CORRECCIONS EXAMEN d’Antígona

1/3 - Expliqueu quin és el conflicte plantejat a Antígona i desenvolupeu-ne l’estructura

La tragèdia d’Antígona està estructurada en tres actes, precedits per un pròleg. L’obra no
inclou escenes i no hi ha gaires acotacions. És un model de tragèdia en tres unitats.

L’obra comença amb un pròleg que assumeix el paper de personatge, ja que Espriu li dona
veu perquè situï els personatges i el context del conflicte.

La primera part, la més extensa, té lloc a l’interior del palau de Tebes. Les dones de palau i
tot el poble esperen impacients l’esclat de la batalla entre els germans Etèocles i Polinices
pel poder. Antígona, germana seva, els intenta aturar. Malgrat això, ells s’enfronten i moren
junts, notícia que Eumolp transmet a palau. Per acabar la primera part, Espriu finalitza amb
una escena en forma de cor, on s’afegeixen quatre veus anònimes a les de les dones.

La segona part té lloc als afores de palau, on jau Polinices al ras. Aquí és on Antígona, tot i
les advertències de l’endeví Tirèsies, contradiu les ordres del nou rei Creont, en voler donar
sepultura al seu germà, tal i com havien fet amb Etèocles. És a dir, hi ha una clara lluita
entre la llei moral, defensada per Antígona, contra la llei civil, de Creont.

Finalment, la tercera part, que es torna a situar dins el palau, és quan Antígona,
acompanyada per Eumolp, s’enfronta al seu inexorable destí: la mort. Tot el poble està trist
per aquest fet, tot i que ni es pronuncia ni es rebel·la. L’obra acaba amb un parlament final,
amb objectiu crític i sarcàstic, fet per l’alter ego d’Espriu, el Lúcid conseller.

3/5 - Analitzeu els següents personatges d’Antígona

Antígona és la protagonista de l’obra, filla del rei Èdip i germana de Polinices i Etèocles.
Antígona pren el paper de dona no casada, sense fills, però que es manté ferma en totes les
seves decisions. És un personatge molt important en l’obra, ja que té uns principis de dona
molt clars i es mou per la justícia moral (de la sang), lluitant contra tot allò injust. En resum,
és l’heroïna de la tragèdia.

Creont, en canvi, és el que esdevé rei de Tebes després de la batalla entre els german. Està
representat com un tirà autoritari que es preocupa d’ell i el seu regnat abans que dels altres.
Hi ha un clar paral·lelisme d’aquest personatge amb Franco.

Eumolp és un criat geperut, satíric, que dona suport a les decisions que pren Antígona. És
un home bondadós i honest.

Juntament amb aquest últim, Tirèsies, l’endeví cec, també intenta convèncer Antígona que
escapi de la mort, però és interessat i poc conscient.

Eurídice, la dona de Creont, és una dona despreocupada que sempre està suportant el
poder i les decisions del seu marit rei. A més, és submisa.
Ismene, germana petita d’Antígona, Polinices i Etèocles, és una dona poruga i indecisa que
acaba acceptant la tirania de Creont.

Etèocles, germà d’Antígona, és un home tossut a qui el que li preocupa més el fet d’arribar
al poder per ser rei.

El Lúcid conseller, personatge que afegeix Espriu en la seva Antígona, té un paper satíric i
crític que es fa present en l’últim parlament de l’obra. Aquest personatge és, també, un alter
ego d’Espriu.

6/10 - Comenteu els dos fragments d’Antígona

a) Aquest fragment pertany al tercer acte de l’Antígona de Salvador Espriu. És el moment

on es troben a palau, Creont, els seus consellers i Antígona, abans de la mort d’aquesta
última. Antígona, després de refusar la proposta de Tirèsies de fugir, s’enfronta a la mort
amb plena dignitat i valentia, assumint el seu destí.
b) Aquí, més que mai, es fa present la suprema dignitat i valentia que, com a dona clàssica,
té enfront les injustícies que han recaigut sobre la seva nissaga maleïda. El sacrifici
d’Antígona pren sentit com la lluita entre el bé i el mal, que acaba amb la victòria del mal. En
que ens vol fer entendre és que, tot i que a vegades actuïs justament, el poder dels altres
se’t podria girar en contra.
A més, en el moment en què fou escrita l’obra, hi té un gran pes sobre aquesta. Just és el
moment on, després de la Guerra Civil Espanyola, a Espanya regna una dictadura
repressiva. A causa d’això, Espriu fa un paral·lelisme i el poder il·legítim (Creont-Franco), ja
que aquesta guerra no el va deixar publicar la seva primera Antígona el 1939.
c) La funció dels consellers de Creont és fer unes veus corals que donin suport a la decisió
de Creont d’ordenar executa Antígona. Apareixen quatre consellers que diuen el que vol
sentir Creont, i no pensen gaire per si mateixos. El càstig d’Antígona ha de ser exemplaritat
de cara als súbdits (ciutadans). Dona a entendre que no es pot desobeir la llei civil i, qui ho
faci, serà castigat independentment del seu rang.

a) Aquest fragment pertany al segon acte de l’Antígona de Salvador Espriu. Aquí, Antígona,
Tirèsies i Eumolp parlen sobre la decisió de Creont d’abandonar el cos de Polinices al ras.
Antígona defensa que se li hauria d’haver donat el mateix respecte als dos germans morts.
Per això, Tirèsies i Eumolp intenten aturar les intencions d’Antígona, ja que estaria infringint
una ordre de Creont, i podria arribar a morir per això.
b) A l’inici d’aquest fragment es pot observar una discussió entre Antígona, que defensa
Polinices i Tirèsies, que el martiritza.
Tirèsies afirma que Polinices va intentar destruir Tebes i va conduir estrangers contra la
pàtria i, en canvi, aclama Etèocles anomenant-lo salvador de Tebes.
Aquí Antígona el contradiu. Explica que Polinices va ser desposseït del seu dret i que això
dona sentit al seu odi
c) Antígona té les seves raons per desobeir la llei. Primer de tot, diu que no li té por a la
mort, ja que ella sempre ha estat envoltada de mort i que no té ni marit ni fills que enyorar.
A més, el principal fet perquè Antígona desobeeixi les lleis civils (de l’estat), és fer complir
les lleis eternes, ja que és el seu germà, i seguir la justícia, ja que si es fa una cosa per
Etèocles, que Polinices rebi el mateix tracte que es mereix. Per a ella tots dos són germans
seus i no es fa distincions.