34

aratucultura DIMECRES, 22 DE DESEMBRE DEL 2010 ara

HOMENATGE A UN CLÀSSIC

Salvat-Papasseit entra al museu

L’Arts Santa Mònica reivindica la vigència de l’autor d’‘El poema de la rosa als llavis’

Abans de publicar Poemes en on-

La nova exposició de l’Arts Santa
Mònica s’apropa a un autor que ha
aconseguitserpopularsenserecór-
reral’auca.Laveuneta,frescai(no
només) avantguardista de Salvat-
Papasseit s’instal·la a la Rambla.
JORDI NOPCA
BARCELONA. El poetavanguardista-
català que signava un article a la re-
vista Mar Vella l’any 1919 és el ma-
teix que va donar els seus primers
versos a Eugeni d’Ors i comparteix
la mateixa identitat que el noi que
va respirar les olors intenses de la
Barceloneta i les va regurgitar en
poemes en caixa alta (però amb es-
perit planer).
Joan Salvat-Papasseit va viure
només els trenta anys que separen
el 1894 del 1924, però en va treure
cinc llibres que fan de la grua estel
i de l’estel donzella nua: de tots, el
més recordat continua sent El poe-
ma de la rosa als llavis (1923), escrit
quan la tuberculosi ja havia castigat
bona part dels pulmons de l’autor.
L’exposició de l’Arts Santa Mòni-
ca Salvat-Papasseit. Poetavanguar-
distacatalà s’inscriu en la línia lite-
rària del centre –que l’any passat va
recordar-nos Quim Monzó (o com
triomfar a la vida)– i participa del
procés de reconsideració del poeta,
que segons Maia Creus, que comis-
saria la mostra juntament amb Pilar
Bonet, ha estat situat “sovint de ma-
nera subsidiària al costat dels artis-
tes i escriptors representatius de la
modernitat literària i plàstica del
segle XX”.
Ateneu, galeries, sanatori
L’Arts Santa Mònica es proposa di-
vulgar el coneixement de Salvat-Pa-
passeit a través de tres de les influ-
ències determinants en la seva obra.
En primer lloc, s’analitza la impor-
tància de la formació a l’Ateneu En-
ciclopèdic Popular, fundat l’any
1902 i “portat per autodidactes que
autogestionen la seva pròpia univer-
sitat popular”, tal com recorda Fer-
ran Aisa, que acaba de publicar amb
Mei Vidal la biografia més exhausti-
va del poeta –i amb el títol menys
imaginatiu possible–: Joan Salvat-
Papasseit. 1894-1924 (Editorial Ba-
se). A partir de les lectures, conver-
ses i debats de l’Ateneu, Salvat-Pa-
passeit va entrar en contacte amb
l’obrerisme, l’esquerra i les avant-
guardes, però no va començar a di-
d01d
El poeta durant els anys d’adolescència.
d03d
Poemes en ondes hertzianes i poemari.
“Nat amb aigua obstinada, morirà en foc potser...”
Joan Salvat-Papasseit no va oblidar mai les paraules que li va dedicar el capellà que el
va batejar a la parròquia de Santa Madrona, durant “una tarda tempestuosa d’aigua
com una obstinació”.
d05d
Salvat-Papasseit, vist per Emili Ferrer.
EL BITLLET
La poesia nostra de cada dia
des hertzianes, Salvat-Papasseit va
editar els divuit números d’Un ene-
mic del Poble. Full de subversió es-
piritual (1917-1919) i va fer córrer
un únic lliurament d’Arc-voltaic
(1918), a banda de col·laborar en di-
verses publicacions i donar a conèi-
xer uns quants manifestos compro-
mesos. En l’últim, Contra els poetes
en minúscula (1920), convidava les
veus líriques a cantar “avui com el
dia d’avui”. “Si voleu rimar, podeu
rimar –advertia al final– però si-
gueu Poetes, Poetes amb majúscu-
d02d la: altius, valents, heroics i sobretot
La capçalera d’Un enemic del poble. sincers”.
El tercer eix de l’exposició, “El sa-
d04d natori”, fa memòria dels quatre úl-
Els anys de lluita contra la tuberculosi. tims anys de vida de l’autor, que per
culpa de la tuberculosi va haver de
passar unes quantes temporades
allunyat de Barcelona i de la família.
En una postal a l’escriptor i perio-
dista Joan Alavedra (1896-1981),
Salvat-Papasseit li explica per què
els seus poemes són tan lluminosos:
“Tot el secret del meu optimisme,
amic, ve, i no res més, de que jo he
sofert molt”.
Botons de foc
L’irradiador del port i les gavines
(1921), La gesta dels estels (1922), El
poema de la rosa als llavis (1923) i
el llibre pòstum Óssa menor (1925)
són les quatre últimes referències
d’una obra breu però tocada pel foc,
estudiada a les escoles –però amb
menys presència a les facultats de
filologia– i valorada per diverses ge-
neracions de poetes.
Francesc Garriga (Sabadell,
1932) es queixa que, encara ara “se’l
mira com un pobre desgraciat”, pe-
rò en destaca “la frescor que apor-
ta a la poesia catalana”. “La seva veu
és neta, transparent i sincera –ens
diu– i avui dia és molt important,
perquè estem tips de poetes trans-
cendentals”. Enric Casasses (Bar-
celona, 1951), al text del catàleg de
l’exposició, Quelcom que compro-
met, en destaca la llengua, “rica de
formes plenes de la saba més fecun-
d06d da, com si les hagués sentit «en el
Un fragment del poema ‘Marxa nupcial’. porxo del barri de la masia quieta»,
una llengua manejada sempre amb
estrella, amb nord, sabent on va i
sabent què vol”. Eduard Escoffet
(Cadaqués, 1979) remarca que les
“primeres edicions dels seus llibres
tenien colors”, recorda el seu viat-
ge estilístic (“que comença en l’ar-

