Pollastre amb prunes:

La primera obra que he escollit per respondre a la pregunta és Pollastre amb prunes, una novel·la gràfica
escrita per Marjane Satrapi, una dona iraniana que va néixer el 1969. Aquesta novel·la es va publicar a
principis del segle 21, l'any 2004.

L'autora, Marjane Satrapi, és una artista com Nasser Alí i, igual que ell, sovint s'ha sentit menyspreada per
la seva professió. Satrapi va viure grans desgràcies durant la seva vida; la revolució islàmica, viure
allunyada de la seva família, desenganys amorosos, no sentir-se acollida enlloc…, però tota aquesta
angoixa i pena és el que l'ha portat a escriure grans obres, com aquesta (Pollastre amb prunes) o Persèpolis
on narra la història de la seva vida.

La història està ambientada a Teheran als anys 50, abans de la revolució islàmica, on Nasser Ali, un virtuós
músic, perd les ganes de viure després que la seva dona li trenqui el tar, un instrument iranià similar a una
guitarra. Durant el transcurs de l'obra entenem quin significat té aquest tar i perquè el protagonista
decideix llevar-se la vida.

Personatges: Nasser Alí, Irane, Abdi, Nahid, Mozzafar, Farzaneh

L’alegria que passa:

L’alegria que passa, va ser escrita per Santiago Rusiñol y va ser representada per primer cop el 1899.
Aquest relat es un quadre poemàtic en un sol acte, en el qual no només s’inclouen escrits literaris, sinó
també cançons amb la seva partitura. La història tracta de l’enfrontament entre la societat i l’artista a
partir d’en Joanet i la Zaira, els protagonistes de l’obra. La Zaira forma part d’un carro d’artistes que va de
poble en poble intentat transmetre allà on van la alegria i la joia de l’art. En un del pobles que visiten viu en
Joanet, un jove que des que va tornar de la ciutat vol fugir del poble decadent i gris en el que viu. Gràcies a
l’historia d’amor entre els dos personatges entenem com la societat i l’artista seran sempre incompatibles.

Rusiñol, l’autor de l’obra, va ser un escriptor modernista nascut a Barcelona. Ell va quedar orfe des de molt
petit i va ser criat pel seu avi. Des de la seva infància, Santigo Rusiñol havia sentit una gran passió per la
pintura, però el seu avi no aprovava la seva vocació artística, així que va aprendre a dibuixar d’amagat. Tot i
això, si que va poder la dur endavant la seva carrera artística, dedicant-se no només a la pintura sinó també
a la literatura.

Personatges: Zaira, Cop de puny, Clown, Joanet, Arcalde, Tóful, Tuies, Agneta
Antígona Sòfocles:
Antígona es una tragèdia grega escrita per Sòfocles al 441 aC, on es tracta l’enfrontament entre les lleis
naturals/divines i les lleis humanes a partir del personatges de Creont i Antígona els protagonistes de
l’obra. La tragèdia esta dividida en dues parts, la primera, inspirada en gran mesura en un mite grec
popular, i la segona, com a invenció del autor. Aquesta segona part, serveix a sòfocles per donar el seu
punt de vista sobre el totalitarisme. Durant tota la peça es remarca la importància de destí i com els essers
humans no tenim res a fer contra aquesta força superior a nosaltres.

L’Autor, Sófocles, va ser un dels autors més destacat en les tragèdies greges, buscant una reflexió de l’esser
humà, la moralitat i la comunitat. Va néixer a Colonos, Atenes a una família benestant, el que el va
permetre dedicar molt temps a l’escriptura i tenir diversos càrrecs polítics.

El conflicte de l’obra arrenca quan Antígona decideix enterrar el cos del seu germà Polinices, després que
Creont hagués dictat que ningú podria entrar-lo, ja que era considerat l’enemic. Polinices havia mort en
una guerra contra el seu Germà Etéocles i es va considerar que havia traït Tebes, per el que ningú havia de
rendir-li cap homenatge. Tot i això, Antígona creia que Polinices mereixia un enterrament digne, ja que era
part de la família, i ella no estava tant segura que tot els mals que patia Tebes fossin culpa seva.

Antígona, pensa i actua d'acord amb les lleis divines/naturals deixant-se guiar per l’amor i els seus propis
valors i Creont amb les lleis dels homes, actua des de l'ego i l'orgull.

Personatges: Antígona, Creont, Ismene, Polinices i Etèocles

Antígona Espriu:
Espriu va adaptar la famosa tragèdia Antígona per poder expressar quins eren els seus sentiments sobre la
situació que estava vivint espanya durant la dictadura franquista. A la seva obra, Espriu, ens mostra com els
personatges que apareixen tenen motius, més enllà del destí, per fer allò que fan. No es dona tanta
importància a la natura dels homes.

L’obra va ser escrita al 1939, l'any en què va acabar la Guerra Civil, tot i això, no va ser publicada fins al
1955 i, anys mes tard, al 1967, es va publicar una altre versió revisada. Espriu pretén escriure Antígona
como una mirada aclaparada davant l’horror de la destrucció i el dolor. Ell va ser un gran poeta, novel·lista
y dramaturg català que va haver d’abandonar els seus estudis ja que va ser mobilitzat, no obstant no acaba
anant a la guerra per problemes de salut.
Ha de treballar d’advocat (exili interior)
L’historia ens narra la guerra fratricida que va haver entre Etèocles i Polinices i quines van ser les
conseqüències per el poble, Tebes, i per els diversos personatges de l’obra. Cada un d’ells representa un
col·lectiu present durant la guerra civil espanyola.

Personatges: Antígona, Creont, Ismene, Lúcid conseller (Alter ego), Astimedusa, Euriganeia, Eumlp (Alter
ego.), Polinices i Etècoles

Aigües encantades:
Aigües encantades es un drama que enfronta una problemàtica personal y col·lectiva: la necessitat de la
Cecilia de ser lliure en vers al seu pare (individual) i trobar una solució a la sequera (personal)

L’atur de l’obra Joan Puig i Ferreter Fou un important renovador de les tècniques narratives, i el major
exponent del conegut com a teatre regeneracionista dins del Modernisme. Va escriure aigües encantades
durant la seva primera etapa literària, la qual va esta molt influenciada per autors russos i escandinaus.

Tot i estar situada en plena època de drames passionals o de referències personals i familiars, aquest text
es decanta més cap a una vessant social e intenta donar una lliçó al lectors, buscant la modernització de
Catalunya. L’obra, ambientada en un poble de la província de Tarragona, allunyat de la capital, recull un
dels temes més preocupants de les comarques tarragonines: la manca d’aigua. Un tema gens recurrent per
a Puig, però contínuament present per a tot habitant del camp.
Puig, doncs, arrenca de la sequera que pateix el poble i construeix un conflicte quan hi fa arribar un
enginyer foraster qui assegura que, en uns gorgs de fora vila, hi ha un ric cabal d’aigua. En aquells gorgs,
però, la tradició afirma que hi fou trobada una imatge de la Mare de Déu i, objecte de la tradició popular,
els gorgs són intocables.

Personatges: Cecilia, Foraster, Pastor Romanill, Carlí, Bartomeu (Republicà), Veterinari Vicenç
Batlle Joan, Cacic Amat, Mossèn Gregori
Vergés