Teatre modernista

Lucía Araque, Bruno de los Santos, Laura López, Joan Vidal

1- Introducció al teatre modernista

El Teatre Modernista, com passa amb la prosa o la poesia, és un moviment que es caracteritza per la
renovació del que s’entenia com a teatre (això comporta allunyar-se del teatre que havia estat de moda
anteriorment, com era el teatre costumista i romàntic d’autors com Àngel Guimerà). Per tant, el teatre
modernista es caracteritza, com el moviment modernista en general, per la seva actitud d'obertura a
Europa i la seva voluntat de modernitzar-se.

Aquest teatre incorpora tècniques i models dramàtics nous que estaven de moda a Europa, com són el
naturalisme, el simbolisme o el decadentisme, vinguts de la resta d’Europa, sobretot de França.

Tots aquests canvis produeixen que el teatre es converteixi en un dels més representatius del Modernisme,
pel fet que satisfeia el que es deia Art Total, ja que abraçava molts àmbits com la literatura, la
interpretació, la música o l’arquitectura.

Aquestes característiques provoquen que no només el teatre, sinó el Modernisme, provoquin un esclat
d'autors, d'espais i de companyies, però sobretot de públic, cosa que potencia el català. Amb el
començament de la guerra civil el Modernisme rep un gran cop i provoca un aturament pràcticament total.

Els modernistes se sentien especialment atrets per aquest gènere per dos motius.
1. D'una banda, el teatre els servia com a plataforma pública per comunicar les seves idees.
2. D'altra banda, també era un lloc ideal per posar a prova el seu concepte d'art total, un art fet de la
síntesi de diverses expressions artístiques: música, poesia, pintura.
Per això trobem que molts intel·lectuals modernistes van conrear també, a part d'altres, aquest gènere.

Autors reconeguts:
● Víctor Català
● Josep Pous i Pagès
● Joan Puig i Ferreter
● Santiago Rusiñol
● Prudenci Bertrana
Tots aquests, a més de ser novel·listes o poetes, eren bons dramaturgs.
Per tant, un artista modernista és un artista polifacètic.

Corrents del teatre modernista: teatre vitalista i teatre simbolista.

Segons Xavier Fàbregas, podem dividir el teatre modernista en teatre vitalista, també anomenat naturalista
o regerenacionista, i en teatre simbolista o esteticista. Aquests dos corrents convisqueren cronològicament
i en alguns casos foren conreats alternativament pels autors.
Teatre vitalista-regeneracionista
Aquest corrent del teatre modernista representà una renovació important del teatre que es feia durant la
Renaixença, gràcies a la influència de l’autor noruec Henrik Ibsen (1828-1906). Aquest autor, les obres
del qual foren representades a Barcelona sobretot a partir de 1893, elaborà el que es va anomenar teatre
d'idees, un teatre polític amb voluntat regeneracionista. Els seus drames realistes plantejaven situacions
socials conflictives i de revolta davant les injustícies, concretades en l'enfrontament entre l'individu i la
societat. De fet, sense la seva influència, no podem entendre l'aparició de l'autor teatral que estudiarem,
Joan Puig i Ferreter.

El teatre simbolista - esteticista

El segon corrent del teatre modernista estigué influït pel simbolisme i prengué com a model estranger el
màxim representant del simbolisme europeu: l'escriptor belga Maurice Maeterlinck (1862 - 1949). El
teatre simbolista, a diferència del vitalista - regeneracionista, es va allunyar de la crítica social, i es
preocupà més per la creació d'atmosferes poètiques i per crear una ambientació màgica i fascinant. En
aquest sentit, intentà treballar d'una manera diferent els recursos escènics com el so, la imatge i el
moviment, i es replantejà les tècniques dramàtiques de la interpretació, de l'escenografia i de la distribució
de la llum. L'objectiu era valorar i tenir en compte tots els elements que constitueixen l'obra teatral per
transformar-los en elements artístics i simbòlics. Les figures més representatives d'aquest corrent són
Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres i Adrià Gual.

2- Biografia de Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter va néixer al Baix Camp el 1882

Infància: Va tenir una infància molt irregular. Era fill d’un terratinent ric, va passar tota la seva infància i
adolescència amb els seus oncles perquè el seu pare no el reconeix mai.

Després de viure moments de desesperació, com un intent de suïcidi per un amor no correspost, Puig i
Ferreter va marxar a Barcelona on va iniciar estudis de farmàcia, tot i que finalment els va abandonar per
dedicar-se a diversos oficis. Aquesta època de la seva vida va estar marcada per una constant cerca
d'identitat i un anhel d'aventura, com ho demostra el seu viatge a França entre 1902 i 1904, on va viure
una vida de vagabundeig, i va recollir més tard aquestes experiències a la seva obra “Camins de França”
(1934). Aquesta experiència, així com l'origen familiar irregular, van quedar reflectides de manera
persistent en la seva producció literària.

