QÜESTIONARI TIRANT LO BLANC (PART 3)

PRIMERA PART. QÜESTIONS GENERALS

1.- Què són les lletres de batalla? Concepte, lloc que ocupen dins la vida
de Joanot Martorell i paper que juguen en el Tirant lo Blanc.
Les lletres de batalla eren cartes de desafiament que un cavaller enviava a un
altre per reptar-lo a un combat amb l’objectiu de venjar greuges personals,
encara que algunes vegades s’enviaven com un entreteniment, pel gust de
reptar altres cavallers. En el cas de Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo Blanc
se’n va intercanviar amb diversos cavallers. Les més conegudes són les que va
fer arribar al seu cosí Joan de Montpalau per haver deshonrat la seva germana,
Damiata Martorell. Damiata i Montpalau es van casar amb bodes sordes, però
Montpalau no va complir la seva paraula. Al Tirant lo Blanc es celebren unes
bodes sordes: les de Diafebus i Estefania, de manera que aquí tenim un
exemple de com Martorell va emprar les seves experiències personals per
crear la trama de la seva obra.
2.- Fes una caracterització i diferenciació entre novel·la cavalleresca i
novel·la de cavalleries.
Les novel·les de cavalleries, habituals entre els segles XII i XIV, acostumaven a
ser poc realistes. Els protagonistes eren herois arquetípics, esquemàtics i poc
humans, poc creïbles. No tenien ni debilitats ni malalties, eren invencibles i
plens de virtuts i fins i tot podien arribar a tenir poders sobrenaturals. Les
aventures d’aquests herois passaven en uns temps narratius llunyans i
imaginaris, en un ambient de fantasia i en llocs exòtics. Els fets i els
personatges pretesament històrics que hi apareixien eren imaginaris i
acostumaven a compartir els fets amb tot tipus de criatures meravelloses, com
dracs, fades, follets... L’amor era tractat segons l’esquema de l’amor cortès i la
dama estava totalment idealitzada. No hi havia elements eròtics ni còmics i els
personatges s’expressaven tots a partir d’un llenguatge culte i estereotipat.
Les novel·les cavalleresques trenquen aquest esquema i, al segle XV, ja ens
presenten uns herois més humans, psicològicament més complexos, amb
sentiments i comportaments més humans. Són valents i tenen virtuts, però
d’una forma creïble, raonable. El temps narratiu i els llocs on passen els fets,
contràriament a les novel·les de cavalleries, són propers i els llocs són
geogràficament localitzables. Hi apareixen també personatges reals i batalles i,
si hi ha elements meravellosos, hi apareixen de forma molt testimonial. El
tractament de les qüestions amoroses segueixen respectant l’esquema de
l’amor cortès, però ara d’una forma més burgesa, en el sentit que entren en joc
altres elements, com el plaer personal, els interessos econòmics... Es busca el
realisme i la naturalitat i inclús es fa broma de les qüestions amoroses.
3.- Definiries Tirant lo Blanc com a novel·la cavalleresca o de cavalleries?
Justifica la teva resposta.
Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca perquè en ella hi trobem totes les
característiques d’aquest tipus d’obres. Tirant és un heroi valerós i admirat, però
en una mesura molt humana. Arriba a Constantinoble convertit pràcticament en
una llegenda, però el fet d’enamorar-se de Carmesina el converteix en un home
de carn i ossos que comet errors a causa del seu enamorament. El veiem en
situacions ridícules per atansar-se a Carmesina, com quan acaba amagat a la
cambra de la princesa sota un munt de roba, o quan es trenca la cama per
escapar de l’habitació de la princesa o quan cau del cavall i intenta fer creure
que ha caigut perquè el cavall està malament. Els fets succeeixen en uns temps
molt propers al temps real en què va ser escrita la novel·la i els espais són reals
(com la ciutat de Constantinoble, actualment Istambul). Tirant, a més a més,
està inspirat en Roger de Flor, un personatge històric real, i batalles i
enfrontaments que s’hi relaten van ser reals. L’aparició d’elements fantàstics és
testimonial i l’amor és tractat de forma més humana, mostrant les diferents
vessants que pot tenir aquest sentiment. Hi ha amor pur (Tirant i Carmesina),
amor eròtic (els jocs entre les parelles d’amants), amor tòxic (el de la Viuda
Reposada per Tirant), etcètera.
4.- En quina mesura i per quines raons podríem definir Tirant lo Blanc com
un heroi del seu temps?
