Mercè Rodoreda La Plaça Del Diamant Promoció 2015-2017

Guia de lectura
La plaa del Diamant,

de Merc Rodoreda
a crrec de Pep Par

2
ndex
1 Contextualitzaci 3
1.1 El poti-poti de la histria i de les ascendncies literries 3
1.2 La construcci duna vida i duna obra 4
2 Anlisi estructural 7
2.1 Maneres de farcir la calaixera 7
2.2 La construcci de la gbia 7
2.3 La prdua de lespai, la prdua duna vida 9
2.4 La misria i la supervivncia conscient 11
2.5 Un colom que vola i es redimeix 13
3 Anlisi temtica i de personatges 15

3.1 Una Natlia blanca que lluita per una identitat autnoma 15
3.2 Una galeria heterognia de feminitats 16
3.3 De mascles alfa i altres possibles masculinitats 18
3.4 Un pensament de smbols 19
4 Breus consideracions formals 21
5 Gui per al comentari de lobra 22

5.1 Contextualitzaci 22
5.2 Estructura 22
5.3 Temtica i personatges 23
5.4 Consideracions formals 24
Guia de lectura de La plaa del Diamant 3
1 Contextualitzaci
1.1 El poti-poti de la histria i de les ascendncies literries
Desprs de la Guerra Civil el panorama cultural catal t lobjectiu dassolir la visualit-

zaci de les seves obres i de les seves propostes i la construcci dun mercat literari
que sumi els quatre vrtexs duna cultura normalitzada: la creaci literria, ledici, la
crtica literria i lexistncia dun pblic lector. Cal dir que Barcelona ja ha esdevingut,
en aquests moments, el centre neurlgic duna mquina editorial prou rellevant i que
aprofita les infraestructures de qu disposa. Lengranatge editorial que permet lapa-
rici de propostes esttiques i el descobriment dobres i dautors prou rellevants est
Noucentisme ben greixat. El llegat elitista del Noucentisme, que havia apartat la novella del carrer
[TiC] C. 9 P. 161-174 principal de la cultura, ha quedat obsolet i ara les apostes culturals saben que cal arri-
Novella bar al pblic i, per aix mateix, el gnere de la novella s prou escaient. Aix explicaria
[TiP] C.1 P. 25 que sestimulin premis literaris com el Joanot Martorell (1947) per tal de connectar la
cultura amb un pblic mancat de nous productes novellstics. Lesfor compensa els
autors amb dotacions econmiques, tot i que la professionalitzaci literria s impos-
sible encara, i els lectors amplien la seva galeria dautors. Curiosament, les primeres
Maria Aurlia Capmany figures emergents fruit de lestmul dels premis sn dones com Clia Sunyol o Maria
[TiC] C.13 P. 236 Aurlia Capmany; posteriorment, arribar una nova fornada descriptors joves amb
afany de renovaci literria. Parallelament, les empreses editorials emergeixen amb la
Pere Quart voluntat de crear un producte a labast econmic de la situaci social del pas; la feina,
[TiC] C.13 P. 240-241 en aquest sentit, de prohoms editorials com Joan Sales, Xavier Benguerel, Pere Quart
Manuel de Pedrolo i Santiago Albert, entre daltres, s determinant. Aquesta plataforma incipient explica
[TiC] C.13 P. 236-237 la florida pblica descriptors com Pedrolo, Tasis, Calders, Llor, Pla, i un jove Espins,
Pere Calders entre molts daltres. Aix vol dir que joves escriptors mostren les seves propostes al
[TiC] C.13 P. 235 costat descriptors madurs; la conseqncia de tot plegat s un mostrari ampli de cor-
Miquel Llor rents novellstics i doferta estilstica.
[TiC] C.10 P. 190
Josep Pla La tradici de preguerra, amb una novella dinspiraci clssica, es mant ancorada
[TiC] C.9 P. 191-192 al passat, tot i que ja aleshores havien existit els exercicis avantguardistes del Grup
Josep Maria Espins de Sabadell emparats per Carner, amb Trabal al capdavant i la singular mirada de
[TiC] C.13 P. 237 Calders. Aquest fet garanteix una recerca de la modernitat i la voluntat de treballar els
Josep Carner lmits del gnere. Per el context internacional relacionat amb el corrent filosfic de
[TiC] C.9 P. 168-169 lexistencialisme amb fora incipient a Frana durant les dcades dels anys 40 i 50 i
Francesc Trabal les seves deixes literries explicarien laventura duna determinada part de lobra de
[TiC] C.10 P. 190 Pedrolo i tamb el seu inters pel teatre de labsurd abanderat per Beckett.
Existencialisme
[TiC] C.11 P. 200-201 Malgrat tot, els autors de ms edat continuen oferint una obra fonamentada en el
Teatre de labsurd
reflex de la societat. La base realista s evident; canviant i sotraguejada, facilita una
[TiC] C.13 P. 207-208 perspectiva humanista i fins dascendncia catlica. La incidncia de la tradici de la
Samuel Beckett
novella russa i de les teories trgiques del cristianisme que sospesa la relaci de
[TiC] C.13 P. 208 lhome amb el mn sn clares en els interessos literaris de Joan Sales, posem per cas.
Marcel Proust El tractament de la condici humana i la dimensi metafsica de la realitat pesa en
James Joyce aquest model i aconsegueix un pblic prou fidel. Per els autors ms joves senten la
Franz Kafka influncia dalguns pesos pesats de la narrativa europea que havien explorat noves
[TiC] C.8 P. 145
dimensions, com ara el llegat deixat per Proust, la nova mirada de Joyce, el nihilisme
Thomas Mann profundament hum de Kafka o el conflicte tic i esttic de Mann. I no es pot passar
[TiC] C.8 P. 156
per alt la incidncia de les teories freudianes en la construcci de perfils psicolgics
Sigmund Freud que afavoreixen una perspectiva psicoanaltica. Ms enll dels itineraris biogrfics dels
[TiC] C.8 P. 143
protagonistes, els personatges daquestes novelles es veuen sotmesos a angoixes,
Personatges
empresonaments psicolgics, i esqueixaments de la identitat. I encara cal assenyalar
[TiP] C.1 P. 31-34
la tendncia realista i testimonial en un model de novella que treballa lexperincia
viscuda a lexili i nua la histria personal amb la histria collectiva. Aqu observem
com la influncia nord-americana de la novella dentreguerres s prou evident i com,

tot plegat, es relliga amb les preocupacions de deriva existencialista i amb les teories
dascendncia marxista. En aquest darrer poti-poti literari podem trobar noms com
Riera Llorca, Amat Piniella i Arts-Gener. I un captol a part mereixeria laportaci de
Lloren Villalonga Lloren Villalonga a aquest fresc literari.1
[TiC] C.13 P. 232-233
Josep Maria de Sagarra
Queda clar, per tant, que, den de la polmica sobre la novella encetada per Sagarra
[TiC] C.10 P. 192-195 el 19252 fins a la publicaci de La plaa del Diamant (1962), el panorama novellstic
catal sha enriquit notablement i que el buit deixat pel Noucentisme es farceix de
manera brillant. I tamb que els destins collectius de la gran histria (la Dictadura
de Primo de Rivera, la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil, lexperincia de lexili...)
Merc Rodoreda han incidit en la variaci de la brixola esttica del gnere. Merc Rodoreda es nodreix
[TiC] C.13 P. 234-235 daquestes preocupacions i daquests models en la gestaci progressiva de la seva
obra i aconsegueix afinar-la fins a assolir una veu prpia que incorpora i supera tot un
seguit dinfluncies literries per regalar-nos una mirada intransferible que lacosta a
Poesia la riquesa suggeridora de la poesia sense perdre el tremp i la tensi narratives prpies
[TiP] C.1 P. 6 del gnere en el qual excelleix.
1.2 La construcci duna vida i duna obra

Merc Rodoreda va ser filla nica i va nixer el 1908 a Barcelona. La seva infantesa es
caracteritza per la solitud que lacompanya, per una formaci autodidctica va deixar
els estudis molt dhora i tamb per la seva vinculaci a la Barcelona que comena
a la torreta de Sant Gervasi on vivia. Lespai del jard i de la ciutat seran determinants
per a limaginari de la seva vida i de la seva obra. Als dinou anys es casa amb el seu
oncle i, de seguida, t el seu nic fill: la uni forada amb un home catorze anys ms
gran, la maternitat obligada i els posteriors problemes psiquitrics del fill seran un
llast psicolgic i vivencial que sempre lacompanyaran. La incorporaci al mn cultu-
ral catal del moment arrenca amb la seva feina de correctora per al Comissariat de
Conte Propaganda de la Generalitat i amb la publicaci de contes a diaris i revistes. La base
[TiP] C.1 P. 25 inicial de la seva fabulaci literria sarrela en lexperincia biogrfica i en el corpus
de literatura popular que veu al clos familiar de la m del pare, la mare i lavi. s aix
Joaquim Ruyra com coneix la prosa excelsa de Ruyra, la grandiositat de Guimer i la fora literria de
[TiC] C.7 P. 127 Verdaguer. Aquests autors de capalera la menen a una lectura vora dobres liter-
ngel Guimer ries, per tamb de la realitat que la circumda, en primer terme de les flors del jard
[TiC] C.5 P. 96-98 i del mapa de la ciutat ms prxima. La seva vida de joventut es veu condicionada
Jacint Verdaguer per lesclat de la guerra, la mort de lavi (quan ella t dotze anys i que s qui la intro-
[TiC] C.5 P. 92-95
dueix en la lectura i en la passi per les flors, tan importants al llarg de la seva obra)
i les ganes descriure, que la porten a fer provatures en quatre novelles inicials que,
posteriorment, rebutjar. Lautoexigncia inicial respecte a la qualitat de lobra literria
lacompanyar tota la vida.
Novella psicolgica La primera fita remarcable en la seva carrera s Aloma (1938), que reescriu el 1969.
[TiP] C.1 P. 36 En aquest moment, la narradora ja vol empeltar-se dels vents psicologistes que bufen
Novella psicolgica per Europa i ja apunta la voluntat de crear un univers potic propi. La novella s una
[TiC] C.10 P. 190 fita en la seva carrera personal, per tamb el punt final duna determinada vida en la
mesura que s ara que emprn el cam de lexili. Aquest fet, com en altres escriptors,
comporta un perode de creaci i dedici irregulars que condicionen el desenvolupa-
ment normal de la literatura del pas. La tossuderia i exigncia de lautora garanteix,
malgrat les circumstncies, una obra absolutament coherent i de gran qualitat. Amb
Joan Oliver Joan Oliver, C. A. Jordana, Xavier Benguerel i Armand Obiols (pseudnim de Joan
[TiC] C.13 P. 240-241
1 De fet, podeu consultar la nostra guia sobre Bearn o la Sala de les Nines per completar aquesta contextualitzaci succinta.
2 El Noucentisme havia enaltit els gneres de la poesia i de lassaig i havia relegat la novella a un segon pla. Aquest fet interromp la
lnia de novella iniciada pels modernistes i, a partir del 1925, autors com Sagarra i Riba inicien un debat sobre la necessitat domplir
aquest buit, lexistncia o no dun pblic que en garants la represa i sobre els models novellstics que caldrien.
Prats), Rodoreda passa la frontera i sinstalla a Roissy-en-Brie, a Frana; s aqu on