Dues etapes

1. Primera etapa: Del 1904-1914

En la primera destaca la influència dels autors escandinaus i russos, i es resol en drames de

passions, expressades a través d’un llenguatge agosarat.

● En són referents
● La dama alegre (1904),
 ● Arrels mortes (1906),
● La dama enamorada (1908),
● Drama d'humils (1909),
● El gran Aleix (1911)
● i La dolça Agnès (1914).
● El cúmul dels seus ideals en quant al teatre i la funció social es concentren en la
conferència L'art dramàtic i la vida (1908).

2. Segona etapa: Del 1917 al 1924

La segona etapa s’inicia al 1917, on el context social era força tens i s’havien intensificat els
conflictes entre treballadors i obrers. També hem de tenir en compe que el record de la Setmana
Tràgica era encara patent, fet que avivava la tensió social. Tot plegat va fer que Joan Puig i
Ferreter comencés a utilitzar el teatre com a un mitjà d’evasió, adaptant-se a a les demandes del
nou públic, predominantment burgès. Així, en una segona etapa de la seva carrera teatral,
s'imposaren l'alta comèdia, el poema dramàtic i el teatre sentimental, amb obres com
● La senyora Isabel (1917),
● Garidó i Francina (1917),
● Si n'era minyona (1918),
● El gran enlluernament (1919),
● La dama de l'amor feréstec (1921),
● L'escola dels promesos (1922)
● i Un home genial (1923), obra amb què va cloure de mode pràcticament definitiu la seva
producció teatral.

Aquestes són les dues etapes de l’obra teatral de Joan Puig i Ferreter. Tot i això, s’ha de considerar que
més endavant l’autor s’enfoca en la narrativa, donant peu a dues etapes més posteriors de les quals no
parlarem, ja que ens enfocarem en el teatre.

Els seus darrers anys els va dedicar a escriure el vast cicle novel·lístic "El pelegrí apassionat", en dotze
volums, i a la correcció i edició del mateix. Va morir a París el 1956, havent deixat una obra literària
rica en reflexions sobre la societat, l'individu i la seva pròpia experiència vital. Tot i que poc conegut
durant la seva època, el seu llegat ha estat reivindicat pels crítics literaris posteriors, reconeixent-lo com
un dels novel·listes més importants de la primera meitat del segle XX a Catalunya.

3- Aigües encantades
"Aigües Encantades" és una obra que retrata els conflictes entre tradició i modernitat, fe i raó, a través de
la vida de Cecília, una jove que desafia les estrictes normes religioses i socials del seu entorn. En un poble
rural, el seu rebuig a la religió entra en conflicte amb els valors conservadors dels seus pares. Quan arriba
un foraster amb promeses de solució a la sequera, Cecília troba en ell un aliat, però la seva acceptació del
foraster provoca la desaprovació dels seus pares i de la comunitat.
L'obra explora les tensions entre els habitants del poble, dividits entre la creença en miracles i la
racionalitat científica. El foraster, un enginyer, promou solucions pragmàtiques, com la troballa d'aigües
subterrànies, mentre que els elements religiosos s'aferren a la fe com a única esperança. Les escenes se
succeeixen enmig de debats, confrontacions i, finalment, una pluja inesperada que es percep com un
miracle, tot i les objeccions dels més escèptics.

El drama personal de Cecília, que busca independència i alliberament de les restriccions familiars i
socials, es desenvolupa paral·lelament al conflicte col·lectiu sobre la direcció que ha de prendre el poble.
La seva partida al final de l'obra simbolitza la seva renúncia a les convencions i la seva cerca de llibertat,
mentre que el poble es queda debatent entre el conservadorisme i el progrés.

"Aigües Encantades" és una reflexió sobre el canvi i la resistència, la fe i la raó, i les tensions entre la
tradició i la modernitat en una comunitat rural.

____________

Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter (dins Teatre, Barcelona, Ed. 62-La caixa, 1980; MOLC 37). 4
personatges femenins, 9 de masculins i comparsa. Obra Ibseniana (Un enemic del poble: l'individu en
oposició oberta amb la societat). El foraster, amic de la filla d'un amo del poble ve a dir que les aigües
sagrades de la verge no són mortes, sinó que poden donar molt benefici al poble. Els poders fàctics -més
que no el batle-: amos (els pares d'ella), capellà..., el demonitzen i li tiren el poble damunt. Justament han
fet una processó per demanar aigua i plou: hi ha un linxament. Ella parteix amb ell.