Tirant lo Blanc és un heroi del seu temps en el sentit que les seves aventures
recullen alguns dels neguits de l’època del seu autor, Joanot Martorell. La part
de la trama centrada en l’aspecte militar recull el neguit per les lluites de poder
amb els turcs i la voluntat de l’Europa cristiana de recuperar el poder en els
territoris de l’antic Imperi Romà d’Orient. En les peripècies sentimentals i
amoroses de l’heroi encara es percep l’herència medieval de l’amor cortès, però
ja s’introdueixen elements de l’amor burgès (l’erotisme, la tendència d’alguns
dels personatges a fer crides a aprofitar el moment per gaudir, la valoració dels
interessos econòmics...).
5.- Compara les característiques del Tirant lo Blanc com a militar i com a
amant. Quin és més heroic i quin és més humà?
El Tirant militar és molt més heroic i infalible, sembla que no comet errades ni té
defectes. Arriba a Constantinoble sent ja pràcticament una llegenda i se li dona
l’honor d’acabar amb el dol per la mort de l’hereu de l’imperi. Però quan coneix
a Carmesina, tot canvia. En l’amor Tirant és un home insegur, tímid, que pateix
per amor i que no sap ben bé com fer-li-ho saber a la princesa. El militar
inflexible en el camp de batalla és sensible envers la seva estimada i, tot i que
busca satisfer els seus desitjos sexuals, mira de no deshonrar la princesa.
6.- Tirant és admirable en les batalles, però, en el seu comportament
amorós, no és precisament cap heroi. Podries posar alguns exemples
d’algunes situacions en què actua d’una manera que ens pot semblar fins
i tot ridícula?
Tenim l’escena de la caiguda del cavall davant l’emperador i la princesa, en què
Tirant justifica que ha caigut del cavall perquè l’animal està malalt. També tenim
la vegada que es trenca la cama perquè cau de la terrassa intentant escapar
d’amagat de la cambra de la princesa, o la vegada que acaba amagat sota una
muntanya de roba a la cambra de la princesa perquè no el descobreixi
l’Emperadriu.
SEGONA PART. QÜESTIONS D’ARGUMENT
7.- Quin paper fa la Viuda Reposada en aquests capítols? Quina estratègia
utilitza perquè Tirant pugui veure el que passa a l’hort entre Carmesina i el
fals hortolà?
La Viuda Reposada és la dona que s’enamora bojament de l’heroi Tirant i que
ordirà tot tipus d’estratagemes per aconseguir l’amor del cavaller. Per a això no
dubtarà a trair la princesa Carmesina, de qui en va ser dida. Li farà creure a
Tirant que la princesa és deshonesta i que manté relacions amb l’hortolà. Per a
això, enganyarà Plaerdemavida perquè es posi una careta que imita la cara del
negre Lauseta i la farà jugar amb la princesa als jardins. Amb un joc d’espills
ubicats en una cambra, farà creure a Tirant que la princesa l’enganya. La Viuda
inventarà tot tipus de mentides i infàmies en contra de Tirant i la princesa i anirà
malparlant dels dos. Es posa en ridícul fins i tot per intentar que Tirant la
posseeixi, com quan es queda nua de cintura cap amunt però Tirant marxa
sense tocar-la.
8.- Com relata Martorell la pèrdua de la virginitat de Carmesina? Quin
llenguatge utilitza i per què?
La pèrdua de la virginitat de la princesa es relata amb tot un seguit de
conceptes i un llenguatge relacionat amb les batalles i la guerra. Es parla
d’assalt al castell i es deixa clar que el moment de la pèrdua de la virginitat no
està exempta de certa violència. Això enllaça amb la creença de l’època
segons la qual el sexe havia d’anar lligat a un cert grau de violència.
9.- De què mor Tirant?
Tirant emmalalteix i redacta testament a favor d’Hipòlit i escriu una carta a la
princesa. Demana tornar a Constantinoble, però mor en el camí. La seva mort,
doncs, està allunyada de les grans heroïcitats que va protagonitzar en vida i que
s’atribuïen als cavallers en les novel·les de cavalleries.
10.- En els capítols finals, amb Tirant mort, com són les mostres de dol i
dolor de Carmesina i la resta de gent que hi ha a prop? Són mostres de dol
realistes?
La mort de Tirant desencadena una sèries d’escenes dramàtiques i histèriques
de dolor, amb descripcions de gent que s’arrenca els cabells i es donen cops
contra les parets, amb l’objectiu de ressaltar el dramatisme del moment i el
sentiment de la pèrdua d’un gran heroi. Són mostres de dolor exagerades,
gairebé grotesques. Es creu que aquest final no va ser escrit per Martorell, sinó
per Martí de Galba.