sinicia la relaci sentimental amb Obiols.
El periple de lexili sallarga amb locupaci nazi de Frana i els destins van canviant:
Llemotges, Bordeus, Pars i Ginebra. Ha de treballar de minyona i de modista per
sufragar les necessitats vitals bsiques i aix li impedeix la dedicaci a la confecci
duna obra de gran abast que impliqui jornades descriptura continuades i sense inter-
rupci; per no li impedeix lelaboraci de contes, ms sinttics i sense una estructura
de gran abast. I s aix com apareix el volum Vint-i-dos contes (1958), premi Vctor
Catal 1957. Noteu que el buit editorial de la novellista s de vint anys, que no s
cap fotesa, i illustra prou clarament la situaci cultural del pas. En aquest volum de
contes podem tastar tota la cruesa existencial de lexperincia viscuda i destillada
literriament amb talent.3 La narrativa breu de Rodoreda s fonamental per disposar
de les bases imprescindibles a lhora dacarar les seves grans novelles: s aqu on
sapunten els grans temes i don sorgeixen nuclis temtics i perfils de personatges de
novelles posteriors.4 Les tensions en les relacions amoroses ja sn lepicentre de molts
Temps contes del volum, i ja hi podem observar el tractament del tema del pas del temps, de
[TiP] C.1 P. 26-29 la recana i del record, la perspectiva de la dona com a focalitzaci literria a la manera
Lev Tolstoj de Katherine Mansfield, que safegeix a les lectures de Hemingway, Tolstoj, Stendhal,
Fodor Mikhajlovi Huxley, Dostojevskij, Proust i a la dels vells clssics com Homer, Goethe, Voltaire, i la
Dostojevskij
[TiC] C.4 P. 81-82 literatura mtica i simblica de la Bblia, entre una bona colla ms. I, de tot plegat, en
sorgeix una nova manera de tractar la feminitat i la seva perspectiva de la vida, des de
Voltaire
[TiC] C.3 P. 54 la maduresa o la joventut, sotmesa sempre a lerosi devastadora del temps. Lexercici
de llegir La sang i El gelat rosa ho deixa ben pals.
Els anys 605 comporten uns certs canvis socials i culturals; tot i la repressi franquista,
Salvador Espriu la literatura catalana estampa obres significatives dEspriu, Pere Quart o Ferrater; el
[TiC] C.13 P. 238-239 postsimbolisme veu morir el seu ms gran representant, Carles Riba, i la lnia popu-
Gabriel Ferrater laritzant tamb enterra Sagarra. Una bona colla dexiliats tornen al pas, com Sales,
[TiC] C.13 P. 245-246 Calders, Benguerel, Bartra... Per Rodoreda i Obiols es queden a lestranger, tot i els
Carles Riba viatges escadussers de la novellista a Barcelona. Amb ms estabilitat econmica, la
[TiC] C.10 P. 187-188 nostra autora inicia un perode creatiu de maduresa que s el fonament dobres com
Jard vora el mar,6 La plaa del Diamant i La mort i la primavera. Finalment, som en
el moment declosi de la gran escriptora, tot i la incomprensi per part del jurat dels
premis on presenta les primeres obres.7
Desprs de les provatures tcniques dels Vint-i-dos contes, La plaa del Diamant s
una novella que assumeix i solidifica una veu prpia que ha pat molt b els ressons
de les aportacions de Joyce i de la veu narrativa de Woolf. Aix no obstant, el jurat
Joan Fuster del premi Sant Jordi no la va considerar i van ser Joan Fuster i Joan Sales que en van
[TiC] C.13 P. 247 reconixer el mrit i van facilitar-ne ledici i el clamors xit de crtica posterior. La
novella ha estat traduda a una vintena de llenges i, en el seu moment, fou un xit
de vendes. I no podia ser daltra manera vistes les seves qualitats: la troballa duna veu
Monleg narrativa femenina en primera persona que entronca amb el monleg interior sense
[TiC] C.1 P. 44 fer-ne un objectiu transcendent i que aconsegueix, aix, una narraci en veu baixa que
no pinta la realitat, ni la declama, ni la descriu, sin que la diu naturalment i acumula-
3 Per disposar duna anlisi intensa de la narrativa breu de lautora, consulteu: DIVERSOS AUTORS, Actes del I Simposi Internacional de
Narrativa Breu. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1998.
4 La narradora ho deixa ben clar al prleg de La plaa del Diamant: Per a La plaa del Diamant no solament hi ha coses; hi ha sobretot
el personatge de la Colometa. Mel va suggerir la protagonista dun conte meu escrit feia temps, intitulat Tarda al cinema, que figura
en el recull Vint-i-dos contes i est inspirat, al seu torn, en el Candide. Si Voltaire no hagus escrit Candide s possible que La plaa
del Diamant no hagus vist mai la llum del sol.
5 Consulteu, per a ms informaci: GADEA, Ferran, Merc Rodoreda, perfils duna narrativa. Generalitat de Catalunya Departament
dEducaci, 2008. La podeu consultar en lnia al web del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya.
6 Consulteu-ne la guia, dins daquesta srie, elaborada per Enric Martn.
7 Jo havia enviat Jard vora el mar al premi Joanot Martorell (justament el darrer que es convoc) i el jurat no va valorar-la. Aquest
contratemps va provocar en mi una reacci contrria a la natural; sempre, les dificultats mhan estimulat. Empesa per una onada
dorgull, vaig comenar una altra novella [la que ens ocupa en aquesta guia].
tivament per tal que el lector shi identifiqui i es vegi obligat a fer el cam interpretatiu
de descodificaci del mn mtic i onric que es va ordint.
Desprs de lxit de la novella que ens ocupa, El carrer de les Camlies (1966) recull
Protagonista tots els premis haguts i per haver. Ara sinsisteix en una protagonista femenina sotmesa
[TiP] C.1 P. 35 a una marginaci extrema, tamb orfe, que explora els lmits de la misria. El mn de la
Narrador prostituci i del barraquisme serveix per presentar els problemes de la incomunicaci
[TiP] C.1 P. 34 emocional i per reafirmar el record com a procediment narratiu. Novament, la narra-
dora presenta lindividu acarat a la ciutat desolada com a via per lliurar una concepci
del mn.
El 1967 s lany dedici de La meva Cristina i altres contes, un aplec de narracions que
explora la dualitat entre la realitat i la visi onrica. I aix es recull la tendncia de la lite-
ratura a tractar elements fantstics amb els recursos danlisi psicolgica que lautora
ja havia treballat de manera remarcable. Progressivament, ens trobem una escripto-
ra ms segura en les seves apostes i tcniques, conscient de la seva obra, que ja s
capa de crear un univers mtic propi. Per aix mateix revisar la primera redacci
dAloma i emprn Jard vora el mar, amb la creaci dun potent cosmos simblic.
La mort dArmand Obiols (Viena, 1971) contribueix a la decisi de tornar a Catalunya,
entre Barcelona i el recer de Romany de la Selva. A mitjan anys 70 lescriptora ha
aconseguit una certa pau vital i ens ofereix lobra mestra de Mirall trencat (1974).8
Aqu larquitectura narrativa anterior arriba a un nivell de complexitat i significaci
Temps histric realment exemplars; lanlisi i el joc simblic de la funci del temps histric i del temps
[TiP] C.1 P. 26-27 interior sn punts clau de la novella, aix com la fragmentaci de la vida coral duna
famlia com a canal per plasmar la maduresa de la mirada sobre el Sant Gervasi mtic
Clmax de lautora i afermar un clmax en la seva carrera literria.
[TiP] C.1 P. 41
Semblava de seda i altres contes (1978) recupera la contista amb els serrells simblics
assolits a Mirall trencat. Viatges i flors i Quanta, quanta guerra (1980) sn les darreres
obres, abans de la pstuma La mort i la primavera (1986). En la darrera fase de la
seva producci, ja amb un estil intransferible i singular, la narradora es decanta vers el
mn natural a propsit de litinerari dun protagonista que t a veure amb una dimensi
ntima i mstica; o b treballa la temtica de la mort, que ja s una presncia ineludible.
La mort real li sobrev el 13 dabril del 1883. Al final del cam, Merc Rodoreda ens ha
llegat una obra duna qualitat innegable, amb un univers mtic coherent i, sobretot, una
manera de dir el pensament i el sentiment que ha esdevingut un autntic mestratge
per a autors posteriors.
8 Consulteu-ne la guia, dins daquesta srie, elaborada per Najat El Hachmi.

2 Anlisi estructural
2.1 Maneres de farcir la calaixera

A lhora dafrontar lestructuraci de la matria narrativa de La plaa del Diamant els
crtics han optat per diverses propostes de blocs temtics o narratius. Carme Arnau9
opta per defensar una estructura ternria clssica on entn els disset primers captols
com una introducci (arrelament), una part central (captols XVIII-XXXII) centrada en
la maduraci del personatge i una tercera part conclusiva (captols XXXIII-XLIX) que
veu com la marginaci i allament es transformen en possibilitat vital. Probablement,
aquesta proposta s una mica esquemtica i no reflecteix amb prou detall la comple-
xitat de lestructura narrativa. Aquesta mateixa estructura, per, s la que presenta
Isidor Cnsul.10
Neus Carbonell,11 per la seva banda, defensa un agrupament de captols ms centrat
en la crtica feminista i, per tant, els nuclis temtics segueixen de prop les forces identi-
tries de la feminitat amb relaci al context social i de gnere. La proposta veu una pri-
mera part (captols I-VI) destinada a la construcci de la identitat i de lalteritat, una
segona (captols VII-XXIV) centrada en els coloms i la maternitat, una tercera (captols
XXV-XXXV) que tracta la revoluci de la protagonista, i una part final interpretada com
lalliberament (captols XXXVI-XLIX).
Com es pot observar, les estratgies crtiques i els procediments interpretatius de les
dues propostes sn prou diferents. Certament, hi ha moltes possibilitats daplegar
els captols en blocs temtics que reflecteixin un determinada estructura, per nosal-
Close reading tres creiem que el close reading de tradici anglesa s un bon procediment per fer
[TiP] C.4 P. 71 emergir nuclis temtics i narratius sense perdre la continutat duna novella feta amb
prou celeritat i entesa com una escala de graons i replans significatius que cal seguir
sense gaires cinyells.
2.2 La construcci de la gbia