"A Aigües encantades, Puig i Ferreter combat l'obscurantisme religiós i el caciquisme, dues formes que es
protegeixen l'una a l'altra i que mantenen frenada la societat rural. Puig i Ferreter hi despulla la naturalesa
de l'element màgic que força narradors vuitcentistes havien exaltat.

Personatges:
Pere Amat: Home alt, roig, de pèl ros, sanguini i violent. És incapaç de suportar que algú li porti la
contrària, sempre ha de tenir la raó. Sotmet a la seva dona a través de la por. Acusa ala Juliana de no
haver sabut pujar a la Cecília. És un propietari rural ric, autoritat juntament amb el Joan. Pretén que la
seva filla es quedi a casa fent tasques de casa com la seva mare.

Cecília: és la filla de Pere i Juliana. Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Vesteix i va
pentinada amb molta negligència i originalitat. És estudiant de mestra a la ciutat. Viu amb la tieta del
mossèn al poble. Vol canviar les coses a través de l'educació. És revolucionària i representa el conflicte
individu-societat.

Juliana: mare de la Cecília. Dona de mitjana edat, de cabells blancs. Dona que estima molt a la seva filla
però li té molt de respecte al seu marit, ja que el seu amor es basa en una relació d’autoritat que la
desprestigia a ella. Molt creient en Déu i la religió.

Mossèn Gregori: personatge molt influent i adorat en el poble

Foraster: enginyer ben vestit, barba rossa, ulls blaus, alt i jove. Els seus pares eren propietaris de mines i
el seu pare va ensenyar-li de petit a descobrir els secrets de la terra. Vesteix americana i pantalons blancs.
Heroi sobre el qual recauen tots els valors de l’individualisme, el vitalisme i del coneixement intuïtiu i
suggestiu del món. Ha viatjat per els països Nòrdics i França.Acaba apedregat pel poble i ferit a l'hostal de
la carretera.

Joan Gatell: és el batlle del poble. Al final de l'obra, el seu personatge pateix un gir inesperat;deixa de
creure en que Déu és qui ha fet ploure i se'n va a buscar el Foraster

Trinitat: esposa d’en Joan. És amiga de la Juliana

Romanill: pastor d’ovelles del poble. Home alt i ben fet, que porta una blusa curta i va afaitat. Té l’amo a
la ciutat i és independent. És contrari a les opinions del poble, segueix les idees del Foraster

Senyor Vicenç: veterinari del poble. Vell, morè, de pell apergaminada i un bigoti caigut. Portaulleres
verdes i té la veu molt cascada. No fuma ni beu. Intel·lectual pessimista, fracassat i mancat de vitalitat.
Creu que l’important és aprendre i conèixer. És ateu

Bartomeu: home de mitjana edat que porta una gran barba i sempre riu francament. És republicà

Manso: home de mitjana edat, ros, joiós a qui la beguda ha envellit i degenerat. Vesteix de vellut i té
bigoti. És carlí. Creu que l’important és gaudir de la vida sense preocupacions. Va a favor de qui guanya
segons li convingui.

Verge dels Gorgs: patrona del poble.

Vergés: és professor del poble. És conformista i no li agrada començar revolucions ni canvis per fer
avançar el poble. No es vol ficar en problemes. No és del poble, sinó que hi ha vingut perquè li ha tocat la
plaça allà

4- Activitats Aigües encantades

ACTIVITAT 1

Personatges en aquest abstracte:

Pere Amat: Home alt, roig, de pèl ros, sanguini i violent. És incapaç de suportar que algú li porti
la contrària, sempre ha de tenir la raó. Sotmet a la seva dona a través de la por. Acusa la Juliana
de no haver sabut pujar a la Cecília. És un propietari rural ric, autoritat juntament amb el Joan.
Pretén que la seva filla es quedi a casa fent tasques de casa com la seva mare.
 Cecília: és la filla de Pere i Juliana. Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Vesteix
i va pentinada amb molta negligència i originalitat. És estudiant de mestra a la ciutat. Viu amb la
tieta del mossèn al poble. Vol canviar les coses a través de l'educació. És revolucionària i
representa el conflicte individu-societat.

Juliana: mare de la Cecília. Dona de mitjana edat, de cabells blancs. Dona que estima molt a la
seva filla, però li té molt de respecte al seu marit, ja que el seu amor es basa en una relació
d’autoritat que la desprestigia a ella. Molt creient en Déu i la religió.

