novel·la de cavalleries ≠ novel·la cavalleresca

sXI S’imposa el feudalisme: la cavalleria en manté l'estatus

sXV Sorgiment de la burgesia suposa una davallada del feudalisme → cavallers errants
Necessitat d’un projecte per revifar l’esperit cavalleresc → els cavallers lluitaven en les croades de
l’Església → novel·les de cavalleries

Novel·les de cavalleries
Gènere més destacat de l’edat mitjana. Ordes de cavalleria (germandats) → molt de prestigi
Gran Bretanya → Gran mite literari al voltant de la cavalleria → novel·les artúriques: narracions
d’aventures al voltant del rei Artur, Lancelot, Tristany
Chrétien de Troyes → autor francès de llibres de cavalleries molt prestigiós

sXIII Aquestes obres arriben a Cat per la seva traducció i els catalans n’escriuen de noves
Ideal cavalleresc: el tema central és la llegenda artúrica

Novel·les de cavalleries → inversemblants

Novel·les de cavalleries degeneren → el Quijote es torna boig llegint-ne → “salveu només el Tirant”
Neix la novel·la cavalleresca → versemblant

Eix principal, igual que les novel·les de cavalleries: món de la cavalleria i els cavallers, rei Artur.
Es basa en les cròniques històriques: busca reflectir la realitat. → influència mútua vida real - lit.

novel·les de cavalleries novel·les cavalleresques

Època, autors i s XII-XIV s XV
obres ↳ novel·les artúriques ↳ Tirant lo blanc
↳ Chrétien de Troyes ↳ Curial e Güelfa
↳ Blandín de Cornualla
Personatges Personatges arquetípics, plans i Personatges complexos.
esquemàtics Herois amb sentiments i
Herois invencibles, amb capacitats comportaments humans
sobrehumanes i sense cap debilitat, ni Valents i nobles, però tenen capacitats
tan sols necessiten temps per i virtuts d’una mesura humana, vencen
recuperar-se per enginy, astúcia i traïció
Temps narratiu Llunyà i imprecís, poc concret Proper al lector de la novel·la
Escenaris Exòtics, llunyans i imaginaris. Llocs geogràfics concrets, localitzables i
Ambientació fantàstica i poètica. propers. Ambientació realista.
Història No apareixen fets històrics, i si ho fan, Poden aparèixer personatges reals i
és de forma molt idealitzada episodis històrics (batalles)
Elements Dracs, mags, fades, encantaments, Esporàdicament apareixen
meravellosos beuratges, etc. sovint
Amor, humor i Amor cortès i idealització de la dama. Amor cortesà però també burgès.
erotisme Sense elements còmics o eròtics. Elements còmics i eròtics en les trames
amoroses.
Llengua i estil Tots els personatges en registre elevat Registre depèn dels personatges i la
i culte. situació. Realisme i naturalitat.
 context històric
s XIV Epidèmia de pesta al regne → afecta molt Barcelona però molt poc València → nova capital
Adquireix molta importància (molta burgesia mercantil i noblesa rendista amb gran riquesa)
s XV Vida literària a València: la més rica de tots els territoris de parla catalana
↳ Part de la població tenia temps i diners per les activitats culturals (literatura)
SEGLE D’OR DE LA POESIA CATALANA
sor Isabel de Villena, Joanot Martorell, Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella,...
Cercle de nobles i burgesos que consumeixen literatura
↳ proliferen les tertúlies a cases de nobles
↳ gran creació d’obres literàries de gran nivell en llengua catalana

Joanot Martorell
Neix 1405-1410 a València
Fill de petita noblesa de Gandia que havia tingut molt de poder i havia acumulat molta riquesa.
Era cavaller i n’estava orgullós → va lluitar al costat d’Alfons el Magnànim
Va viatjar per moltes ciutats europees
- va anar a Anglaterra i va quedar captivat per la novel·la artúrica → va començar a escriure
Guillem de Varoic → va restar inacabada → ve utilitzar-la per la part de Tirant a Anglaterra
Resolia les seves disputes per lluita: es coneix que va intercanviar lletres de batalla a ultrança (mort)
amb quatre cavallers. (bodes sordes de la seva germana que el duen a Anglaterra a buscar al rei)
Va tres vegades a presó,
Roman solter i mor cap al 1465 a València

Tirant lo Blanc
Escrit entre 1460-1464 → publicat al 1490 (quan Martorell ja és mort) → gran èxit sobretot entre el
públic femení → no coneix l’èxit de la seva obra

Presenta dues visions contraposades:

- món medieval definit, classista i clarament estructurat
- societat nova que desembocarà en el Renaixement
Els episodis més importants de la novel·la ocorren a la caiguda de Constantinoble, que suposa el pas
de l’edat mitjana al Renaixement.
Tanca així un període i és l’última obra de la literatura catalana antiga

Narra la vida de Tirant, un cavaller errant inspirat en el propi autor (vida viscuda i el que voldria ser) i
altres figures històriques que va conèixer o de les quals va tenir noticia.

