LA NOVEL.

LA CAVALLERESCA

El segle XV és el segle d’or de la literatura catalana, per la quantitat i la qualitat

de la nostra producció literària. L’aparició de dues obres narratives singulars,
que han estat anomenades novel.les cavalleresques, ha contribuït
poderosament a aquesta esplendor literària. Es tracta de Curial e Guelfa,
d’autor anònim, i del Tirant lo Blanc, obra de Joanot Martorell.

Aquestes dues novel.les presenten un seguit de característiques hereves d’una

tradició anterior, la dels llibres de cavalleria, però alhora apunten altres
característiques innovadores: la versemblança, l’humor, l’erotisme, la
complexitat psicològica dels personatges, etc.

Les novel.les cavalleresques apareixen als Països Catalans i a França (el Jean
de Saintré, amb punts en comú amb el Curial, és l’exponent francès del
gènere), però no tenen continuïtat. Al segle següent es deixarà de fer novel.la
en l’àmbit cultural català, i als països del voltant es conrearan altres gèneres: a
Castella, la novel.la picaresca; a Itàlia, la novel.la sentimental, i a França la
comèdia burgesa.

Les novel.les cavalleresques s’anomenen així perquè el protagonista és un

cavaller. Però els cavallers del segle XV ja no són com els dels segles XI i XII;
uns i altres tenen valors distints i ens parlen de societats diferents. Vejam
l’evolució de tot plegat.

De la cançó de gesta a la novel.la artúrica

A l’alta edat mitjana, la poesia èpica es vehiculava a través de les cançons de

gesta: poemes narratius que cantaven fetes heroiques de personatges que
esdevingueren símbols nacionals (com La chanson de Rolland, a França, o el
Cantar de mío Cid a Castella).

A la França de mitjan s. XII, però, neix un gènere narratiu que representa una
evolució respecte de les primitives cançons de gesta: el roman cortès, el qual
era producte, en certa manera, del refinament que havien assolit les corts
feudals d’aquelles contrades. El mot roman significa ‘narració en llengua
vulgar’. Es tracta de narracions encabides dins versos octosíl.labs apariats.
Els romans tenen unes característiques que els distancien de les cançons de
gesta. Vegem-ne les diferències:

CANÇÓ DE GESTA ROMAN CORTÈS

a) Herois reals que esdevenen mites nacionals.
b) Els llocs esmentats són reals i identificables.
c) El temps és concret i està delimitat.
d) El públic receptor és popular, sense cultura
formal.
e) Es transmet per via oral.
f) Grans batalles de caire èpic.
a) Herois fantàstics que poblen la
cort del rei Artús. Episodis
guerrers i amorosos.
b) Els escenaris són inversemblants
c) El temps és indefinit.
d) El públic és aristocràtic, sap llegir
e) Es transmet per escrit.
f) Els combats són individuals.

1
g) L’amor no hi té un paper destacat. g) L’amor hi té un paper destacat.
h) Vol ser creïble. h) No pretén la credibilitat: per això
hi abunden els elements mera-
vellosos i fantàstics.

El tema principal del roman és la cavalleria idealitzada: els cavallers es

regeixen per un CODI D’HONOR estricte que és aplicat en un món de ficció.

La principal font d’inspiració dels romans fou el CICLE BRETÓ o ARTÚRIC, o

MATÈRIA DE BRETANYA: les aventures del rei Artús i els cavallers de la
Taula Rodona, el mag Merlí i la fada Morgana, la recerca del Sant Graal...

Els protagonistes dels romans encara no tenen relleu psicològic: són

personatges plans.

La matèria de Bretanya

Amb aquest nom es designen un conjunt de narracions en

llengua francesa que recollien llegendes celtes de l’antiga
Bretanya (que incloïa el País de Gal.les, Cornualla, Irlanda i la
Bretanya francesa). La recerca del Sant Graal (l’últim calze usat
per Jesús) va representar la cristianització d’aquests relats, que
van assolir una gran popularitat amb l’obra del francès Chrétien
de Troyes i els Lais (poemes breus) de Maria de França,
escrits en octosíl.labs apariats (s. XII). La Faula del mallorquí
Guillem de Torroella, escrita en el segle XIV, és l’obra catalana
més propera als romans del cicle artúric.

Els llibres de cavalleria

La matèria de Bretanya es va difondre per Europa i va originar els LLIBRES DE

CAVALLERIA: narracions en prosa que insisteixen en l’ús d’elements
inversemblants (dracs, gegants, màgia, força desmesurada dels cavallers,
acció en terres remotes o irreals...). Aquest gènere neix al segle XIV i es conrea
fins més enllà del segle XVI. Pertany a aquest gènere l’Amadís de Gaula, obra
castellana del segle XIV que va tenir una gran anomenada, fins i tot en terres
catalanes.