Espai El primer captol de la novella compleix el requisit dentrar en matria directament
[TiP] C.1 P. 29-30 amb la presentaci del personatge i de lespai. En efecte, la veu narrativa en primera
persona de la protagonista ens ofereix la visi del mn exterior i del mn interior que
sanir trenant al llarg de la novella. Per una banda, la plaa del Diamant en un mo-
ment de festa i, per laltra, lenyor intens de la mare morta. Lacci s vertiginosa, tot
i que noms es tracta danar a lenvelat durant les festes de Grcia: des de la pastis-
seria lloc de feina de la Natlia fins al ball on coneixer en Quimet,un recorregut
curt que la narraci omple de tot un univers interior i dobjectes que es carreguen
simblicament. La intensitat de la mirada de la primera persona s la mateixa que la
de Vint-i-dos contes; Rodoreda mostra, dentrada, la intenci estilstica i narrativa que
vol per a la novella des del primer captol. Lobjectiu de lautora s la presentaci i
trobada dels dos protagonistes Natlia/Colometa i Quimet, per tamb la insinuaci
dels primers conflictes existencials: la blancor de la joventut de la noia, i la seva fina
percepci contraposada a la natura simiesca del noi.
El festeig que sinicia al segon captol ens serveix per veure que la noia ha fet una
renncia al seu anterior pretendent, en Pere. La tria entre dos models masculins, per
part de la protagonista, s rellevant tamb en la mesura que apareix un merlot negre
09 ARNAU, Carme, Merc Rodoreda, dins RIQUER, Mart de; COMAS, Antoni; MOLAS, Joaquim, Histria de la literatura catalana, volum
XI. Barcelona: Editorial Ariel, 1988, pg. 157-190.
10 CNSUL, Isidor, La plaa del Diamant, de Merc Rodoreda, dins DIVERSOS AUTORS, Lectures de llengua i literatura al Batxillerat, 2004-
2006. Barcelona: Proa, 2004, pg. 79-114.
11 CARBONELL, Neus, La Plaa del Diamant de Merc Rodoreda. Barcelona: Empries, 1994.
amb la funci simblica danunciar la desgrcia futura. Rodoreda, de bell antuvi, ja ens
fa avinent la collisi de carcters dels dos amants: malgrat la tria, la Natlia assumeix
una actitud passiva davant del domini den Quimet, augmentada per langnia que
suposar, aqu citada per primer cop, la referncia a la misteriosa Maria per part den
Quimet. La nena que troben al parc, amb el vestit del mateix color que la protagonista,
ens subratlla fins a quin punt la Natlia encara s una nena amb un univers sensitiu
que t poc a veure amb el disseny de la vida marital que pronostica en Quimet; una
vida, daltra banda, que, tot i el seu estrat social humil, presenta serrells vagament
aburgesats. Veiem, per tant, que shan establert uns triangles emocionals subtils entre
en Quimet, la Natlia i en Pere i entre la Natlia, en Quimet i la Maria. Aquest fet es fa
ms evident al tercer captol: en Quimet vol que la Natlia deixi de treballar a la pas-
tisseria. La collisi arriba a la violncia duna grapada del coll per part del noi. I s aix
com la narradora accelera la narraci i tamb s aix com selideixen tres setmanes per
tal de passar a la segent fase: la presentaci de la mare dell a la promesa. La futura
sogra, s clar, t la funci de contraposar la mare morta de la noia i daccentuar el
progressiu engabiament de la Natlia en una vida que sest muntant molt de pressa,
sense que ella pugui determinar-ne els detalls. Laparici dels amics den Quimet: en
Cintet, en primer terme, i en Mateu, desprs, tamb suposen lanullaci de la prota-
gonista: parlaven com si jo no hi fos. La Natlia sinstalla en la veu interior silenciosa
que ja coneixia per la relaci dels seus progenitors, que, de tant en tant, s referida per
subratllar el drama intern que sest construint al seu voltant.
El contrafort al mn mascul emergent apareix al captol IV en la figura de la senyora
Enriqueta. Dalguna manera actua com una mare putativa i social, sense lancoratge
emocional, s clar; per lanima al casament i lacompanya a triar la roba per al vestit
de nvia. I saccelera, encara saccelera ms: comencen, amb els amics, a disposar
el niuet de la vida futura. Per en Quimet fuig de la feina: tenim un altre protagonista
gandul que no es compromet amb la relaci, un altre perqu ja lhavem vist en el
Vctor Catal Maties de la Solitud de Vctor Catal, i tamb en el Toms de la Laura a la ciutat dels
[TiC] C.7 P. 126 sants; amb perfils singulars i diversos, per tots plegats poc avesats a la feina i poc
entenedors de lunivers femen. Aqu, en Quimet executa un segon acte de violncia,
psicolgica, en aquest cas: la gelosia per en Pere el porta a fer agenollar per dintre
la protagonista per demanar-li perd per haver passejat amb el seu antic pretendent,
tot i no ser veritat. Aquest acte de domini, de sotmetiment, s tan significatiu com les
balances gravades a la paret entre els replans de lescala per sobre de les quals la
Natlia passa el dit, en el mateix captol, com si la noia sospess la seva vida. s clar
que, malgrat lacceleraci narrativa, Rodoreda no abandona el farciment de referents
simblics que obliguen el lector a fer pauses interpretatives dordre tic sobre el dest
de la protagonista i, evidentment, sobre la condici de la feminitat. Constantment som
forats a passar de lancdota a la categoria sense pausa.
Per lunivers mascul tamb es va desplegant: al captol cinqu apareix el pare de la
Natlia. Sense cap crrega emocional, aquesta figura noms fa la funci dexcitar la ge-
losia i lnsia de possessi den Quimet. Amb tot, el lector va ampliant la galeria de
models familiars, i s per aix que el captol se centra en el dinar del dia de Rams a
Arcdia casa de la sogra de la Natlia, amb la presncia de larcdia pare-filla representada per
[TiP] C.3 P. 69 en Mateu i la seva nena. Lpat familiar serveix per, a partir de lancdota de la sal,
establir una teoria sobre el Dimoni com a ombra de Du. Certament, Rodoreda treballa
aqu la dualitat de les grans forces csmiques des de la perspectiva gallincia den
Quimet, per ens serveix per observar el contrast entre la dolor de la protagonista
i la suor salada del seu futur marit (suor que ja havem percebut en el ball inicial).
Novament, a partir de petits detalls es construeix un conflicte universal entre la repre-
sentaci dels dos universos que representen els protagonistes. Sempre a pas de dos,
la narradora contraposa aquest dinar a casa de la mare den Quimet amb el que es du
a terme a casa del pare de la Natlia. El segon s referit amb la brevetat i velocitat dun
pargraf i, un cop ms, la figura del pare s utilitzada per evidenciar la incomoditat
den Quimet. Aquesta velocitat narrativa tamb s perceptible en el fet que, entre un
dinar i laltre, ha passat una setmana; per lacceleraci no impedeix a la narradora de

fixar la significaci dels fets que reporta. En efecte, si els dos pats mostren dos pos-
sibles cosmos familiars, que el captol es clogui amb la restauraci del pis que ha de
ser del matrimoni imminent fora el lector a plantejar-se quin model de nucli familiar
sest preparant i tamb a extreure la significaci de la taca que els surt a la paret. La
taca dhumitat, s clar, implica la imperfecci intrnseca i fonda que la casa i la vida
futures tenen empeltades en la seva essncia. Fixem-nos com aquesta humitat s
arrelada a linterior i com la Natlia ha de sortir al carrer per mirar les nines de la casa
dels hules: a fora hi troba el mn infantil que actua com a recer de les agressions de
la vida incipient que se li prepara, per all fora tamb ha de suportar lagressi dels
homes que li diuen coses i s aix com ja sabem que a mi em passava que no sabia
ben b per qu era al mn. Certament, Rodoreda no sest per mincies i, a cada
moment, falca els pensaments de la protagonista amb tintes existencials i existencia-
listes, i sempre jugant amb lancdota dels espais construts i dels espais per construir.
La novella s ordenada i sistemtica en la construcci dels maons dels captols; acu-
mulativa podrem dir, tamb. s per aix que al captol sis ens trobem mossn Joan,
com a antdot a la masculinitat presentada fins al moment, i com a contraps als
dogmes de la senyora Enriqueta respecte al matrimoni: la vida sha de viure a poc a
poc, diu el capell, com si fos una metacrtica al procediment narratiu emprs per
la narradora. Certament, la velocitat a qu s sotmesa la vida de la protagonista com-
porta no tenir-ne el control i assumir un paper passiu i suplementari. Finalment, per,
tenim el casament, el punt de no retorn: el Parads narrat pel mossn, amb flors in-
Metfora closes blaves, s clar, s la metfora de lexpulsi dun mn, el de la Natlia, que
[TiP] C.2 P. 55 mai ms no es podr assolir. El ball de casament al Monumental sha dentendre com
lanticlmax del ball del primer captol, i, curiosament, en Mateu, lamic dulls blaus,
com les flors, aconsegueix fer ballar la Natlia com una ploma; i aix vol dir que li lleva
el pes vital que li cau a sobre de mans den Quimet; per tant, en Mateu s presentat
Antagonista com a antagonista emocional, en limaginari de la masculinitat, den Quimet.
[TiP] C.1 P. 31
2.3 La prdua de lespai, la prdua duna vida

La narraci se salta dos mesos i una setmana de vida marital i s just aqu que co-
mena el captol VII. No interessa, doncs, en un primer moment, la consumaci del
matrimoni tant com els hbits conjugals que aqu es refereixen: el joc ertic consisteix
a castigar la muller, una broma significativa que es repeteix, segons la protagonista.
Aquesta s tota una declaraci de principis per subratllar un cop ms el joc de do-
minaci masculina que executa en Quimet. Daqu que els ulls, ja per natura petits i
simiescos en el primer captol, ara safinin ms encara. I als antpodes de la subtilitat i
la lentitud sensitiva i sensual, el mascle es presenta en la velo passejada en moto fins
a Badalona. I altre cop apareix la referncia feridora a la Maria.
La Natlia queda sotmesa, per tant, a lombra de la misteriosa figura femenina i a la sang
que li raja del nas. La dona misteriosa ocupa lespai mental de la protagonista i el que
hauria de ser una celebraci entusiasta de la novetat matrimonial i sensual esdev un
patiment i una angoixa. I, tot plegat, samplifica amb la imperiosa exigncia de la sogra
per tenir un nt: la feminitat de la Natlia queda supeditada a la maternitat exigible i
la seva identitat inicial, com a Natlia, sha esborrat definitivament en aquesta Colometa,
que ha de criar tant s com no. Finalment, per, amb narraci sumarial, es fa refern-
cia a la nit de nuvis, o setmana de nuvis, per tal de mostrar el grau danimalitzaci i dolor
que li comporta. La dona queda sotmesa a la por de morir partida i a la funcionalitat de
lacte de cara a la maternitat; tota una declaraci de principis de la deshumanitzaci
de lacte amors que noms s considerat com a acte de dolor. La Natlia, per tant, no
disposa ni del recer de la sensualitat implcita en lacte de comuni corporal.
El tancament progressiu de la protagonista sexplicita en lepisodi de les claus del cap-

