Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

CONTINGUT

ANTECEDENTS LITERARIS....................................................................................................................................2

Cançó de gesta (segle XII).................................................................................................................................2

Romans cortès S. XII-XIII....................................................................................................................................2

Els llibres de cavalleries (s XIV i XV)..................................................................................................................2

Les novel·les cavalleresques.............................................................................................................................3

TIRANT LO BLANC................................................................................................................................................4

Datació i autoria de l’obra.................................................................................................................................4

Síntesi de l’argument........................................................................................................................................4

Versemblança de l'obra....................................................................................................................................6

Personatges.......................................................................................................................................................6

Ironia i humor....................................................................................................................................................7

Llengua i estil.....................................................................................................................................................7

AMOR I EROTISME A L'OBRA...............................................................................................................................7

Actors principals de les trames amoroses........................................................................................................8

Discursos sobre l'amor a l'Edat Mitjana..........................................................................................................12

Glòria, fama, béns materials i amor................................................................................................................13

Erotisme, virginitat..........................................................................................................................................13

1
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

ANTECEDENTS LITERARIS

CANÇÓ DE GESTA (SEGLE XII)

Els cavallers han estat objecte literari de tots els gèneres medievals. Ja al segle XII trobem els cantars
de gesta, cantats pels joglars a les places i els castells, que tractaven exclusivament de les grans
gestes protagonitzades pels cavallers. Algunes de les més importants són: Chanson de Rolland,
Cantar del Mio Cid

ROMANS CORTÈS S. XII-XIII

A França, al segle XII, apareixen unes narracions en vers: els romans. Els romans es llegien a la cort i,
a més dels ideals cavallerescos, també inclouen trama amorosa.

Els romans expliquen la història de cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús. Cavallers com
Tristany, Lancelot, Perceval o Ivain abandonen la cort, el seu món amenaçat, i inicien un viatge, una
aventura, per complir la seva comesa; hauran de superar tot un seguit de proves i vèncer les
amenaces abans de retornar victoriosos a la cort i restablir-hi la pau. En totes aquestes aventures, hi
intervenen una colla d’elements meravellosos i màgics, i hi té força importància la incorporació de la
dama, i per tant, l’element amorós. Així doncs, juntament amb els cavallers abans esmentats cal
afegir-hi personatges com Isolda, Ginebra, Merlí, Morgana etc.

El Romanç de Tristany e Isolda i les composicions de l’autor Chrétien de Troyes són les obres
més cèlebres i populars.

ELS LLIBRES DE CAVALLERIES (S XIV I XV)

Ja hem vist que la cavalleria, com a tema literari, no constitueix cap novetat del segle XV. El que sí
que podem constatar és una evolució de la ficció cavalleresca en aspectes molt diversos (el tipus de
llenguatge, el plantejament de l’heroi, les localitzacions etc...) Seguint la tradició de les novel·les
artúriques trobem els llibres de cavalleries. Es tracta d’un gènere que es desenvolupà
fonamentalment en la literatura castellana. L’Amadís de Gaula i el Palmarín de Inglaterra en són les
dues obres més representatives.

Els llibres de cavalleries narren les aventures i les proeses d’un cavaller errant dotat d’un valor i una
força exagerats, que venç tota mena d’enemics. El perfil psicològic d’aquests personatges és estàtic,

2
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

amb virtuts i defectes abstractes i inamovibles. En aquestes històries hi ha una notable presència
d’elements meravellosos i inversemblants (dracs, gegants, nans, encanteris, castells fets per art de
màgia...). L’acció se situa sempre en paratges llunyans i exòtics, i en un temps remot. Es tracta de
novel·les de caràcter inversemblant que reprodueixen un ambient de fantasia i somni.

Els llibres de cavalleria reflecteixen la decadència de la cavalleria, un estament militar que del segle XI
al XIII acompleix una funció bàsica en l'estructura política i social, ocupa el cim de la societat feudal i
la seva participació en les guerres és decisiva. Entre els segles XIV i XV, en canvi, la cavalleria perd
protagonisme en una societat dominada per l'esperit comercial i més pacífic de la burgesia; així, de
mica en mica, els cavallers s'aïllen en un món fictici i decadent. Aquesta situació va abocar els
cavallers a la recreació de rituals envoltats de luxe que recordaven els antics costums. Aleshores
apareixen els cavallers errants a la recerca d'aventures amb què poguessin demostrar llur valor i
justificar llur estatus social. El combat va esdevenir un esport que els cavallers practicaven en els
torneigs. Cervantes va escriure una paròdia d'aquesta mena de novel·la en el seu famós Don
Quijote. 

LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES

El segle XV va sorgir un altre gènere: la novel·la cavalleresca, gènere al qual situem l’obra anònima
Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

Les novel·les cavalleresques no s’assemblen gens als llibres de cavalleries. El protagonista és també
un cavaller fort i valent, però ho és en una mesura humana. El perfil psicològic no és lineal, sinó que
són personatges amb virtuts i defectes. Les seves accions s’esdevenen d’una manera lògica, sense la
intervenció d’elements meravellosos i màgics. Tot ocorre en paisatges coneguts i perfectament
localitzables, i en un temps pròxim, sovint referenciat amb la participació o l’esment de personatges
històrics. En definitiva, són novel·les versemblants que s’inspiren el la vida real de cavallers de
l’època.

En aquesta humanització de les novel·les cavalleresques, cal veure-hi la influència dels nous corrents
estètics de procedència burgesa, que opten per una literatura inspirada en la realitat i, per tant,
creïbles.

3
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

TIRANT LO BLANC

DATACIÓ I AUTORIA DE L’OBRA

L’escriu entre 1460-68, la segona meitat del segle XV. En la dedicatòria, Joanot Martorell afirma que
ell és l’únic autor del llibre però en l’epíleg se’ns diu que l’autor de l’última part és Martí Joan de
Galba. Qui té raó? Existeix una certa controvèrsia sobre qui la va acabar: segons Martí de Riquer, des
de l’inici fins a l’epíleg és obra de Martorell; segons Coromines, Joan de Galba va preparar el
manuscrit per a la impremta, i hi va afegir alguns canvis. Quan va aparèixer va ser un èxit, se’n van fer
dues edicions i ben aviat es va traduir al castellà, francès i italià.

L’autor, que pertany a una família de la mitjana noblesa valenciana, és un cavaller bregós, amb una
agitada vida plena d’aventures i afers cavallerescos (estades a corts europees, participació en les
gestes del rei...). És un personatge admirat pel seu mestratge i aptituds.

La pràctica de la cavalleria, amb els enfrontaments que sovint té amb els seus adversaris, el porten a
escriure nombroses Lletres de Batalla (compendi de greuges amb què se sentia ofès l’agreujat i la
citació a l’agreujador per presentar-se a defensar el seu honor). Aquestes lletres són un inici
d’escriptura, malgrat que no constitueixin formes de creació literària estricta.

Les dues obres de creació literària que coneixem, Guillem de Varoic (inacabada) i Tirant lo Blanc,
representen la voluntat de l’autor de presentar-nos una cavalleria vàlida, necessària dins la societat,
una cavalleria alternativa a la de la seva època.

SÍNTESI DE L’ARGUMENT

L’argument segueix l’estructura pròpia de les novel·les de cavalleries: al voltant d’un personatge
principal que esdevé l’eix conductor de l’obra, es van encaixant una sèrie d’episodis. Explica la
història d’un jove cavaller des dels seus inicis a la cort d’Anglaterra, on és armat cavaller, fins a la
seva mort per causes naturals, a Grècia, després d’haver demostrar ser el millor cavaller del món, no
solament en els espectacles (torneigs, justes...), sinó també com a cavaller integrat en els exèrcits
militars. Es tracta d’una novel·la extensa que ofereix quatre grups d’aventures ben delimitats.

TIRANT A ANGLATERRA
La novel·la s’inicia amb el relat Guillem de Varoic. En aquesta part, Tirant, un jove bretó, es dirigeix a
Anglaterra per assistir a les festes celebrades amb motiu de les noces del rei amb la filla del rei de

4
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

França. Viatja acompanyat del seu cosí Diafebus i de molts altres joves. Pel camí troba un ermità,
Guillem de Varoic, que l’aconsella sobre l’ofici de cavaller. A Londres és armat cavaller i adquireix un
gran prestigi, ja que és considerat el millor cavaller de les festes.

