TIRANT LO BLANC

VA L E N C I À : L L E N G U A I L I T E R A T U R A
1. AUTOR: JOANOT MARTORELL
• Procedència: mitjana noblesa de Gandia.
• Matrimoni amb Damiata de Monpalau amb qui tingué 7 fills.
• Naixement 1413.
• Participà en l’expedició del rei Alfons el Magnànim a l’any 1420.
• Designat cavaller al 1433.
• Cavaller bregós i lluitador (escriu moltes lletres de batalla):
– Desafiament a mort de Joan de Monpalau (estada a Anglaterra per al combat entre els dos)
– Conflictes a València (està en busca i captura)
– Desafiament de Jaume Ripoll (cavaller jove que volia enfrontar-se amb ell)
– Enfrontament amb Felip Boyl (cavaller errant anglés molt conegut)
– Deutes a Gonçalbo d’Híjar (per un castell i la Vall de Xaló)
 2. CONTEXT: SEGLE D’OR
• Període històric
• Segle XV
• València
• Context històric: València és la capital de la Corona d’Aragó (política expansiva del mediterrani + guerra civil al Principat + pesta
negra a Barcelona + primera impremta= esplendor econòmic i cultural).
• Millors obres literàries de l’època: la major part dels escriptors del segle XV són valencians.
• La llengua valenciana és la primera llengua que es consolida per a fer literatura. Molt abans que la resta de llengües europees i fins i
tot la castellana.
• Durant el Segle d’Or es consolida la base de la literatura valenciana.
• L’estil d’escriptura predominant és “la valenciana prosa” (estil recargolat i artificiós). Era un símbol de prestigi.
• Conviuen la literatura religiosa i moralitzant amb Vicent Ferrer o Isabel de Villena amb la poesia d’Ausiàs March o la novel·la
cavalleresca de Joanot Martorell i literatura filosòfica amb Ramon Llull.
• Literatura misògina amb L’Espill de Jaume Roig.
• Època del Borja (primers i únics papes valencians).
• Arquitectura important: Llotja de la Seda; Taula de Canvis i Depòsits de la ciutat de València, Universitat de València, Hospital dels
Innocents (primer hospital psiquiàtric) i Hospital General Universitari de València.
NOVEL·LA DE CAVALLERIES O
CAVALLERESCA?
• https://www.youtube.com/watch?v=GffDg1EdkTo
ORIGINALITAT DEL TIRANT
• Primera novel·la que obri pas a la modernitat a nivell europeu.
• Es va traduir a moltes llengües.
• Mescla d’episodis sentimentals amb els guerrers per tal de mantenir l’interès lector.
• Mescla dels passatges narratius amb els doctrinals i reflexius.
• Mescla de l’estil col·loquial amb el doctrinal (valenciana prosa) per donar vida i món interior
als personatges.
• Utilitza l’humor i la ironia.
• És tracta d’un heroi real com qualsevol dels humans i els personatges i llocs estan inspirats en
la realitat fet que aproximà als lectors del moment.
• Fa una crítica d’allò passat de moda com la figura dels cavallers errants.
 L’AMOR EN EL TIRANT
• És un manual del perfecte enamorat.
• Relacions amoroses cortesanes i sensuals representen la moda del moment.
• Modernització de l’amor cortés: allò sensual i sexual no s’oculta i els enamorats utilitzen l’estratègia per a arribar amb rapidesa a ser amants.
• La narració intercala els episodis amorosos amb les guerres i moltes vegades esdevenen paral·lelismes.
• S’intercala el festeig galant amb el descarat: la galanteria amaga el desig sexual i la sensualitat. Ex. “El meu mal prové de mar” (d’amar).
• Carmesina i Estefania són un imperi a conquerir.