tol IX: el matrimoni passa la festa major i el ball tancat a casa i el mal humor apareix
progressivament. Les disfuncions matrimonials sincrementen amb el dolor fsic que en
Quimet sent a la cama. Aquest fet sotmet encara ms la muller, en la mesura que
nha de tenir cura, li ha de posar les sabatilles, li ha de fer el caf amb llet, i servituds
similars. Lefusi carnal al llit ara es converteix en inactivitat, i lempresonament de la
dona augmenta. Per aix mateix s que al carrer reapareix la vida perduda, en Pere,
lantic proms. s ell qui li recupera el nom de Natlia, que li ha estat robat pel marit,
entestat a reduir-la a una Colometa, un animal engabiat i en diminutiu, per a ms inri.
I s tamb per aix que, parallelament, apareixen les nines de laparador. Per lob-
jectiu de la maternitat sassoleix al captol X, amb la notcia sobtada de lembars de
la protagonista. En aquest estat, les referncies de la senyora Enriqueta al desig
de lembarassada (la creena popular sobre el perill de desitjar una cosa i tocar una
part del cos on es reproduir, en el nad, la forma de la cosa de per vida, com la taca
dhumitat de la paret) s tota una advertncia simblica sobre langnia de la gestaci.
No s estrany, en conseqncia, que la Natlia desenvolupi la mania de netejar.
La culminaci del procs familiar, tal com el concep en Quimet, es produeix al cap-
tol XI: el naixement del primer fill. Aquest naixement destaca per la precisi que la narra-
dora dedica al dolor, i pel crit i el plor de la criatura: aquell nen estava tip de viure. En
efecte, tot plegat s viscut com un trauma i el plor constant de la criatura el condemna
a lallament a lhabitaci del costat. Observem un nou enclaustrament i una negaci de
la vida en la impossibilitat de lalletament. Malgrat tot, la vida sobre pas i el nen es ref,
per la narradora hi fa referncia rpida (al captol XII) per prendre esment encara en
lunivers de les nines de la botiga, que s que centren latenci descriptiva just abans
de laparici del primer colom i de lembut, que tindr protagonisme al tram final de la
novella en la mesura que sassocia a la possibilitat de matar els seus propis fills. Linstint
protector de la Natlia s el que permet lentrada dels coloms a casa: latzar del colom
ferit guarit per la protagonista suposar la introducci dun element clau de la novella.
Daquesta manera, al captol XIII, un cop constituda la famlia humana, sinicia lorganit-
zaci dun nova famlia que, progressivament, ocupar lespai hum amb la construcci
del colomar. Novament, de manera sospitosament circular, lamic, en Cintet, contribueix
a la construcci de la llar animal i, novament, lespai emocional de la Natlia es veu
restringit: A la Colometa, la traiem de casa, diuen els homes.
Cal parar atenci en el fet que el naixement del fill ha servit per descriure el procs
del colomar ms que no pas per detallar levoluci vital de lAntoni. s aix que els
termes sinverteixen i en Quimet es preocupa per la felicitat dels coloms ms que
no pas per la felicitat de la seva dona i del seu fill. Laugment de la poblaci plumfera
sembla acompanyar uns moments de tranquillitat econmica i duna certa bonana
per al ventre: fixem-nos en lopulncia del mercat del captol XIV. Aquesta sensaci de
plenitud sescau amb labril i les flors, i tot el mn sensorial que el mercat i el carrer
comporten. La Natlia, al carrer i amb laire fresc, i sense el marit, experimenta una
sensaci de felicitat que fixa a la memria i que no lhe poguda sentir mai ms.
Paradoxalment, aquest moment lgid per a la muller coincideix amb la Repblica i els
maldecaps grossos que vnen desprs. Queda clar que el representant mascul del
clan familiar, tot i la paternitat, bascula cap a la ideologia que lallunya de casa, com
abans la feina i la mandra, i que el representant femen inicia un cam de solitud cada
vegada ms severa. I sempre que hi ha un catalitzador narratiu, Rodoreda aprofita per
servir al lector el negatiu de la situaci: ara s en Mateu, cada vegada ms enamorat
de la Griselda.
Anttesi En aquest estat de coses, ja queda clar que lestimaci s antittica a la ideologia i
[TiP] C.2 P. 59 als coloms. A ms, els grups humans se solidifiquen, per una banda, en Quimet i en
Cintet, que volen formar part de la gran histria i de leconomia provinent del negoci
dels coloms; per laltra, en Mateu, que no est per bsties. I en aquest mateix sentit
s significativa que la llibertat progressiva dels coloms sigui directament proporcional

a lempresonament de la Colometa.
No s pas casualitat que tamb en Quimet cada cop necessiti ms aire, segons diu
ell mateix (captol XV); ms espai, en definitiva, com els coloms. I aix no impedeix
que el procs biolgic de cria humana, com lovpara, continu: neix la Rita, tamb
enmig del dolor i la malaltia. En aquest estat de coses, la narradora ja fa un procs de
conscincia retrospectiva i, per boca den Quimet, fa broma sobre el que li costa el
primer ball de la plaa del Diamant, amb referncia al trencament de la columna del
llit durant el part, per el lector ja sap que el que li costa, a la Natlia, aquell ball; va
repartit per la colla de subtils referncies a les progressives i fondes prdues humanes
que experimenta ella. Ara, en aquesta escena, la protagonista va associada al color
violeta, i no cal perdre de vista les violetes de Mirall trencat associades a la Brbara i
a la mort. Per contrast, la Griselda, la dona den Mateu, sassocia al blanc, que era el
color de la infantesa de la protagonista. Fixem-nos de quina manera ms subtil Merc
Rodoreda va construint el mapa sensitiu de la destrucci de la humanitat duna dona.
La infantesa, com sol passar en la producci de lautora, no s pas un jard de flors i
violes i s, per aix, que la gelosia entre els germans s emergent i que el noi imita el
mal del pare es fa el coix, i tot s conflicte. Daltra banda, el revlver regalat pel pare
s una eina de violncia que el nen exerceix amb obsessi, ni que sigui des del joc.
2.4 La misria i la supervivncia conscient

Per el mn exterior tamb existeix, i ho veiem a partir del captol XVI: la feina baixa,
apareix langoixa den Quimet, la seva solitria, la Repblica que espanta els clients,
la brutcia animal que ocupa ms espai a la casa i la final decisi danar a servir a ca-
sa daltri. No poder netejar la casa prpia i anar a netejar la casa dels altres ocupa una
colla de captols (XVI-XXVII). El procs que sexplica s clar: la Natlia va habitant els
espais i els objectes de la casa dels senyors, amb el seu significatiu jard, alhora que
els coloms ocupen casa seva. La descomposici del clos familiar, ja insinuat captols
abans, ara sesdev amb fora. Fins al punt que els fills adapten la seva vida i la seva
conducta a les accions dels coloms (captol XXI), com si la feina de cria humana que
hauria de fer la mare, ara la fessin els coloms. Novament apareix la maternitat sub-
vertida per les conseqncies de la gran histria i de les obsessions del mn mascul
(en Quimet est convenut que els coloms els faran rics!). I s aix que les olors del
mercat que comportaven benestar ara sn substitudes pel parrupeig dels coloms i per
la impossibilitat de fer net de la brutcia que comporten. El so dels animals esdev exis-
tencialment insuportable, com la vida que du la Natlia. I en Quimet ha estat substitut
per la sogra, sobtadament entesa en coloms.
En aquest punt som aproximadament a lequador de la novella i s ara que comena
la poda dels personatges: mor la mare den Quimet. Fixem-nos que fins ara Rodoreda
ha fet una feina ingent de construcci duna significativa galeria de personatges sot-
mesos a les onades del temps histric i personal; ara, per, amb ladveniment dels
grans clmaxs del temps exterior la Repblica i la Guerra Civil, siniciar la caiguda
progressiva del dramatis personae. La mort de la sogra s significativa no tant per la
Trama incidncia en la trama com pel detall que no vol flors a la corona morturia. En limagi-
[TiP] C.1 P. 26 nari rodoredi les flors sn un autntic codi dinterpretaci sensitiva i emotiva del mn:
la seva absncia implica una manca de sensibilitat i dhumanitat que, en aquest cas,
sembla haver traspassat al fill. Tot i que aquest fill, en Quimet, hauria dhaver estat una
noia, segons sabem per la vetlla.12 En Quimet, per tant, representa la realitat dun desig
incomplet, o sigui, una mancana emotiva; tot plegat prou remarcable.
12 A propsit daquesta escena, conv recordar les paraules de la mateixa Rodoreda, al prleg de la novella, quan explicita que aquest
moment podria tenir la font literria dalgun dels contes de Dublinesos de James Joyce; aix s important per la referncia literria
que suposa i per observar que la novellista concep, en fora ocasions, els captols amb lestructura del conte. Podeu aprofundir en
aquest i altres temes a: ARNAU, Carme, Memria i ficci en lobra de Merc Rodoreda. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2000.
El cansament existencial de la Natlia i el plor den Mateu, que veu com se li desf la
vida perqu la Griselda va amb persones de tota mena i ell amb prou feines veu
la filla, sn lespoleta de la bomba que esclata al captol XXV. En efecte, el cansament
de treballar mentre el mn mascul, tret den Mateu, s endut pel riu de la hist-
ria i de la ideologia, i el dolor de prendre conscincia que els nens i els coloms eren
com una famlia sense ella i sense en Quimet duen la protagonista a un atzucac: sha
de desfer dels coloms. Aquest s un procs de conscincia important en la mesura que
genera una acci en una dona que ha estat agent passiu de totes les trames narratives,
histriques o personals, i que ara aprenia coses que tot just comenava de saber.
El clmax de la destrucci del poble dels coloms s central narrativament i estilstica-
ment. La narradora fa un tour de force, que t a veure amb les grans veus interiors de
la narrativa anglosaxona, en la descripci enumerativa, acumulativa i simblica de la
destrucci del colomar. Aquesta destrucci de la famlia dels coloms tamb serveix
per fer un viatge retrospectiu a la infantesa de la protagonista i refermar, un cop ms,
la cruesa implcita de lunivers infantil, ple de baralles, silenci i solitud. Dalguna mane-
ra, la progressiva destrucci dels coloms implica una segona naixena de la protago-
nista, malgrat que no del tot decisiva, i anticipa la temptaci de lassassinat dels seus
propis fills en el tram final de la novella.
La lluita entre una determinada vida i una mort en vida s constant en lobra. I tamb
cal observar que la revoluci femenina sescau en el clos familiar en la mesura que la
revoluci masculina semmarca en lexterior de la gran histria, la Guerra Civil. Lerosi
dels dos mons, per, s progressiva i implacable: falta el gas i la llet; es cremen les es-
glsies; el parrupeig encara s present; la revoluci abasta, fins i tot, el mn dels senyors
del jard els amos de la Natlia. La violncia, abans noms domstica, ara s global.
De mica en mica, els camins de llibertat i de redempci sesborren. En Quimet sen va
al front dArag, i aquesta implicaci amb la revoluci comporta que la Natlia perdi
la feina. Lombra de la solitud de la protagonista ara esdev slida i inhabitable. Lexis-
tncia en aquests moments noms significa subsistncia i s aix que la Natlia entra a
la colla de netejadores de lAjuntament. La dissecci entre mn mascul i mn femen
ha esdevingut irremeiable. Per, lleument, va prenent importncia la figura de ladro-
Desenlla guer (captol XXVIII) que ser determinant en el desenlla de la novella. La novellis-
[TiP] C.1 P. 25 ta sap molt b com anar disposant els maons de la construcci narrativa, primer un
tros, desprs un altre, fins a construir una paret massissa de personatges i significacions
que no admeten fissura. La construcci de ledifici narratiu, com passa en les obres de
maduresa de Merc Rodoreda, est slidament i lgicament pensada i calculada.
Amb labsncia del marit, el mn de la Natlia/Colometa es farceix amb els personat-
ges-fantasmes del mn anterior (captols XXIX-XXX): en Cintet i la Julieta. La preocu-
paci per la protagonista per part de lamic prov de la maduraci que la guerra lha
obligat a fer: la ideologia ha perdut fora i ara laliment el que literalment li porta i
el simblic del record de la felicitat dabans de la guerra s molt ms valus. Just
en aquest moment, el gest de la Natlia de passar el dit a les balances de lescala
senriqueix amb el de treure les molles de pa antigues de lescletxa de la taula, com si
aquesta operaci de neteja fos un procs de conscincia del temps passat duna Pe-
nlope13 desesperanada que va assolint la crua clarividncia. De la mateixa manera,
el fantasma de la Julieta miliciana s ms important per la seva naturalesa de do-
na que de miliciana: la referncia a la histria damor sense consumaci carnal sembla
que facilita la lectura feminista segons la qual la felicitat de la relaci no pot incloure
el sexe, ja que s una via de submissi. Aquest fet sembla quedar reblat per la relaci
entre la protagonista i el seu segon marit. En tot cas, la solitud de la Natlia augmenta i
es tenyeix del blau dels vidres que han dimpedir que els fets exteriors, els bombarde-
jos, rebentin el poc que queda a linterior. Ara el blau que havem vist en les flors del
parads o als ulls humans i asexuats den Mateu, positius tots dos, esdev el tint de la
13 Llegiu larticle: CASACUBERTA, Margarida, Soles a la ciutat. DAloma a Mirall trencat, LAven, 301, abril, 2005, pg. 38-47.
tristesa i de la desesperaci. I la mort va fent-se lloc: el pare mor, la tuberculosi inci-