TIRANT A SICÍLIA I RODES

De retorn a Bretanya, rep la notícia del setge de Rodes per part dels turcs (fet real que ocorregué
l’any 1444). Arma una nau i s’hi dirigeix, acompanyat per l’infant Felip, fill del rei de França. Un cop a
Rodes, i després d’un seguit d’estratègies militars, Tirant allibera l’illa i fa fugir els turcs. Tirant ja no
actua com un cavaller errant; a partir d’aquest moment és un militar, un famós capità. En aquest
viatge, Felip s'enamora de Ricomana, l'hereva del tron sicilià. Ella dubta de la intel·ligència del seu
enamorat però al final acaba casant-s'hi i amb motiu de la boda se celebren unes grans festes.
Després, Tirant i el rei de França emprenen una altra expedició contra els moros i conquereixen la
ciutat de Tunis. Més tard, se'n torna a la Bretanya per visitar els seus pares i parents. Quan és un
altre cop a Sicília, arriba una carta de l'emperador de Constantinoble demanant ajut.

TIRANT A L’IMPERI GREC

Aquesta és la part més extensa de la novel·la. Tirant arriba a Constantinoble, responent a la demanda
d’ajut de l’emperador, per tal de lluitar contra els turcs que han iniciat la invasió de l’imperi grec.
Aquest episodi també fa referència a un fet real, tot i que amb un desenllaç diferent del de la novel·la
(en realitat, Constantinoble caigué a les mans dels turcs ). De fet, l’autor sembla haver-se inspirat en
l’expedició catalana a Orient comandada per Roger de Flor, cabdill dels almogàvers. A
Constantinoble es desenvolupen dues trames paral·leles: d’una banda les campanyes militars que
protagonitza Tirant lluitant contra els turcs; de l’altra, en l’àmbit de la cort, la història amorosa entre
Tirant i Carmesina, la filla de l’emperador, a la qual s’afegeixen les relacions amoroses d’altres
personatges: Diafebus i Estefania, l’emperadriu i Hipòlit.

TIRANT AL NORD D’ÀFRICA

Tirant s’enfada amb Carmesina per culpa d’un engany ordit per la Viuda Reposada i marxa cap al
camp de batalla. La nau amb què viatja naufraga a les costes del nord d’Àfrica, on és fet captiu. Amb
el temps fa valer la seva condició militar, participa en un seguit de campanyes i acaba convertint al
cristianisme una gran quantitat de sarraïns.

TIRANT ALLIBERA L’IMPERI GREC

Constantinoble encara era sota amenaça turca. Tirant s’hi dirigeix amb els seus aliats, venç els turcs i
reconquereix tot l’imperi. L’emperador l’accepta com a gendre, el nomena el seu hereu i li atorga el

5
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

títol de César de l’Imperi. Però Tirant agafa una pulmonia que li provoca la mort, que li sobrevé al llit,
després d’haver fet testament. En saber la notícia, moren de dolor l’emperador i Carmesina.

VERSEMBLANÇA DE L'OBRA

La voluntat de reflectir la realitat condiciona el tractament dels personatges i el decurs de la narració.

Encara que els episodis siguin inventats (topònims inexistents, reconversió al cristianisme dels regnes
musulmans...) per aconseguir realisme i versemblança l’autor defuig d’elements fantàstics, de les
localitzacions geogràfiques i físiques remotes i dels herois mítics. Així doncs:
 L’obra es situa geogràficament en llocs coneguts i propers.
 Cronològicament l’acció transcorre paral·lela a l’època en què escriu.
 Hi apareixen fets i personatges reals, ben documentats. Per exemple: les batalles de Sicília i
Rodes.
 Els esdeveniments s’expliquen a través de la lògica i la raó, sempre dins els límits de la
versemblança, i no mitjançant màgia i misteris.
 El protagonista és un cavaller imaginari però no fantàstic ni idealitzat. Per construir el
personatge, l’autor es va basar en el militar Roger de Flor.
 Apareixen personatges de totes les classes socials, molt ben descrits, que actuen seguint els
paràmetres de comportament normal.
 Detalla els costums de l’època: com s’ha de saludar els cavallers, com són les cerimònies
religioses, el preu de les joies, etc.
 Nombroses descripcions d’estratègia bèl·lica. Les escenes estan relatades sense escarafalls,
amb un detallisme exhaustiu i convincent.

