casa esdevé l’autèntica protagonista. Poques escenes tenen lloc fora
d’ella i, moltes vegades ens són narrades des de la casa mateixa.

Els capítols semblen quadres (com a les antigues novel·les modernistes) i tenen un
personatge com a protagonista.

En qualsevol cas, l’estructura no és rígida: és conscient que una novel·la té com a

objectiu encisar el lector, no respectar un programa previ (no compleix un programa
preestablert amb rigidesa).

Els diàlegs i els pensaments dels personatges es presenten “a l’anglesa”.

Potser podríem dir que s’hi ofereix una visió idealitzada de la riquesa i dels rics. I que
se sent més còmoda descrivint les classes populars. En qualsevol cas, en els uns hi ha
actituds menys expressives i els personatges de les altres tenen més sabor, més
paraules...

Sovint avança qüestions (el llorer, per exemple) o personatges (Armanda, el notari
Riera).

La novel·la està carregada de sensualitat, amb contínues referències al cos, especialemnt

el femení.

Potser és l’obra d’una persona que no estigué mai enamorada, que no estimà mai a
ningú, però que contenia un mar d’emocions en el seu si.

Els referents literaris i culturals i les tècniques narratives utilitzades són variadíssims, el
seu entrellat és de gran complexitat. Es tracta d’una obra molt elaborada, la culminació
(?) de l’obra de Rodoreda.
PRIMERA PART
I honour you, Eliza, for keeping secret some things.

II.
La història de la jove vienesa ens fa pensar en la seva pròpia experiència: la fa suïcidar.

VIII.
Hi apareixen fets històrics (al llarg de la novel·la): conflictes amb els obrers (que
acabaran matant Rafael Bergadà).

La majoria dels rics, ho són de fa generacions.

Gran frase de Teresa Goday: “només m’agraden les coses boniques”.

Com una dona cruel, té la seva amiga sota el sol i les abelles.

IX.
Gran interès per retratar les convencions social (les dels rics i les dels menestrals ; el
valor que té la bellesa femenina...).

X.
Eladi es deprimia pels problemes dels altres.

Els Farriols viuen a la Barcelona vella.

Eladi s’afilia a Esquerra catalana, que és un partit que va existir entre el 04 i el 06.

Eladi, que seguirà fins a l’extrem la convenció social, pensa, abans de fer la primera
visita a la casa de Sofia, si no hauria de sortir corrents: són feixugues les convencions
(potser és un altre dels temes importants de la novel·la).

La manera d’enraonar del senyor Valldaura és elaborada, culta i solemne.

XI.
Sofia pensa “tinc el cor sec”. Una nena mimada. Com Rodoreda?

XII.
En Masdéu és exageradament bo. I innocent.

XIV.
Els cabells llargs indiquen la rebel·lia de Sofia.

La nit de noces, Sofia es comporta com si estigués de tornada de tot. És l’experiència de

l’autora, no del personatge.

XV.
Els homes sembla que tinguin un component animal.

Descripció cruel dels parts (quin personatge surt ben parat ?). L’alegria de l’Eladi féu
mal a l’Armanda.
Juga amb el lector, des de la seva posició d’autor omniscient: “aquella nena que acabava
de néixer s’enamoraria...”

Té un aire de reportatge de fets i emocions (es reporta amb un llenguatge aparentment

objectiu el que els passa per dins).

XVI.
Hi ha monòlegs interiors (“els nois no paren de viatjar...”), fins i tot sense dir de qui
són: el pensament dels personatges com a material en cru.

Quin sentit té l’escena (que es repetirà) de les minyones banyant-se a l’estiu, sinó
reforçar la sensualitat i la referència (admirativa) al cos femení.

XVII.
L’àmbit del món infantil, el que més agrada a Rodoreda.

Ramon és sinestèsic.

Jaume té escròfula.

Teresa té una personalitat completa i forta.

Descriu la sensació de morir.

Es narren les circumstàncies de la mort a través dels ulls de l’àvia.

SEGONA PART
Leave, O leave me to my sorrows.

I.
Sembla que també se senti còmoda parlant de la vida de la gent gran (l’edat amb què
escriu la novel·la).

IV.
Sovint fa aparèixer el dubte moral de si els personatges són o no bons : « com si portés
un dimoni dintre » .

VI.
Parla d’una bellesa diabòlica.

Sí que és una novel·la coral, perquè presenta l’emotivitat dels personatges: el narrador
omniscient ens diu què pensen els uns dels altres.

