Curial e Güelfa: resum

El jove Curial, pujat a la cort del marqués de Montferrat, desperta una passió amorosa
en Güelfa, germana de l’esmentat senyor i vídua del senyor de Milà. Aquesta dama
encomanà al seu procurador i home de confiança, Melcior de Pando, l’educació de
Curial. De seguida es veiés l’efecte saludable de la protecció de la Güelfa, però dos
ancians envejosos, adonant-se d’aquests amors, els descobreixen al marqués i l’inciten a
vetllar per l’honor de la seua germana. Tot seguit, el marqués prohibeix a Curial de
veure la Güelfa.

Mentrestant, Curial combat a favor de la duquessa d’Àustria (la qual havia estat
calumniada) i triomfa. Els ducs d’Esvèria (pares de la duquessa9 li ofereixen en
matrimoni Laquesis, la qual s’enamora d’ell.

Durant l’absència de Curial, la Güelfa s’ha retirat a un convent de monges, on fa una

gran amistat amb l’abadessa. Al convent, hi arriben noves deformades de la relació de
Curial amb Laquesis.

Després de batallar contra Boca de Far (pretenent de Güelfa), arriba el gran moment
d’anar al torneig de Melun, en el qual venç juntament amb el rei Pere II el Gran i els
aragonesos. A més a més, a Melun, Curial és materialment assetjat per Laquesis.
Després de la victòria sobre el Sanglier (un cavaller bretó de nom Bachier de Vilahir
que mai no havia estat vençut), els vells envejosos en malparlen al rei de França i duen
falses noves a la Güelfa. Aquesta promet no perdonar-lo mai més, si la cort del Puig,
amb el rei de França, no li ho demanen.

Curial, completament pobre, se’n va a Orient. (A Jersalem troba el Sanglier, el qual ha

entrat en religió), va al Parnàs i després, anant cap a Gènova, naufraga davant les costes
de Trípoli. És fet captiu i venut com a esclau amb el català Galceran de Mediona a un
cavaller anomenat Faraig Curial i Galceran enamoren la filla i la senyora de Faraig i les
convencen perquè abjuren de la seua religió, però són castigades per abraçar la fe
cristiana i són llençades als lleons. Finalment, Curial i Galceran són alliberats i tornen a
Montferrat.

Un dia es presenta disfressat a la Güelfa i li canta la “cançó de l’Orifany”, la qual cançó

havia estat composta per ell. La Güelfa el reconeix. Primerament, s’irrita, però després
mana a Melcior que li òbriga una altra vegada els seus tresors, el qual, oblidant l’ofici
de cavaller, es disposa a gaudir de la vida benestant.

Gràcies a l’aparició del déu Baco en un somni, torna a la cavalleria. La seua victòria
sobre Guillem del Castel, el rehabilita a la cort de França. Va a Constantinoble, on fa
grans cavalleries contra els turcs que ataquen la cristiandat i salva el marqués de
Montferrat i guanya riqueses i glòria.

Els déus també intervenen en els somnis de la Güelfa per tal que estime una altra vegada
Curial. El rei de França fa ric Curial i prepara un torneig on aquest rei i la cort del Puig
demanen mercé per Curial a la Güelfa. Curial meravella una vegada més i la novel·la
acaba amb la descripció de les festes de les noces de Curial i Güelfa.