PERSONATGES

El tractament dels personatges és una novetat perquè es desvincula dels convencionalismes i de les
estereotipades conductes de les figures de la literatura cavalleresca medieval. No són arquetips (per
exemple, el cavaller no és el prototipus d'heroi fort i invencible), ni personatges amb una
personalitat lineal (és a dir, que actuen sempre igual) sinó que són complexos psicològicament i
evolucionen al llarg de la narració. Per exemple: la valentia en la batalla i, alhora, la timidesa en
l’amor del protagonista; l’amor adúlter i alhora incestuós que l’emperadriu sent per Hipòlit;
l’excentricitat i ridiculesa del rei...

6
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

IRONIA I HUMOR

Un altre element de modernitat és el to d’ironia i humor presents a la novel·la, impensables en els

llibres de cavalleries d’ascendència artúrica. Martorell no tracta mai d’una manera irònica els afers
considerats importants i solemnes: les cavalleries, les proeses de Tirant i els episodis militars són
narrats seriosament. Però quan l’acció se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses, la
narració sovint esdevé irònica i humorística. En aquests passatges, l’autor reflecteix l’ambient de la
noblesa valenciana del seu temps, una realitat que coneix prou bé i que retrata des d’una òptica
pintoresca i divertida.

LLENGUA I ESTIL

La novel·la és escrita en el romanç vulgar de València del seu temps. Hi trobem, d’aquesta manera,
característiques pròpies del dialecte valencià, tant morfològiques com lèxiques. A més, cal
assenyalar la presència d’arabismes, castellanismes i gal·licismes, i gairebé cap arcaisme.

L’ús d’un llenguatge adequat a la situació que viu cada personatge contribueix a fer versemblant la
història. Per una banda, hi trobem un estil culte, retòric, pompós, solemne, amb el qual els
personatges fan llargs parlaments, lamentacions, rèpliques, com és el cas del plany de Carmesina
sobre el cos mort de Tirant. Aquest estil segueix els canons de la prosa renaixentista i la "valenciana
prosa"

D’altra banda, utilitza un estil col·loquial, fresc i directe, ple d’expressions familiars, refranys, jocs de
paraules i exclamacions, amb el qual s’estableixen els diàlegs entre els personatges. Les intervencions
desimboltes de la donzella Plaerdemavida en són una mostra. Tot i això, encara que siguin converses
desimboltes sobre sexe, mai en tota la novel·la apareix una paraula obscena o grollera ni malsonant.

AMOR I EROTISME A L'OBRA

7
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

A la novel·la, l'amor i el sexe hi tenen un paper essencial. L’amor és múltiple i mostra una gamma
variadíssima de realitzacions: adulteri, lesbianisme, fetitxisme, jocs eròtics, voyeurisme... Tots els
episodis amorosos estan tractats amb desimboltura, despreocupació i humor.

Pel que fa a la trama amorosa, els personatges femenins són les veritables protagonistes. Són les
dones que preparen les trobades, concedeixen abraçades, posen a punt els banys i el llits. Expliquen
amb gràcia les escenes més picants i sedueixen amb el seu llenguatge fresc i enjogassat. Les dones
tenen una presència constant i decisiva, ja que bona part de les coses que passen succeeixen perquè
darrere hi ha una dona conspiradora o propiciadora de les aventures.

Per altra banda, en alguns episodis hi trobem una visió molt masculina de la sexualitat, impetuosa i
un punt agressiva.

ACTORS PRINCIPALS DE LES TRAMES AMOROSES

 CARMESINA I TIRANT

Tirant (26-27 anys) representa tots els valors de la cavalleria: l'honor, la lleialtat, el valor, la pietat, el
sentit de la justícia, la defensa dels dèbils, la cortesia, la gentilesa.... Demostrant la seva vàlua, ha
arribat a ser cavaller i, d'aquesta manera, ha aconseguit pujar d'escala social.

S'enamora de Carmesina d'una manera sobtada, intensa i dolorosa. Aquest enamorament

constitueix un punt d’inflexió en la novel·la perquè provoca un canvi radical en el protagonista. A
partir d'aquí deixa de ser el cavaller valent que ha guanyat totes les batalles, el cavaller ideal que no
vol riqueses ni favors perquè l'únic que busca és triomf i glòria. Tirant cau de quatre potes en el tipus
d'enamorament que havien exaltat els trobadors en els seus versos: un enamorament intens i
magnífic, que fa perdre el seny. Tirant, abans d'enamorar-se, criticava els enamorats i considerava
que aquesta mena d'amor tan intens era només un estat d'ofuscació mental. Ara és ell qui en pateix
els símptomes (pèrdua de gana, abatiment, neguit...). Es converteix en un personatge valent a la
guerra però covard quan està entre les dames i poc decidit enmig dels llençols.

