Introducció 

Cap  persona  mentiria  si  digués  que  l'obra  de  Tristany  i Isolda és una de les 
més  famoses  de  la  literatura  mundial.  Tants  són  els  misteris  que  envolten 
aquest  llibre  que  no  sols  és  interessant  la  història  en  si  mateixa,  sinó  que 
els  orígens  de  l'obra  que  són  quasi  desconeguts  construeixen  també  una 
sensació de misteri i dubte que a més d'un ha fascinat.  

Aquesta  obra,  que  és  possible  que  es  remunta  als  orígens  de  la  mateixa 
llengua  indoeuropea,  conté  una  història  d'amor  i  de  tragèdia  que  se 
sembla  a  la  resta  d'obres de l'Edat Mitjana, però que no obstant això, conta 
la  història  d'una  manera  que  crea  una  mica  de  diferència  bastant  notable 
amb  la  resta  de  les  obres  de  la  seua  època.  A  més  a  més,  crea  una  relació 
tan  forta  i  visible  entre  els  personatges  que  et  fa  sentir  com  si  estiguessis 
dins  de  la  mateixa  història,  i  que  pogués  observar,  molt  fidelment, 
l'ambient  que  hi  havia  en  l'època,  ja  que  explica  detalladament  alguns 
llocs, semblant-se a la futura corrent del realisme. 

Narrador i altres característiques de la narració 

L'obra,  està  ambientada en l'època posterior a la caiguda de l'imperi Romà, 

entorn  del  segle  VI  i  el  segle  VIII  dC,  i  des  d'un  punt  de  vista aristocràtic, ja 
que  tots  els  personatges  pertanyien  a  famílies  nobles  o  reials,  o  bé  tenien 
contínua  dependència  a  aquests personatges rics, com Brangiana d'Isolda. 
El  narrador  està  en  tercera  persona  omniscient,  ja  que  coneix  tots  els 
sentiments  de  tots  els  personatges.  De  fet,  hi  ha  qui  diu  que  és  un 
trobador el que narra la història.   

Els  temes  que  més  es  tracten  són  molt  variats.  Per  damunt  de  tot,  està 
l'amor  en  moltes  de  les  seves  varietats,  posant  interés  en  la  infidelitat,  la 
luxúria,  la  forta  passió  entre  els  amants...  A  més  a  més,  la  història 
contempla  una  tragèdia  amorosa  pròpia  de  l'amor  cortés  i  de  la  literatura 
medieval,  la  cega  creença  en  Déu  o  temes  de  la  mort  i  de  la fidelitat entre 
aristocràtics  i  els  seus  criats.  D'aquesta  manera,  no  ix massa del moviment 
del literari de l'Edat Mitjana. 

Personatges 

Hi  ha  una  gran  abundància  de  personatges  en  la  història,  cadascun  amb 
les  seves  característiques  i  el  seu  temperament.  A  continuació  explicarem 
els  personatges  de manera breu, efectiva i psicològicament; i relacionarem 
als personatges entre ells mateixos. 

Personatges principals: 

-Tristany:  Fill  de  Rivalèn  i  Blancaflor.  Va  passar  la  infantesa  a  Kanoel, 
Leonís,  però  al  ser  raptat  per  uns  pirates  noruecs  va  ser  portat  a  Tintagel. 
Allà  passarà  gran  part  de  la seva vida. Ha sigut entrenat fins a excel·lir en el 
maneig  de  l’espasa,  els  instruments,  la  caça  i  la  monta  a  cavall.  És  el 
guerrer  del  regne  de  Cornualla  més  destacat  que  serveix  al  seu  rei  i  oncle, 
Marc. És amant d'Isolda la Blonda. 

  -Isolda  la  Blonda:  filla  de  la  reina  i  el  rei  d'Irlanda  i  neboda  de  Morholt.  És 
la  princesa  d'Irlanda  que  més  tard  va  passar a convertir-se en reina de 
Cornualla.  Destaca  per  ser  molt  bella,  simpàtica,  elegant  i  romàntica.  És 
amant del jove Tristany. No obstant això, està casada amb el rei Marc. 
Va  ser  portada  de  Irlanda  per  Tristany  com  a  recompensa per haver matat 
el  drac  en  Weisefort.  Sentia  odi  cap  a  Tristany  fins  que  van  beure  junts  el 
filtre màgic per error. Va portar d’Irlanda la seva serventa Brangiana. 