vulgar el seu pensament fins que no
es va encarregar de l’apartat edito-
rial de les Galeries Laietanes, inici-
ativa de Santiago Segura (1879-
1918) que, en paraules de Jaume Vi-
dal Oliveras, “representa un dels
primers símptomes de desenvolu-
pament d’un incipient mercat de
l’art de Barcelona”.
Les Galeries Laietanes van fer
madurar els neguits que Salvat-Pa-
passeit havia anat acumulant amb
esperit autodidacta i agombolat pel
criticisme inherent a l’Ateneu Enci-
clopèdic Popular.
C
om el pa que mengem, com els somnis en la nit, com un glop de plaer, com el riure
i la mort, la poesia, fins quan no la notem, és present a les nostres vides. Hi ha per- ticle polític, continua amb l’avant-
sones que la saben tocar i que ens l’escriuen. Són aquells que tenen el do del mis- guarda i acaba amb formes pseudo-
teri de la paraula. Joan Salvat-Papasseit n’era un. El seu cant ens arriba avui igual de tradicionals”) i alerta de la “folklo-
frescquefaquasiunsegle,quanellpassejavapelport,entreelstròleisielsfanals,al’aguait rització de l’avantguarda a
de les noies i les ones, adorant la lluna i l’aimada. Popular i avantguardis- Catalunya, que ens fa deixar de veu-
ta, ingenu i punyent, els seus versos els bevem talment com un got d’ai- re altres autors més experimentals
guaclara.Aixòéselqueavuivolemquefacinelslectorsdel’ARA,quegau- com Josep Maria Junoy”.
deixin d’un diari diferent, puntejat per un dia amb mots d’eterna jo- Menys entusiasta és Carles Hac
ventut. D’aquesta manera ens afegim a la reivindicació que la Institu- Mor (Lleida, 1940). “De la poesia de
ció de les Lletres Catalanes i l’Arts Santa Mònica fan del poeta amb Salvat-Papasseit, no me n’ha inte-
laprimeragranexposicióqueselidedica,sensenecessitatd’ani- ressat mai res”, ens fa saber. “Sem-
versaris rodons. A l’amic del poble. pre m’ha sabut greu, de debò, no po-
der combregar del tot amb els gus-
IGNASI ARAGAY tos tan admiratius i tan majoritaris
sobre aquest poeta”. e
ara DIMECRES, 22 DE DESEMBRE DEL 2010
El 1918 el pintor Rafael Barradas va retratar Salvat-Papasseit a les Galeries Laietanes. COL·LECCIÓ GUSTAU CAMPS
L’enemic del poble que es feia
amb pintors d’avantguarda
Barradas i Torres-García van ser grans còmplices del poeta
L’exposició també explora la rela-
ció amistosa i creativa que Salvat-
Papasseit va mantenir amb Joa-
quimTorres-GarcíaiRafaelBarra-
das. I cinc artistes contemporanis
ofereixen la seva visió del poeta.
ANTONI RIBAS TUR
BARCELONA. El crític Rafael Santos
Torroella va ser el primer que va
veure –recull Jaume Vidal Oliveras
al catàleg de l’exposició– que el re-
trat que Rafael Barradas va fer a Sal-
vat-Papasseit el 1918 representa
l’entorn i les circumstàncies del po-
eta a la llibreria i a les sales d’expo-
sicions de les Galeries Laietanes: la
decoració, la disposició dels llibres,
els objectes de ceràmica i, fins i tot,
un dels ninots borratxets de Xavier
Nogués que decoraven el celler que
hi havia al subsòl de les galeries, on
Barradas va presentar una exposi-
ció individual el mateix any.
Més que Barradas, però, va ser un
altre artista uruguaià, Joaquim Tor-
res García, qui va exercir més influ-
ència en Salvat-Papasseit. Així i tot,
segons la historiadora de l’art Pilar
Garcia-Sedas, la unió de tots tres va
donar lloc a la trobada de “tres espe-
rits polifacètics” la creació dels
quals va quedar reflectida en el ma-
nifest del 1918 Art-Evolució, publi-
cat a Un enemic del Poble. Aquesta
revista es va convertir en el canal a
través del qual Salvat-Papasseit,
Torres-García i Barradas van difon-
dre les consignes de la seva teoria
artística: l’indivisualisme, el pre-
sentisme i l’internacionalisme.
Aquestes tres premisses reflectei-
xen “el gran debat estètic que vivia
Europa al llarg del 1917, entre el cu-