Carmesina (14 anys) és innocent, tendra, encara que una mica reprimida. Carmesina és com la dama
idealitzada de les cançons d’amor trobadoresques: d’una gran bellesa (rossa, blanca i de llavis
vermells) però en el fons inassequible. Ha estat educada segons els dictats de l’església i les
convencions socials, o sigui que no es deixa anar del tot. Carmesina té por per culpa de la ideologia

8
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

que li han imbuït, però també perquè Tirant és un cavaller de condició social molt inferior a la seva i
això no està ben vist. La solució que té per fer disminuir la diferència és proporcionar riquesa a
Tirant, que de retruc li atorgaran poder.

El tipus d’amor que uneix els dos protagonistes és l’amor pur (o és fins cap al final que consumen el
matrimoni). L' amor de Tirant i Carmesina és un festeig elegant i descarat alhora. Alguns dels
moments més significatius són:

Exemples de galanteig contingut i educat, propi de la relació entre cavaller i dama:

 Al principi, abans de declarar-se, li regala un llibre molt ben editat per tal d'enamorar-la
 Tirant ha de dissimular el seu enamorament. Quan l'emperador li pregunta què li passa, ell
respon que el seu mal procedeix "de mar", joc de paraules amb "d'amar" i Carmesina, per tal
de demostrar-li que ho ha entès, diu que "la mar" o sia "l'amar", no fa mal als estrangers com
cal, ans els dóna salut i vida. (capítol 119)
 Tirant manifesta el seu amor dient-li a Carmesina que està enamorat de la persona que ella
veu reflectida en el mirall (capítol)
 Tirant li vol besar la mà i ella no li permet que li faci un petó a la part de fora, que significa
senyoria, però a la part de dins sí, la qual cosa és un senyal d'amor (cap. 125)
 Tirant li demana la camisa que porta Carmesina com a penyora. Ella no deixa que ell la
despulli, sinó que entra a la seva cambra, es canvia de camisa i li dóna la que abans portava.

Exemple dels jocs amorosos de Tirant i Carmesina (capítol 189) on hi ha humor i sensualitat:
L'escena passa a la cambra de la princesa, on les coses s'enreden i s'entrecreuen en una simpàtica
comèdia d'embolics. Tirant va a la cambra de la princesa i aquesta, en veure'l, li pregunta amb quin
dret entra allà. Ell respon petonejant-la a a la cara, la boca i els pits. Les altres donzelles fan com si
res i només juguen a ajudar-la quan ell li posa les mans sota la faldilla. Mentre estan engrescats fent
broma, l'emperadriu s'acosta a la cambra. En Tirant, per tal que no el descobreixi, s'amaga sota una
pila de roba i llençols. En un moment oportú intenta anar-se'n però per diverses raons no pot fer-ho i
ha de tornar a amagar-se. Més endavant, quan els pares d'ella ja no hi són, Tirant vol tocar-la però
com que no ho aconsegueix (les donzelles li agafen les mans) posa la cama sota les seves faldilles i li
toca el sexe amb el peu. Després ell fa brodar la mitja amb joies. A la cort es sorprenen molt
d'aquesta sabata brodada. Carmesina li pregunta amb malícia si aquest costum de portar una sabata
brodada i l'altra no és un costum francès. Ell li recorda el motiu d'aquesta ornamentació, i la princesa
li replica que ja vindrà el temps que podrà portar-les totes dues brodades.

9
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

 PLAERDEMAVIDA
La donzella de Carmesina, és el personatge més seductor, vital i juganer. Benintencionada i activa, fa
d’alcavota en els amors de la seva senyora i dóna consells als enamorats, els diu com han d’actuar.
Per exemple, a Carmesina li insisteix que es deixi seduir i a Tirant li demana que sigui agosarat. A tots
dos els recomana que aprofitin el temps, que visquin el present, sense mirar ni el passat ni el futur.
Els parlament del personatge sempre van lligats a la satisfacció del desig. Per això el seu llenguatge
és espontani, col·loquial, fresc, propi de la llengua oral, ple d’exclamacions, diminutius, frases fetes o
eufemismes.