  -Rei  Marc:  ​poderós  rei  de  Cornualla,  oncle  de  Tristany.  És  gentil,  noble, 
lleial  i  valent.  Li  agradava  anar  de  caça  i  estar  amb  la  seva  dona,  Isolda  la 
Blonda. 
Es  va  casar  amb  Isolda  i  es  va  enamorar  d’ella.  Era  instat  a  espiar  Tristany 
pels  quatre  barons  deslleials,  per  veure  si  tenia  una  aventura  amb  Isolda. 
Va  donar  a  Rivalèn  la  seva  germana  Blancaflor  com  a  recompensa  de  la 
seva ajuda. 
 
 
Personatges secundaris: 

-​Gorvenal:  El  mentor  de  Tristany,  quasi  un  fill  per  ell,  l’acompanya  on  vagi 
ell i l’ajuda en la seva aventura amorosa. 

-​Brangiana:  criada  d'Isolda  la  Blonda.  En  tot  l'argument  del  llibre  és  molt 
fidel  a la seva ama, ja que no critica a Isolda quan aquesta volia matar-la. És 
molt  bella,  honesta,  amable  i  intel·ligent.  Va  tindre  una  relació  amorosa 
amb  Kaherdí.  La  jove  serventa  de  Isolda,  que  en  el  viatge  d’Irlanda  a 
Tintagel,  portava  el  filtre  màgic  per  enamorar  el  rei  Marc  i  Isolda.  Isolda  va 
trobar l’ampolla i se la va beure amb Tristany. 

-Els  quatre  barons  deslleials:  Andret,  Ganeló,  Denoalèn  i  Gondoine. 

Manipulen  al  rei  constantment  per a aconseguir el que volen. Són superbs, 
envejosos,  covards  i  aprofitats.  Eren  els  quatre  barons  que  odiaven  a 
Tristany.  Andret  era  nebot  del  Rei  Marc  al igual que Tristany. Al pensar que 
Tristany  podía  heredar  les  fortunes  i  terres  del  rei,  tremolava  d’enveja  i 
animaven al rei a anar contra ell. 

-Isolda  la  de  les  Blanques  Mans:  filla  de  Hoël,  rei  de  la  petita  Bretanya  i 
germana  de  Kaherdí.  Va  estar  casada  amb  Tristany,  i  va  ser  la  causa  de  la 
mort  d'aquest  i  de  l'altra  Isolda.  És  molt  bella  i intel·ligent, però rancorosa i 
envejosa. Era una bona filadora, d'allà el seu sobrenom. 

-Kaherdí:  germà  d'Isolda  de  les  Blanques  Mans.  Va  tindre  un romanç amb 
Brangiana.  És  aposte,  lleial,  guerrer  de  la  petita  Bretanya  i company i amic 
de  Tristany.  Quan  Tristany  va  anar-se'n  de  Tintagel,  Kaherdí  va  ser  el  seu 
amic  i  el  germà  de  Isolda  de  les  Blanques  Mans.  Van  combatre  junts 
durant  contades  batalles,  entre  les  quals  hi  ha  la  que  fereixen  a  Tristany 
amb una llança enverinada i d’això mor. 

Personatges terciaris 

-  Perinís:  Era  el  jove  servent  de  Tristany,  que  va  matar  el  foraster  que  va 
delatar a Tristany i a Isolda quan s’amagaven en el bosc. 
-Hoël:​ rei de la petita Bretanya i pare d'Isolda la de les Blanques Mans. 

-Gegant Beliagog:​ va ajudar a Tristany a construir el seu refugi. 

-Nan Froncí:​ va ajudar a Marc a descobrir la infidelitat de la seva estimada. 

-Ogrí:​ ermità que ajudà a Tristany i a Isolda a tornar al regne de Tintagel. 

-​Husdent:  gos  de  Tristany  i  més  tard  d'Isolda  la  Blonda.  És  molt  lleial  als 
seus amos. 