pient den Quimet anuncia, tamb, la mort que fins i tot ha fet desaparixer el pocs
ulls que tenia com si els haguessin picat per acabar[-los] de ficar a dins de tot i,
finalment, la mort de la infantesa de lAntoni que s portat a la colnia per tal de po-
der-lo alimentar (captol XXXII). La mort sestn literalment i literriament: la mort dels
familiars i la mort de la humanitat, i de la maternitat, de la feminitat i de la infantesa.
Certament, laband del fill s un punt dinflexi narratiu remarcable. A partir daqu
hi ha una manifestaci clara de la conscincia dhaver perdut lemocionalitat humana
i haver esdevingut de suro. El suro i la neu freda sn els dos elements de qu se
serveix la protagonista per evidenciar el seu interior. La mort definitiva den Quimet
accentua el cam cap a linterior amb lajut dun ganivet que aprima el tap de suro per
tapar lampolla de lnima. A la transformaci de la mare, cal sumar-hi la transformaci
del fill, retornat de la colnia: ambds sense atributs humans o emocionals (sense ca-
bells lun, sense nima laltra). Si la fallcia pattica lhavem vista en ls de la pluja en
determinats moments, ara s ms csmica; ara sn lhivern i el fred, juntament amb la
simblica neu, que contradiuen la vida (fixem-nos en les flors vermelles sobre el vestit
blanc de la Griselda que ha sotms els homes, posem per cas). I, per postres, locasio-
nal suport emocional den Mateu tamb desapareix amb la notcia del seu afusellament
al mig duna plaa. El despullament vital, a ms, sacompanya dun despulla-
ment de la casa: vaig acabar per vendrem tot el que tenia; i aix vol dir: la seva
prpia infantesa estampada al llit de noia, la vida marital significada al matals, i la
maternitat en les columnes del capal, aix com el llegat patrimonial que comportava
el rellotge (el temps, de fet) den Quimet. Lanullaci de la identitat que havia signi-
ficat el bateig forat del jove Quimet i que va convertir la Natlia en Colometa sembla
minscula, ara, al costat daquesta anullaci vital i fatdica.
2.5 Un colom que vola i es redimeix

En aquest estat de coses, la decisi de matar els fills amb salfumant i sucidar-se des-
prs no deixa de ser lgica, malgrat la cruesa. La fam que passa la protagonista, i els
seus fills, tamb fa versemblant linici duna espiral onrica que esborra la percepci
de la realitat indmita. La visi nocturna dunes mans-ous que la sacsegen fins a eli-
minar-la s prou significativa (captol XXXIV): ara s un ens superior i intangible qui fa
loperaci de matar-los de la mateixa manera que ella va matar els coloms. La situaci
s tan extrema que ha desaparegut, fins i tot, la funci balsmica de les nines de lapa-
rador de la botiga dels hules. Al somni de lhabitaci, shi afegeix la visi surrealista de
lesglsia. Al captol XXXV, la visi quasi mstica de lesglsia com un incommensurable
ventre matern amb ous de peix implica una nova redempci i un nou estat de consci-
ncia. Com si es tracts dun colom, la protagonista aconsegueix alliberar-se del mn
claustrofbic i simblic representat pel colomar desfet. Cal notar que, en la part final
de la novella, augmenten els episodis onrics i les visions, com si aquest procediment
dallunyament de la realitat tangible fos un procediment per processar-la.
Per quan la realitat lacara amb la possibilitat de matar els fills i matar-se ella mateixa,
apareix lngel protector de ladroguer per oferir-li una via descapatria (captol XXXVI).
Ara, aquesta darrera feina, que no s aconseguida per la senyora Enriqueta, ser
el seu trampol de salvaci i de redempci. I, novament, trobem la Natlia en un nou
espai que ha docupar progressivament: la casa de lAntoni (captol XXXVII). A partir
daquest moment, Rodoreda va construint el procs de creaci del nou personatge
representat per la senyora Natlia fent net del passat i construint una nova vida en
equilibri progressiu. El procs dura ben b una quinzena de mesos i s narrat de ma-
nera sumarial. s clar que caldr construir la figura del proper marit amb tota mena
de subtilitats; el detall de loferiment de galetes, per exemple. I al cap de tres mesos
ja tenim el casament (captol XL). Fixem-nos com aquest procs s narrat amb una
acceleraci remarcable, com si tingus pressa per acumular, de manera sinttica, els
esdeveniments que edifiquen la nova vida i anar a buscar limpressionant i simblic
captol final. Per lamenaa de la vida anterior es mant en els captols XXLI i XLII:
la rata associada a en Quimet i la por per si no s mort. I tot aix en el tancament
de la casa, com si fos un estadi necessari abans de locupaci final dels parcs, del
mn exterior. El procs de dubte i por davant la possibilitat de perdre el que finalment
ha aconseguit provoca desmais i un estadi malalts. Per, en darrer terme, la Natlia
ocupa els espais exteriors, els domina, tot i la insistncia del record i les visions dels
coloms (captol XLIII). Aquestes visions i lemergncia del plor sn el preu que cal
pagar en el darrer procs de conscincia duna nova identitat, com li cal aprendre una
nova existncia sexual: lescena de lacci de despullar-se darrere el paravent (captol
XLIV) ns la prova. I daqu al captol final, la narraci del festeig i casament de la
Rita, el creixement i la maduresa den Toni, i el ball del casament com a contraps
del primer ball a la plaa del Diamant. El darrer captol s una autntica demostra-
ci de talent narratiu i potic que sanalitza, parcialment, en la secci segent. La no-
vella tanca totes les portes obertes al llarg de la narraci i nobre una de nova: la nova
vida de la protagonista.
3 Anlisi temtica i de personatges
3.1 Una Natlia blanca que lluita per una identitat autnoma
La Natlia s la protagonista nica en la mesura que constitueix la veu narrativa; un
personatge testimoni dins de la histria que condiciona la focalitzaci de tota la novella
i que s responsable de tots els nivells de conscincia i de realitats. Ella concentra i
nua la percepci de la realitat exterior i de la realitat psicolgica en una sola veu. Dal-
guna manera, s qui ens parla com si fssim el destinatari del discurs, un artifici que
Versemblana assoleix la naturalitat i la versemblana, alhora que crea una sensaci doralitat i de
[TiP] C.1 P. 25 confessi que refora el procs didentificaci amb el personatge. Tamb actua com
una clepsidra (o sigui, com un rellotge daigua o un temps lquid) en la mesura que
posseeix el passat que relata des dun inconcret present: aquest procediment llena el
discurs a un temps universal o a un no-temps que converteix la protagonista en un
sser mtic en la mesura que representa la veu de tot un gnere o de tota una histria
social; en definitiva, dun tot. Per tant, s protagonista no noms perqu porti el fil
conductor de la histria, sin per com el porta.
La Natlia-personatge, dentrada, haur de lluitar per la seva existncia i la seva identitat,
anullada des del primer captol, quan en Quimet la bateja com a Colometa en el context
sensual i sexual del ball. La blancor s el color de la seva infantesa, una infantesa que
deixa enrere en la lluita per fugir de lempresonament que comena al primer captol
(la cinta de goma a la cintura estrenyent, estrenyent, com si estigus lligada en una
branqueta desparreguera amb un filferro). Aquesta cinta s vista com un ganivet
que la perfora des dun bon comenament; langoixa s lelement inicial de presenta-
ci del personatge en el context presumptament de celebraci i festeig que suposa un
ball de festa major. s el mateix ganivet de qu se serveix la llevadora (al captol VIII) per fer
pas en el moment del part (la maternitat; per tant, tamb apareix com una agressi
corporal); i encara s el mateix ganivet que trobem al captol XXXIII amb el qual saprima
el tap de suro que ha de tancar lampolla. Aquest element, finalment, s fonamental en el
desenlla de lobra: la sortida al carrer amb el ganivet a la m per acabar gravant el nom
de Colometa a la casa de la seva vida anterior s absolutament simblica, en el sentit
que la protagonista acaba dominant els espais i el temps de la vida anterior, sotmesa a
lalienaci, per tal de fixar la seva identitat i ocupar un lloc al mn. Aquest fet s important
en la mesura que lepisodi implica un viatge conscient al temps passat, un domini de
leina masculina (recordem les implicacions flliques, segons la crtica psicoanaltica,
del ganivet) i lassumpci del seu nom antic des de la perspectiva de la redempci que
suposa la seva nova identitat de senyora Natlia. La incisi final del ganivet sacompanya
del crit dalliberament i victria per la supervivncia assolida per sobre de la histria i de
les dinmiques de domini que la protagonista ha hagut de suportar.
I encara el viatge on sopera aquesta assumpci duna identitat plena es produeix en
el context nocturn i, s clar, el retorn a la casa compartida amb lAntoni, ladroguer,
coincideix amb la sortida del sol. Si recordem el principi de la novella podem ob-
servar com la Natlia es perd en un espai collectiu caracteritzat pel caos, la suor, la
fressa, lenyor i el dolor, i ara, al final, la veiem recuperar un espai domstic, ordenat
i sense elements carnals que la sotmetin. No cal dir que aquests dos episodis, amb
les seves circumstncies narratives i simbliques, donen una clau interpretativa en
absolut desdenyable. Daquesta manera, podem afirmar que la trinitat composta per
la Natlia-Colometa-senyora Natlia configura un personatge paradoxalment fort des
de la seva fragilitat. En efecte, si en algun moment hem tingut la temptaci demparen-
Parallelisme
[TiP] C.2 P. 52 tar-la amb lEmma Bovary, ben aviat hem hagut de desistir daquest parallelisme en
virtut del vitalisme, malgrat tot, que el personatge traspassa. La voluntat de viure, tot
i els festejos sovintejats amb la mort social i individual, explica la decisi, per part de
lautora, dacabar la novella amb la imatge duns ocells contents, contents de viure
en llibertat enmig dun bassiot, desprs de la pluja. La Colometa, la dona-ocell, habita
finalment la llibertat de laigua corrent i la claredat del cel, i la seva persistncia en la
vida prov, indefectiblement, de la creena en un amor csmic concretat en els fills i
en lAntoni i en Mateu. Daqu que vulgui preservar la vida dels seus i, per aix, tapa
el forat del melic del marit, per conservar aquesta vida petita i total.
La protagonista, a ms a ms, queda determinada pel blanc. Certament el color inicial
s el del seu vestit del ball, el blanc de la puresa i la suma de tots els colors, com si
ella fos, tamb cromticament, la suma testimonial de tots els personatges i de tota
la histria, tal com, de fet, s. Per la irrupci de la histria i del sexe comporten un
canvi de color: el vestit de color de fusta rosa, i aquest canvi de color ens adverteix
del conflicte entre el blanc i el vermell: la Colometa blanca soposa al dolors senyal
vermell de la cinta del vestit, al negre i vermell del llit de la sogra, al vermell implcit del
quadre de les llagostes (amb les implicacions bbliques del foc), al vermell dels ulls i
les potes dels coloms (amb ungles negres com el llit de la sogra), al vermell de la tnica
del santcrist de la casa dels amos, als llums vermells que desitja en Quimet per a tot
el pas, a les flors vermelles del vestit de la Griselda, al vermell de les boletes mstiques
de lesglsia, al vermell de les mosques que ronden la rata (recordem la rata, tamb, de
Mirall trencat) i, finalment, al negre del vestit de dol per la mort den Quimet.
Queda clar, doncs, que el personatge tamb sexplica per un simblic conflicte crom-
tic que manifesta la seva lluita per la vida i la puresa. I, s clar, la temptaci de rela-
cionar-la amb la figura de Maria, amb el seu sant Josep fuster, en Quimet, s grossa;
i tamb la destablir una relaci entre Natlia i Eva, i Quimet i Adam, sustentada pel
serm del mossn que s reportat en diverses ocasions i per les implicacions bbli-
ques del quadre de la senyora Enriqueta. Les referncies a aquests episodis i la seva
vinculaci al Gnesi i a lApocalipsi serveixen per construir un discurs sobre el procs
dalliberament que la protagonista endega amb lobjectiu daconseguir una identitat
que no provingui de la costella de lhome. En efecte, s que la nostra protagonista
lluita per alliberar-se del sentiment de culpa del pecat original inoculat per la religi
catlica, que actua, tamb, com una cinta engavanyadora que sotmet la feminitat a
ser dominada per lhome; daqu la visi de les barnilles de les costelles dun Quimet
mig enterrat al desert dArag enteses com una gbia de la qual cal alliberar-se (tot
esfullant flors blaves sense sentiment de culpa, al captol XLIV). Tamb en el mateix
sentit es pot entendre la referncia a la dona de Lot, convertida en esttua de sal (per
desobeir lhome i mirar enrere) que trobem al captol V: la Natlia, en el transcurs de
lobra, experimenta lalliberament de mirar enrere i sospesar tota la seva vida per esde-
venir, finalment, un ens autnom. Per tot plegat, per tant, podem exposar que aquest
procs dafirmaci no noms sacara a la masculinitat, sin tamb als poders fctics
com ara la religi, la tirania de la histria i una determinada concepci del sexe ents
com a sotmetiment de laltra, amb la maternitat com a sentit ltim de lexistncia de la
dona. La Natlia es revolta en silenci i lentitud contra totes aquestes forces opressores.
I, per aix mateix, no podem pas dir que s un personatge passiu i pla, ms aviat som
davant dun carcter dinmic i actiu, tot i el seu silenci.
3.2 Una galeria heterognia de feminitats