El recurs de fer servir un to de reportatge va més enllà de la mateixa idea i té un to

poètic (o sorneguer): “Plorava perquè plorava. “Ploro perquè ploro”.”

És conscient de ser una persona gran que parla de joves: “L’extrema joventut”.

VII.
Descriu els ulls de de Sofia de forma poc habitual. I la veu.

I torna a dir “infinitament més jove”.

Eladi llegeix Proust! Són nens de papà i decadents.

El narrador omniscient corregeix el que pensa Sofia (“no era veritat”)!

VIII.
Tothom ha tingut amor en la novel·la (amor físic, el que l’autora entenia que devia ser
l’amor), fins i tot la senyoreta Rosa.

Contraposa el costum (de casar-se) amb la voluntat.

La senyoreta Rosa “s’aixecà com una serp”. Sempre si són dolents o no. Sembla que
odiï (gairebé) tots els personatges.

La seva venjança és que en aquella casa no hi viurien mai més en pau

IX.
“No són tristres totes les vides?”

Eladi és un personatge indecís.

X
Hi ha una barreja de prosa poètica (gairebé rima) amb monòleg interior en l’explicació
de l’estada a la platja de Màrius, Ramon i Maria.

XIII.
És tant un reportatge (poètic) de les emocions que diu « el notari Riera tenia ganes de
mirar la rosa ». O que en Eladi la pudor del despatx “es barrejava en el fons dels fons
amb el neguit de la bombolla”.

Sempre s’han de pagar les conseqüències d’una ximpleria.

Eladi és un home feble.

XIV.
“Com l’ànima d’ell l’havia cridada” (a Maria).

Presenta Maria com Venus (insistència en la bellesa de la joventut femenina).

L’embolic emocional de Maria abans de caure sobre el llorer és potser el millor del
llibre.

XV
La importància que dóna als gestos és gairebé cinematogràfica.

XIX
Eladi Farriols de cos present és la primera imatge que va tenir Rodoreda de la novel·la
abns d’escriure-la. El personatge ha anat idealitzant-se (lector de Proust fins a
especialitzar-se).

XXI
Teresa té una poma dintre, com Colometa tenia una nosa que era la joventut.

Ja ens té trencades les defenses com a lectors i es pot permetre de fer un embolic de
símbols i referències temporals.

Teresa fa un resum de la seva vida en molt pocs mots (gairebé sempre és possible a la
vida real).

Se’ns parla del somni de l’Armanda i del fum que li surt del llombrígol. El melic com a
símbol, com a La plaça del Diamant.

“No deixi morir mai el seu somni d’amor”.

TERCERA PART
But time past is a time forgotten.
We expect the rise of a new constellation.

Una part més màgica i esotèrica.

I.
S’instaura la II República (1931). Quan deu començar l’acció de la novel·la? 1880?
(quan Teresa era jove, no quan va a comprar la joia).

“Sóc dolenta?” S’ho devia dir l’autora mateixa, com quan l’any 32 publicava una
novel·la amb el títol Sóc una dona honrada?.

II.
Un primer amor tal com l’autora creia que devien ser. I ell es comporta com tots els
homes.

Somnis i realitat es barregen.

“Tingué plena consciència que havia llençat la seva joventut”. Tema recurrent a les
seves obres.

III.
Se’ns explica per fi com va viure Teresa la mort del petit Jaume.

“Una pena forta és com una gota d’aigua que va fent forat.”

Brillant final del capítol a partir de “Fou aleshores...”

IV.
A vegades hi ha lapsus temporal que enriqueixen la novel·la, perquè creen espai en la
ment del lector: “Posà un peu fora la banyera...” No ho havia dit pas que s’estigués
banyant.

Esclata la guerra.

“Jo no tinc el costum de preocupar-me fins que no vegi el cap a tres passos”.

V.
La revolució.

“Una mica més de sang, una mica menys, què?”

“El mirall s’havia trencat”. Representava “una orgia de temps passat, lluny, lluny”.

Grotesca Armanda (presentació cruel dels seus somnis).

Actua així perquè és la minyona que es queda sola o perquè no li cal respectar les
convencions?
VI.
Ventila la guerra en mitja pàgina: no és el tema.

VII.
“És complicada la vida”, ens diu des de l’experiència.

IX.
Sol·liloqui esfereïdor de Maria.

XII.
La plaça del Diamant acaba amb coloms contents. Mirall trencat amb una rata amb el
cap rosegat.