LITERATURA CATALANA Najwa Belhadi El-Bouah

2n Batxillerat B

ANTÍGONA DE SALVADOR ESPRIU

Comentaris de text

PRIMER COMENTARI: Monòleg d’Antígona

Aquest fragment de text correspon al monòleg final d’Antígona del tercer acte de
l'obra d’Antígona de Salvador Espriu (1913-1985), que fou un prestigiós novel·lista,
poeta i dramaturg d'origen català. Va pertànyer a la generació literària del 36, amb
qui compartí l'experiència col·lectiva traumàtica dels esdeveniments de la Guerra
Civil Espanyola.
La seva obra va rebre una gran influència sobretot, de la tragèdia grega d'Antígona
de Sòfocles, del que adoptà gran part dels personatges i de la trama en la seva
pròpia versió, que representa una reacció a l'episodi històric en curs d'aquell
moment, la Guerra Civil Espanyola, amb la intenció de reivindicar la fraternitat i la
reconciliació. També s'influencia de l'obra dels Set contra Tebes d'Esquil, del que va
recapitular l'episodi bèl·lic entre l'exèrcit de Polinices contra el d'Etèocles, dels quals
s'enfrontaren set de cada bàndol davant de cada una de les set portes de la ciutat
de Tebes, on a l'última de totes, s'enfronten els dos germans i moren.
Es poden distingir dues versions de la tragèdia d'Espriu: la primera l'escrigué el 1939,
que no fou publicada fins al 1955, i la segona es publicà el 1964, on el dramaturg
català afegí un nou personatge: el Lúcid conseller.
Tot això fa que Antígona esdevingui un exemple anticipat de la línia europea de
"retorn al tràgic" detectada durant la segona postguerra mundial i una de les millors
obres de caràcter didàctic i moralitzador de tota la producció espriuana.
El tema principal d'aquest fragment és el sacrifici d'Antígona. Després de la mort
dels seus germans, Creont, el seu oncle, passa a autoproclamar-se com a nou rei de
Tebes i encomana enterrar a Etèocles i honorar la seva mort i, en canvi, ordena que
a Polinices no l'enterrin i que deixin el seu cos a la fam dels gossos i els voltors.
Antígona no troba just el veredicte que sentencià Creont i se'n va al bosc a
enterrar-lo i els guardes reials quan la veuen, ella s'ofereix voluntàriament a ser
emportada davant del rei. Llavors, aquest fragment fa referència a l'enfrontament
entre Antígona i Creont, qui la condemna injustament per haver sepultat al seu
germà Polinices i desobeït els seus comandaments, privant-la del sol en una cova.
LITERATURA CATALANA Najwa Belhadi El-Bouah
2n Batxillerat B

Antígona, en el seu parlament, mostra l'acceptació del seu tràgic destí amb alegria i
sense cap remordiment perquè no es penedeix d'haver obrat de forma justa i
correcta, segons ella. Tot i saber que estava posant en perill la seva vida, el seu
amor pel seu germà, la seva humanitat i consciència eren més grans. Encara que,
certament, no sap si morirà justament, ella prefereix sacrificar-se pel bé del poble
de Tebes i perquè creu haver actuat correctament davant la injustícia de la llei
tirana de Creont, remarcant al final del fragment que sempre portarà la ciutat i tot
el que l'envolta en el seu record fins a l'últim sospir de vida; mentre ella sigui viva,
aquests records mai s'esfumaran i encara persistiran en el temps, ja que l'oblit és
com la mor: provoca que tot deixi d'existir.
En conclusió, aquest fragment reflecteix el conflicte ètico-polític que es produeix
arran la discrepància d'ideologies entre Antígona i Creont. Aquesta obra és un clar
exemple de tragèdia grega adaptada a un esdeveniment real i històric, amb
l'objectiu de plasmar els fets de la Guerra Civil i les seves conseqüències
catastròfiques a Espanya. Alhora, també pretén fer una crítica exhaustiva sobre
aquest fet a través dels ulls de diferents protagonistes.