• Simbologia de l’amor:
– Llum: salvació (Tirant il·lumina Carmesina la primera vegada que la veu)
– Somni / Espills: distorsió de la realitat, els enganys amorosos i les mentides d’amor (la Vídua Reposada enganya a Tirant amb un espill, li mostra que Carmesina l’està enganyant amb un
esclau negre o el somni de l’Emperadriu que li serveix de pretext per a veure a Hipòlit).
• Final tràgic s’insinua des dels inicis: Tirant s’enamora a primera vista i esdevé “malalt d’amor”. Carmesina serà la seua mort (no podrà convertir-se en emperador)
• Metàfora de la novel·la: aquell que no domina els afers cortesans no pot dominar els seus exèrcits i per tant no pot governar (Tirant) i aquell que és malvat i
intencionat (Hipòlit) i pensa en els seus beneficis podrà ser un bon governant. Filosofia: Maquiavel + amor vinculat a qüestions polítiques i territorials
• Dos històries sentimentals secundàries:
– Hipòlit i l’Emperadriu:
• Enamorat no ha de superar cap obstacle: se n’aprofita de la frustració sexual de l’emperadriu (INCEST)
• Aquesta relació fa que Hipòlit evolucione en l’escala social i econòmica: capitaneja l’exercit de Tirant i hereta les seues victòries.
• Celebren les bodes sense amagar-se.
• Serà l’emperador.
– Diafebus i Estefania:
• Diafebus ha de superar les fases d’enamorat perquè té una resosta negativa
• Es casen en secret perquè consumen el seu amor abans d’estar casats i Estefania queda embarassada.
• Diafebus no pot governar.
CAVALLERIA EN EL TIRANT
• Evolució de la cavalleria:
– Primera part: formació del Tirant (Guy de Warwick) + influències del seu autor (ridiculitza als seus
contrincants)
– Segona part: Tirant es converteix en capità d’exercits en la mediterrània + part estratega + perfecte
coneixedor de l’art de la guerra + paral·lelismes amb cavallers famosos (figura de Roger de Flor).
• Metàfora de l’evolució de la cavalleria és Carmesina: ella és la clau de l’Imperi Grec, llavors si
la posseeix sexualment aconseguirà el seu objectiu.
• No aconsegueix l’objectiu perquè Tirant s’enamora vertaderament.
PER A SABER MÉS...
• Representació teatral dels moments més rellevants de l’obra:
https://www.apuntmedia.es/programes/bambolina-sonora/programes/08-08-2021-tirant_135_14
41696.html
• Reflexions sobre el Tirant: https://www.youtube.com/watch?v=FC3jyI7VTIY
• Documental: https://www.youtube.com/watch?v=c_1D6Zzy6j0
PRIMERA PART: TIRANT A ANGLATERRA
• Totes les proeses són narrades per Diafebus (cosí de Tirant)
• Del capítol 1 al 97.
• Tirant, acompanyat d’altres joves, s’encamina cap a Londres per a rebre l’ordre de cavalleria.
• A Londres es celebra el casament del rei d’Anglaterra.
• Tirant s’adorm damunt del cavall i aquest para en l’ermita de Guillem de Varoic.
• Guillem de Varoic és un antic cavaller famós que ha decidit retirar-se a la vida contemplativa però Tirant no ho sap.
• Guillem de Varoic li ensenya els conceptes bàsics per a ser un bon cavaller i li llegeix el Llibre de l’ordre de cavalleria de Ramon
Llull.
• Es descriuen les festes del casament del rei: vestits, cerimònies i jocs militars. S’hi destaca la blancor de la pell de la futura reina
que fa pensar que fou Margarida d’Anjou i també l’orde de la Garrotera (cerimònia cavalleresca anglesa).
• Tirant va reptant cavallers fins que es proclama el millor cavaller.
• Una de les batalles més sagnoses es produïda amb un gos: crítica contra la cavalleria.
• Tirant serà nombrat cavaller de l’ordre de la Garrotera.
• L’ordre de la Garrotera mostra la llegenda de la lligacama.