-Rivalèn i Blancaflor: p
​ ares de Tristany i reis de Lionís.  
-Blancaflor:  Era  la  mare  de  Tristany i muller de Rivalèn. Al morir Rivalèn, va 
tornar-se  feble  i  volia  morir.  Després  de  donar  llum  al  seu  fill,  el  va  batejar 
Tristany  per  la  tristor  que  havia  sentit  durant  aquell  any  que  l’havia  estat 
esperant, el besà i es va morir. El fe-tinent Rohalt es va fer càrrec del nen. 

-Morholt:​ el va matar Tristany. Guerrer irlandès. 

-El roig: ​guerrer mentider d'Irlanda que volia accedir a Isolda la Blonda. 

 
 
 
 
 

Resum de la història 
Versió 1 
 
La  història  comença  amb  un  rei  anomenat  Marc,  rei  de  Cornualla,  que 
tenia  una  bella  germana  anomenada  Blancaflor.  Blancaflor  es  va  casar 
amb  el  futur  rei  de  Lionís,  Rivalén. Després d'un temps, Rivalén i Blancaflor 
van tindre un fill. Desafortunadament, la mare va morir al part, i com que el 
seu  pare  va  caure  en  una  forta  depressió  per  la  mort  de  la  seua  amada, va 
anomenar Tristany al seu fill. 
Tristany  va créixer amb un savi preceptor, al que anomenava Gorvenal, que 
va  encarregar-se  de  la  seua  formació  i  que  després  es convertiria en el seu 
escuder.  Quan  va  complir  els  quinze  anys,  el  seu  pare  va  ser  mort  pel  duc 
Morgan.  Per  tant,  la  seguretat  de  Tristany  va  córrer  un  gran  risc,  i  es  va 
haver  d'anar amb Gorvenal al regne del seu oncle, Cornualla, per a servir-lo, 
sense  dir  que  era  el seu nebot per a guanyar-se la seua benevolència per si 
mateix. 
Quan  va  arribar  al  castell  de  Tintagel  (Cornualla)  el  rei  Marc  va  agafar-lo 
com  a  arpista,  muntaner  i  súbdit.  Quan  ja  Tristany  va complir els vint anys, 
va ascendir al rang més alt de l'exèrcit. 
El  rei  d'Irlanda  va  enviar  a  un  guerrer  important,  Morholt,  a  reclamar  un 
tribut  al  rei  Marc.  Aquest  no  volia  donar-li  cap tribut, així que Tristany es va 
oferir  per  a  lliurar  una  batalla  amb  el  gegant  irlandés.  Tristany  va  resultar 
victoriós,  però  va  ser  ferit  greument  per  una  llança  enverinada.  Com  cap 
persona  de  Cornualla  podia  curar  la  ferida,  va  demanar  al  seu  oncle  una 
barca  per  a  navegar  i  esperar  al  fet que es guarís la ferida sense molestar a 
ningú,  ja  que  la ferida soltava molta fetor. Al matí huité, va arribar a Irlanda. 
Una  poderosa  maga,  reina  d'Irlanda,  va  acollir-lo  i  va  curar-lo  amb  l'ajuda 
de  la  seua  filla,  Isolda  la  Blonda.  Tristany  va  millorar,  amb  el  risc  que  el 
reconegueren  com  a  l'home  que  va  matar  Morholt,  germà  de  la  reina 
irlandesa. Aleshores va tornar a Cornualla. 
 