Exemple de la picardia de Plaerdemavida (capítols 162-163): Hi ha dues parelles d’enamorats: Tirant

i Carmesina i Diafebus i Estefania. Aquesta darrera s’inventa una trobada amorosa de tots quatre, en
dos llits diferents, evidentment. Ella ja sap que consumarà el matrimoni secret (bodes sordes). El
narrador explica l’anada nocturna dels cavallers a la cambra de les donzelles, els fa passar a dins i
tanca la porta als nassos del lector. Després, Plaerdemavida relata amb picardia que ha tingut un
somni i comença a explicar-lo. El somni és la descripció amb pèls i senyals de la trobada amorosa, ella
els ha espiat pel forat del pany. Les altres dones riuen perquè saben que la minyona les va espiar de
debò.

Exemple de Plaerdemavida actuant com una alcavota (capítol 231-233). Amaga Tirant en una caixa
que deixa mig oberta de manera estratègica perquè pugui contemplar el bany nocturn de la
princesa. Després fa banyar Carmesina i, mentre es banya, Plaerdemavida enceta un diàleg excitant
amb la princesa que té per objectiu incitar-la a acceptar en Tirant. A continuació li fa menjar un
ressopó d’aliments afrodisíacs i després la fica al llit. Quan està mig adormida, hi fa entrar Tirant,
despullat, i ella es col·loca al capçal del llit, dreta, amb una mà al damunt del cap de Tirant. Ell
acarona la seva estimada i està atent a la pressió de la mà de Plaerdemavida, que li indica quan s’ha
d’aturar per no despertar-la. En tota aquesta llarga escena, Plaerdemavida alliçona Tirant perquè
aprengui com s’ha de comportar. La noia toca la princesa però no és pas una escena lèsbica, sinó que
acaricia i besa perquè en Tirant n’aprengui. Quan es descobreix tot i Tirant ha de fugir corrents, cau
per la finestra i es trenca la cama.

10
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

 ESTEFANIA I DIAFEBUS
Estefania és dama de la cort, filla del duc de Macedònia, donzella i amiga de Carmesina. Diafebus és
cosí, company d’armes i confident d’amor de Tirant, gran conestable i comte de Sant Àngel. Ells dos
són una de les parelles que funcionen més bé a la novel·la. Es declaren, es casen en secret (les bodes
sordes) i a mitja novel·la es casen públicament (i obtenen de l'Emperador el ducat de Macedònia.)

Estefania teoritza sobre l'amor sense oblidar-se de posar-lo en pràctica. A la novel·la, triomfa l'amor
"viciós" que descriu, sense cap mena de condemna moral per part del narrador. La noia segueix les
pautes donades pels tractats amorosos del moment: primer esperances, després besades, a
continuació abraçades i, per últim, el coit.

 L'EMPERADRIU (MARE DE CARMESINA) I HIPÒLIT (COMPANY DE TIRANT)

L'emperadriu és una dona gran que es llança als braços d'un jove que podria ser el seu fill. És una
dona luxuriosa que, com que està casada amb un home vell que no la satisfà, es busca un amant.
L’autor no els critica sinó que els permet lliurar-se al plaer sexual amb passió i sense embuts. Hi van
directes, sense passar pels graus progressius que marquen les arts d’amor, perquè l’emperadriu és
una dona amb experiència que ja ha tingut dos fills. No hi ha violència, barrejada amb el sexe, només
una certa brusquetat i urgència.

Exemple d'aquesta passió (capítol 260): Hipòlit posseeix l’emperadriu al terrat perquè no pot
esperar, tot i que ella hauria preferit el llit tou que tenia a punt. El resultat de l’acte és tan
satisfactori, per a l’emperadriu, que amagarà el seu enamorat a les seves habitacions durant tota una
setmana.

Darrera d’aquesta història hi ha el mite de Fedra i Hipòlit però en aquest cas no són uns amors
tràgics, sinó que tots dos n’obtenen grans beneficis: ella felicitat sexual a una edat avançada i ell
riquesa i la corona de l’imperi.