característiques de l’obra: historicitat i versemblança

Versemblança que afecta tots els aspectes de la trama:
○ Realitat històrica: conflicte militar entre l’imperi cristià d’Orient i els turcs (els infidels)
De totes formes, es tracta de ficció, ja que reconfigura la història fent-se ressò d’un ideal
col·lectiu: vèncer enfront dels infidels
○ Configuració lògica de la trama
 ○ Personatges creïbles amb trets molt humans
○ Geografia real (Constantinoble, nord d’Àfrica, Sicília)
○ Marc cronològic precís que coincideix amb el de l’autor
○ Petit component meravellós: episodis del rei Artur, del qual Tirant n’és descendent
○ Noms propis inversemblants: suggereixen i anticipen el paper dels personatges a l’obra
↳ Plaerdemavida → alcavota, qui porta plaer
↳ Viuda Reposada → amargada
↳ Carmesina → vermell és associat amb la passió
↳ Hipòlit → analogia amb l’incestuós personatge de la tragèdia clàssica Fedra, per la
seva relació amb matisos incestuosos i maternals amb l’Emperadriu

estructura de l’obra
A partir del personatge principal (l’eix central) s’encaixen una sèrie d’episodis
487 capítols encapçalats amb epígrafs que es creu que van ser afegits per Martí de Galba
5 parts:
1. Tirant lo Blanc a Anglaterra. Formació de Tirant en cavaller
2. Tirant lo Blanc a Sicília i Rodes. Allibera l’illa de Rodes i altres dels egipcis. Felip i Ricomana
3. Tirant a l’Imperi Grec. Enamorament de Carmesina i enfrontament contra els turcs.
4. Tirant al nord d’Àfrica. Nàufrag i conversió d’infidels al nord d’Àfrica
5. Tirant torna a l’Imperi Grec. Salva Constantinoble i mor d’una pulmonia. Carmesina mor
també i el seu cosí Hipòlit es casa amb l’Emperadriu i esdevé rei

temàtica: novel·la total

Novel·la total:
○ Tot tipus de temes
↳ cavalleresca. biografia d’un cavaller, combats i estratègies militars descrits amb detall
↳ històrica. identificar la geografia, documentar personatges reals contemporanis (amb
diferent nom), anhels utòpics de la cristiandat, realitat sXIV i XV
↳ social. nombrosos estaments socials, costums i usos típics de l’època
↳ eròtica. gran importància de l’amor i el sexe, vist des d’un punt de vista positiu i
actiu, i presentat amb total llibertat (alcavoteria, adulteri, desfloraments,
voyeurisme, bodes sordes,...)
↳ psicològica. evolució dels personatges, anàlisi profund, no arquetípics.
○ mètodes narratius moderns
↳ alternança de les dues temàtiques (esdeveniments militars i amor) →atenció lector
↳ canvis en punt de vista narratiu
↳ alteració de la linealitat temporal
↳ vasos comunicants?
↳ versemblança: ficció amb matisos reals. Trencament amb la narrativa anterior,
incorpora el món real a la ficció:
● societat que ha abandonat els ideals medievals (religió, cavalleria)
● substituïts per burgesos i moderns (plaer, raó, humor)
personatges
TIRANT
Comença sent un cavaller errant (quan triomfa a les festes d’Anglaterra) però acaba sent un gran
estratega militar que venç batalles i allibera ciutats dels infidels.
És fort i valent, lluita amb enginy i guanya per la seva astúcia, resistència, estratègia i traïció.
Descendent d’Artur → virtuós, valent i admirable, però dins els límits de la realitat.
És ferit a les batalles, lluita en combats individuals contra només un adversari i no guanya per la seva
força sobrehumana ni per les seves actuacions decisives.
Mor d’una pulmonia → desmitificació que simbolitza el final de l’estament cavalleresc.
En l’amor, però, és covard, tímid i vulnerable →estat melancoliós que li fa oblidar obligacions militars
Comença sent misogin i burlant-se dels enamorats i acaba trasbalsat en enamorar-se

EMPERADORS DE CONSTANTINOBLE
L’emperador manté converses eròtiques amb Plaerdemavida → solemnitat 0
L’emperadriu comet adulteri incestuós→ Hipòlit li recorda al seu fill mort

HIPÒLIT
Guanyador de la novel·la → emperador sense virtuts de cavalleria → encarna valors alternatius

VIUDA REPOSADA
Moral rígida i enamorada de Tirant → es trastorna → suïcidi

PLAERDEMAVIDA
Minyona astuta i desvergonyida que practica l’alcavorteria
Satisfà la seva sexualitat contemplant l’activitat amorosa dels altres

CARMESINA
L’única idea que la mou és l’amor per Tirant i conservar la virginitat (14 anys)→ la menys complexa
Preten viure l’ideal trobadoresc a la vida real, cosa que és impossible

fortuna i sentit de la novel·la

Divertit i desvergonyit → captiva el lector
Reconeixement dolgut de Joanot Martorell que el món de la cavalleria ha arribat al seu fi.
tirant: defensa del món de la cavalleria i reconeixement dels canvis que duen a la seva mort
Grans fets de Tirant són dues grans mentides: la cristianització del nord d’Àfrica i l’alliberament de
Constantinoble

erotisme i humor
Humor: rata que s’ha inventat la princesa, Tirant cau de la corda, es posa al llit de Carmesina amb
Plaerdemavida al capçal, somni de Plaerdemavida, la calça i la sabata brodada,...
Erotisme → divertit i atrevit → de vegades s’empelta amb l’humor → novel·la molt atractiva

llengua i estil
Temes vulgars o ofensius tractats elegantment: humor, ironia, adj, doble sentit, frases fetes
Dos models lingüístics en funció del personatge i la situació → versemblança i humorisme
- Estil planer i directe → frases fetes i dobles sentits
- “Valenciana prosa” → estil medieval sXV → estructures sintàctiques complexes, perífrasis
verbals, anteposició de l’adj al v → discurs barroc i molt ornamentat