Una  vegada  va  arribar  a  Tintagel,  el  rei  Marc  va  distingir-lo  amb  el  primer 
rang  d'honor  de  la  cort.  Els  barons  fellons  no  volien  que  Tristany  fóra 
successor  del  tron,  per  tant  van  pressionar  al  rei  que  es  casara.  Van  entrar 
al  castell  dues  oronelles  que  portaven  un  llarg  cabell  ros  de  dona.  El  rei 
volia  casar-se  amb  la  portadora  d'aquell  cabell.  Tristany  va  reconéixer  que 
el  cabell  era  d'Isolda,  aleshores  es  va  oferir  per  a  buscar-la  a Irlanda. Abans 
d'anar-se'n Tristany, va confessar que era el nebot de Marc.  
  En  arribar  a  Irlanda,  es  van  adonar  que  hi  havia  un  dragó  que  destruïa  la 
ciutat.  Aleshores  va  ser  ell  qui  va  anar  a  matar-lo.  Com  a  prova  de  la  seua 
matança,  va  tallar  la  llengua  al  dragó  i  se  la  va  posar  als  calçons.  Es  va 
enverinar  amb  la  llengua  del  dragó  i  va  caure  a  terra.  Un  jove  (El  roig)  que 
sempre  intentava  matar  al  dragó  per  a  obtenir  a  Isolda,  va  trobar  al  dragó 
mort  i va agafar-li el cap com a prova de la seua suposada matança. Però la 
reina  es  va  adonar  de  qui  era  el  que  havia  mort  al  dragó,  i  van  acollir  a 
Tristany  en  el  palau  irlandés.  Més  tard,  Isolda  es  va  adonar  que  Tristany 
havia  mort  al  seu  oncle  Morholt.  Tristany  va  contar-li  a  Isolda  la  veritat  del 
seu  oncle  Morholt  i  aquesta  el  va  perdonar.  Es van presentar junts a la cort 
del  rei  d'Irlanda  on  El  roig  va  confessar  que  ell  no  havia  mort  al  dragó.  Per 
tant,  Tristany  guanya  a  Isolda  per  a  Marc. La reina va preparar un beuratge 
d'amor  destinat  a  crear  un  fort  amor  de  3  anys  de  duració  entre  Marc  i 
Isolda. I el dóna a Brangiana, la criada d'Isolda. 
Quan  ja  estaven  al vaixell de camí a Tintagel, Tristany i Isolda van beure per 
equivocació  el  beuratge,  i  van  caure  els  dos  en  un  fort  amor.  Quan  van 
arribar,  es  van  retrobar  amb el rei Marc, qui va enamorar-se d'Isolda. Es van 
casar,  i  com  que  Isolda  ja  no  era  verge,  Brangiana  va  haver  d'acostar-se 
amb Marc secretament per evitar que s'adonara que Isolda no era verge. 
 
Un  dia,  Isolda  va  desconfiar  en  la  seua  criada  i  va  enviar-la  amb  dos  serfs 
per  a  que  la  mataren.  Tant  Isolda  com  els  serfs es van penedir de matar-la. 
Tristany  i  Isolda  van  seguir  amb  el  seu  romanç  ocult  a  tots  menys  a 
Brangiana  fins  que  un  dia  els  fellons  es  van  adonar  del  que  passava, 
aleshores  ho  van  dir  a  Marc.  Ell  va  dubtar  del  seu  nebot,  per  tant  va 
enviar-lo  a  fer  un  viatge.  No  obstant  això,  els  amants  continuaven  el  seu 
romanç  amb  l'ajuda  de  Brangiana.  Però  els  fellons  van  seguir  sembrant 
dubte  al  rei.  Aquest  es  va  dirigir  amb  el  nan  Froncí,  que  comunicava  al  rei 
de  quan  es  veien  Tristany  i  Isolda.  El  rei,  desconfiat,  va  muntar  a  un  pi, 
amagat,  per  a  poder  espiar-los.  Aquests  es  van  adonar  que  el  rei 
desconfiava  d'ells,  aleshores  van  fingir  lamentar-se  per  això.  Van 
aconseguir  recuperar  la  confiança  del  rei.  Els  fellons  tornen  a  cridar  al  nan 
per  a  descobrir  el  romanç  junt  amb  el  rei,  que  tornava  a  desconfiar. El nan 
va  posar  farina  entre  el  llit  de  Tristany  i  el  llit  reial,  amb  l'objectiu  que  es 
marcaren  les  empremtes  de  les  passes.  Tristany  va  botar  amb  els  peus 
junts,  es  va  obrir  una  ferida  que  tenia,  embrutant  el  llit  de  la  reina  i  el  seu 
de  sang,  sense  adonar-se'n.  Quan  va  tornar  el  rei  i  va  veure  les  tasques  de 
sang,  va  entendre  que  tenien  una  relació  amorosa  i  els  va  condemnar  a 
mort en una foguera per la seua traïció. 
 