Les altres dones de la novella constitueixen un fresc de la societat i les actituds del mo-
ment histric i social. Per la figura de la mare morta, a la novella, compleix una altra
funci. Dentrada, serveix per evidenciar la sensaci de solitud i indefensi de la prota-
gonista, s vinculada abans de tot a lamor (noms vivia per tenir-me atencions) i a
lallionament (aconsellar) vital. Al primer captol la seva absncia s omnipresent i
serveix per presentar les debilitats de la protagonista. Des de la seva inexistncia, al
segon captol, s recordada quan sassocia el merlot negre a la desgrcia, com si fos
una fantasmal advertncia del que vindr. I s que la seva mare ja havia conegut el
silenci de la incomunicaci de la vida matrimonial, per aix la figura del pare no es
carrega en cap moment de memria emocional. En canvi, la mare morta esdev un ob-
jecte tangible que la protagonista porta, i s la responsable de la seva blancor (mha-
via avesat a dur vestits blancs). Certament la figura de la mare morta es contraposa a
la del pare i a la de la sogra, i encara a la de la senyora Enriqueta.
La mare den Quimet, als antpodes, de la mare de la Natlia compleix una funci
repressora com a extensi duna societat patriarcal basada en el paper subsidiari de
la dona com a rgan reproductor i patrimonial duna societat jerarquitzada, segons la
classe social; menestral, per amb desig daburgesament, i religiosa. s ella qui regala
un rosari a la protagonista com a smbol daquesta cadena que ha de passar a la filla i,
per tant, a totes les dones, que han de complir amb les obligacions del seu gnere. Per
aix, s en el seu espai vital que sesdev lescena simblica de la sal que hem referit
associada a la dona de Lot i, per aix, el seu llit s negre i manifesta un gust superlatiu
pels llacets. Tot lespai vital i emocional que comunica la mare morta sesborra en la
figura de la sogra.
La Griselda, la dona den Mateu, representa un model dalliberament femen sense
vincles emocionals amb un determinat concepte damor. Dalguna manera, adquireix
els patrons masculins que representa en Quimet per a la Natlia. En el seu cas, sotmet
lestimaci dependent den Mateu a partir del seu atractiu fsic: la blancor de la pell
amb les pigues rosades, la cintura prima i uns ulls de menta, tota de seda. Aquesta
fertilitat sensual, que s descrita just en el moment que la Natlia s associada a les
violetes, no s pas fortuta. La feina de mecangrafa li serveix per allunyar-se del marit i
de la filla i ampliar les seves relacions masculines. No s estrany que dugui unes saba-
tes de pell de serp (recordem les implicacions simbliques dels referents bblics) que
la vinculen al pecat sense conscincia de culpa. La seva conducta portar en Mateu a
un buit existencial que finir amb la seva mort.
La Julieta, de color de canari, brodada de verd s un personatge que actua com a
contrafort de la protagonista. Ms vinculada cromticament als ocells cantadors, s
la companya en la iniciaci del ball, i apareix en moments puntuals per fer costat a la
protagonista en els seus trnsits essencials: en la citada iniciaci, en el casament (amb
vestit color de cendra), en laparici de la vida no viscuda quan la Natlia retroba el seu
antic proms, en el naixement del fill (amb els bombons que diu que shan de portar
a la partera perqu ning no pensa en la mare), en la construcci de lamor sense sot-
metiment carnal que es refereix a la protagonista quan ja s miliciana, en el lliurament
del fill a la colnia per subratllar el dolor i la fortalesa de la Natlia, en la contraposici a
la vellesa xafardera de la senyora Enriqueta, i en la recuperaci del fill i la preocupaci
per portar llet a la famlia famlica. Per tant, la seva funci tothora s la de donar suport
i enaltir la figura femenina de la protagonista. Vehicula lamistat essencial ms enll o
en de la gran histria i de les ideologies.
A laltra banda de la Julieta, i com a extensi de la sogra, la senyora Enriqueta actua
com una mare logstica de la Colometa. s ella que incita la protagonista al casament,
qui li fa dassistent dels fills i qui t una curiositat malsana per conixer el desenvo-
lupament de la nit de nuvis. Entre libidinosa i partidria de lordre establert, reialista
ideolgicament, s una extensi del poder patriarcal, li fa el joc, procura pel melic del
fill i, doncs, per la supervivncia de lhome. Aix s, es preocupa per la supervivncia
econmica de la Natlia i s ella qui li aconsegueix les feines, per sempre que la Na-
tlia va a veure-la plou. El personatge de la vena serveix per plasmar les preocupacions
materials dun sector social que entn lexistncia com una activitat econmica, patri-
monial i sotmesa al dest de la reproducci duns valors representats per la famlia, sigui
quina sigui. Per aix, no pot entendre la conducta de la Julieta i la seva concepci de
lamor. I, dalguna manera, al final de la novella, representa la vida morta que ha vol-
gut superar la Colometa. s, per aix, que s ella que li recorda en Quimet de manera
regular quan la protagonista sha refet amb lAntoni, com si fos una ombra del passat
que es nega a permetre lalliberament de la dona, com la por de la protagonista que
en Quimet sigui viu i que torni i no faci possible el trencament amb la vida morta.
La Rita era en Quimet. Els ulls de mico i aquella mena de cosa que no es podia ex-
plicar qu era, per que anava tota de cara a fer patir. Certament, la filla s un per-
sonatge que sent la temptaci de fer patir el seu proms Vicen: ella sent latracci de
la velocitat, com el pare, i de la fugida que representa lofici dhostessa daviaci vol
aixecar el vol, no com un ocell, sin com un representant dels nous temps tecnol-
gics, i no desitja afermar-se a la gravetat del lloc menestral que representa el seu
pretendent. Dalguna manera, el proms s una extensi den Mateu, i la Rita una mixtu-
ra entre la Griselda i en Quimet. Es tracta dun personatge antittic a la mare: s
rebeca i va a la seva, diu en Vicen. s aix que entenem el significat del moment
en qu la Natlia, amb els peus en lombra que la filla acostada al balc li projecta,
sent por que aquesta ombra, com una palanca, la llenci enlaire. De fet, s en aquest
moment que hi ha una conscincia del pas del temps, per part de la protagonista, i
la provoca la figura amenaant de la filla. Per, finalment, la filla confessa el seu ena-
morament den Vicen i accedeix al casament i a una determinada vida. Amb tot, ella
diu que no dir mai el seu amor a en Vicen, com si encara, amb el pas del temps, la
dona shagus de defensar de la feblesa destimar.
3.3 De mascles alfa i altres possibles masculinitats

