PROSA HUMANÍSTICA

I NARRATIVA
1. HISTÒRIA DE LA LLENGUA I DE LA LITERATURA: LA PROSA HUMANÍSTICA I
NARRATIVA

1.1. CRISI DEL FEUDALISME I DE LA CULTURA MEDIEVAL

A partir del segle XIV comença a gestar-se la societat moderna.

A partir del segle XV, doncs, la cultura s’enfronta al poder de l’església i reflecteix el
canvi d’una conducta medieval per una actitud humanista, autèntic motor del progrés.

1.2. EL PREHUMANISME I LA LLENGUA: LA CANCELLERIA REIAL

A mitjan segle XV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cancelleria Reial, la dota de

funcionaris cultes, coneixedors de la cultura clàssica i molt destres en llatí, que van redactar
tota mena de documents administratius amb una sintaxi moderna, madura i elegant.
La llengua administrativa va assolir un gran prestigi, ja que va impulsar l’ús de la
llengua del poble en àmbits lingüístics que fins aleshores eren patrimoni del llatí.

1.3. L’ESPERIT HUMANISTA

A mitjan segle XIV trobam ja símptomes d’una visió antropocèntrica del món, de
l’home i de la cultura, diferent a la que havia imposat el teocentrisme medieval. Aquesta
nova visió del món es forja a les grans ciutats italianes.
L’humanisme fou un corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a
partir de la intel·ligència, la raó i el coneixement. Els humanistes defensaven uns valors
diferents als de la literatura medieval i conreaven un estil més elaborat.

BERNAT METGE (BARCELONA, 1340-1413)

Fou un funcionari de la Cancelleria Reial aficionat a la literatura clàssica. Fou

secretari del rei Joan I. En morir Joan I l’any 1396 el varen empresonar amb altres
funcionaris. En 1397 fou alliberat i restituït en el seus càrrecs per Martí I l’Humà.

LO SOMNI

Va redactar Lo somni amb la finalitat de defensar-se i de recuperar el

favor de Martí I l’Humà. Intenta demostrar que Joan I no s’ha condemnat,
sinó que és al purgatori, i elogia les últimes reines d’Aragó, especialmente
Maria de Luna, esposa del rei Martí I.
 L’obra té una forma dialogada i s’estructura en quatre parts:
—En el llibre primer, l’autor i el difunt Joan I, que se li ha aparegut en
somnis acompanyat d’Orfeu i Tirèsies, dialoguen sobre la immortalitat de
l’ànima.
—En el llibre segon, Joan I explica les raons de la seva mort sobtada,
explica que és al purgatori a causa de la seva afició a la caça, la música i
l’astrologia. Encarrega a l’autor la redacció del llibre i li profetitza que aviat
serà alliberat.
—En el llibre tercer, Tirèsies fa un discurs terrible sobre les dones
(misoginia).
—En el llibre quart, Metge fa un elogi de la condició femenina fent un
repàs a dones il·lustres de la història, que acaba amb l’elogi a les darreres
reines de la Corona d’Aragó.

1.4. LA LITERATURA NARRATIVA

La narrativa en prosa en la nostra llengua va culminar en dues obres de temàtica

cavalleresca: Curial e Güeva, d’autor anònim, i Tirant lo Blanc, de Joan Martorell.

1.5. LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

Durant el segle XV, la mentalitat burgesa de l’època influeix en les narracions de

cavallers, és a dir, incorpora el realisme, el sentit de l’humor i la capacitat d’ascendir
socialment gràcies al propi esforç, i en sorgeixen les novel·les cavalleresques.
Les novel·les cavalleresques del segle XV es caracteritzaven per la versemblança, la
geografia real, l’ambientació en una època coneguda i propera i les qualitats purament
humanes dels protagonistes.

CURIAL E GÜELFA

És un bon exemple de prosa humanística que narra les aventures de

l’humil cavaller Curial i la història d’amor que manté amb la noble Güelfa.
El tema es amorós i cavalleresc:
—Amorós i sentimental, ja que l’autor insisteix en les dificultats que
els enamorats tenen per estimar-se perquè pertanyen a classes socials
diferents.
—Cavalleresc, perquè Curial aconseguirà l’ascens social que
l’equipara amb Güelfa i fa possible la bona fi de la relació amorosa gràcies
als mèrits cavallerescos.
L’obra presenta un caràcter realista perquè hi ha versemblança,
l’acció és creïble i les qualitats dels personatges son humanes. Curial és un
personatge que no s’aparta mai de la lògica i actua sempre dins el límts
humans.
 TIRANT LO BLANC

Conta la història d’un cavaller, Tirant, que creix en virtuts humanes i

militars, fins aconseguir l’ascens social que li permet casar-se amb la
princesa Carmesina i esdevenir hereu de l’imperi grec. També és una història
creïble, sense intervencions màgiques, amb referències clares a la vida
quotidiana, a una geografia real i coneguda, a fets històrics coneguts i, de
vegades, a personatges presos de la realitat.
La qualitat de l’obra està avalada pel mateix Cervantes, que en el
capítol sis d’El Quixot, fa que el capellà salvi Tirant lo Blanc de la crema dels
llibres.
Tirant lo Blanc narra les proeses d’un cavaller humil que, per mèrits
propis, aconsegueix el grau de capità general de les tropes de l’imperi grec,
es casa amb la filla de l’emperador, després de vèncer els turcs, i esdevé
hereu al tron.

CARACTERÍSTIQUES

Tirant lo Blanc és una obra realista, és a dir, presenta unes

característiques que la fan versemblant:
—La geografia és coneguda i real.
—Alguns personatges responen a models reals.
—Les relacions amoroses, no exemptes de carnalitat i gelosia,
són perfectament creïbles.
—L’humor està normalment relacionat amb l’amor i amb les
escenes galants.
—Accions bèl·liques versemblants: Tirant és un heroi de mides
humanes que lluita cos a cos contra cavallers que el posen en
dificultats. Per això, el narrador s’esforça a justificar les victòries de
Tirant a partir de la intel·ligència, els bon consell dels amics, la cultura
llibresca, la resistència física, el sentit de l’estratègia, la sort, etc.
—Detallisme: el relat minuciós dels combats i la cruesa amb
què descriu la violència de les accions augmenten el realisme
narratiu.
—La variació lingüística: la diversitat de registres segons qui
parla, amb qui, quan i de què, donen realisme a l’obra. L’autor no
estalvia sentències, refranys ni frases fetes, pròpies del llenguatge
col·loquial, ni la frase llarga, complexa i pomposa, pròpia del
llenguatge més solemne.
—Didactisme i moralisme: Martorell pretén reivindicar la
cavalleria oferint-nos el perfil d’un cavaller exemplar.

JOAN MARTORELL

Joan Martorell va néixer al si d’una família de la petita noblesa de Gandia establerta

a Valencia. Va morir arruïnat i el manuscrit de Tirant lo Blanc va quedar en mans de Joan
Martí de Galba com a penyora dels diners que li havia prestat. Joan de Galba el va fer
imprimir el 1490.