 SEGONA PART: SICÍLIA I RODES
• Del capítol 98 al 114
• El Sultà d’Alcaise amb l’ajuda dels genovesos vol conquerir l’illa de Rodes.
• Tirant va a Parlem a reunir-se amb el rei de Sicília per a ajudar-los.
• Tirant s’enfronta als infidels amb l’ajuda de Felip (príncep de França) i guanyen:
– Obsessió de l’època per convertir els musulmans al cristianisme.
• Felip i Ricomana (filla del rei de Sicília) s’enamoren.
• Felip i Tirant van a Rodes a alliberar l’illa dels genovesos i guanyen amb l’ajut dels captius cristians amb els quals formen un
exèrcit.
• Es casen Felip i Ricomana.
• Evolució de l’amor:
– S’elimina la concepció d’amor trobadoresc: Ricomana va fent-li proves per vore si es mereixedor del seu amor.
– Els jocs i les proves que li fa són el resultat de la moda i la vida de les corts italianes.
• Evolució del Tirant: passarà de ser un cavaller errant a un capità d’exèrcits:
– Apareix la part estratega de Tirant.
– Apareix la professió de cavaller rebent un sou: com els cavallers italians.
TERCERA PART: IMPERI GREC (CONSTANTINOBLE)
• Del capítol 117 al 295
• Dues parts:
– Les campanyes de Tirant a Orient
– Amor amb Carmesina
• Resum: Tirant viatja a Constantinoble per socórrer a l’emperador que té problemes amb els turcs (forts aliats dels musulmans) i com que havia mort el
seu fill nomena a Tirant capità general del seu exèrcit.
• Part amorosa:
– Manual amorós de les relacions amoroses de la noblesa: apareix el tractat teòric del perfecte enamorat.
– Totes les dones que apareixen estan relacionades amb aquesta temàtica.
– Tirant s’enamora tant fortament de Carmesina que pateix el “mal d’amor”.
– Els amors s’infereixen en les narracions de guerres per a despertar l’interès del lector.
– Els enamorats faran un festeig descarat i galant alhora: apareixeran les parts sexuals i eròtiques explicades explícitament.
• Exemple declaració del mirall vrs. L’enamorament al veure els seus pits.
– Metàfores amoroses:
• Quan s’enamora de Carmesina (pecat) / amor a primera vista.
• Quan la visita per primera vegada que obri la porta i la il·lumina (com el Salvador)
• Carmesina simbolitza l’imperi que vol aconseguir: ella és la clau per obtenir l’imperi.
– Contradicció amorosa: Tirant aconsella a Felip en el seu amor però ell es mostra tímid i insegur amb Carmesina.
– Engany de la Vídua Reposada: fa veure a Tirant que Carmesina ha perdut la virginitat amb un negre.
• Part bèl·lica:
• Tirant és un estrateg.
• Els enemics del Tirant estan inspirats en els enemics reals del rei Ferran de Nàpols (vol donar versemblança).
QUARTA PART: NORD D’ÀFRICA
• Del capítol 296 al 416
• Tirant abandona Constantinoble per convertir els infidels al cristianisme.
• Desconfia de Carmesina.
• Tirant parteix de 0: fuig per alliberar el mal d’amor i pateix un naufragi.
• Part farragosa escrita en valenciana prosa.
• Tirant serà anomenat capità d’armes.
CINQUENA PART: IMPERI GREC
(CONSTANTINOBLE)
• Del capítol 414 al 487
• Tirant torna a l’Imperi Grec.
• Casament amb Carmesina i consumen el matrimoni: el fet de casar-se serà la seua malaltia de mort.
• Tirant mor d’una malaltia (mort sobtada)
• Mor Carmesina que no suporta el dolor.
• Mor l’emperador per les morts anteriors: l’emperador no s’entera mai de res (Joanot Martorell ho fa
a propòsit per demostrar que és un mal governant).
• Hipòlit rep el títol d’emperador i l’emperadriu s’enamora d’ell.
• Tirant i Carmesina són enterrats a Bretanya.