SEGON COMENTARI: L’enterrament de Polinices

Aquest fragment de text correspon a la discussió entre Antígona i Tirèsies del segon
acte de l'obra d'Antígona de Salvador Espriu (1913-1985), que fou un prestigiós
novel·lista, poeta i dramaturg d'origen català. Va pertànyer a la generació literària
del 36, amb qui compartí l'experiència col·lectiva traumàtica dels esdeveniments de
la Guerra Civil Espanyola.
La seva obra va rebre una gran influència sobretot, de la tragèdia grega d'Antígona
de Sòfocles, del que adoptà gran part dels personatges i de la trama en la seva
pròpia versió, que representa una reacció a l'episodi històric en curs d'aquell
moment, la Guerra Civil Espanyola, amb la intenció de reivindicar la fraternitat i la
reconciliació. També s'influencia de l'obra dels Set contra Tebes d'Esquil, del que va
recapitular l'episodi bèl·lic entre l'exèrcit de Polinices contra el d'Etèocles, dels quals
s'enfrontaren set de cada bàndol davant de cada una de les set portes de la ciutat
de Tebes, on a l'última de totes, s'enfronten els dos germans i moren.
LITERATURA CATALANA Najwa Belhadi El-Bouah
2n Batxillerat B

Es poden distingir dues versions de la tragèdia d'Espriu: la primera l'escrigué el 1939,

que no fou publicada fins al 1955, i la segona es publicà el 1964, on el dramaturg
català afegí un nou personatge: el Lúcid conseller.
Tot això fa que Antígona esdevingui un exemple anticipat de la línia europea de
"retorn al tràgic" detectada durant la segona postguerra mundial i una de les millors
obres de caràcter didàctic i moralitzador de tota la producció espriuana.
El tema principal d'aquest fragment és el xoc d'ideologies entre Antígona i Tirèsies.
Després de la mort en batalla d'Etèocles i Polinices davant l'última porta de la ciutat
de Tebes a causa de la voluntat d'ocupar el poder de la ciutat, Creont passa a ser rei
i encomana que enterrin i honorin la mort d'Etèocles a diferència de Polinices, que
ordena que no l'enterrin i el deixin a la fam dels gossos i els voltors. Però, a Antígona
li sembla injust el veredicte del seu oncle i decideix anar al bosc, acompanyada
d'Ismene i Euriganeia, a enterrar Polinices, on es troba amb Tirèsies i Eumolp.
Llavors, aquest fragment se situa just en el moment previ a l'enterrament de
Polinices per part d'Antígona, en la discussió que es produeix entre Antígona i
Tirèsies, on aquest intenta convèncer-la d'acatar-se a les normes de Creont.
Es produeix un xoc entre la legitimitat de les lleis divines, defensades per Antígona,
que Espriu associa a l'ètica humana tenint en compte el context d'entreguerres que
s'estava donant a Espanya durant el segle XIX, i la legitimitat de les lleis humanes,
defensades per Tirèsies, que estan basades en els principis civils i que estan, doncs,
condicionades pels interessos polítics, en aquest cas, de Creont.
Per una banda, l'endeví cec culpa a Polinices de la guerra i prefereix obeir a Creont,
mentre que Antígona, conscient de la maledicció del llinatge a què pertany,
prefereix arriscar-se i assumeix el sacrifici com a manifestació de l'amor fraternal,
del perdó i l'amnistia. Per una altra banda, l'esclau Eumolp que acompanya a
Tirèsies, s'ofereix a ajudar a Antígona i donar suport a la causa independentment de
les conseqüències, ja que ella sempre ha estat amable amb ell i l'ha tractat amb
respecte. No té res a perdre i prefereix morir abans que viure en un entorn on és
menyspreat i denigrat, com també Antígona, que té clar el seu destí i sap ben bé
que no tindrà una llarga vida, mai coneixerà l'amor d'un marit ni tindrà
descendència.
LITERATURA CATALANA Najwa Belhadi El-Bouah
2n Batxillerat B

En conclusió, aquesta obra és un clar exemple de tragèdia grega adaptada a un

esdeveniment real i històric, amb l'objectiu de plasmar els fets de la Guerra Civil i les
seves conseqüències catastròfiques a Espanya. Alhora, també pretén fer una crítica
exhaustiva sobre aquest fet a través dels ulls de diferents protagonistes.