Els llibres de cavalleria reflecteixen la DECADÈNCIA DE LA CAVALLERIA,

que havia estat marginada a partir del s. XIV per la pèrdua de les seves
funcions primitives:

1) preservar l’ordre feudal,

2) combatre l’amenaça sarraïna i
3) emprendre croades per recuperar Terra Santa.

Vejam, doncs, com canvia la cavalleria al llarg d’aquests segles:

2
 L’evolució de la cavalleria

Del s. XI al XIII Els s. XIV i XV

a) Estament que acompleix una funció a) La cavalleria perd protagonisme

bàsica: defensar l’ordre feudal i pro-
tegir el cristianisme.
b) Ocupa el cim de la societat feudal.
c) La seva participació en les guerres
és necessària i decisiva.
en una societat dominada
per l’esperit comercial i més pa-
cífic de la burgesia.
b) És progressivament desplaçada
del cim de la societat feudal.
c) Els cavallers perden utilitat i de
mica en mica s’aïllen en un món
fictici i decadent.

Aquesta nova situació aboca els cavallers a la recreació de RITUALS envoltats

de luxe que recordaven els antics costums. És aleshores que van aparèixer els
cavallers errants, a la recerca d’aventures amb què poder demostrar llur valor
i justificar llur estatus social. El combat esdevingué un esport que els cavallers
practicaven en els TORNEIGS.

La novel.la cavalleresca

El nou gènere nascut el segle XV als Països Catalans i a França presenta

algunes similituds amb les novel.les de cavalleries, però són més nombroses
les diferències. Vegem-les:

NOVEL.LA DE CAVALLERIES NOVEL.LA CAVALLERESCA

a) Els protagonistes no mostren complexi- a) Mostren certa complexitat psico-

tat psicològica.
b) Els cavallers tenen una força sobrehu-
mana.
c) Els indrets són inventats.
d) El temps és indefinit.
e) Tots els personatges són inventats.
f) Presència d’elements meravellosos.
g) El relat és inversemblant.
h) Les accions no obeeixen a una lògica.
i) Parataxi: els fets estan simplement en-
cadenats.
j) L’amor és un clixé, un tòpic.
k) No hi ha erotisme.
l) L’autor no es riu de res.
m) No hi ha rastres de cultura burgesa.
n) L’heroi guanya batalles gràcies a la
màgia.
lògica.
b) Els cavallers són valents i forts,
però dins una mesura humana.
c) Indrets coneguts i localitzables.
d) El temps és comptable i pròxim.
e) Hi ha personatges històrics.
f) A penes hi ha elements meravello
g) El relat és versemblant.
h) Les accions evolucionen amb lògi
i) Hipotaxi: els fets depenen els uns
dels altres.
j) L’amor és una emoció complexa.
k) Hi ha erotisme.
l) L’humor hi és present.
m) Hi ha elements de la cultura bur-
gesa -com ara els diners.
n) L’heroi guanya batalles gràcies a
l’enginy.

La novel.la cavalleresca, però, no aprofita només elements de la novel.la de

cavalleries. També es nodreix d’altres tradicions:

3
1) De les NOVEL.LES DE CAVALLERIES n’extreu l’esquema bàsic del
cavaller virtuós i esforçat que, mogut per una irreprimible set de justícia,
viu grans aventures.

2) De les CRÒNIQUES HISTÒRIQUES n’extreu una manera de narrar que

es vol sobretot versemblant, creïble; les cròniques són un exemple de
prosa i un model pel que fa a l’enllaç lògic dels fets; a les cròniques, com
en la novel.la cavalleresca, l’acció humana està sotmesa al temps.

3) De les LLETRES DE BATALLA n’extreu el plantejament dels combats,

sobretot la manera de convocar-los. (Les lletres de batalla eren
documents públics en els quals un cavaller formulava una acusació
contra un altre cavaller, l’ofenia i el reptava a combatre.) A més, dins el
Curial i el Tirant trobem lletres de batalla que reprodueixen fidelment
l’estil de les lletres autèntiques.

4) Del ROMAN CORTÈS n’aprofita el concepte del cavaller consagrat en

cos i ànima al servei d’un ideal, el motiu del combat individual contra un
adversari poderós, i l’amor entès com a promesa de goig futur.

5) De les NOVELLE italianes -Boccaccio en va ser el mestre- n’extreu

l’humor, l’erotisme, el gust per les escenes picants, l’alegria de viure.
Algunes escenes del Tirant, quan l’heroi és a les habitacions de
Carmesina, semblen pròpies del Decameró de Boccaccio.

La novel.la cavalleresca, en definitiva, reelabora materials anteriors i en fa

una síntesi original i innovadora. Tot i que com a gènere no va tenir
continuïtat, la novel.la cavalleresca va posar els fonaments de la novel.la
moderna.