AMAT: Has pujat de ciutat donant-te una importància…! Tothom ha d'estar per tu, i tu per ningú…
JULIANA: És cert el que diu el teu pare.
AMAT: I que significa fer tant la sàvia? I tant desprecis! Els que saben han de sentir amor pels ignorants.
CECÍLIA: No és això el que faig? Si no que vosaltres no ho voleu entendre. Jo vull combatre la
ignorància i tot el que la fomenti, però sense orgull, fer la sàvia, com vós dieu. Som tota una croada de
joves; potser no tots tindrem el mateix coratge, però és la nostra obra, de tots… La ignorància és la font
de tots els mals, el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot és fill de la ignorància. I nosaltres, els joves, ens
escamparem pels pobles… metges, mestres, farmacèutics…! I la combatrem amb totes les nostres forces;
sigui allà on sigui, la combatrem
AMAT: Aquí no intentis fer res.
CECÍLIA: Oh… no ens aturarà la família, ni l'autoritat, ni cap poder de la terra, ningú que trobi la seva
força en la ignorància.
JULIANA: Ai filla!
AMAT (contenint la seva fúria): Deixa’l estar està molt bé tot això, però que em digui el que és la
ignorància per ella… La religió, la nostra fe, els nostres costums…?
CECÍLIA: moltes altres coses i això també.
AMAT: Has fet bé de parlar tan clar. Molt bé! I perquè vegis que t'ho agraeixo, escolta: l'any que et
manca per acabar la carrera, dona'l per cursat…
CECÍLIA: Que és bèstia això!
AMAT (ràpid i amenaçador): Una vegada vas dir salvatge…

PREGUNTES PER ANÀLISI I RESPOSTES:

1. En quin moment de l'obra situaries aquest fragment i per què?

Aquest fragment es podria situar cap al principi de l'obra, ja que estableix clarament el conflicte
central entre Cecília i el seu pare, Pere Amat. En aquesta fase inicial, s'introdueixen les diferents
ideologies dels personatges i es plantegen els temes principals que conduiran el desenvolupament
de la trama. A més, la intensitat del diàleg entre Cecília i el seu pare crea una base sòlida per a la
progressió del conflicte i el desenvolupament dels personatges al llarg de l'obra. Així, aquest
fragment posa en marxa la narrativa i establert les bases per a la posterior exploració dels temes
del teatre modernista.

2. Quin és el missatge principal que es transmet a través d'aquest fragment?

 El missatge principal que es transmet a través d'aquest fragment és la confrontació entre la
voluntat de canvi i la resistència a les tradicions establertes. Cecília representa el desig de
modernització i la lluita contra la ignorància i el fanatisme, mentre que el seu pare, Pere Amat,
simbolitza la conservació dels valors tradicionals i l'autoritat. Aquest conflicte entre el nou i el
vell és un tema central del teatre modernista, que busca explorar les tensions entre individu i
societat, així com la crítica social i la necessitat de transformació.

3. Com es pot interpretar el conflicte entre Cecília i el seu pare des d'una perspectiva
simbolista?
Des d'una perspectiva simbolista, el conflicte entre Cecília i el seu pare pot interpretar-se com un
conflicte entre dues forces oposades: la tradició i el canvi, la conservació i la renovació. Cecília
representa el desig de canvi i de modernització, mentre que el seu pare simbolitza la conservació
dels valors tradicionals i l'autoritat. Aquest conflicte reflecteix els temes simbòlics i estètics que
caracteritzen el corrent del teatre simbolista.

4. Quin corrent del teatre modernista es reflecteix en les aspiracions de Cecília i en la seva
relació amb els altres personatges?

Les aspiracions de Cecília es relacionen amb el corrent del teatre vitalista-regeneracionista.

Aquest corrent es caracteritza per representar situacions de conflicte social i la lluita contra les
injustícies, com es veu en la seva voluntat de combatre la ignorància i el fanatisme. La seva
relació amb altres personatges, especialment amb el seu pare, reflecteix aquesta tensió entre les
noves idees i les antigues tradicions.

5. Quin paper té la religió en aquest fragment i com es relaciona amb els temes del teatre
modernista?

La religió es presenta com un dels elements de conflicte entre els personatges, especialment entre
Cecília i el seu pare. El seu pare utilitza la religió com a mitjà per mantenir l'autoritat i la
conservació dels costums tradicionals, mentre que Cecília la qüestiona i busca alliberar-se'n per
promoure el canvi i la modernització. Aquesta relació amb la religió reflecteix els temes del teatre
modernista relacionats amb la crítica social i la lluita contra les injustícies i les restriccions.