 VIUDA REPOSADA
És la dida de Carmesina, una dona vella, de l’edat de l’emperadriu. És un personatge intrigant que
actua amb astúcia i perversió i, alhora, és el personatge més dissortat. És l'únic personatge femení
que és jutjat per l'autor però no ho és per la seva conducta, sinó per la seva maldat, que té efectes

11
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

tràgics en altres personatges. S’enamora d’en Tirant i, en no ser corresposta, s’inventa argúcies per
destruir l’amor de Tirant i Carmesina (per exemple, és tan pèrfida, que explica a Tirant que una
vegada va ajudar Carmesina a avortat. Cap 268)

Exemple de la dolenteria de la Viuda Reposada (capítol 283): Com si fos una directora d’escena, la
Viuda fa ballar tots els personatges al so que a ella més li convé. Primer de tot diu a Tirant que li
demostrarà que Carmesina no és innocent, sinó una dona lasciva que té relacions il·lícites amb
Lauseta, el jardiner negra de palau. . Amaga Tirant i li proporciona un joc de miralls perquè sense
treure el cap de la finestra pugui veure què passa al jardí. La Viuda Reposada fa marxar del palau
Lauseta amb una excusa. Ha fet una màscara com la cara del jardiner i diu a Plaerdemavida que se la
posi, que es vesteixi amb la roba de Lauseta per distreure la princesa. I a Carmesina li fa creure amb
arguments mèdics que la farsa és un joc honest. Les noies juguen i riuen i Tirant es desespera perquè
pensa que ha vist el que realment no ha vist. Tirant decideix trencar amb Carmesina i , en un atac
d’ira, degolla el pobre Lauseta.

DISCURSOS SOBRE L'AMOR A L'EDAT MITJANA

A l'Edat Mitjana, hi havia tres ideologies o discursos existents sobre l'amor:

 Discurs dels textos Ars Amandi, que són un seguit d'escrits didàctics que expliquen tot el que
s’ha de saber per poder gaudir de l'amor: què és, com s’obté, què s’ha de fer per conservar-lo, de
quantes maneres n’hi ha, etc. Per exemple el llibre De Amore, d’Andreu Capella, explica que hi
ha 3 tipus d’amor: el pur, el mixt (que inclou plaers de la carn i que també és digne d’elogi si no
es cau en la concupiscència excessiva) i el que s’obté a canvi de diners (que és del tot
menyspreable).
 Discurs moral, el de l’església: discurs de contenció i repressió. La sexualitat només admesa a
dins del matrimoni i destinada a la procreació.
 Discurs de la medicina: l’amor entès com un estat patològic amb efectes psicològics i físics, com
una malaltia mental. Existeixen tractats mèdics que en descriuen els símptomes i el tractament
que s’ha d’aplicar per guarir el mal.

En alguns dels parlaments dels personatges sobre els assumptes amorosos, hi veiem reflectida la
ideologia explicada en els tractats de medicina o en les obres Ars Amandis abans esmentades.

12
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

Exemple de discurs sobre l'amor per part d'un personatge, Estefania (capítol 127): Estefania cosina i
donzella de la princesa, està decidida a instruir la seva senyora. Li explica que hi ha tres menes
d’amor. El primer, li diu, és l’amor virtuós, aquell que un cavaller virtuós estima una donzella i, per la
qual, participa en justes i batalles. És el tipus d’amor que s’acosta més al dels trobadors. Estefania
considera aquesta de mena d’amor tan pur del tot rebutjable. Es declara partidària de l’amor “viciós”
(el segon tipus d'amor), és a dir, quan dues persones s’apleguen sota els llençols per gaudir. Estefania
s'oblida dels discursos morals i mèdics perquè el que de debò li interessa és deixar córrer el desig.
Aquesta mena d’amor és el que triomfa a la novel·la.

GLÒRIA, FAMA, BÉNS MATERIALS I AMOR

Honor, glòria, fama, eren els puntals de la cavalleria. I aquests valors comportaven l'acumulació de
riqueses materials perquè que no s'entendria que un home gloriós i famós no en tingués. El
pagament del triomf en heroiques batalles es feia en comandaments sobre amplis territoris o rebent
territoris en propietat (els escuts reflectien els molts mèrits del cavaller que tenia dret a lluir-los).

També les dones podien ser una bona font d'ingressos. L'amor era una qüestió sublim, una passió de
cos i ànima, una bogeria que feia perdre el seny del cavaller. Ara bé, no s'ha d'oblidar la importància
dels béns materials. Aquest és un aspecte que influeix en les relacions entre dames i cavallers: si
l'home no és de la mateixa classe social, si no té diners o si només és aspirant a cavaller, la relació no
és possible. Si es dóna aquest cas, la dona ho soluciona posant tresors o diners per endavant.