El personatge den Quimet s lepicentre del model de masculinitat dominadora. Ben
altrament que la Natlia, lhome s presentat per la seva sensualitat i sexualitat latents:
tots els seus atributs fsics estan destinats a ressaltar la seva virilitat bsica, que lem-
parenta amb un mn animal depredador. No cal dir que resulta atractiu, segons els
cnons del moment; s actiu, sempre relacionat amb la velocitat de la moto, resulta
aparentment vitalista, emprenedor, tot i la seva ingenutat, i propens a les idees pro-
gressistes de la Repblica; per tot aix, en ell, s una contradicci. La mandra s el
que determina el seu poc comproms amb la famlia que vol construir; la consideraci
de la seva dona com si fos una nosa que cal suportar per assolir la procreaci i la
violncia a qu la sotmet tenen poc a veure amb les idees que diu professar. La seva
activitat sexual agressora i sense tenir en compte la seva dona, a ms de la refern-
cia a la misteriora Maria, no sescau a lestimaci que regala als coloms. Tot en ell s una
trgica contradicci. Ell s lagent inicial de lempresonament de la Colometa, com ho
s de lengabiament dels coloms. De fet, la seva mort coincideix amb la mort del dar-
rer colom i amb linici del calvari de la nova identitat de la seva muller. Lautoritat i la
tirania sn els seus trets caracterstics, i la fatxenderia: s ell qui imposa la maternitat
Personatge pla i els coloms, les dues famlies. Queda clar que es tracta dun prototipus de personatge
[TiP] C.1 P. 31 pla que va associat a unes icones simblicament unidireccionals: a ms de la moto i
la velocitat, tamb el fusell com a emblema de lacci ideolgica i agressiva. I, per aix
mateix, els seus espais no sn compartits per la seva dona: recordem que disposa
duna cadira on noms pot seure ell, i que el taller de fusteria tamb s estrictament
seu, i com la seva obra, el colomar, envaeix lespai de la Natlia. Aquest egoisme ultrat
fa versemblant la gelosia que en Quimet pateix; dentrada, a causa del primer preten-
dent de la Natlia, en Pere, i desprs, i ms simblicament, de la capacitat creativa de
la seva dona: fixem-nos que si ella s capa dengendrar dos fills, ell engrendra un
cuc del qual se sent extremament orgulls.14 La voluntat de perpetuar-se den Quimet
va ms enll dels seus propis fills, per aix conserva el cuc en un pot. Per aquestes
accions dafirmaci no abasten la famlia; en Quimet no s capa dalimentar-los, com
14 Per ampliar la interpretaci simblica sobre la masculinitat i la feminitat podeu consultar: CARBONELL, Neus, La Plaa del Diamant
de Merc Rodoreda. Barcelona: Empries, 1994.
s que far el segon marit de la Natlia. Queda clar que en Quimet s la contrafigura
de lAntoni i del soldat annim enamorat de la Julieta, ambds amb una determina-
da efusi damor cndid i asexuat. Per tant, el primer marit sempre ser una amenaa
per a la protagonista, fins i tot desprs de mort, pel temor que genera en la Natlia el
retorn den Quimet a la seva nova vida.
Ben altrament, lAntoni s el negatiu den Quimet: no disposa dun atractiu fsic, ni
de la seva capacitat sexual (s lesguerradet que no pot procrear), per disposa de
laliment, tangible i simblic, que necessita la Natlia i els seus fills. Si en Quimet im-
posa els coloms, per no sen cuida; lAntoni disposa de les veces que alimentaran la
humanitat de la Natlia. Ell representa la gravitaci universal que contradiu la velocitat
de fugida den Quimet; ell no fuig del seu espai i s un supervivent de les ferides de
la vida (la simblica verola i la seva incapacitat sexual, en sn les evidncies). Per
aix sempre el trobem esttic en el seu clos de la botiga, i des daquest lloc cerca
la comunicaci amb la seva dona i els seus afillats. I encara lolor del llit de lAntoni,
una olor que el lliga a la seva famlia i a la seva mare, representa un recer prousti per
a la Natlia quan, al final de la novella, s contraposada a la pudor dels coloms que la
remeten a en Quimet i que recorden lolor de la sang i de la mort. Tot plegat ens reve-
la una figura que, encara que tingui mutilada la seva virilitat, no perd la caracterstica
bsica duna altra masculinitat, la sensibilitat i capacitat de comunicaci en condicions
digualtat amb la persona estimada. LAntoni contradiu la concepci androcntrica que
vehicula en Quimet. I, si b al principi la relaci sembla regida per la mtua necessitat
dels dos amants, al final de la novella sha instaurat una real i certa relaci amorosa.
Daqu, lacte de comuni, per part de la Natlia, de tapar-li el melic per tal que no
se li escapi la vida, la del seu segon marit i la duna determinada concepci de vida
assolida en la relaci.
En el mateix sentit, i com ja hem apuntat ms amunt, el personatge den Mateu tamb
actua com a refor emocional de la protagonista. En efecte, la seva capacitat de comuni-
car-se amb la protagonista, el blau dels seus ulls associat al mar i a la flor, i el seu amor
incondicional per la dona i la filla, el situen en un pentagrama simblic propi duna deter-
minada masculinitat-feminitat que el converteix en un personatge complet, per trgic.
Duna altra manera, per tamb trgica, s la figura del fill Antoni/Toni: representa
lemblema de la masculinitat fllica del pare i esdev un potencial agent agressor
(el revlver amb qu mata la senyora Enriqueta, ns un exemple) que repeteix els
esquemes paterns, per el seu pas per la colnia li roba la infantesa i lobliga a una
maduresa traumtica que perfila una nova essncia. Certament, el personatge passa
del camp dacci den Quimet a la influncia de lAntoni (cal notar la identificaci amb
el nom del padrastre), i aix vol dir que lhome resultant assumeix els valors del nou
pare. O sigui que opta per una vida fora de lacci bllica i de la fugida per seguir el
Personatge rod negoci familiar de la drogueria. El personatge, per tant, s rod, com ho s el de la
[TiP] C.1 P. 31 seva germana, i el de la seva mare. Curiosament, la trinitat familiar que representen
Tragdia els supervivents de la tragdia sadiu amb la seva capacitat devoluci psicolgica i
[TiP] C.1 P. 45 emotiva.
3.4 Un pensament de smbols

s impossible, en lespai que tenim, de fer una interpretaci de tot el catleg de smbols
que apareixen a la novella, i ja ens hem allargat considerablement en les seccions
anteriors, per cal fer-hi una referncia encara que sigui de manera superficial. Els
coloms sn un smbol central en la novella, ja nhem parlat abans. Dentrada serveixen
per anullar la identitat de la noia en atribuir-li, en Quimet, el nom de Colometa, i aix
vol dir que lanimal representa la negaci de la seva essncia humana. Tamb cal notar
que els coloms eliminen lespai vital de la protagonista, el deshumanitzen i representen

el principi dautoritat del marit, i li porten feina. De fet, els coloms impliquen lescla-
vatge de la Natlia i van associats al mn mascul. Dalguna manera, lensinistrament
dels coloms s parallel a lensinistrament de la Colometa. Ells mateixos constituei-
xen una societat que pot ser entesa com la societat real que oprimeix la protagonista.
Daqu que alguns crtics entenguin els coloms com un model de societat androcntrica
que entra en conflicte i amenaa la societat igualitria a qu aspira la Natlia. Per tant,
tal com hem dit, la destrucci del mn dels coloms t a veure amb la decisi deliminar
un ordre social, histric i sexual que anulla una determinada feminitat. I, en contra
dels animals agressors i ocupadors associats a en Quimet, les veces de ladroguer
representen la possibilitat daliment emotiu que la protagonista necessita; un aliment
que li permet la llibertat.
Les nines de la botiga dels hules canalitzen la figura antittica als coloms. Sn lelement
de la infantesa que encara permet creure en les emocions sense subjecci i tirania de
la societat organitzada i patriarcal; ocupen un espai dimaginari sense conflictes bl-
lics i sense lordre patriarcal, alhora que representen una maternitat sense el domini
mascul. Les nines sn una representaci de la Natlia de linici de la novella, dabans
de ser una dona sotmesa, quan era blanca.
Tamb cal assenyalar la significaci de les balances de lescala: aquest element apa-
reix al principi de la novella i, de manera molt significativa i repetida, al final. La segona
vegada que apareixen s just en el moment que la Natlia pren la decisi dacabar amb
els coloms, com si les balances fossin un element de conscincia dels seus diversos
estats existencials. Com si exigissin una mena de judici i determini a fer una acci o a
sospesar una acci feta. Com en el cas de la visita fuga den Quimet al captol XXXI
en el moment de misria, com quan ha de suportar el rebuig dels seus antics amos,
com quan lAntoni li proposa el matrimoni, o com si fos el testimoni conscient de la vida
que ha deixat enrere, en el captol final. Les balances marquen uns punts culminants
en litinerari de la protagonista i lajuden a prendre conscincia i a tirar endavant, com
un talism de justcia superior.
No cal dir que els objectes que van apareixent en la novella es carreguen dassoci-
acions simbliques i que el fet dobservar-los o tocar-los s significatiu. Dentrada, la
necessitat de la protagonista de passar el dit per sobre dalguns objectes t a veure
amb una concepci sensitiva i del mn sensorial que lallunya de la histria discursiva i
ideolgica del mn mascul, alhora que vol ser la constataci de la seva prpia existn-
cia. I els objectes sempre sn reverberants, simblicament: larmari que vol fer en Qui-
met s una caixa tancada, com una gbia, com ho s el colomar; el blau dels ulls den
Mateu sempre sassocia a lelement aqus i positiu; els ous dels coloms i els ous vistos
a lesglsia fan referncia a la maternitat i a leliminaci daquesta maternitat; el car-
gol de mar esdev una persona que cont tots els gemecs, com ella mateixa... El
quadre de les llagostes, segons com es miri, s possible associar-lo al cstig div o al
sexe amb qu sagredeix la dona, segons si sen fa una interpretaci bblica o una de
freudiana. En tot cas, la multitud de petits objectes que permeten construir un trenca-
closques de significacions permeten, tamb, afirmar que La plaa del Diamant s una
novella que supera els lmits de la narraci per assolir la fora lrica, sinttica i alada
de la poesia.
4 Breus consideracions formals