ACTIVITAT 2
Personatges en aquest abstracte:

Cecília: és la filla de Pere i Juliana. Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Vesteix
i va pentinada amb molta negligència i originalitat. És estudiant de mestra a la ciutat. Viu amb la
tieta del mossèn al poble. Vol canviar les coses a través de l'educació. És revolucionària i
representa el conflicte individu-societat.
 Vergés: és professor del poble. És conformista i no li agrada començar revolucions ni canvis per
fer avançar el poble. No es vol ficar en problemes. No és del poble, sinó que hi ha vingut perquè
li ha tocat la plaça allà

VERGÉS: Es cert, Cecília... Quan la vida és tan estúpida i els homes també, val la pena de tenir cap

ideal?

CECÍLIA: Sí... no s'ha de tenir l'ideal pels altres, sinó per si mateix. Moltes vegades, somiadora, he

desitjat tenir ales i no és pels altres, creguem, que ho he desitjat, sinó per a mi... per veure i dominar el

món! (Es dirigeix cap al fons).

VERGÉS: On va Cecília?

CECÍLIA: A mudar-me per pendre el cotxe aquesta nit.

VERGÉS: Què diu?

CECÍLIA: L'àliga deixa el galliner, per sempre...

VERGÉS: (Estupefacte). Però se'n va... de veres?... Ara? Desseguida?... Així... sense meditar-ho... sense

fer-se vostè mateixa la prò i la contra?...

CECÍLIA: Així! Faré viatge amb ell.

VERGÉS: I a on va... no es pot saber?

CECÍLIA: Amb el meu amic!

VERGÉS: Però qui és un amic?... No és prudent...

CECÍLIA: Bah! I... Si m'ho vol jo aniré amb ell a l'altra part del món. És un home fort i només ell ha

despertat els meus sentiments de dona...

VERGÉS: I els seus deures de filla?... Els seus pares?...

CECÍLIA: Fujo d'un càstig terrible... el meu pare...

VERGÉS: Però no li diu res la seva consciència?

CECÍLIA: Sí... que vagi a endolcir les ferides del meu amic.

VERGÉS: (Amb amor i tendresa). I la seva obra d'aquí dalt, doncs?

CECÍLIA: La meva obra, abans que tot, és la meva vida!

(Cecília s'en va decidida per la porta del fons).

PREGUNTES PER ANÀLISI I RESPOSTES:

1. En quin moment de la obra situaries aquest fragment i per què?

Aquest fragment es podria situar cap al final de l'obra, ja que representa el punt culminant del conflicte
intern de Cecília i la seva decisió de deixar el poble definitivament. És un moment crucial on es revela el
desenllaç de la trama i la resolució dels conflictes personals de la protagonista.

2. Quins elements del moviment modernista es poden identificar en la conversa entre Cecília i
Vergés?
En la conversa entre Cecília i Vergés es poden identificar diversos elements del moviment modernista,
com ara la cerca de llibertat individual, la rebel·lia contra les normes socials i la valoració de la vida i l'art
com a expressions personals. A més, la frase de Cecília: "La meva obra, abans que tot, és la meva vida",
reflecteix la idea de la fusió entre vida i art, tan característica del modernisme.

3. Quina és la funció del personatge de Vergés en la conversa amb Cecília? Com es pot interpretar
la reacció de Vergés davant la partida de Cecília en relació amb els temes de conservadorisme
versus progrés i fe versus raó?
La funció del personatge de Vergés en la conversa amb Cecília és la de ser un contrapunt al seu
pensament rebel i alliberat. Vergés representa la prudència i el conservadorisme, i la seva reacció davant
la partida de Cecília reflecteix els conflictes entre la tradició i el progrés, així com entre la fe i la raó. La
seva sorpresa i preocupació pel comportament de Cecília posen de manifest aquests conflictes.

4. Quins són els conflictes socials i personals que es presenten en el fragment?

Els conflictes socials i personals que es presenten en el fragment inclouen el conflicte entre la voluntat
individual de Cecília i les expectatives socials i familiars, així com el conflicte entre la raó i la passió,
representat en la decisió de Cecília de seguir els seus sentiments en lloc de la raó.

5. Com es pot interpretar la frase de Cecília: "La meva obra, abans que tot, és la meva vida" en
relació amb el context de l'obra i el moviment modernista?
La frase de Cecília: "La meva obra, abans que tot, és la meva vida" es pot interpretar en relació amb el
context de l'obra i el moviment modernista com una afirmació de la importància de l'expressió personal i
la llibertat creativa. Reflecteix la fusió entre vida i art que caracteritza el modernisme, on l'artista busca la
seva pròpia identitat a través de la seva obra i viu la seva vida com una forma d'expressió artística.