Primera part:

El primer acte s'inicia amb l'aparició de les dues nodrisses (Euriganeia i Astimedusa),
l'esclau (Eumolp) il'esposa de Creont (Eurídice).
La trama comença amb un rumor (diuen que Antigona ha vist el seu germà petit per
acabar la Iluita) i es produeix un debat sobre si això és cert o no. Seguidament
apareixen més personatges, com per exemple una de les nodrisses explica el seu
punt de vista de la batalla com una mare que va perdre els seus fills. També s'hi
produeix una discussió entre Antigona amb els seus germans juntament amb Creont,
perquè aquest vol escalfar l'ànim d'Etèocles i provoca que Polinices s'adjunti a la
batalla.

Un fet important en el primer acte és la discussió d'Etèocles amb Antígona sobre

quin germà estimava més, i Antigona intenta posar fi en aquest petit enfrontament
amb una simple pregunta: No havieu de regnar un any l'un, un any l'altre?, però tot i
aixi la batalla continua i acaba amb la mort dels dos germans. Tot just abans
d'acabar l'acte hi ha unes pàgines dedicades a unes veus anònimes que semblen
que complementen l'obra, però no és aixi, ja que hi són per donar més suport al
paral·lelisme que hi ha entre el mite grec i la realitat que vivia l'autor, la realitat de la
societat espanyola.

Segona part
La historia transcorre als voltants de Tebes amb el cos abandonat de Polinices,
Creont, Tirèsias, Eumolp i més tard s'hi afegeix Antígona, Ismene i Euriganeia.
Aquesta part comença amb una conversa entre Tirèsias i Eumolp.

En aquesta s'hi fa menció a Antígona, perqué ambdós la volen ajudar a enterrar el

cos del seu germà Polinices. Tirèsias, el cec, menciona en una oració que podria
representar el context històric de l'autor a la seva època en temps de guerra i
postguerra amb la frase: Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan
descansaré? Aquest mateix personatge reflexiona que Polinices va ser culpable,
però segons el seu punt de vista és un crim als seus ulls divins no perdonar els
vençuts després de la mort. D'això és del que va tota la segona part, de la intenció
que té Antígona d'enterrar a Polinices i el desacord d'aquesta idea per part de
Creont.

Finalment Antígona decideix comparèixer davant Creont perquè és descoberta pels

guàrdies.