Una de les virtuts ms destacables de Merc Rodoreda s la seva manera de narrar.
Si b la matria narrativa que exposa ja s prou potent, la manera de servir-nos-la s
duna novetat, en el context de la literatura catalana del moment, sense precedents.
La primera persona de la novella constitueix una veu que no explica uns fets tant
com relata internament un procs de memria sensitiva que encadena associacions
diverses, dobjectes o fets, que manifesten determinats nivells de conscincia.15 La
novella s construda des del discurs-confessi dun personatge, Natlia, que diu
un tros de vida viscuda. Per aix el discurs sembla que sigui dit en veu baixa i no ex-
Ellipsi plicita tots els fets i totes les significacions; el lector haur destar atent a les ellipsis
[TiP] C.1 P. 28 per restituir el significat global del monleg. Daquesta manera, la narradora supe-
ra els clixs artificiosos de la narraci tradicional i no utilitza frmules literries com ara
Comparaci les comparacions a ls, sin que presenta les relacions de significats i analogies com
[TiP] C.2 P. 55
una sensaci. Aquesta perspectiva de la narradora no comporta una manca dautoritat
de la veu narrativa, pel fet que no domini el panorama global que tindria una tercera
persona, o una primera que no fos el mateix personatge que ha viscut els fets: de fet,
que la veu sigui la duna dona que ha recuperat una identitat li atorga una entitat com
a discurs molt significativa.
Leficcia de la tria daquesta veu narrativa s brutal en la mesura que aconsegueix

la credibilitat del discurs i lefecte reverberant duna memria parlada que controla el
temps i el tempo de la narraci i dels buits de la narraci, i juga amb les anticipacions
i les retrospeccions de manera orgnica. La lectura del discurs s com si assistssim
a un pensament viu que es crea en el mateix moment que es diu. Per lautora,
Rodoreda, sap molt b quins espais de memria vol deixar en clarobscur i quins vol
que rebin la llum. I si el personatge est sotms a una colla denigmes vitals que li
costen de resoldre i de valorar, tamb el lector rep aquesta informaci com una vida
que cal valorar i interpretar. Per aix s tan important la perspectiva narrativa devocar
un passat que sest construint davant dels nostres ulls amb totes les implicacions
sensorials, com voldria Proust. El discurs permet passar de fora a dins del temps de la
narraci i el lector pot fer un exercici dassociaci de pensament i memria com el que
fa la protagonista per tal dinterpretar-la ms enll dels cnons dels preceptes crtics
de moda. I s aix mateix que la novella sescapa de les lectures reduccionistes de les
diverses escoles crtiques, siguin psicoanaltiques, feministes, socials, historicistes o
hagiogrfiques. Llegir La plaa del Diamant, des daquesta perspectiva i amb aquesta
llibertat, ensenya de llegir, perqu obliga a fer un exercici de comunicaci com el que
la protagonista desitja i, finalment, la fa crixer i existir. Per tant, lestratgia narrativa
de Rodoreda est en consonncia amb la defensa dun personatge que vol la igualat
amb el seu interlocutor.
A ms a ms, el perfil social de la Natlia afavoreix i fa versemblant un estil planer i oral

que defuig lartificiositat i que sustenta, en la denotaci i connotaci dels fets, els per-
sonatges i els objectes exposats. La llengua i lestil, doncs, sn naturals i suggeridors,
com ho era la llengua menestral de lpoca. Empra una sintaxi no fonamentada en la
Polisndeton subordinaci pomposa i que confia en la coordinaci i el polisndeton per tal dagilitzar
[TiP] C.2 P. 53 el discurs i buscar la complicitat del lector. Loralitat tamb laconsegueix amb ls de
les interjeccions, amb estructures oracionals repetides, amb fraseologia popular i amb
un lxic sovint propens a la polismia. Tot plegat encarat al suggeriment segons les
directrius simbolistes: suggerir ms que no dir. En definitiva, lobra que hem llegit s un
regal per al lector actual en mltiples aspectes i, sobretot, permet aguditzar la capacitat
interpretativa tant de la forma com del contingut.
15 Consulteu: CAMPILLO, Maria, Merc Rodoreda: construcci de la veu narrativa, dins DIVERSOS AUTORS, Actes del I Simposi Internacional
de Narrativa Breu. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1998, pg. 323-354.
5 Gui per al comentari de lobra

Desprs de lanlisi detinguda de les interioritats de lobra, com una mena de gui
alternatiu, us proposem la tria duns tems que serveixin de pauta per esglaonar el dis-
curs que acabeu de llegir. La sntesi, sempre incompleta per til, no pretn substituir
largamassa conceptual que cal elaborar a partir de lenfrontament cos a cos amb el
text.
5.1 Contextualitzaci
Malgrat la Guerra Civil, Catalunya mant la possibilitat de crear un pblic lector.

Els premis literaris i les empreses editorials sn fonamentals per canalitzar el gnere
de la novella.
Autors de preguerra i noves fornades editen les seves obres: Benguerel, Pla, Pere
Quart, Pedrolo, Calders i Llor, entre daltres.
Coexisteixen, en aquells moments, diverses tendncies novellstiques: la novella ca-
tlica, la novella dascendncia existencialista, la influncia del teatre de labsurd, les
propostes que provenen de lavantguarda i la novella de base realista, entre daltres.
Els grans fets de la histria (Dictadura de Primo de Rivera, Repblica, Guerra Civil,
exili) condicionen les opcions esttiques.
La formaci de Merc Rodoreda no s acadmica i es fonamenta en la lectura dau-
tors com Ruyra i Verdaguer.
La plaa del Diamant s escrita a lexili desprs de vint anys de silenci editorial de
lautora.
Lautora s influenciada per lobra de Mansfield, Tolstoj, Hemingway, Woolf o Kafka,
entre molts daltres.
Als anys 60 del segle XX apareixen autors de nova fornada amb gran incidncia, com
Ferrater, en poesia, i obres emblemtiques dEspriu i Pere Quart. Es constata una
necessitat de renovaci literria.
La rebuda crtica de les primeres novelles de la Rodoreda no s bona i no s reco-
neguda pels jurats dels premis literaris.
El 1974, Mirall trencat suposa una fita en lobra de lautora.
El retorn de la novellista a Catalunya, desprs de lexili, li comporta una pau vital i
una derivaci lrica de la seva obra.
5.2 Estructura
Lestructura de la novella es pot entendre com una organitzaci en tres parts:

arrelament, maduraci i allament, o en quatre: identitat, maternitat, revoluci i
alliberament, entre moltes altres possibles.
La narraci inicial de la novella es caracteritza per lacceleraci narrativa.
Al personatge, li s segrestada la seva identitat per part de Quimet, i aix implica
un pla existencial en la configuraci de la protagonista.
La Colometa es caracteritza per una actitud passiva i una sensibilitat sensorial aguda.
La solitud s present en lenyor de la mare i en el fresc de perfils masculins que
lenvolten, especialment en el cas del marit, que s caracteritzat per la mandra i la
fugida.
La dona es veu sotmesa al domini mascul i s castigada, com si fos una possessi
ms, tamb en lmbit sexual.
El casament comporta una prdua progressiva dels espais emotius de la protago-
nista i s obligada a una maternitat que la sotmet encara ms.
Els coloms den Quimet allen la Natlia i sn ms importants que la felicitat de la
famlia.
La gran histria condiciona els destins dels personatges i desintegra encara ms la
unitat familiar.
La misria i la necessitat econmica progressivament aboquen la Natlia a la soli-
tud, com una Penlope que ja no espera el retorn de lhome.
El despullament de la identitat augmenta amb la prdua dels elements domstics
que shan de vendre.
La mort, la dels fills i el sucidi, sembla ser lnica alternativa duna dona que ha
estat desposseda dels seus atributs humans.
Davant duna realitat brutalment desavinent apareixen els somnis i les visions sim-
bliques.
La redempci final de la Colometa, de la m del casament amb ladroguer, es con-
creta en lassumpci de la identitat de la senyora Natlia, conscient de la significa-
ci de la seva vida.
El procs de conscincia s fonamental per assolir lalliberament de tots els dominis
que ha sofert.
5.3 Temtica i personatges
La protagonista associa la plenitud existencial al color blanc. I el ganivet ser lestri

simblic amb el qual assolir un nou lloc al mn.
Sota laparent fragilitat del personatge femen, shi amaga la fora de la supervivn-
cia.
La Natlia s un personatge que fa els seus actes per una voluntat i necessitat
damor. La novella s, tamb, una defensa daquest amor.
Totes les accions de la protagonista van encaminades a aconseguir una identitat
autnoma del mn histric, social i mascul.
La mare morta de la Natlia s la manifestaci de la seva mancana emocional.
La Griselda pot entendres com una extensi femenina de la masculinitat i la Julieta,
com el suport emocional de la Natlia. Tots els personatges femenins estan codificats
cromticament.
La masculinitat den Quimet s presentada des de la virilitat sexual, sense atributs
emocionals. El personatge s sotms a una animalitzaci simblica.
El marit sassocia a lacci, tamb agressiva, dels coloms.
LAntoni s lantagonista den Quimet en tots els aspectes: sexual, emocional, fami-
liar. Ell s que pot alimentar la famlia que no ha pogut engendrar.
5.4 Consideracions formals
La tcnica narrativa de La plaa del Diamant s una autntica troballa de dis-

curs-confessi dun narrador testimoni que parla en veu baixa.
La primera persona no t una visi global de tots els fets de la histria i aix implica
ellipsis prpies del discurs de la memria.
Lestil sallunya de lartifici literari i opta per una oralitat que fa versemblant la
histria i afavoreix el procs didentificaci del lector amb la protagonista.
El discurs pretn evidenciar un procs de pensament i de conscincia en ls de la
veu narrativa.
La veu narrativa funciona segons les directrius de lassociaci didees i delements
suggeridors que, sovint, sn elevats a la categoria de smbols.
Lestil cerca el suggeriment en la narraci dels fets i, per aix, utilitza recursos sin-
tctics senzills i repetitius.

Mercè Rodoreda La Plaça Del Diamant Promoció 2015-2017

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mercè Rodoreda La Plaça Del Diamant Promoció 2015-2017

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia de lectura

La plaa del Diamant,

a crrec de Pep Par

3 Anlisi temtica i de personatges 15

4 Breus consideracions formals 21

5 Gui per al comentari de lobra 22

1.1 El poti-poti de la histria i de les ascendncies literries

Desprs de la Guerra Civil el panorama cultural catal t lobjectiu dassolir la visualit-

com la influncia nord-americana de la novella dentreguerres s prou evident i com,

1.2 La construcci duna vida i duna obra

Prats), Rodoreda passa la frontera i sinstalla a Roissy-en-Brie, a Frana; s aqu on

8 Consulteu-ne la guia, dins daquesta srie, elaborada per Najat El Hachmi.

2.1 Maneres de farcir la calaixera

2.2 La construcci de la gbia

dinar i laltre, ha passat una setmana; per lacceleraci no impedeix a la narradora de

2.3 La prdua de lespai, la prdua duna vida

El tancament progressiu de la protagonista sexplicita en lepisodi de les claus del cap-

s significativa que la llibertat progressiva dels coloms sigui directament proporcional

2.4 La misria i la supervivncia conscient

tristesa i de la desesperaci. I la mort va fent-se lloc: el pare mor, la tuberculosi inci-

2.5 Un colom que vola i es redimeix

3 Anlisi temtica i de personatges

3.2 Una galeria heterognia de feminitats

3.3 De mascles alfa i altres possibles masculinitats

3.4 Un pensament de smbols

que els coloms eliminen lespai vital de la protagonista, el deshumanitzen i representen

4 Breus consideracions formals

Leficcia de la tria daquesta veu narrativa s brutal en la mesura que aconsegueix

A ms a ms, el perfil social de la Natlia afavoreix i fa versemblant un estil planer i oral

5 Gui per al comentari de lobra

Malgrat la Guerra Civil, Catalunya mant la possibilitat de crear un pblic lector.

Lestructura de la novella es pot entendre com una organitzaci en tres parts:

5.3 Temtica i personatges

La protagonista associa la plenitud existencial al color blanc. I el ganivet ser lestri

5.4 Consideracions formals

La tcnica narrativa de La plaa del Diamant s una autntica troballa de dis-

You might also like