Tristany,  camí  a  la  foguera, va anar a una capella com a última voluntat i va 
saltar  de  la  finestra,  aconseguint  fugir.  Mentrestant,  el  rei  ordenà  cremar a 
Isolda,  però  van  vindre  uns  leprosos  que  van  aconsellar  al  rei  que  Isolda es 
fora  amb  ells  per  a  fer  una  pitjor  tortura.  El  rei  va  accedir,  però  Tristany  va 
aconseguir salvar-la i van fugir junts al bosc amb Gorvenal. 
 
Els  tres  van  estar  al  bosc  durant  molt  de  temps.  Van  encontrar-se  amb 
Ogrí  que  els  va  comentar  la  recompensa  que  oferia  el  rei  a  qui  els trobara. 
Gorvenal  venjà  Tristany  matant  a  un  dels  fellons.  Però  un  home  va  dir-li  al 
rei  on  estaven  els  tres.  Aleshores  Marc  es  dirigeix  al  lloc  indicat  i  els 
descobreix  dormint  d'una  manera  no  massa  sospitosa  (ja  havia  acabat 
l'efecte  del  beuratge)  per  tant,  els  va  deixar  viure  en  pau.  Ells  es  van 
penedir  i  van  acudir  novament  amb  Ogrí,  qui  els  va  donar  el  consell 
d'escriure  una  carta  al  rei  Marc  amb  el  succeït.  El  rei,  que  encara  amaba  a 
Isolda,  no  va sentir rancor cap a ningú dels dos. Acceptà reconciliar-se amb 
els  dos.  Però  mana  a  Tristany  que  se  n'anara  a  un  altre  país  a  viure.  En 
separar-se  de  la  seua  amada,  Tristany  dóna  a  Isolda  el  seu  gos,  i  ella  un 
anell  de  jaspi  verd  a  ell,  amb  el  pretext  que  si  es  volen  comunicar,  el 
missatger de Tristany havia de tindre l'anell. 
 
Tristany  es  va  a  la  petita  Bretanya,  on  va  convertir-se  altra  vegada  en  un 
bon  soldat  del  duc  Hoël.  Tristany  es  fa  amic  del  seu  fill,  Kaherdí.  El  rei 
també  té  una  altra  filla,  anomenada  Isolda  de  les  Blanques  Mans.  Tristany 
es  va  casar  amb  la  nova  Isolda,  però  no  va  poder  desvirgar-la  en  la  nit  de 
noces perquè encara recordava a l'altra Isolda. 
Kaherdí,  per  un  comentari  de  la  seua  germana,  va  descobrir  que  després 
d'un  any  del  casament  ella  encara  es  mantenia  verge.  Tristany  va  contar  a 
Kaherdí  les  penúries  que  havia  passat,  i  aquest  el  va  perdonar.  Aleshores 
van  decidir  anar  a  Cornualla  per  a  que  Kaherdí  s'adonara  que  Tristany  no 
mentia.  Els  amants  es  van  retrobar.  Isolda  es  va  enfadar  perquè  pensava 
que Tristany ja no l'estimava i Isolda el va expulsar del país. 
 
Quan  Tristany  i  Kaherdí  tornen  a  Bretanya,  Tristany  cau  en  una  depressió i 
va  decidir tornar a veure amb Isolda i quan arriba a Tintagel es va disfressar 
de  boig  per  a  introduir-se  a  la  cort  i  poder  parlar  amb  la  seua  amada.  La 
reina  veu  l'anell  del  boig  i el reconeix com a que era Tristany, aleshores van 
parlar  i  es  van  reconciliar.  Després,  Tristany  s'acomiadà  d'Isolda.  Mai  més 
de la vida la tornaria a veure. 
 