Exemples de la importància dels diners en les qüestions amoroses: l'emperadriu, per assolir l'amor
d'Hipòlit i que aquest trenqui la seva dependència de Tirant, li ofereix joies, robins, diamants...
Carmesina també dóna part del seu patrimoni a Tirant i així aquest millora la seva situació i esdevé
digne d'ella. A la novel·la, les dones són les estimades i també les protectores dels cavallers.

EROTISME, VIRGINITAT

La virginitat de la donzella, en el món de la cavalleria, té una importància cabdal. Una dona verge és
desitjada per tots els cavallers, que lluiten, entren en duel i, fins i tot, arrisquen la vida per
aconseguir-la. Mentre que una dona que ha perdut la virginitat, no té la mateixa consideració per als
cavallers.

13
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

La virginitat de Carmesina: Carmesina preserva la seva virginitat durant bona part de la novel·la. El
matrimoni secret de Tirant i Carmesina té lloc als capítols 271 i 272, on ella es lliura a ell com "lleal
muller" i al revés. Des d'ara són casats, el compromís té una validesa legal però, com que ningú no ho
sap, el matrimoni no es consuma del tot fins molt tard (al capítol 436). La princesa no pot donar-se
totalment al seu marit perquè, si quedés embarassada, la difamarien i l'avergonyirien. Per aquesta
raó, la parella gaudeix del sexe però sense realitzar el coit.

La virginitat d'Estefania: El cas d'Estefania és diferent. Primer ella permet petons i abraçades i
carícies però només de cintura cap amunt. En una escena de jocs amorosos, ell li troba amagat un
paperet a l'escot, un albarà que és una mena de contracte matrimonial secret (igual que el tipus de
document que els cavallers redactaven quan concertaven una batalla clandestina al marge de la
justícia). Els dos enamorats s’atorguen un l’amor amb la promesa de celebrar el matrimoni autèntic
en un futur proper, aquesta vegada davant testimonis. El matrimoni secret comporta tenir relacions
sexuals completes (les bodes sordes). La noia confia que ell mantindrà la seva paraula.

L'experiència de l'Emperadriu: pel que fa a aquesta qüestió de la virginitat, la novel·la també és

transgressora perquè hi ha dones que no són verges que no perden pas el prestigi i són valorades i
respectades. Per exemple, l’Emperadriu que, amb una excel·lent situació social, no ser verge no li
suposa cap problema.

La primera vegada: Al capítol 436 "Com Tirant vencé la batalla e per força d'armes entrà lo castell",
Tirant no guanya cap batalla ni penetra cap fortificació enemiga sinó que, per primera vegada,
manté relacions completes amb Carmesina. L'expressió "entrar al castell" sembla una metàfora
procaç que devien emprar els cavallers quan parlaven de dones a les tendes de campanya. La
metàfora bèl·lica reflecteix la rudesa i la violència del primer coit de Tirant i Carmesina (per les
exclamacions de Carmesina sembla ben bé una violació). L'autor, amb el pretext que a les dones els
agrada ser objecte d'agressió sexual, és capaç de justificar els assalts del cavaller com a manifestació
del seu poder eròtic i polític. Amb el pretext que a les dones els agrada ser objecte d’agressió sexual
(és el que deien les arts d’amor i el que defensa Plaerdemavida), Martorell presenta una visió molt
masculina de la sexualitat. L’erotisme és lúdic i festiu però alhora agressiu.

Sabem com ha anat la primera vegada d'Estefania pel relat de Plaerdemavida (ha estat espiant). La
minyona explica que Estefania es queixa que Diafebus li fa mal, ella es resisteix però ell avança. En
aquest cas, doncs, també hi ha una certa violència barrejada amb sexe. Això, que ara ens sembla
reprovable, no es veia pas així a l’època medieval. Les arts d’amor expliquen que si una dona no vol

14
 Apunts complementaris 1r de Batxillerat: Tirant lo Blanc

besar un home, per exemple, l’enamorat ha de forçar una mica, perquè les dones es neguen a
concedir d’entrada allò que els agrada. Sembla que hi ha la creença que a l’hora de tenir relacions,
l’ús de la força és imprescindible.

15