COMENTARI ANTÍGONA

Aquest fragment pertany a l’obra “Antígona” escrita per Salvador Espriu a l’any
1939, després de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta obra és una recreació del mite
tràgic grec també anomenat “Antígona”, escrita per Sòfocles a l’any 442 a.C. L’obra
d’Espriu és una crítica al conflicte succeït a Espanya als anys 1936-1939,
influenciada pel modernisme i el noucentisme. A més a més, podem trobar un
paral.lelisme entre el conflicte de la tragèdia grega i la guerra espanyola. Els temes
que podem reconèixer són el record, la memòria, la lluita per l’oblit.

El llenguatge i tècnica narrativa utilitzat en aquesta obra és l’estil directe, amb

diàlegs, un llenguatge estàndard però al mateix temps literari. L’acció es representa
dins d’un palau a la ciutat de Tebes.

La protagonista d’aquesta obra és Antígona, la qual es troba en el mig d’un conflicte

entre els germans, Polinices i Creont, la lluita entre la llei natural i la llei civil, on
Espriu fa referència un altre cop a la Guerra Civil. Ella està al bàndol de Polinices ja
que ell és el desafavorit tant a la família com al poble. Actua amb rebeldia i amb un
to heroic ja que té l’objectiu d’equilibrar les forces i restablir la pau. Després de la
mort del seu germà preferit ella creu que és necessari el sacrifici per salvar el seu
poble de la maledicció i així poder passar pàgina, però el seu germà nomès creu
que Polinices era un traidor. En el fragment a comentar ella s’enfronta a Creont i al
final acaba acceptant la seva mort.

Per començar trobem el prefaci, on manifesta el seu desig de perdó. Desprès el

pròleg, on utilitza la falsa modestia i ens explica la situació familiar de Tebes per
posar-nos en contexte. El nucli de l’obra està dividida en tres parts, el fragment que
comentarem pertany a la segona part, el qual és el nus de la tragèdia i tracta sobre
la rebel.lió d’Antígona com a conseqüència de la pietat i el perdó. En aquest
fragment podem presenciar una conversa entre Tirèsies i Eumolp. Tirèsies és
endeví que te prediccions i podem sentir que el personatge es sent indefens ja que
depèn d’Eumolp. Aquest no vol que Antígona desobeeixi a Creont llavors porta al
endeví al costat del cos sense vida de Polinices, però al final acaben enterrant el
cos i Antígona accepta el seu destí, encara que els guàrdies el descobreixen i el
porten al palau on està Creont. Tot això succeeix a la nit llavors són present la
foscor, la tempesta i la tenebra, simbolisme de guerra i mort.