Després  d'arribar  a  Bretanya,  el  duc  va  explicar  a  Tristany  que  no  es  podia 
travessar  la  frontera  del  regne  (un  riu),  ja  que  a  l'altre  costat  habitaven  els 
gegants.  Ell  la  va  travessar  i  va  véncer  al  gegant.  Aquest,  com  no  volia 
morir,  el  va  ajudar  a  construir  un  refugi  ple  d'estàtues  on podia amagar-se 
quan estava deprimit. 
Tristany  es  va  veure  involucrat  en  una  batalla  perquè  Kaherdí  va 
enamorar-se  d'una  jove,  i  volia  arrabassar-se-la  al  seu  marit.  Tristany  va 
resultar  greument  ferit  per  una  espasa  enverinada.  Ningú  va  aconseguir 
curar-lo,  per tant va demanar que Isolda vinguera per a curar-lo. Kaherdí va 
a  Tintagel  per  a  portar  a  Isolda  a  Gran  Bretanya  i  contar-li  com  estava 
Tristany.  Isolda  de  les  Blanques  Mans  havia  escoltat  una  conversació entre 
Tristany  i  Kaherdí  en  la  que  parlaven  sobre  l'amor  amb  l'altra  Isolda. 
Aquesta,  plena  de  ressentiment, va esperar per a realitzar la seua venjança. 
Si  arribava  el  vaixell  amb  la  vela  blanca,  Tristany  s'assegurava  que  Isolda  la 
Blonda  arribava  per  a  curar-lo.  Però si arribava negra, Tristany s'assegurava 
que  Isolda  la  Blonda no venia i el podria morir. Isolda de les Blanques Mans 
el  va  enganyar,  i  el  va  dir  que  la  vela  era  negra  quan  realment  era  blanca. 
Aleshores  Tristany va morir. En arribar Isolda la Blonda i trobar-se a Tristany 
mort,  ella  es  va  morir  per  amor.  Brangiana  conta  al  rei  Marc  la  mort  del 
nebot  i  de  la  seva  esposa  i  li  conta  la  causa  del  seu  amor.  Sobre  la  tomba 
d'Isolda  va  plantar  una  mata  de  roses  roges,  i  sobre  la  de  Tristany  un  cep 
de  vinya  noble.  Els  dos  arbustos  cregueren  junts,  les  rames  es  barrejaren  i 
s'abraçaren de tal manera que va ser impossible separar-los. 
 
  Això  simbolitza  l'amor  de  Tristany  i  Isolda,  explicant  que  la  mort  no  va 
poder separar-los. 
Versió 2 
Meliadus,  senyor  de  Lyonesse  havia  estat  en  guerra  amb  un  altre  senyor 
anomenat  Morgan.  Quan  per  fi  havien  arribat  a  un  pacte de pau, Meliadus 
va  decidir  partir  a  Cornualla  on  el  rei Marc governava. Allà va demostrar les 
seves  habilitats  durant  un  torneig  en  què  va  sortir  campió. 
Immediatament,  la  germana  de  Marc,  Blanchefleur,  es  va  enamorar 
perdudament  del  cavaller  victoriós  qui  li  va  demanar  la  mà.  Però  el  rei 
Marc  el  va  prohibir  obstinadament  i  això  no  va  impedir  que  els  amants  es 
casaren en secret. 

Després  van  tindre  un  fill  a  qui  van  cridar  Tristany,  els  rumors  que 
Meliadus havia mort van arribar a la Cort i Blancaflor va morir de pena. 

Així  el  nen  Tristany  va  créixer  desconeixent  qui  eren  els  seus pares i va ser 
educat  pel  fidel  servidor  de  Blancaflor, Governal. Ell ho va educar tant en el 
maneig  de  les  armes  com  en  l'art,  i  el  jove  aviat  va  aprendre  a  tocar  molt 
bé l'arpa. 

Quan  Tristany  va  tenir  prou  edat,  va sortir a la recerca d'aventures, fins que 

el  destí  el  va  portar  a  les  portes  del  castell  del  rei  Marc,  a  Cornualla.  Allà  es 
va  assabentar  de  la  veritable  història  del  seu  llinatge  i  va  ser  rebut  molt 
atentament.  Va  decidir  venjar  la  mort  del  seu  pare  reptant  a  combat  a 
Morgan a qui va acabar vencent. 

Però  aviat  un  emissari  del  rei  d'Irlanda,  Morhold,  va  arribar  a  la  Cort  del  rei 
Marc  per  cobrar  els  seus  exagerats  impostos.  Tristany  no  va  poder 
permetre  una  injustícia tan gran pel que ho va reptar a combat. Tristany va 
acabar  per  reptant-lo,  però  va  rebre  una  ferida  de  l'arma  enverinada  del 
seu contrincant que només podia curar la germana de Morhold, Isolda. 