bisme i el futurisme”.
Aquesta fusió entre art i literatu-
ra, afegeix Garcia-Sedas, va esdeve-
nir un mitjà d’expressió militant
contra una concepció artística està-
tica “que arrossegava encara alguns
vells preceptes del simbolisme, tant
en la pintura com en la poesia”. Ai-
xò va manifestar Torres-García en
una conferència pronunciada a les
Galeries Dalmau el 22 de febrer del
1917. De fet, Josep Pla va arribar a
manifestar, escriu Vidal Oliveras,
que, pel seu tarannà, les “avantguar-
distes” Galeries Dalmau eren més
escaients per a Salvat-Papasseit que
no les Galeries Laietanes, més abur-
gesades.
Les il·lustracions de les ‘ondes’
Aquesta amistat també es va con-
cretar, ens recorda Garcia-Sedas, a
través de les il·lustracions que Tor-
res-García va fer per al llibre de Sal-
vat-Papasseit Poemes en ondes hert-
zianes (1919) i en els cal·ligrames, on
sovint el poeta jugava amb els espais
i el cromatisme de la tipografia, amb
què va copsar amb paraules les
imatges dels dos pintors.
Tota una novetat, l’exposició de
l’Arts Santa Mònica es vertebra a
partir de les obres de cinc artistes
aratucultura 35
Sino em p
uc aixeca
ma r
heus aqu imés,
íelque m
vosaltres ’espera:
per veure restareu, Poema a poema
elbo que
ila Vida
és tot: Referències dels versos citats
ila Mort
● Pàgina 3. Fragment de Mester d’amor, del llibre
La gesta dels estels (1922).
● Pàgina 4. De La casa que vull (La gesta dels estels).
● Pàgina 9. Madrigal, dins Óssa menor (1925).
● Pàgina 11. Divisa, dins La gesta dels estels (1922).
● Pàgina 13. Fragment de Notes biogràfiques.
● Pàgina 15. Fragment de Res no és mesquí, del
llibre L’irradiador del port i les gavines (1921).
● Pàgina 17. Fragment d’Els nens de la meva escala.
● Pàgina 19.Visca l’amor, del llibre El poema de la
rosa als llavis (1923).
● Pàgina 29. D’Amo l’aroma (El poema de la rosa...).
● Pàgina 22. Fragment de Passeig, dins Poemes en
ondes hertzianes (1919).
● Pàgina 27. D’Ampla és Castella, de Les conspi-
racions (1922).
● Pàgina 29. De La carn fa carn (El poema de la...).
● Pàgina 30. De Dona’m la mà, de (L’irradiador...).
● Pàgina 32. De Nocturn per a acordió (Óssa menor)
● Pàgina 35. Fragment de Tot l’enyor de demà, de
L’irradiador del port i les gavines.
● Pàgina 37. Fragment de Missenyora la mort.
● Pàgina 38. De Poema de Nadal (L’irradiador...).
● Pàgina 43. De Canto a la lluita (1921).
● Pàgina 44. De Proverbi (1925).
● Pàgina 46. Fragments de Mots propis, (1917).
● Pàgina 48. De Marxa nupcial (L’irradiador...).
contemporanis que donen la seva
visió particular de Salvat-Papas-
seit i que transporten el seu llegat
al segle XXI.
Francesc Abad ha recreat l’àm-
bit de l’Ateneu mitjançant una lec-
tura de poemes de Joan Salvat-Pa-
passeit per reflectir, segons els ma-
teix artista, “l’oralitat, que forma
part del moment històric que Sal-
vat va viure, juntament amb les afi-
nitats de les avantguardes russes
del moment”.
Isabel Banal i Jordi Canudas han
recordat les Galeries Laietanes amb
l’estora commemorativa que va ser
col·locada fa uns dies al número 613
de la Gran Via, i han tornat a editar,
amb la mateixa forma i dimensions,
les quatre publicacions editades per
Salvat-Papasseit.
Domènec ha creat dues maque-
tes, una del pis de l’artista al carrer
Argenteria i una altra del dispensa-
ri antituberculós de Sert, Subirana i
Torres Clavé al Raval, construït deu
anys després de la mort del poeta
com a “metàfora tràgica de la dis-
tància entre els desitjos i els somnis,
i la possibilitat, sempre precària, de
portar-los a terme”.
Finalment, Eloi Puig ha realitzat
un vídeo que recull els tallers que
va fer durant dos mesos a una esco-
la barcelonina en què els poemes
de Salvat-Papasseit van ser llegits
segons diferents mètodes d’inter-
pretació com a record de l’Escola
Moderna.e