Tristany  va  partir  així  cap  a  Irlanda  per ser curat per la princesa Isolda, però 

no  va  donar  a  conèixer  el  seu  nom,  sinó  que  es  va fer passar per un simple 
joglar  que  tocava  molt  bé  l'arpa.  Isolda  la  blonda  i  la seva mare li van curar 
la  seva  ferida  immediatament  i  Tristany  va  passar  molts  dies a la Cort amb 
elles.  Isolda  va  arribar a descobrir, durant aquests dies, la veritable identitat 
de  Tristany,  el  cavaller  que  havia  donat  mort  al  seu  germà.  Al  principi  ella 
va  tractar de matar-ho mentre ell dormia però de seguida es va penedir i el 
va perdonar. 

Però  Marc,  el  rei  de  Cornualla  li  havia  ordenat  a  Tristany  que  demanara  la 
mà  de  la  princesa  Isolda  la  blonda  en  el  seu  nom  i  es  convertís  en  la  reina 
de  Cornualla.  De  manera  que,  per  a sorpresa de tots, Tristán va demanar la 
mà d'Isolda la blonda per al seu oncle el rei Marc. 

La  mare  d'Isolda  la  blonda,  en  veure  l'infeliçitat  a  la  seva  filla,  va  fer  una 
poció  d'amor  per  a  que  Isolda  i  el  rei  Marc  la  prenguessin  abans  de 
casar-se i d'aquesta manera quedarienn enamorats. 

Però  durant  el  viatge  en  vaixell  cap  a  la  cort  de  Marc,  Isolda  la  blonda  i 
Tristany  van  beure  la  poció  per  equivocació  i  ells  van  ser  els  que  van 
quedar  perdudament  enamorats.  Malgrat  i  tot,  van  decidir  separar-se  i 
amb prou feines van arribar a Cornualla. 

Tristany  va  realitzar  moltes  proeses  i  gestes  en  nom  d'Isolda  la  blonda  fins 
que  va  ser  mortalment  ferit.  Però  no  va  voler  rebre  l'ajuda  d'Isolda  la 
blonda,  perquè  sabia que això despertaria les sospites del rei Marc. Tristany 
va  ser  informat  de  l'existència  d'una  altra  remeiera  que  vivia  a  Bretanya 
anomenada  també  Isolda  de  les  blanques  mans.  Cap  allà  es  va  dirigir  i 
Isolda  de  les  blanques  mans  el  va curar. Ella es va enamorar de Tristany i el 
germà  d'Isolda  de  les  blanques  mans  li  va  proposar  la  mà  de  la  seva 
germana.  Tristany  va  pensar  que  casant-se amb ella aconseguiria oblidar a 
Isolda  de  Cornualla  però  no  va  succeir.  Així  va  viure  infeliç  durant  algun 
temps  fins  que  va  ser  ferit  novament.  Però  Isolda  de  Bretanya no va poder 
curar  aquesta  ferida  pel  que  el  fidel  servidor  de  Tristany,  Governal,  que 
encara  romania  amb  ell,  es  va  embarcar  a  Cornualla  dient-li a Tristany que 
si  tornava  en  un  vaixell  amb  veles  blanques  seria  perquè  tornaria  amb 
Isolda,  l'esposa  de  Marc,  d'una  altra  manera  les veles serien negres com de 
costum.  Després  d'uns  dies  la  nau  amb  veles  blanques  va  retornar,  però 
massa tard, ja que Tristany va morir en aquest mateix instant.  

Una altra versió diu que Isolda de les blanques mans li va informar a Tristán 
que  les  veles  eren  negres  mentre  que en realitat eren blanques. Tristany ja 
sense  esperançes  va  abandonar  les  seves  ganes  de  viure  i  va  morir 
desconeixent la veritat. 

Quan  Isolda  la  blonda  va  arribar  i  va  veure  que  Tristany  havia  mort  va 
exhalar el seu últim sospir i va morir sobre el cadàver de Tristany. 

  Els  dos  cossos  van  ser  transportats  a  Cornualla,  on  es  van  enterrar  per 
tombes  separades,  per  ordre  del  rei  Marc.  Però  explica  la  llegenda  que  de 
la  tomba  del  joglar  va  naixer  una  enfiladissa  que,  creuant  les  parets, 
descendia  fins  a  la  tomba  d'Isolda.  La  planta  va  ser  tallada  dues  vegades 
per ordre del Rei, però insistia en créixer.